CITAS LENGUA VALENCIANA
Pincha en la imagen para firmar el Manifiesto de la Sociedad Valenciana “No als països catalans”
El Código ISO 639. El futuro de la lengua valenciana.
La lengua valenciana debe tener un código ISO-639 ya, para que esté integrado en este mundo digital.
Sin código ISO, la lengua Valenciana no aparece en buscadores de web y no está incluida en los traductores accesibles a todo el mundo en Internet. Si en el tiempo digital que vivimos una lengua no tiene ISO -639, es como si no existiera. El idioma Klingon, construido y artístico, desarrollado para el universo televisivo de Star Trek, si que tiene ISO.
Es un crimen, que una lengua como la Valenciana, milenaria y con siglo de oro literario, usada en un reino y mucho más allá, no tenga ISO propio solo por intereses políticos.
Las imágenes a continuación son del observatoridelallenguavalenciana.org, sacadas del “Kit de revalencianisació llingüística”, disponible en la sección de DOCUMENTOS.
La identidad valenciana igual que su cultura están en peligro y esta página web os dará la información necesaria para conocer la verdad. Aquí encontráis las herramientas y pruebas para abrir los ojos a tantos a los que han mentido y se lo han creído y los otros que no se lo quieren creer. Hay contenido para aprender y enseñar la genuina lengua valenciana a otros.
Vixca Valéncia!!
No volguera ofendre a ningu, pero ¿se parla en Valencia el catala o se parla el valencià en Catalunya? Puix be, a pesar dels texts –COSA POLÍTICA– i del Diccionari de la Real Academia – manipulat en 1970–, el dilema se resol cientificament a favor de que “en Catalunya se parla el valencià. L’historia se podra tergiversar, pero no canviar”.
No es casual que les tres arees llingüistiques espanyoles, excepte el vasc, coincidixquen en els assentaments dels tres primitius pobladors: celtes, celtibers i ibers. Als celtes els correspon l’area de la llengua gallega-portuguesa, en el Comtat d’oporto en mig. Als celtibers l’andalusa-castellana-leonesa, i als ibers el valencià-occitana, en Catalunya en mig. Per l’Este, el Comtat de barcelona ctida a esta llengua “catalana”, encara que per l’Oest, al Comtat d’oporto no se li hi haja ocorregut batejar al gallec-portuguesa com “oportuniste”.
Existix puix una llengua valenciana-occitana, i el catala es un dialecte d’ella.
Les tres llengües en substrats propis se produixen en la trencament del llati despres de el martellada arabic als visigots, i el seu impetu els arracona respectivament en Gali, Cantabrica i occitania (glacis Frances entre Pirineus i loira).
En la Reconquista baixarien vigorisades al retrobament mossarap que les conservava arcaisades. No oblidem que la “covadonga” valenciana està en poitiers-tours, a on Carles Martel inicià la Reconquista del Llevant Espanyol.
La llengua s’obtingue i te cinc variants: llemosi, alvernés, gasco, provençal i languedocia. Fon el provençal el que entrà en Catalunya (gerona i batcelona) o 8 comtats de la Marca Hispanica. El llemosi, despres de la batalla de Murel (1213), es portat a Valencia i mallorca pels mils d’intelectuals catars-occitans perseguits per França (politica) i l’Esglesia (religio) durant i despres de la Creuada Albiges.
Pere II d’Arago, pare de Jaume I, mori front a toulousse (muret) defenent-los. A don Jaume li cap harmonisar el deure moral i llegal (Pacte de millau) de protegir a estos exiliats (catars), en la necessitat de culteriçar el nou Regne de Valencia. Aixina ho assentà en ell, creant-los les Universitats o estudis Generals (barcelona) l’obtindria 400 anys mes tart, servida per intelectuals (valencians). Valencia obria el seu espai paralelament al tancament de l’occita. No debaes el Misteri d’Elig està en “Llemosi” i Ausias significa Agusti en esta llengua.
Els soldats catalans, mercenaris, una volta pagats, se tornaren a la seua despoblada Catalunya. Del total repoblat, un 5 per cent, soles el 2 per cent fon catala. ¿Que podien aportar a Valencia tan exigu continent i de tan baixa qualitat? Res.
Esta mescla de llemosi en el “romanç” valencià produi immediatament verdaderes legions de gramatics, filolecs, poetes, lliterats, filosofs, etc. sancerament en la llengua valenciana, creant el Segle d’Or de la mateixa.
La potent Valéncia introdui la seua llengua en la Curia Romana en deslleal competencia en el llati. Dante volgue escriure la seua Divina Comedia en la “Valenciana llengua”, que s’introduix tambe en Catalunya, desprovinciant esta area i valencianisant-la.
No obstant, en el segle XIX la burguesia catalana afrancesa la seua llengua distanciant-la de la valenciana, i prat de la Riba en 1906 encomana a l’ingenier industrial pompeu i fabra la fabricacio de la llengua catalana. En 1912 se publica la primera gramatica catalana independent de la valenciana, mescla d’arcaismes, valencianismes, galicismes i paraules inventades per fabra. En la pretensio d’impondre esta marfega o esperanto catala a valencians i mallorquinas per a amalgamar-los en l’aberrant ent de “Països Catalans”, respon a un chauviste i practic desig catala de dominar estes dos regions que acaparen el setanta i cinc per cent de la riquea espanyola. A tal fi, una nova historia, una nova lliteratura, han segut creades per a donar carta de naturalea cultural al Païs Catala, el Regne de Valencia i les Illes Balears, es dir, la nova nacionalitat catalana, que carix d’ella. Per supost que valencians i mallorquinas s’han opost rotundament a este invent d’absorcio imperialiste pancatalaniste.
No volguera ofendre a ningu, pero ¿se parla en Valencia el catala o se parla el valencià en Catalunya? Puix be, a pesar dels texts –COSA POLÍTICA– i del Diccionari de la Real Academia – manipulat en 1970–, el dilema se resol cientificament a favor de que “en Catalunya se parla el valencià. L’historia se podra tergiversar, pero no canviar”.
No es casual que les tres arees llingüistiques espanyoles, excepte el vasc, coincidixquen en els assentaments dels tres primitius pobladors: celtes, celtibers i ibers. Als celtes els correspon l’area de la llengua gallega-portuguesa, en el Comtat d’oporto en mig. Als celtibers l’andalusa-castellana-leonesa, i als ibers el valencià-occitana, en Catalunya en mig. Per l’Este, el Comtat de barcelona ctida a esta llengua “catalana”, encara que per l’Oest, al Comtat d’oporto no se li hi haja ocorregut batejar al gallec-portuguesa com “oportuniste”.
Existix puix una llengua valenciana-occitana, i el catala es un dialecte d’ella.
Les tres llengües en substrats propis se produixen en la trencament del llati despres de el martellada arabic als visigots, i el seu impetu els arracona respectivament en Gali, Cantabrica i occitania (glacis Frances entre Pirineus i loira).
En la Reconquista baixarien vigorisades al retrobament mossarap que les conservava arcaisades. No oblidem que la “covadonga” valenciana està en poitiers-tours, a on Carles Martel inicià la Reconquista del Llevant Espanyol.
La llengua s’obtingue i te cinc variants: llemosi, alvernés, gasco, provençal i languedocia. Fon el provençal el que entrà en Catalunya (gerona i batcelona) o 8 comtats de la Marca Hispanica. El llemosi, despres de la batalla de Murel (1213), es portat a Valencia i mallorca pels mils d’intelectuals catars-occitans perseguits per França (politica) i l’Esglesia (religio) durant i despres de la Creuada Albiges.
Pere II d’Arago, pare de Jaume I, mori front a toulousse (muret) defenent-los. A don Jaume li cap harmonisar el deure moral i llegal (Pacte de millau) de protegir a estos exiliats (catars), en la necessitat de culteriçar el nou Regne de Valencia. Aixina ho assentà en ell, creant-los les Universitats o estudis Generals (barcelona) l’obtindria 400 anys mes tart, servida per intelectuals (valencians). Valencia obria el seu espai paralelament al tancament de l’occita. No debaes el Misteri d’Elig està en “Llemosi” i Ausias significa Agusti en esta llengua.
Els soldats catalans, mercenaris, una volta pagats, se tornaren a la seua despoblada Catalunya. Del total repoblat, un 5 per cent, soles el 2 per cent fon catala. ¿Que podien aportar a Valencia tan exigu continent i de tan baixa qualitat? Res.
Esta mescla de llemosi en el “romanç” valencià produi immediatament verdaderes legions de gramatics, filolecs, poetes, lliterats, filosofs, etc. sancerament en la llengua valenciana, creant el Segle d’Or de la mateixa.
La potent Valéncia introdui la seua llengua en la Curia Romana en deslleal competencia en el llati. Dante volgue escriure la seua Divina Comedia en la “Valenciana llengua”, que s’introduix tambe en Catalunya, desprovinciant esta area i valencianisant-la.
No obstant, en el segle XIX la burguesia catalana afrancesa la seua llengua distanciant-la de la valenciana, i prat de la Riba en 1906 encomana a l’ingenier industrial pompeu i fabra la fabricacio de la llengua catalana. En 1912 se publica la primera gramatica catalana independent de la valenciana, mescla d’arcaismes, valencianismes, galicismes i paraules inventades per fabra. En la pretensio d’impondre esta marfega o esperanto catala a valencians i mallorquinas per a amalgamar-los en l’aberrant ent de “Països Catalans”, respon a un chauviste i practic desig catala de dominar estes dos regions que acaparen el setanta i cinc per cent de la riquea espanyola. A tal fi, una nova historia, una nova lliteratura, han segut creades per a donar carta de naturalea cultural al Païs Catala, el Regne de Valencia i les Illes Balears, es dir, la nova nacionalitat catalana, que carix d’ella. Per supost que valencians i mallorquinas s’han opost rotundament a este invent d’absorcio imperialiste pancatalaniste.
Magnifico trabajo
LA GRAN MENTIRA DEL PAREGUT ENTRE LLENGUA VALENCIANA I CATALANA
Es freqüent sentir en boca de partidaris de l’imperialisme pancatalaniste que “el valencià i el catala es pareixen molt”, i que un “catala i un valencià s’entenen en mes o manco facilitat”.
Es cert. Lo illogic sería lo contrari. No obstant, a continuacio demostrarem que no es poden utilisar ni l’excusa del paregut, ni l’excusa de l’inteligibilitat, per a demostrar cap unitat llingüistica ni per a que una llengua absorbixca a l’atra.
A no ser que el pancatalanisme no tinga uns atres arguments mes solits i consistents…
EIXEMPLES D’IDIOMES PAREGUTS
(I EN ALT NIVELL D’INTELIGIBILITAT LLINGÜISTICA)
– El gallec i el portugues son 2 idiomes distints.
– El serbi i el croat son 2 idiomes distints.
– El chec i l’eslovac son 2 idiomes distints.
– El catala, l’occita i l’aranes son 3 idiomes distints.
– El suec, el noruec, el danes, l’islandes i el feroes son 5 idiomes distints.
– Etc.
!I entre totes elles s’entenen! !Milacre!
Per tant, CAP FILOLEC DEL MON, CAP SOCIOLLINGÜISTE DEL MON utilisa els criteris de “paregut” i/o de “inteligibilitat llingüistica” per a defendre cap “unitat de llengües” en qualsevol lloc del planeta.
Es llogic i freqüent que entre dos llengues VEINES existixca un cert “paregut” i una certa “inteligibilitat”, i no per aixo ningu afirma que son “la mateixa llengua”, i manco encara es defenen criteris de “unificacio”, “estandarisacio” o “absorcio”.
ALGUNS CRITERIS QUE INFLUIXEN EN LA SUBJECTIVITAT DEL PLANTEJAMENT
En el moment de realisar qualsevol hipotesis, deuriem de tindre en conte alguns elements subjetius entre els enquestats.
-EL NIVELL CULTURAL dels dos interlocutors:
– No es dona el mateix grau d’inteligibilitat entre dos llicenciats en Filologia Romanica que entre dos persones sense estudis.
-El GRAU D’INTERES (i el posicionament ideologic):
– Evidentment un valencià que siga partidari de l’imperialisme pancatalaniste tindra molt mes interes en “entendre” a un catala, que un atre valencià que no ho siga.
-LA NORMALISACIO LLINGÜISTICA vigent i les alternatives:
– Dependra de la normativa utilisada per cada usuari:
– Normes de El Puig (R.A.C.V.).
– Normes del 32 (i els seus dos variants: la “original” i la “evolucionada” (catalanisada).
– Normes de l’Institut d’Estudis Catalans.
– Unes atres: futura Academia Valenciana de la Llengua.
– No olvidem que les “Normatives” obedixen mes a criteris ideologics que a criteris llingüistics.
-L’influencia dels MIJOS DE COMUNICACIO:
-En Valencia existixen repetidors illegals de TV3.
-En Valencia s’escolta Catalunya Radio i unes atres emisores catalanes.
-En RadioTelevisio Valenciana s’utilisa una “estandarisacio” de l’idioma valencià procliu a la catalanisacio del mateix.
-En Valencia es subvencionen llibres i unes atres publicacions en catala.
LO RIDICUL DE LA TEORIA PANCATALANISTA
Pensem que (utilisant un criteri totalment arbitrari i per tant absolutament acientific) s’acordara que dos llengües en un 85% de “paregut” i/o de “inteligibilitat” foren la mateixa llengua.
¿Que passaria si dos llengües foren paregudes en un 84%? En eixe cas ¿NO serien la mateixa llengua?.
¿Que passaria si dos llengües foren paregudes en un 86%? En este cas ¿SI serien la mateixa llengua?.
I aplegat ad este punt: ¿perque no el 80% o el 90% en conte del 85%?…
Es ridicul. No te cap sentit.
I mes encara si parlem de “llengües vives” que han evolucionat (i evolucionen) sigle darrere sigle.
En est aspecte, hui per hui, es molt important tindre present la politica d’ensenyança dictaminada per la Generalitat (interessos personals i de grup, objectius a conseguir, etc.) de l’idioma valencià en Coleges, Instituts i Universitat, mes procliu al “adoctrinament en l’unitat de la llengua” que a la defensa de l’idioma valencià.
La prova d’aixo es evident: els llibres de text triats son editats majoritariament en Catalunya, mentres es censuren uns atres editats per Lo Rat Penat (institucio en mes de 120 anys de treball i servici a l’idioma valencià) i unes atres editorials (RACV, L’Oronella, Del Senia al Segura, etc) que editen en les Normes Valencianes d’El Puig. Identics objectius mafiosos mouen la politica de seleccio de professors.
En tot, aixo no significa un gran aument en el “paregut” i la “inteligibilitat” entre llengües. A favor de la llengua valenciana juga el fenomen de la “diglossia” l’arrelament de l’idioma valencià en les nostres comarques. Posarem un eixemple: Darrere de dos decades de “catalanisacio” en l’ensenyança i en els mijos de comunicacio, els valenciaparlants seguim sense acceptar paraules com “aquest”, “nosaltres”, “avui”, avi”, “sota”, “tarda”, “article” o “vehicle”. Per tant, el llenguage parlat (pese als esforgos pancatalanisadors) no es tan facil de sustituir. Pot ser que aumente la similitut entre la llengua valenciana i el catala, pero no lo suficient com per a que la segona absorbixca a la primera.
Uns atres arguments:
-No donarien mai els mateixos percentages un estudi sintactic, que uno morfologic, que uno fonetic, que un atre ortografic, etc.
– No donarien mai els mateixos percentages si realisem l’enquesta entre un valencià de Vinaros i uno de Tarragona (Zones limitrofes, a on es dona el fenomen del “llenguage de frontera”) que si ho realisem entre un valencià d’Alacant i un catala de Girona).
– Si el mateix Institut d’Estudis Catalans (maxima autoritat llingüistica en Catalunya) reconeix a l’occita i a l’aranes com a llengües propies i diferents a qualsevol atra, ¿perque no reconeixen en molt mes motiu l’autonomia de la llengua valenciana?
!Que dos llengües siguen mes o menys paregudes, no significa que siguen la mateixa llengua!
!Que dos coses siguen paregudes no significa que siguen la mateixa cosa!
…¿Es eixa “la ciencia” de la que tant parlen els partidaris de l’imperialisme pancatalaniste?
…¿Son eixos tots els seus arguments?
VIXCA VALÉNCIA!! 💙💛❤️