P. LUIS GALIANA s.XVIII
REFRANES VALENCIANOS RECOPILADOS POR P. LUIS GALIANA, DOMINICO 1740 – 1771
(https://es.wikipedia.org/wiki/Luis_Galiana_y_Cervera)
Escritos en la lengua valenciana que se usó entonces, nuestra lengua viva del s.XVIII
Ama i señoría no volen compañía.
A Deu Madrit quet quedes sens gent dixia un sabater.
Ab tos majors no partixques peres, ni de burles ni de veres.
A Gorga, que es Purgatori de gosos.
Arc de S. Martí, la pluja está así y de vesprada la pluja es pasada. Arreplegador de la cendra escampador de la farina.
Al gos ronyós tots la venten.
A qui no mata porc no se li dona llonganisa.
Animal bon menjador pera tot treballador.
Apres de la fosca nit amaneix lo dia clar.
Al pont son les azotades.
Amor de monja y pet de frare, tot es aire.
Arrós y bugada, foch de brasa.
Aigua sobre aigua, ni neteja, ni llava.
Acostat als bons y serás u dells.
A bou flac tot son mosques.
All cru y ví pur, passen lo port segur.
A carn de llop, dent de gos.
A canes honrades no hia portes tancades.
Al bon varó les terres agenes sa patria son.
Amors, dolors i diners, no poden estar secrets.
Aixi com preguntarás tal resposta trobaràs.
Anà la negra al bañ i tingué que contar un añ.
Assi sastres hasta que vinguen homens.
A la vora del riu no fases niu.
A tots ajuda Deu, no al que sembra en terra mala.
Al Rei li falten ses hores.
A la ocasió la pinten calva.
Asó teniem i manjavem pá a soles.
Al molí y a la esposa sempre li falla alguna cosa.
Ab lo sens i la paciencia sadquirix la ciencia.
Adobanse va juana y fila de mala gana.
Aigua calenta y veta apretada, sangria acertada.
A gos vell no hia, sus, sus.
A falta de pá bones son coques.
A bou vel!, cencerro nou.
A cada porc vé el seu S. Martí.
A un traidor, dos alevosos.
Amic de sí; enemic de ningú.
Al que menja lo madur, fesli rocegar lo dur.
Arròs que fá cl ventre gros.
Aon no ia cap, tot es cua.
A Juana se lan porten els Moros i ella no plora, no ü sab molt
mal ser mora.
A la que es pesada cosa, la persona melindrosa.
Bona casa, bona brasa.
Baix la manta, no hiá negra, ni blanca.
Beni Carló, gran olla y chic sermó.
Bosí per forsa es mal de angulir.
Bon cap per Alcalde.
Bet será polst si el rabo es trenca.
Bona vá la dança.
Benaja el pá, que es deixa vendre.
Blat comprat, ni coques, ni rollos, ni pá saonat.
Blat tarda, ni palla, ni grá.
Bescuit de moncha, cafís de forment.
Bon sermó tindrem si no es rebenta.
Bons dies, bones obres.
Bó es missar y casa guardar.
Bona vista veja m figues en Agost.
Bé canta Marta, despues de farta.
Beata, si el amor no u desvarata.
líen volent o mal volent, de la dona sigues parent.
Bó es que la casa sapia a home.
Beure molt i anar dret, no pot ser.
Bé pots dir que las encontrada chilladora, ni una mosca que
no oirá.
Bona palla arrastres.
Basta esquilar, sin desollar.
Bé el poden deixar nadar sense cara vaca.
Bonico es el chic.
Bou solt be es llepa.
Bon cor lleva la mitad de la por.
Bestia loca nunca es vella.
Bon dia ió, si hiá que menjar.
Bon saludador, bon bevedor.
Bones confiances i males cullites acaben les cases.
Bovo de Coria, que demanava un reno per torna.
Bona escusa té el malalt, pixa el llit í diu que sua.
Chics i polls, caguen la casa.
Com convinga, que vinga.
Com les palmes de Elch, que vingueren el matí de Pascua.
Campana de plata, batall de segó.
Cada hú es rasça aon li pica.
Catalá si no la feta, la fará.
Com ara plourá chent avrás.
Cases y mules les meñs, que pugues.
Carn frechida no torna a la carneceria.
Cadireta de la Seu, qui es devot no sabeu.
Casa obrada, y viña criada, dona casada.
Conforme la vista, el preu.
Calça garro, señal de gusto.
Cartes son hales pesades.
Camisa que molt se llava í cós que a menut se usa poch temps dura.
Curt parlar, parent de callar.
Casa arreglada i taula parada, hostes aguarda.
Com me estava m’estich.
Contar moltes i pagar una.
Cuc, cuc, que nom trobes.
Canter de vi per home i fora de borracheres.
Chut caragol.
Cavall de lloguer, aprofita pero no es durader.
Corps en corps nos piquen.
Cans de quí penes té, que despues de un tems atre en vé.
Cada dia sab ú més.
Chitón, chitón, que la rabosá vá pel món.
Com es l’ama, així mana.
Casament romá, pare, fills y pá tart nihiá.
Cerca sempre bon Dotor i millor lo confessor.
Con só aixina no m’agrada la toñina.
Compra en casa, vén en casa i farás casa.
Con fotesch no fá parentesch.
Cada lloca governa ses pollets.
Cuca española no pixa sola.
Cosa de vellea bon foch en ella.
Colp de hosa no mata.
Carta escrita portador la porta.
Cuc clar al amo fá cantar.
Cél a borreguets aigua a cabasets.
Cazador de reclam, fret i fam.
Cazador de gabieta la fam l’apreta.
Cadascú, juga en lo que es seu.
Di els que plogueren y no feren fanc.
De Callosa es el home.
Deu dona faves aqui no te quixals.
De aon menes lo pensa salta la llebre.
Dona que cria, ni neta, ni dormida.
Del mal el menos.
Dies y olles, curen les coses.
Donaulí un ou, mentres l’altre es cou.
Deu me lliure de caballer de dia y de capellà o frare de nit.
Deu provig y la pancha patixg.
De diners y de bondad, la mitad, de la mitad.
Donat iá morí, el que es queda es molt mesquí.
Deu me guarde de estudiant, que solament estudia en un llibre.
Despues de una gran seca, una gran arremolladura.
Diner que es guanya pel cul, sen vá com el fum.
Debaix de una ruin capa iá un gran bevedor.
Deu vol les coses clares.
De contats sen menja el llop.
Del mur es veu la vila.
De pel roig, ni gat, ni porc.
Deu no vol la mort del pecador.
Dobla a montó; honra ni un pel dels catalans.
De Senta Barbera no mes sen recorden quant trona.
Dona de puny i te donarán de cul.
Dichosa la casa, que iá corona rasa.
Diguesme en qui vas i et diré qui eres.
Dol de dona morta, no mes dura hasta la porta.
Deu me guarde de la gata, que davant fá festes y darrere arrapa.
De mal corp, mal ou.
Dur ab dur, no pot fer mur.
D’aon no veus, no esperes.
De bona planta, planta ta viña.
De mala mata, nunca bona planta.
De fert te més que de mél.
Del mal tranç ix el bé.
De tals bodes, tales coques.
De home tiple i de dona tenor, lliuranos Señor.
De aigua beneita i de mala ventura en poch nhiá prou.
De Sta. Catarina a Nadal, un més igual.
Dumenje de Rams, qui no estrena no te mans.
De l’anou al bou y del bou a la forca.
El amo y el gós, casen per dos.
El tests semblen a les olles.
Els escrupols del Pare Gargall.
Eixa es atra, Pare.
Entra Polonia, q’al portal t’aguarde.
El darrer tanca la porta.
En la serra apedrega.
En poc li van les falles en once mesos y tres a març.
Els fills de mestre Pere enseñaren a fer fills a son pare.
El saber no ocupa lloc.
El que la fá la paga.
El mal pás, pasarlo pronte.
El pardalot de Alcoy.
El pero nunca madura.
En diners, carchofes.
Els diners y la muller a la vellea son menester.
El trafech de Maria Jaume, dos citrills pera un diner de olí.
Estar en sos tretze.
El hoste y peix menut al cap de tres dies put.
En vindre Tod Sans penja les gabies y posat els guants.
El meló del promès, es bó corfa y tods.
El milacre de Mahoma ques gitá al Sol i es trobá en la sombra.
El que paga, descansa.
El bolsillo sen bas i la cuca al rás.
En escuses de la trama tira nostra ama.
En Iuñ vaig com vullc.
En Mars, ni una rata q’es pixar.
El conte de la vella.
En Abril no te lleves fil.
En Maig, vach com vach.
El qüento del diable.
En Turiól, ni dona, ni sermó, ni caragol.
El viudo a la porta busca la muller morta ; ¿Tres en lo llid? mes val fadrí pobre, que viudo ric.
En bodes y festes, mal vá a les besties.
Entre la gracia de Deu y entrava un frare.
El gitano acomet per ahon te la taca.
El bou y la mula sempre en fan una.
En terra de señoríu no faces niu y si en fa el pare no en fasa
el fill.
El ball de Moyxent.
El dicho está bó.
El lladre té poca força.
El nas y la boca hasta la mort l’adoba.
El que está prop de la vaca, la mama.
Ensalada bullida allarga la vida.
Entre S. Ana y la Madalena no tingues parva en la era.
El mes roin porc se menja la millor bellota.
El escaravat no es porc i fá una pilota.
Esta pedra no te os, qui la veja que aparte el tós.
Encara no es gat, iá está en lo terrat.
Els segurs nunca son molts.
En ma casa cuinen faves y pel carrer a calderades.
El mal vá, aon mes ni iá.
Entre amics no cal tovalles.
El home quant vol, la dona quant l’ix.
El bou chiquet tot o possa en cuernos.
El vi fá sang i l’aigua fanch.
El gos flac tot son puses.
Entra que sopen i ells escuraven.
El fart no s’en recorda del dejú.
Escolá que ven la cera i esta sense comenar, rapaverunt del altar.
El u per l’altre i la casa per agranar.
Entre Deu i bones gents ma capa no pareix.
En la casa de Miquel, tota está com es ell.
En la casa que no hía farina, no falta mohína.
El que no sa vist en bragues, les costures li fan plagues.
En trindre trenta anys, fuig de tots banys.
En boca tancada no entren mosques.
En tota pau i guerra, en Inglaterra.
Els jovens poden morir, pero els vells no poden viure.
En la casa aon no fan olla no ia cholla.
Escuses de mal pagador.
El mal de les persones no el senten les besties.
El bé no es conegut hasta que es perdut.
Esperar i no venir, estar en lo llit i no dormir, servir i no agrair, son tres coses de fer morir.
El que está content olvida lo pasat i ama lo present.
El manco de Lliria que menjava miques pel braç.
El vando d’Alcoi, cada cabró s’arregle.
El fill de la cabra sempre ha de ser cabrit.
Encontrarense el trampós i el codiciós.
En la terra de Maluca qui no treballa no manduca.
En nomenar al ruin de Roma, prest s’asoma.
Els morts obrin els ulls als vius.
Em trenquí…
El joch no es igual.
El Ponent la mou i a Llevant plou.
EI jove que no treballa, quant es vell dará en la palla.
En nom de Deu pera tovalles, set añs que les ampre y no les tinch de deixar a ningú.
En llaurar les nogueres, aon no veus no esperes.
Entre frares i soldats, cumpliments son excusats.
En la casa al que jura, no li faltará desventura.
Entre la fals y la gavella vé la fam mes verdadera.
Faena de porta, Deu la porta.
Fes bé y no fases mal y atre sermó no cal.
Faena feta no porta l’estorp.
Fill de la polla rosa y del gall favat.
Febrer el curt, pigor q’un turc.
Fer com fan no es pecat.
Frares i capellans i frets tardans, cremen la terra.
Festa de vila, tanca la porta i fila.
Figa verdal i mosa d’hostal, palpant se madura.
Faena ton amo et veja.
Fins al fi, ningú es dijós.
Forment tardá, ni palla ni grá.
Feu bé a bèsties [i os tirarán de coces,]
Fré d’or no fá al cavall millor.
Fés bé i no mires a qui.
Fill si eres bo, pera tu plante el mallol.
Fills y criats no’ls has de regalar si’ils vols gojar.
Festa de foc, no la vejes mai de prop.
Gran cosa es que un estudiant sapia de lletra.
Grasies a Deu qu’em tire en terra y la mortallaveu.
Gics y polls caguen la casa.
Geni i figura, fins a la sepultura.
Germà de mitât, ni fe, ni veritat.
Gós que lladra, no mosega.
Gós lladrador no es cazador.
Germana, la llimosna de la llana.
Guardat del metge que no es sperimentat, per molt que sia lletrat.
Gent de montaña, qui la pert, la guaña.
Gent de marina, gent vagarina.
Gent de ribera, puta i mal filanera.
Gent de ribera, gent folaguera.
Guardat de l’aigua embasada, que la corrent ella passa.
Gallineta que per casa vá, sino pica, picará.
Huto que rota.
Home que té dos y gasta tres, lladre es.
Hiá molts modos de matar puses.
Home mort, no parla.
Home lluner no ompli graner.
Home chiquet, home de pet.
Home parat, no fá guerra.
Ham quedat com els de Yecla.
Home sá, cullera de pá.
Home valent, cullera de argent.
Home lletg, dona bonica.
Hon hiá Patró, no comana el mariner.
Hon no hiá orde, sen possa.
Herba crua, dona nueta i dormir en terra dura porten l’home a la sepultura. Home interesat, no pot ser honrat.
Honra perquè t’honren.
Hostal do no te repós, no estigues mai ociós.
Home nasut rara volta es cornut.
Home a soles, per bastos.
Hasta que pase el coltell no t’en lleves pel.
Io que calle y no dic rés estic mes mal que tots los tres.
Ià t’as casat, yá t’as cagat.
Ia et conec herbeta, boriol et dius.
lo m’entenc y balle a soles.
Ixca el gat y diga miaú.
Iá en tenim una coca Peret.
Jugaria Martí si tinguera en qui.
Just com lo casament de Cervera, que ni faltá, ni sobrá, ni ni hagué prou.
Juñ, la fals en lo puñ.
Juliol la sistella en lo mallol.
Juliol ia apunta l’ullerol.
Jugador i cavall de raza, pronte acaba.
Jornal pagat, bras trencat.
La monja s’esponja.
La Lluna no com pinta sino com tercia y quinta.
La señora de Benasau, que tanca en clau.
Lo que Deu asegura, sempre dura.
La mercaduría cara debaix l’aigua mana.
La mort i la naixensa no tenen residencia.
La pedra per solc i la neula per tots.
Lo que s’esqueixa no es deixa.
La major jornada hasta la porta.
La mare codiciosa y la filla pereosa.
La dilgencia es mare de la bona ventura.
La primera val per dos.
Los valents i el bon vi duren poc.
Les sopes i els amors, los primers son los millors.
La que no fila en tot l’any, fila el día de cab d’any.
Llibres i vins, los mes antichs.
La dona de quaranta añs guardala com abans.
L’infant i el peix, en l’aigua creix.
Lo home avarient, no te amic, ni parent.
Lo pes i la mesura desenganya la gente menuda.
L’home que te capa pot cagar davant lo Papa.
Lo que s’haja de menjar la Justicia, menjemse nosaltres.
La ociositat es mare de tots los vicis.
La pau de Ibi, que es perdé entre els Regidors.
La vista nunca es fá vella.
Lo qui te capa es rapa i qui capot no pot.
Lo que s’usa no se escusa.
La delicada de Gandia.
L’ull del amo engorda el cavall.
La mare cabra, lo fill saltador.
L’aigua de llunt no apaga el foch de damunt.
La gota i indropesía son germanes de la glotonería.
La gota cava la pedra.
La forca es la trona dels malvats.
L’ase mort, la cevada a la cola.
La diligencia es mare de la bonaventura.
La codicia romp lo sac.
Lo pijor del pleyt es que de u naixent cent.
La pera i la doncella, la que calla es bona.
La necesitat no te ley.
La traza mata la caça.
Lo que sana la boca, enferma la bolsa.
La perseverancia tot alcanza.
La fam desperta l’ingeni.
La ocasió fá el lladre.
La gloria de les panses.
Les mules y les loques por velles que siguen pareixen jovens.
La casa acabada i la bolsa buidada fan l’home sabí i prudent.
Lo que s’encomana se compra mes car.
La que no vol trevallar, no pot fer sino gastar.
La dona per ser discreta ha de estar sempre retreta.
La dona sens ser menester no estiga baix lo carrer.
La casa aon se treballa, mai faltará blat ni palla.
Los ociosos q’entren en ta casa, son un foch sos una brasa.
Lo fiill que a sos pares bat iá te el infern guañat.
La persona descuidada es una cosa encantada.
Lo molt parlar sempre mou i lo molt gratar cou.
La mare molt esturdida a la filla fá tullida.
Lo llop sempre va a casar llunt del lloc aon sol estar.
Lo 11am del Cel i l’amor, deixen pell i cremen el cor.
Lo mozo q’es ben criat, calla si no es preguntat.
La llet i mosos, que no els hosos.
Lo que a uns mata a altres sana.
Les mans quietes y la llengua per la merda.
Lo que no fará un frare no o fará un diable.
Lo mateix que la caravina de Ambrós, párala en segó.
La Seu no aguarda Parroquies.
Lo que s’haja de fer, pronte.
La puncha de chiqueta, puñeta.
Lo que atre sua, poch me deixa.
Lo que está en lo cove es peix, que lo demés es peixcar.
La veritat davant.
La ganancia está en lo despach.
La masa de Fraga que trau pols debaix del aigua.
La fortuna de García, que es gasta de nit y es lleva de día.
La por guarda la viña.
La figa i la dona quant torç el coll, es bona.
Lo primer es primer.
La confianza mata al home.
La cama en lo llit i lo bras en lo pit.
La darrera cuixa, ovella.
La processó de Gorga.
La pixada del catiu, que sen aná al Ivern i torná al estiu.
Llebech l’aigua vech.
Les palmes de Elch q’arribaren el matí de Pasqua.
La baioneta tot ho aquieta.
La bestia que no es nostra, menja poc i té gran força.
La dona es de qui li dona.
L’arbre chiquet si está tort es pot fer dret.
Lo mateix es barret blanc, que blanc barret.
Lloch a la balladora.
La boca fá gioch.
Lo que es bó per al fetge es mal pera la melsa.
Lo que no está en la madeíxa, está en lo centener.
L’olla chiqueta s’obrix.
La vergonya fá roña.
Lo qui a crits vol fer la prova, no es per que rahó li sobra.
Lo que sa de donar, ni diro, ni fero desijar.
Les diches venen quant no s’esperen.
Los que nos fá a la boda,
