SOCIAL

YO SOC CHE – Lengua valenciana

Parar elegir una categoría, desplázate con las flechas izq/dcha entre imágenes y pincha en una de ellas o selecciona un apartado en el menú superior. La mayoría de las secciones están en el desplegable de “CATEGORIA”.

El Código ISO 639. El futuro de la lengua valenciana.

La lengua valenciana debe tener un código ISO-639 ya, para que esté integrado en este mundo digital.

Sin código ISO, la lengua Valenciana no aparece en buscadores de web y no está incluida en los traductores accesibles a todo el mundo en Internet. Si en el tiempo digital que vivimos una lengua no tiene ISO -639, es como si no existiera. El idioma Klingon, construido y artístico, desarrollado para el universo televisivo de Star Trek, si que tiene ISO.

Es un crimen, que una lengua como la Valenciana, milenaria y con siglo de oro literario, usada en un reino y mucho más allá, no tenga ISO propio solo por intereses políticos.

Las imágenes a continuación son del observatoridelallenguavalenciana.org, sacadas del “Kit de revalencianisació llingüística”, disponible en la sección de DOCUMENTOS.

Codic Iso

La identidad valenciana igual que su cultura están en peligro y esta página web os dará la información necesaria para conocer la verdad. Aquí encontráis las herramientas y pruebas para abrir los ojos a tantos a los que han mentido y se lo han creído y los otros que no se lo quieren creer. Hay contenido para aprender y enseñar la genuina lengua valenciana a otros.

¡VIXCA VALENCIA i LA SEUA DOLÇA LLENGUA!

Después del grupo público YO SOC CHE de Telegram, abro esta página web yosocche.com, para informar a todos los valencianos, españoles y habitantes de este mundo de la verdad histórica y de la milenaria lengua valenciana.

Compartir !

0Shares
0 0

3 comentarios sobre “YO SOC CHE – Lengua valenciana”

  1. No volguera ofendre a ningu, pero ¿se parla en Valencia el catala o se parla el valencià en Catalunya? Puix be, a pesar dels texts –COSA POLÍTICA– i del Diccionari de la Real Academia – manipulat en 1970–, el dilema se resol cientificament a favor de que “en Catalunya se parla el valencià. L’historia se podra tergiversar, pero no canviar”.

    No es casual que les tres arees llingüistiques espanyoles, excepte el vasc, coincidixquen en els assentaments dels tres primitius pobladors: celtes, celtibers i ibers. Als celtes els correspon l’area de la llengua gallega-portuguesa, en el Comtat d’oporto en mig. Als celtibers l’andalusa-castellana-leonesa, i als ibers el valencià-occitana, en Catalunya en mig. Per l’Este, el Comtat de barcelona ctida a esta llengua “catalana”, encara que per l’Oest, al Comtat d’oporto no se li hi haja ocorregut batejar al gallec-portuguesa com “oportuniste”.

    Existix puix una llengua valenciana-occitana, i el catala es un dialecte d’ella.

    Les tres llengües en substrats propis se produixen en la trencament del llati despres de el martellada arabic als visigots, i el seu impetu els arracona respectivament en Gali, Cantabrica i occitania (glacis Frances entre Pirineus i loira).

    En la Reconquista baixarien vigorisades al retrobament mossarap que les conservava arcaisades. No oblidem que la “covadonga” valenciana està en poitiers-tours, a on Carles Martel inicià la Reconquista del Llevant Espanyol.

    La llengua s’obtingue i te cinc variants: llemosi, alvernés, gasco, provençal i languedocia. Fon el provençal el que entrà en Catalunya (gerona i batcelona) o 8 comtats de la Marca Hispanica. El llemosi, despres de la batalla de Murel (1213), es portat a Valencia i mallorca pels mils d’intelectuals catars-occitans perseguits per França (politica) i l’Esglesia (religio) durant i despres de la Creuada Albiges.

    Pere II d’Arago, pare de Jaume I, mori front a toulousse (muret) defenent-los. A don Jaume li cap harmonisar el deure moral i llegal (Pacte de millau) de protegir a estos exiliats (catars), en la necessitat de culteriçar el nou Regne de Valencia. Aixina ho assentà en ell, creant-los les Universitats o estudis Generals (barcelona) l’obtindria 400 anys mes tart, servida per intelectuals (valencians). Valencia obria el seu espai paralelament al tancament de l’occita. No debaes el Misteri d’Elig està en “Llemosi” i Ausias significa Agusti en esta llengua.

    Els soldats catalans, mercenaris, una volta pagats, se tornaren a la seua despoblada Catalunya. Del total repoblat, un 5 per cent, soles el 2 per cent fon catala. ¿Que podien aportar a Valencia tan exigu continent i de tan baixa qualitat? Res.

    Esta mescla de llemosi en el “romanç” valencià produi immediatament verdaderes legions de gramatics, filolecs, poetes, lliterats, filosofs, etc. sancerament en la llengua valenciana, creant el Segle d’Or de la mateixa.

    La potent Valéncia introdui la seua llengua en la Curia Romana en deslleal competencia en el llati. Dante volgue escriure la seua Divina Comedia en la “Valenciana llengua”, que s’introduix tambe en Catalunya, desprovinciant esta area i valencianisant-la.

    No obstant, en el segle XIX la burguesia catalana afrancesa la seua llengua distanciant-la de la valenciana, i prat de la Riba en 1906 encomana a l’ingenier industrial pompeu i fabra la fabricacio de la llengua catalana. En 1912 se publica la primera gramatica catalana independent de la valenciana, mescla d’arcaismes, valencianismes, galicismes i paraules inventades per fabra. En la pretensio d’impondre esta marfega o esperanto catala a valencians i mallorquinas per a amalgamar-los en l’aberrant ent de “Països Catalans”, respon a un chauviste i practic desig catala de dominar estes dos regions que acaparen el setanta i cinc per cent de la riquea espanyola. A tal fi, una nova historia, una nova lliteratura, han segut creades per a donar carta de naturalea cultural al Païs Catala, el Regne de Valencia i les Illes Balears, es dir, la nova nacionalitat catalana, que carix d’ella. Per supost que valencians i mallorquinas s’han opost rotundament a este invent d’absorcio imperialiste pancatalaniste.

  2. No volguera ofendre a ningu, pero ¿se parla en Valencia el catala o se parla el valencià en Catalunya? Puix be, a pesar dels texts –COSA POLÍTICA– i del Diccionari de la Real Academia – manipulat en 1970–, el dilema se resol cientificament a favor de que “en Catalunya se parla el valencià. L’historia se podra tergiversar, pero no canviar”.

    No es casual que les tres arees llingüistiques espanyoles, excepte el vasc, coincidixquen en els assentaments dels tres primitius pobladors: celtes, celtibers i ibers. Als celtes els correspon l’area de la llengua gallega-portuguesa, en el Comtat d’oporto en mig. Als celtibers l’andalusa-castellana-leonesa, i als ibers el valencià-occitana, en Catalunya en mig. Per l’Este, el Comtat de barcelona ctida a esta llengua “catalana”, encara que per l’Oest, al Comtat d’oporto no se li hi haja ocorregut batejar al gallec-portuguesa com “oportuniste”.

    Existix puix una llengua valenciana-occitana, i el catala es un dialecte d’ella.

    Les tres llengües en substrats propis se produixen en la trencament del llati despres de el martellada arabic als visigots, i el seu impetu els arracona respectivament en Gali, Cantabrica i occitania (glacis Frances entre Pirineus i loira).

    En la Reconquista baixarien vigorisades al retrobament mossarap que les conservava arcaisades. No oblidem que la “covadonga” valenciana està en poitiers-tours, a on Carles Martel inicià la Reconquista del Llevant Espanyol.

    La llengua s’obtingue i te cinc variants: llemosi, alvernés, gasco, provençal i languedocia. Fon el provençal el que entrà en Catalunya (gerona i batcelona) o 8 comtats de la Marca Hispanica. El llemosi, despres de la batalla de Murel (1213), es portat a Valencia i mallorca pels mils d’intelectuals catars-occitans perseguits per França (politica) i l’Esglesia (religio) durant i despres de la Creuada Albiges.

    Pere II d’Arago, pare de Jaume I, mori front a toulousse (muret) defenent-los. A don Jaume li cap harmonisar el deure moral i llegal (Pacte de millau) de protegir a estos exiliats (catars), en la necessitat de culteriçar el nou Regne de Valencia. Aixina ho assentà en ell, creant-los les Universitats o estudis Generals (barcelona) l’obtindria 400 anys mes tart, servida per intelectuals (valencians). Valencia obria el seu espai paralelament al tancament de l’occita. No debaes el Misteri d’Elig està en “Llemosi” i Ausias significa Agusti en esta llengua.

    Els soldats catalans, mercenaris, una volta pagats, se tornaren a la seua despoblada Catalunya. Del total repoblat, un 5 per cent, soles el 2 per cent fon catala. ¿Que podien aportar a Valencia tan exigu continent i de tan baixa qualitat? Res.

    Esta mescla de llemosi en el “romanç” valencià produi immediatament verdaderes legions de gramatics, filolecs, poetes, lliterats, filosofs, etc. sancerament en la llengua valenciana, creant el Segle d’Or de la mateixa.

    La potent Valéncia introdui la seua llengua en la Curia Romana en deslleal competencia en el llati. Dante volgue escriure la seua Divina Comedia en la “Valenciana llengua”, que s’introduix tambe en Catalunya, desprovinciant esta area i valencianisant-la.

    No obstant, en el segle XIX la burguesia catalana afrancesa la seua llengua distanciant-la de la valenciana, i prat de la Riba en 1906 encomana a l’ingenier industrial pompeu i fabra la fabricacio de la llengua catalana. En 1912 se publica la primera gramatica catalana independent de la valenciana, mescla d’arcaismes, valencianismes, galicismes i paraules inventades per fabra. En la pretensio d’impondre esta marfega o esperanto catala a valencians i mallorquinas per a amalgamar-los en l’aberrant ent de “Països Catalans”, respon a un chauviste i practic desig catala de dominar estes dos regions que acaparen el setanta i cinc per cent de la riquea espanyola. A tal fi, una nova historia, una nova lliteratura, han segut creades per a donar carta de naturalea cultural al Païs Catala, el Regne de Valencia i les Illes Balears, es dir, la nova nacionalitat catalana, que carix d’ella. Per supost que valencians i mallorquinas s’han opost rotundament a este invent d’absorcio imperialiste pancatalaniste.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *