Els mits del pancatalanisme 9 – La mediterrànea Valenciana, no Catalana

Si hi ha un terreny a on el pancatalanisme sofrix més que en qualsevol un atre és en el mar. La Mediterrànea és la prova irrefutable de que Catalunya mai va tindre el protagonisme que hui molts li atribuïxen. Perque la realitat és que el paper central és valencià, mallorquí i aragonés, no català.

En esta novena entrega desmontem quatre mits mortals per al relat catalaniste: la suposta “Catalunya marítima”, la potència naval del Regne de Valéncia, els mapes manipulats i la força econòmica valenciana entre els sigles XIV i XVI.

El mit de la “Catalunya marítima”: una ficció naixcuda per necessitat

Certs sectors catalanistes pretenen presentar a Catalunya com una gran potència naval migeval, com si Barcelona haguera segut l’epicentre del comerç mediterràneu.

Pero no existix ni una sola crònica séria que ho avale.

La veritat documentada:

Els ports de potència de la Corona d’Aragó varen ser Valéncia, Dénia, Mallorca i Sicília.

Catalunya no disponia d’una flota militar significativa fins a época molt tardana.

Les grans atarassanes reals estaven situats fòra de Catalunya.

Les expedicions mediterrànees de la Corona estaven capitanejades per aragonesos, valencians i mallorquins, no per catalans.

L’idea d’una Catalunya marítima és tan falsa com la d’un “regne català migeval”. Naix en el sigle XIX per a engrandir el relat de grandea nacional que l’història no els concedix.

El Regne de Valéncia: potència naval mediterrànea

Quan Jaume I funda el Regne cristià de Valéncia, no solament crea un territori polític independent: crea un centre naval que en poc temps es convertix en clau per a tota la Corona.

Senyes incontestables:

El port de Valéncia era el més actiu de tota la Corona en el sigle XV.

Dénia va ser base fonamental en la ruta Mallorca–Sicília.

Gandia, Oliva, Xàbia i Alacant participaven en un sistema marítim vibrant.

Valéncia contava en atarassanes pròpies i comerciants d’una riquea enorme.

Les principals rutes de blat, teles, vins, espècies i ceràmica eixien del llitoral valencià.

Barcelona, en canvi, era un port secundari i irregular, afectat per guerres internes, problemes fiscals i baix dinamisme comercial.

La Mediterrànea occidental, en sigle XIV, parlava valencià, no català.

Els mapes manipulats: la gran estafa de el “territori català migeval”

Els mapes pancatalanistes solen mostrar un Mediterràneu tenyit de roig i groc, com si la Corona d’Aragó fora una espècie d’imperi catalanocéntric. Pero estos mapes són una falsificació ideològica moderna.

Realitats clau:

La Corona d’Aragó era una confederació de regnes, NO un estat català.

Valéncia, Aragó i les Balears tenien lleis, moneda, institucions i identitat pròpia.

Catalunya ni era regne ni tenia un govern central.

Els mapes migevals existents parlen d’Aragó, Valéncia, Maiorica, Sicília, mai d’una “Catalunya imperial”.

El mapa pancatalanista és una proyecció política del sigle XX cap al sigle XIII, una barbaritat historiogràfica.

La força econòmica del Regne de Valéncia (sigles XIV–XVI): una Valéncia rica, cosmopolita i puntera

En l’Edat Mija tardana i la Renaixença, Valéncia és una potència europea. No una potència “catalana”, sino valenciana, en nom propi.

Senyes demolidores:

En 1482, Valéncia és la ciutat més poblada de tota la Corona.

La seua riquea comercial supera a Barcelona, Perpinyà o Girona.

La ceràmica valenciana conquista tota Europa.

El port de Valéncia és l’entrada principal de teixits flamencs i productes orientals.

La Taula de Canvis de Valéncia és una de les institucions financeres més alvançades d’Europa.

El Sigle d’Or valencià precedix al Sigle d’Or castellà i a la Renaixença catalana.

Valéncia era rica, poderosa, urbana, comercial i culturalment lluenta. I no necessitava a Catalunya para res.

La Mediterrànea és testimoni de la veritat

Els qui volen convertir a Catalunya en una potència marítima migeval enfronten un problema: els ports, les naus, els mercaders i les rutes eren valencians, mallorquins i aragonesos.

La mar és memòria. I la memòria diu que Valéncia és protagonista, no invitada.

L’història verdadera és la millor arma contra la fantasia. I quan l’història parla, la mentira cau.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana