FRASES HECHAS VALENCIANAS

A amagantons, loc. adv. D’una manera amagada.

A anys llum, fig. Molt llunt d’alguna cosa, en sentit espacial o qualsevol atre: Estàs a anys llum de comprendre el problema.

A arrastrons, loc. Rossegant per terra.

A boca de canó, loc. Sense avisar, de manera inesperada: Li digué a boca de canó que son pare havia mort.

A boca nit, i hui més usual a boqueta nit, loc. adv. Quan se pon el sol i escomença a fer-se de nit .Popularment se diu a poqueta nit.

A boca plena, loc. Dir les coses a les clares i públicament.

A bola treta, bola pagada, loc. Pagar en l’acte i generalment en efectiu, sense deixar a deure.

¡A bon sant t’encomanes!, loc. Se diu ad algú per a advertir-lo de que ha acodit a demanar ajuda a la persona manco indicada o convenient.

A boquera, loc. En abundància, parlant generalment de líquits: Ahir plogué gota a gota, pero hui cau a boquera. Gastava diners a boquera i es quedà sense un cèntim.

A borbollons, en abundància.

A burro barra, loc. adv. Fer una cosa sense reflexió i de qualsevol manera; arreu.

A cada trico, loc. A cada moment.

A cap de taula, ocupar el lloc més important de la taula.

A cares dinades, loc. A la llarga, molt poques voltes.

A contra cor, loc. Contra la voluntat o el desig d’algú.

A despit d’algú, loc. De mal grat, contra la voluntat d’algú

A destra i a sinistra, loc. A dreta i esquerra. // Hàbil, expert en alguna cosa.

A Deu siau, ant. A Deu, expressió per a despedir-se.

A dolls, loc. En abundància

A dret seny, loc. ant. Intencionadament.

A dures penes o a males penes, loc. En molta dificultat, en grans penalitats.

A dures penes, loc. En molta dificultat.

A escopetada de lladre, loc. A traïció o de manera inesperada.

A fòc i a flama, loc. Destruir, arrasar en tot

A fonades, en porcions menudes o de manera interrompuda.

A fosques, loc. Sense visibilitat, en falta de claritat

A garbellades, loc. A montons, en gran cantitat.

A gatameu o a la gatameu, loc. A quatre potes.

A gavelles, loc. En gran cantitat.

A genollons, loc. De genolls; anar o caminar en els genolls.

A grapats, en gran cantitat. // Cantitat d’alguna cosa que cap en les dos mans.

A hora menyscabada, en mala hora.

A hores d’ara, en este precís moment: A hores d’ara està celebrant-se una festa en lo carrer.

A jornades tirades, loc. Fer camí sense parar.

A l’antigor, loc. A l’estil o manera antiga.

A l’endrecera, loc. Juntament.

A l’esme, sense vore, sense parar atenció.

A l’hora i al punt, loc. En el seu moment.

A l’última, loc. A la moda més actual.

A la babalà, loc. adv. De qualsevol manera, sense conte ni atenció, arreu, ixca com ixca: Si fas les coses a la babalà sempre t’eixiran malament.

A la birulé Tonico, loc. De qualsevol manera, arreu.

A la birulé, loc. De qualsevol manera, arreu.

A la boca chona, loc. coloq. A boqueta nit.

A la caiguda de la fulla, en primavera d’hivern

A la caiguda del pàmpol, loc. En primavera d’hivern.

A la cara, loc. Damunt, davant: Se t’ha trencat el coche, puix ya tens un atre problema a la cara

A la coixa o a peu coixo loc. Anar a bots en una sola cama i en l’atra en alt.

A la darreria o a les darreries, en definitiva, a la fi, a lo últim, en les acabances.

A la descartada, loc. Clarament, patentment, sense amagar-se.

A la desnevada, loc. De manera prematura, fòra de temps.

A la fi o per fi, finalment, al final de tot: Ha estudiat molts anys i per fi ha acabat la carrera.

A la figa mandranga, loc. Arreu, de qualsevol manera, a la babalà

A la folla, ant. Desbaratadament.

A la gana, loc. Tot lo que es vullga sense tindre en conte cantitat ni preu: Nos convidaren a menjar i beure a la gana.

A la grenya , loc. Barallar-se.

A la joca, loc. Estar a l’espera.

A la llarga, loc. Al final, finalment.

A la llaugera, de manera fàcil i sense pensar-ho massa.

A la menuda o al menut, en partides chicotetes, se diu de les coses que es venen o compren d’una en una o en poca cantitat.

A la mèu mèu; loc. De forma silenciosa o sigilosa.

A la palpa, loc. adv. Palpant o tocant perque s’està a fosques.

A la palpa-la, loc. adv. Palpant o tocant perque s’està a fosques.

A la pera, loc. A la bojaca.

A la primera guaita, loc. ant. En escomençar la nit.

A la redor de, loc. ant. i hui dialect. Al rededor de, a l’entorn de.

A la vora, loc. Prop, al costat.

A las dures i a las madures, loc. Dispost a afrontar situacions favorables i desfavorables.

A les bones, loc. De bona gana o de bones maneres, pacíficament.

A les espales d’algú, d’alguna cosa, darrere d’algú o d’alguna cosa, amagat, sense que u ho veja.

A les fosques, loc. A fosques.

A les galligotes, loc. local. Assentar-se sobre els muscles d’una atra persona.

A les hores chicotetes, loc. A les primeres hores del dia, de la una a les cinc o sis del matí.

A les hores d’ara o a hores d’ara, en el temps actual.

A les males, contra voluntat, per força, violentament.

A les palpes, o a palpes, a la palpa o a la palpa-la, tocant perque s’està a fosques. // A fosques.

A les portes de la mort, loc. Molt prop a morir.

A les tres mort o pres, loc. Significa que al tercer intent s’ha de conseguir lo que es pretén o deixar-ho definitivament.

A lo llarc d’una cosa, loc. Seguint una cosa de principi a fi, mentres dura en l’espai o el temps:

A mai fallar, sense falta.

A mal ni a be, ant. De cap manera.

A mans plenes, en gran abundància.

A manta, loc. adv. Molt, en abundància: Caigué aigua a manta i s’inundà el poble.

A matar, loc. Se diu de persones molt enemistades: Els veïns no es poden vore, estan a matar.

A menyscapte, loc. desus. A menys del seu valor o preu.

A més no poder, loc. Al màxim: Te vullc a més no poder.

A miges, la mitat per a cada u.

A miquetes, loc. Poc a poc.

A mitan camí, loc. A mig camí o a mig fer una cosa.

A mon (ton, son…) grat, ant. Segons el meu (teu, seu) gust.

A mon pare han robat, loc. Se diu quan una persona o cosa apareix inesperadament i no se l’havia vista fea temps.

A montó, loc. Molt.

A morir o a viure, loc. En gran decisió, decidits a fer una cosa per difícil o costosa que siga.

A morregades, de cap, de morros o boca per avall.

A on brama la tonyina, loc. Molt llunt.

¿A ón posarem el sant que no el caguen les mosques?, loc. Se diu quan algú no sap a on posar una cosa o persona que s’estima molt.

¿A ón s’ha vist?, loc. Se diu davant d’un fet inaudit

A orri, loc. adv. En abundància, en gran cantitat, sense mida.

A orri, loc. Sense envasar o embotellar: En la tenda venen vi a orri.

A orri, loc. De qualsevol manera, desordenadament; arreu.

A palpons,  a fosques.

A palpontes, loc. adv. inus. i ant. A la palpa.

A pèl, a favor del pèl, en la seua direcció.

A pèl, loc. A temps, a propòsit.

A penes, loc. Molt poc o en seguida, immediatament: A penes el vol una miqueta. A penes entrà escomençaren a saludar-lo tots.

A peu parat, loc. Sense esforç.

A peu pla, loc. A nivell del lloc pel qual se camina sense haver de pujar ni baixar

A pit descobert, loc. Sense cap de protecció, indefens.

A ple de sol, en el sol alt i sense núvols.

A ple dia, se diu quan el dia està ben entrat i hi ha molta llum.

A plena nit, se diu quan la nit està ben entrada i és ben fosc.

A poc espai, loc. Al cap de poc de temps

A poquet, a poquet, que serà ben pagadet, loc. Anima a fer una cosa espai i ben feta o inclús a allargar-la, perque la remuneració serà bona i segura.

A poqueta nit, loc. A primera hora de la nit, a boqueta nit, a boca chona.

A prendre pel cul, loc. A fer punyetes, a fer la mà.

A prendre pel sac, loc. A fer punyetes, a fer la mà, a prendre pel cul.

A preu d’or, a un preu molt alt, d’una manera esplèndida.

A puntes, loc. En molta dificultat.

A quatre sarpes, loc. A cavallet, a quatre potes.

A qui no li agrade que no mire, loc. Indica que li té igual l’opinió dels atres.

¿A quin sant?, loc. Se diu per a mostrar oposició a una cosa que algú diu, propon o ordena.

A rant, al mateix nivell, tocant: Tallar la planta a rant de la soca.

A rebolcons, loc. Rodant per terra, pegant bacs per terra.

A recules, loc. Reculant anant cap arrere d’esquenes o de cul. // fig. Perdent vigor, força, espenta, poder.

A redolons, loc. Redolant: Els chiquets se barallaven i anaven a redolons per terra. // fig. De mala manera, a trompades.

A remulla, posat en aigua o en remull.

A repel, pèl amunt o contrapel, en direcció contrària a la del pèl.

A rolls, loc. En gran cantitat.

A sanc freda, loc. Sense estar mogut per una passió, en planificació o intenció.

A sanc i fòc, loc. Sense pietat ni perdonar vides ni propietats en un assalt.

A seques, loc. A soles, sense que l’acompanye res, sense res més que el millore i faça agradable.

A son lloure, loc. ant. Al seu aire

A soscausa, loc. A posta, a cosa feta, a propòsit.

A sovint, loc. adv. De manera freqüent, moltes voltes: En Galícia plou a sovint.

A tall ragut, loc. Completament: Arreglarem açò a tall ragut.

A tarús, loc. A orri.

A toc de campana, loc. De forma puntual.

A tongades, loc. A temporades.

A torna, loc. Se diu del treball que es fa ajudant a un atre a fer una faena i en acabant ell ajuda al primer.

A tot drap, loc. A tota vela. Molt ràpidament, a tota virolla.

A tot tren, loc. Gastant a mans plenes i sense mirament.

A tot tronar, loc. Se diu quan una televisó, ràdio o equip de música està en un volum molt alt o al màxim.

A tota hora, loc. Sempre, en tot moment.

A tota sa requesta, loc. ant. En tot el poder de convocatòria.

A tota vela, A tota marcha, A tota virolla (molt ràpit)

A tota virolla, loc. Molt ràpidament.

A trenc d’alba, loc. Quan trenca el dia.

A trencacoll, loc. En gran treball, esforç i fatiga o agotament.

A trompa i corda, loc. En abundància.

A tu te dic filla, pero entén-te nora, loc. Se diu quan s’avisa ad algú i l’avís ha de valdre per a un atre.

A ulls tancats, loc. Tindre gran seguritat o confiança, sense por d’enganyar-se o cometre un erro.

A última hora, loc. En l’últim moment.

A veles i rems, loc. Usar la força de les veles i dels rems per a anar més ràpidament. En la major força o intensitat possible.

Aborronar-se la pell, loc. Posar-se la carn de gallina.

Abranar-se de set, tindre molta set.

Acaba i digues panera, loc. Acaba ya: Dus una hora escurant, acaba i digues panera.

Acabar a garrotades,loc. Acabar malament, discutint i possiblement a colps.

Acabar a males dinades, loc. Tindre un mal final, concloure de forma desagradable.

Acabar a taules, loc. Empatar.

Acabar agarrant mosques, loc. Acabar foll, molt marejat.

Acabar com Camot, loc. Acabar malament.

Acabar com el ball de Moixent , loc. Acabar malament, generalment a colps, pals o barallant-se.

Acabar com el ball de Parra, loc. Acabar malament, discutint i possiblement a colps.

Acabar com el ball de Torrent, (a garrotades) loc. Acabar malament, discutint i possiblement a colps.

Acabar com la caragolada de Chimo, al remat tots dins de la séquia, loc. Acabar tots beguts o acabar malament.

Acabar en aigua de figues, loc. Indica que el resultat que produïx no es important.

Acabar parlant a soles, loc. Acabar foll.

Acabar un dia enjorn, no poder acabar la faena, tasca o treball, per un imprevist.

Acabar o apurar la paciència d’algú, loc. Fer que algú s’enfade, que s’enuge

Acachar el morro, loc. Acachar el cap en senyal d’acatament, disgust…

Ací caic i allà m’alce, loc. Caminar dificultós, en molts entropeçons o viure en bons i mals moments, ara be, ara mal.

Ací està ajocat; agarra’l del rabo, loc. Se diu quan algú busca una cosa que és impossible de trobar.

Ací perguí una agulla, ací la trobaré. Se diu quan una persona ix malparada o fracassa en un treball, quefer o negoci i s’encabota en tornar a intentar-ho per difícil que siga.

Aclarir-se el dia, quan ha cessat d’estar núvol o emboirat.

Ad eixe el desmamaren en llima, loc. Se diu de persones de geni agre o amargades.

Ad ell, que és mesell, loc. Se diu per a incitar ad algú contra un atre, volent dir-li que no cal que tinga por.

¡Ad ella, que és de Godella!, loc. Se diu per a encorajar ad algú.

Adormir-se en els llorers, loc. Cessar en l’esforç una volta haver conseguit un èxit: Una volta guanyat el premi no es va adormir en els llorers i en conseguí un atre.

Afig caldo que tenim convidats, loc. Se diu quan apareix o ve gent que no s’esperava.

Afluixar el ventre, loc. Laxar, allargar: La fruita afluixa el ventre.

Afluixar-se el cos, loc. Anar de vareta, fer-se damunt.

Afluixar-se-li les clavilles ad algú, loc. Patir de diarrea.

Afranquir la cara, loc. ant. Manifestar o mostrar les intencions que es tenen.

Agafar una cosa per la coa, loc. Conseguir alguna cosa en gran dificultat o per sòrt.

¡Agarra’t! o ¡agarra’t que ve curva o corba!. Exclamació que equival a prepara’t per a escoltar, vore o experimentar Alguna cosa fòra de lo comú o que pot resultar sorprenent.

Agarrar el nap per les fulles, loc. No tractar el verdader centre d’un tema o qüestió i tractar qüestions secundàries.

Agarrar el tió per la part que més crema, loc. Fer una cosa malament o al contrari de com s’hauria de fer.

Agarrar la sòn, loc. Escomençar a dormir-se.

Agarrar mosques o acabar agarrant mosques, loc. Estar o tornar-se foll, estar molt marejat o marejar-se molt: En tantes preocupacions i maldecaps acabarem agarrant mosques.

agarrar un cap de corda, loc. Ficar-se en un negoci o empresa que pot eixir malament.

Agarrar un pèl de mamella, loc. Se diu quan fa molt de fret i algú no s’abriga lo suficient.

Agarrar un pet, una bufa, un gat (local.). Sol afegir-se com un cadirer, com un dolçainer, com un capità general...loc. Bufar-se, emborrachar-se.

Agarrar un ruc, agarrar un botó, una bouada o rabieta.

Agarrar una cosa en pinces, loc. Prendre una idea o un plantejament en molta prudència.

Agarrar una mona, loc. coloq. Emborrachar-se.

Agarrar ad algú en les pedres curtes, loc. Sorprendre’l cometent algun delit o falta

Agarrar o prendre la barcella, loc. Enujar-se, atufar-se, agarrar el cabaç.