REFRANES VALENCIANOS

Refranes valencianos que todos conocemos algunos pero nadie los conoce todos.

GRACIAS PEP!

(Fuente: https://www.diccionari.llenguavalenciana.com)

A
A bona gana de ballar, poc de sĆ² Ć©s menester
A cada gallina, son ponedor.
A cada lladre lo que siga dā€™ell, i furtar lo que es puga.
A cada porc li ve el seu Sant MartĆ­.
A carn dura, dent aguda.
A cartes vistes, tot sĆ³n jugadors.
A cavall donat no li mires el pĆØl.
A cavall flastomat, el pĆØl li lluĆÆx.
A cavall menjador, cabestre curt.
A cent anys,Ā coteta verda.
A darreries nos ix en que no es vol casar.
A Deu Madrit quet quedes sens gent dixia un sabater.
A falta de bons… mon pare era alcalde.
A falta de pa , bona Ć©s la coca.
A festa del rat penat, la bossa buida i el cul banyat.
A gat vell no li cal cascavell.
A Gorga, que es Purgatori de gosos.
A gos flac, tot sĆ³n puces.
A juliol, cistella en lo mallol; la durĆ s, pero no lā€™omplirĆ s.
A lā€™abril tota lā€™aigua cap dins dā€™un barril.
A lā€™alfals i a la vinya, per la vora els entra la tinya.
A lā€™AscensiĆ³, cireretes a montĆ³.
A lā€™AscensiĆ³, cireretes a montĆ³; en la Plana sĆ­, pero en Morella no.
A lā€™ase i mala muller, bastonades ho han de fer.
A lā€™ase que no conegues, no li toques les orelles.
A lā€™ase ruc, traginer foll.
A lā€™enfornar se fan els pans geperuts (vol dir que lā€™ĆØxit de les empreses depĆ©n de la manera com escomencen).
A lā€™enfornar se fan geperuts els pans.
A lā€™hivern, bona roba i vi calent.
A lā€™home major, dona-li honor.
A lā€™home necessitat lā€™enteniment li vola.
A la bossa del jugador no li cal lligador.
A la dĆ²na ballar i a lā€™ase bramar, lo diable els ho deguĆ© ensenyar.
A la fam, rastoll, i a la set, mal toll.
A la gallina forastera tots la piquen.
A la taula i al llit, al primer crit.
A la vaca vella, no li cal esquella.
A la vellea el dimoni lā€™enredra.
A la vellea, el dimoni sabater.
A la vellea, les polseres de pega.
A la vora del riu, no faces niu ni a lā€™hivern ni a lā€™estiu.
A les grĆ cies de cries i al cant de pardal, en ta vida convides, que et faran quedar mal.
A les huit, sense vergonya al llit.
A llevant clar i ponent obscur, temporal segur.
A lluna gitada, mariner en peus.
A maig a segar vaig.
A maig com vaig, a juny com vull i a juliol tot al vol.
A maig, ves com vaig.
A mal any, manta nova.
A mala hora gos no lladra.
A mon pare li diuen coca, i yo em muic de fam.
A NadalĀ oĀ per Nadal allargaĀ oĀ creix el dia un pas de pardalĀ (ogall).
A Nadal, lā€™all en lo bancal.
ĀæA Ć³n anirĆ  el bou que no llaure?.
A on entra la ceba no entra el doctor.
A on estĆ  el rei, allĆ­ estĆ  la cort.
A on hages passat lā€™hivern, passa lā€™estiu.
A on hi ha fam no hi ha pa dur.
A on hi han fadrines no hi han taranyines.
A on hi han soques, hi han bajoques. .
A on nā€™hi ha, sempre en queda.
A on no hi ha cap, no cal barret.
A on no hi ha cap, tot sĆ³n coes.
A on no hi ha guany, tot Ć©s mal any.
A on no hi ha pa, tot sĆ³n badalls.
A on no hi ha pare, tots volen ser-ho.
A on no hi han soques, no hi han bajoques.
A on vages, lo que veges fer, faces.
A pardal cansat canviaā€™l de forat.
A qui cou, cavalca.
A qui no tĆ© faena, el dimoni liā€™n mana (o dona).
A qui no tƩ fills el dimoni li dona nebots.
A qui pasta i feny, tot li aconteny.
A Sant Joan bacores, i a Sant Pere les millores.
A Sant Joan, bacores; verdes o madures, pero segures.
A sant MartĆ­, mata el porc i enceta el vi.
A Sant Maties, entre el sol a les ombries.
A sant Vicent de la roda, creix (allarga) el dia una hora.
Ab tos majors no partixques peres, ni de burles ni de veres.
Abans dā€™acabar, no tā€™hages dā€™alabar.
Abans dā€™ensenyar, deprĆ©n.
Abans de dinar, no faces el sopar.
Abans de parlar, paraā€™t a pensar.
Abans de petejar, venteja.
Abans enviaven a u a prendre pel cul, ara van voluntaris.
Abans pobre i honrat, que ric i difamat.
Abans que les taronges toquen terra, hi ha que ficar-los closses.
Abans se casaven donzelles i donzells, ara es casen ya fadrins vells.
Abril gelat, carregat de blat.
Abril ha arribat, lā€™hivern sā€™ha acabat.
Abril i maig tenen la clau de tot lā€™any.
Abril rigorĆ³s, pa i vi abundĆ³s.
Abril, el de les aigĆ¼es mil.
Abril, u bo entre mil.
Acaba dā€™eixir de lā€™ou i ya tot ho remou.
Acƭ perguƭ una agulla, acƭ la trobarƩ.
Acostaā€™t a bon arbre, i tindrĆ s bona ombra.
Afig eixe mig a lā€™alcig que tota pedra fa marge.
Aforra el mesquĆ­, i no sap per a quĆ­.
Aigua al febrer, civada al graner.
Aigua de giner, poc de blat en el graner.
Aigua passada no mou mol.
Aigua per als patos i la cassalla per a nosatros.
AigĆ¼es dā€™abril caben totes en un barril.
Al blat tardĆ , sempre li falta una aiguada.
Al caƧador i al peixcador sempre seā€™ls escapa la mĆ©s grossa.
Al cavall desenfrenat, miraā€™l de llunt i amagat.
Al fondo del sac estan les enrunes.
Al gat Āæsarpada? i al colom Āæporgueres?
Al gos ronyĆ³s, tots lā€™aventen.
Al juliol, ni dĆ²na ni caragol.
Al loco i al que tƩ tot li estƠ be.
Al maig, el favar, primerenc o tardĆ .
Al mĆ©s de febrer ya ix lā€™herba pel racer, al mĆ©s de marƧ, per tot lo ribaƧ.
Al passar per la creu de Mislata, guarda la capa.
Al que es casa per interƩs, li ixen els contes al revƩs.
Al que haja de sopar, no li plangues el berenar.
Al que menja lo madur, fes-li rosegar lo dur.
Al que no els fa, els contes li fan.
Al qui no tƩ, el rei li fa franc.
Al qui tot ho vol per ad ell, li ix el porc mesell.
Al rei de Barcelona, ĀæquĆ© li seā€™n dona?
Al setembre, qui tinga blat, que en sembre.
Alabaā€™t, ruc, que a vendreā€™t te duc.
Alabat siga el Corpus, que sempre cau en dijous.
Alforra (aforra) el mesquĆ­, i no sap per a quĆ­.
All cru i vi pur passen la prova segur.
AllĆ  a on mengen dos, mengen tres.
AllĆ  a on menja u, mengen dos.
AllĆ  a on no hi ha cap, no hi ha capell.
AllĆ  a on se fa fĆ²c, fum ha dā€™eixir.
Als quinze (o dĆ­huit) anys, ninguna dĆ²na Ć©s lleja.
Als reis, el dia creix.
Altes o baixes, en lā€™abril sĆ³n les PasqĆ¼es.
Ama i senyoria no volen companyia.
Ama, Āæhi ha fem? Si no en tenim en farem.
Amanir les esquelles abans que les ovelles.
Amiga, la figa; parents, les dents.
Amor dā€™amos, aigua en cistella.
Amor dā€™ase, mĆ²ssos o coces.
Amor de llunt i fum dā€™estopa, tot Ć©s u.
Amor de monja i pet de flare, tot Ć©s aire.
Amor de senyor, aigua en cistella.
Amor de trompeta, amor de castanyeta.
Amor en amor se paga.
Amor lo de pare; tot lo demƩs Ʃs aire.
Amor sense cor, jardĆ­ sense flor.
Amors, dolors i diners, no poden estar secrets.
Ample dā€™esquena, curt de faena.
Anant anant li conta els pĆØls a un burro.
Anant anant tā€™espere.
Anant, anant, ha perdut les espardenyes.
Anar i vindre sĆ³n dos viages.
Anell en dit, honra sense profit.
Anem allĆ , que acĆ­ ya estem.
Anem fregint i menjant.
Animal que no conegues, no li vages per darrere.
Any bisext, o fam o pesta.
Any bo per a la serra, roĆÆn per a la terra.
Any de bacores, poc de forment.
Any de figues flor, any de plors.
Any de figues, no teā€™n rigues.
any de fret, mal del pobret.
Any de gelades, any dā€™erades.
Any de gra, poca palla, any de palla, poc de gra.
Any de neu, any de Deu.
Any de secĆ , any de sequia.
Any de serves, mai el (lo) veges.
Any nou, vida nova.
Any plujĆ³s, any de fer el gos.
Aplegar i envasar, no pot ser.
Arbre chiquet, si estĆ  tĆ²rt se pot fer dret.
Arbre transplantat ha de ser ben regat.
Arbre vell i transplantat, primer mort que arraĆÆlat.
Arbre vell transplantat a terra nova, no prova
Arc de S. MartĆ­, la pluja estĆ” asĆ­ y de vesprada la pluja es pasada.
Arc de Sant MartĆ­, lā€™aigua ya estĆ  acĆ­.
Arc per la vesprada, aigua acabada.
Arc sempre estirat, o fluix o trencat.
Arre burra que sĆ³n furtades.
Arre burro cagadiners, que mƩs avant en cagarƠs mƩs.
Arre gos que tens tĆ³s.
ArrĆ²s encourat, any de moliner.
ArrĆ²s i bugada, fĆ²c de brasa.
Ase de molts, el llop seā€™l menja.
Ase flac, tot ple de mosques.
Ase que es fica en devesa que no Ć©s seua, sol eixir carregat de llenya.

B
Badall no ment: fam, sĆ²n o avorriment.
Bagassa primerenca, beata tardana.
Barat i bo renyiren.
Be es sent el gat, una volta fart
Be estĆ  lo que be acaba
Be sap lo gat la barba que llepa
Ben fet o mal fet, ya estĆ  fet.
Benifato i Confrides, terra de lladres: els gossos solts, i les pedres lligades.
Bescuit de monja, cafĆ­s de forment.
Bescuitet de monja, cafisset de blat.
Beu en casa i farĆ s casa.
Beure i bufar al mateix temps, no pot ser.
Beure molt i anar dret, no pot ser.
Bevem i mengem, que a un cap o a un atre eixirem.
Blat comprat, ni coques ni rollos ni pa assaonat.
Blat gitat adreƧa lā€™amo.
Bo en la plaƧa i roĆÆn en la casa.
Bo Ć©s donar consells, pero millor els remeis.
Bo estĆ  el cos quan rota, i millor si changlota.
Bo i barat renyiren
Bo i barat, ya sā€™ha acabat.
Bo, poquet i a sovintet, Ć©s al cos profitoset.
Boca que no parla, Deu no lā€™ou.
BocĆ­ per forƧa Ć©s mal dā€™engolir.
Bocƭ per forƧa no fa profit.
Boira de matĆ­, calma o vent a garbĆ­.
Boira terrera aigua sā€™espera.
Bollo de llaurador i pastilla de flare, en la paret que es clave
Bombetes de matĆ­, senyalen vent al garbĆ­.
Bon dia Ć©s el que plou, si no pedrega.
Bon pa i bon vi, arre rossĆ­.
Bon pilot, bon farinot.
Bona camisa la que u es fila.
Bona excusa tƩ el malalt: que es pixa en lo llit i diu que sua.
Bona soca, bona bajoca.
Bona vida en tinc: bona fam en passe.
Bona vista vejam, bacores per Sant Joan.
Bram dā€™ase el cel no lā€™ou.
Bram dā€™ase no aplega al cel.
Bram de ruc, el cel no lā€™ou.
Burro calent, que porta la cĆ rrega i no se la sent.
Burro que gran fam sent a tot li passa dent.
Busca lā€™ase, i va a cavall.

CĀ 
Cabal, ValƩncia Ʃs Cap i Casal.
Cabra, per a que tā€™acabes.
CabrĆ³ content, tots pagats.
CaƧador de furĆ³; perdiciĆ³.
CaƧador de moixonets, lo que guanya, menudets.
CaƧador de reclam, fret i fam.
CaƧador i peixcador, o fam o fret o calor.
CaƧola vella, bony o forat.
Cada cosa a son temps i per maig cireres.
Cada cosa al seu temps, com les figues a lā€™agost.
Cada dia col, lo caldo amarga.
Cada gall canta en son galliner.
Cada gall en son galliner canta molt be.
Cada olleta tƩ la seua tapadoreta.
Cada rat penat busca el seu forat.
Cada terra fa sa guerra, i cada pardal el seu niu.
Cada u a lo seu, i a robar lo que es puga.
Cada u a lo seu, i tu a lo teu.
Cada u tƩ un rei en lo ventre, qui no en tƩ dos
Cada u, de lo seu, fa lo que vol.
Cama curta, llengua llarga.
Camisa que molt se llava i cos que a sovint sā€™usa, poc de temps dura.
Campana sense truja, mal volteja.
Cansalada i ous fregits lleven la vista als marits.
Canten cartes i callen barbes.
Canteret nou, aigua fresca.
Cap de geperut coneix (oĀ se veu) la seua gepa.
Cap per avall la merda corre.
Carrer banyat, calaix eixut.
Carretera de conills, conforme sĆ³n els pares, sĆ³n els fills
Cartes marcades, partides guanyades.
Cartes, daus, dĆ²nes i vi, fan tornar el ric mesquĆ­.
Casa a ton fill quan voldrĆ s, i a ta filla quan podrĆ s.
Casa assolada, a dos mĆ©s nā€™assola (o a una atra assola).
Casa en pestell, ni cria gallina ni porcell.
Casaā€™t si pot ser en el teu carrer.
Casar-se i bon dia, tot ve en un dia.
Cassalla, veu i calla
CatalĆ , sino te lā€™ha feta, te la farĆ .
Caterina a Nadal, un mƩs cabal.
Cavall dā€™Antella, bona joventut i mala vellea.
Cavallet del cel, si dic mentira, enmig de lā€™infern.
Cel a borreguets, aigua a canterets.
Cel aborregat, als tres dies banyat
Cel de cotĆ³, llevant bufador.
Cham, cham, sĆ² dā€™aram
Chica que es pentina per la vesprada, eixirĆ  grenyuda al sendemĆ .
Chicoteta brasa crema la casa.
Chics i polls caguen la casa.
Chiques i chics, la mala ventura al mig.
Chiques i chics… el dimoni en lo mig.
Cobra fama i gitaā€™t a dormir.
Coca de panses i anous, de dijous a dijous.
Col sense oli Ʃs mƩs agra que un dimoni.
Com lo cel estĆ  roig, senyal Ć©s de tempestat
Com mƩs anys, mƩs reganys.
Condix mĆ©s que lā€™arrĆ²s caldĆ³s.
Condix mƩs que un ou en dos rovells.
Coneixences moltes, amistats poques.
Conforme el pardal, la gĆ bia.
Conforme lā€™ase lā€™albarda.
Contar moltes i pagar una.
Conte i raĆ³ sostenen lā€™amistat.
Conten per mils com els rajolers.
Contes vells, baralles noves.
Contes vells, parents de la mort.
Corps en corps, no es piquen.
Cosins tercers a prop de res.
Cosir i cantar tot Ʃs escomenƧar.
Cria corps i en tindrƠs mƩs.
Cria corps i et trauran els ulls.
Cuca espanyola no pixa sola.
Cursos per Sant Joan, salut per tot lā€™any.

D
DĀ“a on no nā€™hi ha, no seā€™n pot traure.
Dā€™a on manco ho esperes, ix la llebre.
Dā€™a on no nā€™hi ha, les rates fugen.
Dā€™acĆ­ a cent anys, no et faran mal els quixals.
Dā€™acĆ­ a cent anys, tots pelats.
Dā€™anar en males companyies no es trau cosa bona.
Dā€™arbre roĆÆn, roĆÆn fruit
Dā€™octubre la llunada, sĆØt atres cobrirĆ .
Dā€™un albarzer ix una rosa: Se diu quan dā€™una mala famĆ­lia ix una persona virtuosa.
Darrere de lā€™AscensiĆ³, ni peix moll ni sermĆ³.
Darrere del melĆ³, vi a montĆ³; i si Ć©s dā€™Alger, en picher.
Darrere una pedra, un cantal.
De Benissa, ni home ni macho, ni cosa que valga un pacho.
De Campanar a Tendetes, no hi ha que tirar palletes.Ā (Se diu quan se parla de dos coses que no tenen moltes diferĆØncies, Campanar Ć©s un barri de la ciutat de ValĆ©ncia i Tendetes un barri immediat).
De casar i sembrar, ningun consell pots donar.
De dia juga Toni, i de nit crema oli.
De donar ningĆŗ es fa ric.
De giner ni ovella ni corder.
De lā€™abundĆ ncia del cor parla la boca.
De lā€™arbre caigut tots fan llenya
De la festa, la vespra.
De la palla femĀ oĀ ĀæBollidetĀ oĀ paelleta?.
De les pells ixen les correges.
De mal corp, mal ou.
De mala mata, nunca bona planta
De mƩs verdes ne maduren.
De moliner canviarĆ s, pero de lladre no tā€™escaparĆ s.
De Nadal a Sant JuliĆ , tretze dies hi ha.
De nit tots els gats sĆ³n negres
De Sant Andreu a Nadal tres semanes; i dies tres.
De Sant Joan a Nadal, mig any cabal.
De Santa Caterina a Nadal un mƩs cabal.
De tot lo mĆ³n fiau, i dos voltes la clau.
De tot sap, i lletra cap.
Decembre nevat, bon any per al blat.
Deixa als amics, si vols tindre enemics.
Deixa que tā€™enganyen en conte dā€™enganyar.
Deixaā€™t estar que el forn no estĆ  per a cĆ²ure rosquilles.
Deixa-lo, que de Gata veĀ (joc humorĆ­stic de paraules en el poble dā€™EixalĆ³ o XalĆ³).
Deixaā€™m un sĆ²u i porta-meā€™l a casa.
Del dit al fet hi ha un gran tret.
Del fart al dejĆŗ, no conten tots u.
DemĆ , atre dia al tall.
DemĆ , Deu dirĆ .
DemĆ , que hui cau rosada.
DemĆ , ya es farĆ  de dia.
Des de chicotet escomenƧa a crĆ©ixer lā€™arbre.
Deu dona el fret conforme la roba
Deu em guarde dā€™estudiant que solament estudia en un llibre.
Deu nos guarde dā€™aigua que no corre i de gat que no maule.
Deu nos guarde de tot mal i de tacha de mestral.
Digues en qui vas i et dirƩ a on pararƠs.
Digues lo que digues, serĆ  lo que siga.
Dinar que no fa fum, mal dinar.
Dis-me lo que menges i et dirƩ qui eres.
Diu el mort al degollat: ĀæquĆ­ tā€™ha fet eixe forat?
Diu el pardal: ā€œya ve Nadalā€; diu la gallina: ā€œla mort sā€™aveĆÆnaā€; diu el pollastre: ā€œaĆ§Ć² Ć©s un desastreā€; diu el porc: ā€œya soc mortā€; diu el borrego: ā€œper a mi no hi haĀ sosiegoā€; diu el capĆ³:Ā»aixĆ² ho pague yoā€; diu la lloca: ā€œa mi no em tocaā€; diu el pollet: ā€œyo mā€™estic quetā€.
Diu lo bisbe de Comenja, qui no treballa, no menja.
Diuen, que diuen que ha dit.
DĆ²na correntera i finestrera poc filanera.
Donaā€™m un sĆ²u i dus-meā€™l a casa.
Dona-li el dit i es prendrĆ  la mĆ .
Donar als mals perque diguen be; donar als bons perque no diguen mal,ant.
Donat ya morĆ­, el que es quedĆ  Ć©s molt mesquĆ­.
Dorm mƩs tranquil qui no tƩ deutes, que qui tƩ diners.
Dorm qui deixa, ronca qui ampra.
Dormint, dormint, se liā€™n va a u la sĆ²n.
Dormir en lā€™hotel ā€œEstrelaā€: per llanƧol, la rosada i per matalap la terra.
Dormir i guardar lā€™era, no Ć©s bona manera
Dos galls en un galliner, no canten be.
Dur en dur, no pot fer mur
Dur moltes responsabilitats o treballs al mateix temps.

EĀ 
El be no Ć©s conegut, fins que no sā€™ha perdut.
El bon barber arremulla primer.
El bon mariner, mirant la lluna sap son quefer.
El bon obrer abans dā€™obrar arremulla.
El bon peix Ć©s per a qui seā€™l mereix; la coeta per al gat.
El bon ruc i el mal ruc, en la seua terra Ć©s ben venut.
El bou i la mula, sempre en fan una.
El bou vell, si no tira, guia.
El burro creix i lā€™albarda no.
El burro dā€™ArcĆ dia, carregat dā€™or i menja palla.
El burro mal esquilat, als huit dies igualat.
El burro que entropeƧa dos voltes en la mateixa pedra es burro de veres.
El burro valent, du la cĆ rrega i no la sent.
El caƧador que vol caƧa a la caƧa, no amenaƧa.
El camƭ mƩs curt no Ʃs sempre el millor.
El cĆ nter nou fa lā€™aigua fresca.
El cap de rec, o sā€™ofega, o es mor de set.
El carrer Ć©s del rei, qui passa per ad ell.
El cel aborregat, als tres dies eixut o banyat
El cel aborregat, dins de tres dies plogut o nevat.
El chic i lā€™orat diuen la veritat.
El colom menja or i caga plom.
El colp avisa.
El cor net, i el cap dret.
El cossi badat fa mal sĆ².
El darrer guanya el diner.
El diable en el cos, i el rosari en la mĆ .
El diable, quan no tƩ quƩ fer, juga en lo rabo.
El dimoni no estĆ  mai quet.
El dimoni no volguƩ ser carreter per la sorra.
El dimoni sap mƩs per ser vell que per ser dimoni.
El dimoni tƩ una manta i un tabal
El dimoni, cansat de fer mal, se posĆ  flare.
El dimoni, quan no tƩ res que fer, mata mosques en la coa.
El dinar reposat i el sopar passejat.
El dormir assecia tant com el menjar.
El dormir no porta pa.
El fadrĆ­ i el gall, no mĆ©s dā€™un any.
El fartĆ³ no en tĆ© mai prou.
El fill de la cabra ha de ser cabrit.
El fill que a sos pares bat, ya tĆ© lā€™infern guanyat.
El fill sabrĆ  gastar lo que el pare va alforrar.
El fĆ²c escomenƧa per poc.
El fĆ²c tĆ© apagador.
El fĆ²c tĆ© males llevades.
El fret Ć©s un vici.
El fret no seā€™l mengen les rates.
El fret porta prunyons i la calor suors.
El fum fa eixir les rates del cau
El gat escaldat en poca aigua tƩ prou.
El gat escaldat, de lā€™aigua fresca fuig.
El gat no tƩ amo
El gat, rater o lladre.
El gos de lā€™hortolĆ  ni rossega lā€™os ni el deixa rossegar.
El gos de Sagra, de perea que tƩ no lladra.
El gos en lā€™amo i el gat en la casa.
El gos en rĆ bia no vol aigua.
El gos en rĆ bia, de son amo trava.
El gos gros no ho estĆ  de menjar os.
El gos i el gat no fan lliga.
El gos i el gat no mengen del mateix plat.
El lladre busca el descuit.
El lladre es creu que tots li van a furtar.
El lladre es pensa que tots furten.
El llaurador erra si aparta els ulls de terra.
El llaurador, de bona gana ho dona
El llaurador, de tot cor ho dona; si el senyoret ho desprecia
El llebeig la mou i el llevant la plou.
El llevant lleva i el ponent seca.
El llevant seā€™n va a dormir en sa mare.
El marƧ enganyƠ a sa mare.
El melĆ³ del promĆ©s, Ć©s bo, corfa i tot.
El melĆ³ i el casament, sĆ³n coses dā€™acertament.
El mentirĆ³s ha de tindre molta memĆ²ria.
El mestral, agrana el cel.
El Micalet, si no ha caigut, encara estĆ  dret.
El migjorn Ć©s lā€™alcavot del mestral.
El morter sempre fa olor dā€™all.
El pa de veĆÆna Ć©s medicina.
El pa en oli i sal, mai pega mal.
El pa i el vi, fan mƩs curt el camƭ.
El pa i el vi, fan mƩs curt el camƭ. Pa dur,
El pa moll, embafa el coll.
El pa tallatĀ (oĀ llescat), sense vergonya Ć©s menjat.
El peix gran se menja el menut.
El pero nunca madura.
El ponent la mou i el llevant la plou.
El primer deure dels hĆ²mens Ć©s respectar a les dĆ²nes.
El que estĆ  prop de la vaca, la mama.
El que pega primer, pega dos voltes
El que primer sā€™escudella, seā€™n du la millor part.
El que sega a Sant Joan no li ampra a Sant Pere.
El que tĆ© dos i gasta u, no tĆ© menester res de ningĆŗ.
El que tĆ© tres i gasta quatre sempre va darrere de lā€™atre.
El que tĆ© u i gasta dos sempre estĆ  menesterĆ³s.
el que un burro en puga dur.
El raĆÆm li diu al vi: vine cap acĆ­, cosĆ­.
El rent i la cendra, fa a la dĆ²na certa.
El rent i la granera, fan a la dĆ²na faenera.
El saber no fa nosa. Faena feta no fa nosa.
El sol Ć©s mija vida; el pa i el vi, lā€™atra mija.
El sol ix per a tots i per a tots fa llum.
El sopar en la pancha i la bojaca queta.
El temps Ć©s or. No Ć©s or tot lo que lluĆÆx.
El xaloc Ć©s lā€™alcavot del mestral.
Els alls, fĆ²ra de casa per Nadal i ya dins per Sant Joan.
Els alls, per Nadal eixits i per Sant Joan collits.
Els bons seā€™n van, i els roĆÆns queden.
Els chiquets, la mĆ  de donar la tenen curra.
Els contes clars i el chocolate espƩs.
Els diners (o amics) i els collons sĆ³n per a les ocasions.
Els erros del mege, la terra els tapa.
Els gats per als descuidats.
Els pares dansarins, els fills ballarins
Els pares tocadors, els fills balladors.
Els pecats de la chona, la Mare de Deu els perdona.
Els que viuen junts sĆ³n els que es barallen.
Els retors tot ho casen.
Els ulls no sĆ³n mai vells.
Els ulls sā€™han de fregar en els colzes.
Els vents de fortuna sĆ³n com la lluna.
En abril (a lā€™abril), cada gota val per mil (per lā€™ull i per la raĆÆl).
En abril no et lleves fil.
En abril tot (oĀ cada) pardal fa son niu.
En abril, lā€™aigua per lā€™ull i per la raĆÆl.
En abril, no et lleves fil.
En abril, no li toques la raĆÆl.
En abril, qui en mata una, ne mata mil.
En agost figues i most.
En agost figues i most.Ā Indica que en el mĆ©s dā€™agost se pot collir el raĆÆm i les figues.
En agost, a les sis (oĀ a les sĆØt) Ć©s fosc.Ā Se diu perque en agost, allarguen les nits.
En Benidorm, el que molt vela, poc dorm.
En boca dā€™un mentirĆ³s, lo cert se fa sempre dubtĆ³s.
En boca del discret, lo pĆŗblic se torna secret.
En boca tancada no entren mosques.
En casar-se lā€™home, lliguen un bou i amollen una vaca.
En decembre, qui tinga blat, que sembre.
En dinerets, torronets; i en pessetes, caixetes.
En dĆ²na, gos i guitarra, no ixques de nit de casa.
En el cau dels conills, lo que fan els pares, fan els fills.
En el forn i en el riu, tot se diu.
En el llit, si no dormen els ullets, descansen els ossets.
En el pot chic hi ha la bona confitura.
En el riu, hi ha una ā€aueletaā€ que tot ho diu.
En este mĆ³n, uns pasten i atres van al forn.
En juliol, la cistella en lo mallol.
En juliol, la garrofa es posa dol.
En juliol, ni dĆ²na ni caragol; si la dĆ²na Ć©s bona, caragol i dĆ²na.
En juliol, no rega qui vol.
En juliol, pobre del que estiga al sol.
En juliol, trau la garba al sol.
En juny, corbella en puny.
En lā€™any car, el garbell espĆ©s i el sedaƧ clar.
En lā€™estiu, tot lo mĆ³n viu.
En la porta tancada, el dimoni seā€™n torna arrere.
En la terra dels cegos, el tĆ²rt Ć©s el rei.
En lo carrer de conills, tan iguals sĆ³n els pares com els fills.
En lo meu mā€™ajude Deu.
En ma casa cuinen faves, i pel carrer calderades.
En maig, com vaig; en juny, com vullc; i el juliol, tot al vol.
En marƧ ya (oĀ ara) estĆ  nĆŗvol, ya (oĀ ara) estĆ  ras.
En nomenar al gos, amanir (o amanix) el bastĆ³.
En novembre, qui no haja sembrat, que sembre (tambĆ©Ā que no sembre).
En octubre, del fĆ²c, ni llunt ni prop.
En raĆ³ o sense raĆ³ va el pobre a la presĆ³.
En saĆ³ passada, sembra cagada.
En ser negre, botifarra.
En temps de melons, curts els sermons
En temps de melons, ni missa llarga ni sermons
En temps de melons, pocs sermons
En terra de cegos el tĆ²rt Ć©s el rei.
En vindre els melons, el sastre a rebolcons.
En/a febrer, flor a lā€™armeler.
En/a febrer, fulla tĆ©/ha dā€™haver; si no de morera, dā€™albarzer.
En/a febrer, rega el teu planter.
En/a giner i febrer, no hi ha ningun gos coniller.
En/a giner la gallina al seu lloquer.
En/a giner la palla en lo paller.
En/a giner no sigues matiner.
En/a giner ous en lo paller.
En/a giner, la gallina al seu joquer.
En/a giner, no tragues el morro al carrer
En/a giner, tanca la porta i encƩn el braser.
En/a giner, tin encƩs lo braser
Entre col i col, lletuga. .
Entre el dia i la nit, no hi ha tabic
Entre la nit i el dia no hi ha mida
Entre marit i muller, no sigues manifecer.
Entre pares i germans, no fiques les mans.
Entre Sant Joan i Sant Pere, bona merda que tā€™ofegue.
Escoltetes en reuniĆ³ sĆ³n de mala (o falta de) educaciĆ³
Esmolar i no tallar, fer lluent i no cobrar.
Esqueixe molta roba i meā€™n guanye poca
Estalvia el mesquĆ­, i no sap per a quĆ­.

F
Fa mƩs qui vol, que qui pot.
Fam que sā€™espera matar no Ć©s fam.
Fea lo que vea la sogra, i estava cega.
Febrer mata mƩs que un carnicer.
Febrer pronte o tart lā€™ha de fer.
Febrer, de cap o de coa, la tƩ que fer.
Febrer, febreret sĆØt capes i un barret.
Febreret el curt, pijor (oĀ mĆ©s roĆÆn) que el turc.
Fent i desfent sā€™ensenya la gent.
Fer i desfer, faena del malfaenerĀ (oĀ del matalafer).
Fes be a bƩsties
Fes be i no faces mal i atre sermĆ³ no cal.
Fes be sempre que podrĆ s, perque aixĆ² teā€™n portarĆ s
Fes be sense mirar pĆØl, i anirĆ s al cel.
Fes com fan.
Fes fum que hi han mosquits.
Fes lo que degues encara que degues lo que faces.
Fes lo que degues i que diguen lo que vullguen.
Fes lo que dic pero no faces lo que yo faƧ.
Figa tocada, figa menjada.
Figa verdal i mossa dā€™hostal, palpant se madura.
Fill de gat, gatet.
Fins a abril no et descordes ni un fil.
Fins les figues de cofĆ­ tenen fi.
Forasters vindran que de casa nos trauran.
Forment tardĆ , ni palla ni gra
Fortuna et done Deu, que el saber de poc te va
Fret en abril, no faltarĆ  pa ni vi.
Fum al cel, diners a lā€™estanc
Fum dā€™altar, botifarres a lā€™olla.
Fum sense fĆ²c dura molt poc.

G
Gall que no canta la gola tƩ malalta.
Gallina bona en galliner estrany, les atres li piquen i li fan sanc.
Gallina per barba i caiga qui caiga.
Gallina que a ma casa ve perque em convƩ.
Gallina vella fa bon caldo.
Gallineta que per casa va, no li cal amanir menjar.
Gallineta que per casa va, si no pica, picarĆ .
GarbĆ­ a lā€™hivern, boca dā€™infern.
Gastant poc i guanyant poc, mal ha dā€™acabar el joc.
Gat en guants no caƧa rates.
Gat escaldat, en aigua calenta o freda en tƩ prou
Gat i gos faran lliga si de chiquets junts seā€™ls cria.
Gat i gos no fan lliga
Gat maulador, mai no serƠ bon caƧador.
Gat que no caƧa, Āæper a quĆ© el vols?
Gavines volant molt alt, senyalen vent de llevant.
Gent dā€™ahuc, gent de trabuc. Indica que la gent que crida sol ser belicosa i sā€™aplicava als revolucionaris.
Gent de poblet, gent de bolet.
Germans, els pans; parents, els qĆ¼erns; i coneguts, els papers de menuts.
Giner Ʃs el mƩs dels gats.
Giner mƩs malfaener
Giner mƩs malfaener.
Giner va gelar a sa mare en lo llavaner.
Gos lladrador no Ć©s mossegador.
Gos lladrador, no Ʃs caƧador.
Gos que lladra, no mossega.
Guarda pa per a maig i llenya per a abril.
Guarda pa per a maig, i tot lā€™any en tindrĆ s.
Guardaā€™t de lā€™home que no parla i del gos que no lladra.

H
Ha passat mƩs que Sant Amaro
Herba de sege, no li cal mege.
Home baixet, home pet.
Home bon caƧador, mal llaurador.
Home botillĆ³s, bon cantador.
Home chiquet, home de pet. .
Home lleig, dĆ²na bonica.
Home manyĆ³s, pobre.
Home net, home quet.
Home pobre no pot criar gos.
Home que tƩ dos i gasta tres, lladre Ʃs.
Home ric, delicat.
Home roig i gos pelut, primer mort que conegut.
Home sĆ , cullera de pa.
Home torrador, dĆ²na gossa

I
Igual tĆ© sabĆ³ que fil negre; tot Ć©s per a la roba.

J
Joc de mans, joc de vilans.
Jugador i cavall de raƧa, pronte acaba.
jugaria MartĆ­, si tinguera en qui.
Juge que no tĆ© consciĆØncia, mai farĆ  bona sentĆØncia.
Juliol, la cistella en lo mallol.
Juliol, ya apunta lā€™ullerol.

L
Lā€™aigua per Sant Joan, al pa i al vi causa dany.
Lā€™aladre rabut, i el llaurador pelut.
Lā€™amo i el gos cacen per dos.
Lā€™amor desastra a les gents.
Lā€™amor el va pintar un cego
Lā€™amor i la gravetat no passen per un forat.
Lā€™any del batre; si no este, lā€™atre.
Lā€™any que carrega, se trenquen les rames.
Lā€™any que ve, cosa farĆ©.
Lā€™arbre sā€™adreƧa quan Ć©s menut.
Lā€™arrĆ²s fa el ventre gros i la pancha llisa.
Lā€™arrĆ²s fa el ventre gros.
Lā€™arrĆ²s gitat fa a lā€™amo alƧar el cap.
Lā€™arrĆ²s i el gaspacho volen fĆ²c de borracho.
Lā€™arrĆ²s viu en lā€™aigua i mor en lā€™aigua.
Lā€™ase dā€™ArcĆ dia, va carregat dā€™or i menja palla.
Lā€™ase fa un conte i lā€™arrier un atre.
Lā€™ase pereĆ³s, fa la faena quan lā€™han feta tots.
Lā€™ase que no estĆ  fet a dur albarda, se mossega la tafarra.
Lā€™ase que tĆ© fam, se menja lo gram.
Lā€™ase que tĆ© or, conseguix lo que vol.
Lā€™erisipela, o mata o pela.
Lā€™espill diu lo que veu.
Lā€™esquerra Ć©s per a pixar, la dreta per a firmar.
Lā€™ĆØtim deĀ fojaĀ com aĀ fuginaĀ Ć©s distint.
Lā€™home es casa quan vol, i la dĆ²na quan pot.
Lā€™home honrat no fa maldat.
Lā€™home lluner no ompli el graner.
Lā€™home no es medix per lā€™estatura.
Lā€™home no sā€™ha de medir a vares, sino a pams.
Lā€™home pereĆ³s, per no donar un pas, en dona dos.
Lā€™home pla, a on lā€™espenten, va.
Lā€™home propon i Deu dispon.
Lā€™home que es lloga deu dā€™acabar el jornal.
Lā€™home que estĆ  ben criat, calla si no Ć©s preguntat.
Lā€™home valent, en lā€™estiu fresc i en lā€™hivern calent.
Lā€™hoste i el peix menut, al cap de tres dies, put.
Lā€™infant i lā€™orat diuen la veritat.
Lā€™oli per a on passa taca.
Lā€™u per lā€™atre, la casa per agranar.
Lā€™ull blau i la cella rosa, bona mossa.
Lā€™ull, toca-teā€™l en el colze.
La bacora no tƩ clam, pero guarda el costellam.
La boca Ć©s per a menjar, per a beure i per a callar.
La bossa i el cullerot fins a la mort.
La Bugada de Nadal sā€™eixuga en lo fumeral.
La cabra de mon veƭ tƩ mƩs llet que la meua.
La cabra fina, a la montanya tira.
La cabra per sos pecats, sos genolls porta pelats.
la cabra sempre tira al mont.
La calƧa al garrĆ³, senyal de cabrĆ³.
La collera en lā€™aca per a llaurar, i el collerĆ³ per a charugar.
La darrera, coixa o vella.
La dĆ²na en qui et casarĆ s, fes que siga de ton braƧ.
La faena del matalafer: fer i desfer.
La fam desperta lā€™ingeni.
La fam fa discĆ³rrer.
La fam no Ć©s bona companyia.
La fam no tƩ llei.
La fam nos traurĆ  a ballar.
La fe curĆ  a Marta i no la fusta de la barca.
La fe de lā€™enteniment, dā€™esperanƧa Ć©s argument.
La fe sense obres no salva.
La festa del rat penat, la bossa buida i el cul banyat.
La figa i la dĆ²na quan torƧ el coll Ć©s bona.
La figa per a ser bona, ha de tindre el cul clavillat, partideta i tocadeta de pardal.
La fortuna de Garcia, que es gasta de nit i es lleva de dia.
La fortuna Ʃs de la lleja, que la guapa ya la tƩ.
La freƧa dā€™ovella posa entre una i atra cosa; Ni tan calent com aquell ni tan gelat com de bedell.
La gallina de dalt sempre caga a la de baix.
La gallina de giner a pondre a setembre al paller.
La gallina que per casa va, si no pica picarĆ .
La llengua en lo cul, el cul en casa i la casa ben llunt.
La llengua no tƩ os.
La llengua va a on lo cor dol.
La llengua vaja i les mans quetes.
La llet no ix dels ossos, ix dels mĆ²ssos.
La lluna fa llum, pero no calfa.
La lluna porta galdufa, aigua segura.
La mĆ  de donar, li la van tallar.
La manta i la berena al dors, no et donen nos.
La manta i la berena al dors, no et donen nos.inus.
La mar i el vi ho trauen tot a la vora.
La mar no tƩ vores.
La mar no va mai al riu.
La mar no vol hĆ²mens i als que ofega torna.
La mar quant mƩs tƩ mƩs vol.
La mar, quant mƩs tƩ, mƩs brama.
La mar, vore-la i no entrar.
La merda no se li pot negar a ningĆŗ.
La merda nos trau a ballar.
La merda tapa a la merda.
La merda, en lā€™hivern calfa i en lā€™estiu tapa.
La meu Ć©s meu, lo teu Ć©s teu; lo de deu Ć©s de tots.
La mida del voler Ć©s voler sense mida.
La millor mescla del pa Ć©s la fam.
La millor raĆ³, el bastĆ³.
La millor raĆ³, el trabuc.
La muller a son marit tinga-li ben net el llit.
La muller de Marc Antoni, de dia passeja i de nit crema oli.
La nit de Sant Joan la mĆ©s curta de lā€™any.
La nit Ć©s capa de pecadors.
La nit Ć©s per a dormir i el dia per a descansar.
La nit Ć©s per als gats.
La nit tot ho arreplega.
La palput en la montanya canta i diu la veritat: quan les cabres faran llana, les dĆ²nes faran bondat.
La pancha llisa i a dormir a la palliƧa.
La plata passa, i la puta es casa.
La primavera la sanc altera.
La primera intenciĆ³ Ć©s la que val.
La ralla de Sant MartĆ­, que lā€™aigua ya estĆ  acĆ­.
La raĆ³ no vol forƧa.
La sardina li diu al vi: Vine acĆ­, cosĆ­.
La vellea Ć©s molt lleja.
La veritat fa com lā€™oli, que sempre sura.
La vinya de Sant Joaquim, molta planta i poc de raĆÆm.
La virtut florix en lā€™ataĆ¼t.
La virtut va coronada de flors: el vici de dolors.
Les cartes feren parlar a un mut.
Les cartes i lā€™aiguardent, fan portar el cap calent.
Les chiques per la nit a les dĆØu, no tenen preu.
Les granotes per maig fan cruac, cruac.
Les llengĆ¼es no sĆ³n tisores, pero sĆ³n mĆ©s talladores.
Les mates tenen ulls i les parets tenen orelles.
Les parets tenen orelles.

LL
Llarc de cames, curt dā€™esquena, fuig faena.
Llauradeta de burrets i cavadeta de chiquets, collita de pets.
Llaurador que molt caƧa, deixa caure la casa.
Llaurador ressagat, mai ix dā€™empenyorat.
Llaurador sense rastell, cagaā€™t en ell.
Llebeig per a sopar, aigua per a almorzar.
Llebeig, aigua veig.
Llebeig? Mariner, perdut te veig.
Llengua de mel, llengua del cel.
Llengua llarga, coneiximent curt.
Llevant bufador, pluja en abundor.
Llevant dā€™hivern, volta a ponent.
Llevant de matinada, aigua assegurada.
Llevant per la matina, prepara la capotina.
Llevant, lā€™aigua per davant.
Lo barat Ć©s car.
Lo be mai Ć©s perdut.
Lo burro creix, lā€™albarda no.
Lo cabal de la llauranƧa Ć©s sempre ric dā€™esperanƧa.
Lo conte del trill: cada pedra en son clavill.
Lo conte Ć©s conte.
Lo cul fa la faena.
Lo fem diu fem.
Lo gat en lo balcĆ³, companyĆ³ no vol.
Lo mal alƧat, per al gos i el gat.
Lo marƧ va gelar a sa mare.
Lo mateix tƩ filar que donar a filar.
Lo mĆ©s guardat sā€™ho menja el gat.
Lo meu, meu; i lo teu, dels dos.
Lo nostre fill en Roc, ni Ć©s fel, ni vinagre, ni arrop.
Lo pare guanya el real, i el fill seā€™l gasta mal.
Lo que de nit se fa, de dia es veu.
Lo que es diu, no es fa.
Lo que hi ha en el cove Ʃs peix; lo demƩs Ʃs peixquera.
Lo que la boca erra, la bossa ho paga.
Lo que mos cou Ʃs ValƩncia, lo de Moscou no mos cou.
Lo que no es birba en/a febrer, se queda tot lā€™any per fer.
Lo que no estĆ  en la madeixa, estĆ  en lo centener.
Lo que no fon en lo meu any, no fon en lo meu dany.
Lo que sā€™encomana, se compra mĆ©s car.
Lo que sā€™esqueixa, no es deixa.
Lo que sā€™ha de fer, quan mĆ©s pronte millor.
Lo que u no vol, un atre ho agarra al vol.
Lo riu dā€™Alcoy emboirat, als tres dies banyat.
Lo sol en joca, dins tres dies chopa.

M
Ma mare diu que em farĆ  faixa i jopetĆ­ de seda.
Mai Ć©s mal any per massa pa.
Mai pert qui dona, si qui pren tƩ vergonya.
Mai plou a gust de tots.
mal any, manta nova.
Mal dā€™anca, figa blanca (se diu quan una dĆ²na embarassada es queixa de dolors en lā€™anca i es creu que aixĆ² pronostica el naiximent dā€™una chiqueta)
Mal li va al que no sā€™apanya.
Mala vella la que es pentina de nit.
MarƧ marcedor, que de nit fa fret, i de dia calor.
MarƧ marcer, apedregƠ a sa mare en lo llavaner.
MarƧ marcer, sol (o mƩs) caracer.
MarƧ, marƧador per la nit fa fret i al migjorn fa calor.
MarƧ, marcer, sol caracer.
MarƧ, marcer, ventoler i caracer.
MarƧ, marƧot mata a la vella en el fĆ²c i a la jove si pot.
Maria Rosa: si vols jugar, posa.
MartĆ­, tĆ­rali,catalĆ”, matalĆ”, no tractes en barrets rojos que algĆŗ te la pegara.
Masovera en sabates, quĆ© poc mā€™agrades.
Mata mĆ©s la llengua que lā€™espasa.
Mengem i begam, que a la mort ya aplegarem.
Mengen mƩs els ulls que les dents.
Menja be i caga fort, i no tingues por a la mort.
Menja i beu, i dels diners no faces creu.
Menja menja i fes-te gros, i quan te criden fes-te el sort.
Menja mĆ©s lā€™enveja que el rovell.
Menja pa i torna per mƩs.
Menja, calla i no fusses.
Menjant manco, en mengen mƩs.
Menjant, menjant, la fam seā€™n va anant.
Menjar a gust, i vestir a lā€™us.
Menjar a pressa no fa profit.
Menjar i beure, assentat; i dormir de costat.
Menjar i rascar-se tot Ć©s posar-se.
Menjar molt no Ć©s sĆ , menjar poc Ć©s fotut.
Menjarem dos mĆ²ssos i enganyarem al cos.
Mentres venguen cansalada a trossos, no cal matar porc.
Merda i greix, tot fa feix.
MĆ©s digueren del Nostre Senyor.
MĆ©s lladra el gos quan lladra de por.
MĆ©s mā€™estime un ase que mā€™arrastre que un cavall que em tire.
MĆ©s prop de la carn estĆ  la camisa que no el gipĆ³.
MĆ©s val any tardĆ , que lā€™era sense gra.
MƩs val apedaƧat que foradat.
MĆ©s val aptea que fortalea.
MĆ©s val bleda acĆ­ que cuixotĀ (oĀ pernil)Ā allĆ .
MĆ©s val caure en grĆ cia que ser graciĆ³s.
MĆ©s val dinar que estornudar.
MĆ©s val fer-ho que manar-ho.
MĆ©s val pa i ceba en amor que gallines en dolor.
MĆ©s val poc i bo, que molt i roĆÆn.
MĆ©s val previndre que curar.
MĆ©s val roĆÆn conegut, que bo per conĆ©ixer.
MĆ©s val saber que haver.
MĆ©s val ser cap de sardina que coa de pagell (o de peix).
MĆ©s val taca de vi que de borracho.
MĆ©s val tornar-se roig de vergonya que groc de rĆ bia.
MĆ©s val tĆ²rt que cego.
MĆ©s val u en pau, que dos en guerra.
MĆ©s val un bon casat que un mal capellĆ .
MĆ©s val un tĆ© que dos teā€™n donarĆ©.
MĆ©s val vert per a lā€™amo que madur per a un atre.
MĆ©s veuen quatre ulls que dos.
Mestral, el tio de lā€™astral.
Mestre Āæla burra porta cabestre?
Migjorn, aigua enjorn.
Molt parlar nou, i molt gratar cou.
MontsiĆ  agarrat, llevant dā€™alt del cap.
Monyo fet i cara llavada, chica templada.
Mort el gos, morta la rĆ bia.

N
Ni lleja que espante, ni bonica que encante.
Ni menjar cansat, ni beure suat.
Ni sopem ni es mor el senyor pare.
Ni terres en costera, ni dĆ²na forastera.
NingĆŗ naix mestre o ensenyat.
Ninguna taleca buida es tƩ dreta.
No compres ase de recover, ni et cases en filla dā€™hostaler.
No deixes mai lo que veus per lo que no veus.
No deixes senda vella per la novella.
No dejuna qui fartar espera.
No digues hivern passat, si Sant Jordi no ha arribat.
No digues mai dā€™esta aigua no beurĆ©.
No em fotrĆ s, tĆ²rt, que tā€™hi veus.
No en vullc, no en vullc, el plat en caramull.
No Ć©s oliva, que a lā€™agost no siga eixida.Ā Indica que les olives se formen en agost.
No Ć©s or tot lo que lluĆÆx.
No Ć©s tan lleig el dimoni com el pinten.
No estan en los anys tots els enganys.
No et digues polida, que de la pigota no sigues eixida.
No et fies mai de pedra redona ni de gos albelloner.
No et rigues de mon dol, que quan el meu siga vell, el teu serĆ  nou.
No faces cas, que agarrarƠs el cabaƧ.
No hi ha be ni mal que dure cent anys.
No hi ha ha mƩs cera que la que es crema.
No hi ha home sense home.
No hi ha pijor sort que el que no vol sentir.
No hi ha pijor veĆ­ que la terra a la vora del camĆ­.
No hi ha res mƩs viu que la fam.
No hi ha riu que no tinga eixida.
No hi ha rosa sense espines.
No juguem en canyetes, que nos farem tallets.
No mires com pinta, sino com quinta.
No pot ser el corp mƩs negre que les ales.
No queda lo dit sino lo escrit.
No sā€™ha de deixar de sembrar per por als pardals.
No sā€™ha fet la mel per a la boca de lā€™ase.
No sĆ³n hĆ²mens tots els que pixen en la paret.
No tots els pollets apleguenĀ (oĀ arriben)Ā al galliner.
NomĆ©s seā€™n recorden de Santa BĆ rbera quan trona.
Novembre humit, te farĆ  ric (ofa al llaurador ric).
Novembre i giner tenen el mateix templer.
Nuvolets pel tossal, senyalen el mestral.

O
O tots monges o tots canonges.
O tots moros o tots cristians.
Octubre el fret mata el cuquet.
Octubre el vanitĆ³s, cobrix sĆØt llunes enganyĆ³s.
Octubre Ʃs el mƩs de les mangranes i les gallines, de pondre, no tenen gens de ganes.
Octubre finit mata la mosca i el mosquit.
OirĆ s i mirarĆ s, si cosa veus, la callarĆ s.
Ovella que bela, mĆ²s que pert.
Ovella que bela, pert bocĆ­.

P
Pa comprat, no en menja el gat.
Pa de taverna, ni farta ni governa.
Pa dur, el que un burro en puga dur.
Pancha plena, pancha contenta.
Pardal que vola, a la caƧola.
Pare estalviador, fill gastador.
Pare Sant Bernat, que ixca tan dolƧ com ha entrat.
Parla mal del cavall i vorĆ s com li cauen les dents.
Passar les de Sant Amaro.
Passat giner, lloga ton llogater; i si faena vol fer, no li planygues el diner.
Peix enzelat no Ć©s bo de menjar.
Peix surant, boira o vent de llevant.
Peixcador de canya,Ā pert mĆ©s que guanya.
Pel fil se trau lo capdell.
Pel mƩs de febrer carnestoltes hem de fer.
Per a bancs, els de cuina.
Per a menjar-se un tros de pa, qualsevol sardina Ć©s bona.
Per a ser un mal casat, val mƩs quedar-se fadrƭ.
Per agost el ganao de llana passa a montĆ³ de gana.
Per agost figues, safrĆ , mel i most.
Per al caƧador, tots els sembrats sĆ³n.
Per casar filles donzelles, no vengau moltons ni ovelles.
Per chic peu, no cau lo cos.
Per chic pilar no cau la casa.
Per Decembre,dĆ²nes gelades i sopes escaldades.
Per febrer pel matĆ­ al sol i per la nit al braser.
Per giner botes de gats, miau, miarramiau per damunt dels terrats.
Per juliol en poc de fĆ²c bull el perol.
Per juliol Ć©s sant Joaquim i santa Ana, pinta el raĆÆm i la magrana.
Per juliol la garrofa es vist de dol i el raĆÆm trambĆ© vol.
Per lā€™amor i la mort no hi ha res fort.
Per la boca mor el peix.
Per la mar va qui paga.
Per les juntes seā€™n va lā€™aigua.
per lo dineret, balla el gosset.
Per marƧ la llebre cĆ³rrer vorĆ s.
Per marƧ la veleta no sā€™estĆ  mai queta.
Per marƧ marƧades i aigua a ramalades.
Per mĆ©s cĆ³rrer no sā€™aplega mĆ©s pronte.
Per Nadal ahĆ­ estĆ  el bancal.
Per Nadal cada ovella al seu bancal.
Per Nadal coques i per Sant Joan bacores.
Per Nadal els fĆ²cs i per Pasqua els jocs.
Per Nadal fĆ²cs i per abril jocs.
Per Nadal sā€™eixuga la roba en lo fumeral.
Per Nadal, cada ovella en lo seu corral.
Per Nadal, capa no en cal.
Per Nadal, els dies mĆ©s curts de lā€™any.
Per Nadal, fret com cal.
Per natura caƧa ca.
Per Sant DonĆ­s, tronadors i piuletes.
Per Sant Joan, cuca, i per Sant Bernat, gruga.
Per Sant Joan, el primer bany.
Per Sant Miquel, lo berenar seā€™n puja al cel.
Per un clau es pert la ferradura.
Per un nap no es deixa de cuinar lā€™olla.
Per un pare no es desfĆ  el convent.
Peus que estan fets a anar, no poden parats estar.
Pimentons morrongos i bou, en un any prou.
Plans alvanƧats, ixen errats.
Ploga o no ploga, forment hi ha en OriolaĀ (indica lo fĆØtil que Ć©s lā€™horta dā€™Oriola, ya que en aigua o sense ella produĆÆx forment).
Pluja dā€™estiu i plor (o plany) de bagassa, en un punt passa (o pronte passa).
Pluja de maig i plor de bagassa, en un punt (o pronte) passa.
Poc guanya el que fila, pero manco el que mira.
Poda tardĆ  i sembra primerenc; si erres un any, nā€™encertarĆ s cent.
Polls de giner, a pondre al paller.
Ponent tƩ una filla casada al llevant,
Poques cabres, pocs chiulits.
Posta de sol clar, no esperes vent de llevant.
Primer sĆ³n mes dents que mos parents.
Punt sense nuc, punt perdut.

Q
Quan anirĆ s de camĆ­, no vages sense pa ni vi.
Quan Corbera tƩ capell, pica espart i fes cordell.
Quan Deu no vol, els sants no poden.
Quan diuen que ve bou, a lo manco Ć©s vaca o joneguet.
Quan el bovo va al mercat, el mercat ya estĆ  acabat.
Quan el gat no estĆ , les rates ballen.
Quan el mal ve dā€™Almansa a tots alcanƧa.
Quan el matĆ­ trona la mar, torna-teā€™n a casa a almorzar.
Quan el mestral bufa fret, vara la barca i el barquet.
Quan el pare al fill parla de vostƩ, malament.
Quan el pare dona el fill, riu el pare i riu el fill.
Quan el pobre pasta, el forn sā€™assola.
Quan els gossos lladren, alguna cosa senten.
Quan els gossos lladren, alguna cosa senten.
Quan fa aire, Ć©s quan sā€™aventa.
Quan fa fret, en fa per a tots.
Quan ix el sol, apaga el cresol.
Quan ix el sol, ix per a tots.
Quan la Lluna mira a llevant, quart minvant; quan mira a ponent, quart creixent.
Quan la lluna porta galdufa, tres pets i una bufa.
Quan la mireta es veu per lā€™horta, fes fĆ²c i tanca la porta.
Quan la tramontana sā€™emborrasca i a la Murta fa capell, llaurador, ves-teā€™n a casa, pica espart i fes cordell.
Quan les dĆ²nes diuen bous, a lo manco seran joneguets.
Quan mĆ©s dorms, mĆ©s sĆ²n tens.
Quan mĆ©s menuda Ć©s lā€™anou mĆ©s soroll moll.
Quan MuntciĆ  fa capell, guardaā€™t dā€™ell.
Quan MuntciĆ  fa capell, pica espart i fes cordell.
Quan penses clavar la dent en segur, entropeƧarƠs en dur.
Quan Penyagolosa capella, compra espart i cordella.
Quan te vullgues casar, busca dĆ²na prima i neta; que grossa i gorrina ya es farĆ .
Quan tens, apreta les dents; que quan no tens, prou pretes les tens.
Quan una porta es tanca, dos se nā€™Ć²brin.
Quant mƩs juntets, mƩs calentets.
Quant mƩs peluda, mƩs volguda.
Quant mƩs pelut, mƩs volgut.
Quant mĆ©s roĆÆn Ć©s la cosa, mĆ©s quefer dona.
Quatre filles i una mare, sĆ³n cinc dimonis per a un pare.
Que estiga el gra en son graner que no li faltarĆ  mercader.
Que quan la va a vore seā€™n tornĆ  plorant.
QuƩ sap el gat de fer culleres si mai no ha segut cullerer.
Qui a lā€™estiu no sua, a lā€™hivern no remuga.
Qui a lā€™estiu ombreja, a lā€™hivern famoleja.
Qui a la tenda va i be, dos cases mantƩ.
Qui a soles sā€™aconsella, a soles se desaconsella.
Qui a sovint en armes va, se deixa la pell o se la deixarĆ .
Qui al cel escopinya, a la cara li cau.
Qui als quaranta mege dā€™ell no Ć©s, ase Ć©s.
Qui ase va a Roma, ase seā€™n torna.
Qui be estiga que no es moga (menge, bellugue)
Qui be et voldrĆ , plorar te farĆ .
Qui be fa, be troba.
Qui be lliga, be deslliga.
Qui be sopa, be dorm.
Qui burro va a Roma, burro seā€™n torna.
Qui camina mal camĆ­, no fa bon pas a la fi.
Qui canta en la taula i es pixa en lo llit no tĆ© lā€™enteniment complit.
Qui cuina (o guisa) dolƧ, cuina (o guisa) per a molts; qui cuina (o guisa) salat, cuina (o guisa) per al gat.
Qui de Deu fuig,Ā debades corre.
Qui de lā€™ase menja el pa, mai de fam se morirĆ .
Qui diu lo que vol, ha de sentir lo que no vol.
Qui diu lo que vol, ou lo que no vol.
Qui dona a lā€™ase pitral i al grosser cabal, pert la glĆ²ria dā€™este mĆ³n.
Qui dona al que tƩ prou, dona al dimoni.
Qui dona lo que tƩ, no estƠ obligat a mƩs.
Qui dona pa al gos dā€™un atre, pert el pa i pert el gos.
Qui dorm no rega.
Qui el peixet sā€™ha de menjar, la coeta sā€™ha de banyar.
Qui en chics se gita pixat se lleva.
Qui en chiquets se gita, cagat sā€™alƧa.
Qui en decembre ha de festejar, a la vora del fĆ²c sā€™ha de ficar.
Qui en fa cent i no en faĀ una, com si no en fera ninguna.
Qui es casa per amors, sempre viu en dolors.
Qui es casa per interƩs, criat de sa muller Ʃs.
Qui es menge la molla, que rosegue lā€™os.
Qui es menja la carn, que rosegue els ossos.
Qui Ć©s roĆÆn en sa casa, roĆÆn serĆ  allĆ  a on vaja.
Qui estĆ  parat, no fa guerra.
Qui estĆ  parat, parat se troba.
Qui fa calƧ va descalƧ.
Qui fa fum al cel i crema pedra, poc li medra.
Qui fa lo que vol, sofrirĆ  lo que no vol.
Qui festeja a la casada, la vida porta empestada.
Qui festeja, no tƩ fret.
Qui foll va a Roma, pec seā€™n torna.
Qui furta un ou, furta un bou.
Qui guanya el pa i es juga el vi, pert el pa i el vi.
Qui juga, no torra castanyes.
Qui lā€™entorta, se lā€™emporta.
Qui la cera ha dā€™ablanar, les ungles sā€™ha de cremar.
Qui llaura i sembra per les costeres, quan ve la collita, arreplega pedres.
Qui lloga el cul, no sā€™assenta quan vol.
Qui llunt seā€™n va a casar, o va enganyat o va a enganyar.
Qui mal va, mal acaba.
Qui mata una mosca per abril ne mata mƩs de mil.
Qui menja gitat, pixa assentat.
Qui menja no fa gasto.
Qui menja sense treballar, si no Ć©s ric, ha de robar.
Qui mƩs tƩ, mƩs vol.
Qui molt corre pronte es cansa.
Qui ni pa ni oli tƩ, passa un mal giner.
Qui no apanya la gotera, apanya la casa sancera.
Qui no dona lo que li dol, no tƩ lo que vol.
Qui no es sembla a son pare Ć©s un porc.
Qui no mira davant, darrere es queda.
Qui no plora, no mama.
Qui no pot collir, espigola.
Qui no pot pegar a lā€™ase, pega a lā€™albarda.
Qui no sā€™alƧa matĆ­, no va a missa ni al molĆ­.
Qui no sap mƩs, en sa mare es gita i no peca.
Qui no sap regar, sorrega.
Qui no sap, Ć©s com qui no veu.
Qui no siga per a casat, que no enganye a la dĆ²na.
Qui no tƩ atre, en sa mare es gita (i no peca).
Qui no tƩ bous, no llaura tots els dijous.
Qui no tĆ© memĆ²ria, cames.
Qui no vol caldo, tres tasses.
Qui no vol tindre raons, prevƩ les ocasions.
Qui no vol, no porta dol.
Qui no vullga perdre, que no jugue.
Qui no vullga pols, que no vaja a lā€™era.
Qui pare ha per juge, segur va a pleit.
Qui pasta i feny, tot li aconteny.
Qui peixet vullga menjar, lo culet sā€™ha de banyar.
Qui planta i cria, viu en alegria.
Qui plora es desfoga, pero Ć©s millor riure.
Qui primer aplega, eixe guanya la joya.
Qui pronte denta, pronte desemparenta.
Qui sā€™assenta en pedra i treballa, no medra.
Qui sā€™assenta en pedra, dos voltes sā€™alegra.
Qui sembra en camĆ­ real, pert lo gra i pert lo jornal.
Qui sembra, cull.
Qui siga ase que lā€™albarden.
Qui tĆ© boca sā€™equivoca i qui tĆ© nas, se moca.
Qui tĆ© el cul llogat, no sā€™assenta quan vol.
Qui tƩ els dimonis dins i el rosari en la mƠ, Ʃs un mal cristiƠ.
Qui tƩ era i trull, no sap lo que cull.
Qui tƩ fam, ensomia en rollos.
Qui tƩ la coa de palla, fuig de la falla.
Qui tƩ la coa de palla, per a on va veu flama.
Qui tƩ la coa de palla, tƩ por que li la cremen.
Qui tƩ llengua a Roma va.
Qui tĆ© terra i no la veu, se fa pobre i no sā€™ho creu.
Qui tĆ© un burro i el ven, ell sā€™entĆ©n.
Qui tinga rĆ bia,Ā que mossegue ceba.
Qui tinga ronya, que es rasque.
Qui va a pressa, entropeƧa.
Qui va davant guanya la joya.
Qui va davant no veu lo que passa per darrere.
Qui va en la veritat, va en la cara alta.
Qui va en llops, deprƩn a udolar.
Qui va en una coixo, a lā€™any coixo i mig.
Qui va espayet aplega llunt.
Qui va net, net seā€™n torna.
Qui va per mal camƭ, no tƩ bona fi.
Qui vol la capa de lā€™amic, no Ć©s amic.
Qui vol presumir, ha de patir.
Qui vullga peix que es banye el cul.

R
Ratolƭ que no sap mƩs que un forat, pronte Ʃs agarrat.
Reis tingam, pero no els conegam.
Retor viager, ni mĆ­ser, ni misser.
Rinyes en Sant Joan, pau per a tot lā€™any.
RoĆÆn oli fa gust a pega.
RoĆÆn vindrĆ , que bo et farĆ .
Rosega galeta que pa no hi ha.
RossĆ­ vell, al darrer amo enganya.

S
Sā€™alƧa be el devantal, per aixĆ² val.
Saber fer el bovo Ć©s una gran virtut.
Salut, pessetes i forƧa en les castanyetes.
Sant Miquel seā€™n puja el berenar al cel.
sĆ pies fer, i a ningĆŗ hages de menester.
Sardina que el gat ha presa, no la tornarĆ  sancera.
Seguix avant que acĆ­ no es canta.
Sembrat de giner no ompli el graner.
Sempre hi han ulls que sā€™enamoren de llaganyes.. Ulls blausā€¦ barat a claus.
Sempre plou quan no hi ha escola.
Sempre va el gos al de les calces esgarrades (o foradades).
Senyor sense diners, ni Ć©s senyor ni Ć©s res.
Serra BĆØrnia en nĆŗvols, llevant segur.
Setembre el pijor mĆ©s de lā€™any; el malalt se mor i el bo pren dany.
Si a casar-te vas, busca dĆ²na del teu braƧ.
Si a Deu vols pregar, ficaā€™t en la mar.
Si a mon pare li diuen coca i yo em muic de fam, Ā”mal rascany! Si son pare Ć©s fege i sa mare freixura, Āæa qui ha de semblar la criatura?Ā  El fill sabrĆ  gastar lo que el pare va alforrar.
Si el llaurador contara, no sembrara.
Si el moltĆ³ poguera cantar, la gallina el faria cantar.
Si el tres dā€™abril el cuquello no ha vengut, o sā€™ha mort o sā€™ha perdut.
Si en eixes plomes no voles, be teā€™n pots tornar al niu.
Si en octubre plou el rebollĆ³ mou.
Si en ple novembre trona, la collita serĆ  bona.
Si en vent mestral ploure sents, agarraā€™t be la gorra que en vindrĆ  mĆ©s.
Si en/a giner la gavina va per lā€™horta, fes fĆ²c i tanca la porta.
Si en/a giner la gavina va per lā€™horta, fes fĆ²c i tanca la porta.
Si es pon el sol en joca i fa garbinada, dins tres dies plourĆ .
Si es pon el sol en joca, dins de tres dies lā€™esquena chopa.
Si estĆ  lleig, posa-li un floc.
Si ha entrat maig o no ha entrat, els apĆ²stols diran la veritat.
Si la CandelĆ ria es riu, ya estem en lā€™estiu, si plora lā€™hivern fĆ²ra.
Si la CandelĆ ria es riu, ya estem en lā€™estiu.
si la CandelĆ ria plora, ya estĆ  lā€™hivern fĆ²ra.
Si la lluna tĆ© ull de perdiu, lā€™endemĆ  vent al garbĆ­.
Si la mar sā€™arrasa, ficaā€™t a casa.
Si Matamon sā€™encabota i Corbera fa capell, llaurador que vas a lā€™horta, pica espart i fes cordell.
Si no plou dā€™acĆ­ a Nadal, plourĆ  de Nadal en avant.
Si no tens, ampra.
Si no vols caldo, tres (o dos) tasses.
Si per novembre trona, la collita serĆ  bona.
Si per Sant Joan plou, ni vi ni pa tou.
Si plou en abril prepara el setrill.
Si plou migdia, plou tot lo dia.
Si plou, farem com en Torrent, que la deixen caure i en acabant lā€™arrepleguen en cistelles.
Si plou, mĆ©s saĆ³.
Si plou, mĆ©s saĆ³. Si plou migdia, plou tot lo dia.
Si tens diarrea menja arrĆ²s bollit fins a que el cos se tā€™estanye.
Si tens fam pega un bram.
Si tens fam, pegaā€™t un mĆ²s a la cama i menjarĆ s carn.
Si tens fam, rosegaā€™t el colze.
Si tens fret, arrimaā€™t a la paret.
Si tens la coa de palla, no poses fĆ²c en la falla.
Si tens la porta al llevant, viurĆ s cantant.
Si tens set, pixa i beu al gallet.
Si trona en abril, bon estiu.
Si trona per la Cova Santa, aigua a manta.
Si vols criar-te bo i sĆ , la faena de hui deixa-la per a demĆ .
Si vols estar ben casat, casaā€™t en el veĆÆnat.
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
Si vols mal a un gos, digues que estĆ  rabiĆ³s.
Si vols ser Papa, fica-tā€™ho en el cap.
Si vols tindre bona col, planta-la al juliol.
Sobre bony, forondo. (Indica doble desgrĆ cia).Se diu quan apareix un problema o contratemps entorn a un atre que ya existia.
Sol en banyes, llevant en cames.
Sol en rogenc, vent al ponent.
Sol i aire com als rajolars.
Sol i llebeig.
Sol que pronte ix, dura poc.
Sol rogenc, pluja o vent.
Sol roig, llevant prop.
Sort i jove, mal.
Sort i pobre, figa en ell.
Sou ama mentres el chiquet mama.

T
Tanca la porta i amaga la clau.
Tancat no ho paga.
Tant Ć©s Alis com Camalis o Tal Ć©s Ali com Camali: tan roĆÆn Ć©s u com lā€™atre.
Tant mor el rei com el Papa, com aquell qui no tƩ capa.
Tant punchen al bou, que al remat tira coces.
Tant te vull, que et trac lā€™ull.
Tant vol el gat a sos fills, que seā€™ls menja.
Tantes voltes va el cĆ nter a la font que al final se trenca.
Tantes voltes va el cĆ nter a la font que en ella deixa ansa o coll.
Tants caps, tants capells.
Terra roja, quan te farĆ  goig, ven-la.
Terra, ni poca ni massa.
Terreny dā€™alacrans, pocs pans.
Tornar be per mal Ć©s obrar de sant.
Tot ho sĆ pies fer, i a ningĆŗ hages de menester.
Totes les gotetes del cel tenen a on caure.
Tots com el pare… Ā” i estava amortallat! Qui tĆ© lo pare alcalde, segur seā€™n va al juĆ­.
Tots els camins van a Roma.
Tots els dies sĆ³n bons per a deprendre.
Tots sĆ³n lladres en Gormaig i estaven el criat i lā€™amo.
Tres miges figues fan figa i mija.
Tres molts i tres pocs perden a lā€™home: molt parlar i poc saber, molt gastar i poc haver, molt presumir i poc poder.
Tronada de cul, tempestat de merda.
Trons al pi gros, aigua al tros.
Trons en la mar, aigua en els fondos.
Trons en marƧ, amanix la barcella i el cabaƧ.
Trons en marƧ, fret abril i maig.
Trons en/a febrer amanix el graner.
Trons en/a giner, a apuntalar el graner; trons en/a marƧ, fret en abril i maig.
Trons en/a giner, fica siges en el graner.
Trons en/a marƧ, amanix la barcella i el cabaƧ.
Tu que li has fet el nas, portaā€™l al braƧ.

U
U per atre, i el del mig tambƩ.
U per lā€™atre, i la casa per agranar.
Ulls negres, barat a calderes.
Ulls que es volen, se busques i es troben.
Un bon amic no es troba ni en cresol.
Un diable sembla a un atre.
Un oronell lā€™estiu no denuncia. ant.
Un oronell lā€™estiu no denuncia. ant.
Un pardal no fa primavera.
Un pare Ć©s per a cent fills, i cent fills no sĆ³n per a un pare.
Un pet, Ć©s lā€™alegria del pobret.
una hora mĆ©s dā€™enteniment que de vida, li demane a Deu.
Una mala cabra, tota la rabera, llanƧa a perdre.
Una oroneta no fa estiu.
Uns fan lā€™Ć²bila i atres se beuen lā€™oli.
Uns mouen la llebre, i atres la maten.
Uns tenen la fama, i atres carden la llana.

V
Val mƩs color en la cara que dolor en el cor.
Val mĆ©s perdre al pare que quedar-se balĆ³.
Val mĆ©s poc i bo que molt i roĆÆn. Bo i barat sā€™han acabat.
Vi agre i pa dā€™ordi, gitaā€™t, Jordi.
Viure per a vore.
Vols mentir? Digues lo que sentes dir.
VĆ³s caceu i atre vos caƧa.

X
Xaloc, tanca la porta i fes bon fĆ²c.

Y
Ya et veig, paixarell.
Ya tā€™has casat, ya lā€™has cagat.
Ya tens muller, ya tens quefer.

ƚltimas Entradas:

Categorias de ArtĆ­culos:

Archivos:

REGNE

LLENGUA

IDENTITAT

HISTORIA

SENYERA

0 Comentarios

Enviar un comentario

Su direcciĆ³n de correo electrĆ³nico no se publicarĆ”. Los campos obligatorios estĆ”n marcados *