Els mits del pancatalanisme 9 – La mediterrànea Valenciana, no Catalana

Si hi ha un terreny a on el pancatalanisme sofrix més que en qualsevol un atre és en el mar. La Mediterrànea és la prova irrefutable de que Catalunya mai va tindre el protagonisme que hui molts li atribuïxen. Perque la realitat és que el paper central és valencià, mallorquí i aragonés, no català.

En esta novena entrega desmontem quatre mits mortals per al relat catalaniste: la suposta “Catalunya marítima”, la potència naval del Regne de Valéncia, els mapes manipulats i la força econòmica valenciana entre els sigles XIV i XVI.

El mit de la “Catalunya marítima”: una ficció naixcuda per necessitat

Certs sectors catalanistes pretenen presentar a Catalunya com una gran potència naval migeval, com si Barcelona haguera segut l’epicentre del comerç mediterràneu.

Pero no existix ni una sola crònica séria que ho avale.

La veritat documentada:

Els ports de potència de la Corona d’Aragó varen ser Valéncia, Dénia, Mallorca i Sicília.

Catalunya no disponia d’una flota militar significativa fins a época molt tardana.

Les grans atarassanes reals estaven situats fòra de Catalunya.

Les expedicions mediterrànees de la Corona estaven capitanejades per aragonesos, valencians i mallorquins, no per catalans.

L’idea d’una Catalunya marítima és tan falsa com la d