POPULAR VALENCIAN PHRASES
Popular Valencian Phrases. Found by Pep on the website of the Royal Academy of Valencian Culture (RACV).
Frases fetesĀ obtingudes del diccionari de la RACV – Lo Rat Penat
https://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start
A
A amagantons, loc. adv. Dāuna manera amagada.
A anys llum, fig. Molt llunt dāalguna cosa, en sentit espacial o qualsevol atre: EstĆ s a anys llum de comprendre el problema.
A arrastrons, loc. Rossegant per terra.
A boca de canĆ³, loc. Sense avisar, de manera inesperada: Li diguĆ© a boca de canĆ³ que son pare havia mort.
A boca nit, i hui mĆ©s usualĀ a boqueta nit, loc. adv. Quan se pon el sol i escomenƧa a fer-se de nit .Popularment se diu a poqueta nit.
A boca plena, loc. Dir les coses a les clares i pĆŗblicament.
A bola treta, bola pagada, loc. Pagar en lāacte i generalment en efectiu, sense deixar a deure.
Ā”A bon sant tāencomanes!, loc. Se diu ad algĆŗ per a advertir-lo de que ha acodit a demanar ajuda a la persona manco indicada o convenient.
A boquera, loc. En abundĆ ncia, parlant generalment de lĆquits: Ahir ploguĆ© gota a gota, pero hui cau a boquera. Gastava diners a boquera i es quedĆ sense un cĆØntim.
A borbollons, en abundĆ ncia.
A burro barra, loc. adv. Fer una cosa sense reflexiĆ³ i de qualsevol manera; arreu.
A cada trico, loc. A cada moment.
A cap de taula,Ā ocupar el lloc mĆ©s important de la taula.
A cares dinades, loc. A la llarga, molt poques voltes.
A contra cor, loc. Contra la voluntat o el desig dāalgĆŗ.
A despit dāalgĆŗ, loc. De mal grat, contra la voluntat dāalgĆŗ
A destra i a sinistra,Ā loc. A dreta i esquerra. // HĆ bil, expert en alguna cosa.
A Deu siau, ant. A Deu, expressiĆ³ per a despedir-se.
A dolls, loc. En abundĆ ncia
A dret seny, loc. ant. Intencionadament.
A dures penesĀ oĀ a males penes, loc. En molta dificultat, en grans penalitats.
A dures penes, loc. En molta dificultat.
A escopetada de lladre, loc. A traĆÆciĆ³ o de manera inesperada.
A fĆ²c i a flama, loc. Destruir, arrasar en tot
A fonades, en porcions menudes o de manera interrompuda.
A fosques, loc. Sense visibilitat, en falta de claritat
A garbellades, loc. A montons, en gran cantitat.
A gatameuĀ oĀ a la gatameu,Ā loc. A quatre potes.
A gavelles, loc. En gran cantitat.
A genollons, loc. De genolls; anar o caminar en els genolls.
A grapats, en gran cantitat. // Cantitat dāalguna cosa que cap en les dos mans.
A hora menyscabada,Ā en mala hora.
A hores dāara,Ā en este precĆs moment: A hores dāara estĆ celebrant-se una festa en lo carrer.
A jornades tirades, loc. Fer camĆ sense parar.
A lāantigor, loc. A lāestil o manera antiga.
A lāendrecera,Ā loc. Juntament.
A lāesme, sense vore, sense parar atenciĆ³.
A lāhora i al punt, loc. En el seu moment.
A lāĆŗltima,Ā loc. A la moda mĆ©s actual.
A la babalĆ ,Ā loc. adv. De qualsevol manera, sense conte ni atenciĆ³, arreu, ixca com ixca: Si fas les coses a la babalĆ sempre tāeixiran malament.
A la birulƩ Tonico, loc. De qualsevol manera, arreu.
A la birulƩ, loc. De qualsevol manera, arreu.
A la boca chona, loc. coloq. A boqueta nit.
A la caiguda de la fulla, en primavera dāhivern
A la caiguda del pĆ mpol,Ā loc. En primavera dāhivern.
A la cara, loc. Damunt, davant: Se tāha trencat el coche, puix ya tens un atre problema a la cara
A la coixaĀ oĀ a peu coixoĀ loc. Anar a bots en una sola cama i en lāatra en alt.
A la darreriaĀ oĀ a les darreries, en definitiva, a la fi, a lo Ćŗltim, en les acabances.
A la descartada, loc. Clarament, patentment, sense amagar-se.
A la desnevada,Ā loc. De manera prematura, fĆ²ra de temps.
A la fiĀ oĀ per fi,Ā finalment, al final de tot: Ha estudiat molts anys i per fi ha acabat la carrera.
A la figa mandranga,Ā loc. Arreu, de qualsevol manera, a la babalĆ
A la folla, ant. Desbaratadament.
A la gana,Ā loc. Tot lo que es vullga sense tindre en conte cantitat ni preu: Nos convidaren a menjar i beure a la gana.
A la grenyaĀ , loc. Barallar-se.
A la joca,Ā loc. Estar a lāespera.
A la llarga, loc. Al final, finalment.
A la llaugera,Ā de manera fĆ cil i sense pensar-ho massa.
A la menudaĀ oĀ al menut,Ā en partides chicotetes, se diu de les coses que es venen o compren dāuna en una o en poca cantitat.
A la mĆØu mĆØu; loc. De forma silenciosa o sigilosa.
A la palpa,Ā loc. adv. Palpant o tocant perque sāestĆ a fosques.
A la palpa-la, loc. adv. Palpant o tocant perque sāestĆ a fosques.
A la pera, loc. A la bojaca.
A la primera guaita,Ā loc. ant. En escomenƧar la nit.
A la redorĀ de, loc. ant. i hui dialect. Al rededor de, a lāentorn de.
A la vora, loc. Prop, al costat.
A las dures i a las madures,Ā loc. Dispost a afrontar situacions favorables i desfavorables.
A les bones,Ā loc. De bona gana o de bones maneres, pacĆficament.
A les espales dāalgĆŗ,Ā dāalguna cosa, darrere dāalgĆŗ o dāalguna cosa, amagat, sense que u ho veja.
A les fosques, loc. A fosques.
A les galligotes,Ā loc. local. Assentar-se sobre els muscles dāuna atra persona.
A les hores chicotetes, loc. A les primeres hores del dia, de la una a les cinc o sis del matĆ.
A les hores dāaraĀ oĀ a hores dāara, en el temps actual.
A les males,Ā contra voluntat, per forƧa, violentament.
A les palpes, oĀ a palpes,Ā a la palpa o a la palpa-la, tocant perque sāestĆ a fosques. // A fosques.
A les portes de la mort, loc. Molt prop a morir.
A les tres mort o pres,Ā loc. Significa que al tercer intent sāha de conseguir lo que es pretĆ©n o deixar-ho definitivament.
A lo llarcĀ dāuna cosa,Ā loc. Seguint una cosa de principi a fi, mentres dura en lāespai o el temps:
A mai fallar,Ā sense falta.
A mal ni a be, ant. De cap manera.
A mans plenes, en gran abundĆ ncia.
A manta, loc. adv. Molt, en abundĆ ncia: CaiguĆ© aigua a manta i sāinundĆ el poble.
A matar, loc. Se diu de persones molt enemistades: Els veĆÆns no es poden vore, estan a matar.
A menyscapte, loc. desus. A menys del seu valor o preu.
A mĆ©s no poder, loc. Al mĆ xim: Te vullc a mĆ©s no poder.
A miges,Ā la mitat per a cada u.
A miquetes, loc. Poc a poc.
A mitan camĆ, loc. A mig camĆ o a mig fer una cosa.
A mon (ton, son…)Ā grat, ant. Segons el meu (teu, seu) gust.
A mon pare han robat, loc. Se diu quan una persona o cosa apareix inesperadament i no se lāhavia vista fea temps.
A montĆ³,Ā loc. Molt.
A morir o a viure,Ā loc. En gran decisiĆ³, decidits a fer una cosa per difĆcil o costosa que siga.
A morregades,Ā de cap, de morros o boca per avall.
A on brama la tonyina, loc. Molt llunt.
ĀæA Ć³n posarem el sant que no el caguen les mosques?, loc. Se diu quan algĆŗ no sap a on posar una cosa o persona que sāestima molt.
ĀæA Ć³n sāha vist?, loc. Se diu davant dāun fet inaudit
A orri,Ā loc. adv. En abundĆ ncia, en gran cantitat, sense mida.
A orri,Ā loc. Sense envasar o embotellar: En la tenda venen vi a orri.
A orri,Ā loc. De qualsevol manera, desordenadament; arreu.
A palpons,Ā a fosques.
A palpontes, loc. adv. inus. i ant. A la palpa.
A pĆØl, a favor del pĆØl, en la seua direcciĆ³.
A pĆØl, loc. A temps, a propĆ²sit.
A penes,Ā loc. Molt poc o en seguida, immediatament: A penes el vol una miqueta. A penes entrĆ escomenƧaren a saludar-lo tots.
A peu parat, loc. Sense esforƧ.
A peu pla,Ā loc. A nivell del lloc pel qual se camina sense haver de pujar ni baixar
A pit descobert, loc. Sense cap de protecciĆ³, indefens.
A ple de sol,Ā en el sol alt i sense nĆŗvols.
A ple dia, se diu quan el dia estĆ ben entrat i hi ha molta llum.
A plena nit, se diu quan la nit estĆ ben entrada i Ć©s ben fosc.
A poc espai, loc. Al cap de poc de temps
A poquet, a poquet, que serĆ ben pagadet,Ā loc. Anima a fer una cosa espai i ben feta o inclĆŗs a allargar-la, perque la remuneraciĆ³ serĆ bona i segura.
A poqueta nit, loc. A primera hora de la nit, a boqueta nit, a boca chona.
A prendre pel cul,Ā loc. A fer punyetes, a fer la mĆ .
A prendre pel sac, loc. A fer punyetes, a fer la mĆ , a prendre pel cul.
A preu dāor, a un preu molt alt, dāuna manera esplĆØndida.
A puntes, loc. En molta dificultat.
A quatre sarpes, loc. A cavallet, a quatre potes.
A qui no li agrade que no mire, loc. Indica que li tĆ© igual lāopiniĆ³ dels atres.
ĀæA quin sant?, loc. Se diu per a mostrar oposiciĆ³ a una cosa que algĆŗ diu, propon o ordena.
A rant, al mateix nivell, tocant: Tallar la planta a rant de la soca.
A rebolcons, loc. Rodant per terra, pegant bacs per terra.
A recules,Ā loc. Reculant anant cap arrere dāesquenes o de cul. // fig. Perdent vigor, forƧa, espenta, poder.
A redolons, loc. Redolant: Els chiquets se barallaven i anaven a redolons per terra. // fig. De mala manera, a trompades.
A remulla,Ā posat en aigua o en remull.
A repel, pĆØl amuntĀ oĀ contrapel, en direcciĆ³ contrĆ ria a la del pĆØl.
A rolls, loc. En gran cantitat.
A sanc freda, loc. Sense estar mogut per una passiĆ³, en planificaciĆ³ o intenciĆ³.
A sanc i fĆ²c, loc. Sense pietat ni perdonar vides ni propietats en un assalt.
A seques, loc. A soles, sense que lāacompanye res, sense res mĆ©s que el millore i faƧa agradable.
A son lloure, loc. ant. Al seu aire
A soscausa, loc. A posta, a cosa feta, a propĆ²sit.
A sovint, loc. adv. De manera freqĆ¼ent, moltes voltes: En GalĆcia plou a sovint.
A tall ragut, loc. Completament: Arreglarem aĆ§Ć² a tall ragut.
A tarĆŗs, loc. A orri.
A toc de campana, loc. De forma puntual.
A tongades, loc. A temporades.
A torna, loc. Se diu del treball que es fa ajudant a un atre a fer una faena i en acabant ell ajuda al primer.
A tot drap, loc. A tota vela. Molt rĆ pidament, a tota virolla.
A tot tren, loc. Gastant a mans plenes i sense mirament.
A tot tronar, loc. Se diu quan una televisĆ³, rĆ dio o equip de mĆŗsica estĆ en un volum molt alt o al mĆ xim.
A tota hora,Ā loc. Sempre, en tot moment.
A tota sa requesta,Ā loc. ant. En tot el poder de convocatĆ²ria.
A tota vela,Ā A tota marcha,Ā A tota virollaĀ (molt rĆ pit)
A tota virolla, loc. Molt rĆ pidament.
A trenc dāalba, loc. Quan trenca el dia.
A trencacoll, loc. En gran treball, esforƧ i fatiga o agotament.
A trompa i corda,Ā loc. En abundĆ ncia.
A tu te dic filla, pero entĆ©n-te nora,Ā loc. Se diu quan sāavisa ad algĆŗ i lāavĆs ha de valdre per a un atre.
A ulls tancats, loc. Tindre gran seguritat o confianƧa, sense por dāenganyar-se o cometre un erro.
A Ćŗltima hora, loc. En lāĆŗltim moment.
A veles i rems, loc. Usar la forƧa de les veles i dels rems per a anar mĆ©s rĆ pidament. En la major forƧa o intensitat possible.
Aborronar-se la pell, loc. Posar-se la carn de gallina.
Abranar-se de set,Ā tindre molta set.
Acaba i digues panera, loc. Acaba ya: Dus una hora escurant, acaba i digues panera.
Acabar a garrotades,loc. Acabar malament, discutint i possiblement a colps.
Acabar a males dinades, loc. Tindre un mal final, concloure de forma desagradable.
Acabar a taules, loc. Empatar.
Acabar agarrant mosques, loc. Acabar foll, molt marejat.
Acabar com Camot,Ā loc. Acabar malamen
Acabar com el ball de MoixentĀ , loc. Acabar malament, generalment a colps, pals o barallant-se.
Acabar com el ball de Parra, loc. Acabar malament, discutint i possiblement a colps.
Acabar com el ball de Torrent,Ā (a garrotades) loc. Acabar malament, discutint i possiblement a colps.
Acabar com la caragolada de Chimo, al remat tots dins de la sĆ©quia,Ā loc. Acabar tots beguts o acabar malament.
Acabar en aigua de figues, loc. Indica que el resultat que produĆÆx no es important.
Acabar parlant a soles, loc. Acabar foll.
Acabar un dia enjorn,Ā no poder acabar la faena, tasca o treball, per un imprevist.
AcabarĀ oĀ apurar la paciĆØncia dāalgĆŗ, loc. Fer que algĆŗ sāenfade, que sāenuge
Acachar el morro,Ā loc. Acachar el cap en senyal dāacatament, disgust…
AcĆ caic i allĆ māalce, loc. Caminar dificultĆ³s, en molts entropeƧons o viure en bons i mals moments, ara be, ara mal.
AcĆ estĆ ajocat; agarraāl del rabo, loc. Se diu quan algĆŗ busca una cosa que Ć©s impossible de trobar.
AcĆ perguĆ una agulla, acĆ la trobarĆ©.Ā Se diu quan una persona ix malparada o fracassa en un treball, quefer o negoci i sāencabota en tornar a intentar-ho per difĆcil que siga.
Aclarir-se el dia,Ā quan ha cessat dāestar nĆŗvol o emboirat.
Ad eixe el desmamaren en llima,Ā loc. Se diu de persones de geni agre o amargades.
Ad ell, que Ć©s mesell,Ā loc. Se diu per a incitar ad algĆŗ contra un atre, volent dir-li que no cal que tinga por.
Ā”Ad ella, que Ć©s de Godella!, loc. Se diu per a encorajar ad algĆŗ.
Adormir-se en els llorers,Ā loc. Cessar en lāesforƧ una volta haver conseguit un ĆØxit: Una volta guanyat el premi no es va adormir en els llorers i en conseguĆ un atre.
Afig caldo que tenim convidats, loc. Se diu quan apareix o ve gent que no sāesperava.
Afluixar el ventre,Ā loc. Laxar, allargar: La fruita afluixa el ventre.
Afluixar-se el cos, loc. Anar de vareta, fer-se damunt.
Afluixar-se-li les clavilles ad algĆŗ,Ā loc. Patir de diarrea.
Afranquir la cara, loc. ant. Manifestar o mostrar les intencions que es tenen.
Agafar una cosa per la coa, loc. Conseguir alguna cosa en gran dificultat o per sĆ²rt.
Ā”Agarraāt!Ā oĀ Ā”agarraāt que ve curvaĀ oĀ corba!. ExclamaciĆ³ que equival aĀ preparaātĀ per a escoltar, vore o experimentar Alguna cosa fĆ²ra de lo comĆŗ o que pot resultar sorprenent.
Agarrar el nap per les fulles, loc. No tractar el verdader centre dāun tema o qĆ¼estiĆ³ i tractar qĆ¼estions secundĆ ries.
Agarrar el tiĆ³ per la part que mĆ©s crema, loc. Fer una cosa malament o al contrari de com sāhauria de fer.
Agarrar la sĆ²n, loc. EscomenƧar a dormir-se.
Agarrar mosquesĀ oĀ acabar agarrant mosques, loc. Estar o tornar-se foll, estar molt marejat o marejar-se molt: En tantes preocupacions i maldecaps acabarem agarrant mosques.
agarrar un cap de corda, loc. Ficar-se en un negoci o empresa que pot eixir malament.
Agarrar un pĆØl de mamella, loc. Se diu quan fa molt de fret i algĆŗ no sāabriga lo suficient.
Agarrar un pet, una bufa, un gatĀ (local.). Sol afegir-seĀ com un cadirer, com un dolƧainer, com un capitĆ general...loc. Bufar-se, emborrachar-se.
Agarrar un ruc, agarrar un botĆ³, una bouada o rabieta.
Agarrar una cosa en pinces,Ā loc. Prendre una idea o un plantejament en molta prudĆØncia.
Agarrar una mona, loc. coloq. Emborrachar-se.
AgarrarĀ ad algĆŗĀ en les pedres curtes, loc. Sorprendreāl cometent algun delit o falta
AgarrarĀ oĀ prendre la barcella, loc. Enujar-se, atufar-se, agarrar el cabaƧ.
Agarrar-se a un ferro calent, loc. Valdreās desesperadament de lo que siga per a salvar-se dāun perill.
Agarrar-se a un reparat,Ā loc. Agarrar-se a qualsevol cosa, recĆ³rrer a qualsevol ferramenta, per molt arriscat que siga.
Agarrar-se a una paret llisa, loc. Ser molt viu i despert per a aprofitar les oportunitats.
Agarrar-se abraƧ partit,Ā loc. Renyir i barallar-se a colps.
Agarrar-se dāun pĆØlĀ oĀ dāun pĆØl de rossĆ, loc. Aprofitar qualsevol excusa o pretext.
Agarrar-seĀ oĀ apegar-se u com una llepaƧa, loc. Se diu de la persona que no nos la podem llevar de damunt.
Agradar a un chiquet la carn de bracet, loc. Se diu del chiquet que sempre vol anar del braƧ de sa mare.
Agradar ad algĆŗ la carn de faldeta, loc. Se diu de lāhome que li agraden molt les dĆ²nes.
Agradar mĆ©sĀ una cosaĀ que la merda als polls, loc. coloq. Agradar molt una cosa.
Agradar una cosa en el cap dāun tinyĆ³s,Ā loc. Agradar una cosa molt i en qualsevol moment, generalment se diu del menjar:Ā A mi les bresquilles māagraden en el cap dāun tinyĆ³s.Ā
Agradar-li a un molt la carn de faldeta, loc. Agradar-li molt les dĆ²nes.
Agranar cap a dinsĀ oĀ cap a casa,Ā loc. Actuar en benefici propi, apropiar-se de lo aliĆ©.
Ā”Aguaita!, ExclamaciĆ³ de sorpresa; Ā”mira!
Ćguila bova,Ā persona en poc de trellat, panoli, fava, pardal, mec.
Ahurtar-se com un llop,Ā enforrunar-se i acometre ad algĆŗ de manera violenta.
Ahurtar-se el cavall,Ā empinar-se el cavall en obstinaciĆ³.
Aigua cavallera, se diu de lāaigua que brolla o fluĆÆx de manera natural i tranquila, sense aixetes, canalisacions o motors que lāimpulsen, moguen o poen.
Aigua de vena, aigua de corrents subterrĆ nees.
Aigua rodadaĀ oĀ cavallera, la que corre per un sistema de rec moguda per la forƧa de la gravetat.
Aixarop de gayato, loc. coloq. Tana.
Aixina aixanaĀ oĀ aixina aixina, loc. Regular, no massa be: Estic medicant-me pero encara estic aixina aixana
Aixina mateix, de la mateixa manera.
AixĆ² de sabut se calla, loc. Indica que no cal dir una cosa que Ć©s ben sabuda o coneguda per tots.
AixĆ² era un retor i tres mosques, apagaren la llum i es quedaren a fosques,Ā espĆØcie de conte molt curt per a que els chiquets apaguen la llum i sāadorguen
AixĆ² i no res, tot Ć©s u,Ā se diu per a expressar que una cosa Ć©s insignificant.
AixĆ² no es paga en diners,Ā loc. Se diu de coses que sĆ³n molt dāagrair o que tenen un valor especial.
AixĆ² no Ć©s viure, loc. Se diu de la situaciĆ³ personal en la que sĆ³n moltes les preocupacions o els treballs.
AixĆ² serĆ lo que taxaran sĆØt sastres, loc. Se diu per a expressar disconformitat en lo que es propon.
AixĆ² sĆ³n figues dāun atre paner, expressiĆ³ per a referir-se a que allĆ² de que es parla forma part dāun atre tema.
Ajocar-se com les gallinesĀ loc. Anar-seān a dormir molt pronte
Ajudar a portar la creu,Ā ajudar ad algĆŗ, generalment a dur millor determinada cĆ rrega o determinat patiment.
Al cant del gall, loc. Enjorn, de bon matĆ.
Al cap de lāany els mateixos diners, loc. Indica indiferĆØncia o despreocupaciĆ³ per una pĆØrdua no massa important.
Al cap del temps,Ā loc. Una volta passat molt de temps.
Al cap i a la fi,Ā loc. Al final dāuna situaciĆ³.
Al davant, davant, loc. En la part anterior.
Al dir, no li feren casa,Ā loc. No sāha de fer cas de lo que diuen.
Al mateix temps,Ā a un temps, conjuntament, a la vegada.
Al menys, com a mĆnima cantitat o condiciĆ³, a lo manco
Al meu entendre,Ā loc. Al meu parer, pense, crecā¦: Al meu entendre si plou farĆ mĆ©s fret.
Al ple de Lluna, Lluna plena.
Al pom de lāaire, a la corrent de lāaire: Si et poses al pom de lāaire agarrarĆ s un constipat.
Al primer antoix, loc. En un primer moment, quan veem o trobem alguna cosa o persona per primera volta: Al primer antoix me pareguƩ alt.
Al rededor (de),Ā pel rededor (de), en el rededor (de), loc. En un llĆ²c prĆ²xim, en la redolada, entorn a una cosa o punt.
Al remat, loc. Finalment, com a conseqĆ¼ĆØncia de: Tant punchen al bou, que al remat tira coces. Acabar com la caragolada de Chimo, al remat tots dins de la sĆ©quia.
Al sĆ i al pla, loc. De manera senzilla, planament, sense massa miraments, vulgarment.
Al seu temps,Ā en el moment oportĆŗ.
Al sol de migdia, loc. En pĆŗblic, davant de la gent.
Al sol deĀ oĀ al sol dāavall, loc. ant. i hui dialect. Al peu de, en la base o part inferior dāuna cosa.
Al tall, al tall, loc. Fer una cosa darrere dāuna atra pero sense parar.
Al tall, loc. Al gra, al tema.
Alabat siga el Corpus, que sempre cau en dijous,Ā loc. ExclamaciĆ³ dāestranyea davant de coses rares, ridĆcules o inverosĆmils.
Ā”AlƧa, pilili!,Ā interjecciĆ³, Ā”AlƧa!, Ā”mira que be!..
AlƧar casa,Ā loc. Canviar de domicili.
AlƧar el colze,Ā loc. beure massa, embriagar-se
AlƧar el gall,Ā loc. EscomenƧar a bollir un lĆquit.
AlƧar els ulls, mirar cap amunt.
AlƧar la cresta, loc. Exhibir orgull o arrogĆ ncia.
AlƧar la mĆ , loc. AlƧar-la en senyal dāamenaƧa.
AlƧar polseguera, loc. Armar escĆ ndal o cartapell alguna cosa entre la gent, alƧar polĆØmica.
AlƧar taula,Ā loc. Arreplegar els utensilis usats en un dinar, sopar o qualsevol menjada
AlƧar vela, loc. Estendre o desplegar les veles.
AlƧarĀ oĀ adreƧar les orelles, parar molta atenciĆ³.
AlƧar-se de taula, deixar el lloc que sāocupava en la taula de menjar.
AlƧar-se en el peu esquerre, loc. Tindre mala sĆ²rt.
AllĆ a on brama la tonyina, loc. coloq. Molt llunt.
AllĆ a on Nostre Senyor perguĆ© el barret, loc. coloq. Molt llunt.
AllĆ a on Nostre Senyor perguĆ© les espardenyes,Ā loc. coloq. Molt llunt.
AllĆ quan Deu volĀ oĀ quan Deu te mana,Ā loc. coloq. En un moment indeterminat, quan manco te gires o tāho esperes, molt de tart en tart.
AllĆ vaig que māendoblegueĀ oĀ allĆ vaig, si no caic,Ā loc. coloq. Indica que u acodix rapidĆssimament a un lloc quan Ć©s cridat o quan tĆ© molt dāinterĆ©s en anar.
AllĆ vas cabaƧ,Ā loc. coloq. Dir o fer les coses sense reflexiĆ³ o mirament.
Allargar mĆ©s el braƧ que la mĆ nega, loc. Gastar mĆ©s de lo que es pot.
AllargarĀ oĀ parar la mĆ , posar-la estesa i en la palma o replanell per amunt per a demanar o rebre alguna cosa.
AllĆ² que es cull en canya, loc. Eufemisme coloquial per a referir-se a la figa o vagina, ya que eixe fruit se cull en una canya o cop.
Als meus ulls,Ā al meu entendre, al meu parer o a la meua manera de vore les coses.
Als orats a fer novena, oĀ als orats a agarrar lloc, loc. Se diu contestant evasivament a qui pregunta: āĀæA Ć³n vas?ā.
Als quatre vents, en totes les direccions.
Alt com un piĀ oĀ mĆ©s alt que un pi, loc. Se diu dāuna persona molt alta.
Alterar-se de polsos,Ā loc. Enfadar-se molt algĆŗ, pertorbar-se.
AlvanƧa, alvanƧa, que tart serĆ la cobranƧa,Ā loc. Se diu animant a fer una cosa rĆ pit i malament si fa falta perque la cobranƧa es retardarĆ i segurament serĆ poca o ninguna.
AmagueuĀ oĀ arreplegueu els patos, que venen els mĆŗsicsĀ oĀ riuada!, loc. Se diu per a recomanar previndreās davant un perill imminent.
Amargar la festa, llanƧar a perdre un acontenyiment o celebraciĆ³ donant un disgust.
Amargar mƩs que la retrama, loc. Amargar molt una cosa.
Amollar diners, fam. i coloq. Donar o pagar uns diners: Li amollĆ vint euros pel treball.
Amollar les rodetes, loc. Parlar en excƩs.
Amollar un colp, punyada, galtada…, pegar un colp, punyada, galtada…
AmollarĀ oĀ soltar les rodetes, loc. Parlar molt i sense discreciĆ³.
Amollar-se el cos, entrar-li ad algĆŗ caguetes, o deixar dāestar apretat.
Ample de mires,Ā que Ć©s obert de pensament, tolerant, que tĆ© en consideraciĆ³ moltes coses o aspectes dāuna cosa.
Amunt i avall, loc. DāacĆ cap allĆ , sense parar: Tot lo sant dia estĆ amunt i avall treballant en el camp.
Ā”Amunt!, en frases exclamatives sense verp equival aĀ vixca: Ā”Amunt ValĆ©ncia!.
Amunt, que estan seques, loc. dialect. LocuciĆ³ que es diu per a animar ad algĆŗ a fer alguna cosa.
Anant anant,Ā loc. A poc a poc o mijanament be. Caminant.
Anar a arreplegar les chafades, loc. local. Aplegar tart o a hora de tancar un lloc.
Anar a cascar banquets, loc. Fer el cascabancs, charrar en uns i atres, acĆ i allĆ , sense fer res de profit.
Anar a dormir, anar-seān a gitar-se per a reposar
Anar a fer el segĆ³ als gats,Ā loc. Se contesta quan algĆŗ pregunta a on anem i no es vol dir.
Anar a grapats, loc. Renyir, barallar-se.
Anar a lāandola, loc. Anar dāacĆ cap allĆ de festa, chala o sense fer res de profit
Anar a la baixa, anar perdent o disminuint el valor.
Anar a la cranca,Ā loc. local. Coixejar, anar en un peu en alt pegant bots en lāatre.
Anar a la denaĀ oĀ anar de dena, anar a fer treballs pĆŗblics o per a la comunitat.
Anar a la dula, loc. Anar solt, lliure, sense cap de vigilĆ ncia.
Anar a la faena, anar a treballar.
Anar a les tres pedretes,Ā loc. Anar molt mudat
Anar a males, anar violentament o sense acorts ni miraments
Anar a mĆØus, loc. Anar a gatameu.
Anar a orsa,Ā navegar en el vent de proa; anar la nau molt inclinada per lāefecte del vent contrari, tambĆ© pot significarĀ afonar-se, generalment en sentit figurat, o dur ad algĆŗ dāacĆ cap allĆ de mala manera.
Anar a pico, afonar-se una embarcaciĆ³.
Anar a rebolcons, loc. Dur un ritme de treball excessiu.
Anar a rĆpia, loc. local. Portar fusta dels boscs en carro.
Anar a sarpa la grenya,Ā loc. Barallar-se.
Anar a tall, loc. Vendre una cosa sense poder triar, segons van eixint: Les creĆÆlles van a tall.
Anar a tota vela,Ā loc. Molt rĆ pit.
Anar al gra,Ā centrar-se en el tema o lāassunt que interessa o es tracta.
Anar al jagantet, loc. Anar dret sobre els muscles dāalgĆŗ.
Anar al menys, decaure, passar a un estat inferior de riquea o de categoria: Era una famĆlia rica que ha anat al menys i ara Ć©s pobra.
Anar al safrĆ , oĀ fer safrĆ , loc. dialect. Fer foja, fer fugina, faltar a classe.
Anar brut com un porcĀ oĀ mĆ©s brut que un porc,Ā loc. Anar molt brut.
Anar carregat com un burro, loc. Dur molt de pes damunt.
Anar com a cagallĆ³ per sĆ©quia, loc. Anar dāacĆ cap allĆ sense control ni direcciĆ³ fixa.
Anar com el pet del dimoni,Ā loc. Anar corrent.
Anar com qui chafa ous, loc. Caminar en molta lentitut.
Anar com un colom perdut,Ā loc. Anar dāacĆ cap allĆ sense saber a on anar.
Anar com un rellamp, loc. Anar molt rĆ pit.
Anar com una aixetaĀ oĀ afluixar-se li a u lāaixeta, loc. Tindre diarrea.
Anar com una ballaruga, loc. Anar molt rĆ pit.
Anar com una fona, loc. Anar molt rĆ pit.
Anar com unes debanadores, loc. Menejar-se rĆ pidament dāuna banda a lāatra.
Anar dāeixida,Ā loc. Trobar-se en zel un animal. TambĆ© sāaplica coloquialment a les persones.
Anar dāHerodes a Pilats, anar dāuna banda a una atra sense traure profit o conseguir lo que es pretenia.
Anar dāorsa, anar cenyint una atra embarcaciĆ³ que estĆ a la vista
Anar darrere com un gos, loc. Anar darrere dāalgĆŗ, adular-lo i servir-lo per a conseguir un objectiu o un fi.
Anar davant del vent,Ā loc. Ser molt astut, ser molt sabut.
Anar de bordo, anar de ronda en diversos instruments.
Anar de borina, anar de festa, chala, rauja… // Menjada festiva i sorollosa.
Anar de cap,Ā loc. Anar directament a una cosa o tema, tambĆ© significa estar molt ocupat en molt de trĆ fec i quefer.
Anar de corfoll, loc. local. Anar de festa.
Anar de cos, fer de ventre.
Anar de cul al marge, loc. Anar malament lāeconomia o un negoci.
Anar de cul,Ā fig. Anar malament, desenrollar-se alguna cosa de manera insatisfactĆ²ria
Anar de festa en festa com els dolƧainers dāAlbal, loc. Anar de festa, no posar-se a treballar quan toca.
Anar de gorra, loc. Anar sense pagar o depenent econĆ²micament dāuns atres.
Anar de mĆ en mĆ , passar dāuna persona a una atra successivament: El llibre passĆ de mĆ en mĆ fins aplegar als nostres dies.
Anar de mal en pijor,Ā loc. Empijorar.
Anar de part, estar a tall de parir. // Efecte de parir, ser naixcut. // fig. ProducciĆ³ dāun esforƧ fĆsic o intelectual.
Anar de pic en sola, loc. Anar per mal camĆ, en sentit moral.
Anar de polleguera, loc. Preparar una festa, anar de comboi.
Anar de quatre, caure un bac posant les mans en terra.
Anar de rauja, anar de festa, chala, gorja a passar-ho be.
Anar de trompa, loc. Anar de broma.
Anar de vareta, patir diarrea
Anar de ventre, oĀ fer de ventre,Ā loc. Defecar.
Anar dur, patir dāobstrucciĆ³ intestinal.
Anar el diable solt,Ā loc. Haver molt de soroll o guirigall.
Anar emplomat, loc. Anar molt adornat.
Anar en caixcarra, loc. Anar en el cap descobert.
Anar en cholla, loc. Anar en el cap descobert.
Anar en conill,Ā en porraĀ oĀ en porreta, estar o anar nuet.
Anar en conte,Ā loc. Anar en precauciĆ³: Ves en conte no caigues.
Anar en el cap baix de lāala, loc. Se diu de qui va desanimat, abatut.
Anar en el moc penjant,Ā loc. Anar els chiquets o els vells caent-los els mocs.
Anar en el tren de cĆ nem, loc. Anar calƧat en espardenyes.
Anar en el tren de les dos, loc. Anar a peu.
Anar en foll, loc. ant. Anar sense pensar, de manera inconscient.
Anar en lāosset del penjat, loc. No gastar diners ni en lo bĆ sic.
Anar en la cara ben alta, loc. Anar sense amagar-se.
Anar en la mĆ rfega a arrastrons, loc. Se diu de la chica fadrina que tĆ© un fill. Anar dāun lloc a un atre sense tindre lloc fix.
Anar en les mans buides, loc. Anar sense res
Anar en mal guany, loc. ant. Anar a fer punyetes.
Anar en pell dāovella, loc. Encobrir males intencions baix una aparĆØncia inofensiva o bondadosa.
Anar en peus de plom, loc. Actuar en molta precauciĆ³.
Anar en presses i corruixesĀ oĀ en corruixes, loc. Anar precipitat o afanyat, impacient.
Anar en romanƧos, loc. Anar ad algĆŗ en contes, histĆ²ries, excuses…
Anar en sĆØt ullsĀ oĀ viure en sĆØt pams dāulls,Ā loc. Estar molt atent, alerta, vigilant
Anar entre llengĆ¼es, loc. Ser motiu de comentaris i crĆtiques.
Anar errat,Ā estar enganyat, pensar lo que no Ć©s
Anar fet un pĆ©ntolĀ oĀ anar fet pĆ©ntols, loc. Anar mal vestit o en la roba trencada o tota esgarrada.
Anar fet un Sant LlĆ zer,Ā tindre el cos ple de ferides.
Anar fet un vinticinc de copes, loc. Se diu de la persona presuntuosa, que es creu algĆŗ que no Ć©s i sol anar vestida de forma elegant o exagerada per a aparentar.
Anar fet un vinticinc, loc. Anar ben vestit o mudat.
Anar lāaigua per la darrera taula, loc. Se diu dāuna cosa que estĆ a tall dāacabar.
Anar llarc de ventre,Ā tindre un poc de diarrea.
Anar menjant i fregint,Ā loc. Gastar-ho tot a mida que es guanya sense aforrar res o guardar res.
Anar mĆ©s que melĆ³,Ā loc. local. Fer una cosa molt rĆ pidament, anar corrent.
Anar mƩs solt que el porquet de Sant Antoni, loc. Tindre llibertat absoluta, viure molt lliurement
Anar morros per terra,Ā loc. Treballar molt o de calent pero sense resultats.
Anar parlant en Sant Pere, loc. Anar parlant a soles, no estar be del cap, estar foll.
Anar pel bonĀ oĀ mal camĆ, loc. Actuar correctament o lo contrari.
Anar pel mĆ³n, deambular, no tindre residĆØncia fixa.
Anar pels racons com les aranyes,Ā viure apartat de la gent.
Anar per dalt de la parada,Ā loc. Se diu quan la pilota supera la llĆnea que marca el final del camp del joc, en el deport de pilota valenciana.
Anar per davant de les tronades, loc. AlvanƧar-se per a be o per a mal a lo que un atre va a expondre o dir.
Anar per les travesses,Ā loc. Actuar en astĆŗcia i poca fidelitat.
Anar per tandaĀ oĀ a tandes, anar per orde.
Anar tiradaĀ una cosa, loc. Ser baratĆssima.
Anar tirant, loc. Sobrevivint, en una situaciĆ³ estancada, sense millories.
Anar tĆ²rt, loc. Anar enganyat o desorientat moralment.
Anar vent en popa, loc. Que prospera de la millor manera, sense cap dāobstĆ cul.
Anar vestit de danseta,Ā anar vestit estrafalĆ riament.
Anar vora marĀ oĀ vora riu, anar per la vora de la mar o dāun riu.
AnarĀ oĀ eixir de festa, eixir a divertir-se. TambĆ© es diuĀ anar de borina, anar de corfoll, anar de parranda, anar de polleguera, anar de rauja, anar de chala, anar de gorja.
AnarĀ oĀ estar en dansa, estar en plena activitat i figuradament estar en marcha, en funcionament, en moviment.
AnarĀ oĀ estar sarpa a la grenya, loc. Estar barallant-se.
AnarĀ oĀ parar a la ronsa,Ā loc. Anar sense Ć ncores o amarres i a mercĆ© del vent. // s. Perea; lentitut per a fer les coses.
AnarĀ oĀ vindre cagant tomates, loc. Anar o vindre molt a pressa.
AnarĀ oĀ vindre en canƧons, loc. Anar o vindre en histĆ²ries i romanƧos que molesten.
Anar-seān a lāatre barri,Ā loc. Morir-se.
Anar-seān a la carrera, anar-seān o acabar-se alguna cosa rĆ pidament.
Anar-seān al cel, loc. Morir-se.
Anar-seān al dĆ til, loc. colq. Anar-seān a lāatre mĆ³n, morir-se.
Anar-seān al dimoni, loc. Perdreās, fer-se malbĆ©, ser destruĆÆt.
Anar-seān cap arrere, loc. Envellir-se la persona.
Anar-seān com lāesca,Ā loc. Trencar-se fĆ cilment, sol dir-se de teles molt frĆ gils o velles.
Anar-seān de copes, loc. Caure de boca per avall.
Anar-seān de mare, loc. Perdreās el control dāuna cosa, descontrolar-se una cosa.
Anar-seān del cap, estar foll
Anar-seān el mĆ²sĀ oĀ el glop pel vedat, anar-seān per lāatre forat, per la glotis.
Anar-seān els diners com lāaigua, loc. Se diu quan els diners duren poc i es gasten rĆ pidament sense poder-ho evitar
Anar-seān en la coa entre les camesĀ oĀ anar-seān en la coa feta, loc. Anar-seān insatisfet per no haver conseguit lo que pretenia.
Anar-seān la sĆ²n, llevar la sĆ²n.
Anar-seān per dalt de la parada,Ā loc. Passar-se de geni.Ā IndigestiĆ³, excĆ©s de menjar que ha pegat mal per haver-se parat en lāestĆ³mec.
Anar-seān rabo filandoĀ (oĀ fillando)Ā loc. local. Anar-seān insatisfet per no haver conseguit lo que pretenia.
Anar-seān una cosa del cap,Ā loc. Oblidar-la.
Anar-se-li ad algĆŗ la mĆ , loc. Excedir-se: Se li nāha anat la mĆ en el colp i lāha mort.
Ćnima en pena,Ā Ć nima que patix en el purgatori i que se li pot aparĆ©ixer ad algĆŗ.
Animeta del purgatori. V. Ć nima en pena.
Aniria a la mar i no trobaria aigua,Ā persona incapaƧ de trobar coses molt fĆ cils de trobar.
Ans de res, loc. En primer lloc, primerament.
Ans del dia clar, abans dāeixir el sol, de clarejar o trencar el dia.
Ansa del coll,Ā coloq. Atles, nuca o tĆ²s.
Antar en la mĆ , loc. Tindre molta perspicĆ cia, sagacitat, instint.
Any de la picor, de la pera, de la naneta, de Maria Castanya... indica Ć©poques remotes.
Any de traspĆ s, any que tĆ© 366 dies, per lo que sāafig un dia al mĆ©s de febrer. Se repetix cada quatre anys.
Apegar-se com el pĆØl a la pasta, loc. Ser molt apegalĆ³s.
Apegar-se-li a u la cadira al cul,Ā loc. Estar molt de temps en un lloc o de visita. Agarrar volenƧa a un cĆ rrec.
Aplegar a les Ćŗltimes canadellesĀ oĀ aplegar sempre a la bendiciĆ³, loc. Aplegar tart o massa tart.
Aplegar a rams de beneir, loc. Aplegar a bon port, obtindre lo que es pretenia.
Aplegar a taules llevadesĀ oĀ alƧades, loc. Aplegar massa tart.
Aplegar i besar la pauĀ oĀ el sant, loc. Aplegar a un lloc i conseguir rĆ pidament una cosa.
Aplegar i enfornar, loc. Fer una cosa en seguida, nomƩs arribar.
AplegarĀ (una cosa o fet)Ā a lāĆ nima, loc. Sentir sincerament una desgrĆ cia, afectar-se davant dāuna desgrĆ cia: Aquell discurs a favor del tercer mĆ³n māaplegĆ a lāĆ nima.
AplegarĀ oĀ arribar a taules llevades, loc. Aplegar quan ya no cal, fer tart.
AplegarĀ oĀ arribar a temps, aplegar o arribar just en el moment necessari, desijat o acordat.
AplegarĀ oĀ arribar al cor, loc. Commoure.
AplegarĀ oĀ arribar al vero, loc. dialect. Aplegar o arribar a realisar-se.
Apretar ad algĆŗ els dogals, obligar-lo o forƧar-lo a fer lo que no volia.
ApretarĀ oĀ cloixir les dents,Ā loc. Patir i aguantar una pena.
Aprofitar el temps, fer coses Ćŗtils.
Aquell que tƩ el cos corbat, deformat.
Ara comparanƧa,Ā se diu per a introduir una comparaciĆ³.
Ara Ć©s mĆ , loc. Ara Ć©s el moment propici per a fer alguna cosa; ara Ć©s lāhora
Ara i acĆ,Ā en este precĆs moment i lloc: Ara i acĆ et jure que no tāenganyarĆ©.
Ara i adĆ©s,Ā loc. ContĆnuament, a seguit, repetidament, a cada moment: No fas una atra cosa que repetir ara i adĆ©s lo mateix.
Ara per ara,Ā pel moment, en les circumstĆ ncies actuals: Ara per ara no em fa falta cap de medicament.
ArdirĀ oĀ cremar a fĆ²c i flama, ardir a flamerades.
AriĆ§Ć³ de fret,Ā sensaciĆ³ de fret repentina, acompanyada de contraccions musculars.
Armar un canyaret, loc. Armar un cartapell o escĆ ndal espectacular.
Armar-se un teler,Ā loc. Armar-se o fer-se un embolic.
Armar-seĀ oĀ carregar-se de paciĆØncia, loc. Predispondreās a soportar alguna cosa.
Armat fins a les dents, loc. Que porta moltes armes.
Arrancada de burra i parada de macho, loc. Se diu quan algĆŗ escomenƧa una cosa en forƧa i la deixa de repent.
Arrancar de guaix,Ā loc. Arrancar de soca i raĆÆl o arrel.
Arrancar de soca i arrel, loc. Arrancar en raĆÆls i tot una planta, arbre, quixal…
Arrancar lāĆ nimaĀ oĀ trencar lāĆ nimaĀ (ad algĆŗ), loc. Fer molt de mal ad algĆŗ, causar-li un gran patiment.
Arrapar-se i plorar, loc. Fer mostres visibles i exagerades de desconort, dāarrepenediment, de dolor i pena.
Arre burro i deixa dir, loc. Se diu parlant dāalgĆŗ que seguix fent lo que li pareix be sense fer gens de cas de lo que diuen els atres.
Arreglador de parrĆ²quies, manifecer, persona que es fica en totes les qĆ¼estions sense haver-li-ho demanat ningĆŗ.
Arreglador de processons, persona que situa en orde les confraries en les processons i sāencarrega de mantindre lāorde establit.
Arreplega que el pare ha fet cares,Ā loc. Se diu per a arreplegar i anar-seān
Arreplegador de la cendra i escampador de la farina, se diu de la persona que estalvia en lo que no tĆ© valor i balafia en lo que sĆ que en tĆ©.
Arreplegador de segĆ³ i escampador de farina,Ā loc. Se diu de qui estalvia en coses sense valor, mentres malgasta coses importants.
Arreplegar un bon mollĆ³,Ā loc. Guanyar diners grĆ cies a la loteria, una herĆØncia, un premi, etc.
Arreu arreu,Ā loc. Una cosa darrere dāuna atra. Seguit seguit. Sense interrupciĆ³. De qualsevol manera (tambĆ© sol dir-seĀ arreuet arreuet).
Arribar com les palmes dāElig, loc. Aplegar o arribar tart.
Arribar i fĆ©nyer, loc. Conseguir rĆ pidament lo que es pretenia.
ArribarĀ oĀ aplegar a les mans,Ā barallar-se.
ArribarĀ oĀ estar a les tres pedretes,Ā loc. Arribar o trobar-se en una situaciĆ³ extremadament perillosa.
Arromangaāt un camal i vorĆ s quina polseguera,Ā loc. Sol expressar-se quan algĆŗ es nega a fer lo que li manen.
Arropir els muscles, local. Arrunsar o alƧar els muscles per a expressar generalment indiferĆØncia.
Arrugar-se com una pansa,Ā omplir-se dāarrugues.
Arrugar-se-li el melic ad algĆŗ, loc. Tindre por, temor.
Arruixa pero no faces fanc, loc. Se diu per a indicar que les coses se facen be, en mirament i en moderaciĆ³.
Arruixa que plou, loc. Se diu davant dāuna reprimenda o per a mostrar que u no fa cas de lo que li diuen o ordenen.
Aspat de fam, famolenc.
Aspat de fret,Ā en molt de fret.
Aspre com un codonyĀ oĀ mĆ©s aspre que un codony,Ā loc. Molt aspre al tacte o de carĆ cter.
Assentar a algĆŗ en cadireta, descobrir lāengany dāalgĆŗ.
Assentar-li a u la mĆ , pegar a algĆŗ o castigar
Assentar-se en lo mijarmut, quebrar en un comerƧ o no complir la paraula donada.
Atre tant,Ā en la mateixa cantitat: Tu compres una dotzena i yo atre tant, aixina tindrem dos dotzenes.
Au cacau, loc. coloq. Pot tindre diversos significats segons el context i generalment equival a lāinterjecciĆ³Ā auĀ pero en la rima afegida enĀ cacau.
Auca de redolins, full a on apareixen algunes caselles dibuixades o vinyetes, representant una historieta, i que baix de cada una hi han escrits un parell de versos que expliquen el contengut de la casella.
Ausades ma vidaĀ oĀ la vida,Ā loc. ExclamaciĆ³ de sorpresa, contrarietat, incredulitat…
Avant i voga.Ā loc. Anima a seguir avant, a iniciar una marcha, un treball, una missiĆ³…
Aventar les mosques, espantar o fer fugir a les mosques, generalment en un aventamosques.
Avindreās com els lladres en la fira, loc. Estar dāacort i ajudar-se mĆŗtuament els que tenen males intencions.
Ćvol fembra, ant. Prostituta
B
Baix de la capa del cel, loc. En tot lo mĆ³n, en totes bandes.
Baix la capa de Deu, en totes bandes o en tot lo mĆ³n.
Baix la capa delĀ CriadorĀ oĀ Creador,Ā loc. Baix la capa del cel, en tot lo mĆ³n: No he vist cosa mĆ©s estranya baix la capa del Criador.
Baixar el cos, loc. Tindre la regla.
Baixar els ulls, mirar cap avall.
Baixar la cresta, loc. Baixar les pretensions, lāarrogĆ ncia o lāorgull.
Baixar la sanc als peus,Ā loc. Sentir molta por.
BaixarĀ oĀ acachar les orelles, humiliar-se, cedir en una disputa.
Baldar el brial, loc. Anar amunt i avall, no parar en torreta.
Ball de sant Vito, nom popular de diverses malalties que produĆÆxen convulsions, tremolorā¦
Ballar al sĆ² que toquen, loc. Actuar segons les directrius que un atre marca o segons les circumstĆ ncies
Ballar de coroneta, loc. Fer un gran esforƧ o molts treballs: Quan ve lāencarregat nos fa ballar a tots de coroneta.
Ballar els nanos ad algĆŗ, loc. Adular-lo.
Ballar en la corda fluixa,Ā loc. Arriscar-se en algun quefer o negoci, actuar de manera insegura o arriscada.
Ballar en la mĆ©s lleja, loc. Tindre mala sĆ²rt a lāhora de fer una cosa, de manera que sempre toca la part pijor.
Ballar en un peu, loc. Mostrar gran alegria, content, satisfacciĆ³, etc.
Ballar-li els nanos ad algĆŗĀ loc. Procurar complaure a algĆŗ, adular-lo, fer-li grĆ cies, festejar-lo. AĆ§Ć² es diu perque en la festa del Corpus de la ciutat de ValĆ©ncia els nanos ballaven davant de les autoritats.
Ballar-li lāaigua ad algĆŗĀ oĀ ballar-li lāaigua davant ad algĆŗ, loc. Ballar-li els nanos, procurar complaure ad algĆŗ, adular-lo, fer-li grĆ cies, festejar-lo.
banyar-se com una chopa,Ā loc. Banyar-se molt, chopar-se.
BanyatĀ oĀ chopat com un poll, loc. Molt banyat o chopat.
Baquejar-se de riure, loc. Riureās molt, violentament i a carcallades
Barat a resĀ oĀ barat a canƧons,Ā loc. Debades, gratuĆÆtament, a canvi de res, desinteressadament.
Barra lliure, loc. Servici gratuĆÆt de begudes en la barra dāun bar.
Batre el coure,Ā loc. Treballar de valent.
Batre els peus,Ā loc. Morir.
Batre per la palla, loc. Treballar o fer un negoci que no produĆÆx benefici ni pĆØrdua.
Be ho sap Deu!, per a afirmar la certea dāuna cosa.
Beata falsa, beata fadrineraĀ , dĆ²na que aparenta bondat religiosa pero en realitat fa maldat.
Beata InĆ©s, persona hipĆ²crita o falsa.
Beata pardalenca, dĆ²na que aparenta bondat religiosa pero en realitat fa maldat.
Ben plantat,Ā Alt, ben proporcionat, de bon aspecte fĆsic
Bena davant dels ulls, engany, obcecaciĆ³.
Bens de fortuna, loc. Patrimoni, facenda cabalosa, riquea conseguida per la bona ventura.
Ā”Besaām el cul!,Ā loc. vulg. ExpressiĆ³ que sāutilisa per a manifestar el desacort que es tĆ© en algĆŗ pels seus fets o paraules.
Besar els peusĀ ad algĆŗ, loc. Adular-lo en excĆ©s de paraula o per escrit, per respecte, sumissiĆ³ o cortesia.
Besar la terra queĀ algĆŗĀ chafa,Ā loc. Sentir un gran respecte o agraĆÆment cap ad eixa persona.
BesarĀ oĀ llepar el cul ad algĆŗ,Ā loc. Adular servilment a algĆŗ de manera interessada.
Beu mĆ©s que un guaret,Ā loc. Beure molt.
Beure a morro, loc. Beure directament de la boca del recipient.
Beure al gallet, beure sense tindre contacte en lāatifell, com ara dāuna botella, barral, botija.
Beure com un bou, loc. Beure molta cantitat de lĆquit.
Beure com una esponja, loc. Beure excessivament.
Beure mƩs aigua que els bous, loc. Beure molt.
Beureās el fege dāalgĆŗ, voler els bens materials dāalgĆŗ per enveja.
Blanc com la neu, loc. Molt blanc.
Blanc com la paret, loc. Estar pĆ lit, haver perdut els colors de la cara, normalment per un esglai.
Blau de fam, loc. Tindre molta fam.
Blau de fret, loc. Tindre molt de fret.
Blau de verga i sense milocha, loc. Se diu de qui no conseguix lo que vol i que damunt ix malparat.
Boca de carrer, entrada o inici dāun carrer,Ā a on un carrer fa cantĆ³ en un atre.
Boca de pinyĆ³,Ā boca que Ć©s menuda en tamany.
Boca de rapĀ oĀ de llobarro, boca que Ć©s molt gran
Boca i cul, tot li parla, loc. Parlar molt, ser molt charrador, contar inclĆŗs les coses mĆ©s Ćntimes.
Boca per avall,Ā loc. En la cara mirant a terra, en posiciĆ³ invertida.
Bolic de cabells, conjunt de cabells embolicats.
Bolic de raĆÆls, conjunt de raĆÆls dāuna planta o arbre.
Bollir al gallĀ oĀ a galls,Ā loc. Bollir fort un lĆquit fent borbollons.
Bollir la sanc,Ā loc. Alterar-se.
Bollir-li ad algĆŗ el cap, loc. Tindre febra o calfar-se el cap.
Bon dia de vesprada,Ā loc. SalutaciĆ³ que es fa de vesprada.
Bon dia i bona hora i bona mort quan siga hora, loc. fam. SalutaciĆ³ que es fa de matĆ.
Bon dia i bona olla, loc. fam. SalutaciĆ³ que es fa de matĆ.
Bon dia nos done Deu, loc. SalutaciĆ³ que es fa de matĆ, hui en desĆŗs.
Bon dia si no plou i si plou tambĆ©,Ā loc. fam. SalutaciĆ³ que es fa de matĆ.
Bon dia,Ā bon dia de matĆĀ oĀ bon dia i bona hora, fĆ²rmula usual de salutaciĆ³ durant les primeres hores del matĆ.
Bon ninou, felicitaciĆ³ de lāany nou.
Bon orage,Ā orage sense inclemĆØncies meteorolĆ²giques.
Bon vent i barca nova. Quan se diu adeu ad algĆŗ, expressant-li indiferĆØncia o felicitat per la seua marcha
Bon vent i bona barca,Ā loc. Se diu per a manifestar satisfacciĆ³ quan u seān va.
Ā”Bon vent li pegue a la braga!, loc. Se diu quan u seān va sense dir adeu.
Bon vent que tingues i que bona mar tāacompanye.Ā Quan se diu adeu ad algĆŗ, expressant-li indiferĆØncia o felicitat per la seua marcha
Bon vent te pegue al cul. Quan se diu adeu ad algĆŗ, expressant-li indiferĆØncia o felicitat per la seua marcha
Bon vent te pegue en popa que no sāencalle.Ā Quan se diu adeu ad algĆŗ, expressant-li indiferĆØncia o felicitat per la seua marcha
Bon vent!,Ā loc. Quan se diu adeu ad algĆŗ, expressant-li indiferĆØncia o felicitat per la seua marcha
Bona caraĀ oĀ cara de rosaĀ oĀ cara de pomaĀ oĀ de pometa roja, tindre una cara que dona sensaciĆ³ de bona salut.
Bona cosa,Ā en abundĆ ncia: Posa-li al pastiƧ bona cosa de sucre per a que estiga ben dolƧ.
Bona guaita, bona!, ant. ExpressiĆ³ que usaven els vigilants per a indicar que tot estava en orde i sense novetat.
Bona mort,Ā la que es produĆÆx estant en grĆ cia de Deu.
Bona nit cresol que la llum sāapaga, loc. Se diu a lāanar-seān a dormir o per a indicar que una cosa sāha acabat.
Bona nit i bona hora, i bona mort quan siga hora, fĆ²rmula coloquial de saludar en ser de nit.
Bona va la dansa!, irĆ²nicament, exclamaciĆ³ utilisada per a fingir que sāaprova alguna cosa o algun fet reprovable.
BonesĀ oĀ roĆÆnes fades, bons o roĆÆns fats o destĆ, possibles situacions bones o roĆÆnes que ocorren i que no poden evitar-se.
boqueta nit, loc. adv. Quan se pon el sol i escomenƧa a fer-se de nit.
Botar del llit, alƧar-se rĆ pidament del llit.
Bramar com la tonyina, loc. Cremar o cĆ²ure molt una cosa.
Ā”Briu!, exclamaciĆ³ per a afanyar.
Brodar una cosa, loc. Fer una cosa molt ben feta.
Bufa-li un ull, que tƩ una ascla, se diu quan una cosa ya no tƩ remei o lo que es fa per a remediar-la Ʃs insignificant o gens efectiu.
Bufar com un galfĆ, loc. Rebufar.
Bufar en caldo gelat,Ā loc. Fer gala de tindre poder o fer ostentaciĆ³.
Bufar-se-la, loc. vulg. Indica una total indiferĆØncia i despreci: Me la bufa lo que puga dir eixe destrellatat.
Bufat com un dolƧainer, loc. Begut, embriagat.
Bufes de pato, coses sense importĆ ncia ni consistĆØncia.
Burro de cap a peus, loc. EstĆŗpit.
Burs de costat,Ā ant. La pleuritis, que produĆÆx un dolor o punchada al costat.
Busca qui tāha pegat, loc. Se diu quan Ć©s impossible trobar al culpable dāuna malifeta: Esta nit han entrat en el camp i han furtat la collita; ara busca qui tāha pegat.
Buscar cinc peus al moltĆ³, loc. ant. Buscar cinc peus al gat.
Buscar la llenguaĀ ad algĆŗ, loc. Provocar que algĆŗ parle i conte coses.
Buscar una agulla en un paller, loc. Buscar una cosa en un espai molt gran o entre moltes atres coses, per lo que Ć©s difĆcil de trobar
Buscar-li a u la llengua,Ā loc. Provocar-lo per a que parle o conteste.
Buscar-li a u les cosquerelles, loc. Provocar-lo.
C-ch
Cabells verts en llistes grogues, loc. Desbarats.
Cabre de tot, com en lāolla de Nadal,Ā loc. Se diu quan una cosa admet moltes atres per diferents que siguen.
CaƧar al vol, loc. Vore lāintencionalitat dāuna persona, entendre una cosa ans que sāacabe de dir-la.
CaƧar mosques,Ā loc. Estar sense fer res o fent coses sense importĆ ncia.
CaƧarĀ oĀ peixcar a lāencesa, caƧar o peixcar de nit en fanals encesos en els quals sāatrauen i enlluernen els pardals o els peixos, agarrant-los aixina en facilitat.
Cada u a lo dāell, com en Beniparrell, loc. Cada persona va a lo seu, als seus interessos, idees o manies.
Cada u a lo dāell, com Massamagrell, loc. Cada persona va a lo seu, als seus interessos, idees o manies.
Cada u Ć©s cada uĀ oĀ cada u Ć©s com Deu lāha fet, loc. Cada u Ć©s com Ć©s i sāha de respectar.
Cada u tĆ© un rei en la panchaĀ oĀ ventre, loc. Tots se creuen ser el millor i que es mereixen lo millor.
Cadireta de la reinaĀ oĀ cadireta dāor, assent que formen dos persones que sāagarren pels braƧos i que porten a una atra persona que sāassenta damunt de les quatre mans juntes.
Cagar alt, loc. Ser ufaner o vanitĆ³s.
Cagar encara vert,Ā loc. Ser massa jove encara.
Cagar lo bastĆ³, loc. Se diu dāuna empresa que acaba mal.
Cagar-la,Ā equivocar-se en alguna empresa de forma involuntĆ ria generalment per falta de coneiximents o habilitats.
Cagar-li a u el gust, loc. Llevar-li a u lāilusiĆ³ dāuna cosa.
Cagar-se de por,Ā loc. Tindre molta por davant dāuna situaciĆ³ adversa.
Cagar-se en algĆŗĀ oĀ en alguna cosa,Ā mostra de despreci cap ad algĆŗ o alguna cosa.
Caiga qui caiga, loc. Sense contemplacions, per damunt de qualsevol obstĆ cul.
Caigut del cel, loc. Arribat de manera molt oportuna.
Calces coltellades, calces que estan plenes dāobertures que deixaven vore el forro.
Calent dāorella, loc. Irritat, cabrejat, aĆÆrat
Calfament de cap,Ā loc. PreocupaciĆ³.
Calfar-se la llengua, loc. Parlar massa.
Calfar-se la tafarra, loc. Excitar-se sexualment.
Calfar-se les travesses, loc. Entrar molts diners en el joc.
Cama acĆ cama allĆ , loc. Espatarrat.
Ā”Cama!, interj. Indicar lāacte dāanar-seān a pressa, equival a:Ā corre, afanyaāt, arrea, arre.
Camada de vinyaĀ oĀ dāarbres, espai de terra situat entre tira i tira de ceps o arbres.
Cames de coquiller, cames tortes.
Cames me valguen, loc. Se diu quan se vol fer entendre que es vol fugir dāun lloc.
CamĆ i via ampla. loc. Se diu per a expressar el desig de que u seān vaja o alegrant-se de que seān vaja i que ho faƧa rĆ pit;
Camina que caminarĆ s que mai no arribarĆ s, loc. Caminar molt i molta distĆ ncia. Se sol utilisar en contes i rondalles.
Caminar a grapats,Ā loc. Caminar usant al mateix temps els peus i les mans.
Caminar chafant ous,Ā loc. Caminar espai i en molta paciĆØncia.
Caminar mĆ©s alt que un tocho,Ā loc. Caminar molt tĆ©s.
Caminar mƩs que un bouer, loc. Caminar molt.
Caminar pegant costralades, caminar menejant la cintura de costat a costat.
Camp clos,Ā espai tancat a on se feen els torneigs migevals.
Campanar de bajoques,Ā se diu de la persona presuntuosa, que es creu algĆŗ que no Ć©s i sol vestir-se de forma elegant o exagerada per a aparentar.
Canonge del mercat,Ā home que no Ć©s de fiar.
Cantar el cacaracac, loc. Retractar-se pĆŗblicament dāuna cosa dita.
Cantar en la mĆ , loc. Tindre molta perspicĆ cia, sagacitat, instint.
Cantar la granotaĀ oĀ el renoc,Ā Dir coses en veu alta per a que siguen escoltades, com ara en una subasta, mercat.
Cantar les quaranta, loc, cantar-li a u les veritats.
Cantar les veritats ad algĆŗ, loc. Retraure-li lo que ha fet mal.
Cantar-li a u el gori gori, loc. Estar mort algĆŗ.
Cantar-li la gallina ad algĆŗ, loc. Dir-li tot lo que ha fet malament.
Canviar de camisa,Ā loc. Canviar de parer segons convĆ© en cada moment.
Canya contra…Ā loc. Anima a lluitar contra lo que siga de manera forta i decidida: Ā”Canya contra els lladres que furten les collites dels camps!.
Cap aigualĆ³sĀ oĀ cap de carabassa,Ā curt dāenteniment.
Cap com una barcella,Ā que tĆ© el cap molt gros.
Cap dāany, el primer dia de lāany.
Cap de fruita, ensalada feta en diverses fruites trossejades.
Cap de pardalsĀ oĀ de pardalets, tindre poc trellat, ingenuĆÆtat o poca reflexiĆ³ de les coses.
Cap de turc,Ā loc. Persona a la qual se li atribuĆÆxen totes les culpes, per a lliurar-se unes atres.
Cap pelatĀ oĀ cap com un genoll, que no tĆ© cabells.
CapellĆ de missa i olla,Ā coloq. EclesiĆ stic de menor grau que nomĆ©s fa la missa i canta en el cor. TambĆ© es diu del retor que no guarda les formes i peca de vividor.
Car comprat,ant. Que sāobtĆ© una cosa siga com siga encara que comporte una gran pĆØrdua.
Cara avantĀ oĀ cara arrere, loc. Cap avant o cap arrere.
Cara de collons,Ā se diu dels hĆ²mens impertinents, que incordien intencionadament; caracollons.
Cara de cul,Ā se diu de la cara ampla i redona.
Cara de figa, se diu de les dĆ²nes impertinents, que incordien intencionadament; carafiga.
Cara de gineta,Ā loc. Sense vergonya.
Cara de judeuĀ oĀ de renegat, desus. Persona lleja en mal aspecte.
Cara de pocs amics,Ā cara de mal geni.
Cara de sisĆ³, loc. Manera despectiva de denominar ad algĆŗ: El cara de sisĆ³ este diu que yo no treballe.
Cara dura,Ā cara de vaquetaĀ oĀ forrada de vaqueta,Ā se diu de la cara que no expressa vergonya per una cosa mal feta.
Cara groga, cara malaltiƧa.
Cara llarga, que expressa tristor.
Cara ratada,Ā picadaĀ oĀ apedregada, cara dāuna persona senyalada per la pigota.
Cara roĆÆn, la que no ha de voreās.
Carn mortinaĀ oĀ carn de rafalĆ, la carn dāanimal mort a causa dāuna malaltia.
Carregar el mort ad algĆŗ, loc. coloq. Culpar o responsabilisar algĆŗ dāun fet.
Carregar-li ad algĆŗ el mort,Ā loc. Endossar ad algĆŗ les responsabilitats o la culpabilitat.
Carregar-se el temps,Ā se diu quan escomenƧa a fer mal orage i els nĆŗvols escomencen a ennegrir-se senyalant pluja. // Molestar, incomodar: Ćs un home que et carrega parlant de les seues coses.
Carregar-se les cames al coll, loc. AcciĆ³ dāanar a peu per ser inevitable.
Carregar-se-la,Ā tindre un dur correctiu, ser castigat.
Carregat de bombo, loc. coloq. Molt carregat dāalguna cosa, excessiu, ple: Un sopar carregat de bombo. Una festa carregada de bombo.
Carregat de raĆ³,Ā loc. En possessiĆ³ de la veritat.
Carrer de mija galta, carrer que nomƩs tƩ cases a un costat.
Carrer que no trau cap, assucac,Ā carrer sense eixida.
Casa ChĆ pira,Ā lloc a on regna el desorde i la confusiĆ³, a on cada u fa lo que li dona la gana i hi han gresques.
Casa dāhostes, casa que admet hostes.
Casa dāoratsĀ oĀ folls, ant. Manicomi.
Casa dels hosts, casa delsĀ expĆ²sitsĀ o simplementĀ la casa, instituciĆ³ benĆØfica a on se crien als chiquets expĆ²sits o Ć²rfens.
Casa pairal, llit. i inus. La casa dels pares.
Caseta que no pasten, caseta de morts o cemente
Catarroja descoberta,loc. fam. Se diu quan algĆŗ dona una notĆcia o diu alguna cosa que tots coneixen.
Caure a la chanƧa en un tirlĆØ,Ā loc. Ser enganyat en un moment i fĆ cilment: El comprador Ć©s un fava i en un tirlĆØ cau a la chanƧa.
Caure boca per avallĀ oĀ de morros,Ā loc. Caure de cara.
Caure com un sac,Ā caure sense poder evitar el colp.
Caure damunt,Ā loc. Ser inhabitable: La casa em caĆÆa damunt.
Caure de cul,Ā caure cap arrere tocant el cul en terra, fig. Patir una forta impressiĆ³.
Caure de les mans,Ā loc. Se diu dāun llibre o escrit per ser molt avorrit, sense interĆ©s.
Caure de morros, loc. Caureās donant-se el colp en la part frontal de la cara.
Caure de pancha,Ā caure cap avant.
Caure de peus com els gats, loc. Tindre bona ventura o sĆ²rt.
Caure de sobines, loc. Caure dāesquena
Caure de sĆ²nĀ oĀ estar mort de sĆ²n,Ā no poder resistir les ganes de dormir.
Caure de tĆ²sĀ oĀ caure de memĆ²ria, caure cap arrere pegant en terra en la part posterior del cap.
Caure del burro, loc. Donar-se conte, a la fi, dāuna cosa que no es comprenia.
Caure del llit,Ā loc. AlƧar-se enjorn o matĆ.
Caure del seu pes, loc. Ser dāuna conclusiĆ³ molt llĆ²gica.
Caure dret, caure en els peus per davant, tocant en terra en estos.
Caure el moc ad algĆŗ,Ā loc. Ser una persona vella que ya no pot valdreās.
Caure el pont del cul, loc. Fartar-se o cansar-se dāuna cosa: Tinc tanta fam que vaig a menjar fins que em caiga el pont del cul.
Caure en grĆ cia,Ā loc. Resultar agradable, caure be. // Habilitat: En quina grĆ cia ha resolt el problema.
Caure en grat, oĀ caure a lāull,Ā loc. ant. Agradar, atraure simpatia.
Caure en lāhort, loc. Caure en una paranƧa, ser enganyat.
Caure en la mesada del bisbe,Ā loc. Recordar alguna cosa passada per alt.
Caure en les garres del llop, loc. Caure en mans dāuna persona o grup perillĆ³s que pot resultar molt perjudicial.
Caure en lo llit,Ā loc. Posar-se malalt.
Caure en una cosa, donar-se conte: Ara caic; lāassessĆ Ć©s el majordom.
Caure lāĆ nima als peus,Ā loc. Patir un desengany molt fort.
Caure la bavaĀ oĀ caure-li a u la bava,Ā loc. Manifestar o sentir una gran satisfacciĆ³: Mira a son fill i li cau la bava.
Caure la corfa,Ā loc. Descobrir-se el carĆ cter autĆØntic dāalgĆŗ. Llevar-se la mĆ ixquera.
Caure malament,Ā loc. Perjudicar el cos una cosa de menjar o beure.
Caure quatre gotes, ploure molt poquet.
Caure redĆ³,Ā loc. Caure en el cos plegat sobre sĆ mateixa, generalment per dolor.
Caure rollat,Ā caure redĆ³ en terra
Caure u estƩs, loc. Caure mort.
Caure u tot lo llarc que Ʃs, loc. Caure estƩs o estirat.
CaureĀ (ad algĆŗ)Ā lāĆ nima als peus,Ā loc. Patir un gran desengany o desilusiĆ³: Quan va vore que ningĆŗ li fea cas li caiguĆ© lāĆ nima als peus.
CaureĀ (ad algĆŗ)Ā la gota mortal, loc. Rebre una sorpresa desagradable i inesperada.
Caure-li a u la casa damunt, loc. Sobrevindre-li a u un gran treball, pena, problema…
Caure-li ad algĆŗ la cara de vergonya,Ā loc. Estar avergonyit.
Caure-li ad algĆŗ la llonganiƧa en la cendra, loc. Endur-se u una desilusiĆ³.
Caure-li el moc a u,Ā loc. Tindre u sĆ²rt en un assunt.
Cavall de bona barra, persona que menja be i de tot.
Cavallers, va de bo,Ā en el joc de pilota valenciana, locuciĆ³ que pronuncia el marchador o trinqueter anunciant que escomenƧa la partida o que es continua, quan sāha parat per les apostes o travesses. Per extensiĆ³, se diu quan alguna cosa escomenƧa de veritat o definitivament.
Cavar entre dos terres,Ā loc. AlƧar la capa de terra superior en un terreny cultivable
Chafar la guitarra ad algĆŗ, loc. Superar ad algĆŗ o posar-lo en mala disposiciĆ³.
Chafar-se els dits, loc. Caure en contradicciĆ³ o erro, generalment de cĆ lcul.
Charrar com un filĆ³s, loc. Charrar molt.
Charrar com un papagall, loc. Ser molt parlador, parlar en excƩs.
Charrar mĆ©s que una blanca,Ā loc. Parlar molt.
Charrar mĆ©s que una cotorraĀ oĀ charrar pels colzesĀ oĀ com un filĆ³s, loc. Charrar molt
Ā”Che quin bolet!,Ā exclamaciĆ³ davant dāun fet o cosa extraordinĆ ri
Chiton i callosa, que ve la rabosa,Ā loc. Se diu per a demanar silenci.
Chiula Roc, que tāescolte poc, loc. Se diu quan algĆŗ no fa cas de lo que se li diu, se li demana o ordena.
Chiula-li que tĆ© agonia,Ā loc. Se diu quan Ć©s inĆŗtil animar a una persona a fer lo que no vol fer.
Chiular les orelles ad algĆŗ,Ā loc.Ā ConĆ©ixer lo que uns atres diuen dāell amagadament.
ChiularĀ oĀ grillar les orellesĀ ad algĆŗ, produir-se un sĆ² com de chiulet dins de les orelles. Se pensa que aĆ§Ć² es produĆÆx quan estan parlant mal dāu.
Chuplar de la mamella,Ā loc. Viure o beneficiar-se dāun cĆ rrec pĆŗblic o dāuna atra cosa.
Chuplar la sanc ad algĆŗ,Ā loc. Aprofitar-se prenent part o tot de lo que un atre obtĆ© del seu esforƧ o tĆ© com a patrimoni.
Chuplar-se el dit, loc. Ser curt dāenteniment o molt ingenu.
Chuplar-se els dits, loc. Trobar una cosa molt bona, generalment parlant de menjars.
Clamar al cel, loc. Ser una injustĆcia molt gran.
Clar i net, loc. Clarament, sense ambigĆ¼itat, de modo evident.
Clar i ras, clarament, sense dissimular, en la veritat per davant.
Clarejar com un cuc de filar, loc. Estar molt prim.
Clarejar el diaĀ oĀ trencar el diaĀ ant.Ā rompre el dia, eixir el sol.
Clavar el capĀ en algun lloc, loc. Conseguir entrar o ser admĆ©s en algun lloc.
Clavar el clau per la cabota,Ā loc. Encabotar-se en una cosa contra la raĆ³ o la realitat.
Clavar els ulls en algĆŗ, fixar-li la mirada de manera intensa.
Clavar fins al fege, loc. Clavar ad algĆŗ una cosa, com ara una agulla, fins a ben adins.
Clavar lāunglaĀ oĀ clavar les ungles, loc. Cobrar mĆ©s de lo normal, ser car.
Clavar la galocha ad algĆŗ,Ā loc. Tirar la culpa dāalguna cosa ad algĆŗ quan generalment no la tĆ©.
Clavar una cosa,Ā loc. Fer-la o reproduir-la exactament igual a lāoriginal: Li ha pintat un retrat i li ha eixit clavat.
Clavar-se en un cul de gos,Ā loc. Ser capaƧ de tot, de fer coses difĆcils.
Cloixir-se de riure, riureās molt, baquejar-se.
Clucar els ulls,Ā loc. Morir-se.
Clucar lāull, tancar un ull fent una senyal a un atre, fer lāullet.
Ā”Codonys!,Ā interjecciĆ³ que expressa dāadmiraciĆ³ o dāindignaciĆ³; eufemisme deĀ collons.
Coll de mar, onada de mar en molta forƧa. // RemolĆ, moviment de lāaigua en espiral que sāengul les barques.
Collir les talles,Ā ant. Recaptar o cobrar les taxes o tributs.
Ā”Collons!, interjecciĆ³ grossera que expressa irritaciĆ³, entusiasme, etc.
Color dāala de mosca, loc. Color fosc que sāha aclarit en el temps o el sol.
Colp dāaigua,Ā Pluja que cau forta i de repent.
Colp dāefecte, acciĆ³ que impressiona fortament i capta lāatenciĆ³.
Colp de vent,Ā airada curta i molt forta.
Com a figuesĀ (oĀ panses)en cofĆ,Ā loc. Molt junts o apretats.
Com a formigues,Ā loc. En gran nĆŗmero.
Com a mosques, loc. En gran cantitat: En guerra moria la gent com a mosques.
Com anell en dit, loc. Que una cosa ve molt be o sāajusta a una atra perfectament.
Com aquell que diu,Ā loc. Baix cert aspecte, dāalguna manera.
Com aquellĀ oĀ com si res,Ā loc. Sense fer cas
Com ara plouen gĆnjols, loc. De cap manera.
Com ara plouen naps, loc. Se diu per a no donar credibilitat a lo que sāestĆ dient.
Com cal, loc. inus. Fet de la manera com toca, com deu mana, com ha de ser.
Com convinga, que vinga, loc. Manifesta indiferĆØncia sobre una cosa, que tĆ© igual dāuna manera o dāuna atra.
Com Deu mana,Ā loc. Com cal, correcte, be.
Com dos gotes dāaigua, loc. Molt pareguts, en moltes coincidĆØncies o semblanƧa.
Com dos i dos fan quatre, de manera clara i evident.
Com el gat i el gos,Ā loc. Barallats o en disputa
Com el pensament no para... loc. IntroduĆÆx un tema que no ve al cas o totalment diferent: Com el pensament no para, estic pensant que podrĆem anar hui i no demĆ al mercat.
CĆ³m ha canviat lāoli, loc. local. Com han canviat les coses.
Ā”Com hi ha un Deu en el cel!.Ā Ā”Com hi ha Deu!.Ā Ā”A fe de Deu!.Ā Ā”No veja yo Deu!Ā (ant.).Ā Ā”Deu no māajut!Ā (ant.).Ā Ā”Voto a Deu!, exclamacions de jurament que afirmen la certea dāuna cosa.
Com la canya de la doctrina, loc. Se diu de les persones molt primes: Fent dieta tāhas quedat com la canya de la doctrina.
Com la neu,Ā loc. Molt blanc o molt fret.
Com la pera en lo tabac, loc. Estar molt atĆ©s, dāuna manera exquisita, delicadament.
Com qui no diuĀ (res), loc. Per a fer fixar lāatenciĆ³ en lāimportĆ ncia de la cantitat, categoria, etc.: I guanya mĆ©s de dosmil euros al mĆ©s, com qui no diu res.
Com si em passaren un rall per lāesquena,Ā loc. Se diu dāuna cosa desagradable que ha impressionat molt.
Com si fora adobar cossis,Ā loc. Se diu quan se resolen els assunts dāun modo precipitat.
Ā”Com si ho vera!,Ā loc. Afirma la creenƧa absoluta que es tĆ© en que lo que sāha dit Ć©s cert.
Com si res, sense la menor importĆ ncia o transcendĆØncia: Ha treballat tota la nit i estĆ com si res.
Com si sāhaguera begut/engolit lāast, se diu dāuna persona erta o tesa.
Com si tinguera la roba en lo Grau,Ā loc. Sense pensar en lo que puga passar o en les conseqĆ¼ĆØncies.
Com si tocaren les batzoles, loc. Se diu davant de lāindiferĆØncia dāalgĆŗ o del poc de cas que fa dāuna cosa.
Com un cep, loc. Molt begut.
Com un descosit,Ā loc. De manera exagerada o sense parar: Parla com un descosit i em mareja
com un gat,Ā loc. En molta llaugerea i destrea.
Com un llamp, loc. A gran velocitat.
Com un lleĆ³, loc. Brau, com una fera.
Com un llop,Ā loc. De manera feroƧ.
Com un ou entre dos pedres, loc. Trobar-se en una situaciĆ³ apurada.
Com un ou,Ā se diu dāhabitacions o de cases que quan fa fret estan ben calentetes, segurament referint-se als ous de lloca covats.
Com un palloc, loc. Molt pagat, content o orgullĆ³s.
Com un sol,Ā loc. Se diu dāuna persona o cosa molt bonica o extraordinĆ ria.
Com un tel de ceba,Ā loc. Se diu dels teixits molt fins.
Com un vivori, loc. Molt net.
Com una puƧa, loc. Se diu dāuna cosa extremadament menuda.
Combregar dāemboƧ, loc. Combregar dāun impedit o malalt sense massa pompa o cerimĆ²nia, portant el sacrament sense llum.
Combregar dels impedits, viĆ tic, sacrament de lāEucaristia per als malalts que estan en lo llit o impedits.
Combregar en rodes de molĆ,Ā loc. Creure o acceptar coses difĆcils de creure o acceptar.
Companyia dāespardenya,Ā aquella que es dissol per motius dāegoisme.
Compondreās com un monyo de novenƧana, loc. Vestir-se molt be.
Comprar fiatĀ oĀ prendre fiat, comprar sense pagar en el moment, comprometent-se a pagar mĆ©s avant.
Condir mĆ©s que lāarrĆ²s caldĆ³s,Ā loc. Condir un menjar o una cosa molt.
ConĆ©ixer ad algĆŗ mĆ©s que a la ruda,Ā loc. ConĆ©ixer-lo molt be
ConĆ©ixer als coixos dalt dāun carro, loc. Ser molt perspicaƧ i no deixar-se enganyar.
ConĆ©ixerĀ oĀ saludar a mĆ©s gent que el capellĆ de les Roques, loc. Tindre moltes amistats o coneguts.
Confits cordellats, disciplines, colps violents, assots.
Conseller de la cabotada,Ā persona sense criteri propi que acata tot lo que un superior ordena o mana.
Constipar-se del vent dāun palmitoĀ oĀ del vent de lāaspi,Ā loc. Constipar-se molt fĆ cilment.
Ā”Conta-māho a miā¦!, loc. Ho diu qui sap molt dāun assunt i algĆŗ li vol parlar dāell.
Contar els pĆØls a un cavall correntĀ oĀ al dimoni,Ā loc. Ser molt llest o intuĆÆtiu.
Contar els pĆØls a una rabosa, loc. Ser molt inteligent.
Contar fil per agulla, oĀ fil per randa, oĀ punt per punt, loc. Contar en tots els detalls, sense deixar res.
Contar i no acabar,Ā loc. No acabar mai de dir o fer una cosa.
ContarĀ oĀ narrar un fet fil per agulla,Ā loc. Contar o descriure un fet en tot els detalls, punt per punt.
Contar-li els pĆØls al dimoni,Ā loc. Ser molt inteligent.
Conte contat,Ā ya sāha acabat,Ā loc. FĆ²rmula tradicional en la que sāacaba un conte.
Conte redĆ³, conte exacte.
Contemplar gaites, loc. Tindre contemplacions per a llevar lāenuig ad algĆŗ.
Contes de vella, supersticions, coses que es solen creure pero que sĆ³n falses.
Copeta del genoll,Ā loc. La caƧoleta del genoll; copina, rĆ²tula.
ĀæCoqueta o pasticet?, loc. local. Se diu humorĆsticament quan algĆŗ tracta a una dĆ²na de coqueta.
Cor gentil,Ā ant. Corage elevat.
Cor obert, loc. Sense secrets
Cornut i fotut, loc. Se diu dāuna persona que, ademĆ©s dāhaver segut agraviada, Ć©s maltractada o humiliada novament.
CorregirĀ oĀ esmenar la planaĀ ad algĆŗ, loc. Corregir o rectificar lo que diu o fa.
CĆ³rrer lāandola,Ā loc. Anar dāacĆ cap allĆ , generalment sense necessitat i sense res de profit.
CĆ³rrer la dula,Ā loc. Caminar sense saber massa be per a on.
CĆ³rrer la llanƧaĀ oĀ cĆ³rrer llances,Ā lluitar en la llanƧa en un torneig.
CĆ³rrer la seca, La Meca i La Vall dāAndorra, oĀ cĆ³rrer seca i MecaĀ loc. Viajar molt, anar per molts llocs.
CĆ³rrer mĆ©s que el pensament, loc. Ser molt veloƧ.
CĆ³rrer mĆ©s que el vent, loc. CĆ³rrer de forma molt veloƧ.
CĆ³rrer mĆ©s que un sisĆ³ roĆÆn,Ā loc. Circular molt.
CĆ³rrer pressa,Ā loc. Ser urgent o prioritari.
CĆ³rrer sanc, loc. Indica que ha hagut ferides en una baralla.
CĆ³rrer-la,Ā loc. Divertir-se, anar de festes, especialment dissolutes.
cossos en una Ć nima, loc. Dos persones que sempre van juntes, que sĆ³n molt amigues.
Costar el pebre, loc. Tindre un preu molt alt, costar molt car.
Costar mĆ©s que lāobra de la sĆØuĀ oĀ mĆ©s que la SĆØu de XĆ tiva, oĀ costar mĆ©s que la presa de Calp, loc. Costar molt de temps, dāesforƧ, de diners.
Costar un ull de la caraĀ oĀ costar un renyĆ³,Ā loc. Costar una cosa molts diners, costar molt cara.
Costar-li ad algĆŗ lo del ventre, loc. Vomitar, bossar.
Ā”Coste i valga!, loc. Se diu en tractar de conseguir una cosa que precisa molt dāesforƧ, sacrifici, despeses, etc.
Coste lo que coste, loc. Per molt que coste.
Covar el fĆ²c,Ā cobrir les brases dāun fĆ²c en cendra per a que es mantinga encĆ©s.
Covar un constipat, fer llit, estar en lo llit per a curar-se el constipat.
Covar una idea, un proyecte, desenrollar o madurar durant temps una idea en el cap, sense expressar-la, fins que aplegue el moment pertinent.
CrĆ©ixer com la mala herba, loc. CrĆ©ixer o estendreās molt.
CrĆ©ixer com les carabasseres,Ā loc. CrĆ©ixer o aumentar molt a pressa.
CrĆ©ixer per avallĀ oĀ crĆ©ixer com els naps,Ā loc. Disminuir o minvar en conte de crĆ©ixer.
Cremar com un dimoni, loc. Cremar una cosa molt.
Cremar lāalbarda, loc. Burla popular que consistia en cremar una albarda a la porta del jove o la jove que no es casava o que fea temps que havia renyit en la parella i seguia sense casar-se; a lāalbarda se li tirava sal per a que petara.
Cremar la sanc, loc. Fer perdre la paciĆØncia a una persona, irritar-la molt.
Cremar mĆ©s pronte que la falla del Micalet, loc. Se diu de coses que duren poc o es consumixen rĆ pidament.
Cremar-se els ulls,Ā loc. Treballar de manera intensa i durant un temps prolongat en una cosa que sāha de mirar fixament, com escriure, llegir, cosir, etc
Cremar-se les celles, llegir molt, estudiar molt.
Cremar-se les pestanyes, loc. Estudiar en afany, esforƧar-se en deprendre per mig de lāestudi; llegir molt.
Creuar la cara ad algĆŗ, galtejar-lo.
Creureās el melic del mĆ³n, loc. Creureās el centre del mĆ³n.
Criar carnĀ oĀ molles, engrossar. // Educar, inculcar urbanitat i modo de comportar-se correctament en els demĆ©s a un chiquet o a un jove; formar
criar lloses en el ventre.volverse perezoso
Criar taranyines en la gola, loc. Menjar molt poc.
Criar tramĆŗs de tant de parlar, loc. Eixir tramĆŗs de tant de parlar, parlar molt.
Criar u raĆÆls allĆ a on va, loc. Estar-se algĆŗ molt de temps en un lloc quan nomĆ©s hauria dāestar un moment.
Criar-se com Deu volĀ oĀ de qualsevol manera,Ā crĆ©ixer un chiquet sense lāautoritat de ningĆŗ, bons referents o criteris adequats.
Cridar a capĆtul,Ā convocar davant dāuna autoritat per a donar explicacions sobre una determinada conducta.
Cru i nuĀ oĀ nu i cru,Ā loc. Privat de tot, sense res, nuet. // ant.
Cuan tu vas yo ya torne, loc. Se diu per a gallardejar o fanfarronejar de ser mƩs llest o despert que un atre.
Cuc, cuc, que no em trobes!,Ā loc. inus. ExpressiĆ³ que sāutilisa per a fer vore que la realitat Ć©s diferent a la que u es pensa.
Cucar-se les dents,Ā omplir-se de cĆ ries. // coloq. Furtar: Estigues atenta o et cucaran el nĆ³vio.
Cucs del nas, mocs mig secs que es trauen del nas.
Cuitar el pas, ant. Anar mƩs pronte o afanyar-se.
Cul dāanguila, persona que tĆ© un cul poc pronunciat.
Cul de dĆ²nes, dialect. Home amic de dĆ²nes en les quals compartix temes tĆpicament femenins.
Cul de got,Ā vidre similar a una pedra preciosa o cristal dāullera molt gros.
Cul de la nit,Ā Ćŗltimes hores de la nit.
Cul del mĆ³n,Ā lloc molt apartat.
Cul per amunt,Ā loc. En el cul cara amunt o en el cos boca per avall.
Curar-se en salut,Ā loc. Obrar tenint en conte els possibles perills o els problemes que puguen vindre.
D
Dāahir a hui, loc. De la nit al matĆ, dāun dia a lāatre, en poc de temps: Dāahir a hui poden canviar radicalment les coses.
DāaixĆ² res de res,Ā negativa absoluta: Diu que vaja a treballar per ad ell i dāaixĆ² res de res.
ĀæDāAlzira i plores?, loc. Indica que Alzira Ć©s lo millor o que no es tenen motius per a plorar o queixar-se.
Dāanar per casa,Ā loc. Se diu de coses sense pretensions o valor.
Dāara en avant,Ā loc. Des del moment present cap a un futur: Dāara en avant parla en ton pare dāestos assunts.
Dāarrapa i fuig, loc. De manera rĆ pida o violenta.
Dāun compliment tomba un barandat, loc. Se diu de la persona que tĆ© costum de fer compliments excessius.
Dāun gat fer un lleĆ³, loc. Exagerar en extrem.
Dāuna tongada, loc. Dāuna volta, a un temps.
Dacsa al porc,Ā loc. Se diu dāuna porcada feta per algĆŗ, com ara rotar en pĆŗblic.
Dacsa al tito, loc. Se diu davant dāuna persona que no creu o no fa cas de lo que se li diu, Ć©s sinĆ²nim deĀ arruixa que plou.
DĆ til de Barberia, local. Se diu de la persona astuta que sāaprofita dels demĆ©s.
De baldraga, loc. A despeses dāun atre, a conte dāun atre, debades.
De bell nou,Ā ant. Novament, una atra volta.
De bon gratĀ oĀ per grat, ant. En bona disposiciĆ³, en plaer, en gust.
De bona gana,Ā loc. En plaer; en bon humor.
De bona gana, loc. Se diu per a desijar un bon profit: Que sopeu de bona gana. Dineu de bona gana.
De bona grĆ cia,Ā ant. loc. En grĆ cia. // AcciĆ³ divertida. // Favor obtengut dāuna atra persona.
De braƧos plegats, loc. En els braƧos encreuellats, sense fer res, sense treballar.
De bufa, loc. Debades, obtengut a costa dāuna atra persona
De cap a punta, loc.Ā Del principi fins al final.
de carn i os, loc. Tindre la sensibilitat o les debilitats humanes.
De cent a cent anys, una volta,Ā loc. En contadĆssimes ocasions.
De cinc en tres,Ā loc. En poc de temps o en gran facilitat.
De collons, loc. vulg. Molt bo.
De colp i barrada, loc. De colp i repent, de sobte.
De colp i volta,Ā de colp i barradaĀ oĀ de colp i repent,Ā loc. SĆŗbitament.
De corĀ oĀ de tot cor,Ā loc. Sincerament.
De correntella,Ā loc. A pressa, sense parar-se a pensar o reflexionar.
De cos present,Ā cerimĆ²nia religiosa en un funeral, en el cadĆ ver expost.
De creus cap a dinsĀ oĀ de creus cap a fĆ²ra,Ā dins o fĆ²ra del terme municipal marcat per unes creus de terme.
De dalt a baix, loc. De punta a punta, en tota lāextensiĆ³.
De dret en dret, loc. ant. De fit a fit, cara a cara, sense res interpost.
De fet i de dret,Ā en realitat i en justĆcia o en dret: Ćs president de fet i de dret per haver guanyat les eleccions.
De fet,Ā en realitat, en veritat: Hi haurĆ sequia enguany, de fet no ha plogut gens.
De fit a fitĀ oĀ fit a fit,Ā loc. Mirant-se cara a cara: Mirant-lo fit a fit li diguĆ que era un lladre
De forment ni un gra, loc. Res de profit.
De furt,Ā loc. ant. De modo capciĆ³s
De gana, loc. En bona disposiciĆ³.
De gavage,Ā loc. local. GratuĆÆtament.
De gom a gom, loc. Ple a seny, al mĆ xim, de vores a vores.
De gota en gota, loc. En chicotetes cantitats.
De hui en avant, loc. Des del moment present cap a un futur: De hui en avant estudirƩ per a poder aprovar en setembre.
De hui per a demĆ , loc. En un breu espai de temps, en poc de temps: Ćs un treball tan important i extens que no es poc fer de hui per a demĆ .
De jorn, loc. ant. De bon matĆ, enjorn.
De juguera,Ā loc. En broma
De lāany de la picorĀ oĀ ser mĆ©s vell que la picor,Ā loc. Ser molt vell o antic.
De la mĆ al colze,Ā loc. Se diu de la poca grandĆ ria dāuna persona.
De la nit al matĆ,Ā loc. De repent, en poc de temps.
De la pell del diable, loc. Ser molt roĆÆn o guilopo.
De llarc,Ā loc. De llunt, des de fa temps.
De llevant i de ponent, loc. De totes bandes o direccions.
De lo mƩs, loc. Molt.
De mĆ mestraĀ oĀ de mĆ de mestre, fet per un especialiste, en molta perfecciĆ³.
De mala gana,Ā loc. Se diu quan se fa alguna cosa sense ganes o contra la voluntat.
De mĆ nega ampla, loc. De pocs escrĆŗpuls
De mar a mar,Ā loc. Dāun extrem a lāatre, de punta a punta.
De maravella, loc. Molt be, fantĆ sticament.
De mentiretes,Ā loc. De broma.
De nit, tots els gats sĆ³n parts,Ā loc. Significa que en la foscor tots pareixen iguals, que tenen el mateix aspecte.
De passada, loc. Sense detindreās en un lloc, sense esforƧ.
De puta mare,Ā loc. coloq. Molt be, molt bo.
ĀæDe quina ceba li couen els ulls?, loc. ĀæQuĆ© li fa? o ĀæquĆ© li importa?
De rapafuig, loc. A pressa, sense detindreās
De renc a renc, loc. De costat a costat, de banda a banda.
De repentĀ oĀ en un repent, adv. Sense pĆØrdua de temps, en seguida.
De repent, oĀ de colp i repent, adv. De sobte, sĆŗbitament.
De sobines, loc. Boca cap amunt o cara amunt, supĆ.
De soca i raĆÆlĀ i tambĆ©Ā de soca i arrel, loc. Profundament, autĆØntic: Ćs un valenciĆ de soca i raĆÆl.
De tant en tant, a voltes.
De terra no passarem, loc. Indica que sempre hi ha un llĆmit per als problemes.
De tot en tot, ant. De totes maneres, completament.
De totĀ oĀ a tot sospĆ©s, loc. Se diu dāuna cosa que es du o sāalƧa sense tocar terra.
De tots punts,Ā loc. ant. Completament, absolutament.
De valent, loc. Molt, en gran intensitat. TambĆ© existix la variantĀ de calentĀ en el mateix significat.
De veres,Ā loc. En veritat, en formalitat, sense burla ni engany.
De vores a vores, loc. A seny, totalment ple, de gom a gom: La sĆ©quia anava de vores a vores i a tall dāeixir-seān.
Debades malles, loc. Tāesforces per a res, debades, en va.
Deixar a la lluna de ValĆ©ncia,Ā quedar a la lluna de ValĆ©ncia,Ā loc. Frustrar les esperances que es tenien de fer o conseguir alguna cosa. Esta expressiĆ³ estĆ originada en les persones que es quedaven fĆ²ra de la muralla de ValĆ©ncia a passar la nit degut a que aplegaven tart i les portes de la ciutat se tancaven.
Deixar a u a mija requesta, loc. Deixar a u a miges.
Deixar a u ajopitĀ oĀ quedar-se ajopit,Ā loc. Deixar a una persona fortament impressionada o sorpresa per algun fet: Ha fet tan be lāexamen que ha deixat ajopit al tribunal.
Deixar a u com un fardacho estomordit,Ā loc. Deixar-lo sense sentit, mig mort per un colp.
Deixar a u en la mel en la boca, loc. Deixar a u a miges.
Deixar a u en la paraula en la boca,Ā loc. Anar-seān abans que lāatre acabe de parlar o dir lo que estava dient.
Deixar a u mocatĀ oĀ quedar-se mocat, loc. Deixar atĆ²nit o quedar-se atĆ²nit.
Deixar a u parat,Ā loc. Deixar-lo atĆ²nit.
Deixar ad algĆŗ com un Crist, loc. Deixar a una persona en un estat fĆsic deplorable.
Deixar ad algĆŗ en la mel a la boca,Ā llevar-li ad algĆŗ una cosa de la que escomenƧava a gojar.
Deixar ad algĆŗ en la paraula en la boca, loc. Anar-seān algĆŗ sense acabar dāescoltar lo que se li estĆ dient.
Deixar anar, permetre, donar llibertat, cessar dāocupar-se dāuna cosa.
Deixar bon gust de boca, loc. Donar bona impressiĆ³, guardar un bon recort dāuna persona o cosa.
Deixar caure, loc. Insinuar alguna cosa.
Deixar chafat ad algĆŗ, loc. Deixar-lo sense eixida, sense saber quĆ© fer o dir.
Deixar cĆ³rrer el carro,Ā loc. Deixar que les coses vagen sense control.
Deixar cĆ³rrer una cosa, loc. No preocupar-se dāella, no tindre-la en conte.
Deixar els ulls en una cosa, loc. Mirar-la de manera reiterada en el desig dāobtindre-la.
Deixar en blanc, loc. Abandonar.
Deixar en el moc penjant, loc. Deixar de costat ad algĆŗ, abandonar-lo.
Deixar en les ganes, loc. No donar o fer lo que lāatre esperava:Voliem sentir-lo cantar pero nos deixĆ en les ganes.
Deixar encĆ³rrer, deixar anar, abandonar
Deixar endevinarĀ oĀ deixar entrevore, no impedir que es veja alguna cosa, insinuar.
Deixar estar les cortesies per al dijous de la cena, loc. ant. Deixar-se de compliments.
Deixar lāĆ nima queta,Ā loc. Deixar tranquil: No em contes mĆ©s problemes i deixaām lāĆ nima queta.
Deixar passar el tempsĀ (les hores, els dies, etc.), passar el temps sense fer una cosa determinada.
Deixar sobre la taula, postergar la discussiĆ³ dāun tema.
DeixarĀ oĀ tirar a un costat, apartar.
Deixar-li a u lāĆ nima queta,Ā loc. Deixar-lo tranquil o en pau, generalment quan descansa.
Deixar-se caure en algun lloc, loc. Anar a un lloc, acodir.
Deixar-se caure, baixar soltant el propi pes.
Deixar-se de contes, loc. Anar al gra deixant a banda coses sense importĆ ncia.
Deixar-se dur,Ā actuar a causa dāuna cosa, deixant-se influir per ella: Se deixa dur pels consells de son pare.
Deixar-se els pĆØls en la gatera,Ā loc. Passar molt prop per una situaciĆ³ perillosa.
Deixar-se enganyar, creure en facilitat lo que se li diu, ser massa crĆØdul.
Deixar-se la pellĀ en un treball o activitat,Ā loc. Dedicar-se de valent, treballar molt.
Deixar-se passar les rodes per damunt,Ā loc. Deixar-se dur per una atra persona o deixar-se avassallar.
Deixar-se sentir,Ā produir en lāambient una modificaciĆ³ llaugera pero suficient per a que es note el canvi: Esta nit sāha deixat sentir un poc dāhumitat.
Deixar-se vore,Ā presentar-se ad algĆŗ, visitar-lo, aparĆ©ixer a on este estĆ .
Deixem la palla i anem al gra,Ā loc. Anem a lo que realment importa.
Del coll tĆ²rt, ant. Se dia de la persona falsa o hipĆ²crita que aparenta fervor o religiositat.
Del dimoni,Ā loc. Exclamativa: Un soroll del dimoni. Aquella febra del dimoni el matĆ .
Del dric al drac, loc. Dāun instant a lāatre.
Del temps de chapesĀ oĀ de les chapes,Ā loc. ant. Molt vell, de temps passats.
Del tot, completament.
Del tris al tras,Ā loc. De raĆÆl, Ćntegrament, totalment.
Demanar la lluna, loc. Demanar alguna cosa impossible de conseguir o realisar
Demanar la mĆ , loc. Solicitar als pares la filla per a contraure matrimoni en ella: Vinc a demanar-li la mĆ de sa filla.
Demanar mĆ©s que el Govern,Ā loc. Demanar molt. // Contar, exigir un preu per un producte: Vos demanĆ vint euros per un quilo.
Demanar per algĆŗĀ oĀ per una cosa, preguntar per algĆŗ o alguna cosa.
Demanar tanda,Ā solicitar lāorde de participaciĆ³ en una activitat.
Des de que el mĆ³n Ć©s mĆ³n, loc. Indica que una cosa sempre ha segut aixina i que seguirĆ sent-ho.
Descarregar cacau, loc. inus. Defecar.
Descosir-se de riure, loc. Riureās molt i en ganes.
Desfer el camĆ,Ā caminar en la direcciĆ³ contraria a la que ans sāhavia seguit.
Desfer el llit, llevar tot allĆ² per a tapar-se i desordenar els matalaps.
Desfer les messions, ant. Pagar els gastos o despeses.
Desfer-liĀ oĀ llevar-li a u les dents,Ā loc. AmenaƧar-lo en algun castic rigorĆ³s.
Desfer-se el monyo,Ā loc. Despentinar-se
Desfer-se en llĆ grimes, plorar molt.
Deslligat de la llengua, loc. Malparlat.
Ā”Desperta ferro!, crit de guerra que utilisaven els almogĆ vers.
Despullar un sant per a vestir-ne un atre,Ā loc. Proporcionar benefici ad algĆŗ perjudicant a un atre.
Destorbar festes,Ā loc. Interrompre una festa o qualsevol atra activitat que uns atres estan fent.
Desventar-se la terra,Ā perdre la saĆ³.
Deu dirĆ .Ā Deu ho faƧa, si Deu vol.
Deu el perdoneĀ oĀ Deu no li ho tinga en conte, per a indicar que no volem venjar-nos de lāofensa que un atre nos ha feta.
Deu li done lo que mĆ©s li convinga,Ā se diu per a no desijar res roĆÆn ad algĆŗ i deixant en mans de Deu el castic que possiblement se mereix.
Deu mƩs que alena, loc. Se diu de qui deu molt
Deu no ho vullga, loc. ExpressiĆ³ per a indicar que no es vol que passe lo que es diu.
Deu nos agrade.Ā Deu nos lliure.Ā Deu no ho vullga.Ā Deu faƧa que no siga, invocacions per a que Deu nos lliure dāalguna contrarietat.
Deu proveirĆ que caiga una pluja de moles sense forat, loc. Ho diu un fataliste quan algĆŗ diuĀ Deu proveirĆ .
Deu tāho pague, equival aĀ grĆ cies.
Deu vos salve. FĆ²rmula de salutaciĆ³.
Deu vullga, loc. ExpressiĆ³ que introduĆÆx la formulaciĆ³ dāun desig.
Dia de cap dāany,Ā primer dia de lāany.
Dia de dejuni, aquell en el qual lāIglĆ©sia mana dejunar.
Dia de faena, dia que no es festiu, laborable.
Dia llaganyĆ³s, se diu del dia en el que el sol no lluĆÆx plenament i el cel estĆ mig cobert.
Dia senyalat, dia notable.
Diguen lo que vullguen,Ā loc. Manifestar despreci de lo que puguen dir els murmuradors o dels que contradiuen lo que el subjecte diu.
Dijous llarder, ant. El dijous Ćŗltim anterior a carnestoltes.
Dimoni coixo, pop. El major dels dimonis
Dinar a hora de cavallers, loc. Dinar tart.
Diners i paraules,Ā loc. Ćs lo que es respon quan a u li pregunten quĆ© li ha costat una cosa, i no vol que es sĆ pia.
Diners menuts, loc. Solt, monedes, menuts.
Dins o fĆ²ra,Ā loc. Equival a āsĆ o noā.
Diputat de cuinaĀ oĀ advocat de cuina,Ā loc. Persona que intervĆ© en els assunts dāuna atra persona com si fora un advocat sense ser-ho.
Dir (amollar, soltarĀ oĀ plantar) quatre fresques ad algĆŗĀ oĀ al sol de migdia, loc. Dir les veritats en la cara o lo que es pensa sense miraments.
Dir a escoltetesĀ oĀ fer escoltetesĀ oĀ fer-se escoltetes, loc. Parlar espayet, a lāorella.
Dir ad algĆŗ mĆ©s que a pĆØl de foja, loc. Dir-li ad algĆŗ improperis o insults.
Dir dos per tres una cosa,Ā loc. Dir-la dāuna manera clara i contundent.
Dir el corĀ una cosa, loc. Presentir una cosa.
Dir fĆ²c i flama dāalgĆŗ,Ā loc. Parlar malament dāalgĆŗ.
Dir la seua,Ā loc. Intervindre en un assunt manifestant la seua opiniĆ³.
Dir les trescentes ad algĆŗ, loc. Renyir-lo o marmolar-lo fortament.
Dir per dir,Ā loc. Parlar nomĆ©s que pel gust de parlar o sense fonament.
Dir pestesĀ dāalgĆŗ, parlar molt mal dāalgĆŗ.
Dir poc i bo,Ā loc. Parlar poc pero interessant, important o cert.
Dir quatre berlandines ad algĆŗ,Ā loc. Dir les veritats a la cara.
Dir quatre paraules,Ā parlar molt poc.
Dir tant com una guitarra a un soterrar, loc. No ser gens apropiat.
DirĀ oĀ cridar als quatre vents,Ā loc. Dir o cridar una cosa per a que tot lo mĆ³n ho sĆ pia.
DirĀ oĀ parlar entre dents,Ā parlar de manera molt baixeta o de manera que no se li entenga.
Dir-li a u dos i dos quan fan,Ā loc. Dir-li a u tot lo que es pensa dāell o dāalguna cosa seua.
Dir-li a u mĆ©s que a un porc,Ā loc. Insultar-lo, ofendreāl de paraula.
Dir-li a u mĆ©s que la mar trau a les vores, loc. Dir-li a u tot lo roĆÆn que es pensa dāell.
Dir-li a u poc i ben dit,Ā loc. Parlar-li clar a u i dir-li lo que es pensa dāell.
Dir-li a u quatre fresques,Ā loc. Dir-li a u de manera clara i directa, sense miraments, lo que es pensa dāell.
Dir-liĀ (ad algĆŗ)Ā mĆ©s que a un gos, loc. Parlar-li en molt males maneres, insultar-lo molt.
Dir-liān mĆ©s que la mar trau a les vores,Ā loc. Dir tot lo que es pensa dāuna persona i inclĆŗs insultar-lo de mil maneres.
Dir-se els huits i els nous, loc. Dir tot lo que u pensa de lāatre.
DiscutirĀ oĀ parlar del sexe dels Ć ngels,Ā loc. Discutir sobre coses inĆŗtils.
Dit i fet, loc. Aludix a la prontitut en que es fa o sāha fet alguna cosa.
DoctorĀ oĀ advocat de la seca,Ā se diu irĆ²nicament del mege o advocat roĆÆn o que no posseĆÆx el tĆtul; tambĆ© sol dir-seĀ de secĆ .
DolƧ com una brescaĀ oĀ com la bresca,Ā loc. Molt dolƧ
DoldreĀ (una cosa)Ā en lāĆ nima, loc. Sentir profundament una desgrĆ cia.
Donaāt aire que ve plovent, loc. Afanyaāt.
Donar a criar, posar un bebĆ© en mans dāuna ama seca, o dāuna atra persona, per a que el crie
Donar a entendre cistelles per llanternes, loc. Enganyar fent vore una cosa per una atra. Antigament se diaĀ metre veixigues per llanternes.
Donar ales,Ā loc. Donar solta, donar llibertat, estimular per a que algĆŗ faƧa o pense alguna cosa.
Donar alguna cosa en cullereta, loc. Donar alguna cosa en chicotetes porcions, lentament. Ensenyar de manera molt fĆ cil i senzilla.
Donar aprĆ©s dāalgĆŗ, ant. Perseguir-lo, acaƧar-lo.
Donar bossera, ser una cosa molt desagradable.
Donar botifarreta,Ā loc. Enverinar, matar. // coloq. Pene dels chiquets menuts.
Donar caguera, loc. Cansar o fartar una persona.
Donar capĀ oĀ recapte,Ā ant. Procurar que es faƧa una cosa com Ć©s menester, correctament o com estĆ manat.
Donar castanya, loc. Negar una cosa al qui la demana; donar carabassa.
Donar color al drap, loc. Donar color a una cosa, dissimular-la, tapar les carĆØncies.
Donar corda ad algĆŗ, loc. Deixar-lo charrar, incitar-lo, donar-li ocasiĆ³ de parlar molt.
Donar corda, posar tensa la corda dāun rellonge per a que funcione, i fig., animar ad algĆŗ a parlar, riure, etc., sense interrupciĆ³.
Donar crits, cridar, chillar.
Donar de bola,Ā loc. Treballar en conte i atenciĆ³.
Donar del cap per les parets, loc. ant. Tindre un enuig i irritaciĆ³ grans fins a perdre la raĆ³.
Donar del peuĀ alguna cosa, loc. ant. Renunciar ad ella, menysprear-la.
Donar el do de pit, loc. EsforƧar-se al mĆ xim.
Donar endreƧa, ant. loc. Tindre bona predisposiciĆ³ per a fer alguna cosa.
Donar escomenƧament,Ā escomenƧar alguna cosa.
Donar faena,Ā manar un treball a una persona.
Donar febra ad algĆŗ,Ā indignar, donar-li treball, molĆØstia.
Donar fiĀ oĀ acabament,Ā acabar una cosa, dur-la a terme.
Donar fum en lloc de donar llum,Ā loc. Donar un mal eixemple, no aportar res positiu.
Donar gat per llebre,Ā loc. Fer creure que una cosa dāinferior calitat o valor Ć©s una atra millor o superior.
Donar lāĆŗltima mĆ a una cosa,Ā acabar-la.
Donar la cara,Ā mostrar caraĀ oĀ traure la cara, loc. Presentar-se com a responsable o fiador.
Donar la gana, loc. Abellir fer alguna cosa
Donar la llandaĀ oĀ canĆ³, loc. Molestar, importunar.
Donar la murga, loc. Molestar insistentment.
Donar la sanc de les venes, loc. Donar-ho tot, fer lo que siga per algĆŗ.
Donar llargues, loc. Donar excuses per a retardar una cosa, no fer-la, no donar-la.
Donar mala espina, loc. Provocar recel, desconfianƧa o sensaciĆ³ de que alguna cosa roĆÆna pot passar.
Donar mala estrena,Ā ant. Castigar, fer passar malament.
Donar mĆ©s faena que un bouĀ solt en un camp regat, loc. Donar molt de treball, esforƧ i molĆØsties.
Donar mĆ©s faena que una onƧa de cucsĀ , loc. Donar molt de treball, esforƧ i molĆØsties.
Donar mƩs pena que una andana de cucs, loc. Donar molta pena.
Donar mĆ©s pena que una volva en lāull,Ā loc. Molestar, incomodar molt.
Donar mort,Ā assessinar, matar.
Donar murga, loc. Donar guerra o faena.
Donar nom, nomenar,Ā fer que algĆŗ o alguna cosa tinga un nom concret.
Donar orella, escoltar favorablement.
Donar part a la nit,Ā loc. ant. Anar-seān a dormir.
Donar pas,Ā entrada,Ā eixida, permetre o facilitar el pas, lāentrada.
Donar peix, loc. Fer-se pesat, cansar.
Donar pel sac, loc. Fastidiar ad algĆŗ.
Donar pelfa, loc. Donar la llanda, molestar molt.
Donar pena, loc. Molestar, fer nosa.
Donar per cul,Ā loc. vulg. Sodomisar i figuradamentĀ fastidiar.
Donar per darrere,Ā loc. Fotre, incomodar, fastidiar.
Donar per davant i per darrere, loc. Fastidiar molt.
Donar per muller, posar una filla o una atra dĆ²na a la disposiciĆ³ dāalgĆŗ per a ser la seua esposa o muller: Donaren per muller la duquesa al prĆncip.
Donar quĆ© entendre,Ā donar quĆ© fer.
Donar raĆ³ a algĆŗ, ant. Ser suficient per a llevar-se de davant ad algĆŗ.
Donar raĆ³, explicar o aclarir un fet o conte.
Donar taba, loc. Donar la llanda, molestar.
Donar temps al temps,Ā loc. Esperar que alguna cosa es resolga per ella mateixa.
Donar un bull, bollir nomƩs un poc.
Donar un dit de la mĆ per tal cosa, loc. Se diu quan u es mostra dispost a qualsevol sacrifici per a obtindre alguna cosa.
Donar un esbatuĆ§Ć³, pegar molts colps en forƧa.
Donar un espectĆ cul,Ā loc. Produir una acciĆ³ escandalosa.
Donar un que vore ad algĆŗ, loc. Donar a un atre un motiu de preocupaciĆ³ o malestar.
Donar una cosa per un diner, loc. No donar-li ninguna dāimportĆ ncia, considerar-la insignificant.
Donar una ditada de mel ad algĆŗ,Ā entretindreāl en promeses i bones paraules.
Donar una palissa,Ā una tana,Ā una cardada,Ā pegar molts colps en forƧa.
DonarĀ ad algĆŗĀ per a peres,Ā loc. Castigar-lo, fer-lo entrar en raĆ³ dāuna manera violenta.
DonarĀ oĀ girar les espales,Ā fugir.
DonarĀ oĀ rebre a conte, donar o rebre una part dāuna cantitat a satisfer.
DonarĀ oĀ tirar gambeta, loc. Atraure ad algĆŗ donant-li algunes coses o afalagant-lo.
Donar-li u la mĆ i prendreās braƧ i tot,Ā loc. Donar confianƧa o alguna cosa ad algĆŗ i prendreās este mĆ©s de lo que se li dona.
Donar-ne, colpejar, pegar…: Liān donĆ de calent.
Donar-se aire, afanyar-se: Donaāt aire que fem tart.
Donar-se bon vert, loc. Donar-se bona vida, en tota classe de luxos i comoditats.
Donar-se colps de pit,Ā loc. Fer signes exteriors de dolor, compunciĆ³, devociĆ³, arrepenediment, etc.
Donar-se grat, ant. Trobar plaer.
Donar-se mal cor,Ā ant. Afligir-se, angoixar-se.
Donar-se manya, loc. Tindre habilitat per a fer una cosa.
Dorar la pĆndola,Ā loc. Suavisar la gravetat dāuna cosa o dāuna mala notĆcia per a fer-la mĆ©s acceptable.
Dormir com les llebres, en els ulls oberts, loc. Dormir i estar alerta.
Dormir com un reigĀ oĀ com un tronc,Ā loc. Dormir profundament.
Dormir com una marmota, dormir molt i profundament.
Dormir dāuna sonada, dormir sense interrupciĆ³.
Dormir despert,Ā loc. Dormir alerta.
Dormir dret com els cavalls, loc. Se diu de qui dorm en facilitat.
Dormir en concert,Ā dormir tranquil.
Dormir en els ulls oberts, loc. Estar alerta, estar atent a tot lo que rodeja, no deixar-se sorprendre o enganyar.
Dormir en lāhotel āLlunaāĀ oĀ āMil Estrelesā,Ā loc. Dormir al ras.
Dormir en la cama en alt,Ā loc. Dormir en una gran tranquilitat, en repĆ²s complet
Dormir en un peu en terra, loc. Dormir alerta.
Dormir en un ull obert i lāatre sense tancar,Ā loc. Dormir alerta.
Dormir en un ull obert, dormir i estar alerta
Dormir fort,Ā dormir de manera profunda i en una gran dificultat per a despertar-se.
Dormir lāaigua en un lloc, quedar embassada lāaigua en un lloc, fent toll.
Dormir la monaĀ (i el marejol), loc. Dormir a conseqĆ¼ĆØncia de lāebrietat.
Dormir la sesta,Ā dormint durant les hores immediates al dinar, fer la becada.
dormir mes que els rejos, loc. Dormir molt.
Dormir mĆ©s que lāalgeps, loc. Dormir molt.
Dormir mes que un gos capat, loc. Dormir molt.
Dormir mĆ©s que un llirĆ³Ā oĀ que una estora, loc. Dormir molt.
Dormir mes que una Ć²liba, loc. Dormir molt.
Dos tants,Ā el doble: Ella vol un quilo de dacsa i yo en vullc dos tants.
Dret com un ciri, oĀ dret com un rave, oĀ dret com un fil, loc. Indicar que una cosa estĆ molt recta: A pesar de la seua alvanƧada edat anava dreta com un ciri.
Dret i fet,Ā loc. Desenrollat i format de manera completa, madur: En dĆØneu anys ya Ć©s un home dret i fet.
Dur a plecĀ ad algĆŗ, loc. desus. Conduir-lo a on convĆ©, a que faƧa lo convenient, a convindre en alguna cosa.
Dur ad algĆŗ a rebolcons, loc. Tractar-lo malament, fer-lo treballar en excĆ©s.
Dur ad algĆŗ al serrĆ³, loc. Dur-lo a lāesquena, al bĆØ o sobre el coll.
Dur ad algĆŗ del ramal,Ā loc. Tindre molt controlada o dominada a una persona: Lāhome Ć©s un cachoches i la seua dĆ²na el du del ramal.
Dur al bĆØĀ oĀ anar al bĆØ, loc. Dur a un animal o persona carregada al coll o lāesquena.
Dur al costat,Ā anar en algĆŗ al seu costat.
Dur com a cagallĆ³ per sĆ©quia, loc. Portar ad algĆŗ de males maneres, tractar-lo molt malament i sense tindre en conte la seua voluntat.
Dur com una pedra, loc. Se diu dāallĆ² excessivament dur.
Dur dāorella, estar un poc sort.
Dur darrere, anar en algĆŗ portant-lo darrere.
Dur davant,Ā anar en algĆŗ davant. // Conduir, guiar: DuguĆ© el coche tot el viage. El caixer del riu du bona cosa dāaigua.
Dur de cap ad algĆŗ, loc. Donar-li moltes preocupacions o faena.
Dur de cervellĀ oĀ de cap, que no comprĆ©n en facilitat les coses.
Dur de cor, insensible. // fig. CostĆ³s o difĆcil de fer, de soportar, dāaguantar, de patir.
Dur de mollera, cabut o curt dāenteniment.
Dur els contes:Ā encarregar-se de la contabilitat.
Dur en braƧosĀ oĀ a pes de braƧos,Ā loc. Dur una cosa o persona sostenint el pes damunt dels braƧos.
Dur la casa,Ā tindre al cĆ rrec dāu lāadministraciĆ³ i direcciĆ³ dāuna casa.
Dur la veu cantant, loc. Dur lāiniciativa o parlar en representaciĆ³ dāuns atres.
Dur mƩs flocs que una barca en mal orage, loc. Anar molt ben vestit o mudat.
Dur mƩs llenya que un ase, rebre molts colps o pals.
Dur moltes coses a lāencolla, loc. Dur moltes responsabilitats o treballs al mateix temps.
Dur per bonĀ (oĀ mal)Ā camĆ,Ā orientar u be o mal en la seua conducta, els seus consells, la seua companyia, el seu eixemple…
Dur una bena davant dels ulls, loc. Estar encabotat, no entendre lo que Ć©s obvi o evident
DurĀ oĀ portar al jagantet,Ā loc. Dur ad algĆŗ dret sobre els muscles.
DurĀ oĀ portar quatre ulls,Ā usar ulleres. // plr. Vista, la facultat per a vore, lāeixercici dāesta facultat: TĆ© bons ulls.
DurĀ oĀ portar una cosa entre mans,Ā loc. Estar preparant o elaborant un assunt o treball.
DurĀ oĀ tindre carpit ad algĆŗ,Ā loc. Dur de cap, tindre fart per algun motiu: Me tens carpit en les teues manies.
Durar el pa de noces, ant. Durar la lluna de mel, la felicitat del primer temps del matrimoni
Durar manco que un pasticet a la porta dāuna escola,Ā loc. Durar molt poc
Durar manco que un tanca i obri,Ā loc. Durar molt poc.
Durar mĆ©s que el cul dāun cĆ nter en un bancalĀ oĀ en un arrossar.Ā loc. Durar molt o viure molt de temps.
Durar mĆ©s que el cul dāun morter en un guaret,loc. Durar molt o viure molt de temps.
Durar mƩs que un cul de morter, durar mucho tiempo.
Durar mƩs que una corfa de caragol en un femer.loc. Durar molt o viure molt de temps.
E
Eixa albarda per a un atre ase,Ā loc. Se diu per a indicar que no sāaccepta un treball o encĆ rrec
Eixida de barral buit,Ā loc. Dit o comentari que no ve al cas.
Eixida de cavall desbarrat i parĆ³ de burra coixa, loc. Se diu de qui escomenƧa una cosa en forƧa i la deixa de repent
Eixides de pavana, loc. ImpertinĆØncia o cosa sense importĆ ncia que es diu de manera misteriosa o com si fora molt important.
Eixir a cambra,Ā fer de ventre
Eixir a cap, aplegar al final dāuna cosa com se volia o es deuria arribar.
Eixir a un camĆ real,Ā loc. Eixir a furtar.
Eixir ad algĆŗ el sol a mijanit, loc. Tindre una sĆ²rt que no sāesperava
Eixir ad algĆŗ la Mare de Deu, loc. Tindre una gran sĆ²rt.
Eixir ad algĆŗ una cosa del nas, dels collons, dels ous, de la figa, de la punta de la fava... loc. vulg. Fer u una cosa perque li dona la gana.
Eixir ad algĆŗ,Ā loc. Semblar-se a una persona: El chiquet li ha eixit mĆ©s a son pare que a sa mare.
Eixir al camĆ, loc. Eixir a lāencontre o al davant.
Eixir brodada una cosa, loc. Fer una cosa molt ben feta.
Eixir cap per mans, loc. Ser una cosa ajustada.
Eixir de lāaigua i caure en lo tarquimĀ loc. Passar dāuna situaciĆ³ roĆÆn a una atra pijor.
Eixir de mal any, loc. Passar i deixar arrere una Ć©poca de desgrĆ cia.
Eixir de pollegueres, eixir de pobre, de un problema
Eixir del corĀ una cosa, loc. Dir o fer una cosa en tota sinceritat i sentiment.
Eixir del fanc, loc. Eixir exitĆ³s de grans dificultats.
Eixir el porc mesellĀ ad algĆŗ,Ā loc. Resultar-li desastrĆ³s un negoci, una empresaā¦
Eixir en els peus per davant, loc. Ser tret mort dāun lloc.
Eixir en la mĆ rfega arrastrant,Ā loc. Traure coses inoportunes en un moment o situaciĆ³ inadequada.
Eixir la pallola ad algĆŗ, loc. Se diu quan u va massa tapat o abrigat i no fa tant de fret: En abric i guants tāeixirĆ la pallola.
Eixir la rata,Ā loc. Descobrir quĆ o quina cosa causa algun efecte negatiu o descobrir quĆ ha fet alguna maldat: Ya ha eixit la rata, resulta que era el criat qui furtava els diners.
Eixir per peteneres,Ā loc. Dir o fer una cosa inesperada i contrĆ ria a lo que sāesperava.
Eixir tĆ²rt, eixir malament una cosa.
Eixir una cosa de dinsĀ ode lāĆ nima,Ā loc. NĆ ixer dāun sentimet Ćntim: LāixquĆ© de lāĆ nima dir-li que no el volia
Eixir una cosa de lāĆ nima, loc. Dir o fer una cosa en tota sinceritat i en ocasions espontĆ neament.
Eixir-li a u lāestrelot, loc. Tardar molt a fer una cosa.
Eixir-li a u tramĆŗs,Ā loc. Se diu quan u parla molt.
Eixir-li la mare de Deu al camĆ, loc. Tindre una gran sĆ²rt.
Eixir-li la mare de Deu en la caroteta,Ā loc. Tindre una gran sĆ²rt.
Eixir-seān de mare, eixir-seān lāaigua del seu caixer inundant les terres limĆtrofes. fig. Perdre el control, no controlar-se, sobrepassar-se.
Eixir-seān en la seua, loc. Conseguir lo que es vol, per damunt de tots i de tot.
El burro negre, local. El capellĆ .
El cap calent en alguna cosa,Ā loc. Tindre una obstinaciĆ³ en una cosa.
El cuc de la consciĆØncia, el remordiment.
El dia menysĀ oĀ manco pensat, se diu davant dāun fet que pot succeir qualsevol dia.
El dijous, /Ā si veus un burroĀ /Ā li toquesĀ (oĀ llepes)Ā els ous,Ā loc. Se diu quan u es citat per al dijous i no li ve massa be.
El dimoni que ho entenga!, exclamaciĆ³ que es diu davant dāuna cosa incomprensible o coses contradictĆ²ries.
El dimoni series si no cagares, loc. Li ho diuen irĆ²nicament a qui es vana dāhaver fet una cosa notable que en realitat no ho Ć©s gens.
El dir de la gent, loc. Lo que diu la gent en general i sobretot les murmuracions.
El doloret de la sogra, dolor intens que es patix quan u es pega un colp en la punta del colze.
El fet Ć©s que, equival a dirĀ lo que passa Ć©s que, lo que ocorre Ć©s que: El fet Ć©s que no he dut diners.
El meu trosset,Ā loc. coloq. La meua parella, el meu amor.
El pa fa cova,Ā se diu del pa de dacsa que no estĆ ben cuit, i forma un buit entre la molla i la corfa.
El pa, pa, i el vi, vi, loc. Les coses clares i en franquea.
El que manco corre vola,Ā loc. Se diu de la gent molt llesta i desperta.
El Secret de la sĆ ria,Ā loc. Cosa que es presenta com a secreta i que en realitat la coneix molta gent. LāexpressiĆ³ es completa de la segĆ¼ent forma:Ā El secret de la sĆ ria, que se nāixquĆ©Ā oĀ que se nāha eixit per lo cornalĆ³.
El sĆ dāAbraham,Ā lloc a on estaven parades les Ć nimes dels qui havien passat la vida en lāesperanƧa del Mesies.
El sort de BenissanĆ³ que sentia els quarts i les hores no,Ā loc. Se diu a qui es fa el sort i no vol sentir lo que no li convĆ©.
Els Ć ngels canten,Ā loc. Se diu davant dāuna cosa que estĆ molt be o un menjar que estĆ molt bo.
Els anys no passen debades, loc. Indica que el pas dels anys se fa notar en les persones o les coses, envellint-les o deteriorant-les.
Embotir lāembut per lāample,Ā loc. Fer creure coses falses, enganyar.
Embrutar-se les mans, loc. Participar en un delit.
Empeltar la pigota,Ā loc. Vacunar.
Empeltar mentires, loc. Inventar mentires
Empinar el cacheruloĀ oĀ milocha,Ā fer-lo volar. // coloq. Beure excessivament.
Empinar el colze, loc. Beure molt, embriagar-se. // Posar-se un quadrĆŗpet dret sobre las cames de darrere, encabritar-se.
Emportar-se perol,Ā loc. Acabar malament, enganyat.
Emprenyar la gata,Ā loc. Entretindre o fer mĆ©s llarc un assunt, diferir la seua resoluciĆ³.
En acabant-se, a Cuba,Ā loc. local. Se diu als chiquets quan sāhan acabat el plat del menjar.
En bajoqueta, loc. No estar encara preparat per a fer alguna cosa que sāha de fer: Tots tenen tot preparat per a eixir i tu encara estĆ s en bajoqueta.
En bones mans, loc. Baix la responsabilitat dāalgĆŗ en qui es pot confiar.
En cames cruesĀ oĀ en cama crua,Ā loc. Sense cap de protecciĆ³, roba o cobertura en les cames o en sabates i sense calcetins.
En capa dāamic, se diu de lāamistat que Ć©s fingida.
En conill,Ā loc. Totalment nuet, despullat de tota la roba. // fig. f. DĆ²na que tĆ© molts fills.
En cor i fege, loc. En total dedicaciĆ³, completament, sense reserves. TambĆ© es diuĀ en cor i Ć nima.
En cos i Ć nima,Ā loc. En decisiĆ³ total i absoluta. TambĆ© es diuĀ en cor i fege: Sāentrega a la faena en cos i Ć nima.
En crĆ©ixens, loc. En aument, en gran diferĆØncia.
En dejĆŗ, loc. adv.: Sense menjar res.
En dos trancsĀ oĀ en un tranc,Ā loc. En un moment, rĆ pidament.
En dur-sāho la mala trampa, loc. Perdre els bens com a conseqĆ¼ĆØncia dels deutes.
En el cap baix,Ā en el cap inclinat en senyal de por, arrepenediment, tristor.
En el cor adormit, loc. Estat en el que algĆŗ estĆ mig endormiscat.
En el cor en la mĆ , loc. Actuar noblement.
En el menjar a la bocaĀ oĀ en la gola,Ā loc. Fer alguna cosa immediatament acabat de menjar.
En el mĆ²s en la boca,Ā loc. Immediatament acabat de menjar: Dinem i en el mĆ²s en la boca, sense descansar, nos posem a treballar. //Ā No
En el temps i una canya,Ā loc. En temps i paciĆØncia.
En esguart, loc. ant. En comparanƧa, en relaciĆ³.
En fals, sense seguritat o fonament.
En gran rodal, en molta diferĆØncia.
En la castanya torta, loc. De mal humor.
En la figa giradaĀ oĀ torta, loc. De mal humor.
En la mĆ esquerra, loc. Fet al revĆ©s de com havia de fer-se.
En les dents eixutes,Ā loc. Totalment chopat.
En les dos mans, en tota voluntat.
En les mans en les bojaques,Ā sense treball.
En les mans llavades, loc. Voler lāutilitat o fruit dāalguna cosa sense haver fet cap dāesforƧ per a conseguir-ho.
En lloc de, loc. LocuciĆ³ adversativa, indicadora dāuna acciĆ³ que es fa en substituciĆ³ dāuna atra; en conte de.
En Massamagrell cada u fuma de lo dāell, loc. Indica que cada u tĆ© lo seu i en aixĆ² sāha de conformar.
En pĆØl,Ā loc. Nu, sense gens de roba.
En pĆØls i senyals, loc. En tot detall.
En pinganelles, loc. En una posiciĆ³ inestable, en perill de caure; tambĆ© es diuĀ en pentinellesĀ iĀ en tanganelles.
En ple estiu, en plena primavera dāhivern…, loc. En la mitat o moment mĆ©s intens dāestes estacions.
En poques paraulesĀ oĀ en una paraula,Ā loc. Dir una cosa de la manera mĆ©s breu possible, en resum.
En porra, loc. En porreta, en conill, nuet, despullat.
En porreta,Ā loc. Nuet, despullat, en conill, en porra.
En presses i corregudesĀ oĀ a presses i correres,Ā loc. A pressa, en corruixes, sense la calma necessĆ ria o fet a Ćŗltima hora i corrent.
En primer lloc,Ā primerament, ans de tot.
En punts i en hores, ant. loc. DiscontĆnuament, a voltes.
En quatreĀ (oĀ dos)Ā gambades, loc. En quatre passos, en poc de temps.
ĀæEn quin cap cap, lo que cap en eixe cap?, joc de paraules per a demostrar el domini que tĆ© de la llengua el valenciaparlant
En son dia, quan serĆ el temps oportĆŗ.
En tabal i dolƧaina,Ā loc. Se diu quan se dona una notĆcia en molta publicitat o cridant molt lāatenciĆ³.
En tanganelles,Ā loc. En una posiciĆ³ inestable, en perill de caure; tambĆ© es diuĀ en pinganellesĀ iĀ en pentinelles.
En temps del rei Pepet, loc. En temps antic, antigament, fa molt de temps.
En tornar a vore-nos: junts, loc. Se diu quan u seān va i saluda dāesta manera volent dir que fins a lāatra ocasiĆ³ en que es troben.
En tot el lleu, loc. En ganes, de manera clara i oberta: Ha dit lo que pensava davant de tots en tot el lleu.
En tot lo refil del sol, quan el sol estĆ o pega mĆ©s fort: A migdia, en tot lo refil del sol, no pots anar pel carrer.
En tot te fiques, inclĆŗs en els tolls, loc. Ficar-se en assunts dels atres.
En tota lāĆ nima,Ā loc. En totes les ganes i energia: Tāho dic en tota lāĆ nima.
En un bufit,Ā loc. En un instant.
En un dir JesĆŗs, loc. En un instant, en un moment.
En un dit la tira dalt, loc. Se diu en el joc de pilota valenciana per a dir que u Ć©s un jugador de molta potĆØncia.
En un dric drac,Ā loc. En un tres i no res, en un moment o instant
En un git, loc. RĆ pidament, en un moment.
En un no res, en molt poc de temps, en un moment o un instant: En un no res trobĆ lo que li demanĆ.
En un pam de llengua fĆ²ra,Ā loc. Tirar el lleu, ofegant-se per un esforƧ.
En un rebatacapes, loc. De repent, en molt poc de temps.
En un sant i amĆ©n,Ā loc. En un instant, en un tres i no res.
En un sopols, en un moment.
En un tanca i obri,Ā loc. En un moment, en un instant.
En un tres i no res, loc. En un moment.
En un trico, loc. En un moment.
En una paraula, loc. En resum.
En una pedrada matar dos pardals, loc. Obtindre dos beneficis o fer dos coses al mateix temps, en una sola acciĆ³.
En uns ulls com a plats i la vista en els collons, loc. Se diu de qui veu molt malament.
En va,Ā inĆŗtilment o sense efecte. // Que no tĆ© consistĆØncia ĆØtica o moral.
En voga, loc. De moda: Ara eix estil de sabata estĆ mĆ©s en voga.
Encantar-se com les Ć²biles,Ā loc. Quedar-se encantat o distret en molta facilitat i profundament.
Encara no tāhas girat, loc. NomĆ©s te descuides, en un instant.
Encara que māho prediquen teatins, oĀ encara que māho prediquen dalt dāuna trona, loc. No creureās lo que diuen.
Encendreās com lāesca,Ā loc. Ser fĆ cil dāencendre, que es pot pegar fĆ²c en facilitat.
Encendreās com un lluquet, loc. Enrabiar-se, encolerisar-se, irritar-se, irar-se.
Encendreās de febra,Ā loc. Patir febra alta i fig. indignar-se, irritar-se.
EncendreāsĀ oĀ bollir la sanc, loc. Sentir una passiĆ³, excitar-se per una cosa.
Encetar una dĆ²na,Ā ant. Desponcellar-la, desvirgar-la, desflorar-la. // fig. i per ext. EscomenƧar una acciĆ³, un acte…
Endur-se marro,Ā loc. Ser enganyat.
Endur-seān en els ullsĀ oĀ anar-seān els ulls darrere dāuna cosa, loc. Mirar una cosa en el desig de conseguir-la.
Enfilar-se la roba, vestir-se en presses, en afanyament.
Enflocar un cavall,Ā guarnir-lo dāornaments, adornar-lo.
Enfosquir-se el dia,Ā fer-se nĆŗvol i tapant el sol.
Enganyar a u com als caragols,Ā loc. Enganyar ad algĆŗ. // refl. Caure u en erro perque li agrada mĆ©s, o li desagrada la veritat.
Enganyar de barra a barra, loc. Enganyar completament o totalment
Enganyar la fam, fer-la mƩs tolerable en alguna cosa que la fa minvar o oblidar.
Enganyar la vista,Ā loc. Creure vore una cosa quan en realitat Ć©s una atra: Si la vista no māenganya trobe que qui ve pel camĆ Ć©s ton pare.
Engolir-se el cullerot, loc. Enorgullir-se, ser molt estirat.
Enguany passat,Ā lāany passat
Enmig del carrer,Ā loc. De forma pĆŗblica, davant de la gent.
Enredrar-se com les cireres,Ā loc. Embolicar-se una cosa cada volta mĆ©s.
Ensenyar lāorella, revelar algĆŗ involuntĆ riament les seues intencions o pensaments.
Ensomiar despert,Ā loc. Creure real lo que no Ć©s.
Entendre faves per llentilles, loc. Equivocar-se en una cosa per entendre-la errĆ²neament.
EntendreĀ oĀ agarrar-ho tot per la braga, loc. Interpretar-ho tot de manera obscena.
Entengam-nosĀ oĀ sāentĆ©n,Ā sāutilisa parlant per a fer un parĆ©ntesis i aclarir o centrar el tema.
Enterrar-se en vida, aĆÆllar-se de la vida social i del tracte en els demĆ©s.
Entonces. Mijarmut i quatre onces, loc. Se diu quan algĆŗ, en parlar valenciĆ , pronuncia el castellanismeĀ entoncesĀ i un atre replica:Ā mijarmut i quatre onces.
Entrar a peu pla, loc. Entrar en un lloc o introduir-se de manera fĆ cil i sense cap de dificultat.
Entrar a sac,Ā loc. Fer barreig en una casa o poblaciĆ³.
Entrar en bon peu, loc. EscomenƧar be un assunt, negoci, etc.
Entrar en rastre, loc. ant. Tindre o conseguir indicis dāalguna cosa.
Entrar lāĆ nima al cos, loc. Deixar de patir quan ha passat un perill. TambĆ© es diu quan se menja en acabant dāhaver patit molta fam.
Entrar la sĆ²nĀ a algĆŗ,Ā escomenƧar les ganes de dormir.
Entrar per lāull dret, loc. Interessar o agradar des del primer instant, acceptar-la en simpatia.
Entrar per una orella i eixir per lāatra, loc. No fer cas de lo que es diu.
Entrar u com els gossos en missa, loc. Entrar u en un lloc sense saludar als presents.
EntrarĀ oĀ eixir de calbot,Ā loc. Entrar o eixir de forma irregular, de casualitat, de rebot, debades…: De menut no tenia diners i entrava al cine de calbot.
Entrar-li a u per lāull dret,Ā loc. Caure en grĆ cia, caure be ad algĆŗ.
Entravessar-se en la golaĀ una persona o cosa, loc. No soportar o aguantar a una persona o cosa.
Entre amics no cal tovalles, loc. Entre amics no cal etiqueta.
Entre barca i nau, loc. ant. Possiblement indicava indecisiĆ³.
Entre carn i cuiro,Ā loc. Que estĆ dins del cos pero prop de la superfĆcie.
Entre chinches i marranches, entre pitos y flautas,
Entre col i col, lletuga, loc. Se diu quan una cosa Ć©s diferent a les atres entre les que es troba, sent generalment pijor.
Entre dents, loc. Dir alguna cosa de manera no massa clara.
Entre lāespasa i la paret,Ā loc. En situaciĆ³ de tindre que triar entre dos alternatives igual de negatives sense possibilitat dāescapatĆ²ria.
Entre la vida i la mort,Ā loc. Corrent el risc de morir.
Entre pell i cuiro,Ā loc. Se diu de lāastella o de la cosa clavada baix de la pell sense penetrar massa en la carn.
Enverinar la sanc, loc. Fomentar lāodi o la rĆ bia en una persona.
Enviar a algĆŗ a fer la mĆ , enviar-lo a un mal viage, a fer punyetes, a la merda.
Enviar a fer la mĆ ,Ā a fer punyetes,Ā a mamar,Ā a mamar dāuna ceba,Ā a cagar,Ā a cĆ³rrer,Ā a prendre per cul,Ā a pastar fanc,Ā a la guitza,Ā a la merda..., coloq. FĆ²rmules vulgars que expressen desacort i descontent davant dāuna persona, persones o coses.
Enviar a gambar, loc. Enviar a fer punyetes o a fer la mĆ .
Enviar a lāatre mĆ³n,Ā matar
Enviar a lāinfern, loc. Desijar-li mal ad algĆŗ.
Enviar a la guitza, loc. Enviar a fer punyetes, a pastar fanc, desfer-se dāalgĆŗ de mala manera.
Enviar a la porra,Ā despachar ad algĆŗ de mala manera, enviar a passeig o a rodar.
Enviar a mamarĀ oĀ a mamar dāuna ceba,Ā loc. vulg. Enviar a fer la mĆ , a fer punyetes, a cagar, a cĆ³rrer, a prendre per cul, a pastar fanc, a la guitza, a la merda… FĆ²rmules vulgars que expressen desacort i descontent davant dāuna persona, persones o coses.
Enviar ad algĆŗ a escaparrar, loc. Despachar-lo despectivament, enviar-lo a pastar fanc, a fer la mĆ …
Enviar ad algĆŗ a pastar fanc, loc. Llevar-se ad algĆŗ de damunt de males maneres, enviar-lo a fer punyetes
Enviar al carall,Ā expressiĆ³ que denota enuig o rebuig per part dāalgĆŗ.
EnviarĀ (ad algĆŗ)Ā a les gallines, loc. Malair o enviar a un mal viage.
EnviarĀ ad algĆŗĀ a pixar al bordell de Gaeta, loc. Enviar a fer la mĆ , o a fer punyetes.
Enviar-ho tot a rodar, loc. Desentendreās de tot, desfer-se del problema.
Errar el colp,Ā pegar un colp en fals o a lāaire.
Ert com un boix,Ā com un tocho,Ā com un pĆ©sol,Ā com un fus, loc. Molt ert, tĆ©s o rĆgit.
Ćs bo i no pert,Ā se diu dāuna persona o cosa de tota confianƧa.
Escampar el poll,Ā loc. Anar-seān, eixir a prendre lāaire, airejar-se.
Escampar-se com el gram, loc. Escampar-se alguna cosa molt i molt rĆ pidament.
Escarotar el galliner,Ā loc. Escandalisar, alterar al personal.
Esclafir a plorar, loc. Mamprendre a plorar de manera molt sorollosa i sĆŗbita.
EsclafirĀ a riure,Ā escomenƧar a riure molt fortament.
Esclatar a plorar, a riure...,Ā loc. Mamprendre a plorar, a riure, etc… de manera molt sorollosa i sĆŗbita.
Esclatar en plors,Ā en rialles, mamprendre a plorar, riure… de manera molt sorollosa i sĆŗbita.
EscolĆ dāamĆ©n,Ā persona sense carĆ cter, que obeĆÆx o seguix servilment a una atra, donant-li en tot la raĆ³.
Escoltar com qui sent ploure, loc. Escoltar les advertĆØncies o recriminacions dāalgĆŗ sense fer cas.
Escoltar en un pam dāorella,Ā loc. Escoltar en gran atenciĆ³.
EscomenƧar la casa pel terrat,Ā loc. EscomenƧar alguna cosa pel final, sense orde.
Escometre de jocs,Ā loc. ant. Propugnar jocs o unes atres activitats festives.
Escopeta de cul calent, loc. Persona que sāacalora fĆ cilment i actua de manera impulsiva i irreflexiva, provocant freqĆ¼ents baralles i discussions.
Escopinyar a la cara, loc. fig. Fer una manifestaciĆ³ de gran despreci.
Escritor dāespardenya, durant la RenaixenƧa valenciana, escritor popular i populiste que utilisava un valenciĆ coloquial, per oposiciĆ³ alsĀ escritors de guant,Ā que utilisaven un valenciĆ arcaic i que escrivien generalment poesia.
Escriure quatre ralles,Ā escriure molt poc.
Escurar la pancha ad algĆŗ, realisar accions sanadores per a curar una indigestiĆ³ o parada. Figuradament, dotorejar en la finalitat dāobtindre informaciĆ³ personal i Ćntima, fer dāescurapanches.
Esgarrar-se de plorar, loc. Plorar moltĆssim.
Esmolar les dents,Ā batre o tremolar les dents a causa del fret, la por o una atra convulsiĆ³.
EsmussarĀ oĀ esgarrifar les dents, produir una impressiĆ³ desagradable.
Espletar a plorar, inus. Esclatar a plorar.
Espletar algĆŗ el seu resentiment, loc. Desfogar-se algĆŗ dient barbaritats i improperis.
Espolsar-se u les puces,Ā loc. Desentendreās dāuna cosa, dāun problema, dāuna responsabilitat.
EstĆ mal dāentendre,Ā se diu de la persona que es fa la malalta o que es pensa que sempre estĆ malalta.
Esta sĆ que Ć©s bona, loc. Indica sorpresa.
Ā”Esta sĆ que Ć©s ceba!, loc. Expressa sorpresa per un fet desagradable.
Esta sĆ que Ć©s negra, loc. Indica que la situaciĆ³ a la que nos enfrontem Ć©s dificultosa o greu.
Estacar-li-la a u fins a la manƧanetaĀ oĀ fins al mĆ nec, loc. Enganyar-lo per complet.
Estampar els cinc dits en la cara,Ā loc. Pegar una galtada.
Estar a lāalƧa, com el pa blanc, loc. Tindre valor o progressar algĆŗ o alguna cosa.
Estar a lāombra,Ā loc. Estar en la presĆ³
Estar a la que cau, loc. Estar molt atent o pendent dāun tema o cosa.
Estar a les Ćŗltimes, loc. Estar morint-se.
Estar a tot i a totes,Ā loc. Decidir-se a fer una cosa complicada o arriscada.
Estar a vore-les vindre,Ā loc. Esperar a que ocĆ³rrega un fet ans de prendre una determinaciĆ³ al respecte.
Estar al sol de lāany,Ā loc. Estar al final de lāany.
Estar als peusĀ dāalgĆŗ, loc. Estar totalment a les seues Ć³rdens, baix el seu poder.
Estar alt de polsera, loc. Estar malcorat, sentir-se desanimat o ferit en lāamor propi.
Estar ben filatĀ oĀ mal filat, loc. Estar de bon o mal humor.
Estar blau de bulla, loc. Riureās molt a gust i en ganes.
Estar blau de fam, loc. Tindre molta fam.
Estar cansat com un ase, estar molt cansat.
Estar carabassa,Ā estar tocat de lāala, no estar be del cap. // Nota de suspens en un examen. // Resposta negativa, especialment en peticions de relacions amoroses: Carabassa māhan donat i se māha tornat melĆ³, mĆ©s māestime carabassa que casar-me en un pendĆ³.
Estar com a figues en cofĆ, loc. Trobar-se en un lloc sense casi espai, apretats.
Estar com gat i gos,Ā loc. Estar a la baralla o en falta de pau.
Estar com la pera en lo tabac, loc. Estar molt ben atĆ©s, conreat, protegit o cĆ³modo.
Estar com lo burro de VictĆ²ria, sense pena ni glĆ²ria, loc. Estar embovat.
Estar com un barral entre dos pedres, loc. Estar en una situaciĆ³ delicada o perillosa.
Estar com un fil dāaram,Ā estar molt prim.
Estar com un got entre dos pedres,Ā loc. Estar en dificultats.
Estar com un peix dins lāaigua, loc. Estar cĆ³modament, molt a gust.
Estar com un rei,Ā loc. Estar en gran comoditat, abundĆ ncia…
Estar com un teixĆ³, loc. Tindre molt bon aspecte fĆsic.
Estar com un trill,Ā loc. Estar molt grossa una persona o ser molt corpulenta.
Estar com una arruixadora,Ā loc. coloq. Estar foll o desbaratat.
Estar com una bassa dāoli,Ā loc. Estar la mar o una massa dāaigua molt tranquila, molt calmada.
Estar com una cabra, loc. Actuar en poc de trellat, estar mal del cap.
Estar com una regadora,Ā loc. Estar mal del cap o foll.
Estar content com unes PasqĆ¼es, loc. Estar content i pagat.
Estar cucadaĀ una cosa, irĆ²n. Estar molt bona o ser excelent una cosa.
Estar dāuna personaĀ oĀ cosa fins a la coronetaĀ oĀ estar mĆ©s amunt de la coroneta, loc. Estar fart o cansat dāeixa persona.
Estar de barcella, loc. Estar de raonada, estar fent barrets.
Estar de bon any, loc. Estar gros.
Estar de bona gaita,Ā loc. Estar content, alegre o de bon humor.
Estar de cadira en un lloc, loc. Estar en un lloc habitualment.
Estar de chiu, loc. Parlar baix o en secret.
Estar de cos present,Ā estar el cadĆ ver dāuna persona expost.
Estar de gorja,Ā estar en predisposiciĆ³ de gojar.
Estar de jangla,Ā loc. Estar de broma, estar de conya
Estar de mala gaita,Ā loc. Estar de mala llet, cabrejat o malhumorat.
Estar de morros,Ā loc. Estar barallats. // Extrem dāun recipient, botella, etc., per a on ix el lĆquit.
estar de pachanĆ³Ā oĀ al pachanĆ³,Ā loc. Estar sense fer res, descansant o fer una cosa pero sense esforƧar-se massa i cĆ³modament:
Estar de punta,Ā loc. Estar en desacort o mig barallat en algĆŗ.
Estar de taba, loc. Tindre ganes de conversaciĆ³ poc sĆ©ria.
Estar de taina,Ā loc. Estar de festa o chala.
Estar de trompa,Ā loc. Estar mal avenguts, no tindre bones relacions dāamistat. // coloq. Borrachera
Estar deixat de la mĆ de Deu, loc. Estar abandonat sense lāatenciĆ³ necessĆ ria: El problema Ć©s que el teu barri estĆ deixat de la mĆ de Deu.
Estar deixat de la mĆ de Deu, obrar sense trellat, en desorde, sense possibilitats de fer res de profit.
Estar dins de la pellĀ dāalgĆŗ,Ā loc. Trobar-se algĆŗ en la mateixa situaciĆ³ que un atre.
Estar donat a la mala trampa, loc. Enfurit, furibunt.
Estar el gat en lāescudeller, loc. No haver mamprĆ©s encara a cĆ²ure el dinar, no tindre la cuina encara el dinar al fĆ²c.
Estar els fruits en la clau, loc. Estar en el punt just de madurea.
Estar en ama, servir, ser criat: Quan tenia quinze anys ya estava en ama.
Estar en amo,Ā servir a un senyor.
Estar en blanc, loc. No tindre notĆcies de res.
Estar en dejĆŗ, loc. fig. Que no sap alguna cosa, que no ha tengut notĆcia dāalguna cosa.
Estar en el cel, loc. Estar en una gran comoditat i satisfacciĆ³.
Estar en el formage,Ā loc. Estar atent a lo que passa.
Estar en el llim, loc. Ser o estar inocent de tot o absent en un debat, tema…
Estar en el moc penjant,Ā loc. Estar u a soles, abandonat, sense que ningĆŗ faƧa cas dāell.
Estar en els cabells de punta, loc. Estar espantat o admirat per alguna cosa o succƩs.
Estar en fusta, loc. ant. Trobar-se embarcat.
Estar en grĆ cia de Deu, estar en posiciĆ³ de rebre lāajuda divina.
Estar en la boca oberta, loc. No tindre molt de trellat.
Estar en la cama en alt,Ā loc. No fer gens de faena.
Estar en la figuera, loc. Estar despistat, sense enterar-se.
Estar en la lloca, loc. Estar en un lloc calentet i protegit: En hivern, quan fa fret, el vellet se passa tot lo dia en la lloca.
EstarĀ en la mĆ dāalgĆŗ una cosa, dependre de la seua elecciĆ³, del seu poder o voluntat.
Estar en la quinta guitza,Ā loc. Estar molt llunt.
Estar en les mans dāalgĆŗ, dependre de la seua elecciĆ³, decisiĆ³ o poder.
Estar en les Ćŗltimes barrades, loc. Estar a la mort o prĆ²xim a la mort.
Estar en les Ćŗltimes bocades, loc. Estar morint-se o a la mort. Estar una cosa a tall dāacabar.
Estar en pena, loc. Estar incĆ³modo; estar en mala posiciĆ³ una persona o cosa.
Estar en saĆ³, loc. Ser fĆØrtil, poder produir o tindre fills, ser el moment per a que una cosa done fruit.
Estar en taula, estar assentat en la taula de menjar.
Estar en un peu en lāaire, loc. Estar en una situaciĆ³ insegura o en una posiciĆ³ inestable.
Estar en un peu en la portaĀ oĀ en lo carrer,Ā loc. Estar a tall dāanar-seān o anant-seān.
Estar enamorat fins a les calces,Ā loc. Estar molt enamorat dāalgĆŗ, de forma exagerada.
Estar enmig del fanc, loc. Viure o estar en una situaciĆ³ deshonrosa.
Estar fet a bones fusades, loc. Se diu dāaquell que no resulta ser delicat; caprichĆ³s o malcriat.
Estar fet als ahucs, loc. Estar aveat a les burles o al menyspreu.
Estar fet pols, loc. Estar fet jaƧ o fet astelles.
Estar fet un all, loc. local. Estar cloixit, cansat i en dolor muscular per un esforƧ o molt de treball.
Estar fet un bou, loc. Tindre gran irritaciĆ³ o estar molt fort
Estar fet un drap, loc. Estar fet pols.
Estar fet un fideu, loc. Estar molt prim.
Estar fet un filadiƧ, loc. Estar irritat, alterat o cabrejat.
Estar fet un gosĀ de llanƧa, loc. Ser pereĆ³s.
Estar fet un huit, loc. Estar fet un embolic
Estar fet un lleĆ³,Ā loc. Estar fort i en molta energia.
Estar fet un Sant LlĆ zer, loc. En estat molt llamentable, ple de ferides o contusions.
Estar fet una aleluya,Ā loc. Estar extremadament prim.
Estar fet una cachapera,Ā loc. Estar vell i en alifacs.
Estar fet una coca, loc. Estar vell, en alifacs o baldat; estar molt cansat o cascat.
Estar fet una mar de llĆ grimes, plorar de manera abundant.
Estar fet una tonyina, loc. Estar molt cansat, desfet, desllomat, fet pols, fet jaƧ.
Estar fins a la veƧa,Ā loc. Estar una cosa plena, fins al coromull, a seny, de gom a gom.
Estar fins al collĀ de deutes o problemes, loc. Tindre molts deutes o problemes.
Estar fins al coromull, loc. Estar totalment ple. // inus. i local. Embolic, mal de cap.
Estar fins als collons, loc. Estar fart o cansat.
Estar fĆ²ra borres.Ā loc. local. DesconĆ©ixer un tema, estar fĆ²ra dāuna conversaciĆ³, dāun tema o assunt
Estar gĆ bia, loc. Estar foll.
Estar gat,Ā loc. Estar bufat o begut.
Estar gros com un canonge, loc. Estar gros i en bon aspecte.
Estar gros com un porcĀ oĀ mĆ©s gros que un porc, loc. Estar excessivament gros.
Estar gros de carn fugida, loc. Estar molt prim.
Estar guardant la llĆ ntia, loc. Estar mort i soterrat.
Estar JesĆŗs dāuna cosa, loc. No haver tastat o conegut una cosa. No saber res dāuna cosa.
Estar lligat de peus i mans, loc. No tindre llibertat per a obrar.
Estar malament de la mollera,Ā loc. No estar be del cap.
Estar mataām o et matarĆ©, loc. Estar molt enemistat, a matar.
Estar mĆ©s allĆ que acĆ, loc. coloq. Estar mĆ©s mort o en lāatre mĆ³n que viu o en este mĆ³n.
Estar mĆ©s clar que un ull de peix,Ā loc. Estar una cosa molt clara.
Estar mƩs content que un chiquet en sabates noves, loc. Estar content i pagat.
Estar mƩs content que un gat en dos rates, loc. Estar content i pagat.
Estar mĆ©s content que un gĆnjol, loc. Estar content i pagat.
Estar mƩs content que un gos en un tros, loc. Estar content i pagat.
Estar mĆ©s corregut que el gall de la passiĆ³, loc. Tindre molta experiĆØncia en qĆ¼estions sexuals.
Estar mĆ©s cremat que Carracuca, loc. Estar molt enujat, furiĆ³s, irritat.
Estar mĆ©s fart que Mahoma de la cansalada, loc. Estar molt fart dāu o dāuna cosa.
Estar mƩs gelat que un poll, loc. Estar entumit, congelat pel fret.
Estar mƩs perdut que Carracuca, loc. Estar completament perdut.
Estar mĆ©s perdut que la cuca en lāalfals, loc. Estar molt perdut, desconcertat.
Estar mĆ©s perdut que un garrofĆ en la mar,Ā loc. trobar-se molt perdut o desorientat.
Estar mƩs roig que un bou, loc. Estar molt roig.
Estar mĆ©s vert que una ceba,Ā loc. No estar preparat encara per a una cosa.
Estar mig mortĀ oĀ mĆ©s mort que viu, loc. Estar fatigat, debilitat.
Estar mira que aguaita, loc. Estar esperant en ansietat i vigilant que vinga o passe algĆŗ.
Estar molt primaĀ una cosa,Ā loc. Se diu dāuna cosa dubtosa, que necessita comprovar-se.
Estar mort a canyades, loc. Estar molt cansat, fet pols per un excĆ©s de treball o per haver fet un esforƧ fĆsic molt gran.
Estar nĆŗvolĀ oĀ fer nĆŗvol, estar el cel ple de nĆŗvol que tapen el sol, la lluna o les estreles: Hui estĆ nĆŗvol i no podem prendre el sol. Ahir feu nĆŗvol, vorem si hui ix el sol.
Estar o quedar-se net, loc. Estar o quedar-se sense diners o sense res de lo que es tenia en propietat.
Estar paret en paret, loc. Se diu de les construccions o habitĆ culs que compartixen una paret migera.
Estar pels nĆŗvols,Ā loc. Que tĆ© un preu molt elevat.
Estar per a pegar un esclafit, loc. Estar molt gros. // Punyada, colp violent.
Estar ple de ditades, estar ple de marques de dits bruts.
Estar sĆ com una poma, tindre molt bona salut.
Estar sempre de mampresa, loc. Estar sempre fent o ideant coses.
Estar sense un creuetĆĀ oĀ no tindre un creuetĆ,Ā no tindre diners, ser molt pobre.
Estar u a la mort,Ā loc. Estar morint-se.
Estar u fet jaƧ, loc. Estar u fet pols, molt cansat per un esforƧ o treball.
Estar u que bufa, loc. Estar molt irat o irritat.
Estar u que redola, loc. Estar molt gros, de manera que podria rodar com una pilota.
Estar una cantitat en clau, loc. En nĆŗmeros redons, sense que sobre res.
Estar una cosa al consonant,Ā estar conforme en una atra.
Estar una cosa en lāaire,Ā loc. Estar per resoldre, sense acabar.
Estar venut, loc. Estar desprotegit, estar en perill sense protecciĆ³.
Estar ya en el sermĆ³ de les galtades,Ā loc. Haver aplegat al moment mĆ©s important o final dāun acontenyiment.
EstarĀ oĀ posar-se enmig, com el dijous, loc. Posar-se o estar enmig dāun lloc de trĆ nsit, a on se fa nosa.
EstarĀ oĀ quedar mĆ©s fartĀ dāuna cosaĀ que Mahoma de la cansalada,Ā loc. Estar o quedar molt fart dāuna cosa.
EstarĀ oĀ quedar sense camisa, loc. Quedar-se en la pobrea, arruĆÆnar-se.
EstarĀ oĀ quedar-se mĆ©s frescĀ oĀ mĆ©s tranquil que una camarroja,Ā loc. Quedar-se o estar tranquil i en pau.
EstarĀ oĀ tindre a cor quĆ© vols,Ā loc. Estar o tindre satisfetes totes les necessitats i desijos.
EstendreāsĀ oĀ escampar-se com una taca dāoli, loc. Estendreās molt i rĆ pidament una cosa
Estirar de la llengua, loc. Fer que algĆŗ parle o conte coses.
Estirar els peus mĆ©s que la flassada,Ā loc. Excedir-se en mĆ©s de lo que es pot o es tĆ© permĆ©s.
Estirar les cames,Ā loc. Eixir a caminar, passejar.
Estirar-se els cabells, loc. Fer mostres de dolor o arrepenediment.
Estiuet de Sant MartĆ,Ā dies de bon orage, com si fora dāestiu, en el mĆ©s de novembre.
EstĆ³mec agraĆÆt,Ā persona que servix de manera servil a qui el beneficia, paga o mantĆ©.
Estrangulat de fam,Ā loc. En molta fam.
F
Faena matalafer, loc. local. Se diu en conte de dir el refrĆ complet:Ā āfer i desfer, faena del matalaferā.
Faixar-li a u el cap en una cosa,Ā loc. No pagar be algĆŗ o no pagar-li res per un treball fet.
Faltar un pĆØl,Ā una gota,Ā un pessic,Ā un sentiment,Ā faltar poc per a aplegar a concretar-se
Faltar una rosca ad algĆŗ,Ā loc. Faltar-li un poc dāenteniment.
Faltar-li a u un regĆ³,Ā loc. Tindre poc de trellat.
Faltar-li un bull com a les guixesĀ oĀ com a la col,Ā loc. No tindre trellat suficient.
Fam canina,Ā tindre molta gana de menjar.
Fam dolorosa,Ā dolor de lāepigastri que es produĆÆx quan lāestĆ³mec estĆ buit.
fava de garull,Ā i que es diu coloquialment de persones molt inocents
Fer a algĆŗ un nuc al rabo, loc. No poder-lo agarrar, ni fer-li res per haver mort o per estar llunt.
Fer a miquetes, loc. Esmenugar, esmicolar.
Fer a pĆ©ntol,Ā loc. Trencar, esgarrar una cosa en molts trossos.
Fer a trossos,Ā a miquetes,Ā ascles,Ā pols,Ā astellesĀ oĀ jaƧ, dividir una cosa en trossos, desfer-la.
Fer aconetes, loc. Acariciar als chiquets de bolquers.
Fer ad algĆŗ confrare de sant Lluc,Ā loc. Fer-lo cornut, perque el bou Ć©s el sĆmbol de lāEvangeli de sant Lluc.
Fer ad algĆŗ les fels amargues,Ā loc. Amargar ad algĆŗ, fer-lo passar per mals moments.
Fer agarrar el cabaƧ,Ā loc. Posar nerviĆ³s, alterar.
Fer anar lāaigua al seu molĆ, loc. Actuar en benefici propi.
Fer astelles,Ā destrossar o trencar una cosa: Sāha barallat en un amic i sāha fet astelles la camisa.
Fer aulea de sa personaĀ oĀ de son cos, loc. ant. Cometre adulteri, prostituir-se.
Fer barret,Ā loc. Entretindreās raonant en uns i atres; fer raonades, fer barcella, fer ramallola.
Fer bellotes,Ā loc. local. Fer esclafir els dits.
Fer blau de vara, loc. Pegar ad algĆŗ.
Fer boca de tĆtaro, loc. desus. Morir
Fer bon (o mal) estar, estar a gust, o a disgust en un lloc per lāambient o lāorage que fa en un lloc.
Fer bon cap,Ā ant. Que tĆ© bones qualitats per a dirigir una cosa.
Fer bon seny, loc. ant. Actuar en coneiximent, trellat o segons la raĆ³.
Fer bona randaĀ oĀ portar bona randa, loc. Tindre un mal resultat o eixir malparat; fer-la bona.
Fer botes, fer els gests que precedixen al plor.
Fer botiges, parlar de forma tallada o repetint sĆlabes, balbucejar.
Fer botiges, se diu del fet de refluir un lĆquit quan sāaboca en un atifell fent eixir lāaire de dins.
Fer braĆ³, flexionar el braƧ en forƧa per a marcar el bĆceps.
Fer camĆ, loc. Fer faena, seguida o treball.
Fer camĆ,Ā fer via, anar en una direcciĆ³ concreta.
Fer campaneta de combregar, loc. Fer pĆŗblica una cosa entre la gent, contant-la acĆ i allĆ .
Fer capa torera dāalguna cosa, loc. Fer la prĆ²pia voluntat sense llimitacions.
Fer capelletes, loc. Fer grupets o colles en parcialitats o idees contrĆ ries.
Fer cara de divendres, loc. Fer mala cara.
Fer caraĀ oĀ tindre cara a algĆŗ, loc. ant. Combatre o lluitar en algĆŗ.
Fer caraĀ oĀ tindre cara a algĆŗ, loc. ant. Donar-li ad algĆŗ lāatenciĆ³ que es mereix.
Fer cares,Ā loc. Se diu quan sāacaba de fer o de solucionar una cosa.
Fer carrell, loc. Anar acumulant deutes.
fer chambo,Ā loc. Fer un bon negoci o compra.
Fer chiu,Ā loc. Fer bona amistat dos persones, ser bons amics, fer jou.
Fer chĆ²p, loc. local. Afonar-se, arruĆÆnar-se.
Fer coll de figa, loc. Morir-se.
Fer conte dāalgĆŗ,Ā loc. Cuidar a algĆŗ.
Fer cĆ³rrer,Ā loc. Fer circular, difondre.
Fer cossigolles la pancha,Ā loc. Produir sensaciĆ³ de ganes de menjar, dāapetit.
Fer costat,Ā loc. Ajudar, recolzar, protegir.
Fer costella, loc. ReforƧar, aglutinar o aportar noves forces, fer costat.
Fer creuetes,Ā loc. Partir alguna cosa.
Fer creure que un burro vola, loc. Induir a donar per certes, coses que sĆ³n absurdes o impossibles.
Fer dāuna puƧa un cavall,Ā loc. Exagerar en extrem.
Fer de fuster,Ā ferrer, etc. Eixercir estos oficis sense ser un professional.
Fer de la boca cul, loc. No complir la paraula donada o fer-se arrere en lo dit o promƩs.
Fer de lo negre blancĀ oĀ fer vore lo negre blanc, loc. Fer que les coses pareguen lo contrari de lo que sĆ³n.
Fer de vert bru, loc. Donar a entendre una cosa quan Ć©s una atra diferent.
Fer del blancĀ oĀ del negre groc, loc. Enganyar, canviar
Fer del cel paella, loc. ant. Fer vore o fer creure lo que no Ć©s o no existix.
Fer dentsĀ oĀ fer les dents llargues,Ā donar enveja o donar ganes dāalguna cosa.
Fer diables sense mole,Ā loc. Fer coses molt difĆcils, tindre molta habilitat i astĆŗcia.
Fer eixir ad algĆŗ els cabells verts, loc. Fer que algĆŗ passe molta pena, provar la paciĆØncia.
Fer eixir el suc de la taronja,Ā loc. Obtindre un resultat positiu.
Fer eixir els cabells verts, loc. Complicar-li a u molt les coses.
Fer el cap roig ad algĆŗ, loc. Matar ad algĆŗ.
Fer el carret ad algĆŗ, per ext. Cortejar un home a una dĆ²na.
Fer el cirialot, loc. Estar dret, desficiĆ³s i incomodant als demĆ©s.
Fer el cul gros ad algĆŗ,Ā loc. Adular a una persona, beneficiar-la.
Fer el culet de la gallineta,Ā loc. Unir les puntes dels dits dāuna mĆ , se diu quan se tĆ© molt de fret: Tinc les mans engarrotades, no puc fer el culet de la gallineta.
Fer el gos,Ā loc. Estar sense ocupaciĆ³
Fer el guany de Na Peix frit,Ā loc. ant. Fer un mal negoci.
Fer el jagantet,Ā loc. Fer-se el valent.
Fer el joc ad algĆŗ, loc. Favorir ad algĆŗ indirectament.
Fer el llit, parar-lo.
Fer el manta, loc. Fer el gos, no fer faena.
Fer el negoci de Na Peix frit, que el venia a quatre i el comprava a sis, loc. Fer un mal negoci, tindre grans pĆØrdues.
Fer el paperot, loc. Fingir alguna cosa per a obtindre un benefici, fer comĆØdia… // ActuaciĆ³ molt bona que fa un actor en una obra de teatre o pelĆcula.
Fer el porc,Ā loc. Obrar dāuna manera innoble o bruta.
Fer el romiage, loc. Fer la narraciĆ³ dāuna cosa, generalment llarga.
Fer el ronso, loc. Actuar en lentitut per perea o por.
Fer el tĆ²fol, loc. Fer el fava, mec, bovo.
Fer el traspĆ s, loc. Rel. Abstindreās de menjar des del dijous sant a mitan matĆ fins al dissabte sant a lāhora de tocar glĆ²ria.
Fer el verre,Ā loc. Fer lāanimal
Fer el verro, loc. Fer lāanimal.
Fer en un viage dos manats,Ā loc. Matar dos pardals dāun tir.
Fer envenziĆ³,Ā corbar-se o perdre la verticalitat una cosa.
Fer esment,Ā recordar, dur a la memĆ²ria.
Fer faenaĀ oĀ treballar com un negre, loc. Treballar de manera intensa.
Fer faena,Ā treballar.
Fer fallanca,Ā loc. Fer un intent sense ĆØxit.
Fer fer ad algĆŗ les fels amargues,Ā loc. Amargar ad algĆŗ, fer-lo passar per mals moments.
Fer fer ad algĆŗ randa sense boixos,Ā loc. Fer-li fer coses molt difĆcils.
Fer figa, loc. Fallar-li a u les cames.
Fer filar ad algĆŗ, loc. Manipular la voluntat dāalgĆŗ, fer-li fer coses que en realitat no vol fer.
Fer foja,Ā loc. Fer fugina, deixar dāassistir a escola, al treball, etc.
Fer fosca, loc. Estar fosc; que sāhi veu malament o no sāhi veu.
Fer fredat, fer por, causar horror: La tronada Ć©s tan gran que fa fredat.
Fer frescaĀ oĀ fresqueta,loc. Que lāorage estĆ relativament fret.
Fer fugina, loc. No assistir a un lloc al qual se devia anar, com ara a un examen, al treball, a lāescola, a missa etc.
Fer gaites, loc. Fer broma.
Fer golaĀ oĀ goleta,Ā provocar les ganes dāuna cosa.
Fer harca, apedregar-se els chiquets.
Fer i desfer, loc. Tindre poder absolut, Ć mplies facultats per a obrar.
Fer jaƧ, loc. Fer astelles alguna cosa.
Fer jou,Ā loc. Tindre bona relaciĆ³ dāamistat.
Fer lāafaram, loc. Fer animalades, actuar sense trellat.
Fer lāĆ guilaĀ oĀ lāaguileta, loc. Fer bovades, fer el mec.
Fer lāĆ ngel,Ā loc. Fer-se el bo quan interessa.
Fer lāase,Ā fer estupidees o barbaritats.
fer lāenguisqueta, loc. Fer la punyeta, fer la mĆ .
Fer lāesqueta, loc. Fer la punyeta.
Fer lāorella sorda, loc. Desentendreās dāun assunt fent com que no sabem res dāell.
Fer lāorso, loc. Fer el bambau, fer bovades.
Fer lāullastre, loc. Situar-se en el cap en terra i les cames per amunt. fig. TambĆ© significa fer tot lo possible per a conseguir una cosa casi impossible
Fer lāullet, loc. Tancar un ull tenint obert lāatre, cosa que es sol fer com a senyal ad algĆŗ.
Fer la becadaĀ tambĆ© es diuĀ fer la sestao localmentĀ fer el ple de migdia.Ā Erro que es produĆÆx degut a una distracciĆ³.
Fer la canya a algĆŗ, loc. Riureās dāalgĆŗ, fer-li burla.
Fer la col,Ā loc. Fer la punyeta.
Fer la coleta, loc. Molestar, fotre, importunar.
Fer la consumeta ad algĆŗ,Ā loc. Demanar coses ploriquejant, gemecant.
Fer la contra, loc. Dur la contrĆ ria, opondreās.
Fer la creuĀ oĀ fer creu i rallaa una cosa o una persona, loc. Adquirir el propĆ²sit de no tornar a tindre cap de relaciĆ³ en ella.
Fer la doblada, loc. Fer la girada del llit.
Fer la dula, loc. Perdre el temps.
Fer la farda,Ā loc. Anar-seān dāun lloc sense pagar lo que es deu.
Fer la figuereta,Ā Posar-se cap per avall aguantant-se en les mans o en el cap i quedant-se de forma vertical mantenint lāequilibri.
Fer la girada del llit,Ā fer-lo, preparar-lo per a dormir.
Fer la guala,Ā loc. Donar la llanda.
Fer la guitza ad algĆŗ,Ā loc. Molestar-lo, destorbar-lo, fer-li la punyeta.
Fer la llanterna, loc. local. Fer el ploricĆ³ sense motiu.
Fer la mĆ , loc. Fastidiar, incordiar, enguiscar, fotre. ant. Masturbar.
Fer la mona, loc. Fer monades, bovades o postures davant dāun espill o davant dāalgĆŗ.
Fer la punyeta, loc. Molestar, fotre, importunar.
Fer la rata,Ā loc. Furtar alguna cosa a chicotetes cantitats.
Fer la ronsa,Ā loc. Entretindreās o engrunsar-se a lāhora de fer una cosa per a no fer-la o esperant que un atre la faƧa.
Fer la rosca ad algĆŗ,Ā loc. Procurar agradar a u per a traure algun profit.
Fer la seua,Ā loc. Actuar mogut pel propi interĆ©s, encara que siga en perjuĆ dāun atre.
Fer la traveta,Ā loc. Posar el peu o cama per a que algĆŗ entropece. Posar dificultats.
Fer la vora,Ā ribetejar.
Fer llegua per hora,Ā ant. loc. Fer molt de camĆ.
Fer llenya, arreplegar llenya.
Fer llit,Ā estar en el llit per malaltia.
Fer llumenetes els ulls,Ā loc. Lluir els ulls com a conseqĆ¼ĆØncia dāhaver begut massa alcohol.
Fer lo borgunyĆ³Ā oĀ burgunyĆ³, loc. ant. Fer-se el desentĆ©s.
Fer lo que al cul li done la gana, loc. Fer lo que li abellix, lo que mana la seua voluntat.
Fer mal ses faenes, loc. ant. Cometre adulteri les dĆ²nes o prostituir-se.
Fer mala olorĀ oĀ no fer bona olorĀ oĀ fer olor a socarrim,Ā loc. Tindre mal aspecte, presentar indicis desagradables, incorrectes, illegals, etc.
Fer mala sanc,Ā loc. Provocar un sentiment dāagonia, atormentar.
Fer mĆ©s calent que un allĀ ad algĆŗ,Ā loc. coloq. Pegar o calfar ad algĆŗ a colps.
Fer mĆ©s mal que un porc solt en un camp regat,Ā loc. Fer molt de mal, donar molt de quefer o molt de treball.
Fer mĆ©s mal que una tronadaĀ oĀ que una pedregada, fer moltĆssim mal.
Fer moure, loc. Excitar sexualment un afrodisĆac: Diuen que la canella i el marisc fan moure.
Fer nit, passar la nit en un lloc: Se feu fosc i feren nit en una cabanya.
Fer nonoĀ oĀ noneta,Ā loc. infantil. Dormir.
Fer nosa, loc. Molestar.
Fer oĀ donar oix, causar repugnĆ ncia, bossera o ganes de bossar.
Fer olorĀ (de tal o tal cosa), ser indici, tindre aparĆØncia. Estes histĆ²ries fan olor a mentira.
Fer ombra ad algĆŗ, loc. Enfosquir els seus mĆØrits, el seu talent, etc., en els propis.
Fer ous ad algĆŗ, loc. Ballar-li els nanos.
Fer pala,Ā loc. Se diu quan no sāha caƧat o peixcat res
Fer pancha una cosa, loc. Tindre una part de superfĆcie que no seguix la llĆnea recta i forma una convexitat: La paret fa pancha.
Fer parar la taravellaĀ a algĆŗ, loc. Fer callar a algĆŗ.
Fer part i mitat,Ā loc. Repartir
Fer passar a u pel cos dāuna agulla,Ā dominar a una persona.
Fer passar ad algĆŗ en raons,Ā entretindreāl parlant, sobretot en excuses.
Fer passar lāestret de Gibraltar,Ā loc. Fer-li passar ad algĆŗ dificultats, penes, mals moments, situacions difĆcils.
Fer passar per un cos dāagulla,Ā loc. Obligar a una persona a fer la santa voluntat dāuna atra per molt que li coste o difĆcil que siga; dominar per complet a una persona.
Fer perdre la crisma,Ā posar nerviĆ³s, irritar fins a fer perdre el trellat.
Fer plorar a les pedres, loc. Ser molt dolorosa o patĆØtica una cosa, una situaciĆ³, etc.
Fer plorar, loc. Donar llĆ stima.
Fer polsĀ una cosa, loc. Destruir-la, desfer-la totalment.
Fer poreta, loc. Fer por.
Fer porra, no peixcar res un peixcador o no caƧar res un caƧador.
Fer preguntes de cacauer,Ā loc. Fer preguntes destrellatades o simples.
Fer puntaĀ (oĀ puntes) ad algĆŗ o ad alguna cosa, loc. Opondreās, posar resistĆØncia o obstĆ culs ad alguna cosa.
Fer punts, loc. Fer mĆØrits per a conseguir una cosa: Treballa molt en la fĆ brica perque vol fer punts per a que el facen encarregat.
Fer raons, fer observacions, opinar, reflexionar.
Fer rogle de moros,Ā loc. Obrir pas, aclarir el terreny.
Fer rogle,Ā loc. Fer-se escoltar o respectar.
Fer sanc ad algĆŗ, ferir-lo.
Fer son dret camĆ, loc. ant. Morir-se.
Fer tabac, loc. Fer pols, trencar a trossos chicotets, maltractar fĆsicament.
Fer taleca, loc. Caure mort.
Fer tanta grĆ cia com un raig en el ventreĀ oĀ sentar com un raig en el ventre,Ā loc. Sentar molt malament una cosa o no agradar gens ni miqueta.
Fer taula rasaĀ dāuna cosa, loc. EscomenƧar des del principi borrant tot lo anterior.
Fer temps,Ā deixar passar el temps en espera dāalguna atra cosa.
Fer tenca,Ā loc. local. Caure dins de la sĆ©quia algĆŗ.
Fer tests, loc. Trencar un atifell de fanc.
Fer tornar gĆ bia, loc. Fer tornar foll.
Fer trufa,Ā loc. Fer burla.
Fer u el geni, loc. Fer u lo que li dona la gana.
Fer un bocĆ,Ā fer una parada en el treball per a menjar o beure.
Fer un diner en sĆØt nucs ,loc. Ser molt agarrat o tacany.
Fer un encisam,Ā loc. Fer un empastre, crear un gran desorde.
Fer un floronco ad algĆŗ, loc. Molestar a alguna persona.
Fer un fret que bada les penyes, loc. Fer molt de fret.
Fer un fret que pela naps,loc. Fer molt de fret.
Fer un fret que pela,loc. Fer molt de fret.
Fer un mĆ²sĀ oĀ pegar un mĆ²s,Ā loc. Menjar un poc.
Fer un nuc a la coa, loc. Beneficiar o fer un gran favor a una persona.
Fer un ou de dos rovells,Ā loc. Fer una cosa fĆ²ra de lo comĆŗ i extraordinĆ ria.
Fer un pa com unes hĆ²sties, loc. Fer una obra calamitosa, fer un gran desbarat.
Fer un penjollĀ dāalgĆŗ,Ā loc. Penjar-lo, estrangular-lo en la forca.
Fer un sol que atalba,Ā loc. Fer un sol molt fort, lluir molt fort el sol
Fer un toc,Ā tocar per telĆ©fon, telefonejar.
Fer una atra cara,Ā loc. Se diu quan algĆŗ estava mal de salut i en acabant tĆ© una atra aparĆØncia fĆsica millor.
Fer una barcella, loc. Fer un barret, fer una raonada, fer una ramallola.
Fer una cosa en els cinc sentits,Ā loc. Fer una cosa en molta atenciĆ³.
Fer una cosa en els peus, loc. Fer-la malament, sense mirament.
Fer una cosa en mala llet, loc. Fer-la en malĆcia.
Fer una cosa per baix cama, loc. Fer una cosa sense ninguna complicaciĆ³, en facilitat.
Fer una falla de tot, loc. Se diu quan se vol desfer o destruir una cosa i escomenƧar de nou per estar en desacort o disconforme en ella.
Fer una mort, loc. Cometre un homicidi, matar ad algĆŗ.
Fer una ramallola, loc. Fer un barret, fer una raonada entre algunes persones, fer una barcella.
Fer una roda,Ā loc. Pegar una volta gran en conte dāanar a un lloc directament.
Fer vela,Ā escomenƧar el seu camĆ una embarcaciĆ³ de vela.
Fer verema,Ā loc. Fer pols, astelles o jaƧ una cosa.
Fer vindre de son temps a una dĆ²na, ant. Provocar-li la menstruaciĆ³.
Fer vore lo negre blanc, loc. Enganyar o fer creure les coses de manera diferent a com sĆ³n.
FerĀ oĀ eixir fallanca,Ā frustrar-se una cosa, no eixir com sāesperava o caldria: Les bajoquetes han fet fallanca enguany i no han granat.
FerĀ oĀ traure pancha, loc. Fer gros o mĆ©s voluminĆ³s el ventre.
FerĀ una cosaĀ en el peu esquerre,Ā loc. Fer-la malament i en mal resultat.
Fer-ho vindre tot a lāull de la mola, loc. Organisar les coses per a que donen el mĆ xim benefici.
Ferir una vegada en el clau i tres en lāenclusa,Ā loc. Errar mĆ©s que encertar.
Fer-la bona,Ā loc. Fer una cosa molt malament creant un problema o greu perjuĆ.
Fer-la com un lluƧ, loc. Fer-ne una grossa, fer un desbarat.
Fer-li a algĆŗ el buit,Ā loc. Ignorar-lo i aĆÆllar-lo en el tracte.
Fer-li a u cosquerelles una cosa, loc. Excitar-lo, crear-li curiositat.
Fer-li a u el caldo gortĀ oĀ gros, loc. Beneficiar voluntĆ ria o involuntĆ riament a un atre.
Fer-li a u els ulls caneletes, loc. Fer-li llanternetes; vore purnes
Fer-li cagar a u una cosa,Ā loc. Fer-li pagar o que li pese a u una cosa.
Fer-li el flare el chicot a la chicota, loc. local. Se diu del fet de trencar una relaciĆ³ sentimental i lāembrutament posterior de pintura de la porta de casa de la chicota.
Fer-li passar a u mĆ©s que Sant AgustĆ tĆ© escrit,Ā loc. Fer-li passar molt i generalment coses ingrates.
Fer-li passar la garrofaĀ (ad algĆŗ),Ā loc. Fer-li engolir un mĆ²s.
Fer-li-la sabatera,Ā en el joc de pilota valenciana es diu quan u dels jugadors o un equip no fa ni un joc en tota la partida.
Fer-lo a u madur, loc. Magolar-lo, cascar-lo, generalment a colps.
Fer-ne de les seues,Ā loc. Actuar sense consideraciĆ³ i fent maldat generalment.
Fer-ne de verdes i de madures, loc. Fer de tot, de qualsevol classe.
Ferrer, ferrer, manyĆ , manyĆ ,/ tinc ganes de cagar;/ si no cague hui cagarĆ© demĆ . Se diu per a que els chiquets facen de ventre.
Fer-se a la fanzella dāalgĆŗ, loc. Adaptar-se a lāopiniĆ³ dāuna atra persona; fer-se molt amic dāalgu.
Fer-se a la vora, loc. Apartar-se, fer-se a un costat.
Fer-se bones bragues, loc. Trau-re li profit a una cosa.
Fer-se coca una cosa, loc. Desfer-se, trencar-se, destrossar-se.
Fer-se creus dāuna cosa,Ā demostrar admiraciĆ³ per alguna cosa que es veu extraordinĆ ria.
Fer-se dāor, loc. Fer-se molt ric.
Fer-se damunt, no poder contindre la defecaciĆ³.
Fer-se de dia, eixir el sol pel matĆ.
Fer-se de nit,Ā fer-se fosc, pondreās el sol.
Fer-se de penques, loc. No accedir ad allĆ² que es demana.
Fer-se de senyalar, loc. Distinguir-se, destacar-se singularisar-se entre uns atres o una colectivitat.
Fer-se de ventreĀ , no poder contindre la defecaciĆ³.
Fer-se el conte del perdut,Ā loc. Abandonar i deixar de treballar o lluitar en un treball, negoci… per desesperaciĆ³ quan ya no es veu soluciĆ³ o futur i es veu tot perdut.
Fer-se el conte,Ā loc. Fer-se a lāidea, assumir, acceptar una cosa.
Fer-se el desmenjat,Ā loc. Fingir inapetĆØncia dāallĆ² que real i efectivament se desija.
Fer-se el llonguis,Ā loc. Fer com qui no sap, veu, entĆ©n… quan en realitat sĆ que ho sap, veu, entĆ©n… Desentendreās dāun tema o assunt.
Fer-se el minso, loc. Fer-se el tranquil, aparentar tranquilitat.
Fer-se el monyo, loc. Pentinar-se.
Fer-se fadrĆ, fer-se major una persona.
Fer-se ganyir, loc. Tindre paciĆØncia i resignar-se.
Fer-se gros,Ā engrossar-se.
Fer-se lāamo, loc. Apropiar-se indegudament dāalguna cosa. Guanyar-se lāacceptaciĆ³ o confianƧa dels demĆ©s en un lloc o grup. Aplegar al domini dāuna situaciĆ³: No sabia res de vendre coches i en quatre dies sāha fet lāamo.
Fer-se la boca aigua, loc. Sentir una necessitat molt gran de beure o menjar una cosa per estar molt bona o agradar molt.
Fer-se la mĆ ,Ā masturbar-se.
Fer-se la palleta,Ā incomodar-se, disgustar-se, estar irritat.
Fer-se mereixedor dāuna cosa:Ā Sāha guanyat una recompensa.
Fer-se nĆŗvol,Ā cobrir-se el cel de nĆŗvols tapant el sol, la lluna o les estreles: De colp i repent se feu nĆŗvol i escomenĆ§Ć a ploure.
Fer-se prim,Ā aprimar-se.
Fer-se resĆ²,Ā loc. Donar notĆcia o comentar una cosa.
Fer-se sal i aigua,Ā loc. Suar molt, i tambĆ© posar-se tou.
Fer-se un carabassĆ,Ā loc. local. Fartar-seān de menjar
Fer-se un pam de greix,Ā loc. Gojar en gran mida.
Fer-se un poll de juliol, loc. Amerar-se; banyar-se o chopar-se molt.
Fer-se una coca, loc. Deformar-se per un colp fet en violĆØncia.
Fer-se vore,Ā loc. Exhibir-se, menejar-se per a atraure lāatenciĆ³ dels demĆ©s sobre sĆ mateix, per interĆ©s o vanitat.
Fer-seĀ oĀ banyar-se com una chopa, loc. Banyar-se molt, chopar-se.
Fer-seān una,Ā loc. coloq. Prendre una copa, beure alguna cosa.
Fer-se-li a u el fege com una batzola,Ā loc. Danyar-se el fege, fer-se gran o inflamar-se per menjar o beure coses insanes.
Fer-se-li fosc ad algĆŗ, loc. Que se li fa complicat solucionar, dessifrar o aclarir una qĆ¼estiĆ³ o superar un obstĆ cul, maldecap o problema.
Fet dāalfanic, ser dāalfanicĀ oĀ ser un alfanic, loc. Ser una persona molt delicada i frĆ gil.
Fet i dret,Ā se diu de la persona madura i responsable.
Fiar-se dāase negre, anar errat o enganyat.
Ficar ad algĆŗ el braƧ dins de la mĆ nega,Ā loc. Despreciar ad algĆŗ
Ficar ad algĆŗ en el fanc, loc. Posar ad algĆŗ en una situaciĆ³ compromesa, perillosa.
Ficar cullerada,Ā loc. Manifecejar, intervindre en alguna cosa sense haver-ho requerit ningĆŗ.
Ficar el clau per la cabota, loc. Encabotar-se, obstinar-se en coses impossibles.
Ficar el dit en la boca ad algĆŗ, loc. Se diu per a indicar que u no estĆ fava perque si li fiques el dit en la boca segur que mossega.
Ficar el moc en una cosa, loc. Ficar-se a on no caldria.
Ficar el nas en una cosa, loc. Intervindre en un tema aliƩ
Ficar els dits en la boca,Ā loc. Fer parlar ad algĆŗ
Ficar la cullera, loc. Manifecejar, intervindre en alguna cosa sense haver-ho requerit ningĆŗ.
Ficar la cullerada,Ā loc. Intervindre en un tema aliĆ©.
Ficar lo bordĆ³, loc. ant. Detindreās o quedar-se en un lloc de manera permanent.
Ficar tota la carn dins de lāolla,Ā loc. Utilisar tots els efectius per a conseguir una cosa.
Ficar voresĀ ad algĆŗ, loc. Posar-li determinis o condicions.
FicarĀ oĀ fer entrar pels ulls,Ā loc. Fer entendre una cosa ad algĆŗ mostrant-li lāevidĆØncia.
Ficar-li-la a u fins al mĆ necĀ oĀ la manƧaneta,Ā loc. Enganyar-lo totalment.
Ficar-se dins dāun ventre de peix,Ā loc. Amagar-se molt ben amagat.
Ficar-se en un fanc, loc. Posar-se en una situaciĆ³ difĆcil i complicada.
Ficar-se en un regatĀ oĀ en un carrer que no trau cap,Ā loc. Posar-se en situacions o temes difĆcils de resoldre.
Ficar-se la llengua al cul,Ā loc. Voreās obligat a callar.
Ficar-se per un cos dāagulla, ser molt viu i saber buscar-se la vida.
Ā”Fica-tāho pel cul!, loc. vulg. ExpressiĆ³ que indica despreci per alguna cosa que sāha donat.
Figa molla,Ā home o dĆ²na molt delicat i sense espenta.
Fil per agulla, loc. De manera detallada: Māho contĆ tot fil per agulla.
Fil per randa,Ā loc. Se diu de coses contades o narrades minuciosament, en molts detalls.
Filar prim, loc. Mirar o tindre en conte fins els mĆ©s mĆnims detalls dāuna cosa.
Fins a la mort,Ā loc. Fins al final o per a sempre.
Fins acĆ hem arribat,Ā loc. Expressa que no sāestĆ dispost a acceptar o consentir res mĆ©s.
Fins al moll dels ossos,Ā loc. Fins a lo mĆ©s Ćntim.
Fins les morques,Ā loc. Fins a lo mĆ©s Ćntim, fins al fondo.
Flac com lāarquet dāun violĆ, molt flac o prim.
Folla fembra, ant. Prostituta.
FĆ²ra dāaixĆ², fĆ²ra de,Ā prescindint de la cosa en qĆ¼estiĆ³. Equival aĀ excepte, llevat de, tret de: No puc menjar formage, fĆ²ra dāaixĆ² menge de tot.
FĆ²ra de lloc, cosa dita en un moment que no tocava, de manera inoportuna.
FĆ²ra mida, en gran manera.
FĆ²ra vila, dialect. A les afores dāuna poblaciĆ³.
Foradar el sol,Ā loc. Eixir el sol entre nĆŗvols.
Fort com el ferro,Ā loc. Se diu dāuna cosa que Ć©s molt dura.
Fosc com una gola de llop,Ā loc. Molt fosc; que no sāhi veu.
Fotreās una Ć²stia, un bac, una trompada… loc. coloq. Pagar-se una Ć²stia o trompada, caure un bac
FotreāsĀ alguna cosa de menjar o beure:Ā Sāha fotut un entrepĆ de botifarres en faves que acaba en Espanya.
Fotut i arrimat al marge, loc. Derrotat, molt malament.
Fregar la bufaĀ ad algĆŗ, loc. Donar sabĆ³ ad algĆŗ, adular-lo, elogiar-lo, afalagar-lo alimentant la seua vanitat.
Fregint i menjant,Ā loc. Tindre els recursos bĆ sics per a viure al dia, sense possibilitat dāaforrar.
Fregir a lo ramon ramon,Ā loc. Se diu dels vegetals, generalment la ceba, que es sofrigen llaugerament pegant-los unes voltetes al fĆ²c i quedant mig crus.
Fresc com un espĆ rrecĀ oĀ com una rosaĀ oĀ com una camarroja,Ā loc. Molt fresc o tranquil.
Fugir com el dimoni a la creu,Ā oĀ com un dimoni, oĀ com un rellamp,Ā loc. Fugir en molta rapidea.
Fugir com el dimoni de la creu,Ā loc. Tindre una gran por, fugir mĆ©s que a pressa.
Fugir de la tronada, loc. Anar-seān dāuna discussiĆ³ forta o baralla. Fugir dāun enfrontament o del perill.
Fugir del fanc i caureĀ en lo tarquim,Ā loc. Passar dāuna situaciĆ³ roĆÆn a una atra pijor.
Fugir del fĆ²c i caure dins de les brases, loc. Eixir-seān dāun perill o problema per a caure en un atre pijor.
Fuig del mĆ³n i passa a Gorga,Ā loc. Se diu fent burla als habitants de Gorga.
Ā”Fuig!,Ā interjecciĆ³ que equival aĀ llevaāt, apartaāt, ves-teān:Ā Fuig dāacĆ i no tornes.
Fum de canyots (o de canyes),Ā loc. Cosa sense importĆ ncia ni consistĆØncia, sense contengut.
Fumar mƩs que un carreter, loc. Fumar molt.
G
Gastar manco que la bocina dāun aviĆ³,Ā loc. Gastar molt poc.
Gat de nau,Ā jove aprenent de grumet.
Gat vell, se diu de qui tĆ© experiĆØncia i no es deixa enredrar o enganyar en facilitat.
Gatets i gossets,Ā loc. Tot lo mĆ³n.
Gelar la sanc,Ā loc. Impressionar fortament.
Gelat com un rave,Ā loc. Que estĆ gelat, que sent molt de fret en el cos.
Gens ni miqueta,Ā gens.
Gent de bona capa, loc. Gent que tĆ© bona situaciĆ³ econĆ²mica.
Gent de la pota badada,Ā manera satĆrica de referir-se a les dĆ²nes.
Gent de la vall, gent de carall,Ā se diu per a referir-se als habitants de la Vall dāUxĆ³.
Gent de mija capa, loc. Gent de no molt bona situaciĆ³ econĆ²mica.
Girar cap en coa, loc. Girar-se, pegar la volta i anar-seān o fugir.
Girar de camĆ,Ā loc. Apartar-se del camĆ recte.
Girar el cul, loc. Girar-se dāesquenes per desconsideraciĆ³, indiferĆØncia, menyspreu.
Girar els ulls en blanc,Ā loc. Mirar cap amunt sense girar el cap de manera que queda a la vista nomĆ©s el blanc dels ulls.
Girar en redĆ³, girar pegant mija volta.
Girar full,Ā loc. Passar dāun tema a un atre, deixar estar un tema.
Girar vela, desistir de lo que u pretenia, canviar dāopiniĆ³.
GirarĀ (algĆŗ)Ā com una calƧaĀ oĀ calcetĆ,Ā loc. Canviar dāidees, de plantejaments, dāideologia, etc
Gitar-se en les gallines,Ā loc. Gitar-se ben enjorn.
Gorga, ParĆs i Roma,Ā loc. Se diu indicant que els habitants de Gorga sĆ³n presuntuosos.
Gort com un torrellĆ³,Ā loc. Frase utilisada per a referir-se a una persona o animal que estĆ massa gros.
Gota a gota,Ā loc. En cantitats mĆnimes pero constantment.
GrĆ cies a Deu i en bona hora ho diga, loc. Expressa agraĆÆment per alguna cosa.
GrĆ cies a Deu que em tire en terra!, i lāamortallaven. Les grĆ cies se donen una volta ben fart.
GrĆ cies a Deu, expressiĆ³ que indica que alguna cosa sāha produĆÆt en normalitat o ha acabat be.
GrĆ cies al pardal dāAlcoy, que quan anĆ a volar, no tenia ales, loc. Se diu per a referir-se a una ajuda que aplega quan ya no cal o que resulta ineficaƧ.
Gran res, gran cantitat.
Grat i grĆ cies, ant. Mostra dāagraĆÆment, reconeiximent o gratitut.
Groc com la cera,Ā molt groc.
Gros com una foca, una tedesca, un porc…Ā loc. Molt gros.
Grossa com una tedesca,Ā loc. Se diu dāuna dĆ²na molt grossa.
Guala terrera,Ā coloq. Excrement humĆ .
Guanyar la joya, loc. Guanyar el primer premi, conseguir una cosa digna dāun premi.
Guanyar punts, loc. Adquirir mĆØrits.
Guanyar-se el cel,Ā loc. Conseguir en la terra lāentrada en el cel per haver fet algun sacrifici.
Guanyar-se el jornal, treballar dur, en dedicaciĆ³ i entrega.
Guanyar-se la pataqueta,Ā loc. Guanyar-se el sustent o la vida.
Guanyar-se la vida, treballar per a obtindre beneficis econĆ²mics i materials per a poder viure.
Guanyar-se les veces, loc. Guanyar-se el sustent o la vida.
Guardar les espales ad algĆŗ,Ā resguardar, cuidar ad algĆŗ protegint-lo.
Guardar per a quan bruny la canya, loc. Guardar per a lāhivern quan no hi ha res en el camp.
Guardar una cosa per a llavor de rave,Ā loc. IrĆ²nicament se diu quan no cal guardar una cosa.
H
Hacer carasĀ , loc.Ā Se dice cuando se acaba de hacer o de solucionar algo.
Hacer lechoĀ , hacer polvo, hacer astillas, destrozar.
Hacer mal ses faenasĀ , loc.Ā ant.Ā Adulterio las mujeres o prostituirse.
Hacer palaĀ , loc.Ā Se dice cuando no se ha cazado o pescar nada.
Haver bonĀ oĀ mal tall,Ā loc. Haver o no en abundĆ ncia.
Haver de bollit,Ā loc. Se diu davant dāuna situaciĆ³ greu, problemĆ tica, perillosa, desagradable: Mira quin problema tāhas creat; Ć©s que hi ha de bollit.
Haver de menester Deu i ajuda.Ā CostarĀ oĀ necessitar Deu i ajuda, haver de fer un gran esforƧ o treball, ser molt difĆcil.
Haver dimoni, ant. Estar posseĆÆt dels dimonis. // fig. Persona o animal molt temible per la seua audĆ cia, forƧa, activitat, idees..
Haver grat, ant. Sentir o trobar plaer.
Haver llevat els mocs ad algĆŗ, loc. Haver criat ad algĆŗ des de chicotet.
Haver menesterĀ oĀ de menesterĀ oĀ tindre menester, tindre necessitat.
Haver mĆ©s que mosques,Ā loc. Haver molts.
Haver moros en la costa, loc. Haver un perill o gent que pot escoltar lo que diem o lo que fem quan no volem que se nos escolte o veja.
Haver per a dies i olles,Ā loc. Tindre per a molt de temps.
Haver per a donar i vendre,Ā loc. Abundar una cosa.
Haver per a llogar cadires, loc. Ser una cosa digna de vore.
Haver roba estesa,Ā loc. Se diu quan algĆŗ no pot escoltar lo que es diu, generalment chiquets.
Haver segut primer bagassa que bona dĆ²na, loc. Tindre experiĆØncia en un tema de manera que no Ć©s possible enganyat.
Haver tallat el melic ad algĆŗ, loc. Guanyar la voluntat dāalgĆŗ.
Haver-ne per al mĆ©s valent, loc. Se diu davant dāuna cosa greu o important
Haver-se de contar, loc. Tindre valor, importar
Home de palla,Ā home sense personalitat, sense voluntat prĆ²pia; tambĆ© es diu de lāhome manipulat per un atre.
Home de pĆØl en pit,Ā loc. Home de molt corage, vigorĆ³s, robust.
Home moll, home de carĆ cter dĆØbil.
HĆ²mens, homenets i cadiretes de cagar,Ā loc. Vol dir que hi han hĆ²mens fets, hĆ²mens immadurs, porigosos o fluixos i uns atres hĆ²mens que sĆ³n com chiquets o cagons.
Hora captada, loc. ant. Hora fixada per a fer alguna cosa.
Hora de despertada, ant. Hora dāalƧar-se de matĆ.
Hora de Sol eixit,Ā ant. Moment en que ix el Sol.
Hora del seny ya sonatĀ oĀ hora del seny del lladre, ant. Primera hora de la nit.
Hora del Sol post, ant. Moment en que el Sol se pon.
Hora per hora, ant. En lāĆŗltim moment.
Hora tarda, ant. Quan estĆ fent-se fosc o ya Ć©s de nit.
Hui comencem, la fi veem, loc. Se diu a lāescomenƧar un proyecte llarc.
Hui en dia, loc. En el present, actualment, a hores dāara.
Hui escomencem, la fi veem,Ā loc. Se diu a lāescomenƧar un proyecte llarc.
Hui per hui, loc. En estes condicions, circumstĆ ncies o situaciĆ³: Hui per hui hi han malalties que no podem curar.
Huits i nous, i cartes que no lliguen, loc. Se diu de persones o coses que, dins dāun conjunt major, tenen poca influĆØncia, importĆ ncia o valor i no mereixen la nostra atenciĆ³.
Huits i nous,Ā loc. Conjunt de coses vĆ ries i rares o curioses. Sol dir-se dāun grup de persones molt divers.
I
I avant, oĀ avant i avant, loc. I sāha acabat, i punt, i deixa-ho estar, igual tĆ©: Encara que Ć©s injust, paga i avant. No ho penses mĆ©s, avant i avant.
I pare vostĆ© de contar, loc. Se diu quan sāacaba dāenumerar una sĆ©rie de coses indicant que ya sāha acabat.
Ixca lo que ixca, loc. La decisiĆ³ estĆ presa, vaja be o mal.
J
JaureĀ oĀ dormir en la palla,Ā dormir en la palliƧa; fig. Estar descuidat.
JesĆŗs i mulle, i mullava en terra,Ā loc. EspĆØcie dāoraciĆ³ humorĆstica i vulgar que es diu en escomenƧar a menjar.
Jugar al rest,Ā tornar el saque.
Jugar en dos baralles, loc. Actuar a favor de dos postures diferents i opostes al mateix temps.
Jugar en fĆ²c, loc. Ser imprudent.
Jugar en palletes, loc. Traure sĆ²rts sobre alguna cosa utilisant palletes.
Jugar net, loc. Actuar honradament en el joc, jugar sense fer trampes o actuar en un assunt seguint les normes establides i ĆØticament.
Jugar-se el coll, loc. Afirmar o fer una cosa i arriscar-se a que no siga certa o ixca malament.
L-LL
Lāamo del carchofar,Ā fig. i fam. La persona principal en una qĆ¼estiĆ³ o negoci.
Lāany de les tĆ penesĀ oĀ tĆ peres, loc. Lāany que no vindrĆ mai; mai.
Lāany del batre; si no enguany a lāatre,Ā loc. Se diu quan una cosa no pot ser ara i no es sap quan podrĆ ser.
Lāany que veĀ oĀ any vinent, lāany prĆ²xim o posterior al present.
Lāarrancadora,Ā coloq. Glopet de cassalla que es pren ans dāuna menjada festiva i colectiva: MamprenguĆ©rem la torrada de chulles en lāarrancadora.
Lāase dāArcĆ dia,Ā va carregat dāor i menja palla.
Lāatre mĆ³n,Ā la vida del mĆ©s allĆ o dāultratomba.
Lāou vol sal,Ā loc. Indica que hi han coses que necessiten algun alicient o no tenen grĆ cia
La canĆ§Ć³ de la Lileta,loc.Ā Repetir de forma excessiva o insistent una cosa
la canĆ§Ć³ de Lileta, que Ć©s la de fer la punyeta, loc. Repetir de forma excessiva o insistent una cosa
La copeta de sobretaula,Ā copeta o braseret que es posa damunt de la taula.
La dĆ²na tĆ© el mĆ©s, tĆ© la menstruaciĆ³.
La fam me trau a ballar, loc. Se diu quan se patix molta fam o misĆØria.
La fe salvĆ a Marta / i no la fusta de la barca,Ā loc. local. Se diu per a destacar el valor de la fe, en referĆØncia a una llegenda popular segons la qual Marta sanĆ grĆ cies a una fusta falsa de la barca des de la que predicĆ JesĆŗs.
La figa de la moma,Ā loc. Expressa desacort o sorpresa adversa.
La figa de ta tia,Ā loc. coloq. Indiva oposiciĆ³ o desacort en lo que un atre diu o fa.
La flor de la joventut,Ā la de la vida,Ā en el millor moment de la joventut o de la vida.
La freixureta del Negre Chinchau,Ā local. Esperit dāun negre al qui dos caƧadors se li menjaren la freixura i que ara els busca.
La llei de lāembut, loc. La que Ć©s injusta, la que no Ć©s igual per a tots.
La mĆ esquerra Ć©s per a pixar, loc. Se diu als esquerrers per a que utilisen la mĆ dreta.
La mare que tāha paritĀ oĀ la mare que et parĆĀ oĀ la mare que va.Ā loc. Indica indignaciĆ³ contra algĆŗ.
La part del lleĆ³, loc. La part millor o mĆ©s gran dāuna cosa.
La poma de la discĆ²rdia,Ā se diu de lo que Ć©s causa de desacort, discrepĆ ncia, desavenĆØncia..
La primera sĆ²n, temps corresponent a les primeres hores de la nit, quan se fa la primera dormida. La primera sonada.
La puta mare que parĆ a un senyoret, loc. vulg. Indica indignaciĆ³.
La sanc no aplegarĆ a la mar, loc. Se diu dāuna chicoteta lluita o disputa que pareix molt gran pero que lo mĆ©s segur Ć©s que no tinga moltes repercussions.
La semana dels sĆØt dijous, loc. La semana que no vindrĆ mai.
La sĆ²rt del cancarrĆ³, que pensava batre i bateren-lo, loc. Se diu de qui vol enganyar i acaba sent enganyat.
La terra del che, ValƩncia. // s. m. i f. Persona valenciana.
La tocata de lāOlleria, que tocant, tocant, se feu de dia, loc. Se diu dāuna festa, un acte o acciĆ³ que sāallarga massa i pareix que mai acaba.
La vergonya seāl menja, loc. Se diu de qui tĆ© molta vergonya.
Les coses clares i el chocolate espĆ©s, loc. Indica que les coses han dāestar clares, a lāigual que el chocolate ha dāestar espĆ©s.
Les tantes, indica que Ć©s molt tart: Eren les tantes de la nit quan aplegĆ a casa.
Les Ćŗltimes bocades, els moviments bucals que fa la persona al morir.
Les vaques flaques,Ā loc. Ćpoca de necessitats, misĆØria i dificultats.
Les vaques grosses,Ā loc. Ćpoca de prosperitat o abundĆ ncia.
Li agrada mĆ©s un vagarĆ que cent retories, loc. Se diu de persones malfaeneres.
ligar caps, loc. Relacionar diferents fets per a aclarir o desentranyar alguna cosa.
Lladrar a la lluna,Ā loc. Manifestar-se o protestar inĆŗtilment contra una persona.
LlĆ grimes de cocodril, les que sĆ³n fingides.
Llamp el ferixcaĀ oĀ llamp el regire,Ā loc. ant. Interjeccions malaint ad algĆŗ i desijant que li caiga un rellamp damunt.
LlanƧar en oblit,Ā ant. loc. Oblidar. // Cosa oblidada
LlanƧar les campanes al vol,Ā loc. Celebrar per tot lo alt un suĀccĆ©s o fet, comunicant-liāl a tot lo mĆ³n.
LlanƧar-seĀ oĀ tirar-se als peus dāalgĆŗ,Ā loc. Suplicar, agenollar-se davant dāalgĆŗ per a implorar-li alguna cosa.
Llarc de ditsĀ oĀ dāungles,Ā loc. Se diu dels lladres.
Llarc de llengua,Ā que parla massa.
LlĆ stima que no et duguen a rodar lāolivera,Ā loc. Se diu a una persona per a dir-li que la consideren estĆŗpida.
Llaurar en arena,Ā loc. Treballar inĆŗtilment.
Llavar-li la cara ad algĆŗ, loc. Adular-lo.
Llavar-se les mans,Ā loc. Eludir la responsabilitat. Si fas malament este treball, yo em llave les mans.
Llebeig, māalegre quan te veig,Ā loc. Se diu en lāalbufera de ValĆ©ncia perque en este vent no cal perchar segons la direcciĆ³.
Llengua bruta,Ā se diu de qui malparla i diu renecs.
Llepar el cul,Ā loc. vulg. Adular en excĆ©s o exageradament.
Llepar la figa, loc. vulg. Adular en excƩs o exageradament.
Llepar-se els ditsĀ oĀ els bigots, loc. Se diu quan ad algĆŗ li agrada molt una cosa, generalment de menjar o beure.
Llevar dāaixa,Ā desbastar en lāaixa una fusta
Llevar el fumar, el beure, el dolƧ...:Ā prohibir estes coses.
Llevar els mocs ad algĆŗ,Ā loc. Donar-li guantades.
Llevar la sĆ²n,Ā fer que les ganes de dormir desapareguen. Preocupar fins al punt de no deixar dormir.
Llevar taula,Ā emportar-se de la taula les coses que sāhan usat per a dinar o sopar.
Llevar una cosa del cap, loc. Llevar-li una idea ad algĆŗ.
Llevar-li a u la tapa del cervell,Ā loc. Trencar-li el crĆ neu.
Llevar-se anys de damunt,Ā loc. Rejovenir-se per haver-se llevat de damunt una malaltia, preocupaciĆ³, patiment…
Llevar-se el mĆ²s de la boca per donar-lo ad algĆŗ, loc. Donar lo propi a un atre que ho necessita.
Llevar-se lāespart de lāala,Ā loc. Llevar-se algĆŗ la faena de damunt o escapar-se dāalguna atra cosa excusant-se o posant impediments o parapeus; la locuciĆ³ recorda a les aus que han caigut en la paranƧa de lāespart enviscat i sāescapen llevant-seāl de les ales.
Llevar-se una arruga, loc. Esplayar-se, expansionar-se plaenterament, divertir-se.
Llevar-se una rua de la cara,Ā loc. Divertir-se una volta al cap de les mil.
Lliga el macho, que ve gent dāElig, loc. Se diu en Guardamar indicant que els elchans no sĆ³n de fiar.
Lligar a dos caps la botifarra,Ā loc. Manejar dos qĆ¼estions o proyectes al mateix temps.
Lligar caps,Ā loc. Aplegar a conclusions relacionant uns fets en uns atres.
Lligar els gossos en llonganices, loc. Gojar de riquees i luxos o estar en benestar.
Lligat de peus i mans, loc. No poder fer res en un tema.
Llit dāespines, fig. SituaciĆ³ molt desagradable.
Llit de morts, post en dos pals paralels que la sostenen per a portar la caixa dāun mort al cementeri.
Llit de roses, fig. SituaciĆ³ molt plaentera.
LluƧ sec i salat,Ā el que es sala i es seca a lāaire.
Lluent com una espasa,Ā loc. Molt lluent.
Lluir el treball, la faena, el dia... loc. Donar profit el treball, alvanƧar en la faena, ser un dia profitĆ³s.
Lluitar en mĆ forta,Ā ant. Lluitar en molta intensitat.
Lo mancoĀ oĀ a lo manco, loc. Com a mĆnim: A lo manco he guanyat huitmil euros. Lo manco he venut dĆØsset conills.
Lo mateix Ć©s barret blanc que blanc barret,Ā loc. Igual Ć©s una cosa que una atra
Lo mateix tĆ© āpixatsā que āorinsā,Ā loc. Se diu per a expressar que una cosa pot denominar-se de diferents maneres.
Lo que va davant, va davant,Ā loc. Lo que ya sāha fet, menjat, begut… ningĆŗ nos ho pot llevar.
Lo Ćŗltim, lo que faltava, lo mĆ©s extremat.
M
MĆ de sant, loc. Se diu dāun remei efectiu: La camamirla Ć©s mĆ de sant per al mal de pancha.
Mal afaram, loc. dialect. Chiquet guilopo i inquiet que fa malifetes, no creu i no fa bondat.
Mal dāamor,Ā patiment causat per lāamor insatisfet o excessiu.
Mal de Sant LlĆ zer,Ā elefantiasis.
Ā”Mal grat nāhaja!, ant. ExpressiĆ³ que es proferia en senyal dāira o rĆ bia contra algĆŗ.
Mal gratĀ oĀ mal son grat,Ā ant. Contra voluntat.
Mal llamp te partixcaĀ oĀ mala bomba et caiga,Ā expressions de malaĆÆciĆ³.
Mal que be, siga com siga,Ā al cap i a la fi.
Mal que…,Ā loc. Encara que: Mal que et pese no tāhe de saludar.
Mala cabra,Ā se diu dāun chiquet malcregut.
Mala cara,Ā cara de pocs amicsĀ oĀ cara de pomes agres,Ā cara de vinagreĀ oĀ cara de gos, la que manifesta mal humor, irritaciĆ³ o enuig.
Mala endreƧa, mal clim,Ā mala disposiciĆ³ dāuna persona davant dāalguna cosa.
Mala fel, mala intenciĆ³, rencor.
Mala feta,Ā malifeta.
Mala gana,Ā loc. Desmai.
Mala lletĀ oĀ mala gaita,Ā loc. Malgeni, mala idea o intenciĆ³.
Mala llet, loc. Mal geni.
Mala nit i chica,Ā loc. Se diu referint-se a un assunt o a un negoci, que ademĆ©s de costar penes i molt de treball, encara ix malament.
Males llengĆ¼es,Ā se diu de les persones que malparlen dāuns i atres.
Males paraules,Ā blasfĆØmies.
Mamprendre ad algĆŗ, bonegar o funyar ad algĆŗ: Si suspens, ton pare et mamprendrĆ . // Pegar o colpejar ad algĆŗ.
Mamprendre el camĆ,Ā loc. EscomenƧar a caminar o fer un viage.
Manar a fer una cosa, encomanar que es faƧa, encarregar-la.
Manar u mĆ©s que lāamo,Ā loc. Manar molt.
Manco encara,Ā loc. En menor cantitat o contrĆ riament.
MancoĀ oĀ menys que una figa,Ā no voler o no considerar gens a una persona o cosa: El considera manco que una figa.
ĀæManeĀ oĀ ĀæquĆ© mana?, declaraciĆ³ dāuna persona disposta a complir les Ć³rdens dāuna atra; sol dir-se en contestaciĆ³ quan algĆŗ nos crida.
Mans dāaranya, mans sense forƧa.
Mare em cague, loc. Indica que una cosa es fa en presses quan no caldria: No podem fer les cosesĀ mare em cague, sāhan de fer espai i be.
MĆ rfega de pucesĀ oĀ pucera,Ā persona grossa i pereosa.
Mariner dāaigua dolƧaĀ oĀ de terra,Ā coloq. i despect. Home homosexual.
Matar de fam,Ā fer passar ad algĆŗ molta fam.
Matar dos pardals dāun tir,Ā loc. Obtindre dos resultats en una Ćŗnica acciĆ³.
Matar el cuc de lāorella,Ā cridar a lāorella dāalgĆŗ o ensordir-lo en un soroll molt fort.
Matar el cuc, loc. Menjar o beure un poc fĆ²ra dāhora per a llevar-se la fam o la set.
Matar el fĆ²c,Ā apagar-lo.
Matar el temps,Ā passar el temps ocupat en alguna distracciĆ³: Mentres espere mate el temps llegint. // En el joc, fer-li perdre al contrari una peƧa o el joc.
Matar la fam,Ā loc. Llevar la fam en alguna cosa de menjar.
Matar la gana,Ā loc. Menjar algun aliment frugal abans de lāhora de la menjada forta.
Matar un color, llevar-li vivea, mitigar-lo.
Matar una aresta, una punta,Ā etc., descabotar o despuntar lāobjecte en la finalitat de llevar-li o suavisar-li la punta.
Matar-se u per algĆŗ, loc. Fer-ho tot per algĆŗ.
MatĆ,Ā de matĆ, a les primeres hores del matĆ o del dia, enjorn, pronte.
Me cague en denaĀ oĀ en DĆ©nia,Ā loc. Eufemisme, a on se diuĀ denaĀ oĀ DĆ©niaĀ per a no dirĀ Deu.
Me cague en ya, coloq. ExclamaciĆ³ que mostra desacort, contrarietat…
Me lāaventa i no me la constipa,Ā loc. vulg. Indica total indiferĆØncia i despreci: Eixe mec i lo que diga o faƧa me lāaventa i no me la constipa
Ā”Mel!, exclamaciĆ³ de disgust, eufemisme deĀ merda.
Ā”Mel!, exclamaciĆ³ per a dir que una cosa Ć©s molt bona o estĆ molt bona.
Melic grillat, malnom que els pobles veĆÆns donen als habitants de Moixent.
Menajar els tĆtaros, loc. desus. Guerrejar, combatre.
Menar la roda,Ā fer rodar la roda.
Menar la sĆ©nia,Ā el molĆ,Ā fer rodar la sĆ©nia, el molĆ. // Remenar, remenejar, moure una cosa dāun lloc a un lāatre.
Menester Ć©s queĀ oĀ lo que Ć©s menester Ć©s que,Ā loc. Ćs necessari que: Menester Ć©s que vinga a temps si vol entrar. Lo que Ć©s menester Ć©s que no nos ploga hui.
Menja i rosega,Ā loc. Indica que u no sāha de preocupar de res o del tema en qĆ¼estiĆ³ i que ha de callar i anar a la seua.
Menja mĆ©s que una revolta de riu,Ā loc. Menja molt.
Menja rabos de panses i pensarĆ s, loc. Se diu ad aquell que sāoblida de les coses freqĆ¼entment.
Menjar a dos queixos,Ā loc. Menjar molt i en rapidea. fig. Beneficiar-se de dos coses a lāhora.
Menjar a fonades, loc. Menjar poc i de tant en tant.
Menjar a mĆ²s redĆ³,Ā loc. Menjar en Ćmpetu, forƧa i pegant mossos grans.
Menjar aleluyes,Ā loc. No menjar res, passar de lāaire.
Menjar bovina,Ā loc. Estar embovat,Ser molt estĆŗpit.
Menjar cervellets de canari flauta, loc. Se diu de qui Ć©s molt delicat en el menjar i molt escrupulĆ³s.
Menjar com un llop, loc. Menjar molt.
Menjar com un pardalet,Ā loc. Menjar poc.
Menjar com un porc,Ā loc. Menjar en excĆ©s o sense modals.
Menjar de calent,Ā loc. Menjar coses cuinades i no menjar qualsevol cosa.
Menjar de valent, loc. Menjar molt.
Menjar en els ulls ad algĆŗĀ oĀ alguna cosa,Ā loc. Mirar en Ć nsia, desig, cobea.
Menjar en els ulls, loc. Voler menjar-se alguna cosa pel seu aspecte.
Menjar manco que un pardalet,Ā loc. Menjar molt poc.
Menjar manco que un titit, loc. Menjar molt poc.
Menjar mƩs en els ulls que en la boca, loc. Se diu de qui demana molt de menjar pero no menja molt.
Menjar mƩs que la cangrena, loc. Menjar molt.
Menjar mƩs que la cuca en un alfals, loc. Menjar molt.
Menjar mĆ©s que una revolta de riu,Ā loc. Menjar molt.
Menjar olla de cabrĆ³, loc. Viure a costa dāuna atra persona barat a servicis deshonests.
Menjar pels ulls,Ā loc. Despertar-se lāapetit quan el menjar tĆ© un bon aspecte extern, pensant que es menjarĆ mĆ©s de lo que en realitat se pot.
Menjar penques en sucre, loc. Ser de casa rica.
Menjar u mĆ©s que el cuc solitari,Ā loc. Menjar molt.
MenjarĀ a mĆ²s redĆ³,Ā loc. Menjar en voracitat.
Menjar-se a algĆŗ pels garrons, per un garrĆ³Ā oĀ per un costat,Ā loc. Causar-li gran despesa o apoderar-se dāalgĆŗ.
Menjar-se a besos,Ā loc. Donar molts besos.
Menjar-se a CristĀ oĀ un Sant Crist pels peus, loc. Menjar molt.
Menjar-se cru ad algĆŗ,Ā en sentit figurat o hiperbĆ²lic, matar ad algĆŗ.
Menjar-se el pa dāalgĆŗĀ oĀ en alguna casa,Ā loc. Ser familiar o estar mantengut per algĆŗ.
Menjar-se el pa dels jĆ³vens,Ā loc. Viure un vell mantengut per algĆŗ, sense treballar, a les costelles dāun atre
Menjar-se els ferros de la presĆ³,Ā loc. Menjar-sāho tot.
Menjar-se en els ulls,Ā loc. Mirar a una persona o una cosa de manera fixa, mostrant desig o interĆ©s.
Menjar-se lāolla ans de coureās, loc. Se diu quan una dĆ²na es casa embarassada.
Menjar-se la merda ad algĆŗ,Ā loc. Estar o viure en una casa o entorn molt brut: Si yo no netejara esta casa tots los dies, se vos menjaria la merda
Menjar-se les ferradures dāun cavall,Ā loc. Menjar-sāho tot.
Menjar-se part i la dels atres,Ā loc. Menjar-sāho tot.
Menjar-se una cosaĀ oĀ ad algĆŗ pels garrons,Ā loc. Se diu quan u tĆ© molta fam o quan algĆŗ pot apoderar-se dāun atre sobradament: Tinc tanta fam que em menjaria un bou pels garrons. Lāatre equit estĆ molt ben entrenat i se vos va a menjar pels garrons.
Menjar-se uns als atres,Ā loc. Barallar-se.
Menjar-seāl a u les ganes de no fer res,Ā loc. Ser un gos malfaener.
Menjar-se-les folgades, loc. Obtindre les coses en facilitat.
Mentir mĆ©s que la gasseta,Ā loc. Mentir molt.
Mentir per la gola, ant. Mentir de forma evident i notĆ²ria.
Merda de lloca pudenta, exclamaciĆ³ davant dāuna adversitat.
Ā”Merda!, exclamaciĆ³ davant dāuna adversitat.
MerƩixer una albarda, loc. Ser molt ignorant
MĆ©s a soles que un junc,Ā loc. Completament a soles: Se nāanaren tots i es quedĆ mĆ©s a soles que un junc.
MĆ©s amarc que la quina, loc. Molt amarc
MĆ©s amarc que una gerepiga,Ā se diu de lo que Ć©s molt amarc.
MĆ©s antic que lāarna, que lāanar a peuĀ oĀ que les calces de traveta,Ā loc. Molt antic.
MĆ©s be, loc. Adversativa: MĆ©s be gran que chicotet
MĆ©s blanc que la llet,Ā loc. Molt blanc.
MĆ©s calentĀ oĀ coent que un all,Ā loc. coloq. Estar molt dolgut.
MĆ©s cara Ć©s una mortalla, loc. Se diu quan algĆŗ diu que una cosa Ć©s cara.
MĆ©s clar que lāaigua dāescurar,Ā loc. Que no Ć©s tan clar com pareix, si no tot lo contrari, difĆcil dāentendre.
MĆ©s clar que lāaigua,Ā loc. Que sāentĆ©n perfectament.
MĆ©s coent que un all,Ā loc. Molt coent o irritat i tambĆ© molt dolgut.
MĆ©s coent que un rave,Ā loc. Se diu dāalgĆŗ que estĆ molt molest o enujat.
MĆ©s content que un gat en un lleu,Ā loc. Molt content, orgullĆ³s o satisfet.
MĆ©s content, alegre, pagat… que el mĆ³n,Ā loc. Molt content, alegre, pagat…
MĆ©s coses que la mar trau a les arenes,Ā loc. Moltes coses.
MĆ©s curt que la mĆ nega dāun jupetĆ,Ā loc. Ser molt curt.
MĆ©s dret que un fusĀ oĀ dret com un fus, loc. Estar dret (fĆsicament) o en rectitut moral.
MĆ©s eixut que una servaĀ oĀ que lāespart, loc. Molt reservat o curt de paraules.
MƩs fets i manco canƧons, loc. Se diu demanant que es facen mƩs coses de les que es diuen fer.
MĆ©s flac que un canyot criat a lāombra,Ā se diu de persones molt primes o flaques i famolenques.
MĆ©s fret queĀ (o fret com)Ā la neu,Ā el marbre,Ā un rave…,Ā loc. Molt fret.
MĆ©s gelat que un rave,Ā loc. Se diu dāuna cosa que estĆ molt freda o quan u estĆ molt gelat.
MĆ©s llauger que una palla, loc. Molt llauger, Ć gil o veloƧ. // fig. Que actua fĆ cilment. // fig. Inconstant, carent de serietat.
MĆ©s moll que una figa, loc. Massa delicat, sense Ć nim o energies de fer res.
MĆ©s negre que la fosca,Ā que un perolĀ oĀ que el carbĆ³, loc. Molt negre o fosc.
MĆ©s net que Sant PaulĆ,Ā loc. local. Sense diners.
MĆ©s net que una salivaĀ oĀ mĆ©s net que un sorell,Ā loc. Molt net.
MĆ©s o manco,Ā loc. Aproximadament.
MĆ©s pagat que un gat en un lleu,Ā loc. Molt pagat o content.
Mes pelat que Carracuca,Ā loc. Se diu dāuna persona que ha perdut tots els seus diners o bens.
MĆ©s pronte que canta un gall, loc. Molt rĆ pidament.
MƩs que mƩs, ant. En mƩs motiu, sobretot.
MĆ©s se perguĆ© en Almansa, loc. Se diu en la pretensiĆ³ de consolar quan sāha tengut una gran pĆØrdua.
MĆ©s se perguĆ© en la guerra de Cuba,Ā loc. Se diu en la pretensiĆ³ de consolar quan sāha tengut una gran pĆØrdua.
MĆ©s sĆ©rio que un cocot,Ā loc. Molt sĆ©rio.
MĆ©s tĆ²rt que una corbella,Ā loc. Molt tĆ²rt.
MĆ©s val caure en grĆ cia que ser graciĆ³s, loc. Agradar
MĆ©s vell que Carracuca. MĆ©s cremat que Carracuca. MĆ©s pelat que Carracuca. MĆ©s perdut que Carracuca. Passar mĆ©s fret o mĆ©s fam que Carracuca…
MĆ©s vell que Matusalem,Ā que lāanar a peu,Ā que la picor,Ā que un camp,Ā que un garrofer, que les baranes del riuĀ (en referĆØncia a les baranes del caixer del riu TĆŗria al seu pas per la ciutat de ValĆ©ncia)Ā oĀ que els chorretsĀ (esta Ćŗltima locuciĆ³ es diu en Elig referint-se als partidors del sistema de rec), loc. Se diu dāuna persona o cosa molt vella.
MĆ©s vert que un colombro,Ā loc. Molt vert.
MĆ©s vert que un gĆnjol, loc. Molt vert. Se diu de fruites i hortalices que encara no estan madures.
MĆ©s viu que la fam,Ā loc. Se diu de la persona dāenteniment molt despert o gran capacitat de comprensiĆ³.
MĆ©s viu que una serp,Ā loc. Se diu de la persona dāenteniment molt despert o gran capacitat de comprensiĆ³.
Mesureta plena, i caramullet, loc. MĆ©s de la mesura normal.
Metre veixigues per llanternes, loc. ant. Entendre una cosa per una atra
Mig mĆ³n,Ā moltĆssima gent.
Mig mort, casi sense vida.
Mija llengua,Ā que no pronuncia be les paraules, que no sap parlar be del tot: El menut en la seua mija llengua diguĆ© lo que volia.
Mijarmut i quatre onces, loc. Se sol dir quan algĆŗ utilisa el castellanismeĀ entonces.
Mijos conills, els que sĆ³n encara tendres.
MilĀ oĀ mĆ©s de mil nugadetsĀ oĀ penjadets en un fil, loc. Sol dir-se quan se diu esta cantitat dāalguna cosa: De canƧons en tinc mil nugadetes en un fil.
Millor dit,Ā dir-ho dāuna manera mĆ©s exacta; Ć©s una expressiĆ³ correctiva.
Miqueta a miqueta,Ā loc. Poc a poc.
Miqueta a miqueta,Ā loc. Poc a poc. // ant. Molla o molleta de pa.
Miquetes, persona sense corage.
Mira tu si el diable tĆ© cara de porc!, exclamaciĆ³ dāestranyea en la qual se protesta dāuna cosa mal feta.
Ā”Mira!,Ā Ā”Che mira!, Ā”Mira tu!, Mira aixĆ²!,Ā Ā”Mira tu si el diable tĆ© cara de porc!,Ā exclamacions de sorpresa, estranyea o protesta.
Mirar a algĆŗ per damunt del muscle,Ā loc. Tractar en superioritat, en despreci ad alguna persona.
Mirar contra el govern,Ā loc. Visquejar.
Mirar de dalt a baix,Ā loc. Mirar indiscretament en despreci o superioritat.
Mirar de mal ullĀ oĀ en mals ulls, loc. Mirar a una persona o una cosa en antipatia i desafecte.
Mirar de reĆ¼ll, loc. Mirar cara a un costat sense girar el cap; mirar degaidĆ³ o de garbĆ. // fig. Mirar en recel i desconfianƧa.
Mirar en bons ulls, loc. Mirar a una persona o una cosa en afecte, en simpatia, de manera carinyosa.
MirarĀ oĀ estar en el plat i en les tallades,Ā loc. Prestar atenciĆ³ a dos coses o a dos aspectes diferents al mateix temps.
Mirar-se el melic,Ā loc. No vore mĆ©s allĆ , no tindre visiĆ³ del mĆ³n o de futur.
Mocar-se en la mĆ nega,Ā loc. Ser un trompellot o curt dāenteniment.
Monyo de patacaĀ oĀ pataqueta, el que es fa en un huit central i trenes que el circumden.
Morir com a chinches, loc. Morir en gran cantitat.
Morir com a mosques,Ā loc. Morir una multitut.
Morir com un gos, loc. Morir a soles o de mala manera.
Morir com un gos, loc. Morir sense rebre els sacraments o atenciĆ³.
Morir de desgrĆ cia, morir dāaccident. // HiperbĆ²licament, estar en un punt extrem de desig, de goig, de patiment, etc.
Morir fins lāapuntador, loc. Se diu dāuna obra de teatre o pelĆcula a on mor molta gent
Morir-se cara a la paret, loc. Morir a soles, com un gos.
Morir-se dāenveja, sentir enveja infinita. // Per extensiĆ³, deĀsig de tindre lo que posseĆÆxen uns atres.
Morir-se de fam,Ā morir per falta dāaliments o patir fam extrema per la falta dāaliments necessaris per a viure.
Morir-se de pena i malĆcia,Ā loc. Morir de pena i resentiment.
Morir-se de pena, de vergonya, de calor, de set, de fam, dāenveja, dāamor, etc., patir o sentir extremadament alguns dāestos sentiments, sensacions, passions…
Morir-se de riure,Ā riure molt i en ganes.
Morir-se per algĆŗ, estar locament enamorat dāalgĆŗ.
Morir-seĀ oĀ anar-seān en la creu dels albats, loc. Se diu dels chiquets que moren albats i seāls amortalla de blanc, en ataĆ¼t i creu blanca tambĆ©.
Mort de fam, persona que li falten les coses necessĆ ries per a viure. TambĆ© equival aĀ famolenc.
Mort i pelat,Ā loc. Se diu de coses que es fan rĆ pidament, generalment una darrere de lāatra: Ha vist el coche i, mort i pelat, lāha comprat sense pensar-ho dos voltes.
Mort reconeguda,Ā ant. Mort esperada, no repentina.
Mossegar-se la llengua,reprimir les ganes de parlar.
Mostrar les dents a algĆŗ,Ā loc. Intimidar, desafiar ad algĆŗ.
MostrarĀ oĀ ensenyar les dents, loc. En alguns animals, obrir la boca deixant vore les dents de manera amenaƧant, per extensiĆ³, en les persones, fer mala cara, adoptar una actitut agressiva o amenaƧadora.
Moure un cantalar, loc. Provocar o donar a conĆ©ixer un escĆ ndal.
Mudar el joc,Ā canviar dāestratĆØgia, de tĆ ctica, de procediment.
Mudar el treu, loc. Mudar de procediment, girar vela.
MudarĀ oĀ canviar de mans una cosa,Ā canviar de propietari.
Mudat com un margallĆ³, loc. Anar molt ben vestit.
Mut i a la dacsa, loc. Se diu indicant que encara que algĆŗ proteste o pose impediments sāha de seguir treballant o fent lo que u creu que sāha de fer o lo que vol fer.
Mut i Callosa,Ā expressiĆ³ per a impondre silenci.Ā Sol dir-se: Mut i Callosa / que ve la rabosa / i se tāendurĆ / a tu i a ton germĆ .
N
Nāhi ha per a contar-li-ho al pare retor!, loc. Se diu davant dāuna cosa gran o increible.
Nadar com un peix, loc. Ser bon nadador, nadar molt be.
Nadar entre dos aigĆ¼es, loc. Actuar de manera cauta o hĆ bil sense implicar-se en una o atra tendĆØncia, corrent, ideologia, etc.
Nadar i guardar la roba, loc. Fer una cosa complicada o perillosa assegurant-se primer.
NĆ ixer en camiseta,Ā loc. NĆ ixer en serrĆ³ o en la bossa formada per membranes que volten el feto. Se creu que les persones que naixen en camiseta o serrĆ³ tenen sĆ²rt en la vida i poden curar de grĆ cia o ser sanadors.
Nano petano,Ā cloq. Chiquet, cagĆ³.
Necessitar una cosa com el pa que es menja,Ā loc. Tindre necessitat imperiosa dāuna cosa.
Negre com gola de llop, loc. Molt obscur.
Negre de fum,Ā follĆ negre que sāarreplega de la combustiĆ³ de matĆØries resinoses i que sāusa en la fabricaciĆ³ dāalgunes tintes.
Net com una patena,Ā loc. Molt net.
Netejar les bojaques, loc. Furtar lo que u du en les bojaques.
Ni Crist, loc. coloq. Absolutament ningĆŗ.
Ni ensomiar-ho, loc. Ni pensar-ho.
Ni gota, gens en absolut.
Ni grat ni grĆ cies,Ā ant. loc. No ho agraĆÆxc gens ni miqueta.
Ni la mare que el parĆ,Ā loc. NingĆŗ en absolut: No el coneixerĆ ni la mare que el parĆ.
Ni manat a fer dāencĆ rrec, loc. IdĆ²neu, com anell al dit, que sāadapta be o perfectament…
Ni mƩs ni manco, loc. Exactament.
Ni mƩs ni menys, exactament, just.
Ni per espillera, loc. De cap de manera: AixĆ² no ho trobarĆ s ni per espillera.
Ā”Ni per pensament!, loc. Se diu en sentit negatiu, equivalent aĀ de cap manera.
Ni piula ni maula, loc. Se diu dāuna persona que no pren part en res i passa desapercebuda.
Ni traƧa ni maƧa, loc. Ni figura ni aparĆØncia.
Ni un gra, loc.Ā Gens ni miqueta
Ni un pĆØl,Ā gens ni miqueta.
Ni un punt ni una hora, ant. loc. Mai, en cap de moment
Ni una Ć nima, loc. NingĆŗ: No acodĆ ni una Ć nima al teatre.
Nineta de lāull, la pupila
Nit de cap dāany,Ā Ćŗltima nit de lāany.
Nit de gossos,Ā nit molt mala, en que es patix molt.
Nit de Nadal, la nit del vintiquatre de decembre.
No admetreĀ oĀ no escoltar raons, no voler escoltar els consells o arguments dāalgĆŗ.
No aforrar-se, no aforrar-se-lesĀ oĀ no aforrar-se-la per ningĆŗĀ oĀ en ningĆŗ, loc. No tindre mirament i fer o dir una cosa que pot ferir ad algĆŗ o faltar-li al respecte; no callar-se per ningĆŗ, no donar la cara per ningĆŗ.
No aguantar puces de ningĆŗ,Ā loc. No tolerar burles ni ofenses de ningĆŗ.
No alƧar ni pols ni remolĆ, loc. Fer una cosa en tota discreciĆ³, sense escandalisar, o passar un fet desapercebut, sense pena ni glĆ²ria.
No aparƩixer ni mort ni viu, loc. Estar desaparegut.
No aplegar a calfar la cadira,Ā loc. Fer una visita curta, estar en un lloc poc de temps.
No aplegar a lāaltarĀ oĀ a rams de beneir,Ā loc. No conseguir que una cosa acabe be.
No aplegar-li a u a la sola de la sabata,Ā loc. Ser molt inferior en algun aspecte.
No arribar a terme, loc. No aplegar o arribar a fer-se una cosa.
No arribar la sanc al riu,Ā loc. Indica que les conseqĆ¼ĆØncies dāun fet no seran massa greus o que el desenllaƧ no serĆ dramĆ tic.
No baixar-seān delĀ burro, loc. coloq. No voler canviar dāopiniĆ³, obstinar-se en una cosa.
No cabre dins del capĀ oĀ en el cap, loc. No ser comprensible, de difĆcil explicaciĆ³.
No cabre el cor en el pit,Ā ser tot cor, ser tot bondat.
No cabre en la pell, loc. Estar molt satisfet
No cabre en sĆ mateix, loc. Estar en un punt en que Ć©s difĆcil no dir coses o idees que no tenen perque dir-se.
No cabre ni una agulla,Ā loc. Estar un lloc ple, generalment de gent: En el teatre no cabia ni una agulla de lo ple que estava.
No cabre u en la pell, loc. Estar excessivament gros; fig. Omplir-se de satisfacciĆ³.
No cabre una cosa dins del cap,Ā loc. Se diu dāuna cosa que no es pot comprendre.
No cagues tan alt,Ā loc. Se diu al que utilisa la blasfĆØmiaĀ me cague en Deu.
No cal dir,Ā loc. Per a introduir una frase que no oferix cap de dubte per a ningĆŗ: No cal dir que aĆ§Ć² ha de quedar entre nosatres.
No calfar la cadira de ningĆŗ,Ā loc. No visitar a ningĆŗ. No assentar-se en una casa.
No caurĆ s en el plat, se diu donant permĆs ad algĆŗ per a que entre en el menjador mentres sāestĆ menjant.
No caure en sac foradat, loc. No deixar de costat una cosa, no deixar de tindre-la en conte.
No caure una cosa en terra, loc. Se diu de comentaris, advertĆØncies, afirmacions o amenaces dels que es fa cas i es tenen en conte, actuant en conseqĆ¼ĆØncia.
No caure-li a u la casa damunt, loc. No parar mai en casa.
No chistar ni mistar, loc. No dir res, no dir ni chut ni carabassut.
No conĆ©ixer u ni a son pare,Ā loc. Parlant de diners o negocis, ser inflexible.
No creix cap riu en aigua clara,Ā loc. Indica que totes les coses extraordinĆ ries o violentes tenen un orige fosc.
No deixar ad algĆŗ a sol ni a ombra,Ā loc. No apartar-se mai dāalgĆŗ, anar sempre en eixa persona.
No deixar capa ni mantell,Ā loc. ant. Furtar-ho tot.
No deixar fil eixut,Ā loc. Arramblar en tot, no deixar estaca en paret; malparlar de tots o de tot lo roĆÆn dāalgĆŗ.
No deixar passar ni una,Ā loc. Estar molt atent en tot moment sense deixar passar ni una ocasiĆ³, oportunitat, falta, erro…
No deixar perdre res, aprofitar-ho tot.
No deixar tĆtaro en canya, loc. Criticar a tots. Desfer o acabar en tots els membres dāun colectiu de persones o organisaciĆ³.
No deixar viure ad algĆŗ, molestar a seguit o contĆnuament.
No deixar viure, loc. Molestar ad algĆŗ o ser-li causa dāangoixa o preocupacions.
No deixarĀ oĀ no quedar ni pollegĆ³,Ā loc. No deixar o quedar res o ningĆŗ en absolut.
No deixarĀ oĀ no quedar pedra damunt pedra, loc. Quedar totalment assolada una ciutat, edifici
No deixar-se una cosa de la garra, loc. Estar pendent dāuna cosa, estar atent ad ella sense perdre-la de vista o deixar dāatendre-la.
No demanar paĀ oĀ no menjar pa, loc. No ser costĆ³s, no costar diners, no produir despeses.
No deure un diner a ningĆŗ, loc. Tindre pagats tots els deutes, viure dels bens propis sense necessitar amprar diners a ningĆŗ.
No dir āesta boca Ć©s meuaā,Ā loc. No parlar o intervindre en una conversaciĆ³.
No dir āprunaāĀ oĀ no dir ni āprunaā, loc. No parlar gens, no obrir la boca.
No dir a u ni gos que fas ahĆ,Ā loc. No dir-li res, no fer gens de cas ad algĆŗ.
No dir ni chut ni carabassut,Ā loc. No dir res, no parlar.
No dir ni mut,Ā loc. No dir res, no parlar.
No dir ni pruna, loc. No dir res, no parlar.
No dir paraula, loc. No dir res, no parlar gens.
No dir una paraula mĆ©s alta que lāatra, loc. Parlar correctament.
No dir-li a u ni gos quĆ© fas ahĆ, loc. No dir-li a u res, no fer-li gens de cas.
No donar-se res, loc. ant. No preocupar-se.
No durar una rosadaĀ oĀ ni una rosada, loc. Durar molt poc.
No eixir-seān lāanimeta per la ferida, loc. Se diu quan u es fa una ferida sense importĆ ncia, significant que dāaixĆ² no es va a morir.
No em vingues en gaites, loc. No em vingues en romanƧos, embolics, excuses..
No en vullc…, Ā”mijarmut a coromull!, loc. Se diu quan algĆŗ aparenta no voler una cosa i en realitat la desija molt.
No entendre palota,Ā loc. No entendre res dāalguna cosa.
No entendre una paraula, loc. No entendre res de lo que es diu o es llig.
No entrar de dents cap a dins, loc. Desagradar, repugnar.
No Ć©s tan fer el lleĆ³ com el pinten,Ā loc. No Ć©s tant com diuen, creuen o pareix.
No escomencem,Ā loc. Se diu com a protesta quan alguna cosa escomenƧa a anar malament.
No estan tots en JesĆŗs, loc.Ā Se diu quan nos topetem en algun foll solt, indicant que no estan tots tancats en el manicomi de JesĆŗs. Ćs una manera de dir que u estĆ foll.
No estar el forn per a rosques,Ā loc. No estar una persona preparada per a aguantar bromes, problemes o molĆØsties.
No estar en son seny, loc. ant. Estar pertorbat mentalment.
No estar per a canƧons,Ā no estar per a romanƧos, histĆ²ries…,Ā expressa la no disposiciĆ³ a fer lo que es propon.
No estar per a contes, loc. No voler atendre o fer coses que no interessa o que no es poden fer.
No et fies dels hĆ²mens als qui les gallines els puguen picar el cul, loc. Aconsella no fiar-se dels hĆ²mens baixets.
No faltaria mĆ©sĀ oĀ aixĆ² faltava, exclamaciĆ³ per a negar una suposiciĆ³.
No fer botiges ni cĆ nters,Ā loc. Se diu quan se parla de forma correcta i fluĆÆda.
No fer gens de grĆ ciaĀ oĀ fer molt poca grĆ ciaĀ oĀ no trobar la grĆ ciaĀ a una cosa,Ā loc. Resultar desagradable, molest o del mal gust.
No fer mƩs que menjar i beure, loc. Treballar molt poquet.
No fer ni alt ni baix, loc. No mostrar cap dāalteraciĆ³ davant dāun fet o cosa, mostrar-se impassible, impertorbable.
No fer res a dretes,Ā loc. No fer res correcte o be.
No fer res de bo, loc. No fer res que valga la pena o siga de profit.
No fer una cosa per ningun diner del mĆ³n, loc. Estar decidit a no fer-la, inclĆŗs per molt bones que siguen les condicions.
No fer-ne una bona, loc. Fer sempre coses roĆÆnes per als demĆ©s.
No fer-se algun diner de be, loc. Llastimar-se.
No ficar-se en bucs,Ā loc. No clavar-se en aquelles coses que no sĆ³n de lāincumbĆØncia dāalgĆŗ.
No florir-se-li una cosa a algĆŗ, loc. No saber guardar o callar una cosa.
No fotam!, loc. ExpressiĆ³ que manifesta un avĆs davant una hipotĆØtica molĆØstia, engany, perill, erro, etc. // Molestar, importunar: No paren de fotre fent soroll per la nit.
No guanyar-se el pa que es menja,Ā loc. No tindre molts ingressos, no treballar prou per a guanyar-se u la vida.
No haver cames, loc. No apoderar-se dāuna situaciĆ³ o davant dāuna urgĆØncia.
No haver eixit de lāou,Ā loc. Ser molt jove o inexpert.
No haver eixit mai del fum de lāolla, loc. No haver eixit de sa casa o del seu poble, no haver viajat
No haver pa partit, loc. No haver motiu de discĆ²rdia, existir unanimitat en un acort.
No haver per ad algĆŗ rei ni roc, loc. No respectar ni obedir una persona a ningĆŗ.
No haver rua en una cosa,Ā loc. No haver problema, inconvenients o complicacions.
No haver trencat mai un plat,Ā loc. Ser inocent o ser bona persona.
No haver vist mai culs en finestra, loc. Sorprendreās per coses habituals, esglayarr-se per tot.
No hi ha qui ho entenga,Ā que no tĆ© explicaciĆ³.
No hi han mans, loc. No poder-se apoderar dāuna cosa.
No ho mane Deu, loc. Se diu davant dāuna cosa que u no vol fer o no vol que passe de cap manera.
No importa un ardit,Ā loc. No importar gens.
No importar un grill, loc. No importar gens ni miqueta.
No li fa,Ā loc. No importa: Si no li fa, ho farem sense ell.
No liān cap mĆ©s, loc.Ā Se diu davant dāuna cosa perfecta que dificilment pot ser millor.
No llavar cap que no ixca tinyĆ³s, loc. Tindre mala sĆ²rt en tot.
No llevar els ulls de damunt, loc. No parar de mirar ad alguna persona o cosa, vigilar-la en tot moment.
No menejar un dit per algĆŗĀ oĀ alguna cosa, loc. No fer absolutament res per algĆŗ o alguna cosa.
No menjar ni deixar menjar,Ā loc. No aprofitar ni deixar aprofitar a uns atres alguna cosa.
No menjar per no cagar,Ā loc. Ser molt avar o gorromĆ.
No menjar-se el pa debades, loc. No viure a costa dāuna atra persona, guanyar-se u la vida.
No menys,Ā encara.
No mirar de cara,Ā loc. No saludar a algĆŗ per no caureās be o dur-se malament.
No mirar pĆØlĀ oĀ sense mirar pĆØl,Ā loc. Sense fer distinciĆ³ o sense miraments: Fes be sense mirar pĆØl.
No mirar, oĀ guardar,Ā dret ni envĆ©s, loc. ant. No tindre cap de mirament ni respecte.
No mocar-se en la mĆ nega,Ā loc. Gastar generosament. No ser manco que un atre.
No moure pols ni remolĆ, loc. Actuar pacĆficament, silenciosament, sense fer soroll ni crear problemes.
No moure un dit,Ā loc. No fer absolutament res.
No moure un peu,Ā loc. No actuar, no tindre llibertat dāacciĆ³.
No papar-ne una, loc. No entendre ni una paraula.
No parar en torreta, loc. No estar mai quet, anar sempre dāun lloc a un atre.
no parar-se en borumballa.ir al grano
No parar-se en palletes,Ā loc. No entretindreās o perdre el temps en coses insignificants o accessĆ²ries i anar al gra o a lo important.
No parar-se-li a u les mosques, loc. No estar quet, no parar mai fent faena o coses.
No passar el temps per ad algĆŗ,Ā loc. Se diu de qui no pareix envellir.
No passar pel pensament,Ā loc. No pensar-ho, no tindre ninguna idea sobre lāassunt.
No pegar patada bona,Ā loc. No encertar-ne ni una.
No pegar-ne cap en terrer,Ā loc. No encertar en res.
No pegar-ne ni una en el clau, loc. No encertar ni en una ocasiĆ³.
No perdre lāacomodo, loc. No perdre res.
No perdre punt, loc. ant., No parar, no detindreās, no interrompre una acciĆ³ prĆ²pia.
No pintar fava,Ā loc. No importar una persona, no tindre capacitat de decisiĆ³, no representar a ningĆŗ ni poder opinar, no tindre pes.
No pintar res, loc. No importar una persona, no tindre capacitat de decisiĆ³, no representar a ningĆŗ ni poder opinar, no tindre pes.
No piular,Ā no dir res, no parlar gens.
No plora el penitent i plora el teatĆ,Ā loc. Se diu de qui aparenta mĆ©s dolor que aquell que ha patit el fet dolorĆ³s.
No plourĆ dāeixa tronada,Ā loc. Se diu per a expressar serenitat o calma respecte al desenllaƧ dāuna cosa que pareix arriscada o perillosa
No poder dir ni fava, loc. Estar desautorisat a parlar o cohibit per algĆŗ.
No poder donar coll,Ā loc. No poder atendre una cosa adequadament.
No poder eixir al carrer, loc. Tindre dificultats per estar buscat, perseguit, mal vist…
No poder en la seua Ć nima, loc. No tindre forces per a sostindreās, aguantar-se, etc.
No poder ganyir, no poder traure la veu per estar afĆ²nic o ronc.
No poder vore ad algĆŗĀ oĀ no poder vore ad algĆŗ ni en pintura,Ā loc. Indica lāentema que es tĆ© cap a un atre.
No poder-se valdre,Ā loc. Estar incapacitat fĆsicament per a obrar.
No posar els peus en un lloc, loc. No anar mai ad eixe lloc
No posar ficaci, no parar atenciĆ³.
No quedar ad algĆŗ sanc en les bojaques,loc. Quedar-se deprimit.
No quedar ni per a llavor,Ā loc. No quedar res dāuna cosa, ni per a mostra, ni un.
No quedarĆ per a llavor, loc. Se diu indicant que morirĆ com tots.
No res mancoĀ oĀ no res menys, loc. ant. TambĆ©, igualment o no obstant.
No res, absĆØncia de tot, cosa insignificant.
No res, no res, dos cebetes i tres diners, se diu per a expressar que una cosa Ć©s insignificant.
No saber a on ficar-se,Ā loc. No saber a on amagar-se.
No saber a on penja u el cresol,Ā loc. No saber a on para o a on estĆ algĆŗ: Fa temps que no veig a Quelo ni sĆ© a on penja el cresol.
No saber a on pondre lāou, loc. No saber a un posar-se, situar-se o aposentar-se.
No saber a on tenen la mĆ dreta, loc. Ser molt ignorant o inĆŗtil, estar desorientat.
No saber a quin sant encomanar-se, loc. Quedar-se sense saber quƩ fer.
No saber a quina paret toca, loc. No saber cĆ³m resoldre una qĆ¼estiĆ³, una situaciĆ³ apurada.
No saber algĆŗ lo que es diu,Ā loc. No raonar be, no tindre trellat: Eixe no tĆ© be el cap, no sap lo que es diu.
No saber fregir un ou,Ā loc. Tindre poca destrea en la cuina; no saber cuinar.
No saber lo que Ć©s pa de dolor, loc. No saber lo que Ć©s patir de veritat.
No saber mĆ©s que una canĆ§Ć³Ā oĀ no saber una atra canĆ§Ć³,Ā loc. Se diu quan se repetix dāuna mateixa cosa per falta de noves aportacions.
No saber ni la do,Ā loc. MĆŗs. No saber ni lo mĆ©s fonamental del solfeig.
No saber ni senyar-se, loc. Ser molt bovo, curt dāenteniment.
No saber ni un mĆ²s dāuna cosa,Ā loc. No saber res dāeixa cosa.
No saber palota, loc. No saber res.
No saber quants dits tĆ© en la mĆ ,Ā loc. Ser curt dāenteniment o molt ignorant.
No saber quants dits tĆ© la mĆ , oĀ no saber fer laĀ oĀ en un canut, loc. Ser molt ignorant, no tindre estudis o cultura.
No saber quƩ es magenca, loc. No saber lo que es diu una persona.
No saber traure la lloca dāun favar, loc. No saber fer res, ser un inĆŗtil.
No saber u a on tĆ© la mĆ dreta, loc. No saber res.
No saber un mĆ²s,Ā loc. No saber res: Dāastronomia no sabia un mĆ²s.
No ser bo per a Deu ni per al dimoni,Ā no servir per a res.
No ser bo per a dur llum a una presĆ³, loc. No servir per a res.
No ser dāeste mĆ³n, ser molt estrany o despreocupat per les coses terrenals.
No ser de fusta, loc. Tindre sentiments, ser sensible.
No ser el millor gra de la taleca,Ā loc. No ser algĆŗ massa bo.
No ser ni carn ni peix,Ā loc. No tindre una opiniĆ³ definida, no decantar-se per cap dāopciĆ³.
No ser pagat en dinersĀ oĀ No poder-se comprar en diners, loc. Se diu quan una cosa Ć©s molt bona i escassa, no es troba per ningun lloc o Ć©s impagable.
No ser res de lāatre mĆ³n,Ā loc. No ser res especial o extraordinari.
No ser sant de la devociĆ³ dāalgĆŗ, loc. No caure-li be ad algĆŗ.
No ser suficient per a descalƧarĀ ad algĆŗĀ el tapĆ esquerre,Ā loc. No aplegar al nivell dāun atre.
No ser u de pedra, loc. Tindre sentiments.
No serĆ tant com diuen, loc. Indica que sāestĆ exagerant sobre alguna cosa.
No socarrar-se lāarrĆ²s ad algĆŗ, loc. No tindre pressa, ser una persona lenta.
No tāho pergues, loc. No ho deixes passar o para atenciĆ³.
No tindre a on caureās mort, loc. Trobar-se en la misĆØria, ser molt pobre.
No tindre adreƧ per a res, loc. No tindre bona traƧa o no tindre ninguna habilitat.
No tindre Ć nima, loc. Ser una persona molt roĆÆna.
No tindre cap ni centener,Ā loc. No poder desfer un embolic o superar les dificultats.
No tindre cap ni peus,Ā loc. No tindre sentit una cosa.
No tindre cara, loc. Tindre vergonya de fer una cosa.
No tindre casa ni fogaƧa, loc. No tindre casa ni res.
No tindre cor, loc. Ser insensible, no tindre sentiments.
No tindre dos diners per a fer cantar a un cego,Ā loc. Ser molt pobre, no tindre diners.
No tindre dos dits de front,Ā loc. Ser molt curt dāenteniment o obrar sense trellat, irracionalment.
No tindre mƩs que el sol que pega a la cara, loc. Ser molt pobre, no tindre res.
No tindre mƩs que la capa al muscle, loc. No tindre per a subsistir.
No tindre ni ofici ni benefici, loc. No tindre professiĆ³ o ocupaciĆ³ ni ingressos per a viure.
No tindre ni per a una dent,Ā loc. Tindre poc per a menjar
No tindre ningun cul que arrapar, loc. Estar ociĆ³s, desficiĆ³s, estar desocupat.
No tindre ofici ni benefici,Ā loc. No tindre ni treball ni rendes
No tindre paraulaĀ oĀ tindre poca paraula, loc. Ser una persona que no complix lo que diu.
No tindre paraules,Ā loc. Quedar-se boquiobert, sense poder expressar-se.
No tindre pĆØls en la llengua, loc. Parlar clar, no tindre temor en dir les coses com sĆ³n.
No tindre per a menjar,Ā loc. Patir pobrea, no tindre lo mĆ©s bĆ sic per a viure
No tindre per a on agarrar-lo, loc. No tindre res de bo, ser roĆÆn, de mala calitat.
No tindre prou mans,Ā no donar abast, tindre molt de treball.
No tindre res seu, ser molt generĆ³s o malgastador.
No tindre suc ni muc.que significa sense substĆ ncia, dessubstanciat, de poc de valor.
No tindre temps ni dāanar a pixar,Ā loc. Tindre molt faena, estar molt ocupat.
No tindre trellat,Ā loc. No tindre sentit o no tindre coneiximent.
No tindre treues,Ā loc. No tindre temps de fer una cosa
No tindre u correja, loc. No saber dominar-se, no tindre paciĆØncia o aguant.
No tindre u mĆ©s que la pell i els ossosĀ oĀ estar en la pell i els ossos, loc. Estar prim en extrem.
No tindre ulls en que puga mirar ad algĆŗ,Ā loc. ant. No poder engolir a algĆŗ, tindre-li animadversiĆ³.
No tindre un clau, loc. Ser molt pobre.
No tindre un pĆØl deĀ fava, lleig, agraĆÆt…Ā loc. No tindre ni lo mĆ©s mĆnim dāuna dāeixes qualitats o caracterĆstiques.
No tindre un qĆ¼e,Ā loc. No tindre diners, ser molt pobre.
No tindre un sacre, loc. No tindre capital, ser molt pobre.
No tindre una aguileta,Ā no tindre diners. Vulgarment se diuĀ aileta.
No tindre vergonya ni conĆ©ixer-la, loc. No tindre gens de vergonya. // Pudor o timidea per ser observat o examinat: TĆ© vergonya de ballar en pĆŗblic.
No tindre-les totes,Ā loc. No estar segur sobre alguna cosa que ha dāacontĆ©nyer.
No tirar-ne una en el solc,Ā loc. No encertar ni una.
No tocar els peus en terra, loc. Estar en lāinĆ²pia, no ser conscient de la realitat.
No tocar la roba el cos,Ā loc. Tindre molta angoixa o temor.
No tocar un pĆØl de robaĀ ad algĆŗ, no ofendreāl, ni perjudicar-lo, ni agredir-lo.
No tocarĀ ad algĆŗĀ pĆØl en tafarra,Ā loc. Tindre por per algun perill.
No tots els burros sĆ³n parts, loc. Vol dir que cada persona tĆ© un carĆ cter, en les seues virtuts i defectes, que no hi han dos persones iguals.
No traure ficaci, no tindre sentit, sense trellat.
No traure la coa dāun forat,Ā loc. No trobar la manera de solucionar un problema.
No traure res a carregador, loc. No conseguir ningun resultat profitĆ³s
No traure trellat dāuna cosa,Ā loc. No poder aclarir una cosa, no poder obtindre una explicaciĆ³. // Profit, benefici o utilitat que sāobtĆ© dāalguna cosa: Treballe molt en el negoci pero no trac trellat.Ā // dialect. Bovada, destarifo.
No valdre lo que costĆ de batejar, loc. No valdre una persona res.
No valdre res fĆ²ra de les creus, loc. Estar ple de defectes.
No valdre un ardit, loc. No valdre res.
No valdre un chavo rovellat,Ā Ā loc. No tindre cap de valor. // Estar dāacort en un tracte, en unes normes o regles: Tu agranes i yo torque la pols Āæval?. Jugant al truc no val fer eixa jugada.
No valdre un clau, no valdre un sisĆ³,, loc. No tindre cap de valor.
No valdre un comĆ, loc. No tindre valor, no valdre res.
No valdre un gra de mill, no tindre cap valor.
No valdre un sisĆ³,Ā loc. No valdre res, ser molt roĆÆn o inservible.
No valdre una estepĆØncia, loc. No tindre cap de valor.
No valdre-li a un la casa santa, loc. No li servix a u lo que creu que el pot protegir.
No viure, loc. No descansar, no tindre repĆ²s ni assossec, pels treballs o les preocupacions.
No voler creure una cosa encara qui li prediquen flares descalƧos o teatins, loc. No voler creure una cosa de cap manera.
No voler quedar per a llavor, loc. No voler quedar-se a banda en un fet.
No voler saber res dāalgĆŗĀ oĀ dāalguna cosa,Ā loc. No voler tracte en algĆŗ o no voler intervindre en una cosa.
No voler vore a u ni de llunt.
No voler vore a u ni pintat en un cacherulo,Ā loc. No voler vore a u ni de llunt.
No volerĀ algĆŗ o alguna cosaĀ ni carregat dāor,Ā no voler-lo a cap preu.
No volia el bunyol mĆ©s que la mel calenta,Ā loc. Indica que ha conseguit mĆ©s profit del que sāesperava.
No vore el pĆØlĀ ad algĆŗ,Ā loc. No vore a una persona en molt de temps o quan convenia la seua presĆØncia.
No vore la puntaĀ (ad alguna cosa),Ā loc. No vore la grĆ cia, no trobar la finalitatā¦
No vore tres dalt dāun burro, loc. No vore gens: Sense ulleres no veig tres dalt dāun burro.
No voreās ni gota,Ā loc. No voreās gens.
NomĆ©s tindre ulls en la cara,Ā loc. Estar extremadament prim.
Ā”Nos ha fotut!Ā ExclamaciĆ³ que expressa sorpresa, evidĆØncia, disconformitat i unes atres coses segons el context.
Nos sentiran els sorts,Ā loc. Indica que anem a parlar o parlem molt fort.
Nou de trinqui,Ā que no ha segut utilisat, en estat perfecte. // Que porta molt poc de temps en un lloc, en un cĆ rrec, en una professiĆ³, etc.
NugarĀ oĀ lligar la llengua,Ā loc. Reprimir-se a lāhora de parlar.
Ā”Nyas coca!,Ā loc. ExpressiĆ³ que equival aĀ tin, pren, acĆ tens. TambĆ© es diu davant dāuna cosa que sorprĆ©n.
O
Obrar contra raĆ³,Ā obrar contra la veritat o la justĆcia.
Obri lāull Borull, loc. Para atenciĆ³, tin conte.
Obrir boca,Ā loc. Prendre un aperitiu o entrant que desperta lāapetit.
Obrir de bat a bat,Ā loc. Obrir totalment una porta o finestra.
Obrir el cor ad algĆŗ,Ā loc. Manifestar-li els mĆ©s Ćntims sentiments.
Obrir el cul i agarrar mosques, loc. Se diu volent indicar que una cosa no Ć©s fĆ cil ni rĆ pida com supostament Ć©s lāacciĆ³ que indica la locuciĆ³.
Obrir el pit, loc. Descobrir els sentiments mĆ©s Ćntims.
Obrir els ulls a la llum,Ā loc. NĆ ixer.
Obrir els ullsĀ oĀ fer obrir els ulls ad algĆŗ, loc. Fer que algĆŗ comprenga lo que no sabia, desenganyar-lo, fer-li vore la realitat.
Obrir en canal,Ā loc. Fer un tall a lo llarc de tot un cos humĆ o animal fins al punt dāobrir-lo per la mitat.
Obrir la ganaĀ oĀ fer ganaĀ oĀ entrar en gana,Ā loc. Tindre Ć nsia o necessitat de menjar.
Obrir una boca com un forn, loc. Obrir molt la boca.
Obrir-se camĆ, loc. Anar superant dificultats i impediments per a conseguir un objectiu.
Obrir-se una cosa com una magrana,Ā loc. Clavillar-se, esclafir una cosa com ho solen fer les magranes.
Ofegar en un cabell a algĆŗ,Ā loc. Ser molt fĆ cil de vĆ©ncer, guanyar o incomodar.
Ofegar-se en el test de les gallines,Ā loc. No saber resoldre la mĆnima dificultat.
Ofegar-se en un got dāaigua, loc. Agobiar-se en facilitat per menudĆØncies o problemes dāescassa transcendĆØncia.
OirĀ oĀ oure dāorella sorda, loc. ant. Fer orella sorda, desentendreās, no fer cas.
OirĀ oĀ sentir campanes i no saber a on, loc. No saber be una cosa, tindre nomĆ©s una idea dāalguna cosa que no es sap del tot.
Oldre pijor que la ruda, loc. Fer mala olor una cosa.
Oli en un cresol, loc. Se diu davant dāuna cosa que fa que una atra funcione perfectament: Han pujat el jornal als treballadors i, oli en un cresol, sāhan acabat els problemes.
OllĆ³s, pollĆ³s, loc. Cabut, insistent: Li he dit que no i ell pollĆ³s, pollĆ³s, que sĆ.
Omplir el sac, loc. Omplir-se la pancha o les bojaques.
Omplir-se la boca parlant dāalgĆŗ,Ā loc. Parlar massa be dāuna persona o cosa.
Orinar fĆ²ra del porrĆ³,Ā loc. coloq. Eixir-seān de la qĆ¼estiĆ³ o del propĆ²sit, extrallimitar-se, abusar algĆŗ de la seua autoritat.
P
PaciĆØncia i barallar, loc. Demana paciĆØncia i un canvi de tema de conversaciĆ³.
Pagar el patoĀ oĀ pagar la festa,Ā loc. Patir les conseqĆ¼ĆØncies dāuna acciĆ³ aliena.
Pagar els plats trencats, loc. Sofrir injustament les conseqĆ¼ĆØncies de les malendreces dāun atre.
Pagar en la mateixa moneda, loc. Correspondre en proporciĆ³ a les bones o males accions dāun atre.
Pagar en usura, tornar mĆ©s de lo que sāha rebut.
Pagar farda,Ā loc. AcciĆ³ de fer un sacrifici personal per a obtindre alguna cosa.
Pagar justs pels pecadors, loc. Patir els inocents un castic o les conseqĆ¼ĆØncies de les males accions dāuns atres.
Pagar la festa,Ā convertir-se en vĆctima del divertiment dels demĆ©s
Pam a pam,Ā loc. En molta dificultat o lentitut.
Pancha per avall, loc. Estar gitat o tombat boca per avall.
Ā”Para el carro, carreter!, expressiĆ³ per a fer callar ad algĆŗ.
Parament de casa,Ā conjunt de mobles i uns atres utensilis dāuna casa
Parament de cuina,Ā conjunt dāutensilis i atifells dāuna cuina.
Parament de llit, conjunt de llanƧols i unes atres peces de roba que cobrix o adorna un llit.
Parament de taula, conjunt de plats, gots, coberts, etc., utilisat per al servici dāuna taula per a menjar
Parar atenciĆ³, loc. Atendre a lo que es diu.
Parar botiga, tenda, taverna,Ā etc., montar un establiment en tot lo necessari per al seu bon funcionament.
Parar casa, loc. Amoblar-la i posar-la en disposiciĆ³ de ser habitada.
Parar casa, loc. Establir la residĆØncia en un lloc: Han parat casa en Alacant i viuen allĆ tot lāany.
Parar el llit, preparar el llit en llanƧols i unes atres peces de roba necessĆ ries per a gitar-se.
Parar lāorella,Ā loc. Escoltar en atenciĆ³
Parar la taula i llevar el pa, loc. Fer moltes promeses i no complir-ne cap.
Parar taula, dispondre sobre la taula tot lo necessari per a menjar.
Parar-se en una moscaĀ oĀ en cametes de mosca,Ā loc. Preocupar-se per detalls sense importĆ ncia.
Parar-se-li a u el bocĆ, loc. Parar-se-li a u el mĆ²s o el menjar en la gola de manera que produĆÆx ofegament.
Parar-se-li ad algĆŗ una cosa en el barandat, loc. Anar-se-liān ad algĆŗ el menjar pel vedat, entrar-li el menjar en la laringe.
Parar-se-li la garrofaĀ (ad algĆŗ), loc. Anar-seān la saliva o el menjar pel vedat o lāatre forat.
Paraula a paraula, en exactitut i sense deixar cap de paraula.
Paraula dāhome,Ā loc. Se diu per a reforƧar una promesa ferma.
Paraula de casament,Ā la que es donen mĆŗtuament els qui volen casar-se i per la que es comprometen a fer-ho.
Paraula de valenciĆ ,Ā promesa formal que sempre es complix.
Pare vostƩ, loc. Se diu a qui avassalla.
Pareix que el rei li guarda els porcs (oĀ les vaques),Ā se diu dāuna persona molt vanitosa orgullosa que es creu superior.
Pareix que haja vist Ć nimes, loc. Se diu de la persona que tĆ© molt mal aspecte, demacrat i, a voltes, molt prim.
Pareix que li haja fet la boca un flare, loc. Dit dāaquell que tĆ© molta facilitat per a demanar.
Pareix que mira lāarrĆ²s, i mira les tallades,Ā loc. Se diu de la persona que fa vore que vol una cosa quan ne vol una atra mĆ©s important.
ParĆ©ixer cul i bufa,Ā loc. Se diu de la persona impacient que vol les coses fetes ans de lo que Ć©s possible.
ParĆ©ixer cul i bufa,Ā loc. Tindre molt de geni, ser molt irritable
ParĆ©ixer el diable dels Socors,Ā loc. Anar vestit de manera exagerada i ridĆcula.
ParĆ©ixer el ferrer dāIbi, que ferrant ferrant, perguĆ© lāofici, loc. No fer res, no progressar.
ParƩixer el judeu de la segona careta, loc. Tindre mala cara, ser lleig i anar mal vestit.
ParĆ©ixer el pare Hamol,Ā loc. local. Se diu quan algĆŗ no es banya quan plou, puix se dia en Mislata que el Pare Silvestre Hamol anava pel carrer quan plovia i no es banyava.
ParĆ©ixer el poeta Querol, loc. Dur el monyo desfet i estorrufat, perque aixina el solia dur el poeta valenciĆ Vicent Wenceslau Querol (1836-1889).
ParĆ©ixer lāhaqueta dels volantins, loc. local. Se diu dāuna dĆ²na que vist de manera cridanera i sense gust.
ParĆ©ixer lāobra de la SĆØu, loc. Ser una faena o empresa de molta duraciĆ³.
ParĆ©ixer la beata dāAlcoleja,Ā loc. Se diu de la dĆ²na dāaparĆØncia honesta i decent pero provocadora.
ParĆ©ixer la caragolada de Chimo, loc. ReuniĆ³ a la que assistix poca gent quan se nāesperava molta o convit escĆ s de menjar, en abdĆ³s casos en un fatal final.
ParĆ©ixer la truja dāArtana, fotent i grunyint,Ā loc. Se diu de la persona que sempre estĆ de malhumor i remugant.
ParĆ©ixer la vella dāAntella, loc. Se diu de la dĆ²na que, per la forma de vestir o pentinar-se, aparenta mĆ©s anys dels que tĆ© realment.
ParĆ©ixer Maria corruixes, loc. Se diu de persones que sĆ³n poca cosa i es queixen molt dāalifacs o mals.
ParĆ©ixer Sugranyes, loc. local. Dur el monyo sugranyĆ³s.
ParĆ©ixer un abadejo anglĆ©sĀ oĀ un abadejo, loc. Estar molt prim.
ParĆ©ixer un altar dāĆ nimes, loc. Ser molt visitat o mirat per molta gent, tant que aplega a molestar.
ParĆ©ixer un estornell,Ā loc. Se diu de la persona a la que li agrada menjar olives.
ParĆ©ixer un ou sense sal,Ā loc. Ser fava o curt dāenteniment.
ParĆ©ixer un pelut de caixeta,Ā loc. local. Tindre un aspecte estrafalari o dur els cabells escarotats. TambĆ© es diu de les prostitutes.
ParĆ©ixer un pot dāapotecari,Ā loc. Ser algĆŗ molt malaltuƧ.
ParĆ©ixer un rabo dāaire, loc. Anar a gran velocitat.
ParĆ©ixer un silicrossis,Ā loc. local. Se diu de qui estĆ plantat en lo mig sense moureās i fent nosa.
ParĆ©ixer un soterrar, loc. Se diu dāuna situaciĆ³ excessivament sĆ©ria i silenciosa
ParĆ©ixer un teatĆ,Ā loc. Se diu de qui aconsella contĆnuament.
ParƩixer una afaram, loc. dialect. Posar una cara terrible.
ParĆ©ixer una Ć nima en pena, loc. Tindre molt mal aspecte fĆsic i un comportament silenciĆ³s o misteriĆ³s.
ParĆ©ixer una mentira baix dāun plat, loc. Se diu dāuna cosa molt chicoteta.
ParĆ©ixer una moixeta, loc. Ser una persona callada, inocent i tĆmida, pero en realitat astuta.
ParĆ©ixerĀ oĀ ser un corral de bousĀ oĀ de vaques, loc. Ser un lloc brut i mal arreglat.
ParƩixer-li a u els dits convidats, loc. Se diu de gent molt agarrada, avara.
Parla que no lāou el coll de la camisa, loc. Se diu de la persona que parla en veu tan baixa que costa escoltar-lo en claritat.
parlant de cada cosa un poc: tinc el pimentons al fĆ²c,Ā loc. Se diu per a canviar de tema en una conversaciĆ³.
Parlar a lāorellaĀ oa cau dāorella, parlar acostant els llavis a lāorella; fer una escolteta.
Parlar a pams,Ā loc. Parlar en tranquilitat, sense alvanƧar-se als acontenyiments ni prendre decisions sense pensar.
Parlar ad algĆŗ el cul i tot,Ā loc.Ā Parlar molt, ser molt charrador, contar-ho tot, inclĆŗs les coses mĆ©s Ćntimes.
Parlar al sĆ i al pla, loc. Parlar directament o de manera senzilla.
Parlar baix, loc. Parlar en veu baixa.
Parlar bayĆ³sĀ oĀ parlar de la baya, loc. local. Parlar afectat i intentant diferenciar-se dels atres en una suposta bona pronunciaciĆ³.
Parlar boca a boca, loc. Parlar cara a cara, de fit a fit, directament.
Parlar clar i ras, loc. Parlar de manera senzilla, directament
Parlar com un homeĀ oĀ com un santĀ oĀ com un llibre obert,Ā loc. Explicar-se molt be.
Parlar en el cor en la mĆ ,Ā loc. Parlar en franquea.
Parlar en els ulls,Ā loc. Donar a entendre en una mirada lo que es vol dir.
Parlar en les mans, loc. Moure-les molt en parlar; deixar de treballar per a parlar.
Parlar en miges paraules, loc. Parlar de manera que algĆŗ no entenga lo que es diu.
Parlar en pla,Ā parlar plaĀ oĀ Parlar al pla, parlar en romanƧ valenciĆ .
Parlar en plata,Ā loc. Parlar sense eufemismes, dir les coses clares.
Parlar entre dents, loc. Remugar, parlar sense obrir la boca.
Parlar foradat,Ā loc. Parlar sense trellat o delirant.
Parlar manco que un pato mut,Ā loc. No parlar gens.
Parlar mƩs que fege en brases, loc. Parlar molt.
Parlar pels colzes, parlar molt.
Parlar pels dits i pels colzes, loc. Charrar, parlar molt o massa.
Parlar per al coll de la camisa, loc. Parlar molt baixet.
Parlar per boca de cĆ nter,Ā loc. Parlar massa sense tindre idea.
Parlar per les illades, loc. Parlar molt o en excƩs.
Parlar per parlarĀ oĀ per no callar, loc. Parlar de coses sense importĆ ncia.
Parlar serrat, parlar una llengua de manera molt genuĆÆna, tant en la pronunciaciĆ³, com en el lĆØxic o la sintaxis, de forma que Ć©s difĆcil de comprendre per qui no la coneix molt be.
Parle yo o passa un carro?, loc. Se diu quan en una conversaciĆ³ a u no el deixen parlar o ni li fan ni cas.
Parlem de batejos, loc. Se diu per a canviar de tema i deixar de parlar dāuna qĆ¼estiĆ³ generalment desagradable.
Parot de bassa, se diu de la persona sense espenta i un poc fava.
Partir peres, loc. Tindre desavenĆØncies en algĆŗ en que es tenia una relaciĆ³ dāafecte.
Partir un diner per quatre parts,Ā loc. Ser molt agarrat o tacany.
PartirĀ oĀ trencar palletesĀ en algĆŗ, loc. Enemistar-se en algĆŗ, trencar lāamistat o relaciĆ³.
Partir, trencarĀ oĀ travessar el cor,Ā loc. Commoure, donar molta llĆ stima o pena
Partir-se la civada a coces,Ā loc. Barallar-se.
Partir-se, rebentar-se, cloixir-se, pixar-seĀ oĀ morir-se de riure,Ā loc. Riureās en excĆ©s.
Passa avant que afegirem caldo,Ā loc. Indica que encara que en una casa estan menjant pot entrar i si vol afegir-se a taula
Passa avant que no caurĆ s en lo plat, loc. Indica que es pot passar a una casa encara que estiguen menjant.
Passada de bastĆ³, tana, passĆ³, palissa.
Passades de borrego negre, loc. local. Advertix de les males intencions dāalgĆŗ.
Passar a sanc i a fĆ²c, loc. Matar a la gent i cremar la poblaciĆ³.
Passar a u en raons, loc. Donar-li llargues.
Passar com una Ć nima de gat, loc. local. Passar per un lloc molt a pressa.
Passar corsia, revisar tot lo que passa per a malparlar i chafardejar.
Passar de lāaireĀ (com els camalleons),Ā loc. Menjar molt poc.
Passar de llarc,Ā loc. Passar sense detindreās.
Passar lāagulla, enfilar lāagulla, passar el fil pel cos, ull o forat de lāagulla.
Passar la mĆ per la paret,Ā loc. No conseguir res.
Passar la nit en blanc, loc. Passar-la sense dormir.
Passar lo sisĆ³, loc. ant. Casar-se.
Passar paraules, ant. Conversar. // Deixar transcĆ³rrer el temps sense concedir o accedir a allĆ² que algĆŗ ha solicitat: Passar a u en raons.
Passar pel cap, tindre una idea.
Passar pena, patir aflicciĆ³, dolor, angoixa, etc.
Passar per alt, loc. Passar inadvertit o ometre.
Passar per carrer que no trau cap,Ā loc. Se diu quan se posa algĆŗ en circumstĆ ncies difĆcils de superar.
Passar per lāaro,Ā loc. Sometreās o acceptar unes Ć³rdens o condicions impostes per algĆŗ, vullgues o no.
Passar per la pedra,Ā loc. Obligar ad algĆŗ a fer una acciĆ³ a la que es resistix.
PassarĀ oĀ tindre mĆ©s fret que Carracuca, loc. Passar o tindre molt de fret.
PassarĀ una cosaĀ pel cap,Ā loc. Imaginar una cosa, pensar una cosa.
Passar-se algĆŗ per baix cama, loc. No fer-li cas o dominar-lo.
Passar-se una cosa pels collons, loc. No fer cas dāuna cosa, passar-se-la per baix cama.
Passar-seĀ algĆŗĀ per baix cama, loc. Aventajar-lo, ser superior ad algĆŗ o no fer-li cas.
Passar-seān de paraules, loc. Excedir-se en paraules.
Passar-seān, loc. Excedir-se.
Passar-se-li a u la saĆ³, loc. Passar-se-li el temps de procrear, de ser fĆØrtil i poder tindre fills i per extensiĆ³ passar-se-li el temps de poder fer alguna cosa.
Passat de rosca, loc. Se diu de qui no estĆ be del cap.
Passejar la capa, loc. Anar dāun lloc a un atre sense fer res de profit.
Pasterada de bou o de vaca,Ā caguerada, bonyigo.
Patir fam, no tindre els aliments necessaris.
Patir les anacoretes, loc. Patir molt, passar moltes penalitats.
patir mĆ©s fam que Garrufo,Ā que GarrĆ³,loc. Tindre o passar molta fam.
patir mĆ©s fam que un gos nugat a un carro… loc. Tindre o passar molta fam.
patir mĆ©s fam que un lladre,Ā loc. Tindre o passar molta fam.
Pau octaviana,Ā pau total i absoluta, gran quietut. Se diu aixina per alusiĆ³ a la pau regnant en lāImperi RomĆ en el temps que naixquĆ© Jesucrist, quan imperava Octavi August
Pegar a cĆ³rrer,Ā escomenƧar repentinament a cĆ³rrer.
Pegar a fugir,Ā loc. Escapar-se, fugir.
Pegar als ulls,Ā loc. Presentar-se de sobte a la vista.
Pegar bastonada de cego, loc. Dir o fer una cosa sense estar segur dāella.
Pegar darrere dāalgĆŗ, escomenƧar a seguir-lo.
Pegar el cor un bot,Ā loc. Fer un glatit agitat per haver rebut una impressiĆ³ forta.
Pegar el sol, aplegar els rajos del sol.
Pegar en el cap en la paret, loc. Fer demostraciĆ³ de gran desesperaciĆ³ o cĆ²lera.
Pegar en lāendrecera, loc. Encertar en el blanc
Pegar en pedra, loc. Trobar impediments o parapeus per a obtindre lo que es pretƩn.
Pegar mƩs voltes que un dolƧainer, loc. Anar amunt i avall moltes voltes.
Pegar mĆ©s voltes que un gos mossegant-se el rabo,Ā loc. Rodar molt o pegar moltes voltes.
Pegar patades, loc. Fer molts trĆ mits per a conseguir una cosa.
Pegar per riure, per plorar, per cantar..., entrar-li ad algĆŗ repentinament ganes de riure, plorar, cantar.
Pegar tĆ²rt, loc. Produir contrarietat una cosa: Me pega tĆ²rt que em desperten a crits.
Pegar un esclafit, loc. Esclatar, rebentar-se.
Pegar un girĆ³,Ā pegar la volta o girar alguna cosa.
Pegar una rabada, pegar mija volta en intenciĆ³ dāanar-seān com a expressiĆ³ de disgust.
Pegar una tana, loc. Abatanar, colpejar ad alg
Pegar una tana,Ā loc. Gran esforƧ realisat que deixa molt cansat.
Pegar una ullada, loc. Mirar rĆ pidament, de manera superficial.
PegarĀ oĀ apegar els ulls, tancar els ulls per a dormir, per la sĆ²n.
Pegar-li a u un bolet, Fet inesperat que decepciona. //loc. Enganyar a algĆŗ o decepcionar-lo.
Pegar-li perĀ tal o per tal cosa,Ā dedicar-se activament ad alguna activitat, entrar-li ganes de fer una cosa.
Pegar-li voltes al nano, loc. Pegar-li moltes voltes a una idea, cavilar molt sobre un tema.
Pegar-ne una en lāenclusa i lāatra en el martellĀ oĀ mall,Ā loc. Equivocar-se o enganyar-se cada dos per tres.
Pegar-se una ceba,Ā loc. Pegar-se un colp o trompada.
Peixcar el sol en garbell, loc. Perdre el temps en faenes o en coses inĆŗtils o que no tenen trellat.
PĆØl per pĆØl,Ā loc. En tot detall, minuciosament.
Pelar ad algĆŗ, loc. Parlar mal dāell.
Pelar-se de fret, sentir molt intensament el fret.
Pelar-se-la,Ā masturbar-se.
Pelat com el cul dāuna monaĀ oĀ mĆ©s pelat que el cul dāuna mona, loc. Sense pĆØl, completament pe
Pell de gallina,Ā loc. Aborronament que es produĆÆx en la pell com a conseqĆ¼ĆØncia del fret, la por o algun atre estat dāĆ nim o emociĆ³.
Pels quatre costats,Ā loc. Se diu de persones en ascendĆØncia autĆ²ctona tant per banda del pare com de la mare: Ćs valenciĆ pel quatre costats. Un gallec pels quatre costats.
Pelut com un orso, loc. Que tĆ© molt de pĆØl.
Pena negra,Ā gran pena.
Pendre la taba.Ā Pendre la paraula.
Pensant senyar-se,Ā traureās els ulls, loc. No conseguir cap de fruit o benefici quan inicialment se preveĆÆa un bon resultat.
Pensar en la mona de Pasqua,Ā loc. Estar molt distret i no concentrat.
Pensar en les musaranyes, loc. Estar distret i poc atent, estar pensant en la mona de Pasqua.
Pensar senyar-se i traureās els ulls,Ā loc. Propondreās o pensar fer una cosa correcta quan se fa de forma incorrecta.
Pensar-se tindre un gat per la coa, loc. Creure estar en posiciĆ³ ventajosa o creure haver realisat una gran proea.
Pensat i fet,Ā loc. Primer pensat i sense dilaciĆ³ realisat o realisar sense cap preparaciĆ³ prĆØvia
Per a cagar-se i no torcar-se, loc. Se diu davant dāuna cosa o fet advers o extraordinari.
Per a mi, com si estiguera mort, loc. Mostra total indiferĆØncia cap algĆŗ.
Per a parar un tren, loc. En molta cantitat.
Per a un comport, loc. Per a anar passant.
Per aĆ§Ć²,Ā per esta raĆ³: Ćs per aĆ§Ć² que es decidiren a buscar noves fonts dāenergia.
Per aixĆ², per eixe o aquell motiu, causa o raĆ³: Ahir ploguĆ©, per aixĆ² hui hi ha fanc.
Per allĆ a on passa es deixa la caguerada,Ā loc. Se diu de la persona desordenada que va deixant coses per totes bandes.
Per bon espai, loc. Per llarc temps.
Per cara dāalgĆŗ,Ā loc. En consideraciĆ³ ad eixa persona.
Per conte deĀ oĀ en contra de, loc. dialect. V. En conte de.
Per est esguart,Ā loc. ant. Per este motiu.
Per lāendret i pel revĆ©s,Ā per les dos cares. // prep. Enfront, front a, donant-se la cara una persona o cosa en lāatra.
Per la grossa, a la grossa,Ā al grosĀ oĀ en gros, loc. En gran cantitat, especialment en parlar de la venda o compra de productes que es venen o compren en gran cantitat i a un preu inferior al de la venda posterior al pĆŗblic, a la menuda o al menut.
Per la meua part, loc. Per la part que māafecta o interessa.
Per menut,Ā de forma detallada, sense deixar res.
Per mĆ©s veus, ant. Per majoria, en una votaciĆ³.
Per molts anys, loc. Se diu per a felicitar ad algĆŗ desijant-li que el goig o la cosa conseguida li dure molt.
Per quins cinc sous?, loc. ĀæPer quina raĆ³?.
Per res del mĆ³n, de cap manera.
Per tant,Ā adv. Per aixĆ², per aĆ§Ć².
Per un fes-te enllĆ ,Ā loc. Per no res: Per un simple fes-te enllĆ casi es maten.
Per un nap no es deixa de cuinar lāolla, loc. Per una persona o una cosa no es deixa de fer una cosa en la que intervenen mĆ©s persones o coses.
Per un pĆØlĀ oĀ pĆØl de figa, loc. Per ben poc.
Per una orella māentra i per lāatra māix, loc. Que no fa cas a lo que li diuen
Perdre dāull,Ā deixar de vigilar una persona o cosa.
Perdre el fil, loc. Perdre lāilaciĆ³ del discurs.
Perdre el juĆ,Ā perdre la raĆ³, lāenteniment o el trellat, tornar-se foll.
Perdre els estreps, loc. Enfadar-se, enujar-se, perdre la paciĆØncia i el control.
Perdre els papers,Ā loc. Perdre el control de sĆ mateix.
Perdre lāesme, perdre el sentit o coneiximent per un colp, mareig.
Perdre lāoremus, loc. Perdre lāesme o desorientar-se la ment.
Perdre la chaveta, loc. Perdre el cap o el trellat.
Perdre la llet, deixar de segregar llet una femella o dĆ²na que estĆ donant a mamar.
Perdre la paciĆØncia, el respecte, la vergonya, etc., deixar de tindre estes qualitats morals.
Perdre la paraula, deixar de poder parlar.
Perdre la raĆ³, perdre la facultat de discĆ³rrer o discernir.
Perdre la veu, loc. Quedar-se afĆ²nic.
Perdre la vida, morir, especialment de forma violenta.
Perdre la vista, quedar-se cego.
Perdre u els menuts, loc. Irritar-se, incomodar-se.
PerdreĀ oĀ deixar lāacomodo, loc. Perdre o deixar lāocupaciĆ³ o el treball, perdre la comoditat.
Perot vols cĆ³rrer, loc. Expressa el menyspreu o lāindiferĆØncia dāalgĆŗ cap a la persona que parla.
Perra grossa, moneda de coure de dĆØu cĆØntims.
Perra menuda,Ā moneda de coure de cinc cĆØntims.
Persona de poques paraules, loc. Poc parlador.
Pesar com un deute, loc. Pesar una cosa molt.
pesar com un marsot, loc. Pesar molt, ser molt pesat.
Pesar-li a u el cul, loc. Estar u massa gros o pesar molt i no poder cĆ³rrer o moureās en agilitat: Al camiĆ³ li pesa el cul en les costeres.
Picar la mosca, loc. Delatar.
Picar sola, loc. Eixir corrent, anar-seān.
Pinta-ho en un cacherulo, loc. Se diu quan una cosa es dona per perduda.
Pixar aigua beneĆÆda,Ā loc. Ser molt beat.
Pixar altĀ opixar alt i fer clotet,Ā loc. Tindre moltes aspiracions o pretensions.
Pixar fĆ²ra del rogle, loc. Parlar quan no toca o de forma errada.
Pixar fĆ²ra del test,Ā loc. Dir alguna cosa inoportuna, que no ve al cas.
Pixar la pollegueraĀ a una chica, loc. Eixir-li un pretenent que va a festejar-la i parlar en ella a la porta de sa casa.
Pixar pel mateix forat, loc. Se diu de dos persones o mĆ©s que tenen moltes coses en comĆŗ, que en algun aspecte sĆ³n iguals o pensen igual.
PixarĆ Rita,Ā loc. Indica que va a ploure pero a soles quatre gotes.
Pixar-se de riure,Ā loc. Riureās molt i en ganes.
Plantar bordĆ³,Ā loc. ant. Detindreās o quedar-se en un lloc de manera permanent.
Plantar la barraca,Ā loc. Prendre una postura excessivament defensiva en un joc, en el deport, en el camp de les idees.
Plantar una llanƧa en Alger,Ā loc. Fer o conseguir una cosa molt difĆcil i treballosa.
Plata que cagĆ la gataĀ oĀ la rata, plata falsa, conjunt dāobjectes fabricats en plata falsa.
PleĀ oĀ carregat a seny, loc. Ple o carregat al mĆ xim, de gom a gom, de vores a vores, a coromull, ben amunt, fins a la campana.
Plorar a llĆ grima viva, oĀ com un chiquet, oĀ com una Magdalena oĀ com un desconsolat,Ā plorar abundantment.
Plorar a llĆ grima viva, plorar molt i intensament.
Plorar fil a fil, loc. Sense parar de plorar.
Plorar gotes de sanc,Ā loc. Plorar molt sentidament.
Plorar llĆ grimes de sanc,Ā loc. Plorar en molt de pesar i sense consol.
Plorar sancĀ oĀ plorar gotes de sanc,Ā loc. Plorar amargament per una gran pena.
Plorar sense llĆ grimes,Ā loc. Plorar falsament.
Plorar-li ad algĆŗ, loc. Contar penes ad algĆŗ volent fer llĆ stima per a conseguir alguna cosa.
Ploure a borbollons,Ā ploure molt fent les gotes que cauen borbollons en els tolls; tambĆ© es diuĀ ploure de bambolla.
Ploure a cĆ nters, loc. Ploure molt.
Ploure a ramalades,Ā oĀ a borbotons, oĀ a cĆ nters, loc. Ploure intensament.
Ploure sobre banyat, loc. Succeir una desgrĆ cia o qualsevol fet al poc de temps dāhaver succeĆÆt un atre del mateix signe.
poar en garbell, loc. Perdre el temps en faenes o en coses inĆŗtils o que no tenen trellat.
Poar-seĀ a una dĆ²na, loc. vulg. Practicar el coit en una dĆ²na.
Pobre (oĀ pelat) com una rata, oĀ mĆ©s pobre que una rata,Ā loc. Se diu de la persona molt pobra.
Pobre diable,Ā pobre dāesperit, infeliƧ, de poca valia.
Poc mĆ©s o manco,Ā loc. Aproximadament.
Poc suc,Ā se diu de la persona en poc de trellat.
Poder contar una cosa en els dits de la mĆ , loc. Ser molt escassa tal cosa, que es pot contar en molts pocs nĆŗmeros.
Poder ser fill dāalgĆŗ,Ā loc. Se diu de la persona que per edat podria ser fill dāalguna atra.
Poll apegadiƧĀ oĀ apegalĆ³s, se diu de la persona que resulta pesada, encoriosa, inoportunaā¦ tambĆ© es diuĀ llĆ©menaĀ ad esta classe de persones.
Poll reviscolat,Ā se diu de la persona que era pobra i sāha fet rica, tornant-se orgullosa i arrogant.
PollĆ³s, pollĆ³s,Ā loc. Cabut, insistent: Li he dit que no i ell pollĆ³s, pollĆ³s, que sĆ.
PĆ³lvora de rei,Ā la de bona calitat.
Pondreās el sol en joca,Ā loc. Se diu quan el sol se pon per un horisĆ³ ple de nĆŗvols.
Pont del cul,Ā espai entre els genitals i el furĆ³. En anatomia rep el nom deĀ perineu.
Portar a fi, dur al seu final, acabar, dur a terme, realisar.
Portar algĆŗ a la traƧa, loc. Dur-lo darrere.
Portar en anda ad algĆŗ,Ā loc. Tractar-lo molt be, tindre-li adoraciĆ³.
Portar entre ullsĀ oĀ sobre lāull,Ā loc. Estar en situaciĆ³ dāalerta o vigilĆ ncia sobre alguna persona o algun assunt.
PortarĀ oĀ aguantar el perol, loc. Haver de soportar perorates, llargues esperes, visites inoportunes, etc.
PortarĀ oĀ dur ad algĆŗ a rabo de borrego,Ā loc. Tractar-lo sense consideraciĆ³. Manipular ad algĆŗ.
PortarĀ oĀ dur algĆŗ a les costellesĀ oĀ damunt de les costelles, loc. Pagar les despeses del seu sustent, mantindreāl.
PortarĀ oĀ dur alguna cosa escrita en la cara, loc. Mostrar en el gest o la cara una cosa, un sentiment, una idea, intenciĆ³.
Portar-la baix polze, loc. Dāamagatall, en segona intenciĆ³, solapadament.
Posar a algĆŗ en son lloc, loc. Baixar-li els fums ad algĆŗ, recordar-li ad algĆŗ quĆ Ć©s en realitat quan se pensa o creu ser superior o millor.
Posar a cent,Ā loc. Excitar sexualment ad algĆŗ.
Posar a lāombra,Ā loc. Ficar en la presĆ³.
Posar a parir,Ā loc. Alterar ad algĆŗ excessivament o tambĆ© criticar molt ad algĆŗ.
Posar a pelar,Ā loc. Parlar mal dāell, posar-lo malament.
Posar a u en la picota,Ā loc. Traure-li pĆŗblicament tots els defectes i posar-lo en evidĆØncia.
Posar ad algĆŗ com un drap mal llavatĀ oĀ com un drap, loc. Insultar, faltar, maltractar ad algĆŗ.
Posar ad algĆŗ el cap com un tabal, oĀ com un tamborĀ oĀ com una tarumba,Ā loc. Molestar a algĆŗ per contar-li moltes coses avorrides
Posar ad algĆŗ en tant de lloc com un diner,Ā loc. Ser molt exigent.
Posar de llarc,Ā vestir als chiquets i chiquetes en roba dāadult, generalment quan se considera que ya tenen suficient edat.
Posar draps calents a una cosa, loc. Intentar amagar una cosa que no es vol que es sĆ pia: En anar la cosa per mal camĆ, escomenĆ§Ć a posar draps calents i a tirar terra per damunt.
Posar el dogal ad algĆŗ,Ā obligar a u, llevar-li la llibertat.
Posar els braƧos en anses, posar les mans en la cintura.
Posar els dits en la boca dāalgĆŗ,Ā loc. Provocar ad algĆŗ per a que parle o conte una cosa.
Posar els ossos de punta, loc. Posar-se a fer faena o treballar de valent.
Posar els punts sobre les is,Ā loc. Dir o deixar les coses clares.
Posar els ulls en una cosa,Ā loc. Fixar-li la vista, mostrar predilecciĆ³ per eixa cosa.
Posar en dansa, posar enmig dāun conflicte.
Posar en el mateix sac,Ā loc. Considerar iguals coses que no ho sĆ³n.
Posar en raĆ³,Ā posar dāacort.
Posar en solfa,Ā loc. Fer burla dāuna persona o cosa.
Posar lāargolla al coll,Ā loc. fig. Ofegar, agobiar, arruĆÆnar.
Posar lāos ad algĆŗ,Ā loc. Se diu a qui va a un lloc per primera volta.
Posar la mĆ damunt,Ā loc. Pegar-li ad algĆŗ.
Posar les mans al fĆ²c,Ā loc. Assegurar la veritat i certea dāalguna cosa o lāhonradea dāuna persona.
Posar les mans fins als colzes en una cosa, loc. Tocar-ho en les mans, tenint aixina un coneiximent cert
Posar les peres a quartĀ ad algĆŗ, loc. Bonegar-lo per a que actue correctament.
Posar les peres a quatreĀ ad algĆŗ,Ā loc. Dir-li clarament lo que es pensa.
Posar mĆ a lāobra,Ā posar-se a treballar, aplicar-se a una activitat.
Posar mal, fer dany, sobre tot moral.
Posar negre sobre blanc, loc. Imprimir. Escruire una cosa i publicar-la.
Posar oli en un cresol,Ā loc. Trobar una soluciĆ³ rĆ pida.
Posar pegues, loc. Posar objeccions.
Posar pels nĆŗvols, loc. Elogiar dāuna manera excessiva.
Posar ram a on no hi ha vi,Ā loc. Fer acusacions o suposicions sense fonament.
Posar sobre la taula,Ā expondre un tema per a tractar-lo o resoldreāl.
Posar taula, posar damunt de la taula les coses que es necessiten a lāhora de dinar o sopar.
Posar un dit en el cel,Ā loc. Se diu quan sāha conseguit lo que es desijava molt i que era difĆcil de conseguir.
PosarĀ ad algĆŗĀ el peu al coll,Ā loc. Humiliar-lo, fer-li acceptar les condicions impostes pel vencedor.
PosarĀ oĀ fer a algĆŗ un cap com un tabal,Ā loc. Marejar a algĆŗ parlant molt o fent molt de soroll.
PosarĀ oĀ tirar llenya al fĆ²cĀ oĀ ficar fĆ²c,Ā loc. Fer mĆ©s gran les diferĆØncies i crear crispaciĆ³ o agitaciĆ³ entre persones
PosarĀ una cosaĀ als peusĀ dāalgĆŗ,Ā loc. Oferir-li-la en homenage.
Posar-ho tot en un costal,Ā loc. Arriscar-ho tot.
Posar-ho tot en un peu, loc. Formar gran avalot o guirigall.
Posaria les mans al fĆ²c i no em cremaria, loc. Se diu quan se tĆ© plena seguritat de lo que es diu, se fa o es pensa.
Posar-li a u les cabres en el corral,Ā loc. Fer lo contrari de lo que una persona havia fet o desfer lo que havia fet.
Posar-li mal a u, loc. Calumniar-lo.
Posar-liĀ oĀ penjar-li a u el peu al cavall, loc. Pujar-se-li a la gepa, prendreās moltes confiances i perdre-li el respecte ad algĆŗ.
Posar-se a cobert, loc. Protegir-se de la pluja, el vent, el fĆ²c enemic..
Posar-se a les tres pedretes,Ā loc. Enrabiar, encolerisar.
Posar-se a tret,Ā loc. Situar-se en el camp de distĆ ncia o recorregut dāun proyectil.
Posar-se als nĆŗvols,Ā loc. Enfurir-se molt, exaltar-se, especialment de rĆ bia.
Posar-se anys damunt, fig. Envellir de colp per excƩs de treball, patiments o preocupacions
Posar-se be en Deu,Ā confessar-se, netejar la consciĆØncia de culpes.
Posar-se el dogal al coll,Ā loc. Fer-se mal a sĆ mateix, dur-se a la perdiciĆ³.
Posar-se el mĆ³n per montera,Ā loc. No importar-li a u res lo que puguen pensar o dir dāell.
Posar-se els pĆØls de punta, loc. AriƧonar-se, arrufar-se.
Posar-se en camisa dāonze vares, loc. Ficar-se allĆ a on no caldria o a on no convĆ©.
Posar-se en el lloc dāalgĆŗ,Ā loc. Adoptar el punt de vista dāun atre.
Posar-se fet un fideu,Ā loc. Irritar-se, irar-se o preocupar-se molt.
Posar-se la caixa al capĀ oĀ damunt,Ā loc. Enjoyar-se en totes les joyes que u tĆ© o adornar-se en excĆ©s.
Posar-se la mĆ en el pit,Ā loc. Reflexionar sobre una cosa, especialment dāorde espiritual o Ćntim.
Posar-se roig, tornar-se roja la cara per vergonya, calor, beure massa, etc.
Posar-seĀ oĀ pegar-se un punt en la bocaĀ oĀ punt en boca,Ā loc. Callar o previndre ad algĆŗ per a que calle per prudĆØncia, secret, etc.
Predicar en el desert, loc. Predicar o donar consells sense ser escoltat.
Predre els comins ad algĆŗ, prendreāl de mal ull.
Pregonar en tabal i dolƧaina, loc. Anar pregonant o contant una cosa sense cap de discreciĆ³.
Prendre a canya,Ā loc. Comprar fiat, pagant mĆ©s avant.
Prendre a u mal una cosa, loc. Resentir-se.
Prendre carn,Ā loc. Prendre forma una cosa.
Prendre consell, seguir un consell rebut.
Prendre el pĆØlĀ ad algĆŗ,Ā loc. Burlar-se dāell intentant que no es done conte.
Prendre el sol, expondreās al rajos del sol
Prendre els comins ad algĆŗ,Ā agarrar-li mania.
Prendre els comins ad algĆŗ,Ā agarrar-li mania.
Prendre esment, ant. Fixar-se, parar atenciĆ³. // desus. Recort, evocaciĆ³, memĆ²ria.
Prendre espill,Ā loc. ant. Prendre eixemple.
Prendre la contra, ant. Adoptar una posiciĆ³ antagĆ²nica.
Prendre la frescaĀ oĀ estar a la fresca, trobar-se en un lloc en que fa una temperatura agradable.
Prendre les coses a bones fusades, loc. Assumir les coses en tranquilitat.
Prendre muller, casar-se un home en una dĆ²na.
Prendre una cosa en paciĆØncia, loc. Mantindre la calma davant dāun acontenyiment pertorbador.
Prendre una cosa pel seu conte,Ā loc. Encarregar-seān.
PrendreĀ oĀ agarrar el cel en les dents,Ā loc. Enfadar-se o enujar-se molt, bramar dāindignaciĆ³.
PrendreĀ oĀ agarrar la tanda,Ā respectar lāorde i escomenƧar a realisar lāactivitat quan correspon.
PrendreĀ oĀ tindreĀ a qualsevolĀ en comĆs, loc. Tindre-li mania.
Preu tirat, loc. Preu molt mƩs baix de lo normal.
Prim com un fideu,Ā oĀ com la canya de la doctrina, oĀ com un fus, loc. Se diu per a referir-se a persones, animals o coses extremadament primes.
Prim com un tel de ceba, loc. Molt prim.
Primer ha de passar molta aigua pel riu, loc. Indica que abans que passe una cosa ha de passar molt de temps o han de passar moltes atres coses.
Pudir a bolquers, loc. Ser molt jove, molt tendre..
Pudir a sĆØt carrers,Ā loc. Fer molta pudor.
Pujar a cavallĀ ad algĆŗ,Ā loc. Abusar dāell, despreciar-lo
Pujar al cap, loc. Atarantar, pertorbar els vapors forts de les begudes alcohĆ²liques, del tabac, etc.; per ext., fig.Ā Pertorbar la raĆ³ una causa anĆmica,Ā com lāira, lāorgullā¦
Pujar la quinta, loc. Cridar, alƧar la veu de forma irritada.
Pujar les sancs al cap,Ā loc. Tindre un accĆ©s dāira.
Pujar-seān a la figuereta,Ā loc. Alterar-se, irritar-se, posar-se histĆØric.
Punt per puntĀ oĀ punt per agulla,Ā loc. En detall, minuciosament, dāuna en una cosa; sol dir-se de lo que es narra o conta.
Q
Quan manco te gires,Ā loc. Se diu indicant que una cosa succeĆÆx rĆ pidament, en un descuit, en un instant: Quan manco te gires seān va.
Quan no sĆ³n ous sĆ³n colominsĀ , loc. Se diu quan sempre hi ha un problema o atre,TambĆ© quan una cosa es repetix cada certtemps.
Quan parle la llengua menege,Ā loc. Indica que quan u diu una cosa Ć©s perque tĆ© raĆ³ i pot provar-ho.
Quan tu vas yo ya torne,Ā loc. Se diu per a gallardejar o fanfarronejar de ser mĆ©s llest o despert que un atre.
Quant mĆ©s amics, mĆ©s clars, loc. Per a indicar entre amics les coses han dāestar clares.
Quatre rates, loc. Molt poca gent.
Quatre ulls, se diu de qui du ulleres.
Que acaba en Espanya, loc. Se diu de coses molt gran o impressionants: Sāha menjat un berenar que acaba en Espanya. Enguany han fet un castell que acaba en Espanya.
QuĆ© collons ni quĆ© comanda!,Ā loc. vulg. QuĆ© punyetes.
Que dinen, sopen… de bona gana,Ā loc. Frase de cortesia equivalent aĀ bon profit.
Que estigues boĀ oĀ que estigau bons, loc. FĆ²rmula que es diu quan u seān va
ĀæQuĆ© li anem a fer?, loc. Sāutilisa quan no es pot fer res per canviar una cosa a modo de resignaciĆ³.
ĀæQuĆ© li fa el rabo per a cĆ³rrer?, loc. ĀæQuĆ© tĆ© que vore una cosa en una atra? Res tĆ© que vore una cosa en una atra.
Que li falta un ull o no veu en un ull.Ā Ā Se diu del vehĆcul en una de les dos llums averiada o fosa.
Que rosegue galeta, loc. Que es fota.
Que sĆ³n per a lloca,Ā loc. Se diu per a que es tracte en molt de conte i tacte alguna cosa frĆ gil, delicada o molt valiosa i que sāha de manular com si foren ous fecundats per a covar la lloca.
ĀæQuĆ©, patint?, loc. Se diu quan algĆŗ veu o troba a u o uns atres descansant o gojant tranquilament.
Queda un cul de vi en el got.Ā Part dāuna substĆ ncia o objecte quan sāha consumit casi en la seua totalitat.
Quedar com Camot, loc. coloq. Quedar una persona malament davant dels atres.
Quedar com la Chata, loc. coloq. V. quedar una persona malament davant dels atres.
Quedar com un porc, loc. Fer un paper desairat, ridĆcul.
Quedar de pedra, loc. Quedar sense paraules, sorprĆ©s, atĆ²nit.
Quedar en terra,Ā perdre algĆŗ el mig de transport quan seān va de viage o no fer un viage que sāhavia organisat.
Quedar fetĀ oĀ corregut com una mona,Ā loc. Quedar burlat.
Quedar malament,Ā loc. Actuar de forma incorrecta de cara als atres.
Quedar rĆ²nec, loc. Quedar-se algĆŗ a soles i sense diners.
Quedar tot en fum de boja o de boges, loc. Se diu quan esperem una cosa o volem fer-la i finalment no succeĆÆx o no es fa.
QuedarĀ oĀ estar al cabalĀ oĀ a cabal,Ā ant. Tindre cobrat o pagat un deute.
Quedar-se a mija requesta, loc. Quedar-se a la mitat de fer alguna cosa, de saber una cosa, de menjar…
Quedar-se aleluya, quedar-se en fam per no haver menjat lo suficient; quedar-se a miges en qualsevol cosa; no enterar-se dāalguna conversaciĆ³, explicaciĆ³ o qualsevol atra cosa.
Quedar-se asperges-me,Ā quedar-se sense conseguir lo que es desijava o pretenia.
Quedar-se baix taula,Ā loc. No aplegar a temps a una cosa.
Quedar-se com la nĆ³via de Pinet, en la cara llavada i el monyo fet, loc. Quedar-se preparat per a fer una cosa que al final no es fa o no tĆ© lloc.
Quedar-se els pixats dins lo ventre, loc. No obtindre o conseguir lo que es pretenia.
Quedar-se en blanc, loc. Quedar-se sense saber quƩ dir, oblidar-ho tot pels nervis o la por.
Quedar-se en el monyo fet,Ā loc. Estar preparat per a una cosa i no realisar-se.
Quedar-se en les barres assentades,Ā loc. Quedar-se sense diners, sense alguna cosa o sense res.
Quedar-se en les ganes,Ā loc. No conseguir lo que sāesperava
Quedar-se mĆ©s ample que llarc, loc. Quedar-se tan tranquil davant dāuna adversitat o problema.
Quedar-se mort,Ā loc. Quedar-se estupefacte o atĆ²nit.
Quedar-se sense pa ni coca,Ā loc. Quedar-se sense una cosa ni lāatra, quedar-se sense res.
Quedar-se u a fosques, loc. Quedar-se sense llum o en dejĆŗ.
Quedar-se u baix taula, loc. Fer tart a una cosa i quedar-se sense gojar dāella.
Quedar-seĀ odeixar en la boca oberta, loc. Quedar-se o deixar boquiobert.
Qui convĆ© no ve i qui ve no convĆ©,Ā loc. Se diu quan no ha vengut la persona esperada, i en son lloc ve qui no fea falta.
Qui Ć©s desgraciat en els collons entropeƧa,Ā loc. Qui tĆ© mala sĆ²rt tot li ix malament.
ĀæQuĆ et fa les creus?, frase que sāutilisa per a expressar ad algĆŗ lāadmiraciĆ³ que causa el seu atreviment.
Ā”QuĆ ho havia de pensar!,Ā loc. Enunciat exclamatiu usat per a manifestar estranyea per un succĆ©s sorpresiu i inesperat.
Qui no suma se nāix,Ā loc. NingĆŗ Ć©s perfecte.
ĀæQuĆ posarĆ el cascavell al gat?, loc. Se diu dāuna actuaciĆ³ complicada o perillosa que segurament ningĆŗ voldrĆ realisar
Qui tinga malĆcia, que sāarrape la guixa,Ā loc. Frase utilisada per a expressar lāindiferĆØncia que causa lāindignaciĆ³ manifestada per una atra persona
QuĆn albat haurĆ s fet per ahĆ,Ā loc. Se li diu a una persona que ha pogut fer alguna chicada.
ĀæQuin cabrĆ³ vol palladeta?,Ā loc. Se diu quan se vol donar a entendre que a u no li agrada que li diguen els seus defectes.
Quin desastre de botigueta, loc. Se diu davant dāun gran desorde de coses.
Quin tall de, quin montĆ³ de: Quin tall de mentires li ha dit.
Quinta columna, grup organisat que en un paĆs en guerra treballa a favor de lāenemic.
R
Rascar-se u pĆØl amunt, loc. Traure diners de la bojaca i a disgust.
Raureās del capĀ una cosa, loc. Traure-se-la del cap, oblidar-la.
Rebentar com una cigala,Ā loc. Rebentar de plorar, cridar o cantar molt.
Rebentar de riureĀ oĀ de plorar,Ā loc. Riure o plorar molt, sense poder contindreās.
Rebre ad algĆŗ en els braƧos oberts,Ā loc. Rebre ad algĆŗ en ganes i simpatia.
Rebre mal guany,Ā loc. ant. Tindre un mal resultat.
Receptar unes cullerades,Ā receptar una medicaciĆ³ que sāha de prendre en una cullera.
Recoge que el padre ha hecho carasĀ , loc.Ā Se dice para recoger y marcharse.
Recte com un fil,Ā loc. Molt recte. Este camĆ va recte com un fil a La Font de la Figuera.
Refil del sol,Ā reflex intens dels rajos de sol.
Refregar una cosa pels morros,Ā loc. Oferir-la o mostrar-la en molta insistĆØncia.
Relluir ad algĆŗ les espales, loc. Ser ric.
Remoure cel i terra,Ā loc. Fer tot lo possible per a conseguir una cosa.
Res de bo, loc. Res positiu o aprofitable.
Res de res, res absolutament.Ā DāaixĆ² res de res, negativa absoluta: Diu que vaja a treballar per ad ell i dāaixĆ² res de res.
Res i avant,Ā loc. Expressa conformitat davant dāuna adversitat.
Retirar-se el cos,Ā loc. Aplegar-li la menopausa a una dĆ²na.
RetĆ²rcer el coll, matar.
Rialles de marit,Ā loc. Alegria que dura poc
Riu en aigua clara,Ā loc. Indica que totes les coses extraordinĆ ries o violentes tenen un orige fosc.
Riureās del mĆ³n,Ā loc. Fer lo que a u li dona la gana per damunt dels convencionalismes.
Riureās del sol de migdia,Ā loc. No importar-li a u res o no preocupar-se per res, no tindre preocupacions ni problemes: Li ha tocat la loteria i ara es riu del sol de migdia.
Robo o trobo,Ā loc. Se diu referint-se a que nomĆ©s robant o trobant se pot aplegar a ric.
Roda i voltaĀ (sol afegir-se āla castanya tortaā), loc. Expressa insistĆØncia, repeticiĆ³ dāuna cosa que no canvia o no podem canviar.
Rodar ad algĆŗ lāalbarda,Ā loc. Cansar-se dāuna cosa.
Rodar ad algĆŗ lāalbarda,Ā loc. Entrar-li ganes a u de fer alguna cosa.
Rodar cap en coa, loc. Pegar mija volta per a tornar arrere.
Rodar com un sisĆ³ fals, loc. Anar dāacĆ cap allĆ .
Rodar el colomer,Ā loc. Passejar a sovint per a on viu la persona a qui es desija conquistar o acostar-se a qui interessa.
Rodar mĆ©s que un duro fals,Ā loc. Circular molt una cosa.
Roig com un tito,Ā loc. En la cara molt roja.
Roig com una tomataĀ oĀ mĆ©s roig que una tomata,Ā loc. Se diu dāalgĆŗ o alguna cosa que estĆ molt roig.
Roll a roll,Ā loc. Fins a dalt de tot.
Rosega galeta que pa no hi ha, loc. Conformaāt en lo que hi ha encara que no siga molt.
Rovell dāou,Ā Ā La part central o millor dāuna cosa.
S
Sāha acabat la festa, loc. Sāha acabat el tema, la discussiĆ³…
Sāha menjat el formage del retor, loc. Se diu dāun chiquet al qual li ha caigut alguna dent.
SĆ com una poma, loc. Molt sĆ .
SĆ i segur,Ā loc. Se diu de qui ha passat per una situaciĆ³ perillosa i ha eixit ilĆ©s, sense haver patit dany.
sabataĀ oĀ sabateta de son peu,Ā loc. Donar-li lo que es mereix pel seu comportament o trobar a qui li plante cara o sāoponga ad ell.
Saber a on sāajoca el dimoniĀ oĀ les gallines, loc. Saber molt.
Saber com es tira la canya, loc. Saber sobre un tema, assunt o conƩixer en quƩ consistix un engany o treta.
Saber com se mata un peix, loc. Saber la manera dāactuar convenient per a conseguir lo que es desija.
Saber com se traballa lāormeig,Ā loc. Saber sobre un tema, assunt o conĆ©ixer en quĆ© consistix un engany o treta.
Saber de quin peu coixeja,Ā loc. ConĆ©ixer el carĆ cter dāalgĆŗ, saber els defectes o vicis que tĆ©.
Saber espolsar-se les mosques,Ā loc. Saber eixir airĆ³s dāuna situaciĆ³, dificultat o problema.
Saber i no ser gat, loc. Sāaplica a qui presumix de saber molt sense ser aixina.
Saber mĆ©s que lāoli de tenda,Ā loc. Saber molt, ser molt sabut, generalment per experiĆØncia acumulada.
Saber mĆ©s que lāoli pudentĀ oĀ que lāoli de tenda,Ā loc. Saber molt de les coses de la vida.
Saber per a on va el carro, loc. Saber conduir una empresa, negoci, etc.
Saber per a on va lāaigua,Ā loc. Saber o estar informat sobre un tema, qĆ¼estiĆ³ o situaciĆ³: No patixques que yo ya sĆ© per a on va lāaigua i sabrĆ© quĆ© he de fer.
saber un mĆ²s,Ā loc. No saber res: Dāastronomia no sabia un mĆ²s.
Saber una cosa pels caps dels dits, loc. Saber-se-la de memĆ²ria, en perfecta seguritat i en tots els detalls.
Saber viure,Ā loc. Saber manejar-se per a obtindre en cada situaciĆ³ benefici, benestar.
Saber-se entendre,Ā significa que u sāapanya a soles per a fer lo que vol, siga fĆ cil o no i estiguen o no els demĆ©s dāacort.
Sac de porrades,Ā loc. Persona, i sobretot chiquet, que estĆ aveada a que la castiguen i ya no ho sent.
Salat com lāabadejo,Ā loc. Estar un menjar molt salat, com la saladura dāabadejo.
Saltar fĆ²ra del cavat,Ā loc. ant. Eixir-seān dāun tema, assunt o qĆ¼estiĆ³.
Saltar-li a u la raĆ³ pel cap,Ā loc. Ser evident que u tĆ© tota la raĆ³.
Saltar-se el gallet, loc. EsforƧar-se cridant enĆØrgicament.
Salut i forƧa al canut,Ā loc. Se diu brindant i significa salut i diners, ya que el canut Ć©s la bossa dels diners, si be es sol malinterpretar comĀ salut i potĆØncia sexual.
Sanc de la meua sanc,Ā loc. Ho diuen els pares dels seus fills.
Sant Antoni sāenamorĆ dāun porquet,Ā loc. Se diu quan algĆŗ sāenamora dāuna persona lleja o poc atractiva.
Sant Roc i el gos, que cacen pels dos, loc. Se diu quan dos persones sempre van juntes, equival a la locuciĆ³Ā la corda i el poal.
Ā”Santa Maria val!,Ā loc. ant. ExclamaciĆ³ de gran sorpresa o adversitat.
Se menjaria a Ifach i MontgĆ³,Ā loc. Se diu de qui Ć©s molt menjador, malgastador, etc.
Se menjaria els ferros de la presĆ³,Ā loc. Se diu dāuna persona que tĆ© molta fam.
Sec com una pansa, loc. Molt sec o sem.
Secar-li a u el cuc de lāorella,Ā loc. Se diu quan algĆŗ crida fort a un atre.
Secar-se el cervell,Ā loc. Treballar intensament en lāinteligĆØncia
Secar-se-li a u la paraula en la boca, loc. Tindre la boca molt seca, necessitar algĆŗ beure aigua.
Segar ad algĆŗ lāherba baix del peus,Ā loc. Intentar fer-li mal, posar-li la cameta, no deixar que tire avant.
Segona intenciĆ³, intenciĆ³ que sol amagar-se baix una atra diferent.
Seguir ad algĆŗ com si fora la seua ombra,Ā loc. Seguir-lo per tots els llocs, sense deixar-lo.
Seguir ad algĆŗ de rastre, ant. Buscar-lo seguint el rastre que deixa. // fig. Indici o senyal dāalguna cosa
Seguir algĆŗ ficant un bordĆ³,Ā loc. ant. Seguir a una persona de manera insistent.
Semblar-se en el pixar,Ā loc. No semblar-se fĆsicament gens dos o mĆ©s persones.
Sense cera en les orelles, loc. Estar sense poder recuperar-se dāuna situaciĆ³ negativa, be siga fĆsica, moral o econĆ²mica: Ha passat un huracĆ destructor i estan sense cera en les orelles.
Sense encomanar-se a Deu ni al dimoni,Ā sense pensar-sāho, de manera precipitada, atrontollada.
Sense fer soroll,Ā en silenci, silenciosament, discretament.
Sense mĆ©s ni menys, exactament…
Sense mĆ©s ni mĆ©s,Ā sense consideraciĆ³, precipitadament.
Sense mĆ©s sal ni mĆ©s oli,Ā loc. Sense motiu.
Sense mida, loc. Incommensurable.
Sense pena ni glĆ²ria,Ā loc. Sense cridar lāatenciĆ³, sense destacar, sense dany o pĆØrdua ni benefici.
Sense pensar-ho!, loc. DāimprovĆs, de sobte, inesperadament.
Sense posar ni llevar punt ni coma,Ā loc. En exactitut, sense posar ni llevar res.
sense suc ni brucĀ i que significa sense substĆ ncia, dessubstanciat, de poc de valor.
Sense tarĆŗs,Ā loc. local. Parlar desmesuradament, sense trellat.
sense tocar vores,Ā loc. De colp, sense mastegar, Ć vidament, com si no fora res: Sāengul les olives sense pinyol sense tocar vores
SentirĀ una cosaĀ com qui sent ploure, oĀ com si plogueren chufes, loc. No fer cas algĆŗ de lo que li diuen, no escoltar, actuar com si no passara res.
Seny del lladre,Ā ant. Toc de queda
Senyar-se en la mĆ dreta, loc. Actuar adequadament o en molta sĆ²rt.
Ser (esvarĆ³s) com una anguila, ser difĆcil dāagarrar o subjectar.
Ser campana grossa,Ā loc. Se diu de qui tĆ© un gran prestigi social.
Ser campaneta de combregar, loc. Ser una persona charradora, que tot ho conta i que no guarda un secret.
Ser capa i creu, loc. Ser poca gent, ser quatre gats.
Ser capaƧ de llevar-li les ferradures a un cavall corrent, loc. Tindre habilitat o agilitat.
Ser carn i ungla, loc. Tindre una gran amistat, estar molt compenetrats.
Ser cent i la mare,Ā loc. Ser moltĆssima gent.
Ser com el porquet de Sant Antoni, loc. Arreplegar tot lo que es troba per totes bandes.
Ser com el sort de BenissanĆ³,Ā que sentia els quarts i les hores no, loc. Fer-se el sort per conveniĆØncia.
Ser com lāescolĆ de Quart, que corre molt i sempre aplega tart, loc. Se diu de qui fa tot molt apresa pero malament o sense benefici.
Ser cosa fina,Ā loc. Ser molt bo, de molt bona calitat: Este brodat Ć©s cosa fina fet per mans expertes.
Ser cosa fina, loc. Ser molt bo, de molt bona calitat: Este brodat Ć©s cosa fina fet per mans expertes.
Ser dāou de dos rovells,Ā loc. Ser gentola, ser gent de got i gavinet.
Ser de bon ramĀ oĀ de mal ram, loc. Tindre un bon orige o tindre un mal orige.
Ser de bona fusta,Ā loc. Estar fort i sĆ .
SerĀ de bonaĀ oĀ mala cri,Ā loc. Ser de bon o mal natural.
Ser de cap,Ā ant. Tindre influĆØncia i domini sobre els demĆ©s.
Ser de capeta boleta, loc. Ser de por, ser lo mĆ xim…
Ser de clavada i panchĆ³, loc. Estar fet sense mirament o sense conte.
Ser de cor estret,Ā loc. Ser agarrat, ronyĆ³s.
Ser de crisma, Ser de bona qualitat.
Ser de gĆØl, loc. Ser insensible.
Ser de got i gavinet, loc. Ser gentola.
Ser de lāany dĆØneu,Ā loc. Ser molt inocent o fava
Ser de la botiga del Poal, loc. Se diu dāun objecte o producte que Ć©s de mala calitat o de procedĆØncia dubtosa.
Ser de la caƧola,Ā loc. Ser de la corda, del grup dāamistats.
Ser de la casa,Ā se diu dāalgĆŗ que ha segut adoptat o tret de lāhospici o lāorfenat.
Ser de la corfa amarga, loc. Ser mala persona; tambĆ© es diu dāuna persona dāideologia diferent o contrĆ ria a la prĆ²pia.
Ser de la costa de Gorga, loc. Ser alt.
Ser de la pell de BarrabĆ s,Ā loc. Se diu dāuna persona sense ĆØtica o molt baixa moralment.
Ser de la pell del diable, loc. Se diu dāuna persona sense ĆØtica o molt baixa moralment.
Ser de la pell del diable, loc. Ser molt roĆÆn o guilopo.
Ser de la pell del dimoni, loc. Ser molt roĆÆn o molt guilopo.
Ser de les Planes, loc. Ser molt ingenu, candorĆ³s, etc., o actuar sense mala intenciĆ³.
Ser de mala ascla, loc. Tindre males idees o intencions.
Ser de mala llavor, loc. Ser mala persona.
Ser de pa i porta, loc. dialect. Ser una persona fluixa.
Ser de pa i raĆÆmĀ oĀ ser de pa i melĆ³, loc. Ser senzill, de poca importĆ ncia.
ser de pala i foguejar, loc. Ser una persona en la que sāha dāanar en molt de conte i precauciĆ³ pel seu mal geni o clim.
Ser de pasta de congret, loc. Ser una persona molt blana, fluixa, sense espenta o forƧa.
Ser de raĆ³Ā oĀ ser raĆ³,Ā ser conforme a la veritat o a la justĆcia.
Ser de sanc calenta, loc. Ser molt apassionat.
Ser de soca i arrel, loc. Ser autĆØntic i genuĆ.
Ser de vora camĆĀ oĀ fruita de vora camĆ, loc. Ser molt roĆÆn.
Ser dur dāorella,Ā tindre lāoĆÆt poc sensible.
Ser el braƧ dret dāalgĆŗ, loc. Ser la persona que mĆ©s ajuda a una atra.
Ser el nostre pa de cada dia,Ā loc. Ser una cosa corrent, habitual.
Ser faves contades,Ā loc. Ser una cosa que es segura, infalible.
Ser fill de la polla rossa i del gall favat,Ā loc. Tindre molta sĆ²rt en la vida, viure regaladament, no tindre preocupacions, etc.
Ser fill de la polla rossa,loc. Tindre molta sĆ²rt en la vida, viure regaladament, no tindre preocupacions, etc.
Ser fill de pare tendre, loc. LlanƧar-se a perdre o deteriorar-se en facilitat.
Ser fill de son pareĀ oĀ de sa mare,Ā loc. Que es pareix en alguna cosa o es sembla molt al progenitor.
Ser fluix de pestell,Ā tindre propensiĆ³ a orinar.
Ser fortet de ferrar,Ā loc. Se diu de la persona tossuda i difĆcil de fer canviar. Si es diu dāun animal significa que Ć©s difĆcil de domesticar.
Ser fosc com una cova,Ā loc. Se diu dāuna habitaciĆ³, una estĆ ncia, un lloc o un parage molt fosc.
Ser garba lligada, loc. Estar una cosa amanyada
Ser joc forƧat, ant. Imminent, inevitable.
Ser lāaleta del cor dāalgĆŗ, loc. Ser la persona preferida dāalgĆŗ, a la que mĆ©s se vol.
Ser lāou del sastre, loc. Tindre una cosa tendĆØncia a aumentar desmesuradament.
Ser lāĆŗltim pet de lāorgue, loc. Ser lāĆŗltim en importĆ ncia.
Ser la bufa la gambaĀ una cosa, loc. coloq. Se diu dāuna cosa que no causa lāefecte que es desijava o sāesperava.
Ser llarc dāunglesĀ oĀ tindre les ungles llargues, loc. Ser lladre, procliu a furtar.
Ser llarc de dits, loc. Tindre costum o propensiĆ³ a furtar.
Ser llauger de llengua,Ā parlar massa, no saber callar o mantindre secrets.
Ser mamella de monja, ser una cosa de la millor calitat.
Ser menesterĀ oĀ haver menester, ser necessari.
Ser mƩs agre que la fel, loc. Ser molt amarc, ser una persona intractable.
Ser mƩs animal que un carro bolcat, loc. Ser un bƩstia, ser un gran ignorant.
Ser mĆ©s aspre que un codony, loc. Se diu de les persones poc afables i de tracte difĆcil o poc agradable.
Ser mĆ©s bort que lāherba que no fa llavor loc.Ā Ser molt bort o mala persona.
Ser mĆ©s bort que lāherba que no fa llavor, loc. Ser molt roĆÆn.
ser mĆ©s borts que la matapuƧa,Ā loc. Ser molt bort o mala persona.
Ser mĆ©s cabut que els de lāorella llarga, loc. Ser molt cabut
ser mƩs cabut que un astellador, loc. Ser molt cabut.
ser mĆ©s cabut que una mula andorrana, que es nega a aixar arrereĀ loc. Ser molt cabut.
Ser mĆ©s descarat que el cul dāuna mona, loc. Ser molt descarat.
Ser mĆ©s dolƧ que mel,Ā se diu quan una cosa Ć©s molt dolƧa o molt agradable.
Ser mƩs el soroll que les anous, loc. No ser una cosa tan important com se diu o pareix.
Ser mĆ©s fĆ cil que beureās un ou, loc. Ser fĆ cil de realisar o eixecutar.
Ser mĆ©s fals que Judes, loc. Se diu quan se tracta dāuna persona molt falsa o hipĆ²crita.
Ser mĆ©s fi que el coral, loc. Ser afeminat. // Se diu de les dĆ²nes o femelles que copulen molt.
Ser mĆ©s fi que lāEscot, ser molt sagaƧ, despert. // Que destaca en el seu treball i ho fa molt be: Ćs un fuster fi. // Afeminat.
Ser mƩs gent que en BƩtera, loc. Ser molta gent.
Ser mĆ©s gos que un part,Ā ser molt pereĆ³s.
Ser mĆ©s honrada que les veces,Ā loc. Ser una dĆ²na molt honrada.
Ser mĆ©s lladre queĀ el Gatet dāOtos,Ā loc. Ser molt lladre
Ser mƩs lladre que Capa,loc. Ser molt lladre.
Ser mĆ©s lladre que TallacordesĀ oĀ que Jaume el Barbut,Ā loc. Ser molt lladre.
Ser mƩs llarc que la quaresma. Ser una cosa massa llarga.
Ser mƩs llarc que que un dia sense pa. Ser una cosa massa llarga.
Ser mĆ©s llarc que un dia sense pa,Ā loc. Ser una cosa de molta duraciĆ³.
Ser mĆ©s llarc que una processĆ³,Ā loc. Ser una cosa molt llarga, de molta duraciĆ³
Ser mĆ©s lleig que un deute, loc. Ser lleig de manera extraordinĆ ria.
Ser mĆ©s mal que el dragĆ³ dāEl Puig,Ā loc. Ser molt roĆÆn.
Ser mĆ©s pesatĀ oĀ apegalĆ³s que les mosques,Ā loc. Ser molt pesat o apegalĆ³s.
Ser mĆ©s roĆÆn que lāherba que no fa llavor, loc. Ser una persona molt roĆÆna.
Ser mĆ©s roĆÆn que la carn de parot, loc. Ser molt roĆÆn qualsevol cosa.
Ser mĆ©s roĆÆn que la caĆ¼la,Ā loc. Ser molt roĆÆn.
Ser mĆ©s roĆÆn que la veƧa,Ā loc. Ser molt roĆÆn.
Ser mĆ©s roĆÆnĀ que lāherba que no fa llavor, loc. Ser molt roĆÆn.
ser mĆ©s vell que cagar aponat,Ā loc. Ser molt vell o antic.
Ser mĆ©s vell que el pixar en terraĀ oĀ que el pixar ajopit,Ā loc. Ser alguna cosa molt antiga.
Ser mĆ©s vell que lāanar a peu,Ā loc. Ser molt antiga una cosa.
Ser millor pagador que la taula de ValĆ©ncia,Ā loc. Ser molt bon pagador.
Ser molt gola, loc. Ser egoiste, voler lluir-se u a soles, no compartir.
Ser molt tocat i posat, loc. Ser molt ordenat.
Ser molts gats per a la llebre, loc. Desijar o intentar moltes persones una mateixa cosa.
Ser pa i mel,Ā loc. Estar un menjar bonĆssim, ser una cosa excelent.
Ser part de cuixa, loc. Ser una persona molt prĆ²xima a la famĆlia.
Ser pelfa,Ā loc. Ser pesat o llandĆ³s.
Ser quatre gats,Ā ser molts pocs
Ser roba de genovesos, loc. Estar una cosa a disposiciĆ³ de totes les persones, com si no tinguera amo.
Ser tan certa una cosa com que nos hem de morir,Ā loc. Ser completament certa una cosa.
Ser tengut,Ā estar obligat.
Ser tot cor,Ā loc. Ser molt bona persona o ser apassionat.
Ser tot polls, loc. Haver molta misĆØria, pobrea i brutea.
Ser u arreu, ser una persona molt desastrada en la manera de vestir o de comportar-se.
Ser u pijor que un deute,Ā loc. Ser molt molest.
Ser u un esguit de bacĆ,Ā loc. Tindre mal geni o ser poc sofrit.
Ser un ase de cĆ rrega, se diu de la persona que treballa molt.
Ser un cabaƧ de gats, loc. Haver un embolic o guirigall entre persones que parlen i criden i no sāenteren.
Ser un cul de mal assiento, loc. Estar sempre en moviment, ser molt nerviĆ³s, no parar mai en un lloc
Ser un dimoni emplomat,Ā loc. Ser molt roĆÆn, malcriat.
Ser un erro de contes,Ā loc. Ser una equivocaciĆ³ o engany.
Ser un joc de chiquets,Ā loc. Ser una cosa sense formalitat.
Ser un llit de matrimoni barallat,Ā ser un llit molt gran; tambĆ© es diu dāalgunes atres coses que poden ser utilisades per dos persones i que sĆ³n mĆ©s grans de lo normal.
Ser un lloc una casa de putes sense ama, haver en un lloc desorde i desorganisaciĆ³ per falta dāuna direcciĆ³ o govern.
Ser un manta,Ā loc. Ser malfaener i pereĆ³s.
Ser un mĆ³n a part,Ā loc. Ser una cosa completament diferent a les atres, generalment millor
Ser un pestaĀ oĀ estar fet un pesta,Ā loc. Ser una persona inqueta o problemĆ tica. // Excessiva abundĆ ncia: Vingueren una pesta de turistes a les festes del poble.
Ser un reguiny,Ā ser una persona malhumorada, pudenta, malcarada.
Ser un sol, loc. Ser extraordinari
Ser un troncho de colĀ oĀ ser un tros de col,Ā loc. Ser fava, mec o panoli.
Ser un tros dāalficĆ²s, loc. Ser molt simple, tindre poc de trellat.
Ser un tros de carn batejada, loc. Tindre poc de carĆ cter i trellat.
Ser un tros de collera, loc. Ser indiscret i molt bƩstia
Ser un tros de corbellot,Ā loc. Ser un tarroƧ sense cultura ni coneiximent.
Ser un tros de paĀ oĀ ser de pa beneĆÆt,Ā loc. Ser molt bona persona.
Ser una Ć guila,Ā ser molt perspicaƧ.
Ser una Ć nima de Deu,Ā loc. Ser massa bona persona.
Ser una caixa tancada, loc. Ser reservat.
Ser una cosa de barri,Ā ser vulgar o poc important.
Ser una cosa de pĆØls, loc. Ser una cosa gran perill.
Ser una cosa fum de canyot, loc. Ser una cosa insubstancial, sense importĆ ncia o transcendĆØncia, encara que ho parega en aparĆØncia.
Ser una cosaĀ de pell de piu, loc. dialect. coloq. Ser una cosa de categoria, ser molt bona.
Ser una gata moixa,Ā loc. Mostrar-se una dĆ²na inocent en aparĆØncia, pero no ser-ho de veritat.
Ser una maravella,Ā loc. Ser magnĆfic, molt bo.
Ser una vedriola trencada, loc. Ser una cosa que fa gastar molts diners.
SerĀ llarc de llenguaĀ , parlar massa, no saber callar o mantindre secrets.
SerĀ oĀ parĆ©ixer un bodoc, loc. Estar mal fet o parĆ©ixer fava.
SerĀ oĀ parĆ©ixer un donyet de pou, loc. ParĆ©ixer un donyet, ser un chiquet inquet, ravachol o revoltĆ³s.
SerĀ un vestit o telaĀ de fil de vent,Ā loc. De tela molt barata i sense consistĆØncia.
SerĆ lo que Deu voldrĆ , loc. ExpressiĆ³ per a indicar el dubte sobre el resultat dāuna decisiĆ³ arriscada, perillosa o imprevisible, quan se pren.
Si Deu tĆ© que remediar a tots,Ā ya tĆ© faena
Si li sap mal que li arranquen un quixal,Ā loc. Vol dir que no importa si ad algĆŗ li sap mal una cosa o no
SĆ li valĀ oĀ no li val,Ā loc. En llenguage infantil i jugant, estar permesa o no una cosa: Jugant al sambori chafĆ la ralla i aixĆ² no li val.
Si no cura, no fa mal,Ā loc. Referit irĆ²nicament a un remei de dubtosa eficĆ cia
Si no hi ha mƩs remei enfornarem, loc. Si no hi ha mƩs remei farem o acceptarem una cosa.
Si no tāagrada posa-li un floquet, loc. Indica que tāagrade o no la cosa Ć©s aixina.
Si no vols caldo, Ā”tres tasses!Ā oĀ Qui no vol caldo, tres tasses,Ā loc. Se diu quan de lo que no es volia o fugia, seān tĆ© molt.
Si plou la deixarem caure, loc. Indica conformisme en lo que vinga.
SĆ que va lāhaqueta, loc. Se diu quan una cosa funciona be.
Si tens collons…Ā loc. Si tens valor, si tāatrevixes: Si tens collons vine acĆ i dis-māho a la cara.
Sobre un ou pon la gallina, loc. Indica que per a realisar qualsevol cosa important Ć©s necessĆ ria una base, encara que siga modesta
Socarrar-se lāarrĆ²s, loc. Anar a pressa per una urgĆØncia.
Sol i ombra,Ā ombra no completa en parts a on pega el sol.
Soltar el mĆ²s, loc. Accedir, consentir, cedir.
Soltar la pelada, loc. Parlar sense mida, amollar la llengua.
SoltarĀ oĀ afluixar la mosca,Ā loc. coloq. Pagar. //Ā No sentir-se una mosca, loc. Haver un silenci total.
Sopar dāentrepĆ , de pa i porta, de rua, de germanor, de cabacet, de faixa, faixat, de cantell, de pa en puny…, sopar informal entre amics, festers… en el que cada u du el seu entrepĆ o cantell.
Sort com una rellaĀ oĀ com un tap,Ā loc. Molt sort.
Sospesar les paraules, loc. Pensar lo que es vol dir ans de fer-ho.
Suar com un carreter. loc. Suar molt.
Suar com un com un cavall... loc. Suar molt.
Suar com un porc.Ā loc. Suar molt.
Suar el nas,Ā loc. Indica gran esforƧ i treball: Si vol acabar hui la faena li haurĆ de suar el nas.
Suar la gota gorda,Ā loc. Suar molt.
Suar les dents, loc. Fingir que sāestĆ molt cansat per haver treballat molt sense haver-ho fet realment.
Suar sanc,Ā loc. Treballar molt, fer grans esforƧos per a conseguir una cosa.
T
ĀæTāagrada aixina, o mĆ©s eixut?,Ā loc. Preguntat irĆ²nic dirigit als qui per forƧa seāls fa acceptar una cosa.
ĀæTāha tocat o tāha fet aire?,Ā loc. Se diu quan algĆŗ li pega de ple a un atre, encerta el tir o li diu una veritat a la cara.
Tāhe vist la llenƧa, Manel,Ā loc. Indicar que sāha descobert lāintenciĆ³ oculta dāalgĆŗ.
Ta tia la cega,Ā loc. coloq. Indica oposiciĆ³ o desacort en lo que un atre diu o fa.
Tal dia com hui,Ā loc. Un dia dāun any passat igual al dia present: Fa cent anys, tal dia com hui, naixquĆ© lāartiste i hui faria cent anys si no haguera mort lāany passat.
Ā”Tal dia farĆ un any!, loc. Se diu llevant-li importĆ ncia a una situaciĆ³ o fet comentat.
Tallar caps, loc. Eliminar a aquelles coses o persones que molesten.
Tallar claus, oĀ fer claus de diner, oĀ fer claus de quaranta,Ā loc. Estar molt irritat.
Tallar en redĆ³,Ā tallar una part per complet, separant-la de lāatra: Als reis francesos els tallaren el cap en redĆ³ en la guillotina.
Tallar lāabadejo,Ā loc. Controlar i dirigir una situaciĆ³.
Tallar la paraula,Ā interrompre, tallar el dir.
Tan amics,Ā se diu per a expressar que el resultat dāuna acciĆ³ no afecta a lāamistat o relaciĆ³.
Tancar de colp,Ā loc. Tancar una porta sense rodar la clau.
Tancar els ulls ad algĆŗ, acompanyar o cuidar a una persona en el moment de la seua mort.
Tancar els ulls, loc. Dormir, fig. Fer per a no vore alguna cosa.
Tancar els ulls, loc. Morir.
Tancar en clau, pany i forrellat, loc. Tancar en tota seguritat.
Tancar en pany i clau,Ā loc. Tancar rodant la clau o tancar i guardar en absoluta seguritat alguna cosa.
Tancar lāaixeta,Ā loc. No seguir donant diners, deixar de donar diners.
Tancar la bocaĀ a algĆŗ, loc. No deixar-lo parlar.
Tancar la boca,Ā loc. Callar
Tancar la boca, loc. No voler menjar
Tancar-se en barra, loc. Obstinar-se, encabotar-se en una cosa sense voler canviar dāopiniĆ³
Tancar-se,Ā ofuscar-se
Tant li fa, loc. No importa
Tant per cap,Ā dividir alguna cosa a parts iguals entre un grup de persones.
Tant se val,Ā loc. Expressa indiferĆØncia davant un fet o una decisiĆ³ a prendre.
Tants caps, tants barrets, loc. ExpressiĆ³ que indica que tots han de treballar o pagar lo mateix o que hi ha una cosa per a cada u.
Tapa dels saragĆ¼ells,Ā tira de tela que tapa el tall de la bragueta en calƧons i pantalons.
TapĆ³ de bassa,Ā persona baixeta i grosseta.
Taula dāaigua,Ā mida equivalent a 900 litros per minut.
Taula de la cuixa,Ā la part mĆ©s ampla i carnosa de la cuixa.
Te van a tocar a albat, loc. Se li diu a la persona que Ć©s molt ignorant o inocent, tant que, quan muiga, li podrien tocar a albat com si fora un chiquet o inocent.
Te vull mƩs que a un bon cagar, Te vullc molt.
Tel dāun ull, el que es forma davant de lāull i impedix una visiĆ³ clara.
Tenedor de llibres,Ā empleat dāuna empresa o societat que sāencarrega dels llibres de contabilitat.
Tentar la paciĆØncia,Ā loc. Posar a prova la paciĆØncia dāalgĆŗ.
Terra que no sāalce,Ā loc. local. Se diu quan sāacorda una cosa volent dirĀ tracte fet, dāacort, aixina siga.
TĆ©s com un argue,Ā loc. Molt tĆ©s o recte.
Test del fĆ²c,Ā ant. lāusat per a ficar en ell les brases i calfar un lloc.
TindreĀ la llengua solta,Ā parlar massa, no saber callar o mantindre secrets.
Tindre a tret ad algĆŗ, loc. Tindre ad algĆŗ prop o davant, a la mĆ , a la vista, present.
Tindre ad algĆŗ a tret, loc. Tindreāl lo suficientment prop, a mĆ , per a ferir-lo o pegar-li un colp.
Tindre agarrada la paella pel mĆ nec, loc. Dominar i controlar una cosa, tindre el poder.
Tindre al pensamentĀ oĀ en lo pensament, loc. Estar pensant en una cosa: Tinc al difunt de ton pare tot lo sant dia en lo pensament.
Tindre algĆŗ entre ulls, loc. Tindre-li enemistat, odi, maldat.
Tindre als ulls, tindre a la vista.
Tindre arrancada de cavall i parada de somera, loc. EscomenƧar alguna cosa en molta forƧa i deixar-la rĆ pidament.
Tindre barra algĆŗ, loc. Tindre valor o cara dura, en sentit recriminatori.
Tindre bon cor,Ā loc. Ser bona persona.
Tindre bon diner,Ā ser un bon pagador, que paga quan toca pagar.
Tindre bon gra de cara, loc. Tindre un aspecte saludable o agradable.
Tindre bon renuc,Ā tindre molts diners.
Tindre bon ullĀ oĀ molt dāull, tindre una capacitat especial per a comprendre una cosa i realisar-la de manera adequada.
Tindre bona barra,Ā loc. Ser molt menjador.
Tindre bona mĆ , oĀ bones mans, tindre molta habilitat.
Tindre bona orella,Ā tindre lāoĆÆt fi.
Tindre bones anellesĀ oĀ agarrar-se a bones anelles,Ā loc. Tindre protectors poderosos.
Tindre bones cames,Ā loc. Quan u camina molt i no es cansa.
Tindre bons ulls,Ā loc. Vore perfectament, tindre la vista sana.
Tindre cabet de tartana, loc. Se diu de qui no estĆ atent.
Tindre calat ad algĆŗ, loc. Saber com Ć©s u i les seues intencions.
Tindre cara de bon any,Ā loc. Estar gros.
Tindre cara de dijous sant i fets de carnestoltes, loc. Ser hipĆ²crita, que fingix.
Tindre caragols,Ā loc. coloq. Tindre diners.
Tindre collons una cosa, loc. coloq. Se diu dāuna cosa adversa o complicada.
Tindre collons, loc. coloq. Tindre valor o corage.
Tindre corĀ de fer una cosa,Ā loc. Tindre valor de fer-la, ser capaƧ de fer-la encara que Ć©s difĆcil o desagrada.
Tindre corpenta, tindre decisiĆ³, espenta o Ć nim per a fer alguna cosa.
Tindre cos per a ferĀ oĀ aguantar una cosa,Ā loc. Ser adult o fort per a fer o aguantar alguna cosa.
Tindre costella, loc. Tindre una cosa contengut, arguments, ser profitosa.
Tindre dāeixe color un trage, loc. Tindre un problema paregut.
Tindre diades algĆŗ, loc. Estar uns dies dāuna manera i uns atres dāuna atra, uns dies be i uns atres malament.
Tindre diners de llarc, loc. Tindre molts diners.
Tindre dos cares, loc. Actuar de forma diferent, especialment mentir.
Tindre dretura,Ā obrar en bona llei, en justĆcia.
Tindre el cap com un estornell,Ā loc. Tindre molt de monyo, ariƧonat i en desorde.
Tindre el cap com un tabal, loc. Tindre mal de cap o estar marejat.
Tindre el cap mĆ©s dur que una carrasca, loc. Ser dāidees fixes.
Tindre el cor dins dāun puny,Ā loc. Estar atemorisat.
Tindre el cor pelut, loc. Ser molt mala persona, tindre mals sentiments.
Tindre el cor tendre,Ā loc. Ser molt sensible.
Tindre el cul de paneraĀ oĀ com una panera,Ā loc. Tindre un cul gran.
Tindre el cul llogat,Ā loc. Deprendre dāalgĆŗ, estar a les Ć³rdens dāuna atra persona.
Tindre el cul pelat dāalguna cosa,Ā loc. Tindre molta experiĆØncia en alguna cosa
Tindre el dinar en la golaĀ oĀ en la boca, loc. Haver dinat, fa un instant, molt recentment: Encara tinc el dinar en la gola i ya vols anar a treballar.
Tindre el dogal al coll,Ā trobar-se en una situaciĆ³ difĆcil o molt perillosa.
Tindre el dormir prim,Ā se diu de qui es desperta en facilitat per qualsevol cosa.
Tindre el gat en la cuina, loc. inus. Tindre els foguers apagats.
Tindre el geni agre, de geni pudent, de tracte difĆcil per malhumorar-se en facilitat.
Tindre el geni curt,Ā loc. Se diu de qui pert els nervis en facilitat i no aguanta impertinĆØncies.
Tindre el geni embresquillatĀ oĀ agre, loc. Tindre mal geni, no tindre bon tracte, tindre una forma de ser aspra.
Tindre el gos agarratĀ (oĀ agarrat a les costelles), loc. Tindre molta perea.
Tindre el menjar en els talons,Ā loc. Fer molt de temps que no es menja.
Tindre el morro tĆ²rt, loc. Estar enfadat.
Tindre el pa assegurat,Ā loc. Tindre assegurats els ingressos necessaris per a tota la vida.
Tindre el pit carregat, tindre els pulmons i els bronquis afectats per un constipat.
Tindre el seu menester,Ā tindre lo que fa falta per a satisfer les necessitats.
Tindre el sopar en la golaĀ oĀ en la boca,Ā loc. Haver sopat, fa un instant, molt recentment.
Tindre el timĆ³Ā oĀ els ramals,Ā loc. Dur la direcciĆ³ dāun quefer, dāun negoc
Tindre el tir, loc. No estar quet, estar nerviĆ³s.
tindre els collons ben posats, loc. vulg. Tindre valor, barra
Tindre els renyons ben coberts, loc. Tindre diners
Tindre els ulls oberts com un soliguer,Ā loc. Tindre els ulls molt oberts.
Tindre en condret, loc. ant. Tindre una cosa en bones condicions, en bon estat per al seu us.
Tindre en congrellĀ un braƧ, una cama, loc. Tindre un braƧ o una cama subjectats per a soldar la trencadura dāun os.
Tindre en conte,Ā loc. Tindre present, no oblidar.
Tindre en el cornalĆ³, loc. Tindre guardades i arreplegades unes coses.
Tindre en moltĀ oĀ en poc,Ā apreciar, valorar molt o poc.
Tindre en oblit, tindre oblidat.
Tindre encara el tramĆŗs en la boca, loc. Ser molt ingenu o inocent.
Tindre encara la corfa de lāou al cul,Ā loc. Ser molt jovenet, tendre o chicotet.
Tindre encara les primeres orelles,Ā loc. Se diu de la persona que no ha canviat, que encara que han passat anys pensa i Ć©s la persona que ha segut sempre.
Tindre estĆ³mec, loc. Soportar les coses desagradables.
Tindre facilitat de paraula, loc. Parlar en fluidea, tindre moltes paraules.
Tindre febra,Ā loc. fig. Estar indignat.
Tindre fus i filosa, loc. Tindre quĆ© fer: faena, ocupaciĆ³, etc.
Tindre gos,Ā loc. Tindre perea.
Tindre grĆ ciaĀ (algĆŗ), ser divertit.
Tindre grat, ant. Sentir o trobar plaer.
Tindre idees de caragol buit, loc. Tindre idees sense trellat.
Tindre lāĆ nima als peus,Ā loc. Estar molt acovardit, estar famĆØlic, deprimit, sense forces.
Tindre lāenvit,Ā acceptar un envit, un desafiu.
Tindre lāesquena ampla, loc. Se diu de la persona que tot li Ć©s indiferent.
Tindre lāorage la taula parada, loc. Se diu quan no escampa o no sāalƧa.
Tindre la becada del bisbe,Ā cometre un erro.
Tindre la boca de flare,Ā loc. Ser molt demanador.
Tindre la bossa de Judes, oĀ de Sant TomĆ s,Ā loc. Estar dispost a ajudar econĆ²micament a qui ho necessita.
Tindre la cara forrada de badana, loc. Tindre la cara dura, ser un desvergonyit.
Tindre la cara forrada vaqueta, loc. ser un cara dura.
Tindre la cera per vendre, loc. Tindre diners o fer com que es tenen diners.
Tindre la coa de palla, loc. Ser molt suscptible.
Tindre la coa de palla,Ā se diu de qui sāirrita o es sent aludit en facilitat.
Tindre la corfa dura, loc. Ser molt vell i tambƩ no tindre vergonya.
Tindre la guanyadora, loc. Tindre bona sĆ²rt
Tindre la llengua de draps, loc. No parlar be o no articular be.
Tindre la llengua ensarabatada, loc. No parlar be o no articular be.
Tindre la llengua llargaĀ oĀ llarc de llenguaĀ oĀ llauger de llenguaĀ oĀ tindre la llengua solta, parlar massa, no saber callar o mantindre secrets.
Tindre la llet agraĀ oĀ mĆ©s agra que el ferro, loc. Estar de mal geni.
Tindre la llet agra, loc. Estar de mal geni.
Tindre la manilla en la mĆ , loc. Ser lāamo dāuna situaciĆ³, tindre el poder per a poder actuar lliurement.
Tindre la mort a la gola, loc. Estar a la mort o passar un gran patiment.
Tindre la mort a la porta, loc. Estar prĆ²xima la mort.
Tindre la paciĆØncia de Jop, loc. Ser extremadament pacient.
Tindre la paella pel mĆ nec, loc. Dispondre dels recursos o el poder per a dominar una situaciĆ³, assunt, etc.
Tindre la pancha com una guitarra, loc. Estar molt prim i tindre la pancha llisa
Tindre la roba en lo Grau, loc. Estar a punt dāemigrar.
Tindre la veu presa,Ā loc. Estar afĆ²nic lleument.
Tindre les mans brutes de sanc, loc. Haver mort ad algĆŗ
Tindre les mans foradades, loc. Ser molt malgastador.
Tindre les primeres orelles, loc. Ser molt jove o no haver canviat, ser el mateix que fa temps
Tindre llengua dāastral, loc. Ser molt malparlat.
Tindre llengua de fardacho, loc. Dir moltes paraulotes, parlar maldient o llanƧant improperis.
Tindre lloc, loc. OcĆ³rrer, succeir, acontĆ©nyer: La reuniĆ³ tindrĆ lloc en acabar la segona tanda de treball.
Tindre mĆ en algĆŗ, tindre capacitat dāinfluĆØncia, persuasiĆ³, convenciment en atra persona: El director tĆ© molta mĆ en els seus treballadors.
Tindre mĆ esquerra, qualitat per a resoldre problemes en gran habilitat o tacte: En les relacions internacionals Ć©s necessari tindre molta mĆ esquerra.
Tindre mal corĀ oĀ cor dur, loc. Ser insensible
Tindre mal diner,Ā que no paga o que paga en retrĆ s.
Tindre mala Ć nima, loc. Ser una persona en mals sentiments.
Tindre mala bavaĀ oĀ tindre bava, loc. Tindre mala idea, tindre mals instints o sentiments: No et fies dāell que tĆ© molta mala bava.
Tindre mala fel, loc. Tindre mals sentiments.
Tindre malaĀ oĀ bona traƧa,Ā loc. Tindre bon o mal aspecte una persona o cosa: Eixos nĆŗvols negres tenen mala traƧa.
Tindre males cosquerelles, loc. Tindre mal geni.
Tindre males llevades,Ā loc. Tindre mal geni, ser de tracte difĆcil.
Tindre males puces, loc. Tindre poca paciĆØncia, irritar-se fĆ cilment, tindre mal humor.
Tindre manco grĆ cia que un ou sense sal, loc. No tindre gens de grĆ cia.
Tindre manco substĆ ncia que un ou sense sal, loc. No tindre gust un menjar.
Tindre manco substĆ ncia que una broma de caragol, loc. Se diu dāuna cosa que tĆ© molt poca substĆ ncia, que no fa profit.
Tindre manco trellat que una cabra baix del āraboā, loc. No tindre gens de trellat.
Tindre mans de sant, loc. Ser molt bo fent una cosa.
Tindre mƩs caps que barrets, loc. Tindre moltes coses que atendre i no poder atendre-les totes.
Tindre mĆ©s cara que esquena,Ā loc. Tindre la cara dura o poca vergonya.
Tindre mĆ©s deutes que el Govern,Ā loc. Tindre molts deutes.
Tindre mĆ©s fam que GarrĆ³, loc. Tindre molta fam
Tindre mĆ©s fam que un lladre,Ā loc. Tindre o patir molta fam.
Tindre mĆ©s fret que un cucĀ oĀ estar mĆ©s gelat que un cuc, loc. Tindre molt de fret una persona.
Tindre mĆ©s ganesĀ que un gitano de furtar un burro,Ā loc. Desijar o tindre moltes ganes dāalguna cosa.
Tindre mĆ©s lĆ bia que un teatĆ, loc. Se diu de qui parla molt i en serietat.
Tindre mĆ©s lĆ bia que un teatĆ,Ā loc. Se diu de qui parla molt i en serietat.
Tindre mĆ©s males llevades que el Belcaire,Ā loc. Tindre molt males llevades.
Tindre mĆ©s memĆ²ria que un tĆsic, loc. Tindre molta memĆ²ria
Tindre mĆ©s merda que el pal dāun galliner, loc. Estar molt brut.
Tindre mĆ©s paciĆØncia que Jop, loc. Ser algĆŗ molt pacient
Tindre mĆ©s paciĆØncia que un sant, loc. Ser algĆŗ molt pacient
Tindre mĆ©s raĆ³ que un sant,Ā loc. Tindre molta raĆ³
Tindre mĆ©s raons que un duler, loc. Parlar en grĆ cia i donar raons a borbollons.
Tindre mĆ©s sĆ²rt que els que pengen, loc. Tindre molta sĆ²rt, ser afortunat.
Tindre mĆ©s sĆ²rt que un gos que sāofega,Ā loc. Tindre mala sĆ²rt.
Tindre mĆ©s tecles que lāorgue de Sollana, loc. Tindre molts problemes o alifacs.
Tindre mĆ©s vista que les Ć²biles, loc. Tindre molt bona vista.
Tindre molta llengua i poques mans, loc. Indica que es pot parlar sense aplegar a pegar-se.
Tindre molta pancha,Ā loc. Patir en paciĆØncia i resignaciĆ³.
Tindre moltes ales, loc. Tindre molta llibertat.
Tindre moltes paraules, loc. Tindre facilitat de parlar, expressar-se en facilitat.
Tindre olors dāuna cosa, loc. Tindre indicis o sospites insuficients.
Tindre pa per a dies,Ā loc. Estar obligat o estar subjecte a una dificultat o a un castic que es preveu de gran duraciĆ³.
Tindre pacte en el dimoni,Ā loc. Tindre molta habilitat o molta sĆ²rt per a obtindre coses difĆcils.
Tindre panzell, loc. local. Tindre capacitat de soportar en paciĆØncia situacions difĆcils o adverses.
Tindre paraulaĀ oĀ ser home de paraula,Ā ser una persona que complix lo que diu o promet.
Tindre paraules dāovella i fets de llop,Ā loc. Ser hipĆ²crita.
Tindre paraulesĀ en algĆŗ,Ā barallar-se verbalment en algĆŗ, discutir. // plr. Se diu de lo que nomĆ©s se diu i no es fa.
Tindre pardals en el cap,Ā loc. Ser molt fantasiĆ³s o frĆvol.
Tindre peix,Ā loc. Estar fastidiat.
Tindre pelendengues,Ā se diu quan una cosa estĆ plena de dificultats, destorps, etc.
Tindre pimentons, loc. Ser dificultĆ³s o tindre molts inconvenients.
Tindre poc de cervell, loc. Tindre poc de trellat, juĆ, coneiximent o enteniment.
Tindre poc de forment que fiar en temps de roses, loc. Ser pobre i desvergonyit.
Tindre poc en la cambra de dalt, loc. Tindre poc de trellat.
Tindre propĀ ad algĆŗ, estar prop per a impedir-li fer lo que vol.
Tindre que vore, loc. Indica lāexistĆØncia dāuna relaciĆ³ entre les dos coses o mĆ©s que sāenuncien.
Tindre quimera que, loc. Tindre idea, el presentiment o la percepciĆ³ de que passarĆ una cosa: Tinc quimera que demĆ es presentarĆ acĆ ton pare a demanar-nos diners.
Tindre sanc dāorchata, loc. Ser molt flemĆ tic, no afectar-se per res.
Tindre sanc de nap,Ā loc. Ser covart.
Tindre sempre alguna puta que confessar, loc. Tindre sempre una faena o atra que fer.
Tindre sempre un forat que li fa aire, loc. Se diu de qui tĆ© costum de queixar-se i exagerar les coses roĆÆnes que li passen
Tindre sĆØt vides com els gats,Ā loc. Dit dāuna persona que viu molts anys o dāun animal o cosa molt duradora.
Tindre son temps (una dĆ²na), ant. Tindre la menstruaciĆ³.
Tindre tanta vergonya com el gos de Poma, loc. Tindre molt poca vergonya.
Tindre taranyines en els ulls,Ā loc. No vore lo que es tĆ© a la vista o davant.
Tindre tots draps en la bugada, loc. Tindre tots alguna cosa que amagar o callar.
Tindre traƧa de, loc. Tindre aspecte, parƩixer.
Tindre trellat, posseir sentit comĆŗ, coneiximent
Tindre un cor com la SĆØu,Ā loc. Ser molt generĆ³s i comprensiu.
Tindre un drap en la bugada, loc. Tindre alguna cosa que vore en un assunt, o tindre un defecte com els atres. // Se diu dāuna persona despreciable o que no servix per a res.
Tindre un engolidor com el dāEl PerellĆ³, loc. Menjar molt.
Tindre un forat en la mĆ , loc. Gastar molt i sense mirament.
Tindre un home ploma, loc. coloq. Ser afeminat.
Tindre un peu dinsĀ oĀ estar en un peu dins, loc. Estar a tall dāentrar en un lloc.
Tindre un peu en la fossa,Ā loc. Faltar poc de temps per a la mort. // Dur ad algĆŗ a la fossa, loc. Produir-li la mort./ fossa / vas.
Tindre un peu en la tombaĀ oĀ en el clot, loc. Estar prop de la mort.
Tindre un rei en la pancha, loc. Ser molt orgullĆ³s, creureās superior a tots.
Tindre una aigĆ¼eta, loc. Faltar-li un regĆ³, no estar massa be del cap.
Tindre una cama com un falcĆ³, loc. Ser molt rĆ pida o llaugera una persona en caminar.
Tindre una cama en la sepultura i lāatra en lo fossar, loc. Estar en les Ćŗltimes bocades, morint-se o a la mort.
Tindre una cosa als morros, loc. Tindre una cosa molt prĆ²xima o davant.
Tindre una cosa en un fil,Ā loc. Estar en un perill imminent.
Tindre una cosa entre cella i cella, loc. Tindre una idea fixa en la ment.
Tindre una espina clavada,Ā loc. Tindre un patiment, un problema no resolt.
Tindre una pancha com un pagell,Ā loc. Tindre molta pancha.
Tindre una paraula en la punta de la llengua, loc. No recordar una paraula pero tindre la sensaciĆ³ dāestar a tall de fer-ho.
Tindre vista dāĆ guila, vore molt be. Ser perspicaƧ.
TindreĀ (dāuna cosa)Ā per a donar i vendre, tindre molt, gran cantitat.
TindreĀ (molta)Ā fusta en el cap,Ā loc. Ser cabut i poc espavilat.
TindreĀ alguna cosaĀ en els talons,Ā loc. No tindre-la.
TindreĀ oĀ fer cara de poma sirga,Ā loc. Cara de pometes agres, cara de descontent.
TindreĀ oĀ haver-ne per a vendre,Ā Tindre o haver-ne molta cantitat, mĆ©s de lo necessari.
TindreĀ oĀ passar conte de, loc. Tindre atenciĆ³, cuidar de
TindreĀ oĀ passar fretura, loc. ant. Patir o tindre necessitat dāalguna cosa important o bĆ sica.
TindreĀ per a donar i vendre,Ā loc. Tindre o haver-ne molta cantitat, mĆ©s de lo necessari.
TindreĀ una cosaĀ en la punta de la llengua, loc. Estar a punt de nomenar una cosa sense acabar de conseguir-ho.
Tindre,Ā passarĀ oĀ patir mĆ©s fam que un mestre dāescola,loc. Tindre o passar molta fam.
Tindre,Ā portarĀ oĀ dur pressa, necessitat dāactuar rĆ pidament.
Tindre-les, loc. Tindre disputes, baralles.
Tingam la festa en pau, loc. RecomanaciĆ³ de que finalisen les confrontacions i que es puga acabar de la millor manera possible.
Tira mĆ³n avant, oĀ mĆ³n avant, loc. Acceptar una cosa a pesar de no estar del tot dāacort: No māagrada la gent en la que treballe, pero tira mĆ³n avant.
Tira palluƧ que māestaque, loc. Se diu quan u estĆ en una situaciĆ³ que no domina.
Tira-li MartĆĀ oĀ tira-li que encara volaĀ oĀ que encara alena,Ā loc. Se diu per a animar a seguir fent una cosa.
Tirar a boca de canĆ³, loc. Disparar una arma a molt poca distĆ ncia del blanc.
Tirar alls i cebes, loc. coloq. Parlar en paraules lleges o obscenes.
Tirar cada u pel seu costat,Ā actuar independentment dels atres, estar en desacort.
Tirar camĆĀ oĀ tindre son camĆ cap algun lloc, loc. Anar en direcciĆ³ a un lloc concret.
Tirar el gat pel fumeral, loc. Malgastar, balafiar en alguna situaciĆ³ especial o de festa.
Tirar el rall ad algĆŗ, loc. Seduir-lo, captivar-lo
Tirar en caraĀ oĀ a la cara, loc. Dir-li a una persona una sĆ©rie de coses que li poden molestar o de coses que ha fet malament en anterioritat.
Tirar en fona,Ā loc. Pegar, disparar, llanƧar molt fort i figuradament parlar, contestar, respondre en arguments contundents.
Tirar en pĆ³lvora de rei, gastar molt i en coses molt bones.
Tirar fĆ²c i flama de la boca,Ā loc. Malair, parlar malament.
Tirar fĆ²c pels ulls,Ā loc. Tindre un moment dāenuig i gran irritaciĆ³.
Tirar fondo el mornell,Ā loc. Posar tots els mijos o esforƧar-se al mĆ xim per a conseguir una cosa.
Tirar golades, loc. Presumir vanitosament.
Tirar i amollar, loc. En una discussiĆ³ o confrontaciĆ³, transigir en algunes coses i mantindreās en unes atres.
Tirar la casa per la finestra, loc. Malgastar, balafiar en alguna situaciĆ³ especial o de festa.
Tirar la pedra i amagar la mĆ , loc. Acusar a algĆŗ o dir alguna cosa que portarĆ conseqĆ¼ĆØncies i en acabant amagar-se; ser hipĆ²crita.
Tirar pedradetes, loc. Insinuar-se, llanƧar insinuacions: Tots me tiren pedradetes.
Tirar pedres a la prĆ²pia teulada, loc. Perjudicar-se a sĆ mateix.
Tirar pestes, llanƧar maldiccions, malparlar, insultar, etc.
Tirar terraĀ a una cosa oĀ per damuntĀ dāuna cosa, loc. Ocultar-la, fer que no es parle mĆ©s per a que sāoblide.
Tirar u els nyĆtols, loc. Treballar excessivament.
Tirar-li graĀ (ad algĆŗ), loc. Induir-lo a que parle o charre molt.
Tirar-sāho tot a lāesquena, oĀ tirar-se la manta al coll, loc. Ser indiferent a una cosa i despreocupar-se.
Tirar-se a la dula,Ā loc. Dedicar-se a la vida fĆ cil i llibertina.
Tirar-se al carrer, loc. Eixir a manifestar-se pĆŗblicament.
Tirar-se de damunt (oĀ traureās) la pancha de mal any,Ā loc. Deixar de passar fam.
Tirar-se els plats al cap, loc. Barallar-se en algĆŗ.
Tirar-se la manta al coll, loc. Decidir-se a fer una cosa sense atendre a raons o recomanacions.
Tirar-se la palletaĀ en algĆŗ, loc. Acometre ad algĆŗ, mamprendre a lluitar contra ell.
Tirar-se pedres a la teuladaĀ oĀ tirar-se terra als ulls,Ā loc. Actuar en contra dels interessos dāu mateix.
Tirar-se pel chorrador,Ā local. Fer tot lo necessari, esforƧar-se, per a conseguir una cosa.
Tirar-se terra als ulls, loc. Parlar o fer alguna cosa de manera que, volent disculpar-se, u mateixa es perjudique.
Tirar-se una cosa dins del cos, menjar-se-la.
Tirar-seĀ oĀ espolsar-se les puces de damunt,Ā loc. Refugir les responsabilitats, molĆØsties o preocupacions
Tisoretes sĆ³n, loc. Se diu davant de la cabuderia dāalgĆŗ que mantĆ© una cosa que no Ć©s de trellat.
Tocaāt el nas, loc, coloq. Indica negaciĆ³ davant de lo que un atre pretĆ©n, vol o mana.
Tocar a albat, toc de campanes per la mort dāun albat.
Tocar coure, loc. ant. Tindre diners.
Tocar els collonsĀ , loc. coloq. Molestar, indignar, irritar, aĆÆrar, enujar, tocar els nassos.
tocar els nassos, Molestar, indignar, irritar, aĆÆrar, enujar,
Tocar els peus en terra, loc. Ser realiste, tindre sentit prĆ ctic.
Tocar els testets, loc. Tocar els collons, molestar.
Tocar en les mansĀ una cosa, loc. Experimentar-la per u mateix.
Tocar ferroĀ oĀ fusta,Ā loc. Tocar estos materials per supersticiĆ³ per a evitar la mala sĆ²rt.
Tocar la figa, loc. coloq. Molestar, indignar, irritar, aĆÆrar, enujar, tocar els nassos.
Tocar la tafarra,Ā loc. Molestar.
Tocar la tanda ad algĆŗ,Ā aplegar-li el moment de realisar alguna cosa.
Tocar les costelles ad algĆŗ, loc. Donar-li una tana.
Tocar moltes tecles, loc. Fer coses variades.
Tocar trespol, loc. Aplegar a lo mĆ xim una forƧa, cantitat…
Tocar-li a u la sĆ²rt grossa, loc. Tindre u molta sort en una qĆ¼estiĆ³.
Tocar-se el cul en els talons,Ā loc. Anar molt a pressa, cĆ³rrer molt.
Tocar-se els collons,Ā loc. vulg. No fer res, no treballar.
Tocat de lāalaĀ oĀ del cap, loc. Estar foll.
Tocat de lāala, loc. Ferit, danyat, amolat, foll.
Torba de cap, sensaciĆ³ de que tot dona voltes, mareig
Torcar-se el cul en alguna cosa, loc. vulg. ExpressiĆ³ que indica despreci per alguna cosa.
TĆ²rcer el solc, loc. Canviar de forma de parlar o dāactuar.
Torna el dijous que hui no pasten, loc. Vine en un atre moment.
Torna-li la trompa al chic, loc. Se diu quan algĆŗ repetix o torna a fer una cosa de manera insistent.
Tornall de terra, parcela de terreny.
Tornar a la mateixa canĆ§Ć³,Ā loc. Reiterar-se.
Tornar al cap primer,Ā loc. EscomenƧar una cosa una atra volta des del principi. Tornar a fer lo que es fea abans i que moltes voltes era negatiu.
Tornar de mort en vida, loc. Resucitar, fig. Passar dāun periodo o circumstĆ ncia de desĆ nim o dāabatiment a una de fortalea, puixanƧa, o espenta.
Tornar el peu arrere, loc. Desistir, retrocedir el camĆ seguit per a obtindre un fi al que es renuncia.
Tornar en la mateixa,Ā loc. Insistir.
Tornar en sĆ,Ā loc. Recuperar el sentit
Tornar lāĆ nima al cos, loc. Tornar-li la calma, lāassossec.
Tornar mal per be, fer mal a qui nos ha causat be.
Tornar resposta,Ā respondre ad algĆŗ
Tornar-se aigua de tramussos, loc. Frustrar-se un negoci, un proyecte, etc.
Tornar-se groc, loc. Posar-se el rostre blanc per algun motiu o malaltia.
Tornar-seān camĆŗs, loc. Tornar dāun lloc sense lo que es buscava.
Tot cap, loc. Tot val, tot Ć©s possible.
Tot Crist, loc. coloq. Tots, tot lo mĆ³n.
Tot dāuna, loc. Dāun colp o volta.
Tot lo mĆ³n, tots, totes les persones
Tot lo que diuen no sĆ³n misses, loc. No es deu creure tot lo que diuen.
Tot lo sant dia,Ā loc. Tot el dia, el dia complet.
Tot manco…Ā oĀ qualsevol cosa manco...Ā loc. Indica absĆØncia absoluta dāuna cosa: AixĆ² Ć©s qualsevol cosa manco fidelitat.
Tot sĆ³n tabes, loc. Se diu de qui estĆ molt prim
Tot tĆ© mig i vora, loc. De tot hi ha, bo i roĆÆn o tot sāha de dir, tant lo bo com lo roĆÆn.
Tota pedra fa paret, loc. Se diu per a expressar que tot pot aprofitar-se.
Tots els mesos ous o colomins,loc. Se diu quan sempre hi ha un problema o atre,TambƩ quan una cosa es repetix cada cert temps.
Tractar a u com si fora una merda, loc. Tractar-lo sense cap de consideraciĆ³.
Tractar com un gos, loc. Tractar molt malament (ad algĆŗ).
Tractar en cotonets, loc. Tractar a una persona en moltes atencions i delicadea.
Traure a carregador, loc. Conseguir un resultat profitĆ³s
Traure a u en la falla, se diu quan algĆŗ fa alguna cosa fĆ²ra de lo normal, generalment mal feta, ridĆcula o escandalosa: Si vas vestit aixina de ridĆcul te trauran en la falla.
Traure ad algĆŗ a sĆ² de tabal,Ā loc. Tirar ad algĆŗ a crits.
Traure ad algĆŗ de seny, loc. ant. Fer-li perdre els sentits, tornar-lo boig.
Traure cabal,Ā ant. Obtindre bon resultat, eixir-seān be de les dificultats.
Traure dāuna cosa lo que el negre del sermĆ³, loc. No traure res en net.
Traure de gata morta gatons vius, loc. Traure profit de lo que pareixia impossible.
Traure de la casa un chiquet, adoptar un chiquet que estava en lāhospici o orfenat
Traure de pollegueraĀ ad algĆŗ, loc. Fer que perga els nervis, exasperar-lo
Traure de pollegueraĀ una cosa, loc.Ā Traure-la del seu estat o curs natural.
Traure de polleguera, loc. Enujar o enfurir ad algĆŗ fins al punt de perdre la seua bona conducta o comportament
Traure el corbellot,Ā loc. Desembainar el gavinet.
Traure el geni,Ā loc. Expressar o mostrar enuig, rĆ bia o ira.
Traure el ventreĀ oĀ pancha de mal any, loc. Se diu quan a algĆŗ li ha anat molt mal i ha patit molta fam generalment.
Traure en cullereta, loc. Se diu quan algĆŗ conta una cosa pero poc a poc, en poques paraules, com si no volguera contar-la del tot
Traure en net,Ā loc. Obtindre una conclusiĆ³ o un resultat positiu dāuna investigaciĆ³, un intent…
Traure favetes dāolla, loc. EscomenƧar a recuperar-se dāuna mala situaciĆ³, dāuna contrarietat, dāun imprevist, etc
Traure fĆ²c pels ulls,Ā loc. Expressar gran enuig.
Traure la llengua, proyectar-la fĆ²ra de la boca, generalment per a fer burla.
Traure la roba de la ruscada, aclarir la roba en aigua una volta feta la bugada.
Traure les castanyes del fĆ²c,Ā loc. Solucionar problemes.
Traure les ungles,Ā quan un gat mostra les ungles per a arrapar.
Traure lo bo de la caixa,Ā loc. Se diu quan algĆŗ utilisa els seus millors vestits o de manera metafĆ²rica quan se parla en mĆ©s cortesia de lo normal.
Traure suc a les pedres, loc. Obtindre profit fins de les coses manco profitoses.
Traure una animeta del purgatori, fer, per mig dāun sacrifici personal, que una Ć nima ixca del purgatori i vaja al cel.
TraureĀ ad algĆŗĀ els pixats del ventre, loc. Llevar-li la calma i tranquilitat.
TraureĀ ad algĆŗĀ la puƧa de lāorella,Ā loc. Escarmentar-lo, castigar-lo per a que sāavee a complir els seus deures.
TraureĀ oĀ mostrar les ungles, loc. Mostrar-se agressiu, amenaƧador o violent davant dāuna persona.
TraureĀ oĀ tirar el lleu per la bocaĀ oĀ tirar el lleu, loc. Alenar intensament per haver fet un gran esforƧ que deixa sense alĆ©.
Traureās els ulls,Ā loc. Barallar-se fortament, en gran despreci i aversiĆ³.
Traureās lāull pensant senyar-se, loc. Actuar en perjuĆ propi quan se pensava actuar en benefici personal.
Traureās la pancha de mal any,Ā loc. Deixar de patir fam.
Traureās la part,Ā loc. Guanyar-se lo seu, traure u el seu benefici dāuna cosa.
Traure-li a u els nyĆtols,Ā loc. Fer-li gastar a u tot lo que tĆ©, deixar-lo sense blanca.
Traure-li a u la lleterola. loc. Produir-li molt de mal fĆsic i la mort.
Traure-li ad algĆŗ les castanyes del fĆ²c, loc. Resoldre-li ad algĆŗ un problema.
Traure-li ad algĆŗ les faves de lāolla, loc. Ajudar ad algĆŗ, resoldre-li problemes.
Traure-li les paraules a u en cullereta,Ā loc. Fer parlar ad algĆŗ que no vol parlar o que tĆ© poca facilitat de paraula.
Treballar a lāombra, loc. Obrar de modo ocult o secret.
Treballar per al dimoni, loc. Treballar inĆŗtilment, en va, sense profit ni benefici.
Trencar el dia, escomeƧar a eixir el sol.
Trencar el gĆØl,Ā loc. Iniciar un contacte, un tracte, una conversaciĆ³, etc.
Trencar lāenfit,Ā loc. ant. Llevar lāindigestiĆ³, fer rotar a qui tĆ© indigestiĆ³.
Trencar la cara ad algĆŗ, loc. fig. Pegar-li una galtada forta.
Trencar la mĆ , adquirir habilitat, destrea o experiĆØncia a forƧa de practicar.
Trencar una llanƧaĀ per algĆŗ, loc. Defendre ad algĆŗ.
Trencar-se el cap, fig. Pensar profundament o en molta intensitat, cansar, agotar el cervell.
Trencar-se lāansa del coll,Ā coloq. Desnucar-se.
Trencar-se les cames,Ā loc. Caminar molt.
trencar-seĀ oĀ calfar-se el cap,Ā loc. Pensar molt sobre una cosa de forma molt intensa.
Tres per al sac i el sac en terra,Ā loc. Se diu quan algunes persones juntes no fan la faena que podrien o haurien de fer.
Tret com el gĆØl, loc. Molt fret.
Trobar pĆØls,Ā trobar defectes i erros.
Trobar tapĆ³ per a tot, loc. Tindre excusa i resposta per a tot.
Tu i lo que māhe trobat hui, tot Ć©s u, loc. Se diu per a expressar menyspreu cap algĆŗ.
U
Ā”Ull al qĆ¼e!, loc. Ves en conte, precauciĆ³ que et poden enganyar.
Ull alerta, en atenciĆ³ i conte.Ā // Se diu de la situaciĆ³ en la que sāestĆ vigilant i prevengut davant dāuna possible desgrĆ cia o perill
Ull de congre,Ā se diu de la persona que gira o desvia la vista.
Ulls esbarralats, ulls desencaixats per una malaltia o forta impressiĆ³.
Un any part atre, loc. ant. i dialect. Un any sĆ i atre no successivament.
Un collĆ³ de mico,Ā loc. vulg. Expressa negaciĆ³: Li diguĆ que vinguera i em contestĆ un collĆ³ de mico.
Un fum,Ā loc. En gran cantitat; una gran multitut: Un fum de raons, un fum de persones, etc.
Un mĆ³n,Ā moltĆssim, gran cantitat.
Un no res, una miqueta, una cosa molt chicoteta o diminuta: Posa-li un no res de sucre a la tomata fregida.
Un pegat a un banc, loc. Cosa inĆŗtil, innecessĆ ria o ineficaƧ per carir dāadaptaciĆ³.
Un pĆØl dāaire,Ā una bufada molt suau.
Un pocĀ oĀ una miqueta mĆ©s i... loc. Indica que ha faltat poc per a succeir una cosa: Una miqueta mĆ©s i topeta en la paret.
Un riu de, loc. Molta cantitat dāuna cosa: Un riu de regals li donaren. Venia un riu de chiquets a jugar.
Un tall de huits i nous, loc. Se diu dāuna persona que tot li Ć©s indiferent i va a la seua.
Un tantĀ oĀ algun tant, un poc.
Un tren,Ā loc. Una cantitat enorme.
Un tres i no res, loc. Una cosa exigua o insignificant.
Un ull de la cara,Ā loc. Que costa molts diners.
una al clau i tres en la ferradura, loc. Errar mƩs que encertar.
Una atra en sabĆem, pare retor,Ā loc. fam. Se diu quan algĆŗ dona una notĆcia o diu alguna cosa que tots coneixen.
Una cosa de no dir, loc. Una cosa fĆ²ra de lo comĆŗ: AixĆ² em pareix una cantitat de no dir.
una cosa per a un cos major, loc. Ser una cosa per a adults, per ser un gran treball o una gran pena.
Una llet,Ā loc. Indica negaciĆ³ o oposiciĆ³ a una cosa.
Una mala passada, loc. Una feta.
Una mar deĀ oĀ la marĀ de, loc. Molta cantitat dāalguna cosa.
Una merda,Ā loc. Indica desacort o negaciĆ³. Se pot replicarĀ .
Una miqueta, un poc.
Una per tres, i a la mĆ rfega,Ā loc. Se diu dāaquells casaments fets rĆ pidament suprimint dos de les amonestacions.
Ā”Una poca neu!, loc. Eufemisme per Ā”Una merda!
Una porra,Ā exclamaciĆ³ utilisada per a expressar indignaciĆ³, disgust, enuig, negaciĆ³.
Una punta dāagulla, loc. Una cantitat mĆnima.
Unflar-se-li a u els nassos, loc. Irritar-se molt i fartar-se dāun tema o situaciĆ³.
Untar el carro,Ā loc. Pagar, donar o regalar alguna cosa a canvi de la voluntat dāalgĆŗ.
V
Va, que la tita ya estĆ en el sac, loc. LocuciĆ³ que anima indicant que la cosa ya estĆ feta, conseguida o casi acabada.
Valdre la pena, tindre importĆ ncia alguna cosa com per a compensar lāesforƧ o treball necessari per a obtindre-la.
Valdre mĆ©s diners que pesa, loc. Ser de molta vĆ lua, molt bo.
Valdre mĆ©s la salsa que els caragols,Ā loc. Se sol dir quan tĆ© mĆ©s vĆ lua la part secundĆ ria dāuna cosa que la principal, equival aĀ valdre mĆ©s lāespart que lāescurada.
valdre tant com pesa. Expressio que sāusen per a expressar que una cosa Ć©s molt valiosa.
valdre tots els diners del mĆ³n. ExpressiĆ³ que sāusen per a expressar que una cosa Ć©s molt valiosa.
Valdre un imperi, loc. Valdre moltĆssim.
Valdre un mĆ³n.Valdre molt.
Valdre una cosa tant i quant, loc. Valdre molt.
Valdre-li a u les cames, loc. Salvar-se per la rapidea en fugir o fer una cosa.
Valga que,Ā loc. GrĆ cies que: Valga que māhas despertat o haguera aplegat tart al treball.
Vall de llĆ grimes, Ć©s una manera de referir-se al mĆ³n, volent dir que Ć©s un lloc en moltes penes.
Vas a guanyar la joya, loc. Se diu a qui corre molt o va molt a presa.
Veges si la cansalada Ć©s de titoĀ oĀ de pollastre, loc. Se diu quan pareix un assunt mĆ©s important de lo que Ć©s en realitat.
Veges si talla, gavinet de fusta esmolat en palla, loc. Se diu com a contestaciĆ³ dāun comentari sense trellat.
Vendre a la menuda, al menutĀ oĀ al pĆŗblic, vendre al pĆŗblic productes o artĆculs dāu en u o en poca cantitat
Vendre a u, com Judes a Nostre Senyor, loc. TraĆÆcionar a u barat a alguna cosa.
Vendre al detall,Ā V. vendre al menut.
Vendre en terra plana ad algĆŗ, loc. Enganyar-lo
Vendre gat per llebre,Ā loc. Enganyar en la calitat dāuna cosa, oferint una atra pareguda de pijor calitat.
Vendre per la grossa, a la grossaĀ oĀ al gros, vendre un producte o artĆcul en grans cantitats i a un preu inferior al que es cĆ²bra al pĆŗblic.
Vent i voga,Ā loc. Se diu per a expressar el desig de que u seān vaja o alegrant-se de que seān vaja i que ho faƧa rĆ pit.
Ventre com un tabal,Ā El que Ć©s gros o estĆ molt ple.
Ventre com un tambor,Ā El que Ć©s gros o estĆ molt ple.
Ventre com una guitarra, loc. El que Ć©s gros o estĆ molt ple.
Ventre llarc,Ā ventre que evacua fĆ cilment.
Ves a contar-ho a ta tiaĀ oĀ ves a contar-li-ho al pardal de Sant Joan,Ā loc. Ho diu qui no creu lo que li conta un atre.
Ves a contar-ho a ta tia,Ā Ho diu qui no creu lo que li conta un atre.
Ves a contar-li-ho al pardal de Sant Joan,Ā loc. Ho diu qui no creu lo que li conta un atre.
Ves a escoltar a on guisen,Ā loc. Sāutilisa per a fer que algu seān vaja i no senta lo que es parla.
Ves a pastar fanc!, loc. Sāutilisa per a despachar ad algĆŗ de mala manera o per a rematar una discussiĆ³.
Ves a pasturar!, loc.Ā sāutilisa per a despachar ad algĆŗ de mala manera o per a rematar una discussiĆ³.
Ves a tocar-te allĆ² que es cull en canya. Ves a fer punyetes.
Ves a tocar-te els collons,Ā Ves a fer punyetes.
Ves a tocar-te la figa,Ves a fer punyetes.
Ves en ta mare de Deu,Ā loc. Ves, corre. Ves a fer punyetes
Ves i agarraāt de lāanella del Temple, loc. Se dia en la ciutat de ValĆ©ncia davant de lāimpossibilitat dāobtindre una cosa.
Ves i gitaāt,Ā loc. coloq. Se diu quan algĆŗ ha dit una bovada.
Ves, corre,Ā loc. Ves a fer punyetes, ves a fer la mĆ .
Veu de cassaller,Ā veu presa o una certa afonia com la que sol aparĆ©ixer degut a la beguda alcohĆ²lica en excĆ©s
Vida de canonge, loc. Se diu dāuna bona vida sense sobresalts, ni problemes econĆ²mics o de bens.
Vindre a repelĀ oĀ contrapel una cosa, loc. Vindre mal.
Vindre al mĆ³n,Ā nĆ ixer.
Vindre al pensament, loc.Ā Pensar de repent en una cosa, recordar una cosa.
Vindre com fesol a la cullera, loc. Ser molt pertinent, convenient o oportĆŗ.
Vindre com lāanell al dit, loc. Ser molt apropiat, vindre molt be, de manera molt ajustada.
Vindre en cru,Ā loc. Vindre en mala predisposiciĆ³, ser desagradable.
Vindre una peƧa de roba sĆØt bosses,Ā loc. Vindre ampla
Vinga Deu i ho veja, loc. Se diu davant dāuna cosa o fet fĆ²ra de lo normal o incorrecte.
Viu lo porronetĀ /Ā i em prenguĆ© la set, loc. Se diu als que desigen les coses quan les veuen.
Viure a burro barra, loc. Viure de qualsevol manera.
Viure a ses pintes amples,Ā loc. Viure sense cap de subjecciĆ³, en tota llibertat.
Viure com un gos, loc. Viure en molta faena.
Viure de lāaire, com els camalleons,Ā loc. Viure sense menjar o menjar molt poc.
Viure de milacre,Ā loc. Viure quan lo normal Ć©s que haguera mort.
Viure en la cama en alt,Ā loc. Viure sense treballar.
Viure en un Ā”ai!, loc. Viure sempre en tensiĆ³ davant del perill.
ViureĀ (oĀ passar)Ā de lāaire com els camalleons, loc. Viure sense menjar o menjant molt poc.
ViureĀ oĀ durar mĆ©s que el cul dāun morter en un femer. Viure molt o durar molt de temps.
ĀæVol dir?Ā oĀ ĀæVols dir?.Ā QĆ¼estiĆ³ que expressa dubte sobre lo que sāacaba dāafirmar.
Volar una cosa,Ā trencar-la.
Voler contar les estreles,Ā loc. Voler fer alguna cosa tan gran que Ć©s impossible fer-la.
Voler de cor i coradella, loc. Amar de tot cor.
Voler esmenar la plana a Deu, loc. Voler canviar lo que no es pot canviar o fer alguna cosa contra natura.
Voler fer entrar el clau per la cabota, loc. Ser molt cabut, voler tindre la raĆ³ sempre.
Voler la mar i les arenesĀ oĀ voler el sant i lāalmoina, loc. Voler-ho tot.
Voler matar i degollar, loc. Estar molt enfadat, en molta ira, molt violent.
Voler que li alcen la tafarra,Ā loc. Voler algĆŗ que li facen moltes atencions, que li facen cas.
Voler trobar lledons en figuera,Ā loc. Voler o demanar una cosa que no pot ser perque Ć©s impossible..
Vols dir que…,Ā loc. Pregunta per a demanar conformitat sobre una interpretaciĆ³ de lo que sāha afirmat.
Vomitar la fel,Ā loc. EsforƧar-se en una cosa fins als llĆmits.
Vore animetes, loc. Fer-se falses ilusions.
Vore crĆ©ixer les herbes, loc. Ser una persona molt viva dāenteniment.
Vore de llunt, loc. Prevore.
Vore el cel obert, loc. Vore que de sobte es resol un assunt complicat: Quan me digueren que podien operar-me viu el cel obert.
Vore el cul a la taleca,Ā loc. Vore la fi dāun tema o dāun assunt.
Vore el joc mal parat, loc. Trobar-se en una situaciĆ³ complicada.
Vore el mĆ³n per un forat,Ā loc. No haver conegut el mĆ³n, no tindre experiĆØncia.
Vore en bons ulls, loc.Ā Estar dāacort en una cosa.
Vore la randa als peus,Ā loc. ant. Vore les coses al revĆ©s o completament diferents a com haurien de ser.
Vore les orelles al llop,Ā vore el perill.
Vore mĆ³n, viajar pels paĆÆsos.
Vore una palla en els ulls dels atres i no vore la biga en els seus,Ā loc. Vore els minĆŗsculs defectes aliens i no vore els grans propis.
Vore vindre ad algĆŗĀ oĀ alguna cosa,Ā loc. Saber de bestreta lo que un atre vol o pretĆ©n, saber lo que va a passar.
Voreās les cares, loc. Enfrontar-se a un atre, barallant-se o competint, de veres o figuradament.
Vore-ho tot en ulleres dāaument,Ā loc. Exagerar o vore-ho tot molt difĆcil, excessiu, pesat, treballĆ³sā¦
Vores, ni les de coca, loc. Vol dir que lo millor sempre estĆ en el centre o al mig.
Vore-se-les negres, loc. Enfrontar-se a grans dificultats per a conseguir una cosa: Se les va vore negres per a traure el coche del fanc.
Ā”Voto al dimoni dāAragĆ³!, loc. desus. InterjecciĆ³ que expressa malestar, sorpresa, admiraciĆ³, etc.
Y
Ya en parlarem la semana dels sĆØt dijous, loc. No tornar a parlar del tema mai.
Ya estĆ la tita en el sac, loc. Indica que sāha acabat de fer una cosa o que sāha conseguit eixa cosa.
Ya ha parlat Coqui,Ā loc. Se diu quan parla algĆŗ dient bovades, sentenciant, duent la contrĆ ria… en senyal de despreci cap a lo que diu.
Ā”Ya ho crec!,Ā loc. ExpressiĆ³ que sāutilisa per a refermar lo que sāestĆ dient.
Ya ho vorem,Ā loc. Indica lāinseguritat o lāincredulitat de que succeĆÆxca lo que un atre espera que ocĆ³rrega.
Ya parla porga, loc. Se diu quan parla algĆŗ dient brofegades.
Ya pots anar darrere dāun combregat, loc. Se diu a qui ha menjat molt.
Ya tāagarrarĆ© gorreta, loc. Equival a āya nos vorem les caresā o āya em venjarĆ© de la passada que māhas fetā.
Yo ya māentenc, sāutilisa per a justificar que es fa una cosa que els demĆ©s interpreten com a no correcta, argumentant criteris o motius propis.
0 Comments