Frases Hechas

FRASES HECHAS VALENCIANAS

GRACIAS PEP!

Frasses fetes obtingudes del diccionari de la RACV – Lo Rat Penat

https://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start

A

A amagantons, loc. adv. D’una manera amagada.

A anys llum, fig. Molt llunt d’alguna cosa, en sentit espacial o qualsevol atre: Estàs a anys llum de comprendre el problema.

A arrastrons, loc. Rossegant per terra.

A boca de canó, loc. Sense avisar, de manera inesperada: Li digué a boca de canó que son pare havia mort. 

A boca nit, i hui més usual a boqueta nit, loc. adv. Quan se pon el sol i escomença a fer-se de nit .Popularment se diu a poqueta nit. 

A boca plena, loc. Dir les coses a les clares i públicament. 

A bola treta, bola pagada, loc. Pagar en l’acte i generalment en efectiu, sense deixar a deure. 

¡A bon sant t’encomanes!, loc. Se diu ad algú per a advertir-lo de que ha acodit a demanar ajuda a la persona manco indicada o convenient. 

A boquera, loc. En abundància, parlant generalment de líquits: Ahir plogué gota a gota, pero hui cau a boquera. Gastava diners a boquera i es quedà sense un cèntim.

A borbollons, en abundància.

A burro barra, loc. adv. Fer una cosa sense reflexió i de qualsevol manera; arreu.

A cada trico, loc. A cada moment.

A cap de taula, ocupar el lloc més important de la taula.

A cares dinades, loc. A la llarga, molt poques voltes.

A contra cor, loc. Contra la voluntat o el desig d’algú.

A despit d’algú, loc. De mal grat, contra la voluntat d’algú

A destra i a sinistra, loc. A dreta i esquerra. // Hàbil, expert en alguna cosa.

A Deu siau, ant. A Deu, expressió per a despedir-se.

A dolls, loc. En abundància

A dret seny, loc. ant. Intencionadament.

A dures penes o a males penes, loc. En molta dificultat, en grans penalitats. 

A dures penes, loc. En molta dificultat.

A escopetada de lladre, loc. A traïció o de manera inesperada.

A fòc i a flama, loc. Destruir, arrasar en tot

A fonades, en porcions menudes o de manera interrompuda.

A fosques, loc. Sense visibilitat, en falta de claritat

A garbellades, loc. A montons, en gran cantitat.

A gatameu o a la gatameu, loc. A quatre potes.

A gavelles, loc. En gran cantitat.

A genollons, loc. De genolls; anar o caminar en els genolls.

A grapats, en gran cantitat. // Cantitat d’alguna cosa que cap en les dos mans. 

A hora menyscabada, en mala hora.

A hores d’ara, en este precís moment: A hores d’ara està celebrant-se una festa en lo carrer. 

A jornades tirades, loc. Fer camí sense parar.

A l’antigor, loc. A l’estil o manera antiga.

A l’endrecera, loc. Juntament.

A l’esme, sense vore, sense parar atenció. 

A l’hora i al punt, loc. En el seu moment. 

A l’última, loc. A la moda més actual. 

A la babalà, loc. adv. De qualsevol manera, sense conte ni atenció, arreu, ixca com ixca: Si fas les coses a la babalà sempre t’eixiran malament.

A la birulé Tonico, loc. De qualsevol manera, arreu.

A la birulé, loc. De qualsevol manera, arreu.

A la boca chona, loc. coloq. A boqueta nit.

A la caiguda de la fulla, en primavera d’hivern

A la caiguda del pàmpol, loc. En primavera d’hivern.

A la cara, loc. Damunt, davant: Se t’ha trencat el coche, puix ya tens un atre problema a la cara

A la coixa o a peu coixo loc. Anar a bots en una sola cama i en l’atra en alt.

A la darreria o a les darreries, en definitiva, a la fi, a lo últim, en les acabances. 

A la descartada, loc. Clarament, patentment, sense amagar-se.

A la desnevada, loc. De manera prematura, fòra de temps.

A la fi o per fi, finalment, al final de tot: Ha estudiat molts anys i per fi ha acabat la carrera. 

A la figa mandranga, loc. Arreu, de qualsevol manera, a la babalà

A la folla, ant. Desbaratadament.

A la gana, loc. Tot lo que es vullga sense tindre en conte cantitat ni preu: Nos convidaren a menjar i beure a la gana.

A la grenya , loc. Barallar-se.

A la joca, loc. Estar a l’espera.

A la llarga, loc. Al final, finalment.

A la llaugera, de manera fàcil i sense pensar-ho massa.

A la menuda o al menut, en partides chicotetes, se diu de les coses que es venen o compren d’una en una o en poca cantitat. 

A la mèu mèu; loc. De forma silenciosa o sigilosa.

A la palpa, loc. adv. Palpant o tocant perque s’està a fosques.

A la palpa-la, loc. adv. Palpant o tocant perque s’està a fosques.

A la pera, loc. A la bojaca.

A la primera guaita, loc. ant. En escomençar la nit.

A la redor de, loc. ant. i hui dialect. Al rededor de, a l’entorn de.

A la vora, loc. Prop, al costat. 

A las dures i a las madures, loc. Dispost a afrontar situacions favorables i desfavorables.

A les bones, loc. De bona gana o de bones maneres, pacíficament. 

A les espales d’algú, d’alguna cosa, darrere d’algú o d’alguna cosa, amagat, sense que u ho veja. 

A les fosques, loc. A fosques. 

A les galligotes, loc. local. Assentar-se sobre els muscles d’una atra persona.

A les hores chicotetes, loc. A les primeres hores del dia, de la una a les cinc o sis del matí. 

A les hores d’ara o a hores d’ara, en el temps actual.

A les males, contra voluntat, per força, violentament. 

A les palpes, o a palpes, a la palpa o a la palpa-la, tocant perque s’està a fosques. // A fosques.

A les portes de la mort, loc. Molt prop a morir. 

A les tres mort o pres, loc. Significa que al tercer intent s’ha de conseguir lo que es pretén o deixar-ho definitivament.  

A lo llarc d’una cosa, loc. Seguint una cosa de principi a fi, mentres dura en l’espai o el temps:

A mai fallar, sense falta.

A mal ni a be, ant. De cap manera.

A mans plenes, en gran abundància.

A manta, loc. adv. Molt, en abundància: Caigué aigua a manta i s’inundà el poble.

A matar, loc. Se diu de persones molt enemistades: Els veïns no es poden vore, estan a matar.

A menyscapte, loc. desus. A menys del seu valor o preu.

A més no poder, loc. Al màxim: Te vullc a més no poder.

A miges, la mitat per a cada u.

A miquetes, loc. Poc a poc.

A mitan camí, loc. A mig camí o a mig fer una cosa. 

A mon (ton, son…) grat, ant. Segons el meu (teu, seu) gust.

A mon pare han robat, loc. Se diu quan una persona o cosa apareix inesperadament i no se l’havia vista fea temps.

A montó, loc. Molt.

A morir o a viure, loc. En gran decisió, decidits a fer una cosa per difícil o costosa que siga.

A morregades, de cap, de morros o boca per avall.

A on brama la tonyina, loc. Molt llunt.

¿A ón posarem el sant que no el caguen les mosques?, loc. Se diu quan algú no sap a on posar una cosa o persona que s’estima molt.

¿A ón s’ha vist?, loc. Se diu davant d’un fet inaudit

A orri, loc. adv. En abundància, en gran cantitat, sense mida.

A orri, loc. Sense envasar o embotellar: En la tenda venen vi a orri.

A orri, loc. De qualsevol manera, desordenadament; arreu.

A palpons,  a fosques.

A palpontes, loc. adv. inus. i ant. A la palpa.

A pèl, a favor del pèl, en la seua direcció. 

A pèl, loc. A temps, a propòsit. 

A penes, loc. Molt poc o en seguida, immediatament: A penes el vol una miqueta. A penes entrà escomençaren a saludar-lo tots. 

A peu parat, loc. Sense esforç. 

A peu pla, loc. A nivell del lloc pel qual se camina sense haver de pujar ni baixar

A pit descobert, loc. Sense cap de protecció, indefens. 

A ple de sol, en el sol alt i sense núvols.

A ple dia, se diu quan el dia està ben entrat i hi ha molta llum.

A plena nit, se diu quan la nit està ben entrada i és ben fosc.

A poc espai, loc. Al cap de poc de temps

A poquet, a poquet, que serà ben pagadet, loc. Anima a fer una cosa espai i ben feta o inclús a allargar-la, perque la remuneració serà bona i segura.

A poqueta nit, loc. A primera hora de la nit, a boqueta nit, a boca chona. 

A prendre pel cul, loc. A fer punyetes, a fer la mà. 

A prendre pel sac, loc. A fer punyetes, a fer la mà, a prendre pel cul.

A preu d’or, a un preu molt alt, d’una manera esplèndida. 

A puntes, loc. En molta dificultat. 

A quatre sarpes, loc. A cavallet, a quatre potes.

A qui no li agrade que no mire, loc. Indica que li té igual l’opinió dels atres.

¿A quin sant?, loc. Se diu per a mostrar oposició a una cosa que algú diu, propon o ordena. 

A rant, al mateix nivell, tocant: Tallar la planta a rant de la soca.

A rebolcons, loc. Rodant per terra, pegant bacs per terra. 

A recules, loc. Reculant anant cap arrere d’esquenes o de cul. // fig. Perdent vigor, força, espenta, poder.

A redolons, loc. Redolant: Els chiquets se barallaven i anaven a redolons per terra. // fig. De mala manera, a trompades.

A remulla, posat en aigua o en remull. 

A repel, pèl amunt o contrapel, en direcció contrària a la del pèl.

A rolls, loc. En gran cantitat.

A sanc freda, loc. Sense estar mogut per una passió, en planificació o intenció. 

A sanc i fòc, loc. Sense pietat ni perdonar vides ni propietats en un assalt. 

A seques, loc. A soles, sense que l’acompanye res, sense res més que el millore i faça agradable.

A son lloure, loc. ant. Al seu aire

A soscausa, loc. A posta, a cosa feta, a propòsit.

A sovint, loc. adv. De manera freqüent, moltes voltes: En Galícia plou a sovint.

A tall ragut, loc. Completament: Arreglarem açò a tall ragut.

A tarús, loc. A orri.

A toc de campana, loc. De forma puntual. 

A tongades, loc. A temporades.

A torna, loc. Se diu del treball que es fa ajudant a un atre a fer una faena i en acabant ell ajuda al primer.

A tot drap, loc. A tota vela. Molt ràpidament, a tota virolla. 

A tot tren, loc. Gastant a mans plenes i sense mirament.

A tot tronar, loc. Se diu quan una televisó, ràdio o equip de música està en un volum molt alt o al màxim.

A tota hora, loc. Sempre, en tot moment. 

A tota sa requesta, loc. ant. En tot el poder de convocatòria. 

A tota vela, A tota marcha, A tota virolla (molt ràpit)

A tota virolla, loc. Molt ràpidament.

A trenc d’alba, loc. Quan trenca el dia.

A trencacoll, loc. En gran treball, esforç i fatiga o agotament.

A trompa i corda, loc. En abundància.

A tu te dic filla, pero entén-te nora, loc. Se diu quan s’avisa ad algú i l’avís ha de valdre per a un atre. 

A ulls tancats, loc. Tindre gran seguritat o confiança, sense por d’enganyar-se o cometre un erro. 

A última hora, loc. En l’últim moment. 

A veles i rems, loc. Usar la força de les veles i dels rems per a anar més ràpidament. En la major força o intensitat possible. 

Aborronar-se la pell, loc. Posar-se la carn de gallina.

Abranar-se de set, tindre molta set.

Acaba i digues panera, loc. Acaba ya: Dus una hora escurant, acaba i digues panera. 

Acabar a garrotades,loc. Acabar malament, discutint i possiblement a colps.

Acabar a males dinades, loc. Tindre un mal final, concloure de forma desagradable.

Acabar a taules, loc. Empatar.

Acabar agarrant mosques, loc. Acabar foll, molt marejat.

Acabar com Camot, loc. Acabar malamen

Acabar com el ball de Moixent , loc. Acabar malament, generalment a colps, pals o barallant-se. 

Acabar com el ball de Parra, loc. Acabar malament, discutint i possiblement a colps.

Acabar com el ball de Torrent, (a garrotades) loc. Acabar malament, discutint i possiblement a colps.

Acabar com la caragolada de Chimo, al remat tots dins de la séquia, loc. Acabar tots beguts o acabar malament.

Acabar en aigua de figues, loc. Indica que el resultat que produïx no es important. 

Acabar parlant a soles, loc. Acabar foll. 

Acabar un dia enjorn, no poder acabar la faena, tasca o treball, per un imprevist.

Acabar o apurar la paciència d’algú, loc. Fer que algú s’enfade, que s’enuge

Acachar el morro, loc. Acachar el cap en senyal d’acatament, disgust…

Ací caic i allà m’alce, loc. Caminar dificultós, en molts entropeçons o viure en bons i mals moments, ara be, ara mal.

Ací està ajocat; agarra’l del rabo, loc. Se diu quan algú busca una cosa que és impossible de trobar.

Ací perguí una agulla, ací la trobaré. Se diu quan una persona ix malparada o fracassa en un treball, quefer o negoci i s’encabota en tornar a intentar-ho per difícil que siga.

Aclarir-se el dia, quan ha cessat d’estar núvol o emboirat. 

Ad eixe el desmamaren en llima, loc. Se diu de persones de geni agre o amargades.

Ad ell, que és mesell, loc. Se diu per a incitar ad algú contra un atre, volent dir-li que no cal que tinga por.

¡Ad ella, que és de Godella!, loc. Se diu per a encorajar ad algú.

Adormir-se en els llorers, loc. Cessar en l’esforç una volta haver conseguit un èxit: Una volta guanyat el premi no es va adormir en els llorers i en conseguí un atre.

Afig caldo que tenim convidats, loc. Se diu quan apareix o ve gent que no s’esperava.

Afluixar el ventre, loc. Laxar, allargar: La fruita afluixa el ventre.

Afluixar-se el cos, loc. Anar de vareta, fer-se damunt.

Afluixar-se-li les clavilles ad algú, loc. Patir de diarrea.

Afranquir la cara, loc. ant. Manifestar o mostrar les intencions que es tenen.

Agafar una cosa per la coa, loc. Conseguir alguna cosa en gran dificultat o per sòrt. 

¡Agarra’t! o ¡agarra’t que ve curva o corba!. Exclamació que equival a prepara’t per a escoltar, vore o experimentar Alguna cosa fòra de lo comú o que pot resultar sorprenent.

Agarrar el nap per les fulles, loc. No tractar el verdader centre d’un tema o qüestió i tractar qüestions secundàries.

Agarrar el tió per la part que més crema, loc. Fer una cosa malament o al contrari de com s’hauria de fer. 

Agarrar la sòn, loc. Escomençar a dormir-se. 

Agarrar mosques o acabar agarrant mosques, loc. Estar o tornar-se foll, estar molt marejat o marejar-se molt: En tantes preocupacions i maldecaps acabarem agarrant mosques. 

agarrar un cap de corda, loc. Ficar-se en un negoci o empresa que pot eixir malament. 

Agarrar un pèl de mamella, loc. Se diu quan fa molt de fret i algú no s’abriga lo suficient.

Agarrar un pet, una bufa, un gat (local.). Sol afegir-se com un cadirer, com un dolçainer, com un capità general...loc. Bufar-se, emborrachar-se.

Agarrar un ruc, agarrar un botó, una bouada o rabieta.

Agarrar una cosa en pinces, loc. Prendre una idea o un plantejament en molta prudència. 

Agarrar una mona, loc. coloq. Emborrachar-se. 

Agarrar ad algú en les pedres curtes, loc. Sorprendre’l cometent algun delit o falta

Agarrar o prendre la barcella, loc. Enujar-se, atufar-se, agarrar el cabaç. 

Agarrar-se a un ferro calent, loc. Valdre’s desesperadament de lo que siga per a salvar-se d’un perill.

Agarrar-se a un reparat, loc. Agarrar-se a qualsevol cosa, recórrer a qualsevol ferramenta, per molt arriscat que siga.

Agarrar-se a una paret llisa, loc. Ser molt viu i despert per a aprofitar les oportunitats. 

Agarrar-se abraç partit, loc. Renyir i barallar-se a colps. 

Agarrar-se d’un pèl o d’un pèl de rossí, loc. Aprofitar qualsevol excusa o pretext. 

Agarrar-se o apegar-se u com una llepaça, loc. Se diu de la persona que no nos la podem llevar de damunt.

Agradar a un chiquet la carn de bracet, loc. Se diu del chiquet que sempre vol anar del braç de sa mare. 

Agradar ad algú la carn de faldeta, loc. Se diu de l’home que li agraden molt les dònes. 

Agradar més una cosa que la merda als polls, loc. coloq. Agradar molt una cosa.

Agradar una cosa en el cap d’un tinyós, loc. Agradar una cosa molt i en qualsevol moment, generalment se diu del menjar: A mi les bresquilles m’agraden en el cap d’un tinyós. 

Agradar-li a un molt la carn de faldeta, loc. Agradar-li molt les dònes.

Agranar cap a dins o cap a casa, loc. Actuar en benefici propi, apropiar-se de lo alié.

¡Aguaita!, Exclamació de sorpresa; ¡mira!

Àguila bova, persona en poc de trellat, panoli, fava, pardal, mec. 

Ahurtar-se com un llop, enforrunar-se i acometre ad algú de manera violenta. 

Ahurtar-se el cavall, empinar-se el cavall en obstinació.

Aigua cavallera, se diu de l’aigua que brolla o fluïx de manera natural i tranquila, sense aixetes, canalisacions o motors que l’impulsen, moguen o poen.

Aigua de vena, aigua de corrents subterrànees.

Aigua rodada o cavallera, la que corre per un sistema de rec moguda per la força de la gravetat.

Aixarop de gayato, loc. coloq. Tana.

Aixina aixana o aixina aixina, loc. Regular, no massa be: Estic medicant-me pero encara estic aixina aixana

Aixina mateix, de la mateixa manera.

Això de sabut se calla, loc. Indica que no cal dir una cosa que és ben sabuda o coneguda per tots.

Això era un retor i tres mosques, apagaren la llum i es quedaren a fosques, espècie de conte molt curt per a que els chiquets apaguen la llum i s’adorguen

Això i no res, tot és u, se diu per a expressar que una cosa és insignificant. 

Això no es paga en diners, loc. Se diu de coses que són molt d’agrair o que tenen un valor especial. 

Això no és viure, loc. Se diu de la situació personal en la que són moltes les preocupacions o els treballs. 

Això serà lo que taxaran sèt sastres, loc. Se diu per a expressar disconformitat en lo que es propon.

Això són figues d’un atre paner, expressió per a referir-se a que allò de que es parla forma part d’un atre tema. 

Ajocar-se com les gallines loc. Anar-se’n a dormir molt pronte

Ajudar a portar la creu, ajudar ad algú, generalment a dur millor determinada càrrega o determinat patiment.

Al cant del gall, loc. Enjorn, de bon matí. 

Al cap de l’any els mateixos diners, loc. Indica indiferència o despreocupació per una pèrdua no massa important. 

Al cap del temps, loc. Una volta passat molt de temps. 

Al cap i a la fi, loc. Al final d’una situació. 

Al davant, davant, loc. En la part anterior. 

Al dir, no li feren casa, loc. No s’ha de fer cas de lo que diuen. 

Al mateix temps, a un temps, conjuntament, a la vegada. 

Al menys, com a mínima cantitat o condició, a lo manco

Al meu entendre, loc. Al meu parer, pense, crec…: Al meu entendre si plou farà més fret. 

Al ple de Lluna, Lluna plena.

Al pom de l’aire, a la corrent de l’aire: Si et poses al pom de l’aire agarraràs un constipat. 

Al primer antoix, loc. En un primer moment, quan veem o trobem alguna cosa o persona per primera volta: Al primer antoix me paregué alt.

Al rededor (de), pel rededor (de), en el rededor (de), loc. En un llòc pròxim, en la redolada, entorn a una cosa o punt.

Al remat, loc. Finalment, com a conseqüència de: Tant punchen al bou, que al remat tira coces. Acabar com la caragolada de Chimo, al remat tots dins de la séquia.

Al sà i al pla, loc. De manera senzilla, planament, sense massa miraments, vulgarment.

Al seu temps, en el moment oportú. 

Al sol de migdia, loc. En públic, davant de la gent.

Al sol de o al sol d’avall, loc. ant. i hui dialect. Al peu de, en la base o part inferior d’una cosa. 

Al tall, al tall, loc. Fer una cosa darrere d’una atra pero sense parar. 

Al tall, loc. Al gra, al tema. 

Alabat siga el Corpus, que sempre cau en dijous, loc. Exclamació d’estranyea davant de coses rares, ridícules o inverosímils.

¡Alça, pilili!, interjecció, ¡Alça!, ¡mira que be!..

Alçar casa, loc. Canviar de domicili. 

Alçar el colze, loc. beure massa, embriagar-se

Alçar el gall, loc. Escomençar a bollir un líquit.

Alçar els ulls, mirar cap amunt.

Alçar la cresta, loc. Exhibir orgull o arrogància.

Alçar la mà, loc. Alçar-la en senyal d’amenaça. 

Alçar polseguera, loc. Armar escàndal o cartapell alguna cosa entre la gent, alçar polèmica.

Alçar taula, loc. Arreplegar els utensilis usats en un dinar, sopar o qualsevol menjada

Alçar vela, loc. Estendre o desplegar les veles. 

Alçar o adreçar les orelles, parar molta atenció. 

Alçar-se de taula, deixar el lloc que s’ocupava en la taula de menjar.

Alçar-se en el peu esquerre, loc. Tindre mala sòrt. 

Allà a on brama la tonyina, loc. coloq. Molt llunt. 

Allà a on Nostre Senyor pergué el barret, loc. coloq. Molt llunt. 

Allà a on Nostre Senyor pergué les espardenyes, loc. coloq. Molt llunt.

Allà quan Deu vol o quan Deu te mana, loc. coloq. En un moment indeterminat, quan manco te gires o t’ho esperes, molt de tart en tart. 

Allà vaig que m’endoblegue o allà vaig, si no caic, loc. coloq. Indica que u acodix rapidíssimament a un lloc quan és cridat o quan té molt d’interés en anar. 

Allà vas cabaç, loc. coloq. Dir o fer les coses sense reflexió o mirament.

Allargar més el braç que la mànega, loc. Gastar més de lo que es pot. 

Allargar o parar la mà, posar-la estesa i en la palma o replanell per amunt per a demanar o rebre alguna cosa. 

Allò que es cull en canya, loc. Eufemisme coloquial per a referir-se a la figa o vagina, ya que eixe fruit se cull en una canya o cop. 

Als meus ulls, al meu entendre, al meu parer o a la meua manera de vore les coses.

Als orats a fer novena, o als orats a agarrar lloc, loc. Se diu contestant evasivament a qui pregunta: “¿A ón vas?”.

Als quatre vents, en totes les direccions.

Alt com un pi o més alt que un pi, loc. Se diu d’una persona molt alta.

Alterar-se de polsos, loc. Enfadar-se molt algú, pertorbar-se.

Alvança, alvança, que tart serà la cobrança, loc. Se diu animant a fer una cosa ràpit i malament si fa falta perque la cobrança es retardarà i segurament serà poca o ninguna.

Amagueu o arreplegueu els patos, que venen els músics o riuada!, loc. Se diu per a recomanar previndre’s davant un perill imminent.

Amargar la festa, llançar a perdre un acontenyiment o celebració donant un disgust.

Amargar més que la retrama, loc. Amargar molt una cosa.

Amollar diners, fam. i coloq. Donar o pagar uns diners: Li amollà vint euros pel treball.

Amollar les rodetes, loc. Parlar en excés. 

Amollar un colp, punyada, galtada…, pegar un colp, punyada, galtada… 

Amollar o soltar les rodetes, loc. Parlar molt i sense discreció.

Amollar-se el cos, entrar-li ad algú caguetes, o deixar d’estar apretat. 

Ample de mires, que és obert de pensament, tolerant, que té en consideració moltes coses o aspectes d’una cosa.

Amunt i avall, loc. D’ací cap allà, sense parar: Tot lo sant dia està amunt i avall treballant en el camp. 

¡Amunt!, en frases exclamatives sense verp equival a vixca: ¡Amunt Valéncia!. 

Amunt, que estan seques, loc. dialect. Locució que es diu per a animar ad algú a fer alguna cosa.

Anant anant, loc. A poc a poc o mijanament be. Caminant.

Anar a arreplegar les chafades, loc. local. Aplegar tart o a hora de tancar un lloc.

Anar a cascar banquets, loc. Fer el cascabancs, charrar en uns i atres, ací i allà, sense fer res de profit. 

Anar a dormir, anar-se’n a gitar-se per a reposar

Anar a fer el segó als gats, loc. Se contesta quan algú pregunta a on anem i no es vol dir.

Anar a grapats, loc. Renyir, barallar-se. 

Anar a l’andola, loc. Anar d’ací cap allà de festa, chala o sense fer res de profit

Anar a la baixa, anar perdent o disminuint el valor.

Anar a la cranca, loc. local. Coixejar, anar en un peu en alt pegant bots en l’atre.

Anar a la dena o anar de dena, anar a fer treballs públics o per a la comunitat. 

Anar a la dula, loc. Anar solt, lliure, sense cap de vigilància. 

Anar a la faena, anar a treballar. 

Anar a les tres pedretes, loc. Anar molt mudat

Anar a males, anar violentament o sense acorts ni miraments

Anar a mèus, loc. Anar a gatameu. 

Anar a orsa, navegar en el vent de proa; anar la nau molt inclinada per l’efecte del vent contrari, també pot significar afonar-se, generalment en sentit figurat, o dur ad algú d’ací cap allà de mala manera. 

Anar a pico, afonar-se una embarcació.

Anar a rebolcons, loc. Dur un ritme de treball excessiu. 

Anar a rípia, loc. local. Portar fusta dels boscs en carro.

Anar a sarpa la grenya, loc. Barallar-se.

Anar a tall, loc. Vendre una cosa sense poder triar, segons van eixint: Les creïlles van a tall. 

Anar a tota vela, loc. Molt ràpit. 

Anar al gra, centrar-se en el tema o l’assunt que interessa o es tracta. 

Anar al jagantet, loc. Anar dret sobre els muscles d’algú. 

Anar al menys, decaure, passar a un estat inferior de riquea o de categoria: Era una família rica que ha anat al menys i ara és pobra.

Anar al safrà, o fer safrà, loc. dialect. Fer foja, fer fugina, faltar a classe.

Anar brut com un porc o més brut que un porc, loc. Anar molt brut. 

Anar carregat com un burro, loc. Dur molt de pes damunt. 

Anar com a cagalló per séquia, loc. Anar d’ací cap allà sense control ni direcció fixa.

Anar com el pet del dimoni, loc. Anar corrent. 

Anar com qui chafa ous, loc. Caminar en molta lentitut. 

Anar com un colom perdut, loc. Anar d’ací cap allà sense saber a on anar. 

Anar com un rellamp, loc. Anar molt ràpit.

Anar com una aixeta o afluixar-se li a u l’aixeta, loc. Tindre diarrea.

Anar com una ballaruga, loc. Anar molt ràpit.

Anar com una fona, loc. Anar molt ràpit. 

Anar com unes debanadores, loc. Menejar-se ràpidament d’una banda a l’atra.

Anar d’eixida, loc. Trobar-se en zel un animal. També s’aplica coloquialment a les persones.

Anar d’Herodes a Pilats, anar d’una banda a una atra sense traure profit o conseguir lo que es pretenia.

Anar d’orsa, anar cenyint una atra embarcació que està a la vista

Anar darrere com un gos, loc. Anar darrere d’algú, adular-lo i servir-lo per a conseguir un objectiu o un fi.

Anar davant del vent, loc. Ser molt astut, ser molt sabut. 

Anar de bordo, anar de ronda en diversos instruments.

Anar de borina, anar de festa, chala, rauja… // Menjada festiva i sorollosa.

Anar de cap, loc. Anar directament a una cosa o tema, també significa estar molt ocupat en molt de tràfec i quefer. 

Anar de corfoll, loc. local. Anar de festa.

Anar de cos, fer de ventre. 

Anar de cul al marge, loc. Anar malament l’economia o un negoci. 

Anar de cul, fig. Anar malament, desenrollar-se alguna cosa de manera insatisfactòria

Anar de festa en festa com els dolçainers d’Albal, loc. Anar de festa, no posar-se a treballar quan toca. 

Anar de gorra, loc. Anar sense pagar o depenent econòmicament d’uns atres.

Anar de mà en mà, passar d’una persona a una atra successivament: El llibre passà de mà en mà fins aplegar als nostres dies. 

Anar de mal en pijor, loc. Empijorar. 

Anar de part, estar a tall de parir. // Efecte de parir, ser naixcut. // fig. Producció d’un esforç físic o intelectual.

Anar de pic en sola, loc. Anar per mal camí, en sentit moral.

Anar de polleguera, loc. Preparar una festa, anar de comboi.

Anar de quatre, caure un bac posant les mans en terra.

Anar de rauja, anar de festa, chala, gorja a passar-ho be.

Anar de trompa, loc. Anar de broma.

Anar de vareta, patir diarrea

Anar de ventre, o fer de ventre, loc. Defecar.

Anar dur, patir d’obstrucció intestinal. 

Anar el diable solt, loc. Haver molt de soroll o guirigall.

Anar emplomat, loc. Anar molt adornat. 

Anar en caixcarra, loc. Anar en el cap descobert.

Anar en cholla, loc. Anar en el cap descobert.

Anar en conill, en porra o en porreta, estar o anar nuet. 

Anar en conte, loc. Anar en precaució: Ves en conte no caigues.

Anar en el cap baix de l’ala, loc. Se diu de qui va desanimat, abatut. 

Anar en el moc penjantloc. Anar els chiquets o els vells caent-los els mocs.

Anar en el tren de cànem, loc. Anar calçat en espardenyes.

Anar en el tren de les dos, loc. Anar a peu. 

Anar en foll, loc. ant. Anar sense pensar, de manera inconscient. 

Anar en l’osset del penjat, loc. No gastar diners ni en lo bàsic.

Anar en la cara ben alta, loc. Anar sense amagar-se. 

Anar en la màrfega a arrastrons, loc. Se diu de la chica fadrina que té un fill. Anar d’un lloc a un atre sense tindre lloc fix.

Anar en les mans buides, loc. Anar sense res

Anar en mal guany, loc. ant. Anar a fer punyetes. 

Anar en pell d’ovella, loc. Encobrir males intencions baix una aparència inofensiva o bondadosa. 

Anar en peus de plom, loc. Actuar en molta precaució. 

Anar en presses i corruixes o en corruixes, loc. Anar precipitat o afanyat, impacient.

Anar en romanços, loc. Anar ad algú en contes, històries, excuses…

Anar en sèt ulls o viure en sèt pams d’ulls, loc. Estar molt atent, alerta, vigilant

Anar entre llengües, loc. Ser motiu de comentaris i crítiques.

Anar errat, estar enganyat, pensar lo que no és

Anar fet un péntol o anar fet péntols, loc. Anar mal vestit o en la roba trencada o tota esgarrada.

Anar fet un Sant Llàzer, tindre el cos ple de ferides. 

Anar fet un vinticinc de copes, loc. Se diu de la persona presuntuosa, que es creu algú que no és i sol anar vestida de forma elegant o exagerada per a aparentar.

Anar fet un vinticinc, loc. Anar ben vestit o mudat.

Anar l’aigua per la darrera taula, loc. Se diu d’una cosa que està a tall d’acabar.

Anar llarc de ventre, tindre un poc de diarrea.

Anar menjant i fregint, loc. Gastar-ho tot a mida que es guanya sense aforrar res o guardar res. 

Anar més que meló, loc. local. Fer una cosa molt ràpidament, anar corrent. 

Anar més solt que el porquet de Sant Antoni, loc. Tindre llibertat absoluta, viure molt lliurement

Anar morros per terra, loc. Treballar molt o de calent pero sense resultats. 

Anar parlant en Sant Pere, loc. Anar parlant a soles, no estar be del cap, estar foll.

Anar pel bon o mal camí, loc. Actuar correctament o lo contrari. 

Anar pel món, deambular, no tindre residència fixa. 

Anar pels racons com les aranyes, viure apartat de la gent.

Anar per dalt de la parada, loc. Se diu quan la pilota supera la llínea que marca el final del camp del joc, en el deport de pilota valenciana. 

Anar per davant de les tronades, loc. Alvançar-se per a be o per a mal a lo que un atre va a expondre o dir.

Anar per les travesses, loc. Actuar en astúcia i poca fidelitat.

Anar per tanda o a tandes, anar per orde.

Anar tirada una cosa, loc. Ser baratíssima. 

Anar tirant, loc. Sobrevivint, en una situació estancada, sense millories. 

Anar tòrt, loc. Anar enganyat o desorientat moralment. 

Anar vent en popa, loc. Que prospera de la millor manera, sense cap d’obstàcul.  

Anar vestit de danseta, anar vestit estrafalàriament.

Anar vora mar o vora riu, anar per la vora de la mar o d’un riu. 

Anar o eixir de festa, eixir a divertir-se. També es diu anar de borina, anar de corfoll, anar de parranda, anar de polleguera, anar de rauja, anar de chala, anar de gorja.

Anar o estar en dansa, estar en plena activitat i figuradament estar en marcha, en funcionament, en moviment.

Anar o estar sarpa a la grenya, loc. Estar barallant-se. 

Anar o parar a la ronsa, loc. Anar sense àncores o amarres i a mercé del vent. // s. Perea; lentitut per a fer les coses.

Anar o vindre cagant tomates, loc. Anar o vindre molt a pressa. 

Anar o vindre en cançons, loc. Anar o vindre en històries i romanços que molesten. 

Anar-se’n a l’atre barri, loc. Morir-se.

Anar-se’n a la carrera, anar-se’n o acabar-se alguna cosa ràpidament. 

Anar-se’n al cel, loc. Morir-se.

Anar-se’n al dàtil, loc. colq. Anar-se’n a l’atre món, morir-se.

Anar-se’n al dimoni, loc. Perdre’s, fer-se malbé, ser destruït. 

Anar-se’n cap arrere, loc. Envellir-se la persona. 

Anar-se’n com l’esca, loc. Trencar-se fàcilment, sol dir-se de teles molt fràgils o velles.

Anar-se’n de copes, loc. Caure de boca per avall. 

Anar-se’n de mare, loc. Perdre’s el control d’una cosa, descontrolar-se una cosa.

Anar-se’n del cap, estar foll

Anar-se’n el mòs o el glop pel vedat, anar-se’n per l’atre forat, per la glotis.

Anar-se’n els diners com l’aigua, loc. Se diu quan els diners duren poc i es gasten ràpidament sense poder-ho evitar

Anar-se’n en la coa entre les cames o anar-se’n en la coa feta, loc. Anar-se’n insatisfet per no haver conseguit lo que pretenia. 

Anar-se’n la sòn, llevar la sòn. 

Anar-se’n per dalt de la parada, loc. Passar-se de geni.  Indigestió, excés de menjar que ha pegat mal per haver-se parat en l’estómec.

Anar-se’n rabo filando (o fillando) loc. local. Anar-se’n insatisfet per no haver conseguit lo que pretenia. 

Anar-se’n una cosa del cap, loc. Oblidar-la.

Anar-se-li ad algú la mà, loc. Excedir-se: Se li n’ha anat la mà en el colp i l’ha mort. 

Ànima en pena, ànima que patix en el purgatori i que se li pot aparéixer ad algú. 

Animeta del purgatori. V. ànima en pena.

Aniria a la mar i no trobaria aigua, persona incapaç de trobar coses molt fàcils de trobar.

Ans de res, loc. En primer lloc, primerament.

Ans del dia clar, abans d’eixir el sol, de clarejar o trencar el dia. 

Ansa del coll, coloq. Atles, nuca o tòs.

Antar en la mà, loc. Tindre molta perspicàcia, sagacitat, instint.

Any de la picor, de la pera, de la naneta, de Maria Castanya... indica époques remotes.

Any de traspàs, any que té 366 dies, per lo que s’afig un dia al més de febrer. Se repetix cada quatre anys. 

Apegar-se com el pèl a la pasta, loc. Ser molt apegalós. 

Apegar-se-li a u la cadira al cul, loc. Estar molt de temps en un lloc o de visita. Agarrar volença a un càrrec. 

Aplegar a les últimes canadelles o aplegar sempre a la bendició, loc. Aplegar tart o massa tart. 

Aplegar a rams de beneir, loc. Aplegar a bon port, obtindre lo que es pretenia. 

Aplegar a taules llevades o alçades, loc. Aplegar massa tart. 

Aplegar i besar la pau o el sant, loc. Aplegar a un lloc i conseguir ràpidament una cosa.

Aplegar i enfornar, loc. Fer una cosa en seguida, només arribar.

Aplegar (una cosa o fet) a l’ànima, loc. Sentir sincerament una desgràcia, afectar-se davant d’una desgràcia: Aquell discurs a favor del tercer món m’aplegà a l’ànima. 

Aplegar o arribar a taules llevades, loc. Aplegar quan ya no cal, fer tart.

Aplegar o arribar a temps, aplegar o arribar just en el moment necessari, desijat o acordat. 

Aplegar o arribar al cor, loc. Commoure. 

Aplegar o arribar al vero, loc. dialect. Aplegar o arribar a realisar-se.

Apretar ad algú els dogals, obligar-lo o forçar-lo a fer lo que no volia. 

Apretar o cloixir les dents, loc. Patir i aguantar una pena. 

Aprofitar el temps, fer coses útils. 

Aquell que té el cos corbat, deformat.

Ara comparança, se diu per a introduir una comparació.

Ara és mà, loc. Ara és el moment propici per a fer alguna cosa; ara és l’hora

Ara i ací, en este precís moment i lloc: Ara i ací et jure que no t’enganyaré. 

Ara i adés, loc. Contínuament, a seguit, repetidament, a cada moment: No fas una atra cosa que repetir ara i adés lo mateix.

Ara per ara, pel moment, en les circumstàncies actuals: Ara per ara no em fa falta cap de medicament. 

Ardir o cremar a fòc i flama, ardir a flamerades. 

Ariçó de fret, sensació de fret repentina, acompanyada de contraccions musculars. 

Armar un canyaret, loc. Armar un cartapell o escàndal espectacular.

Armar-se un teler, loc. Armar-se o fer-se un embolic.

Armar-se o carregar-se de paciència, loc. Predispondre’s a soportar alguna cosa.

Armat fins a les dents, loc. Que porta moltes armes. 

Arrancada de burra i parada de macho, loc. Se diu quan algú escomença una cosa en força i la deixa de repent.

Arrancar de guaix, loc. Arrancar de soca i raïl o arrel.

Arrancar de soca i arrel, loc. Arrancar en raïls i tot una planta, arbre, quixal…

Arrancar l’ànima o trencar l’ànima (ad algú), loc. Fer molt de mal ad algú, causar-li un gran patiment. 

Arrapar-se i plorar, loc. Fer mostres visibles i exagerades de desconort, d’arrepenediment, de dolor i pena. 

Arre burro i deixa dir, loc. Se diu parlant d’algú que seguix fent lo que li pareix be sense fer gens de cas de lo que diuen els atres.

Arreglador de parròquies, manifecer, persona que es fica en totes les qüestions sense haver-li-ho demanat ningú.

Arreglador de processons, persona que situa en orde les confraries en les processons i s’encarrega de mantindre l’orde establit.

Arreplega que el pare ha fet cares, loc. Se diu per a arreplegar i anar-se’n

Arreplegador de la cendra i escampador de la farina, se diu de la persona que estalvia en lo que no té valor i balafia en lo que sí que en té.

Arreplegador de segó i escampador de farina, loc. Se diu de qui estalvia en coses sense valor, mentres malgasta coses importants. 

Arreplegar un bon molló, loc. Guanyar diners gràcies a la loteria, una herència, un premi, etc.

Arreu arreu, loc. Una cosa darrere d’una atra. Seguit seguit. Sense interrupció. De qualsevol manera (també sol dir-se arreuet arreuet).

Arribar com les palmes d’Elig, loc. Aplegar o arribar tart. 

Arribar i fényer, loc. Conseguir ràpidament lo que es pretenia. 

Arribar o aplegar a les mans, barallar-se. 

Arribar o estar a les tres pedretes, loc. Arribar o trobar-se en una situació extremadament perillosa. 

Arromanga’t un camal i voràs quina polseguera, loc. Sol expressar-se quan algú es nega a fer lo que li manen.

Arropir els muscles, local. Arrunsar o alçar els muscles per a expressar generalment indiferència.

Arrugar-se com una pansa, omplir-se d’arrugues.

Arrugar-se-li el melic ad algú, loc. Tindre por, temor. 

Arruixa pero no faces fanc, loc. Se diu per a indicar que les coses se facen be, en mirament i en moderació.

Arruixa que plou, loc. Se diu davant d’una reprimenda o per a mostrar que u no fa cas de lo que li diuen o ordenen. 

Aspat de fam, famolenc.

Aspat de fret, en molt de fret.

Aspre com un codony o més aspre que un codony, loc. Molt aspre al tacte o de caràcter.

Assentar a algú en cadireta, descobrir l’engany d’algú.

Assentar-li a u la mà, pegar a algú o castigar

Assentar-se en lo mijarmut, quebrar en un comerç o no complir la paraula donada.

Atre tant, en la mateixa cantitat: Tu compres una dotzena i yo atre tant, aixina tindrem dos dotzenes.

Au cacau, loc. coloq. Pot tindre diversos significats segons el context i generalment equival a l’interjecció au pero en la rima afegida en cacau.

Auca de redolins, full a on apareixen algunes caselles dibuixades o vinyetes, representant una historieta, i que baix de cada una hi han escrits un parell de versos que expliquen el contengut de la casella.

Ausades ma vida o la vida, loc. Exclamació de sorpresa, contrarietat, incredulitat…

Avant i voga. loc. Anima a seguir avant, a iniciar una marcha, un treball, una missió…

Aventar les mosques, espantar o fer fugir a les mosques, generalment en un aventamosques.

Avindre’s com els lladres en la fira, loc. Estar d’acort i ajudar-se mútuament els que tenen males intencions.

Àvol fembra, ant. Prostituta

 

B

 

Baix de la capa del cel, loc. En tot lo món, en totes bandes.

Baix la capa de Deu, en totes bandes o en tot lo món. 

Baix la capa del Criador o Creador, loc. Baix la capa del cel, en tot lo món: No he vist cosa més estranya baix la capa del Criador. 

Baixar el cos, loc. Tindre la regla.

Baixar els ulls, mirar cap avall. 

Baixar la cresta, loc. Baixar les pretensions, l’arrogància o l’orgull. 

Baixar la sanc als peus, loc. Sentir molta por. 

Baixar o acachar les orelles, humiliar-se, cedir en una disputa.

Baldar el brial, loc. Anar amunt i avall, no parar en torreta.

Ball de sant Vito, nom popular de diverses malalties que produïxen convulsions, tremolor…

Ballar al sò que toquen, loc. Actuar segons les directrius que un atre marca o segons les circumstàncies

Ballar de coroneta, loc. Fer un gran esforç o molts treballs: Quan ve l’encarregat nos fa ballar a tots de coroneta.

Ballar els nanos ad algú, loc. Adular-lo. 

Ballar en la corda fluixa, loc. Arriscar-se en algun quefer o negoci, actuar de manera insegura o arriscada. 

Ballar en la més lleja, loc. Tindre mala sòrt a l’hora de fer una cosa, de manera que sempre toca la part pijor. 

Ballar en un peu, loc. Mostrar gran alegria, content, satisfacció, etc. 

Ballar-li els nanos ad algú loc. Procurar complaure a algú, adular-lo, fer-li gràcies, festejar-lo. Açò es diu perque en la festa del Corpus de la ciutat de Valéncia els nanos ballaven davant de les autoritats.

Ballar-li l’aigua ad algú o ballar-li l’aigua davant ad algú, loc. Ballar-li els nanos, procurar complaure ad algú, adular-lo, fer-li gràcies, festejar-lo.

banyar-se com una chopa, loc. Banyar-se molt, chopar-se.

Banyat o chopat com un poll, loc. Molt banyat o chopat. 

Baquejar-se de riure, loc. Riure’s molt, violentament i a carcallades

Barat a res o barat a cançons, loc. Debades, gratuïtament, a canvi de res, desinteressadament.

Barra lliure, loc. Servici gratuït de begudes en la barra d’un bar.

Batre el coure, loc. Treballar de valent.

Batre els peus, loc. Morir. 

Batre per la palla, loc. Treballar o fer un negoci que no produïx benefici ni pèrdua.

Be ho sap Deu!, per a afirmar la certea d’una cosa.

Beata falsa, beata fadrinera , dòna que aparenta bondat religiosa pero en realitat fa maldat. 

Beata Inés, persona hipòcrita o falsa.

Beata pardalenca, dòna que aparenta bondat religiosa pero en realitat fa maldat. 

Ben plantat, Alt, ben proporcionat, de bon aspecte físic

Bena davant dels ulls, engany, obcecació.

Bens de fortuna, loc. Patrimoni, facenda cabalosa, riquea conseguida per la bona ventura. 

¡Besa’m el cul!, loc. vulg. Expressió que s’utilisa per a manifestar el desacort que es té en algú pels seus fets o paraules. 

Besar els peus ad algú, loc. Adular-lo en excés de paraula o per escrit, per respecte, sumissió o cortesia. 

Besar la terra que algú chafa, loc. Sentir un gran respecte o agraïment cap ad eixa persona. 

Besar o llepar el cul ad algú, loc. Adular servilment a algú de manera interessada. 

Beu més que un guaret, loc. Beure molt.

Beure a morro, loc. Beure directament de la boca del recipient. 

Beure al gallet, beure sense tindre contacte en l’atifell, com ara d’una botella, barral, botija.

Beure com un bou, loc. Beure molta cantitat de líquit. 

Beure com una esponja, loc. Beure excessivament. 

Beure més aigua que els bous, loc. Beure molt.

Beure’s el fege d’algú, voler els bens materials d’algú per enveja.

Blanc com la neu, loc. Molt blanc.

Blanc com la paret, loc. Estar pàlit, haver perdut els colors de la cara, normalment per un esglai. 

Blau de fam, loc. Tindre molta fam. 

Blau de fret, loc. Tindre molt de fret. 

Blau de verga i sense milocha, loc. Se diu de qui no conseguix lo que vol i que damunt ix malparat. 

Boca de carrer, entrada o inici d’un carrer, a on un carrer fa cantó en un atre. 

Boca de pinyó, boca que és menuda en tamany.

Boca de rap o de llobarro, boca que és molt gran

Boca i cul, tot li parla, loc. Parlar molt, ser molt charrador, contar inclús les coses més íntimes.

Boca per avall, loc. En la cara mirant a terra, en posició invertida.

Bolic de cabells, conjunt de cabells embolicats.

Bolic de raïls, conjunt de raïls d’una planta o arbre.

Bollir al gall o a galls, loc. Bollir fort un líquit fent borbollons.

Bollir la sanc, loc. Alterar-se. 

Bollir-li ad algú el cap, loc. Tindre febra o calfar-se el cap.

Bon dia de vesprada, loc. Salutació que es fa de vesprada. 

Bon dia i bona hora i bona mort quan siga hora, loc. fam. Salutació que es fa de matí.

Bon dia i bona olla, loc. fam. Salutació que es fa de matí. 

Bon dia nos done Deu, loc. Salutació que es fa de matí, hui en desús. 

Bon dia si no plou i si plou també, loc. fam. Salutació que es fa de matí. 

Bon dia, bon dia de matí o bon dia i bona hora, fòrmula usual de salutació durant les primeres hores del matí. 

Bon ninou, felicitació de l’any nou.

Bon orage, orage sense inclemències meteorològiques. 

Bon vent i barca nova. Quan se diu adeu ad algú, expressant-li indiferència o felicitat per la seua marcha

Bon vent i bona barca, loc. Se diu per a manifestar satisfacció quan u se’n va.

¡Bon vent li pegue a la braga!, loc. Se diu quan u se’n va sense dir adeu.

Bon vent que tingues i que bona mar t’acompanye.  Quan se diu adeu ad algú, expressant-li indiferència o felicitat per la seua marcha

Bon vent te pegue al cul. Quan se diu adeu ad algú, expressant-li indiferència o felicitat per la seua marcha

Bon vent te pegue en popa que no s’encalle. Quan se diu adeu ad algú, expressant-li indiferència o felicitat per la seua marcha

Bon vent!, loc. Quan se diu adeu ad algú, expressant-li indiferència o felicitat per la seua marcha

Bona cara o cara de rosa o cara de poma o de pometa roja, tindre una cara que dona sensació de bona salut. 

Bona cosa, en abundància: Posa-li al pastiç bona cosa de sucre per a que estiga ben dolç. 

Bona guaita, bona!, ant. Expressió que usaven els vigilants per a indicar que tot estava en orde i sense novetat.

Bona mort, la que es produïx estant en gràcia de Deu. 

Bona nit cresol que la llum s’apaga, loc. Se diu a l’anar-se’n a dormir o per a indicar que una cosa s’ha acabat. 

Bona nit i bona hora, i bona mort quan siga hora, fòrmula coloquial de saludar en ser de nit. 

Bona va la dansa!, irònicament, exclamació utilisada per a fingir que s’aprova alguna cosa o algun fet reprovable.

Bones o roïnes fades, bons o roïns fats o destí, possibles situacions bones o roïnes que ocorren i que no poden evitar-se.

boqueta nit, loc. adv. Quan se pon el sol i escomença a fer-se de nit. 

Botar del llit, alçar-se ràpidament del llit. 

Bramar com la tonyina, loc. Cremar o còure molt una cosa. 

¡Briu!, exclamació per a afanyar.

Brodar una cosa, loc. Fer una cosa molt ben feta.

Bufa-li un ull, que té una ascla, se diu quan una cosa ya no té remei o lo que es fa per a remediar-la és insignificant o gens efectiu.

Bufar com un galfí, loc. Rebufar.

Bufar en caldo gelat, loc. Fer gala de tindre poder o fer ostentació. 

Bufar-se-la, loc. vulg. Indica una total indiferència i despreci: Me la bufa lo que puga dir eixe destrellatat.

Bufat com un dolçainer, loc. Begut, embriagat.

Bufes de pato, coses sense importància ni consistència. 

Burro de cap a peus, loc. Estúpit. 

Burs de costat, ant. La pleuritis, que produïx un dolor o punchada al costat.

Busca qui t’ha pegat, loc. Se diu quan és impossible trobar al culpable d’una malifeta: Esta nit han entrat en el camp i han furtat la collita; ara busca qui t’ha pegat.

Buscar cinc peus al moltó, loc. ant. Buscar cinc peus al gat. 

Buscar la llengua ad algú, loc. Provocar que algú parle i conte coses. 

Buscar una agulla en un paller, loc. Buscar una cosa en un espai molt gran o entre moltes atres coses, per lo que és difícil de trobar

Buscar-li a u la llengua, loc. Provocar-lo per a que parle o conteste.

Buscar-li a u les cosquerelles, loc. Provocar-lo. 

 

C-ch

 

Cabells verts en llistes grogues, loc. Desbarats.

Cabre de tot, com en l’olla de Nadal, loc. Se diu quan una cosa admet moltes atres per diferents que siguen.  

Caçar al vol, loc. Vore l’intencionalitat d’una persona, entendre una cosa ans que s’acabe de dir-la.

Caçar mosques, loc. Estar sense fer res o fent coses sense importància. 

Caçar o peixcar a l’encesa, caçar o peixcar de nit en fanals encesos en els quals s’atrauen i enlluernen els pardals o els peixos, agarrant-los aixina en facilitat.

Cada u a lo d’ell, com en Beniparrell, loc. Cada persona va a lo seu, als seus interessos, idees o manies.

Cada u a lo d’ell, com Massamagrell, loc. Cada persona va a lo seu, als seus interessos, idees o manies.

Cada u és cada u o cada u és com Deu l’ha fet, loc. Cada u és com és i s’ha de respectar.

Cada u té un rei en la pancha o ventre, loc. Tots se creuen ser el millor i que es mereixen lo millor.

Cadireta de la reina o cadireta d’or, assent que formen dos persones que s’agarren pels braços i que porten a una atra persona que s’assenta damunt de les quatre mans juntes. 

Cagar alt, loc. Ser ufaner o vanitós. 

Cagar encara vert, loc. Ser massa jove encara. 

Cagar lo bastó, loc. Se diu d’una empresa que acaba mal. 

Cagar-la, equivocar-se en alguna empresa de forma involuntària generalment per falta de coneiximents o habilitats. 

Cagar-li a u el gust, loc. Llevar-li a u l’ilusió d’una cosa. 

Cagar-se de por, loc. Tindre molta por davant d’una situació adversa. 

Cagar-se en algú o en alguna cosa, mostra de despreci cap ad algú o alguna cosa. 

Caiga qui caiga, loc. Sense contemplacions, per damunt de qualsevol obstàcul.  

Caigut del cel, loc. Arribat de manera molt oportuna.

Calces coltellades, calces que estan plenes d’obertures que deixaven vore el forro.

Calent d’orella, loc. Irritat, cabrejat, aïrat

Calfament de cap, loc. Preocupació.

Calfar-se la llengua, loc. Parlar massa.

Calfar-se la tafarra, loc. Excitar-se sexualment. 

Calfar-se les travesses, loc. Entrar molts diners en el joc.

Cama ací cama allà, loc. Espatarrat. 

¡Cama!, interj. Indicar l’acte d’anar-se’n a pressa, equival a: corre, afanya’t, arrea, arre.

Camada de vinya o d’arbres, espai de terra situat entre tira i tira de ceps o arbres.

Cames de coquiller, cames tortes.

Cames me valguen, loc. Se diu quan se vol fer entendre que es vol fugir d’un lloc. 

Camí i via ampla. loc. Se diu per a expressar el desig de que u se’n vaja o alegrant-se de que se’n vaja i que ho faça ràpit;

Camina que caminaràs que mai no arribaràs, loc. Caminar molt i molta distància. Se sol utilisar en contes i rondalles. 

Caminar a grapats, loc. Caminar usant al mateix temps els peus i les mans.

Caminar chafant ous, loc. Caminar espai i en molta paciència. 

Caminar més alt que un tocho, loc. Caminar molt tés. 

Caminar més que un bouer, loc. Caminar molt.

Caminar pegant costralades, caminar menejant la cintura de costat a costat.

Camp clos, espai tancat a on se feen els torneigs migevals. 

Campanar de bajoques, se diu de la persona presuntuosa, que es creu algú que no és i sol vestir-se de forma elegant o exagerada per a aparentar.

Canonge del mercat, home que no és de fiar. 

Cantar el cacaracac, loc. Retractar-se públicament d’una cosa dita.

Cantar en la mà, loc. Tindre molta perspicàcia, sagacitat, instint. 

Cantar la granota o el renoc, Dir coses en veu alta per a que siguen escoltades, com ara en una subasta, mercat.

Cantar les quaranta, loc, cantar-li a u les veritats. 

Cantar les veritats ad algú, loc. Retraure-li lo que ha fet mal. 

Cantar-li a u el gori gori, loc. Estar mort algú. 

Cantar-li la gallina ad algú, loc. Dir-li tot lo que ha fet malament.

Canviar de camisa, loc. Canviar de parer segons convé en cada moment.

Canya contra… loc. Anima a lluitar contra lo que siga de manera forta i decidida: ¡Canya contra els lladres que furten les collites dels camps!. 

Cap aigualós o cap de carabassa, curt d’enteniment.

Cap com una barcella, que té el cap molt gros.

Cap d’any, el primer dia de l’any. 

Cap de fruita, ensalada feta en diverses fruites trossejades.

Cap de pardals o de pardalets, tindre poc trellat, ingenuïtat o poca reflexió de les coses.

Cap de turc, loc. Persona a la qual se li atribuïxen totes les culpes, per a lliurar-se unes atres.

Cap pelat o cap com un genoll, que no té cabells. 

Capellà de missa i olla, coloq. Eclesiàstic de menor grau que només fa la missa i canta en el cor. També es diu del retor que no guarda les formes i peca de vividor.

Car comprat,ant. Que s’obté una cosa siga com siga encara que comporte una gran pèrdua.

Cara avant o cara arrere, loc. Cap avant o cap arrere. 

Cara de collons, se diu dels hòmens impertinents, que incordien intencionadament; caracollons.

Cara de cul, se diu de la cara ampla i redona.

Cara de figa, se diu de les dònes impertinents, que incordien intencionadament; carafiga. 

Cara de gineta, loc. Sense vergonya.

Cara de judeu o de renegat, desus. Persona lleja en mal aspecte. 

Cara de pocs amics, cara de mal geni. 

Cara de sisó, loc. Manera despectiva de denominar ad algú: El cara de sisó este diu que yo no treballe.

Cara dura, cara de vaqueta o forrada de vaqueta, se diu de la cara que no expressa vergonya per una cosa mal feta. 

Cara groga, cara malaltiça.

Cara llarga, que expressa tristor. 

Cara ratada, picada o apedregada, cara d’una persona senyalada per la pigota. 

Cara roïn, la que no ha de vore’s.

Carn mortina o carn de rafalí, la carn d’animal mort a causa d’una malaltia.

Carregar el mort ad algú, loc. coloq. Culpar o responsabilisar algú d’un fet. 

Carregar-li ad algú el mort, loc. Endossar ad algú les responsabilitats o la culpabilitat. 

Carregar-se el temps, se diu quan escomença a fer mal orage i els núvols escomencen a ennegrir-se senyalant pluja. // Molestar, incomodar: És un home que et carrega parlant de les seues coses.

Carregar-se les cames al coll, loc. Acció d’anar a peu per ser inevitable. 

Carregar-se-la, tindre un dur correctiu, ser castigat. 

Carregat de bombo, loc. coloq. Molt carregat d’alguna cosa, excessiu, ple: Un sopar carregat de bombo. Una festa carregada de bombo.

Carregat de raó, loc. En possessió de la veritat.

Carrer de mija galta, carrer que només té cases a un costat.

Carrer que no trau cap, assucac, carrer sense eixida.

Casa Chàpira, lloc a on regna el desorde i la confusió, a on cada u fa lo que li dona la gana i hi han gresques. 

Casa d’hostes, casa que admet hostes.

Casa d’orats o folls, ant. Manicomi.

Casa dels hosts, casa dels expòsits o simplement la casa, institució benèfica a on se crien als chiquets expòsits o òrfens.

Casa pairal, llit. i inus. La casa dels pares.

Caseta que no pasten, caseta de morts o cemente

Catarroja descoberta,loc. fam. Se diu quan algú dona una notícia o diu alguna cosa que tots coneixen. 

Caure a la chança en un tirlè, loc. Ser enganyat en un moment i fàcilment: El comprador és un fava i en un tirlè cau a la chança.

Caure boca per avall o de morros, loc. Caure de cara. 

Caure com un sac, caure sense poder evitar el colp. 

Caure damunt, loc. Ser inhabitable: La casa em caïa damunt. 

Caure de cul, caure cap arrere tocant el cul en terra, fig. Patir una forta impressió.

Caure de les mans, loc. Se diu d’un llibre o escrit per ser molt avorrit, sense interés.

Caure de morros, loc. Caure’s donant-se el colp en la part frontal de la cara. 

Caure de pancha, caure cap avant. 

Caure de peus com els gats, loc. Tindre bona ventura o sòrt.

Caure de sobines, loc. Caure d’esquena

Caure de sòn o estar mort de sòn, no poder resistir les ganes de dormir. 

Caure de tòs o caure de memòria, caure cap arrere pegant en terra en la part posterior del cap. 

Caure del burro, loc. Donar-se conte, a la fi, d’una cosa que no es comprenia. 

Caure del llit, loc. Alçar-se enjorn o matí.

Caure del seu pes, loc. Ser d’una conclusió molt llògica.

Caure dret, caure en els peus per davant, tocant en terra en estos.

Caure el moc ad algú, loc. Ser una persona vella que ya no pot valdre’s. 

Caure el pont del cul, loc. Fartar-se o cansar-se d’una cosa: Tinc tanta fam que vaig a menjar fins que em caiga el pont del cul.

Caure en gràcia, loc. Resultar agradable, caure be. // Habilitat: En quina gràcia ha resolt el problema. 

Caure en grat, o caure a l’ull, loc. ant. Agradar, atraure simpatia. 

Caure en l’hort, loc. Caure en una parança, ser enganyat.

Caure en la mesada del bisbe, loc. Recordar alguna cosa passada per alt.

Caure en les garres del llop, loc. Caure en mans d’una persona o grup perillós que pot resultar molt perjudicial.

Caure en lo llit, loc. Posar-se malalt.

Caure en una cosa, donar-se conte: Ara caic; l’assessí és el majordom. 

Caure l’ànima als peus, loc. Patir un desengany molt fort. 

Caure la bava o caure-li a u la bava, loc. Manifestar o sentir una gran satisfacció: Mira a son fill i li cau la bava.

Caure la corfa, loc. Descobrir-se el caràcter autèntic d’algú. Llevar-se la màixquera. 

Caure malament, loc. Perjudicar el cos una cosa de menjar o beure. 

Caure quatre gotes, ploure molt poquet.

Caure redó, loc. Caure en el cos plegat sobre sí mateixa, generalment per dolor. 

Caure rollat, caure redó en terra

Caure u estés, loc. Caure mort.

Caure u tot lo llarc que és, loc. Caure estés o estirat.

Caure (ad algú) l’ànima als peus, loc. Patir un gran desengany o desilusió: Quan va vore que ningú li fea cas li caigué l’ànima als peus.

Caure (ad algú) la gota mortal, loc. Rebre una sorpresa desagradable i inesperada. 

Caure-li a u la casa damunt, loc. Sobrevindre-li a u un gran treball, pena, problema… 

Caure-li ad algú la cara de vergonya, loc. Estar avergonyit. 

Caure-li ad algú la llonganiça en la cendra, loc. Endur-se u una desilusió.

Caure-li el moc a u, loc. Tindre u sòrt en un assunt. 

Cavall de bona barra, persona que menja be i de tot. 

Cavallers, va de bo, en el joc de pilota valenciana, locució que pronuncia el marchador o trinqueter anunciant que escomença la partida o que es continua, quan s’ha parat per les apostes o travesses. Per extensió, se diu quan alguna cosa escomença de veritat o definitivament.

Cavar entre dos terres, loc. Alçar la capa de terra superior en un terreny cultivable

Chafar la guitarra ad algú, loc. Superar ad algú o posar-lo en mala disposició.

Chafar-se els dits, loc. Caure en contradicció o erro, generalment de càlcul. 

Charrar com un filós, loc. Charrar molt.

Charrar com un papagall, loc. Ser molt parlador, parlar en excés.

Charrar més que una blanca, loc. Parlar molt.

Charrar més que una cotorra o charrar pels colzes o com un filós, loc. Charrar molt

¡Che quin bolet!, exclamació davant d’un fet o cosa extraordinàri

Chiton i callosa, que ve la rabosa, loc. Se diu per a demanar silenci.

Chiula Roc, que t’escolte poc, loc. Se diu quan algú no fa cas de lo que se li diu, se li demana o ordena.

Chiula-li que té agonia, loc. Se diu quan és inútil animar a una persona a fer lo que no vol fer.

Chiular les orelles ad algú, loc. Conéixer lo que uns atres diuen d’ell amagadament. 

Chiular o grillar les orelles ad algú, produir-se un sò com de chiulet dins de les orelles. Se pensa que açò es produïx quan estan parlant mal d’u. 

Chuplar de la mamella, loc. Viure o beneficiar-se d’un càrrec públic o d’una atra cosa.

Chuplar la sanc ad algú, loc. Aprofitar-se prenent part o tot de lo que un atre obté del seu esforç o té com a patrimoni.

Chuplar-se el dit, loc. Ser curt d’enteniment o molt ingenu. 

Chuplar-se els dits, loc. Trobar una cosa molt bona, generalment parlant de menjars. 

Clamar al cel, loc. Ser una injustícia molt gran.

Clar i net, loc. Clarament, sense ambigüitat, de modo evident. 

Clar i ras, clarament, sense dissimular, en la veritat per davant.

Clarejar com un cuc de filar, loc. Estar molt prim. 

Clarejar el dia o trencar el dia ant. rompre el dia, eixir el sol. 

Clavar el cap en algun lloc, loc. Conseguir entrar o ser admés en algun lloc.

Clavar el clau per la cabota, loc. Encabotar-se en una cosa contra la raó o la realitat.

Clavar els ulls en algú, fixar-li la mirada de manera intensa. 

Clavar fins al fege, loc. Clavar ad algú una cosa, com ara una agulla, fins a ben adins.

Clavar l’ungla o clavar les ungles, loc. Cobrar més de lo normal, ser car. 

Clavar la galocha ad algú, loc. Tirar la culpa d’alguna cosa ad algú quan generalment no la té.

Clavar una cosa, loc. Fer-la o reproduir-la exactament igual a l’original: Li ha pintat un retrat i li ha eixit clavat.

Clavar-se en un cul de gos, loc. Ser capaç de tot, de fer coses difícils.

Cloixir-se de riure, riure’s molt, baquejar-se.

Clucar els ulls, loc. Morir-se.

Clucar l’ull, tancar un ull fent una senyal a un atre, fer l’ullet.

¡Codonys!, interjecció que expressa d’admiració o d’indignació; eufemisme de collons. 

Coll de mar, onada de mar en molta força. // Remolí, moviment de l’aigua en espiral que s’engul les barques.

Collir les talles, ant. Recaptar o cobrar les taxes o tributs.

¡Collons!, interjecció grossera que expressa irritació, entusiasme, etc. 

Color d’ala de mosca, loc. Color fosc que s’ha aclarit en el temps o el sol.

Colp d’aigua, Pluja que cau forta i de repent. 

Colp d’efecte, acció que impressiona fortament i capta l’atenció.

Colp de vent, airada curta i molt forta. 

Com a figues (o panses)en cofí, loc. Molt junts o apretats.

Com a formigues, loc. En gran número.

Com a mosques, loc. En gran cantitat: En guerra moria la gent com a mosques. 

Com anell en dit, loc. Que una cosa ve molt be o s’ajusta a una atra perfectament. 

Com aquell que diu, loc. Baix cert aspecte, d’alguna manera. 

Com aquell o com si res, loc. Sense fer cas

Com ara plouen gínjols, loc. De cap manera.

Com ara plouen naps, loc. Se diu per a no donar credibilitat a lo que s’està dient.

Com cal, loc. inus. Fet de la manera com toca, com deu mana, com ha de ser.

Com convinga, que vinga, loc. Manifesta indiferència sobre una cosa, que té igual d’una manera o d’una atra.

Com Deu mana, loc. Com cal, correcte, be. 

Com dos gotes d’aigua, loc. Molt pareguts, en moltes coincidències o semblança. 

Com dos i dos fan quatre, de manera clara i evident. 

Com el gat i el gos, loc. Barallats o en disputa

Com el pensament no para... loc. Introduïx un tema que no ve al cas o totalment diferent: Com el pensament no para, estic pensant que podríem anar hui i no demà al mercat.

Cóm ha canviat l’oli, loc. local. Com han canviat les coses.

¡Com hi ha un Deu en el cel!. ¡Com hi ha Deu!. ¡A fe de Deu!. ¡No veja yo Deu! (ant.). ¡Deu no m’ajut! (ant.). ¡Voto a Deu!, exclamacions de jurament que afirmen la certea d’una cosa. 

Com la canya de la doctrina, loc. Se diu de les persones molt primes: Fent dieta t’has quedat com la canya de la doctrina. 

Com la neu, loc. Molt blanc o molt fret. 

Com la pera en lo tabac, loc. Estar molt atés, d’una manera exquisita, delicadament. 

Com qui no diu (res), loc. Per a fer fixar l’atenció en l’importància de la cantitat, categoria, etc.: I guanya més de dosmil euros al més, com qui no diu res. 

Com si em passaren un rall per l’esquena, loc. Se diu d’una cosa desagradable que ha impressionat molt.

Com si fora adobar cossis, loc. Se diu quan se resolen els assunts d’un modo precipitat.

¡Com si ho vera!, loc. Afirma la creença absoluta que es té en que lo que s’ha dit és cert.

Com si res, sense la menor importància o transcendència: Ha treballat tota la nit i està com si res. 

Com si s’haguera begut/engolit l’ast, se diu d’una persona erta o tesa.

Com si tinguera la roba en lo Grau, loc. Sense pensar en lo que puga passar o en les conseqüències. 

Com si tocaren les batzoles, loc. Se diu davant de l’indiferència d’algú o del poc de cas que fa d’una cosa. 

Com un cep, loc. Molt begut.

Com un descosit, loc. De manera exagerada o sense parar: Parla com un descosit i em mareja

com un gat, loc. En molta llaugerea i destrea. 

Com un llamp, loc. A gran velocitat. 

Com un lleó, loc. Brau, com una fera. 

Com un llop, loc. De manera feroç.

Com un ou entre dos pedres, loc. Trobar-se en una situació apurada. 

Com un ou, se diu d’habitacions o de cases que quan fa fret estan ben calentetes, segurament referint-se als ous de lloca covats.

Com un palloc, loc. Molt pagat, content o orgullós.

Com un sol, loc. Se diu d’una persona o cosa molt bonica o extraordinària.

Com un tel de ceba, loc. Se diu dels teixits molt fins. 

Com un vivori, loc. Molt net.

Com una puça, loc. Se diu d’una cosa extremadament menuda. 

Combregar d’emboç, loc. Combregar d’un impedit o malalt sense massa pompa o cerimònia, portant el sacrament sense llum. 

Combregar dels impedits, viàtic, sacrament de l’Eucaristia per als malalts que estan en lo llit o impedits.

Combregar en rodes de molí, loc. Creure o acceptar coses difícils de creure o acceptar. 

Companyia d’espardenya, aquella que es dissol per motius d’egoisme.

Compondre’s com un monyo de novençana, loc. Vestir-se molt be.

Comprar fiat o prendre fiat, comprar sense pagar en el moment, comprometent-se a pagar més avant.

Condir més que l’arròs caldós, loc. Condir un menjar o una cosa molt.

Conéixer ad algú més que a la ruda, loc. Conéixer-lo molt be

Conéixer als coixos dalt d’un carro, loc. Ser molt perspicaç i no deixar-se enganyar.

Conéixer o saludar a més gent que el capellà de les Roques, loc. Tindre moltes amistats o coneguts. 

Confits cordellats, disciplines, colps violents, assots. 

Conseller de la cabotada, persona sense criteri propi que acata tot lo que un superior ordena o mana.

Constipar-se del vent d’un palmito o del vent de l’aspi, loc. Constipar-se molt fàcilment.

¡Conta-m’ho a mi…!, loc. Ho diu qui sap molt d’un assunt i algú li vol parlar d’ell.

Contar els pèls a un cavall corrent o al dimoni, loc. Ser molt llest o intuïtiu. 

Contar els pèls a una rabosa, loc. Ser molt inteligent.

Contar fil per agulla, o fil per randa, o punt per punt, loc. Contar en tots els detalls, sense deixar res. 

Contar i no acabar, loc. No acabar mai de dir o fer una cosa. 

Contar o narrar un fet fil per agulla, loc. Contar o descriure un fet en tot els detalls, punt per punt.

Contar-li els pèls al dimoni, loc. Ser molt inteligent. 

Conte contat, ya s’ha acabat, loc. Fòrmula tradicional en la que s’acaba un conte. 

Conte redó, conte exacte.

Contemplar gaites, loc. Tindre contemplacions per a llevar l’enuig ad algú.

Contes de vella, supersticions, coses que es solen creure pero que són falses.

Copeta del genoll, loc. La caçoleta del genoll; copina, ròtula.

¿Coqueta o pasticet?, loc. local. Se diu humorísticament quan algú tracta a una dòna de coqueta. 

Cor gentil, ant. Corage elevat. 

Cor obert, loc. Sense secrets

Cornut i fotut, loc. Se diu d’una persona que, ademés d’haver segut agraviada, és maltractada o humiliada novament.

Corregir o esmenar la plana ad algú, loc. Corregir o rectificar lo que diu o fa.

Córrer l’andola, loc. Anar d’ací cap allà, generalment sense necessitat i sense res de profit. 

Córrer la dula, loc. Caminar sense saber massa be per a on. 

Córrer la llança o córrer llances, lluitar en la llança en un torneig.

Córrer la seca, La Meca i La Vall d’Andorra, o córrer seca i Meca loc. Viajar molt, anar per molts llocs. 

Córrer més que el pensament, loc. Ser molt veloç. 

Córrer més que el vent, loc. Córrer de forma molt veloç. 

Córrer més que un sisó roïn, loc. Circular molt. 

Córrer pressa, loc. Ser urgent o prioritari. 

Córrer sanc, loc. Indica que ha hagut ferides en una baralla.

Córrer-la, loc. Divertir-se, anar de festes, especialment dissolutes. 

cossos en una ànima, loc. Dos persones que sempre van juntes, que són molt amigues. 

Costar el pebre, loc. Tindre un preu molt alt, costar molt car.

Costar més que l’obra de la sèu o més que la Sèu de Xàtiva, o costar més que la presa de Calp, loc. Costar molt de temps, d’esforç, de diners. 

Costar un ull de la cara o costar un renyó, loc. Costar una cosa molts diners, costar molt cara. 

Costar-li ad algú lo del ventre, loc. Vomitar, bossar.

¡Coste i valga!, loc. Se diu en tractar de conseguir una cosa que precisa molt d’esforç, sacrifici, despeses, etc.

Coste lo que coste, loc. Per molt que coste. 

Covar el fòc, cobrir les brases d’un fòc en cendra per a que es mantinga encés. 

Covar un constipat, fer llit, estar en lo llit per a curar-se el constipat. 

Covar una idea, un proyecte, desenrollar o madurar durant temps una idea en el cap, sense expressar-la, fins que aplegue el moment pertinent. 

Créixer com la mala herba, loc. Créixer o estendre’s molt. 

Créixer com les carabasseres, loc. Créixer o aumentar molt a pressa.

Créixer per avall o créixer com els naps, loc. Disminuir o minvar en conte de créixer. 

Cremar com un dimoni, loc. Cremar una cosa molt. 

Cremar l’albarda, loc. Burla popular que consistia en cremar una albarda a la porta del jove o la jove que no es casava o que fea temps que havia renyit en la parella i seguia sense casar-se; a l’albarda se li tirava sal per a que petara.

Cremar la sanc, loc. Fer perdre la paciència a una persona, irritar-la molt. 

Cremar més pronte que la falla del Micalet, loc. Se diu de coses que duren poc o es consumixen ràpidament.

Cremar-se els ulls, loc. Treballar de manera intensa i durant un temps prolongat en una cosa que s’ha de mirar fixament, com escriure, llegir, cosir, etc

Cremar-se les celles, llegir molt, estudiar molt.

Cremar-se les pestanyes, loc. Estudiar en afany, esforçar-se en deprendre per mig de l’estudi; llegir molt.

Creuar la cara ad algú, galtejar-lo.

Creure’s el melic del món, loc. Creure’s el centre del món. 

Criar carn o molles, engrossar. // Educar, inculcar urbanitat i modo de comportar-se correctament en els demés a un chiquet o a un jove; formar

criar lloses en el ventre.volverse perezoso

Criar taranyines en la gola, loc. Menjar molt poc.

Criar tramús de tant de parlar, loc. Eixir tramús de tant de parlar, parlar molt.

Criar u raïls allà a on va, loc. Estar-se algú molt de temps en un lloc quan només hauria d’estar un moment.

Criar-se com Deu vol o de qualsevol manera, créixer un chiquet sense l’autoritat de ningú, bons referents o criteris adequats.

Cridar a capítul, convocar davant d’una autoritat per a donar explicacions sobre una determinada conducta. 

Cru i nu o nu i cru, loc. Privat de tot, sense res, nuet. // ant. 

Cuan tu vas yo ya torne, loc. Se diu per a gallardejar o fanfarronejar de ser més llest o despert que un atre. 

Cuc, cuc, que no em trobes!, loc. inus. Expressió que s’utilisa per a fer vore que la realitat és diferent a la que u es pensa. 

Cucar-se les dents, omplir-se de càries. // coloq. Furtar: Estigues atenta o et cucaran el nóvio.

Cucs del nas, mocs mig secs que es trauen del nas. 

Cuitar el pas, ant. Anar més pronte o afanyar-se.

Cul d’anguila, persona que té un cul poc pronunciat. 

Cul de dònes, dialect. Home amic de dònes en les quals compartix temes típicament femenins. 

Cul de got, vidre similar a una pedra preciosa o cristal d’ullera molt gros. 

Cul de la nit, últimes hores de la nit.

Cul del món, lloc molt apartat.

Cul per amunt, loc. En el cul cara amunt o en el cos boca per avall. 

Curar-se en salut, loc. Obrar tenint en conte els possibles perills o els problemes que puguen vindre. 

 

D

 

D’ahir a hui, loc. De la nit al matí, d’un dia a l’atre, en poc de temps: D’ahir a hui poden canviar radicalment les coses.

D’això res de res, negativa absoluta: Diu que vaja a treballar per ad ell i d’això res de res. 

¿D’Alzira i plores?, loc. Indica que Alzira és lo millor o que no es tenen motius per a plorar o queixar-se.

D’anar per casa, loc. Se diu de coses sense pretensions o valor. 

D’ara en avant, loc. Des del moment present cap a un futur: D’ara en avant parla en ton pare d’estos assunts.

D’arrapa i fuig, loc. De manera ràpida o violenta.

D’un compliment tomba un barandat, loc. Se diu de la persona que té costum de fer compliments excessius.   

D’un gat fer un lleó, loc. Exagerar en extrem.  

D’una tongada, loc. D’una volta, a un temps.

Dacsa al porc, loc. Se diu d’una porcada feta per algú, com ara rotar en públic.

Dacsa al tito, loc. Se diu davant d’una persona que no creu o no fa cas de lo que se li diu, és sinònim de arruixa que plou.

Dàtil de Barberia, local. Se diu de la persona astuta que s’aprofita dels demés.

De baldraga, loc. A despeses d’un atre, a conte d’un atre, debades.

De bell nou, ant. Novament, una atra volta.

De bon grat o per grat, ant. En bona disposició, en plaer, en gust. 

De bona gana, loc. En plaer; en bon humor.

De bona gana, loc. Se diu per a desijar un bon profit: Que sopeu de bona gana. Dineu de bona gana. 

De bona gràcia, ant. loc. En gràcia. // Acció divertida. // Favor obtengut d’una atra persona.

De braços plegats, loc. En els braços encreuellats, sense fer res, sense treballar.

De bufa, loc. Debades, obtengut a costa d’una atra persona

De cap a punta, loc. Del principi fins al final. 

de carn i os, loc. Tindre la sensibilitat o les debilitats humanes. 

De cent a cent anys, una volta, loc. En contadíssimes ocasions. 

De cinc en tres, loc. En poc de temps o en gran facilitat. 

De collons, loc. vulg. Molt bo.

De colp i barrada, loc. De colp i repent, de sobte.

De colp i volta, de colp i barrada o de colp i repent, loc. Súbitament. 

De cor o de tot cor, loc. Sincerament. 

De correntella, loc. A pressa, sense parar-se a pensar o reflexionar. 

De cos present, cerimònia religiosa en un funeral, en el cadàver expost. 

De creus cap a dins o de creus cap a fòra, dins o fòra del terme municipal marcat per unes creus de terme.

De dalt a baix, loc. De punta a punta, en tota l’extensió. 

De dret en dret, loc. ant. De fit a fit, cara a cara, sense res interpost. 

De fet i de dret, en realitat i en justícia o en dret: És president de fet i de dret per haver guanyat les eleccions.

De fet, en realitat, en veritat: Hi haurà sequia enguany, de fet no ha plogut gens.

De fit a fit o fit a fit, loc. Mirant-se cara a cara: Mirant-lo fit a fit li diguí que era un lladre

De forment ni un gra, loc. Res de profit. 

De furt, loc. ant. De modo capciós

De gana, loc. En bona disposició.

De gavage, loc. local. Gratuïtament.

De gom a gom, loc. Ple a seny, al màxim, de vores a vores.

De gota en gota, loc. En chicotetes cantitats.

De hui en avant, loc. Des del moment present cap a un futur: De hui en avant estudiré per a poder aprovar en setembre. 

De hui per a demà, loc. En un breu espai de temps, en poc de temps: És un treball tan important i extens que no es poc fer de hui per a demà. 

De jorn, loc. ant. De bon matí, enjorn.

De juguera, loc. En broma

De l’any de la picor o ser més vell que la picor, loc. Ser molt vell o antic.

De la mà al colze, loc. Se diu de la poca grandària d’una persona. 

De la nit al matí, loc. De repent, en poc de temps. 

De la pell del diable, loc. Ser molt roïn o guilopo. 

De llarc, loc. De llunt, des de fa temps. 

De llevant i de ponent, loc. De totes bandes o direccions.

De lo més, loc. Molt.

De mà mestra o de mà de mestre, fet per un especialiste, en molta perfecció. 

De mala gana, loc. Se diu quan se fa alguna cosa sense ganes o contra la voluntat. 

De mànega ampla, loc. De pocs escrúpuls

De mar a mar, loc. D’un extrem a l’atre, de punta a punta. 

De maravella, loc. Molt be, fantàsticament.

De mentiretes, loc. De broma.

De nit, tots els gats són parts, loc. Significa que en la foscor tots pareixen iguals, que tenen el mateix aspecte.

De passada, loc. Sense detindre’s en un lloc, sense esforç.

De puta mare, loc. coloq. Molt be, molt bo.

¿De quina ceba li couen els ulls?, loc. ¿Qué li fa? o ¿qué li importa? 

De rapafuig, loc. A pressa, sense detindre’s

De renc a renc, loc. De costat a costat, de banda a banda.

De repent o en un repent, adv. Sense pèrdua de temps, en seguida.

De repent, o de colp i repent, adv. De sobte, súbitament.

De sobines, loc. Boca cap amunt o cara amunt, supí.

De soca i raïl i també de soca i arrel, loc. Profundament, autèntic: És un valencià de soca i raïl.

De tant en tant, a voltes. 

De terra no passarem, loc. Indica que sempre hi ha un llímit per als problemes. 

De tot en tot, ant. De totes maneres, completament. 

De tot o a tot sospés, loc. Se diu d’una cosa que es du o s’alça sense tocar terra.

De tots punts, loc. ant. Completament, absolutament. 

De valent, loc. Molt, en gran intensitat. També existix la variant de calent en el mateix significat. 

De veres, loc. En veritat, en formalitat, sense burla ni engany. 

De vores a vores, loc. A seny, totalment ple, de gom a gom: La séquia anava de vores a vores i a tall d’eixir-se’n. 

Debades malles, loc. T’esforces per a res, debades, en va.

Deixar a la lluna de Valéncia, quedar a la lluna de Valéncia, loc. Frustrar les esperances que es tenien de fer o conseguir alguna cosa. Esta expressió està originada en les persones que es quedaven fòra de la muralla de Valéncia a passar la nit degut a que aplegaven tart i les portes de la ciutat se tancaven. 

Deixar a u a mija requesta, loc. Deixar a u a miges. 

Deixar a u ajopit o quedar-se ajopit, loc. Deixar a una persona fortament impressionada o sorpresa per algun fet: Ha fet tan be l’examen que ha deixat ajopit al tribunal.

Deixar a u com un fardacho estomordit, loc. Deixar-lo sense sentit, mig mort per un colp.

Deixar a u en la mel en la boca, loc. Deixar a u a miges. 

Deixar a u en la paraula en la boca, loc. Anar-se’n abans que l’atre acabe de parlar o dir lo que estava dient. 

Deixar a u mocat o quedar-se mocat, loc. Deixar atònit o quedar-se atònit.

Deixar a u parat, loc. Deixar-lo atònit.

Deixar ad algú com un Crist, loc. Deixar a una persona en un estat físic deplorable.

Deixar ad algú en la mel a la boca, llevar-li ad algú una cosa de la que escomençava a gojar.

Deixar ad algú en la paraula en la boca, loc. Anar-se’n algú sense acabar d’escoltar lo que se li està dient.

Deixar anar, permetre, donar llibertat, cessar d’ocupar-se d’una cosa. 

Deixar bon gust de boca, loc. Donar bona impressió, guardar un bon recort d’una persona o cosa. 

Deixar caure, loc. Insinuar alguna cosa. 

Deixar chafat ad algú, loc. Deixar-lo sense eixida, sense saber qué fer o dir. 

Deixar córrer el carro, loc. Deixar que les coses vagen sense control. 

Deixar córrer una cosa, loc. No preocupar-se d’ella, no tindre-la en conte. 

Deixar els ulls en una cosa, loc. Mirar-la de manera reiterada en el desig d’obtindre-la.

Deixar en blanc, loc. Abandonar.

Deixar en el moc penjant, loc. Deixar de costat ad algú, abandonar-lo.

Deixar en les ganes, loc. No donar o fer lo que l’atre esperava:Voliem sentir-lo cantar pero nos deixà en les ganes. 

Deixar encórrer, deixar anar, abandonar

Deixar endevinar o deixar entrevore, no impedir que es veja alguna cosa, insinuar. 

Deixar estar les cortesies per al dijous de la cena, loc. ant. Deixar-se de compliments. 

Deixar l’ànima queta, loc. Deixar tranquil: No em contes més problemes i deixa’m l’ànima queta.

Deixar passar el temps (les hores, els dies, etc.), passar el temps sense fer una cosa determinada. 

Deixar sobre la taula, postergar la discussió d’un tema.

Deixar o tirar a un costat, apartar. 

Deixar-li a u l’ànima queta, loc. Deixar-lo tranquil o en pau, generalment quan descansa. 

Deixar-se caure en algun lloc, loc. Anar a un lloc, acodir. 

Deixar-se caure, baixar soltant el propi pes. 

Deixar-se de contes, loc. Anar al gra deixant a banda coses sense importància. 

Deixar-se dur, actuar a causa d’una cosa, deixant-se influir per ella: Se deixa dur pels consells de son pare. 

Deixar-se els pèls en la gatera, loc. Passar molt prop per una situació perillosa. 

Deixar-se enganyar, creure en facilitat lo que se li diu, ser massa crèdul. 

Deixar-se la pell en un treball o activitat, loc. Dedicar-se de valent, treballar molt. 

Deixar-se passar les rodes per damunt, loc. Deixar-se dur per una atra persona o deixar-se avassallar.

Deixar-se sentir, produir en l’ambient una modificació llaugera pero suficient per a que es note el canvi: Esta nit s’ha deixat sentir un poc d’humitat. 

Deixar-se vore, presentar-se ad algú, visitar-lo, aparéixer a on este està. 

Deixem la palla i anem al gra, loc. Anem a lo que realment importa. 

Del coll tòrt, ant. Se dia de la persona falsa o hipòcrita que aparenta fervor o religiositat. 

Del dimoni, loc. Exclamativa: Un soroll del dimoni. Aquella febra del dimoni el matà. 

Del dric al drac, loc. D’un instant a l’atre.

Del temps de chapes o de les chapes, loc. ant. Molt vell, de temps passats.

Del tot, completament. 

Del tris al tras, loc. De raïl, íntegrament, totalment.

Demanar la lluna, loc. Demanar alguna cosa impossible de conseguir o realisar

Demanar la mà, loc. Solicitar als pares la filla per a contraure matrimoni en ella: Vinc a demanar-li la mà de sa filla. 

Demanar més que el Govern, loc. Demanar molt. // Contar, exigir un preu per un producte: Vos demanà vint euros per un quilo.

Demanar per algú o per una cosa, preguntar per algú o alguna cosa.

Demanar tanda, solicitar l’orde de participació en una activitat. 

Des de que el món és món, loc. Indica que una cosa sempre ha segut aixina i que seguirà sent-ho. 

Descarregar cacau, loc. inus. Defecar.

Descosir-se de riure, loc. Riure’s molt i en ganes.

Desfer el camí, caminar en la direcció contraria a la que ans s’havia seguit.

Desfer el llit, llevar tot allò per a tapar-se i desordenar els matalaps. 

Desfer les messions, ant. Pagar els gastos o despeses. 

Desfer-li o llevar-li a u les dents, loc. Amenaçar-lo en algun castic rigorós.

Desfer-se el monyo, loc. Despentinar-se

Desfer-se en llàgrimes, plorar molt. 

Deslligat de la llengua, loc. Malparlat.

¡Desperta ferro!, crit de guerra que utilisaven els almogàvers. 

Despullar un sant per a vestir-ne un atre, loc. Proporcionar benefici ad algú perjudicant a un atre.

Destorbar festes, loc. Interrompre una festa o qualsevol atra activitat que uns atres estan fent.

Desventar-se la terra, perdre la saó.

Deu dirà. Deu ho faça, si Deu vol. 

Deu el perdone o Deu no li ho tinga en conte, per a indicar que no volem venjar-nos de l’ofensa que un atre nos ha feta. 

Deu li done lo que més li convinga, se diu per a no desijar res roïn ad algú i deixant en mans de Deu el castic que possiblement se mereix. 

Deu més que alena, loc. Se diu de qui deu molt

Deu no ho vullga, loc. Expressió per a indicar que no es vol que passe lo que es diu. 

Deu nos agrade. Deu nos lliure. Deu no ho vullga. Deu faça que no siga, invocacions per a que Deu nos lliure d’alguna contrarietat. 

Deu proveirà que caiga una pluja de moles sense forat, loc. Ho diu un fataliste quan algú diu Deu proveirà. 

Deu t’ho pague, equival a gràcies. 

Deu vos salve. Fòrmula de salutació. 

Deu vullga, loc. Expressió que introduïx la formulació d’un desig. 

Dia de cap d’any, primer dia de l’any. 

Dia de dejuni, aquell en el qual l’Iglésia mana dejunar.

Dia de faena, dia que no es festiu, laborable. 

Dia llaganyós, se diu del dia en el que el sol no lluïx plenament i el cel està mig cobert.

Dia senyalat, dia notable.

Diguen lo que vullguen, loc. Manifestar despreci de lo que puguen dir els murmuradors o dels que contradiuen lo que el subjecte diu. 

Dijous llarder, ant. El dijous últim anterior a carnestoltes.

Dimoni coixo, pop. El major dels dimonis

Dinar a hora de cavallers, loc. Dinar tart.

Diners i paraules, loc. És lo que es respon quan a u li pregunten qué li ha costat una cosa, i no vol que es sàpia. 

Diners menuts, loc. Solt, monedes, menuts. 

Dins o fòra, loc. Equival a ‘sí o no’.

Diputat de cuina o advocat de cuina, loc. Persona que intervé en els assunts d’una atra persona com si fora un advocat sense ser-ho. 

Dir (amollar, soltar o plantar) quatre fresques ad algú o al sol de migdia, loc. Dir les veritats en la cara o lo que es pensa sense miraments.

Dir a escoltetes o fer escoltetes o fer-se escoltetes, loc. Parlar espayet, a l’orella.

Dir ad algú més que a pèl de foja, loc. Dir-li ad algú improperis o insults.

Dir dos per tres una cosa, loc. Dir-la d’una manera clara i contundent. 

Dir el cor una cosa, loc. Presentir una cosa.

Dir fòc i flama d’algú, loc. Parlar malament d’algú.

Dir la seua, loc. Intervindre en un assunt manifestant la seua opinió. 

Dir les trescentes ad algú, loc. Renyir-lo o marmolar-lo fortament.

Dir per dir, loc. Parlar només que pel gust de parlar o sense fonament. 

Dir pestes d’algú, parlar molt mal d’algú. 

Dir poc i bo, loc. Parlar poc pero interessant, important o cert. 

Dir quatre berlandines ad algú, loc. Dir les veritats a la cara.

Dir quatre paraules, parlar molt poc.

Dir tant com una guitarra a un soterrar, loc. No ser gens apropiat. 

Dir o cridar als quatre vents, loc. Dir o cridar una cosa per a que tot lo món ho sàpia.

Dir o parlar entre dents, parlar de manera molt baixeta o de manera que no se li entenga. 

Dir-li a u dos i dos quan fan, loc. Dir-li a u tot lo que es pensa d’ell o d’alguna cosa seua. 

Dir-li a u més que a un porc, loc. Insultar-lo, ofendre’l de paraula. 

Dir-li a u més que la mar trau a les vores, loc. Dir-li a u tot lo roïn que es pensa d’ell. 

Dir-li a u poc i ben dit, loc. Parlar-li clar a u i dir-li lo que es pensa d’ell. 

Dir-li a u quatre fresques, loc. Dir-li a u de manera clara i directa, sense miraments, lo que es pensa d’ell. 

Dir-li (ad algú) més que a un gos, loc. Parlar-li en molt males maneres, insultar-lo molt. 

Dir-li’n més que la mar trau a les vores, loc. Dir tot lo que es pensa d’una persona i inclús insultar-lo de mil maneres.

Dir-se els huits i els nous, loc. Dir tot lo que u pensa de l’atre. 

Discutir o parlar del sexe dels àngels, loc. Discutir sobre coses inútils.

Dit i fet, loc. Aludix a la prontitut en que es fa o s’ha fet alguna cosa.

Doctor o advocat de la seca, se diu irònicament del mege o advocat roïn o que no posseïx el títul; també sol dir-se de secà.

Dolç com una bresca o com la bresca, loc. Molt dolç

Doldre (una cosa) en l’ànima, loc. Sentir profundament una desgràcia. 

Dona’t aire que ve plovent, loc. Afanya’t. 

Donar a criar, posar un bebé en mans d’una ama seca, o d’una atra persona, per a que el crie

Donar a entendre cistelles per llanternes, loc. Enganyar fent vore una cosa per una atra. Antigament se dia metre veixigues per llanternes.

Donar ales, loc. Donar solta, donar llibertat, estimular per a que algú faça o pense alguna cosa. 

Donar alguna cosa en cullereta, loc. Donar alguna cosa en chicotetes porcions, lentament. Ensenyar de manera molt fàcil i senzilla.

Donar aprés d’algú, ant. Perseguir-lo, acaçar-lo. 

Donar bossera, ser una cosa molt desagradable.

Donar botifarreta, loc. Enverinar, matar. // coloq. Pene dels chiquets menuts.

Donar caguera, loc. Cansar o fartar una persona.

Donar cap o recapte, ant. Procurar que es faça una cosa com és menester, correctament o com està manat. 

Donar castanya, loc. Negar una cosa al qui la demana; donar carabassa. 

Donar color al drap, loc. Donar color a una cosa, dissimular-la, tapar les carències.

Donar corda ad algú, loc. Deixar-lo charrar, incitar-lo, donar-li ocasió de parlar molt. 

Donar corda, posar tensa la corda d’un rellonge per a que funcione, i fig., animar ad algú a parlar, riure, etc., sense interrupció. 

Donar crits, cridar, chillar. 

Donar de bola, loc. Treballar en conte i atenció. 

Donar del cap per les parets, loc. ant. Tindre un enuig i irritació grans fins a perdre la raó.

Donar del peu alguna cosa, loc. ant. Renunciar ad ella, menysprear-la. 

Donar el do de pit, loc. Esforçar-se al màxim. 

Donar endreça, ant. loc. Tindre bona predisposició per a fer alguna cosa.

Donar escomençament, escomençar alguna cosa. 

Donar faena, manar un treball a una persona.

Donar febra ad algú, indignar, donar-li treball, molèstia. 

Donar fi o acabament, acabar una cosa, dur-la a terme. 

Donar fum en lloc de donar llum, loc. Donar un mal eixemple, no aportar res positiu.

Donar gat per llebre, loc. Fer creure que una cosa d’inferior calitat o valor és una atra millor o superior. 

Donar l’última mà a una cosa, acabar-la.

Donar la cara, mostrar cara o traure la cara, loc. Presentar-se com a responsable o fiador. 

Donar la gana, loc. Abellir fer alguna cosa

Donar la llanda o canó, loc. Molestar, importunar. 

Donar la murga, loc. Molestar insistentment.

Donar la sanc de les venes, loc. Donar-ho tot, fer lo que siga per algú. 

Donar llargues, loc. Donar excuses per a retardar una cosa, no fer-la, no donar-la.

Donar mala espina, loc. Provocar recel, desconfiança o sensació de que alguna cosa roïna pot passar.

Donar mala estrena, ant. Castigar, fer passar malament. 

Donar més faena que un bou solt en un camp regat, loc. Donar molt de treball, esforç i molèsties.

Donar més faena que una onça de cucs , loc. Donar molt de treball, esforç i molèsties.

Donar més pena que una andana de cucs, loc. Donar molta pena. 

Donar més pena que una volva en l’ull, loc. Molestar, incomodar molt.

Donar mort, assessinar, matar. 

Donar murga, loc. Donar guerra o faena. 

Donar nom, nomenar, fer que algú o alguna cosa tinga un nom concret. 

Donar orella, escoltar favorablement. 

Donar part a la nit, loc. ant. Anar-se’n a dormir.

Donar pas, entrada, eixida, permetre o facilitar el pas, l’entrada.

Donar peix, loc. Fer-se pesat, cansar. 

Donar pel sac, loc. Fastidiar ad algú. 

Donar pelfa, loc. Donar la llanda, molestar molt.

Donar pena, loc. Molestar, fer nosa. 

Donar per cul, loc. vulg. Sodomisar i figuradament fastidiar.

Donar per darrere, loc. Fotre, incomodar, fastidiar. 

Donar per davant i per darrere, loc. Fastidiar molt. 

Donar per muller, posar una filla o una atra dòna a la disposició d’algú per a ser la seua esposa o muller: Donaren per muller la duquesa al príncip. 

Donar qué entendre, donar qué fer. 

Donar raó a algú, ant. Ser suficient per a llevar-se de davant ad algú. 

Donar raó, explicar o aclarir un fet o conte. 

Donar taba, loc. Donar la llanda, molestar.  

Donar temps al temps, loc. Esperar que alguna cosa es resolga per ella mateixa.

Donar un bull, bollir només un poc.

Donar un dit de la mà per tal cosa, loc. Se diu quan u es mostra dispost a qualsevol sacrifici per a obtindre alguna cosa. 

Donar un esbatuçó, pegar molts colps en força.

Donar un espectàcul, loc. Produir una acció escandalosa.

Donar un que vore ad algú, loc. Donar a un atre un motiu de preocupació o malestar.

Donar una cosa per un diner, loc. No donar-li ninguna d’importància, considerar-la insignificant. 

Donar una ditada de mel ad algú, entretindre’l en promeses i bones paraules. 

Donar una palissa, una tana, una cardada, pegar molts colps en força.

Donar ad algú per a peres, loc. Castigar-lo, fer-lo entrar en raó d’una manera violenta.

Donar o girar les espales, fugir. 

Donar o rebre a conte, donar o rebre una part d’una cantitat a satisfer.

Donar o tirar gambeta, loc. Atraure ad algú donant-li algunes coses o afalagant-lo.

Donar-li u la mà i prendre’s braç i tot, loc. Donar confiança o alguna cosa ad algú i prendre’s este més de lo que se li dona.

Donar-ne, colpejar, pegar…: Li’n donà de calent. 

Donar-se aire, afanyar-se: Dona’t aire que fem tart. 

Donar-se bon vert, loc. Donar-se bona vida, en tota classe de luxos i comoditats. 

Donar-se colps de pit, loc. Fer signes exteriors de dolor, compunció, devoció, arrepenediment, etc. 

Donar-se grat, ant. Trobar plaer. 

Donar-se mal cor, ant. Afligir-se, angoixar-se.

Donar-se manya, loc. Tindre habilitat per a fer una cosa.

Dorar la píndola, loc. Suavisar la gravetat d’una cosa o d’una mala notícia per a fer-la més acceptable.

Dormir com les llebres, en els ulls oberts, loc. Dormir i estar alerta. 

Dormir com un reig o com un tronc, loc. Dormir profundament. 

Dormir com una marmota, dormir molt i profundament.

Dormir d’una sonada, dormir sense interrupció. 

Dormir despert, loc. Dormir alerta. 

Dormir dret com els cavalls, loc. Se diu de qui dorm en facilitat. 

Dormir en concert, dormir tranquil. 

Dormir en els ulls oberts, loc. Estar alerta, estar atent a tot lo que rodeja, no deixar-se sorprendre o enganyar. 

Dormir en l’hotel “Lluna” o “Mil Estreles”, loc. Dormir al ras.

Dormir en la cama en alt, loc. Dormir en una gran tranquilitat, en repòs complet

Dormir en un peu en terra, loc. Dormir alerta. 

Dormir en un ull obert i l’atre sense tancar, loc. Dormir alerta. 

Dormir en un ull obert, dormir i estar alerta

Dormir fort, dormir de manera profunda i en una gran dificultat per a despertar-se. 

Dormir l’aigua en un lloc, quedar embassada l’aigua en un lloc, fent toll. 

Dormir la mona (i el marejol), loc. Dormir a conseqüència de l’ebrietat. 

Dormir la sesta, dormint durant les hores immediates al dinar, fer la becada. 

dormir mes que els rejos, loc. Dormir molt.

Dormir més que l’algeps, loc. Dormir molt.

Dormir mes que un gos capat, loc. Dormir molt.

Dormir més que un lliró o que una estora, loc. Dormir molt. 

Dormir mes que una òliba, loc. Dormir molt.

Dos tants, el doble: Ella vol un quilo de dacsa i yo en vullc dos tants.

Dret com un ciri, o dret com un rave, o dret com un fil, loc. Indicar que una cosa està molt recta: A pesar de la seua alvançada edat anava dreta com un ciri. 

Dret i fet, loc. Desenrollat i format de manera completa, madur: En dèneu anys ya és un home dret i fet. 

Dur a plec ad algú, loc. desus. Conduir-lo a on convé, a que faça lo convenient, a convindre en alguna cosa.

Dur ad algú a rebolcons, loc. Tractar-lo malament, fer-lo treballar en excés. 

Dur ad algú al serró, loc. Dur-lo a l’esquena, al bè o sobre el coll.

Dur ad algú del ramal, loc. Tindre molt controlada o dominada a una persona: L’home és un cachoches i la seua dòna el du del ramal.

Dur al bè o anar al bè, loc. Dur a un animal o persona carregada al coll o l’esquena.

Dur al costat, anar en algú al seu costat. 

Dur com a cagalló per séquia, loc. Portar ad algú de males maneres, tractar-lo molt malament i sense tindre en conte la seua voluntat.

Dur com una pedra, loc. Se diu d’allò excessivament dur.

Dur d’orella, estar un poc sort. 

Dur darrere, anar en algú portant-lo darrere. 

Dur davant, anar en algú davant. // Conduir, guiar: Dugué el coche tot el viage. El caixer del riu du bona cosa d’aigua. 

Dur de cap ad algú, loc. Donar-li moltes preocupacions o faena.

Dur de cervell o de cap, que no comprén en facilitat les coses. 

Dur de cor, insensible. // fig. Costós o difícil de fer, de soportar, d’aguantar, de patir.

Dur de mollera, cabut o curt d’enteniment.

Dur els contes: encarregar-se de la contabilitat.

Dur en braços o a pes de braços, loc. Dur una cosa o persona sostenint el pes damunt dels braços. 

Dur la casa, tindre al càrrec d’u l’administració i direcció d’una casa. 

Dur la veu cantant, loc. Dur l’iniciativa o parlar en representació d’uns atres.

Dur més flocs que una barca en mal orage, loc. Anar molt ben vestit o mudat.

Dur més llenya que un ase, rebre molts colps o pals. 

Dur moltes coses a l’encolla, loc. Dur moltes responsabilitats o treballs al mateix temps.

Dur per bon (o mal) camí, orientar u be o mal en la seua conducta, els seus consells, la seua companyia, el seu eixemple… 

Dur una bena davant dels ulls, loc. Estar encabotat, no entendre lo que és obvi o evident

Dur o portar al jagantet, loc. Dur ad algú dret sobre els muscles.

Dur o portar quatre ulls, usar ulleres. // plr. Vista, la facultat per a vore, l’eixercici d’esta facultat: Té bons ulls. 

Dur o portar una cosa entre mans, loc. Estar preparant o elaborant un assunt o treball. 

Dur o tindre carpit ad algú, loc. Dur de cap, tindre fart per algun motiu: Me tens carpit en les teues manies.

Durar el pa de noces, ant. Durar la lluna de mel, la felicitat del primer temps del matrimoni

Durar manco que un pasticet a la porta d’una escola, loc. Durar molt poc

Durar manco que un tanca i obri, loc. Durar molt poc. 

Durar més que el cul d’un cànter en un bancal o en un arrossar. loc. Durar molt o viure molt de temps.

Durar més que el cul d’un morter en un guaret,loc. Durar molt o viure molt de temps.

Durar més que un cul de morter, durar mucho tiempo.

Durar més que una corfa de caragol en un femer.loc. Durar molt o viure molt de temps.

 

E

 

Eixa albarda per a un atre ase, loc. Se diu per a indicar que no s’accepta un treball o encàrrec   

Eixida de barral buit, loc. Dit o comentari que no ve al cas.

Eixida de cavall desbarrat i paró de burra coixa, loc. Se diu de qui escomença una cosa en força i la deixa de repent

Eixides de pavana, loc. Impertinència o cosa sense importància que es diu de manera misteriosa o com si fora molt important. 

Eixir a cambra, fer de ventre

Eixir a cap, aplegar al final d’una cosa com se volia o es deuria arribar.

Eixir a un camí real, loc. Eixir a furtar. 

Eixir ad algú el sol a mijanit, loc. Tindre una sòrt que no s’esperava

Eixir ad algú la Mare de Deu, loc. Tindre una gran sòrt.

Eixir ad algú una cosa del nas, dels collons, dels ous, de la figa, de la punta de la fava... loc. vulg. Fer u una cosa perque li dona la gana.

Eixir ad algú, loc. Semblar-se a una persona: El chiquet li ha eixit més a son pare que a sa mare. 

Eixir al camí, loc. Eixir a l’encontre o al davant. 

Eixir brodada una cosa, loc. Fer una cosa molt ben feta.

Eixir cap per mans, loc. Ser una cosa ajustada. 

Eixir de l’aigua i caure en lo tarquim loc. Passar d’una situació roïn a una atra pijor.

Eixir de mal any, loc. Passar i deixar arrere una época de desgràcia. 

Eixir de pollegueres, eixir de pobre, de un problema

Eixir del cor una cosa, loc. Dir o fer una cosa en tota sinceritat i sentiment. 

Eixir del fanc, loc. Eixir exitós de grans dificultats. 

Eixir el porc mesell ad algú, loc. Resultar-li desastrós un negoci, una empresa…

Eixir en els peus per davant, loc. Ser tret mort d’un lloc. 

Eixir en la màrfega arrastrant, loc. Traure coses inoportunes en un moment o situació inadequada. 

Eixir la pallola ad algú, loc. Se diu quan u va massa tapat o abrigat i no fa tant de fret: En abric i guants t’eixirà la pallola.

Eixir la rata, loc. Descobrir quí o quina cosa causa algun efecte negatiu o descobrir quí ha fet alguna maldat: Ya ha eixit la rata, resulta que era el criat qui furtava els diners. 

Eixir per peteneres, loc. Dir o fer una cosa inesperada i contrària a lo que s’esperava. 

Eixir tòrt, eixir malament una cosa. 

Eixir una cosa de dins ode l’ànima, loc. Nàixer d’un sentimet íntim: L’ixqué de l’ànima dir-li que no el volia

Eixir una cosa de l’ànima, loc. Dir o fer una cosa en tota sinceritat i en ocasions espontàneament.

Eixir-li a u l’estrelot, loc. Tardar molt a fer una cosa.

Eixir-li a u tramús, loc. Se diu quan u parla molt.

Eixir-li la mare de Deu al camí, loc. Tindre una gran sòrt.

Eixir-li la mare de Deu en la caroteta, loc. Tindre una gran sòrt.

Eixir-se’n de mare, eixir-se’n l’aigua del seu caixer inundant les terres limítrofes. fig. Perdre el control, no controlar-se, sobrepassar-se. 

Eixir-se’n en la seua, loc. Conseguir lo que es vol, per damunt de tots i de tot. 

El burro negre, local. El capellà.

El cap calent en alguna cosa, loc. Tindre una obstinació en una cosa. 

El cuc de la consciència, el remordiment.

El dia menys o manco pensat, se diu davant d’un fet que pot succeir qualsevol dia.

El dijous, / si veus un burro / li toques (o llepes) els ous, loc. Se diu quan u es citat per al dijous i no li ve massa be. 

El dimoni que ho entenga!, exclamació que es diu davant d’una cosa incomprensible o coses contradictòries.

El dimoni series si no cagares, loc. Li ho diuen irònicament a qui es vana d’haver fet una cosa notable que en realitat no ho és gens. 

El dir de la gent, loc. Lo que diu la gent en general i sobretot les murmuracions. 

El doloret de la sogra, dolor intens que es patix quan u es pega un colp en la punta del colze.

El fet és que, equival a dir lo que passa és que, lo que ocorre és que: El fet és que no he dut diners. 

El meu trosset, loc. coloq. La meua parella, el meu amor.

El pa fa cova, se diu del pa de dacsa que no està ben cuit, i forma un buit entre la molla i la corfa.

El pa, pa, i el vi, vi, loc. Les coses clares i en franquea.

El que manco corre vola, loc. Se diu de la gent molt llesta i desperta. 

El Secret de la sària, loc. Cosa que es presenta com a secreta i que en realitat la coneix molta gent. L’expressió es completa de la següent forma: El secret de la sària, que se n’ixqué o que se n’ha eixit per lo cornaló.

El sí d’Abraham, lloc a on estaven parades les ànimes dels qui havien passat la vida en l’esperança del Mesies.

El sort de Benissanó que sentia els quarts i les hores no, loc. Se diu a qui es fa el sort i no vol sentir lo que no li convé.

Els àngels canten, loc. Se diu davant d’una cosa que està molt be o un menjar que està molt bo.

Els anys no passen debades, loc. Indica que el pas dels anys se fa notar en les persones o les coses, envellint-les o deteriorant-les. 

Embotir l’embut per l’ample, loc. Fer creure coses falses, enganyar.

Embrutar-se les mans, loc. Participar en un delit. 

Empeltar la pigota, loc. Vacunar. 

Empeltar mentires, loc. Inventar mentires

Empinar el cacherulo o milocha, fer-lo volar. // coloq. Beure excessivament.

Empinar el colze, loc. Beure molt, embriagar-se. // Posar-se un quadrúpet dret sobre las cames de darrere, encabritar-se.

Emportar-se perol, loc. Acabar malament, enganyat.

Emprenyar la gata, loc. Entretindre o fer més llarc un assunt, diferir la seua resolució.

En acabant-se, a Cuba, loc. local. Se diu als chiquets quan s’han acabat el plat del menjar. 

En bajoqueta, loc. No estar encara preparat per a fer alguna cosa que s’ha de fer: Tots tenen tot preparat per a eixir i tu encara estàs en bajoqueta.

En bones mans, loc. Baix la responsabilitat d’algú en qui es pot confiar.

En cames crues o en cama crua, loc. Sense cap de protecció, roba o cobertura en les cames o en sabates i sense calcetins.

En capa d’amic, se diu de l’amistat que és fingida. 

En conill, loc. Totalment nuet, despullat de tota la roba. // fig. f. Dòna que té molts fills. 

En cor i fege, loc. En total dedicació, completament, sense reserves. També es diu en cor i ànima. 

En cos i ànima, loc. En decisió total i absoluta. També es diu en cor i fege: S’entrega a la faena en cos i ànima. 

En créixens, loc. En aument, en gran diferència.

En dejú, loc. adv.: Sense menjar res. 

En dos trancs o en un tranc, loc. En un moment, ràpidament.

En dur-s’ho la mala trampa, loc. Perdre els bens com a conseqüència dels deutes.

En el cap baix, en el cap inclinat en senyal de por, arrepenediment, tristor.

En el cor adormit, loc. Estat en el que algú està mig endormiscat.

En el cor en la mà, loc. Actuar noblement. 

En el menjar a la boca o en la gola, loc. Fer alguna cosa immediatament acabat de menjar.

En el mòs en la boca, loc. Immediatament acabat de menjar: Dinem i en el mòs en la boca, sense descansar, nos posem a treballar. // No

En el temps i una canya, loc. En temps i paciència. 

En esguart, loc. ant. En comparança, en relació.

En fals, sense seguritat o fonament.

En gran rodal, en molta diferència.

En la castanya torta, loc. De mal humor.

En la figa girada o torta, loc. De mal humor. 

En la mà esquerra, loc. Fet al revés de com havia de fer-se. 

En les dents eixutes, loc. Totalment chopat.

En les dos mans, en tota voluntat. 

En les mans en les bojaques, sense treball. 

En les mans llavades, loc. Voler l’utilitat o fruit d’alguna cosa sense haver fet cap d’esforç per a conseguir-ho. 

En lloc de, loc. Locució adversativa, indicadora d’una acció que es fa en substitució d’una atra; en conte de. 

En Massamagrell cada u fuma de lo d’ell, loc. Indica que cada u té lo seu i en això s’ha de conformar. 

En pèl, loc. Nu, sense gens de roba.

En pèls i senyals, loc. En tot detall. 

En pinganelles, loc. En una posició inestable, en perill de caure; també es diu en pentinelles i en tanganelles.

En ple estiu, en plena primavera d’hivern…, loc. En la mitat o moment més intens d’estes estacions.

En poques paraules o en una paraula, loc. Dir una cosa de la manera més breu possible, en resum. 

En porra, loc. En porreta, en conill, nuet, despullat.

En porreta, loc. Nuet, despullat, en conill, en porra.

En presses i corregudes o a presses i correres, loc. A pressa, en corruixes, sense la calma necessària o fet a última hora i corrent.

En primer lloc, primerament, ans de tot.

En punts i en hores, ant. loc. Discontínuament, a voltes.

En quatre (o dos) gambades, loc. En quatre passos, en poc de temps.

¿En quin cap cap, lo que cap en eixe cap?, joc de paraules per a demostrar el domini que té de la llengua el valenciaparlant

En son dia, quan serà el temps oportú. 

En tabal i dolçaina, loc. Se diu quan se dona una notícia en molta publicitat o cridant molt l’atenció. 

En tanganelles, loc. En una posició inestable, en perill de caure; també es diu en pinganelles i en pentinelles.

En temps del rei Pepet, loc. En temps antic, antigament, fa molt de temps. 

En tornar a vore-nos: junts, loc. Se diu quan u se’n va i saluda d’esta manera volent dir que fins a l’atra ocasió en que es troben. 

En tot el lleu, loc. En ganes, de manera clara i oberta: Ha dit lo que pensava davant de tots en tot el lleu. 

En tot lo refil del sol, quan el sol està o pega més fort: A migdia, en tot lo refil del sol, no pots anar pel carrer.

En tot te fiques, inclús en els tolls, loc. Ficar-se en assunts dels atres.

En tota l’ànima, loc. En totes les ganes i energia: T’ho dic en tota l’ànima. 

En un bufit, loc. En un instant.

En un dir Jesús, loc. En un instant, en un moment. 

En un dit la tira dalt, loc. Se diu en el joc de pilota valenciana per a dir que u és un jugador de molta potència. 

En un dric drac, loc. En un tres i no res, en un moment o instant

En un git, loc. Ràpidament, en un moment. 

En un no res, en molt poc de temps, en un moment o un instant: En un no res trobà lo que li demaní. 

En un pam de llengua fòra, loc. Tirar el lleu, ofegant-se per un esforç. 

En un rebatacapes, loc. De repent, en molt poc de temps.

En un sant i amén, loc. En un instant, en un tres i no res. 

En un sopols, en un moment.

En un tanca i obri, loc. En un moment, en un instant.

En un tres i no res, loc. En un moment.

En un trico, loc. En un moment.

En una paraula, loc. En resum. 

En una pedrada matar dos pardals, loc. Obtindre dos beneficis o fer dos coses al mateix temps, en una sola acció.

En uns ulls com a plats i la vista en els collons, loc. Se diu de qui veu molt malament. 

En va, inútilment o sense efecte. // Que no té consistència ètica o moral.

En voga, loc. De moda: Ara eix estil de sabata està més en voga.

Encantar-se com les òbiles, loc. Quedar-se encantat o distret en molta facilitat i profundament.

Encara no t’has girat, loc. Només te descuides, en un instant. 

Encara que m’ho prediquen teatins, o encara que m’ho prediquen dalt d’una trona, loc. No creure’s lo que diuen.

Encendre’s com l’esca, loc. Ser fàcil d’encendre, que es pot pegar fòc en facilitat. 

Encendre’s com un lluquet, loc. Enrabiar-se, encolerisar-se, irritar-se, irar-se.

Encendre’s de febra, loc. Patir febra alta i fig. indignar-se, irritar-se. 

Encendre’s o bollir la sanc, loc. Sentir una passió, excitar-se per una cosa. 

Encetar una dòna, ant. Desponcellar-la, desvirgar-la, desflorar-la. // fig. i per ext. Escomençar una acció, un acte…

Endur-se marro, loc. Ser enganyat.

Endur-se’n en els ulls o anar-se’n els ulls darrere d’una cosa, loc. Mirar una cosa en el desig de conseguir-la.

Enfilar-se la roba, vestir-se en presses, en afanyament. 

Enflocar un cavall, guarnir-lo d’ornaments, adornar-lo.

Enfosquir-se el dia, fer-se núvol i tapant el sol. 

Enganyar a u com als caragols, loc. Enganyar ad algú. // refl. Caure u en erro perque li agrada més, o li desagrada la veritat. 

Enganyar de barra a barra, loc. Enganyar completament o totalment

Enganyar la fam, fer-la més tolerable en alguna cosa que la fa minvar o oblidar. 

Enganyar la vista, loc. Creure vore una cosa quan en realitat és una atra: Si la vista no m’enganya trobe que qui ve pel camí és ton pare.

Engolir-se el cullerot, loc. Enorgullir-se, ser molt estirat.

Enguany passat, l’any passat

Enmig del carrer, loc. De forma pública, davant de la gent.

Enredrar-se com les cireres, loc. Embolicar-se una cosa cada volta més.

Ensenyar l’orella, revelar algú involuntàriament les seues intencions o pensaments. 

Ensomiar despert, loc. Creure real lo que no és.

Entendre faves per llentilles, loc. Equivocar-se en una cosa per entendre-la erròneament. 

Entendre o agarrar-ho tot per la braga, loc. Interpretar-ho tot de manera obscena. 

Entengam-nos o s’entén, s’utilisa parlant per a fer un paréntesis i aclarir o centrar el tema.  

Enterrar-se en vida, aïllar-se de la vida social i del tracte en els demés. 

Entonces. Mijarmut i quatre onces, loc. Se diu quan algú, en parlar valencià, pronuncia el castellanisme entonces i un atre replica: mijarmut i quatre onces.

Entrar a peu pla, loc. Entrar en un lloc o introduir-se de manera fàcil i sense cap de dificultat.

Entrar a sac, loc. Fer barreig en una casa o població. 

Entrar en bon peu, loc. Escomençar be un assunt, negoci, etc. 

Entrar en rastre, loc. ant. Tindre o conseguir indicis d’alguna cosa.

Entrar l’ànima al cos, loc. Deixar de patir quan ha passat un perill. També es diu quan se menja en acabant d’haver patit molta fam. 

Entrar la sòn a algú, escomençar les ganes de dormir. 

Entrar per l’ull dret, loc. Interessar o agradar des del primer instant, acceptar-la en simpatia. 

Entrar per una orella i eixir per l’atra, loc. No fer cas de lo que es diu. 

Entrar u com els gossos en missa, loc. Entrar u en un lloc sense saludar als presents. 

Entrar o eixir de calbot, loc. Entrar o eixir de forma irregular, de casualitat, de rebot, debades…: De menut no tenia diners i entrava al cine de calbot.

Entrar-li a u per l’ull dret, loc. Caure en gràcia, caure be ad algú. 

Entravessar-se en la gola una persona o cosa, loc. No soportar o aguantar a una persona o cosa. 

Entre amics no cal tovalles, loc. Entre amics no cal etiqueta. 

Entre barca i nau, loc. ant. Possiblement indicava indecisió. 

Entre carn i cuiro, loc. Que està dins del cos pero prop de la superfície. 

Entre chinches i marranches, entre pitos y flautas, 

Entre col i col, lletuga, loc. Se diu quan una cosa és diferent a les atres entre les que es troba, sent generalment pijor.

Entre dents, loc. Dir alguna cosa de manera no massa clara. 

Entre l’espasa i la paret, loc. En situació de tindre que triar entre dos alternatives igual de negatives sense possibilitat d’escapatòria. 

Entre la vida i la mort, loc. Corrent el risc de morir. 

Entre pell i cuiro, loc. Se diu de l’astella o de la cosa clavada baix de la pell sense penetrar massa en la carn. 

Enverinar la sanc, loc. Fomentar l’odi o la ràbia en una persona.

Enviar a algú a fer la mà, enviar-lo a un mal viage, a fer punyetes, a la merda. 

Enviar a fer la mà, a fer punyetes, a mamar, a mamar d’una ceba, a cagar, a córrer, a prendre per cul, a pastar fanc, a la guitza, a la merda..., coloq. Fòrmules vulgars que expressen desacort i descontent davant d’una persona, persones o coses.

Enviar a gambar, loc. Enviar a fer punyetes o a fer la mà.

Enviar a l’atre món, matar

Enviar a l’infern, loc. Desijar-li mal ad algú. 

Enviar a la guitza, loc. Enviar a fer punyetes, a pastar fanc, desfer-se d’algú de mala manera. 

Enviar a la porra, despachar ad algú de mala manera, enviar a passeig o a rodar.

Enviar a mamar o a mamar d’una ceba, loc. vulg. Enviar a fer la mà, a fer punyetes, a cagar, a córrer, a prendre per cul, a pastar fanc, a la guitza, a la merda… Fòrmules vulgars que expressen desacort i descontent davant d’una persona, persones o coses.

Enviar ad algú a escaparrar, loc. Despachar-lo despectivament, enviar-lo a pastar fanc, a fer la mà…

Enviar ad algú a pastar fanc, loc. Llevar-se ad algú de damunt de males maneres, enviar-lo a fer punyetes

Enviar al carall, expressió que denota enuig o rebuig per part d’algú.

Enviar (ad algú) a les gallines, loc. Malair o enviar a un mal viage. 

Enviar ad algú a pixar al bordell de Gaeta, loc. Enviar a fer la mà, o a fer punyetes. 

Enviar-ho tot a rodar, loc. Desentendre’s de tot, desfer-se del problema. 

Errar el colp, pegar un colp en fals o a l’aire.

Ert com un boix, com un tocho, com un pésol, com un fus, loc. Molt ert, tés o rígit.

És bo i no pert, se diu d’una persona o cosa de tota confiança.

Escampar el poll, loc. Anar-se’n, eixir a prendre l’aire, airejar-se.

Escampar-se com el gram, loc. Escampar-se alguna cosa molt i molt ràpidament.

Escarotar el galliner, loc. Escandalisar, alterar al personal.

Esclafir a plorar, loc. Mamprendre a plorar de manera molt sorollosa i súbita. 

Esclafir a riure, escomençar a riure molt fortament. 

Esclatar a plorar, a riure..., loc. Mamprendre a plorar, a riure, etc… de manera molt sorollosa i súbita. 

Esclatar en plors, en rialles, mamprendre a plorar, riure… de manera molt sorollosa i súbita. 

Escolà d’amén, persona sense caràcter, que obeïx o seguix servilment a una atra, donant-li en tot la raó.

Escoltar com qui sent ploure, loc. Escoltar les advertències o recriminacions d’algú sense fer cas.

Escoltar en un pam d’orella, loc. Escoltar en gran atenció. 

Escomençar la casa pel terrat, loc. Escomençar alguna cosa pel final, sense orde.

Escometre de jocs, loc. ant. Propugnar jocs o unes atres activitats festives. 

Escopeta de cul calent, loc. Persona que s’acalora fàcilment i actua de manera impulsiva i irreflexiva, provocant freqüents baralles i discussions. 

Escopinyar a la cara, loc. fig. Fer una manifestació de gran despreci.

Escritor d’espardenya, durant la Renaixença valenciana, escritor popular i populiste que utilisava un valencià coloquial, per oposició als escritors de guant, que utilisaven un valencià arcaic i que escrivien generalment poesia.

Escriure quatre ralles, escriure molt poc.

Escurar la pancha ad algú, realisar accions sanadores per a curar una indigestió o parada. Figuradament, dotorejar en la finalitat d’obtindre informació personal i íntima, fer d’escurapanches.

Esgarrar-se de plorar, loc. Plorar moltíssim.

Esmolar les dents, batre o tremolar les dents a causa del fret, la por o una atra convulsió. 

Esmussar o esgarrifar les dents, produir una impressió desagradable. 

Espletar a plorar, inus. Esclatar a plorar.

Espletar algú el seu resentiment, loc. Desfogar-se algú dient barbaritats i improperis.

Espolsar-se u les puces, loc. Desentendre’s d’una cosa, d’un problema, d’una responsabilitat.

Està mal d’entendre, se diu de la persona que es fa la malalta o que es pensa que sempre està malalta. 

Esta sí que és bona, loc. Indica sorpresa.

¡Esta sí que és ceba!, loc. Expressa sorpresa per un fet desagradable.

Esta sí que és negra, loc. Indica que la situació a la que nos enfrontem és dificultosa o greu. 

Estacar-li-la a u fins a la mançaneta o fins al mànec, loc. Enganyar-lo per complet.

Estampar els cinc dits en la cara, loc. Pegar una galtada. 

Estar a l’alça, com el pa blanc, loc. Tindre valor o progressar algú o alguna cosa.

Estar a l’ombra, loc. Estar en la presó

Estar a la que cau, loc. Estar molt atent o pendent d’un tema o cosa.

Estar a les últimes, loc. Estar morint-se.

Estar a tot i a totes, loc. Decidir-se a fer una cosa complicada o arriscada. 

Estar a vore-les vindre, loc. Esperar a que ocórrega un fet ans de prendre una determinació al respecte.

Estar al sol de l’any, loc. Estar al final de l’any.

Estar als peus d’algú, loc. Estar totalment a les seues órdens, baix el seu poder. 

Estar alt de polsera, loc. Estar malcorat, sentir-se desanimat o ferit en l’amor propi.

Estar ben filat o mal filat, loc. Estar de bon o mal humor. 

Estar blau de bulla, loc. Riure’s molt a gust i en ganes. 

Estar blau de fam, loc. Tindre molta fam.

Estar cansat com un ase, estar molt cansat.

Estar carabassa, estar tocat de l’ala, no estar be del cap. // Nota de suspens en un examen. // Resposta negativa, especialment en peticions de relacions amoroses: Carabassa m’han donat i se m’ha tornat meló, més m’estime carabassa que casar-me en un pendó.

Estar com a figues en cofí, loc. Trobar-se en un lloc sense casi espai, apretats. 

Estar com gat i gos, loc. Estar a la baralla o en falta de pau.

Estar com la pera en lo tabac, loc. Estar molt ben atés, conreat, protegit o cómodo.

Estar com lo burro de Victòria, sense pena ni glòria, loc. Estar embovat. 

Estar com un barral entre dos pedres, loc. Estar en una situació delicada o perillosa.

Estar com un fil d’aram, estar molt prim.

Estar com un got entre dos pedres, loc. Estar en dificultats. 

Estar com un peix dins l’aigua, loc. Estar cómodament, molt a gust. 

Estar com un rei, loc. Estar en gran comoditat, abundància…

Estar com un teixó, loc. Tindre molt bon aspecte físic.

Estar com un trill, loc. Estar molt grossa una persona o ser molt corpulenta.

Estar com una arruixadora, loc. coloq. Estar foll o desbaratat.

Estar com una bassa d’oli, loc. Estar la mar o una massa d’aigua molt tranquila, molt calmada.

Estar com una cabra, loc. Actuar en poc de trellat, estar mal del cap.

Estar com una regadora, loc. Estar mal del cap o foll.

Estar content com unes Pasqües, loc. Estar content i pagat.

Estar cucada una cosa, iròn. Estar molt bona o ser excelent una cosa. 

Estar d’una persona o cosa fins a la coroneta o estar més amunt de la coroneta, loc. Estar fart o cansat d’eixa persona.

Estar de barcella, loc. Estar de raonada, estar fent barrets. 

Estar de bon any, loc. Estar gros.

Estar de bona gaita, loc. Estar content, alegre o de bon humor.

Estar de cadira en un lloc, loc. Estar en un lloc habitualment.

Estar de chiu, loc. Parlar baix o en secret.

Estar de cos present, estar el cadàver d’una persona expost. 

Estar de gorja, estar en predisposició de gojar.

Estar de jangla, loc. Estar de broma, estar de conya

Estar de mala gaita, loc. Estar de mala llet, cabrejat o malhumorat.

Estar de morros, loc. Estar barallats. // Extrem d’un recipient, botella, etc., per a on ix el líquit. 

estar de pachanó o al pachanó, loc. Estar sense fer res, descansant o fer una cosa pero sense esforçar-se massa i cómodament:

Estar de punta, loc. Estar en desacort o mig barallat en algú. 

Estar de taba, loc. Tindre ganes de conversació poc séria.

Estar de taina, loc. Estar de festa o chala.

Estar de trompa, loc. Estar mal avenguts, no tindre bones relacions d’amistat. // coloq. Borrachera

Estar deixat de la mà de Deu, loc. Estar abandonat sense l’atenció necessària: El problema és que el teu barri està deixat de la mà de Deu. 

Estar deixat de la mà de Deu, obrar sense trellat, en desorde, sense possibilitats de fer res de profit.

Estar dins de la pell d’algú, loc. Trobar-se algú en la mateixa situació que un atre. 

Estar donat a la mala trampa, loc. Enfurit, furibunt.

Estar el gat en l’escudeller, loc. No haver mamprés encara a còure el dinar, no tindre la cuina encara el dinar al fòc.

Estar els fruits en la clau, loc. Estar en el punt just de madurea.

Estar en ama, servir, ser criat: Quan tenia quinze anys ya estava en ama.

Estar en amo, servir a un senyor. 

Estar en blanc, loc. No tindre notícies de res. 

Estar en dejú, loc. fig. Que no sap alguna cosa, que no ha tengut notícia d’alguna cosa.

Estar en el cel, loc. Estar en una gran comoditat i satisfacció.

Estar en el formage, loc. Estar atent a lo que passa. 

Estar en el llim, loc. Ser o estar inocent de tot o absent en un debat, tema…

Estar en el moc penjant, loc. Estar u a soles, abandonat, sense que ningú faça cas d’ell. 

Estar en els cabells de punta, loc. Estar espantat o admirat per alguna cosa o succés.

Estar en fusta, loc. ant. Trobar-se embarcat. 

Estar en gràcia de Deu, estar en posició de rebre l’ajuda divina. 

Estar en la boca oberta, loc. No tindre molt de trellat. 

Estar en la cama en alt, loc. No fer gens de faena. 

Estar en la figuera, loc. Estar despistat, sense enterar-se.

Estar en la lloca, loc. Estar en un lloc calentet i protegit: En hivern, quan fa fret, el vellet se passa tot lo dia en la lloca. 

Estar en la mà d’algú una cosa, dependre de la seua elecció, del seu poder o voluntat.

Estar en la quinta guitza, loc. Estar molt llunt.

Estar en les mans d’algú, dependre de la seua elecció, decisió o poder.

Estar en les últimes barrades, loc. Estar a la mort o pròxim a la mort. 

Estar en les últimes bocades, loc. Estar morint-se o a la mort. Estar una cosa a tall d’acabar.

Estar en pena, loc. Estar incómodo; estar en mala posició una persona o cosa.

Estar en saó, loc. Ser fèrtil, poder produir o tindre fills, ser el moment per a que una cosa done fruit.

Estar en taula, estar assentat en la taula de menjar.

Estar en un peu en l’aire, loc. Estar en una situació insegura o en una posició inestable. 

Estar en un peu en la porta o en lo carrer, loc. Estar a tall d’anar-se’n o anant-se’n. 

Estar enamorat fins a les calces, loc. Estar molt enamorat d’algú, de forma exagerada.

Estar enmig del fanc, loc. Viure o estar en una situació deshonrosa. 

Estar fet a bones fusades, loc. Se diu d’aquell que no resulta ser delicat; caprichós o malcriat. 

Estar fet als ahucs, loc. Estar aveat a les burles o al menyspreu.

Estar fet pols, loc. Estar fet jaç o fet astelles.

Estar fet un all, loc. local. Estar cloixit, cansat i en dolor muscular per un esforç o molt de treball.

Estar fet un bou, loc. Tindre gran irritació o estar molt fort

Estar fet un drap, loc. Estar fet pols.

Estar fet un fideu, loc. Estar molt prim. 

Estar fet un filadiç, loc. Estar irritat, alterat o cabrejat.

Estar fet un gos de llança, loc. Ser pereós. 

Estar fet un huit, loc. Estar fet un embolic

Estar fet un lleó, loc. Estar fort i en molta energia. 

Estar fet un Sant Llàzer, loc. En estat molt llamentable, ple de ferides o contusions.

Estar fet una aleluya, loc. Estar extremadament prim. 

Estar fet una cachapera, loc. Estar vell i en alifacs. 

Estar fet una coca, loc. Estar vell, en alifacs o baldat; estar molt cansat o cascat. 

Estar fet una mar de llàgrimes, plorar de manera abundant. 

Estar fet una tonyina, loc. Estar molt cansat, desfet, desllomat, fet pols, fet jaç.

Estar fins a la veça, loc. Estar una cosa plena, fins al coromull, a seny, de gom a gom.

Estar fins al coll de deutes o problemes, loc. Tindre molts deutes o problemes. 

Estar fins al coromull, loc. Estar totalment ple. // inus. i local. Embolic, mal de cap. 

Estar fins als collons, loc. Estar fart o cansat. 

Estar fòra borres. loc. local. Desconéixer un tema, estar fòra d’una conversació, d’un tema o assunt

Estar gàbia, loc. Estar foll.

Estar gat, loc. Estar bufat o begut. 

Estar gros com un canonge, loc. Estar gros i en bon aspecte.

Estar gros com un porc o més gros que un porc, loc. Estar excessivament gros. 

Estar gros de carn fugida, loc. Estar molt prim.

Estar guardant la llàntia, loc. Estar mort i soterrat.

Estar Jesús d’una cosa, loc. No haver tastat o conegut una cosa. No saber res d’una cosa.

Estar lligat de peus i mans, loc. No tindre llibertat per a obrar. 

Estar malament de la mollera, loc. No estar be del cap.

Estar mata’m o et mataré, loc. Estar molt enemistat, a matar. 

Estar més allà que ací, loc. coloq. Estar més mort o en l’atre món que viu o en este món. 

Estar més clar que un ull de peix, loc. Estar una cosa molt clara. 

Estar més content que un chiquet en sabates noves, loc. Estar content i pagat.

Estar més content que un gat en dos rates, loc. Estar content i pagat.

Estar més content que un gínjol, loc. Estar content i pagat.

Estar més content que un gos en un tros, loc. Estar content i pagat.

Estar més corregut que el gall de la passió, loc. Tindre molta experiència en qüestions sexuals.

Estar més cremat que Carracuca, loc. Estar molt enujat, furiós, irritat. 

Estar més fart que Mahoma de la cansalada, loc. Estar molt fart d’u o d’una cosa.

Estar més gelat que un poll, loc. Estar entumit, congelat pel fret.

Estar més perdut que Carracuca, loc. Estar completament perdut.

Estar més perdut que la cuca en l’alfals, loc. Estar molt perdut, desconcertat.

Estar més perdut que un garrofí en la mar, loc. trobar-se molt perdut o desorientat.

Estar més roig que un bou, loc. Estar molt roig.

Estar més vert que una ceba, loc. No estar preparat encara per a una cosa. 

Estar mig mort o més mort que viu, loc. Estar fatigat, debilitat. 

Estar mira que aguaita, loc. Estar esperant en ansietat i vigilant que vinga o passe algú.

Estar molt prima una cosa, loc. Se diu d’una cosa dubtosa, que necessita comprovar-se.

Estar mort a canyades, loc. Estar molt cansat, fet pols per un excés de treball o per haver fet un esforç físic molt gran. 

Estar núvol o fer núvol, estar el cel ple de núvol que tapen el sol, la lluna o les estreles: Hui està núvol i no podem prendre el sol. Ahir feu núvol, vorem si hui ix el sol.

Estar o quedar-se net, loc. Estar o quedar-se sense diners o sense res de lo que es tenia en propietat.

Estar paret en paret, loc. Se diu de les construccions o habitàculs que compartixen una paret migera.

Estar pels núvols, loc. Que té un preu molt elevat.

Estar per a pegar un esclafit, loc. Estar molt gros. // Punyada, colp violent.

Estar ple de ditades, estar ple de marques de dits bruts. 

Estar sà com una poma, tindre molt bona salut. 

Estar sempre de mampresa, loc. Estar sempre fent o ideant coses.

Estar sense un creuetí o no tindre un creuetí, no tindre diners, ser molt pobre.

Estar u a la mort, loc. Estar morint-se. 

Estar u fet jaç, loc. Estar u fet pols, molt cansat per un esforç o treball.

Estar u que bufa, loc. Estar molt irat o irritat. 

Estar u que redola, loc. Estar molt gros, de manera que podria rodar com una pilota.

Estar una cantitat en clau, loc. En números redons, sense que sobre res.

Estar una cosa al consonant, estar conforme en una atra. 

Estar una cosa en l’aire, loc. Estar per resoldre, sense acabar.

Estar venut, loc. Estar desprotegit, estar en perill sense protecció.

Estar ya en el sermó de les galtades, loc. Haver aplegat al moment més important o final d’un acontenyiment.

Estar o posar-se enmig, com el dijous, loc. Posar-se o estar enmig d’un lloc de trànsit, a on se fa nosa. 

Estar o quedar més fart d’una cosa que Mahoma de la cansalada, loc. Estar o quedar molt fart d’una cosa.

Estar o quedar sense camisa, loc. Quedar-se en la pobrea, arruïnar-se.

Estar o quedar-se més fresc o més tranquil que una camarroja, loc. Quedar-se o estar tranquil i en pau.

Estar o tindre a cor qué vols, loc. Estar o tindre satisfetes totes les necessitats i desijos. 

Estendre’s o escampar-se com una taca d’oli, loc. Estendre’s molt i ràpidament una cosa

Estirar de la llengua, loc. Fer que algú parle o conte coses.

Estirar els peus més que la flassada, loc. Excedir-se en més de lo que es pot o es té permés.

Estirar les cames, loc. Eixir a caminar, passejar. 

Estirar-se els cabells, loc. Fer mostres de dolor o arrepenediment.

Estiuet de Sant Martí, dies de bon orage, com si fora d’estiu, en el més de novembre.

Estómec agraït, persona que servix de manera servil a qui el beneficia, paga o manté.

Estrangulat de fam, loc. En molta fam.

 

F

 

Faena matalafer, loc. local. Se diu en conte de dir el refrà complet: “fer i desfer, faena del matalafer”.

Faixar-li a u el cap en una cosa, loc. No pagar be algú o no pagar-li res per un treball fet.

Faltar un pèl, una gota, un pessic, un sentiment, faltar poc per a aplegar a concretar-se

Faltar una rosca ad algú, loc. Faltar-li un poc d’enteniment. 

Faltar-li a u un regó, loc. Tindre poc de trellat.

Faltar-li un bull com a les guixes o com a la col, loc. No tindre trellat suficient. 

Fam canina, tindre molta gana de menjar.

Fam dolorosa, dolor de l’epigastri que es produïx quan l’estómec està buit.

fava de garull, i que es diu coloquialment de persones molt inocents

Fer a algú un nuc al rabo, loc. No poder-lo agarrar, ni fer-li res per haver mort o per estar llunt. 

Fer a miquetes, loc. Esmenugar, esmicolar. 

Fer a péntol, loc. Trencar, esgarrar una cosa en molts trossos.

Fer a trossos, a miquetes, ascles, pols, astelles o jaç, dividir una cosa en trossos, desfer-la. 

Fer aconetes, loc. Acariciar als chiquets de bolquers.

Fer ad algú confrare de sant Lluc, loc. Fer-lo cornut, perque el bou és el símbol de l’Evangeli de sant Lluc.

Fer ad algú les fels amargues, loc. Amargar ad algú, fer-lo passar per mals moments.    

Fer agarrar el cabaç, loc. Posar nerviós, alterar. 

Fer anar l’aigua al seu molí, loc. Actuar en benefici propi.

Fer astelles, destrossar o trencar una cosa: S’ha barallat en un amic i s’ha fet astelles la camisa.

Fer aulea de sa persona o de son cos, loc. ant. Cometre adulteri, prostituir-se.

Fer barret, loc. Entretindre’s raonant en uns i atres; fer raonades, fer barcella, fer ramallola. 

Fer bellotes, loc. local. Fer esclafir els dits.

Fer blau de vara, loc. Pegar ad algú.

Fer boca de títaro, loc. desus. Morir

Fer bon (o mal) estar, estar a gust, o a disgust en un lloc per l’ambient o l’orage que fa en un lloc.

Fer bon cap, ant. Que té bones qualitats per a dirigir una cosa. 

Fer bon seny, loc. ant. Actuar en coneiximent, trellat o segons la raó.

Fer bona randa o portar bona randa, loc. Tindre un mal resultat o eixir malparat; fer-la bona. 

Fer botes, fer els gests que precedixen al plor.

Fer botiges, parlar de forma tallada o repetint sílabes, balbucejar. 

Fer botiges, se diu del fet de refluir un líquit quan s’aboca en un atifell fent eixir l’aire de dins.

Fer braó, flexionar el braç en força per a marcar el bíceps.

Fer camí, loc. Fer faena, seguida o treball. 

Fer camí, fer via, anar en una direcció concreta.

Fer campaneta de combregar, loc. Fer pública una cosa entre la gent, contant-la ací i allà.

Fer capa torera d’alguna cosa, loc. Fer la pròpia voluntat sense llimitacions. 

Fer capelletes, loc. Fer grupets o colles en parcialitats o idees contràries.

Fer cara de divendres, loc. Fer mala cara. 

Fer cara o tindre cara a algú, loc. ant. Combatre o lluitar en algú. 

Fer cara o tindre cara a algú, loc. ant. Donar-li ad algú l’atenció que es mereix. 

Fer cares, loc. Se diu quan s’acaba de fer o de solucionar una cosa. 

Fer carrell, loc. Anar acumulant deutes.

fer chambo, loc. Fer un bon negoci o compra.

Fer chiu, loc. Fer bona amistat dos persones, ser bons amics, fer jou.

Fer chòp, loc. local. Afonar-se, arruïnar-se.

Fer coll de figa, loc. Morir-se. 

Fer conte d’algú, loc. Cuidar a algú. 

Fer córrer, loc. Fer circular, difondre.

Fer cossigolles la pancha, loc. Produir sensació de ganes de menjar, d’apetit.

Fer costat, loc. Ajudar, recolzar, protegir.

Fer costella, loc. Reforçar, aglutinar o aportar noves forces, fer costat.

Fer creuetes, loc. Partir alguna cosa. 

Fer creure que un burro vola, loc. Induir a donar per certes, coses que són absurdes o impossibles.

Fer d’una puça un cavall, loc. Exagerar en extrem. 

Fer de fuster, ferrer, etc. Eixercir estos oficis sense ser un professional. 

Fer de la boca cul, loc. No complir la paraula donada o fer-se arrere en lo dit o promés. 

Fer de lo negre blanc o fer vore lo negre blanc, loc. Fer que les coses pareguen lo contrari de lo que són. 

Fer de vert bru, loc. Donar a entendre una cosa quan és una atra diferent.

Fer del blanc o del negre groc, loc. Enganyar, canviar

Fer del cel paella, loc. ant. Fer vore o fer creure lo que no és o no existix. 

Fer dents o fer les dents llargues, donar enveja o donar ganes d’alguna cosa. 

Fer diables sense mole, loc. Fer coses molt difícils, tindre molta habilitat i astúcia.

Fer eixir ad algú els cabells verts, loc. Fer que algú passe molta pena, provar la paciència.

Fer eixir el suc de la taronja, loc. Obtindre un resultat positiu.

Fer eixir els cabells verts, loc. Complicar-li a u molt les coses. 

Fer el cap roig ad algú, loc. Matar ad algú. 

Fer el carret ad algú, per ext. Cortejar un home a una dòna.

Fer el cirialot, loc. Estar dret, desficiós i incomodant als demés.

Fer el cul gros ad algú, loc. Adular a una persona, beneficiar-la.

Fer el culet de la gallineta, loc. Unir les puntes dels dits d’una mà, se diu quan se té molt de fret: Tinc les mans engarrotades, no puc fer el culet de la gallineta.

Fer el gos, loc. Estar sense ocupació

Fer el guany de Na Peix frit, loc. ant. Fer un mal negoci.

Fer el jagantet, loc. Fer-se el valent.

Fer el joc ad algú, loc. Favorir ad algú indirectament.

Fer el llit, parar-lo. 

Fer el manta, loc. Fer el gos, no fer faena.

Fer el negoci de Na Peix frit, que el venia a quatre i el comprava a sis, loc. Fer un mal negoci, tindre grans pèrdues. 

Fer el paperot, loc. Fingir alguna cosa per a obtindre un benefici, fer comèdia… // Actuació molt bona que fa un actor en una obra de teatre o película.

Fer el porc, loc. Obrar d’una manera innoble o bruta. 

Fer el romiage, loc. Fer la narració d’una cosa, generalment llarga.

Fer el ronso, loc. Actuar en lentitut per perea o por.

Fer el tòfol, loc. Fer el fava, mec, bovo.

Fer el traspàs, loc. Rel. Abstindre’s de menjar des del dijous sant a mitan matí fins al dissabte sant a l’hora de tocar glòria.

Fer el verre, loc. Fer l’animal

Fer el verro, loc. Fer l’animal.

Fer en un viage dos manats, loc. Matar dos pardals d’un tir.

Fer envenzió, corbar-se o perdre la verticalitat una cosa.

Fer esment, recordar, dur a la memòria.

Fer faena o treballar com un negre, loc. Treballar de manera intensa. 

Fer faena, treballar. 

Fer fallanca, loc. Fer un intent sense èxit.

Fer fer ad algú les fels amargues, loc. Amargar ad algú, fer-lo passar per mals moments. 

Fer fer ad algú randa sense boixos, loc. Fer-li fer coses molt difícils. 

Fer figa, loc. Fallar-li a u les cames. 

Fer filar ad algú, loc. Manipular la voluntat d’algú, fer-li fer coses que en realitat no vol fer.

Fer foja, loc. Fer fugina, deixar d’assistir a escola, al treball, etc.

Fer fosca, loc. Estar fosc; que s’hi veu malament o no s’hi veu. 

Fer fredat, fer por, causar horror: La tronada és tan gran que fa fredat.

Fer fresca o fresqueta,loc. Que l’orage està relativament fret. 

Fer fugina, loc. No assistir a un lloc al qual se devia anar, com ara a un examen, al treball, a l’escola, a missa etc.

Fer gaites, loc. Fer broma. 

Fer gola o goleta, provocar les ganes d’una cosa. 

Fer harca, apedregar-se els chiquets.

Fer i desfer, loc. Tindre poder absolut, àmplies facultats per a obrar.

Fer jaç, loc. Fer astelles alguna cosa.

Fer jou, loc. Tindre bona relació d’amistat.

Fer l’afaram, loc. Fer animalades, actuar sense trellat.

Fer l’àguila o l’aguileta, loc. Fer bovades, fer el mec. 

Fer l’àngel, loc. Fer-se el bo quan interessa.

Fer l’ase, fer estupidees o barbaritats. 

fer l’enguisqueta, loc. Fer la punyeta, fer la mà.

Fer l’esqueta, loc. Fer la punyeta.

Fer l’orella sorda, loc. Desentendre’s d’un assunt fent com que no sabem res d’ell. 

Fer l’orso, loc. Fer el bambau, fer bovades. 

Fer l’ullastre, loc. Situar-se en el cap en terra i les cames per amunt. fig. També significa fer tot lo possible per a conseguir una cosa casi impossible

Fer l’ullet, loc. Tancar un ull tenint obert l’atre, cosa que es sol fer com a senyal ad algú.

Fer la becada també es diu fer la sestao localment fer el ple de migdia. Erro que es produïx degut a una distracció. 

Fer la canya a algú, loc. Riure’s d’algú, fer-li burla. 

Fer la col, loc. Fer la punyeta.

Fer la coleta, loc. Molestar, fotre, importunar. 

Fer la consumeta ad algú, loc. Demanar coses ploriquejant, gemecant.

Fer la contra, loc. Dur la contrària, opondre’s.

Fer la creu o fer creu i rallaa una cosa o una persona, loc. Adquirir el propòsit de no tornar a tindre cap de relació en ella.

Fer la doblada, loc. Fer la girada del llit.

Fer la dula, loc. Perdre el temps.

Fer la farda, loc. Anar-se’n d’un lloc sense pagar lo que es deu.

Fer la figuereta, Posar-se cap per avall aguantant-se en les mans o en el cap i quedant-se de forma vertical mantenint l’equilibri. 

Fer la girada del llit, fer-lo, preparar-lo per a dormir. 

Fer la guala, loc. Donar la llanda.

Fer la guitza ad algú, loc. Molestar-lo, destorbar-lo, fer-li la punyeta.

Fer la llanterna, loc. local. Fer el ploricó sense motiu. 

Fer la mà, loc. Fastidiar, incordiar, enguiscar, fotre. ant. Masturbar.

Fer la mona, loc. Fer monades, bovades o postures davant d’un espill o davant d’algú.

Fer la punyeta, loc. Molestar, fotre, importunar. 

Fer la rata, loc. Furtar alguna cosa a chicotetes cantitats. 

Fer la ronsa, loc. Entretindre’s o engrunsar-se a l’hora de fer una cosa per a no fer-la o esperant que un atre la faça.

Fer la rosca ad algú, loc. Procurar agradar a u per a traure algun profit.

Fer la seua, loc. Actuar mogut pel propi interés, encara que siga en perjuí d’un atre.

Fer la traveta, loc. Posar el peu o cama per a que algú entropece. Posar dificultats.

Fer la vora, ribetejar.

Fer llegua per hora, ant. loc. Fer molt de camí. 

Fer llenya, arreplegar llenya. 

Fer llit, estar en el llit per malaltia. 

Fer llumenetes els ulls, loc. Lluir els ulls com a conseqüència d’haver begut massa alcohol.

Fer lo borgunyó o burgunyó, loc. ant. Fer-se el desentés.

Fer lo que al cul li done la gana, loc. Fer lo que li abellix, lo que mana la seua voluntat.

Fer mal ses faenes, loc. ant. Cometre adulteri les dònes o prostituir-se. 

Fer mala olor o no fer bona olor o fer olor a socarrim, loc. Tindre mal aspecte, presentar indicis desagradables, incorrectes, illegals, etc.

Fer mala sanc, loc. Provocar un sentiment d’agonia, atormentar.

Fer més calent que un all ad algú, loc. coloq. Pegar o calfar ad algú a colps. 

Fer més mal que un porc solt en un camp regat, loc. Fer molt de mal, donar molt de quefer o molt de treball. 

Fer més mal que una tronada o que una pedregada, fer moltíssim mal.

Fer moure, loc. Excitar sexualment un afrodisíac: Diuen que la canella i el marisc fan moure. 

Fer nit, passar la nit en un lloc: Se feu fosc i feren nit en una cabanya. 

Fer nono o noneta, loc. infantil. Dormir. 

Fer nosa, loc. Molestar.

Fer o donar oix, causar repugnància, bossera o ganes de bossar.

Fer olor (de tal o tal cosa), ser indici, tindre aparència. Estes històries fan olor a mentira.

Fer ombra ad algú, loc. Enfosquir els seus mèrits, el seu talent, etc., en els propis.

Fer ous ad algú, loc. Ballar-li els nanos. 

Fer pala, loc. Se diu quan no s’ha caçat o peixcat res

Fer pancha una cosa, loc. Tindre una part de superfície que no seguix la llínea recta i forma una convexitat: La paret fa pancha. 

Fer parar la taravella a algú, loc. Fer callar a algú.

Fer part i mitat, loc. Repartir

Fer passar a u pel cos d’una agulla, dominar a una persona. 

Fer passar ad algú en raons, entretindre’l parlant, sobretot en excuses. 

Fer passar l’estret de Gibraltar, loc. Fer-li passar ad algú dificultats, penes, mals moments, situacions difícils.

Fer passar per un cos d’agulla, loc. Obligar a una persona a fer la santa voluntat d’una atra per molt que li coste o difícil que siga; dominar per complet a una persona.

Fer perdre la crisma, posar nerviós, irritar fins a fer perdre el trellat.

Fer plorar a les pedres, loc. Ser molt dolorosa o patètica una cosa, una situació, etc.

Fer plorar, loc. Donar llàstima.

Fer pols una cosa, loc. Destruir-la, desfer-la totalment.

Fer poreta, loc. Fer por.

Fer porra, no peixcar res un peixcador o no caçar res un caçador. 

Fer preguntes de cacauer, loc. Fer preguntes destrellatades o simples.

Fer punta (o puntes) ad algú o ad alguna cosa, loc. Opondre’s, posar resistència o obstàculs ad alguna cosa.

Fer punts, loc. Fer mèrits per a conseguir una cosa: Treballa molt en la fàbrica perque vol fer punts per a que el facen encarregat.

Fer raons, fer observacions, opinar, reflexionar. 

Fer rogle de moros, loc. Obrir pas, aclarir el terreny.

Fer rogle, loc. Fer-se escoltar o respectar. 

Fer sanc ad algú, ferir-lo. 

Fer son dret camí, loc. ant. Morir-se.

Fer tabac, loc. Fer pols, trencar a trossos chicotets, maltractar físicament. 

Fer taleca, loc. Caure mort. 

Fer tanta gràcia com un raig en el ventre o sentar com un raig en el ventre, loc. Sentar molt malament una cosa o no agradar gens ni miqueta.

Fer taula rasa d’una cosa, loc. Escomençar des del principi borrant tot lo anterior.

Fer temps, deixar passar el temps en espera d’alguna atra cosa. 

Fer tenca, loc. local. Caure dins de la séquia algú.

Fer tests, loc. Trencar un atifell de fanc. 

Fer tornar gàbia, loc. Fer tornar foll.

Fer trufa, loc. Fer burla.

Fer u el geni, loc. Fer u lo que li dona la gana. 

Fer un bocí, fer una parada en el treball per a menjar o beure. 

Fer un diner en sèt nucs ,loc. Ser molt agarrat o tacany. 

Fer un encisam, loc. Fer un empastre, crear un gran desorde.

Fer un floronco ad algú, loc. Molestar a alguna persona.

Fer un fret que bada les penyes, loc. Fer molt de fret.

Fer un fret que pela naps,loc. Fer molt de fret. 

Fer un fret que pela,loc. Fer molt de fret.

Fer un mòs o pegar un mòs, loc. Menjar un poc. 

Fer un nuc a la coa, loc. Beneficiar o fer un gran favor a una persona.

Fer un ou de dos rovells, loc. Fer una cosa fòra de lo comú i extraordinària.

Fer un pa com unes hòsties, loc. Fer una obra calamitosa, fer un gran desbarat. 

Fer un penjoll d’algú, loc. Penjar-lo, estrangular-lo en la forca. 

Fer un sol que atalba,  loc. Fer un sol molt fort, lluir molt fort el sol

Fer un toc, tocar per teléfon, telefonejar. 

Fer una atra cara, loc. Se diu quan algú estava mal de salut i en acabant té una atra aparència física millor.

Fer una barcella, loc. Fer un barret, fer una raonada, fer una ramallola.

Fer una cosa en els cinc sentits, loc. Fer una cosa en molta atenció.

Fer una cosa en els peus, loc. Fer-la malament, sense mirament. 

Fer una cosa en mala llet, loc. Fer-la en malícia.

Fer una cosa per baix cama, loc. Fer una cosa sense ninguna complicació, en facilitat. 

Fer una falla de tot, loc. Se diu quan se vol desfer o destruir una cosa i escomençar de nou per estar en desacort o disconforme en ella. 

Fer una mort, loc. Cometre un homicidi, matar ad algú. 

Fer una ramallola, loc. Fer un barret, fer una raonada entre algunes persones, fer una barcella.

Fer una roda, loc. Pegar una volta gran en conte d’anar a un lloc directament.

Fer vela, escomençar el seu camí una embarcació de vela. 

Fer verema, loc. Fer pols, astelles o jaç una cosa.

Fer vindre de son temps a una dòna, ant. Provocar-li la menstruació.

Fer vore lo negre blanc, loc. Enganyar o fer creure les coses de manera diferent a com són. 

Fer o eixir fallanca, frustrar-se una cosa, no eixir com s’esperava o caldria: Les bajoquetes han fet fallanca enguany i no han granat. 

Fer o traure pancha, loc. Fer gros o més voluminós el ventre. 

Fer una cosa en el peu esquerre, loc. Fer-la malament i en mal resultat. 

Fer-ho vindre tot a l’ull de la mola, loc. Organisar les coses per a que donen el màxim benefici.

Ferir una vegada en el clau i tres en l’enclusa, loc. Errar més que encertar. 

Fer-la bona, loc. Fer una cosa molt malament creant un problema o greu perjuí.

Fer-la com un lluç, loc. Fer-ne una grossa, fer un desbarat.

Fer-li a algú el buit, loc. Ignorar-lo i aïllar-lo en el tracte.

Fer-li a u cosquerelles una cosa, loc. Excitar-lo, crear-li curiositat.

Fer-li a u el caldo gort o gros, loc. Beneficiar voluntària o involuntàriament a un atre.

Fer-li a u els ulls caneletes, loc. Fer-li llanternetes; vore purnes

Fer-li cagar a u una cosa, loc. Fer-li pagar o que li pese a u una cosa. 

Fer-li el flare el chicot a la chicota, loc. local. Se diu del fet de trencar una relació sentimental i l’embrutament posterior de pintura de la porta de casa de la chicota.

Fer-li passar a u més que Sant Agustí té escrit, loc. Fer-li passar molt i generalment coses ingrates. 

Fer-li passar la garrofa (ad algú), loc. Fer-li engolir un mòs. 

Fer-li-la sabatera, en el joc de pilota valenciana es diu quan u dels jugadors o un equip no fa ni un joc en tota la partida. 

Fer-lo a u madur, loc. Magolar-lo, cascar-lo, generalment a colps. 

Fer-ne de les seues, loc. Actuar sense consideració i fent maldat generalment.

Fer-ne de verdes i de madures, loc. Fer de tot, de qualsevol classe. 

Ferrer, ferrer, manyà, manyà,/ tinc ganes de cagar;/ si no cague hui cagaré demà. Se diu per a que els chiquets facen de ventre.

Fer-se a la fanzella d’algú, loc. Adaptar-se a l’opinió d’una atra persona; fer-se molt amic d’algu.

Fer-se a la vora, loc. Apartar-se, fer-se a un costat. 

Fer-se bones bragues, loc. Trau-re li profit a una cosa. 

Fer-se coca una cosa, loc. Desfer-se, trencar-se, destrossar-se. 

Fer-se creus d’una cosa, demostrar admiració per alguna cosa que es veu extraordinària. 

Fer-se d’or, loc. Fer-se molt ric.

Fer-se damunt, no poder contindre la defecació. 

Fer-se de dia, eixir el sol pel matí. 

Fer-se de nit, fer-se fosc, pondre’s el sol. 

Fer-se de penques, loc. No accedir ad allò que es demana. 

Fer-se de senyalar, loc. Distinguir-se, destacar-se singularisar-se entre uns atres o una colectivitat.

Fer-se de ventre , no poder contindre la defecació. 

Fer-se el conte del perdut, loc. Abandonar i deixar de treballar o lluitar en un treball, negoci… per desesperació quan ya no es veu solució o futur i es veu tot perdut.

Fer-se el conte, loc. Fer-se a l’idea, assumir, acceptar una cosa.

Fer-se el desmenjat, loc. Fingir inapetència d’allò que real i efectivament se desija.

Fer-se el llonguis, loc. Fer com qui no sap, veu, entén… quan en realitat sí que ho sap, veu, entén… Desentendre’s d’un tema o assunt. 

Fer-se el minso, loc. Fer-se el tranquil, aparentar tranquilitat.

Fer-se el monyo, loc. Pentinar-se. 

Fer-se fadrí, fer-se major una persona. 

Fer-se ganyir, loc. Tindre paciència i resignar-se.

Fer-se gros, engrossar-se.  

Fer-se l’amo, loc. Apropiar-se indegudament d’alguna cosa. Guanyar-se l’acceptació o confiança dels demés en un lloc o grup. Aplegar al domini d’una situació: No sabia res de vendre coches i en quatre dies s’ha fet l’amo.

Fer-se la boca aigua, loc. Sentir una necessitat molt gran de beure o menjar una cosa per estar molt bona o agradar molt. 

Fer-se la mà, masturbar-se. 

Fer-se la palleta, incomodar-se, disgustar-se, estar irritat.  

Fer-se mereixedor d’una cosa: S’ha guanyat una recompensa. 

Fer-se núvol, cobrir-se el cel de núvols tapant el sol, la lluna o les estreles: De colp i repent se feu núvol i escomençà a ploure. 

Fer-se prim, aprimar-se. 

Fer-se resò, loc. Donar notícia o comentar una cosa.

Fer-se sal i aigua, loc. Suar molt, i també posar-se tou.

Fer-se un carabassí, loc. local. Fartar-se’n de menjar

Fer-se un pam de greix, loc. Gojar en gran mida.

Fer-se un poll de juliol, loc. Amerar-se; banyar-se o chopar-se molt.

Fer-se una coca, loc. Deformar-se per un colp fet en violència. 

Fer-se vore, loc. Exhibir-se, menejar-se per a atraure l’atenció dels demés sobre sí mateix, per interés o vanitat.

Fer-se o banyar-se com una chopa, loc. Banyar-se molt, chopar-se.

Fer-se’n una, loc. coloq. Prendre una copa, beure alguna cosa. 

Fer-se-li a u el fege com una batzola, loc. Danyar-se el fege, fer-se gran o inflamar-se per menjar o beure coses insanes.

Fer-se-li fosc ad algú, loc. Que se li fa complicat solucionar, dessifrar o aclarir una qüestió o superar un obstàcul, maldecap o problema.

Fet d’alfanic, ser d’alfanic o ser un alfanic, loc. Ser una persona molt delicada i fràgil.

Fet i dret, se diu de la persona madura i responsable.

Fiar-se d’ase negre, anar errat o enganyat. 

Ficar ad algú el braç dins de la mànega, loc. Despreciar ad algú

Ficar ad algú en el fanc, loc. Posar ad algú en una situació compromesa, perillosa. 

Ficar cullerada, loc. Manifecejar, intervindre en alguna cosa sense haver-ho requerit ningú.

Ficar el clau per la cabota, loc. Encabotar-se, obstinar-se en coses impossibles. 

Ficar el dit en la boca ad algú, loc. Se diu per a indicar que u no està fava perque si li fiques el dit en la boca segur que mossega. 

Ficar el moc en una cosa, loc. Ficar-se a on no caldria.

Ficar el nas en una cosa, loc. Intervindre en un tema alié

Ficar els dits en la boca, loc. Fer parlar ad algú

Ficar la cullera, loc. Manifecejar, intervindre en alguna cosa sense haver-ho requerit ningú.

Ficar la cullerada, loc. Intervindre en un tema alié.

Ficar lo bordó, loc. ant. Detindre’s o quedar-se en un lloc de manera permanent.

Ficar tota la carn dins de l’olla, loc. Utilisar tots els efectius per a conseguir una cosa. 

Ficar vores ad algú, loc. Posar-li determinis o condicions.

Ficar o fer entrar pels ulls, loc. Fer entendre una cosa ad algú mostrant-li l’evidència. 

Ficar-li-la a u fins al mànec o la mançaneta, loc. Enganyar-lo totalment.  

Ficar-se dins d’un ventre de peix, loc. Amagar-se molt ben amagat.

Ficar-se en un fanc, loc. Posar-se en una situació difícil i complicada. 

Ficar-se en un regat o en un carrer que no trau cap, loc. Posar-se en situacions o temes difícils de resoldre. 

Ficar-se la llengua al cul, loc. Vore’s obligat a callar. 

Ficar-se per un cos d’agulla, ser molt viu i saber buscar-se la vida. 

¡Fica-t’ho pel cul!, loc. vulg. Expressió que indica despreci per alguna cosa que s’ha donat.

Figa molla, home o dòna molt delicat i sense espenta. 

Fil per agulla, loc. De manera detallada: M’ho contà tot fil per agulla. 

Fil per randa, loc. Se diu de coses contades o narrades minuciosament, en molts detalls.

Filar prim, loc. Mirar o tindre en conte fins els més mínims detalls d’una cosa. 

Fins a la mort, loc. Fins al final o per a sempre. 

Fins ací hem arribat, loc. Expressa que no s’està dispost a acceptar o consentir res més.

Fins al moll dels ossos, loc. Fins a lo més íntim.

Fins les morques, loc. Fins a lo més íntim, fins al fondo.

Flac com l’arquet d’un violí, molt flac o prim.

Folla fembra, ant. Prostituta. 

Fòra d’això, fòra de, prescindint de la cosa en qüestió. Equival a excepte, llevat de, tret de: No puc menjar formage, fòra d’això menge de tot. 

Fòra de lloc, cosa dita en un moment que no tocava, de manera inoportuna.

Fòra mida, en gran manera. 

Fòra vila, dialect. A les afores d’una població. 

Foradar el sol, loc. Eixir el sol entre núvols.

Fort com el ferro, loc. Se diu d’una cosa que és molt dura.

Fosc com una gola de llop, loc. Molt fosc; que no s’hi veu. 

Fotre’s una òstia, un bac, una trompada… loc. coloq. Pagar-se una òstia o trompada, caure un bac

Fotre’s alguna cosa de menjar o beure: S’ha fotut un entrepà de botifarres en faves que acaba en Espanya.

Fotut i arrimat al marge, loc. Derrotat, molt malament.

Fregar la bufa ad algú, loc. Donar sabó ad algú, adular-lo, elogiar-lo, afalagar-lo alimentant la seua vanitat.

Fregint i menjant, loc. Tindre els recursos bàsics per a viure al dia, sense possibilitat d’aforrar.

Fregir a lo ramon ramon, loc. Se diu dels vegetals, generalment la ceba, que es sofrigen llaugerament pegant-los unes voltetes al fòc i quedant mig crus.

Fresc com un espàrrec o com una rosa o com una camarroja, loc. Molt fresc o tranquil.

Fugir com el dimoni a la creu, o com un dimoni, o com un rellamp, loc. Fugir en molta rapidea. 

Fugir com el dimoni de la creu, loc. Tindre una gran por, fugir més que a pressa. 

Fugir de la tronada, loc. Anar-se’n d’una discussió forta o baralla. Fugir d’un enfrontament o del perill.

Fugir del fanc i caure en lo tarquim, loc. Passar d’una situació roïn a una atra pijor.

Fugir del fòc i caure dins de les brases, loc. Eixir-se’n d’un perill o problema per a caure en un atre pijor.

Fuig del món i passa a Gorga, loc. Se diu fent burla als habitants de Gorga. 

¡Fuig!, interjecció que equival a lleva’t, aparta’t, ves-te’n: Fuig d’ací i no tornes.

Fum de canyots (o de canyes), loc. Cosa sense importància ni consistència, sense contengut.

Fumar més que un carreter, loc. Fumar molt.

 

G

 

Gastar manco que la bocina d’un avió, loc. Gastar molt poc.

Gat de nau, jove aprenent de grumet.

Gat vell, se diu de qui té experiència i no es deixa enredrar o enganyar en facilitat. 

Gatets i gossets, loc. Tot lo món. 

Gelar la sanc, loc. Impressionar fortament.

Gelat com un rave, loc. Que està gelat, que sent molt de fret en el cos.

Gens ni miqueta, gens.

Gent de bona capa, loc. Gent que té bona situació econòmica. 

Gent de la pota badada, manera satírica de referir-se a les dònes. 

Gent de la vall, gent de carall, se diu per a referir-se als habitants de la Vall d’Uxó.

Gent de mija capa, loc. Gent de no molt bona situació econòmica. 

Girar cap en coa, loc. Girar-se, pegar la volta i anar-se’n o fugir.

Girar de camí, loc. Apartar-se del camí recte.

Girar el cul, loc. Girar-se d’esquenes per desconsideració, indiferència, menyspreu.

Girar els ulls en blanc, loc. Mirar cap amunt sense girar el cap de manera que queda a la vista només el blanc dels ulls. 

Girar en redó, girar pegant mija volta.

Girar full, loc. Passar d’un tema a un atre, deixar estar un tema.

Girar vela, desistir de lo que u pretenia, canviar d’opinió.

Girar (algú) com una calça o calcetí, loc. Canviar d’idees, de plantejaments, d’ideologia, etc

Gitar-se en les gallines, loc. Gitar-se ben enjorn. 

Gorga, París i Roma, loc. Se diu indicant que els habitants de Gorga són presuntuosos.

Gort com un torrelló, loc. Frase utilisada per a referir-se a una persona o animal que està massa gros.

Gota a gota, loc. En cantitats mínimes pero constantment. 

Gràcies a Deu i en bona hora ho diga, loc. Expressa agraïment per alguna cosa. 

Gràcies a Deu que em tire en terra!, i l’amortallaven. Les gràcies se donen una volta ben fart.

Gràcies a Deu, expressió que indica que alguna cosa s’ha produït en normalitat o ha acabat be. 

Gràcies al pardal d’Alcoy, que quan anà a volar, no tenia ales, loc. Se diu per a referir-se a una ajuda que aplega quan ya no cal o que resulta ineficaç. 

Gran res, gran cantitat.

Grat i gràcies, ant. Mostra d’agraïment, reconeiximent o gratitut. 

Groc com la cera, molt groc.

Gros com una foca, una tedesca, un porc… loc. Molt gros.

Grossa com una tedesca, loc. Se diu d’una dòna molt grossa.

Guala terrera, coloq. Excrement humà. 

Guanyar la joya, loc. Guanyar el primer premi, conseguir una cosa digna d’un premi.

Guanyar punts, loc. Adquirir mèrits. 

Guanyar-se el cel, loc. Conseguir en la terra l’entrada en el cel per haver fet algun sacrifici.

Guanyar-se el jornal, treballar dur, en dedicació i entrega. 

Guanyar-se la pataqueta, loc. Guanyar-se el sustent o la vida.

Guanyar-se la vida, treballar per a obtindre beneficis econòmics i materials per a poder viure. 

Guanyar-se les veces, loc. Guanyar-se el sustent o la vida. 

Guardar les espales ad algú, resguardar, cuidar ad algú protegint-lo. 

Guardar per a quan bruny la canya, loc. Guardar per a l’hivern quan no hi ha res en el camp.

Guardar una cosa per a llavor de rave, loc. Irònicament se diu quan no cal guardar una cosa. 

 

H

 

Hacer caras , loc. Se dice cuando se acaba de hacer o de solucionar algo. 

Hacer lecho , hacer polvo, hacer astillas, destrozar. 

Hacer mal ses faenas , loc. ant. Adulterio las mujeres o prostituirse. 

Hacer pala , loc. Se dice cuando no se ha cazado o pescar nada. 

Haver bon o mal tall, loc. Haver o no en abundància. 

Haver de bollit, loc. Se diu davant d’una situació greu, problemàtica, perillosa, desagradable: Mira quin problema t’has creat; és que hi ha de bollit.

Haver de menester Deu i ajuda. Costar o necessitar Deu i ajuda, haver de fer un gran esforç o treball, ser molt difícil. 

Haver dimoni, ant. Estar posseït dels dimonis. // fig. Persona o animal molt temible per la seua audàcia, força, activitat, idees..

Haver grat, ant. Sentir o trobar plaer.

Haver llevat els mocs ad algú, loc. Haver criat ad algú des de chicotet. 

Haver menester o de menester o tindre menester, tindre necessitat. 

Haver més que mosques, loc. Haver molts. 

Haver moros en la costa, loc. Haver un perill o gent que pot escoltar lo que diem o lo que fem quan no volem que se nos escolte o veja.

Haver per a dies i olles, loc. Tindre per a molt de temps. 

Haver per a donar i vendre, loc. Abundar una cosa. 

Haver per a llogar cadires, loc. Ser una cosa digna de vore. 

Haver roba estesa, loc. Se diu quan algú no pot escoltar lo que es diu, generalment chiquets.

Haver segut primer bagassa que bona dòna, loc. Tindre experiència en un tema de manera que no és possible enganyat.

Haver tallat el melic ad algú, loc. Guanyar la voluntat d’algú. 

Haver-ne per al més valent, loc. Se diu davant d’una cosa greu o important

Haver-se de contar, loc. Tindre valor, importar

Home de palla, home sense personalitat, sense voluntat pròpia; també es diu de l’home manipulat per un atre. 

Home de pèl en pit, loc. Home de molt corage, vigorós, robust. 

Home moll, home de caràcter dèbil.

Hòmens, homenets i cadiretes de cagar, loc. Vol dir que hi han hòmens fets, hòmens immadurs, porigosos o fluixos i uns atres hòmens que són com chiquets o cagons.

Hora captada, loc. ant. Hora fixada per a fer alguna cosa. 

Hora de despertada, ant. Hora d’alçar-se de matí. 

Hora de Sol eixit, ant. Moment en que ix el Sol.

Hora del seny ya sonat o hora del seny del lladre, ant. Primera hora de la nit.

Hora del Sol post, ant. Moment en que el Sol se pon.

Hora per hora, ant. En l’últim moment.

Hora tarda, ant. Quan està fent-se fosc o ya és de nit. 

Hui comencem, la fi veem, loc. Se diu a l’escomençar un proyecte llarc.

Hui en dia, loc. En el present, actualment, a hores d’ara. 

Hui escomencem, la fi veem, loc. Se diu a l’escomençar un proyecte llarc.

Hui per hui, loc. En estes condicions, circumstàncies o situació: Hui per hui hi han malalties que no podem curar. 

Huits i nous, i cartes que no lliguen, loc. Se diu de persones o coses que, dins d’un conjunt major, tenen poca influència, importància o valor i no mereixen la nostra atenció. 

Huits i nous, loc. Conjunt de coses vàries i rares o curioses. Sol dir-se d’un grup de persones molt divers. 

 

I

 

I avant, o avant i avant, loc. I s’ha acabat, i punt, i deixa-ho estar, igual té: Encara que és injust, paga i avant. No ho penses més, avant i avant.

I pare vosté de contar, loc. Se diu quan s’acaba d’enumerar una série de coses indicant que ya s’ha acabat.

Ixca lo que ixca, loc. La decisió està presa, vaja be o mal. 

 

J

 

Jaure o dormir en la palla, dormir en la palliça; fig. Estar descuidat. 

Jesús i mulle, i mullava en terra, loc. Espècie d’oració humorística i vulgar que es diu en escomençar a menjar.

Jugar al rest, tornar el saque.

Jugar en dos baralles, loc. Actuar a favor de dos postures diferents i opostes al mateix temps.

Jugar en fòc, loc. Ser imprudent. 

Jugar en palletes, loc. Traure sòrts sobre alguna cosa utilisant palletes. 

Jugar net, loc. Actuar honradament en el joc, jugar sense fer trampes o actuar en un assunt seguint les normes establides i èticament.

Jugar-se el coll, loc. Afirmar o fer una cosa i arriscar-se a que no siga certa o ixca malament. 

 

L-LL

 

L’amo del carchofar, fig. i fam. La persona principal en una qüestió o negoci.

L’any de les tàpenes o tàperes, loc. L’any que no vindrà mai; mai.

L’any del batre; si no enguany a l’atre, loc. Se diu quan una cosa no pot ser ara i no es sap quan podrà ser. 

L’any que ve o any vinent, l’any pròxim o posterior al present. 

L’arrancadora, coloq. Glopet de cassalla que es pren ans d’una menjada festiva i colectiva: Mamprenguérem la torrada de chulles en l’arrancadora.

L’ase d’Arcàdia, va carregat d’or i menja palla.

L’atre món, la vida del més allà o d’ultratomba. 

L’ou vol sal, loc. Indica que hi han coses que necessiten algun alicient o no tenen gràcia

La cançó de la Lileta,loc. Repetir de forma excessiva o insistent una cosa

la cançó de Lileta, que és la de fer la punyeta, loc. Repetir de forma excessiva o insistent una cosa

La copeta de sobretaula, copeta o braseret que es posa damunt de la taula. 

La dòna té el més, té la menstruació. 

La fam me trau a ballar, loc. Se diu quan se patix molta fam o misèria.

La fe salvà a Marta / i no la fusta de la barca, loc. local. Se diu per a destacar el valor de la fe, en referència a una llegenda popular segons la qual Marta sanà gràcies a una fusta falsa de la barca des de la que predicà Jesús.

La figa de la moma, loc. Expressa desacort o sorpresa adversa.

La figa de ta tia, loc. coloq. Indiva oposició o desacort en lo que un atre diu o fa. 

La flor de la joventut, la de la vida, en el millor moment de la joventut o de la vida.

La freixureta del Negre Chinchau, local. Esperit d’un negre al qui dos caçadors se li menjaren la freixura i que ara els busca.

La llei de l’embut, loc. La que és injusta, la que no és igual per a tots. 

La mà esquerra és per a pixar, loc. Se diu als esquerrers per a que utilisen la mà dreta.

La mare que t’ha parit o la mare que et parí o la mare que va. loc. Indica indignació contra algú.

La part del lleó, loc. La part millor o més gran d’una cosa. 

La poma de la discòrdia, se diu de lo que és causa de desacort, discrepància, desavenència..

La primera sòn, temps corresponent a les primeres hores de la nit, quan se fa la primera dormida. La primera sonada. 

La puta mare que parí a un senyoret, loc. vulg. Indica indignació.

La sanc no aplegarà a la mar, loc. Se diu d’una chicoteta lluita o disputa que pareix molt gran pero que lo més segur és que no tinga moltes repercussions. 

La semana dels sèt dijous, loc. La semana que no vindrà mai. 

La sòrt del cancarró, que pensava batre i bateren-lo, loc. Se diu de qui vol enganyar i acaba sent enganyat. 

La terra del che, Valéncia. // s. m. i f. Persona valenciana.

La tocata de l’Olleria, que tocant, tocant, se feu de dia, loc. Se diu d’una festa, un acte o acció que s’allarga massa i pareix que mai acaba.

La vergonya se’l menja, loc. Se diu de qui té molta vergonya. 

Les coses clares i el chocolate espés, loc. Indica que les coses han d’estar clares, a l’igual que el chocolate ha d’estar espés.

Les tantes, indica que és molt tart: Eren les tantes de la nit quan aplegà a casa.

Les últimes bocades, els moviments bucals que fa la persona al morir. 

Les vaques flaques, loc. Época de necessitats, misèria i dificultats.

Les vaques grosses, loc. Época de prosperitat o abundància.

Li agrada més un vagarí que cent retories, loc. Se diu de persones malfaeneres.

ligar caps, loc. Relacionar diferents fets per a aclarir o desentranyar alguna cosa. 

Lladrar a la lluna, loc. Manifestar-se o protestar inútilment contra una persona.

Llàgrimes de cocodril, les que són fingides. 

Llamp el ferixca o llamp el regire, loc. ant. Interjeccions malaint ad algú i desijant que li caiga un rellamp damunt.

Llançar en oblit, ant. loc. Oblidar. // Cosa oblidada

Llançar les campanes al vol, loc. Celebrar per tot lo alt un su­ccés o fet, comunicant-li’l a tot lo món. 

Llançar-se o tirar-se als peus d’algú, loc. Suplicar, agenollar-se davant d’algú per a implorar-li alguna cosa. 

Llarc de dits o d’ungles, loc. Se diu dels lladres. 

Llarc de llengua, que parla massa. 

Llàstima que no et duguen a rodar l’olivera, loc. Se diu a una persona per a dir-li que la consideren estúpida.

Llaurar en arena, loc. Treballar inútilment. 

Llavar-li la cara ad algú, loc. Adular-lo.

Llavar-se les mans, loc. Eludir la responsabilitat. Si fas malament este treball, yo em llave les mans. 

Llebeig, m’alegre quan te veig, loc. Se diu en l’albufera de Valéncia perque en este vent no cal perchar segons la direcció.

Llengua bruta, se diu de qui malparla i diu renecs.

Llepar el cul, loc. vulg. Adular en excés o exageradament.

Llepar la figa, loc. vulg. Adular en excés o exageradament.

Llepar-se els dits o els bigots, loc. Se diu quan ad algú li agrada molt una cosa, generalment de menjar o beure.

Llevar d’aixa, desbastar en l’aixa una fusta

Llevar el fumar, el beure, el dolç...: prohibir estes coses.

Llevar els mocs ad algú, loc. Donar-li guantades. 

Llevar la sòn, fer que les ganes de dormir desapareguen. Preocupar fins al punt de no deixar dormir.

Llevar taula, emportar-se de la taula les coses que s’han usat per a dinar o sopar. 

Llevar una cosa del cap, loc. Llevar-li una idea ad algú.

Llevar-li a u la tapa del cervell, loc. Trencar-li el cràneu. 

Llevar-se anys de damunt, loc. Rejovenir-se per haver-se llevat de damunt una malaltia, preocupació, patiment…

Llevar-se el mòs de la boca per donar-lo ad algú, loc. Donar lo propi a un atre que ho necessita. 

Llevar-se l’espart de l’ala, loc. Llevar-se algú la faena de damunt o escapar-se d’alguna atra cosa excusant-se o posant impediments o parapeus; la locució recorda a les aus que han caigut en la parança de l’espart enviscat i s’escapen llevant-se’l de les ales.

Llevar-se una arruga, loc. Esplayar-se, expansionar-se plaenterament, divertir-se.

Llevar-se una rua de la cara, loc. Divertir-se una volta al cap de les mil.

Lliga el macho, que ve gent d’Elig, loc. Se diu en Guardamar indicant que els elchans no són de fiar.

Lligar a dos caps la botifarra, loc. Manejar dos qüestions o proyectes al mateix temps.

Lligar caps, loc. Aplegar a conclusions relacionant uns fets en uns atres.

Lligar els gossos en llonganices, loc. Gojar de riquees i luxos o estar en benestar. 

Lligat de peus i mans, loc. No poder fer res en un tema. 

Llit d’espines, fig. Situació molt desagradable.

Llit de morts, post en dos pals paralels que la sostenen per a portar la caixa d’un mort al cementeri. 

Llit de roses, fig. Situació molt plaentera. 

Lluç sec i salat, el que es sala i es seca a l’aire. 

Lluent com una espasa, loc. Molt lluent.

Lluir el treball, la faena, el dia... loc. Donar profit el treball, alvançar en la faena, ser un dia profitós.

Lluitar en mà forta, ant. Lluitar en molta intensitat. 

Lo manco o a lo manco, loc. Com a mínim: A lo manco he guanyat huitmil euros. Lo manco he venut dèsset conills. 

Lo mateix és barret blanc que blanc barret, loc. Igual és una cosa que una atra

Lo mateix té ‘pixats’ que ‘orins’, loc. Se diu per a expressar que una cosa pot denominar-se de diferents maneres.

Lo que va davant, va davant, loc. Lo que ya s’ha fet, menjat, begut… ningú nos ho pot llevar.

Lo últim, lo que faltava, lo més extremat.

 

M

 

Mà de sant, loc. Se diu d’un remei efectiu: La camamirla és mà de sant per al mal de pancha. 

Mal afaram, loc. dialect. Chiquet guilopo i inquiet que fa malifetes, no creu i no fa bondat.

Mal d’amor, patiment causat per l’amor insatisfet o excessiu. 

Mal de Sant Llàzer, elefantiasis.

¡Mal grat n’haja!, ant. Expressió que es proferia en senyal d’ira o ràbia contra algú. 

Mal grat o mal son grat, ant. Contra voluntat.

Mal llamp te partixca o mala bomba et caiga, expressions de malaïció.

Mal que be, siga com siga, al cap i a la fi. 

Mal que…, loc. Encara que: Mal que et pese no t’he de saludar.

Mala cabra, se diu d’un chiquet malcregut.

Mala cara, cara de pocs amics o cara de pomes agres, cara de vinagre o cara de gos, la que manifesta mal humor, irritació o enuig. 

Mala endreça, mal clim, mala disposició d’una persona davant d’alguna cosa.

Mala fel, mala intenció, rencor. 

Mala feta, malifeta. 

Mala gana, loc. Desmai.

Mala llet o mala gaita, loc. Malgeni, mala idea o intenció. 

Mala llet, loc. Mal geni.

Mala nit i chica, loc. Se diu referint-se a un assunt o a un negoci, que ademés de costar penes i molt de treball, encara ix malament. 

Males llengües, se diu de les persones que malparlen d’uns i atres.

Males paraules, blasfèmies.

Mamprendre ad algú, bonegar o funyar ad algú: Si suspens, ton pare et mamprendrà. // Pegar o colpejar ad algú.

Mamprendre el camí, loc. Escomençar a caminar o fer un viage. 

Manar a fer una cosa, encomanar que es faça, encarregar-la. 

Manar u més que l’amo, loc. Manar molt.

Manco encara, loc. En menor cantitat o contràriament.

Manco o menys que una figa, no voler o no considerar gens a una persona o cosa: El considera manco que una figa. 

¿Mane o ¿qué mana?, declaració d’una persona disposta a complir les órdens d’una atra; sol dir-se en contestació quan algú nos crida.

Mans d’aranya, mans sense força.

Mare em cague, loc. Indica que una cosa es fa en presses quan no caldria: No podem fer les coses mare em cague, s’han de fer espai i be. 

Màrfega de puces o pucera, persona grossa i pereosa. 

Mariner d’aigua dolça o de terra, coloq. i despect. Home homosexual.

Matar de fam, fer passar ad algú molta fam. 

Matar dos pardals d’un tir, loc. Obtindre dos resultats en una única acció. 

Matar el cuc de l’orella, cridar a l’orella d’algú o ensordir-lo en un soroll molt fort. 

Matar el cuc, loc. Menjar o beure un poc fòra d’hora per a llevar-se la fam o la set.

Matar el fòc, apagar-lo. 

Matar el temps, passar el temps ocupat en alguna distracció: Mentres espere mate el temps llegint. // En el joc, fer-li perdre al contrari una peça o el joc. 

Matar la fam, loc. Llevar la fam en alguna cosa de menjar. 

Matar la gana, loc. Menjar algun aliment frugal abans de l’hora de la menjada forta. 

Matar un color, llevar-li vivea, mitigar-lo.  

Matar una aresta, una punta, etc., descabotar o despuntar l’objecte en la finalitat de llevar-li o suavisar-li la punta. 

Matar-se u per algú, loc. Fer-ho tot per algú. 

Matí, de matí, a les primeres hores del matí o del dia, enjorn, pronte. 

Me cague en dena o en Dénia, loc. Eufemisme, a on se diu dena o Dénia per a no dir Deu. 

Me cague en ya, coloq. Exclamació que mostra desacort, contrarietat…

Me l’aventa i no me la constipa, loc. vulg. Indica total indiferència i despreci: Eixe mec i lo que diga o faça me l’aventa i no me la constipa

¡Mel!, exclamació de disgust, eufemisme de merda. 

¡Mel!, exclamació per a dir que una cosa és molt bona o està molt bona. 

Melic grillat, malnom que els pobles veïns donen als habitants de Moixent.

Menajar els títaros, loc. desus. Guerrejar, combatre.

Menar la roda, fer rodar la roda. 

Menar la sénia, el molí, fer rodar la sénia, el molí. // Remenar, remenejar, moure una cosa d’un lloc a un l’atre.

Menester és que o lo que és menester és que, loc. És necessari que: Menester és que vinga a temps si vol entrar. Lo que és menester és que no nos ploga hui.

Menja i rosega, loc. Indica que u no s’ha de preocupar de res o del tema en qüestió i que ha de callar i anar a la seua. 

Menja més que una revolta de riu, loc. Menja molt. 

Menja rabos de panses i pensaràs, loc. Se diu ad aquell que s’oblida de les coses freqüentment.

Menjar a dos queixos, loc. Menjar molt i en rapidea. fig. Beneficiar-se de dos coses a l’hora.

Menjar a fonades, loc. Menjar poc i de tant en tant.

Menjar a mòs redó, loc. Menjar en ímpetu, força i pegant mossos grans. 

Menjar aleluyes, loc. No menjar res, passar de l’aire. 

Menjar bovina, loc. Estar embovat,Ser molt estúpit.

Menjar cervellets de canari flauta, loc. Se diu de qui és molt delicat en el menjar i molt escrupulós.

Menjar com un llop, loc. Menjar molt.

Menjar com un pardalet, loc. Menjar poc. 

Menjar com un porc, loc. Menjar en excés o sense modals. 

Menjar de calent, loc. Menjar coses cuinades i no menjar qualsevol cosa. 

Menjar de valent, loc. Menjar molt. 

Menjar en els ulls ad algú o alguna cosa, loc. Mirar en ànsia, desig, cobea.

Menjar en els ulls, loc. Voler menjar-se alguna cosa pel seu aspecte. 

Menjar manco que un pardalet, loc. Menjar molt poc. 

Menjar manco que un titit, loc. Menjar molt poc. 

Menjar més en els ulls que en la boca, loc. Se diu de qui demana molt de menjar pero no menja molt. 

Menjar més que la cangrena, loc. Menjar molt.

Menjar més que la cuca en un alfals, loc. Menjar molt. 

Menjar més que una revolta de riu, loc. Menjar molt.

Menjar olla de cabró, loc. Viure a costa d’una atra persona barat a servicis deshonests.

Menjar pels ulls, loc. Despertar-se l’apetit quan el menjar té un bon aspecte extern, pensant que es menjarà més de lo que en realitat se pot.

Menjar penques en sucre, loc. Ser de casa rica.

Menjar u més que el cuc solitari, loc. Menjar molt. 

Menjar a mòs redó, loc. Menjar en voracitat.

Menjar-se a algú pels garrons, per un garró o per un costat, loc. Causar-li gran despesa o apoderar-se d’algú.

Menjar-se a besos, loc. Donar molts besos. 

Menjar-se a Crist o un Sant Crist pels peus, loc. Menjar molt.

Menjar-se cru ad algú, en sentit figurat o hiperbòlic, matar ad algú. 

Menjar-se el pa d’algú o en alguna casa, loc. Ser familiar o estar mantengut per algú. 

Menjar-se el pa dels jóvens, loc. Viure un vell mantengut per algú, sense treballar, a les costelles d’un atre

Menjar-se els ferros de la presó, loc. Menjar-s’ho tot. 

Menjar-se en els ulls, loc. Mirar a una persona o una cosa de manera fixa, mostrant desig o interés. 

Menjar-se l’olla ans de coure’s, loc. Se diu quan una dòna es casa embarassada.

Menjar-se la merda ad algú, loc. Estar o viure en una casa o entorn molt brut: Si yo no netejara esta casa tots los dies, se vos menjaria la merda

Menjar-se les ferradures d’un cavall, loc. Menjar-s’ho tot. 

Menjar-se part i la dels atres, loc. Menjar-s’ho tot. 

Menjar-se una cosa o ad algú pels garrons, loc. Se diu quan u té molta fam o quan algú pot apoderar-se d’un atre sobradament: Tinc tanta fam que em menjaria un bou pels garrons. L’atre equit està molt ben entrenat i se vos va a menjar pels garrons.

Menjar-se uns als atres, loc. Barallar-se. 

Menjar-se’l a u les ganes de no fer res, loc. Ser un gos malfaener. 

Menjar-se-les folgades, loc. Obtindre les coses en facilitat.

Mentir més que la gasseta, loc. Mentir molt.

Mentir per la gola, ant. Mentir de forma evident i notòria.

Merda de lloca pudenta, exclamació davant d’una adversitat. 

¡Merda!, exclamació davant d’una adversitat. 

Meréixer una albarda, loc. Ser molt ignorant

Més a soles que un junc, loc. Completament a soles: Se n’anaren tots i es quedà més a soles que un junc.

Més amarc que la quina, loc. Molt amarc

Més amarc que una gerepiga, se diu de lo que és molt amarc.

Més antic que l’arna, que l’anar a peu o que les calces de traveta, loc. Molt antic. 

Més be, loc. Adversativa: Més be gran que chicotet

Més blanc que la llet, loc. Molt blanc.

Més calent o coent que un all, loc. coloq. Estar molt dolgut. 

Més cara és una mortalla, loc. Se diu quan algú diu que una cosa és cara.

Més clar que l’aigua d’escurar, loc. Que no és tan clar com pareix, si no tot lo contrari, difícil d’entendre. 

Més clar que l’aigua, loc. Que s’entén perfectament.

Més coent que un all, loc. Molt coent o irritat i també molt dolgut.

Més coent que un rave, loc. Se diu d’algú que està molt molest o enujat.

Més content que un gat en un lleu, loc. Molt content, orgullós o satisfet.

Més content, alegre, pagat… que el món, loc. Molt content, alegre, pagat… 

Més coses que la mar trau a les arenes, loc. Moltes coses. 

Més curt que la mànega d’un jupetí, loc. Ser molt curt.

Més dret que un fus o dret com un fus, loc. Estar dret (físicament) o en rectitut moral.

Més eixut que una serva o que l’espart, loc. Molt reservat o curt de paraules.

Més fets i manco cançons, loc. Se diu demanant que es facen més coses de les que es diuen fer. 

Més flac que un canyot criat a l’ombra, se diu de persones molt primes o flaques i famolenques.

Més fret que (o fret com) la neu, el marbre, un rave…, loc. Molt fret.

Més gelat que un rave, loc. Se diu d’una cosa que està molt freda o quan u està molt gelat.

Més llauger que una palla, loc. Molt llauger, àgil o veloç. // fig. Que actua fàcilment. // fig. Inconstant, carent de serietat. 

Més moll que una figa, loc. Massa delicat, sense ànim o energies de fer res. 

Més negre que la fosca, que un perol o que el carbó, loc. Molt negre o fosc. 

Més net que Sant Paulí, loc. local. Sense diners.

Més net que una saliva o més net que un sorell, loc. Molt net. 

Més o manco, loc. Aproximadament.

Més pagat que un gat en un lleu, loc. Molt pagat o content. 

Mes pelat que Carracuca, loc. Se diu d’una persona que ha perdut tots els seus diners o bens. 

Més pronte que canta un gall, loc. Molt ràpidament.

Més que més, ant. En més motiu, sobretot.

Més se pergué en Almansa, loc. Se diu en la pretensió de consolar quan s’ha tengut una gran pèrdua. 

Més se pergué en la guerra de Cuba, loc. Se diu en la pretensió de consolar quan s’ha tengut una gran pèrdua. 

Més sério que un cocot, loc. Molt sério.

Més tòrt que una corbella, loc. Molt tòrt. 

Més val caure en gràcia que ser graciós, loc. Agradar

Més vell que Carracuca. Més cremat que Carracuca. Més pelat que Carracuca. Més perdut que Carracuca. Passar més fret o més fam que Carracuca…

Més vell que Matusalem, que l’anar a peu, que la picor, que un camp, que un garrofer, que les baranes del riu (en referència a les baranes del caixer del riu Túria al seu pas per la ciutat de Valéncia) o que els chorrets (esta última locució es diu en Elig referint-se als partidors del sistema de rec), loc. Se diu d’una persona o cosa molt vella. 

Més vert que un colombro, loc. Molt vert.

Més vert que un gínjol, loc. Molt vert. Se diu de fruites i hortalices que encara no estan madures. 

Més viu que la fam, loc. Se diu de la persona d’enteniment molt despert o gran capacitat de comprensió.

Més viu que una serp, loc. Se diu de la persona d’enteniment molt despert o gran capacitat de comprensió.

Mesureta plena, i caramullet, loc. Més de la mesura normal.

Metre veixigues per llanternes, loc. ant. Entendre una cosa per una atra

Mig món, moltíssima gent. 

Mig mort, casi sense vida.

Mija llengua, que no pronuncia be les paraules, que no sap parlar be del tot: El menut en la seua mija llengua digué lo que volia. 

Mijarmut i quatre onces, loc. Se sol dir quan algú utilisa el castellanisme entonces.

Mijos conills, els que són encara tendres. 

Mil o més de mil nugadets o penjadets en un fil, loc. Sol dir-se quan se diu esta cantitat d’alguna cosa: De cançons en tinc mil nugadetes en un fil. 

Millor dit, dir-ho d’una manera més exacta; és una expressió correctiva.

Miqueta a miqueta, loc. Poc a poc. 

Miqueta a miqueta, loc. Poc a poc. // ant. Molla o molleta de pa.

Miquetes, persona sense corage.

Mira tu si el diable té cara de porc!, exclamació d’estranyea en la qual se protesta d’una cosa mal feta.

¡Mira!, ¡Che mira!, ¡Mira tu!, Mira això!, ¡Mira tu si el diable té cara de porc!, exclamacions de sorpresa, estranyea o protesta. 

Mirar a algú per damunt del muscle, loc. Tractar en superioritat, en despreci ad alguna persona. 

Mirar contra el govern, loc. Visquejar.

Mirar de dalt a baix, loc. Mirar indiscretament en despreci o superioritat.

Mirar de mal ull o en mals ulls, loc. Mirar a una persona o una cosa en antipatia i desafecte. 

Mirar de reüll, loc. Mirar cara a un costat sense girar el cap; mirar degaidó o de garbí. // fig. Mirar en recel i desconfiança.

Mirar en bons ulls, loc. Mirar a una persona o una cosa en afecte, en simpatia, de manera carinyosa. 

Mirar o estar en el plat i en les tallades, loc. Prestar atenció a dos coses o a dos aspectes diferents al mateix temps.

Mirar-se el melic, loc. No vore més allà, no tindre visió del món o de futur. 

Mocar-se en la mànega, loc. Ser un trompellot o curt d’enteniment.

Monyo de pataca o pataqueta, el que es fa en un huit central i trenes que el circumden. 

Morir com a chinches, loc. Morir en gran cantitat.

Morir com a mosques, loc. Morir una multitut.

Morir com un gos, loc. Morir a soles o de mala manera. 

Morir com un gos, loc. Morir sense rebre els sacraments o atenció.

Morir de desgràcia, morir d’accident. // Hiperbòlicament, estar en un punt extrem de desig, de goig, de patiment, etc.

Morir fins l’apuntador, loc. Se diu d’una obra de teatre o película a on mor molta gent

Morir-se cara a la paret, loc. Morir a soles, com un gos.

Morir-se d’enveja, sentir enveja infinita. // Per extensió, de­sig de tindre lo que posseïxen uns atres. 

Morir-se de fam, morir per falta d’aliments o patir fam extrema per la falta d’aliments necessaris per a viure. 

Morir-se de pena i malícia, loc. Morir de pena i resentiment.

Morir-se de pena, de vergonya, de calor, de set, de fam, d’enveja, d’amor, etc., patir o sentir extremadament alguns d’estos sentiments, sensacions, passions…

Morir-se de riure, riure molt i en ganes. 

Morir-se per algú, estar locament enamorat d’algú. 

Morir-se o anar-se’n en la creu dels albats, loc. Se diu dels chiquets que moren albats i se’ls amortalla de blanc, en ataüt i creu blanca també.

Mort de fam, persona que li falten les coses necessàries per a viure. També equival a famolenc. 

Mort i pelat, loc. Se diu de coses que es fan ràpidament, generalment una darrere de l’atra: Ha vist el coche i, mort i pelat, l’ha comprat sense pensar-ho dos voltes. 

Mort reconeguda, ant. Mort esperada, no repentina. 

Mossegar-se la llengua,reprimir les ganes de parlar.

Mostrar les dents a algú, loc. Intimidar, desafiar ad algú.

Mostrar o ensenyar les dents, loc. En alguns animals, obrir la boca deixant vore les dents de manera amenaçant, per extensió, en les persones, fer mala cara, adoptar una actitut agressiva o amenaçadora. 

Moure un cantalar, loc. Provocar o donar a conéixer un escàndal.

Mudar el joc, canviar d’estratègia, de tàctica, de procediment. 

Mudar el treu, loc. Mudar de procediment, girar vela.

Mudar o canviar de mans una cosa, canviar de propietari. 

Mudat com un margalló, loc. Anar molt ben vestit.

Mut i a la dacsa, loc. Se diu indicant que encara que algú proteste o pose impediments s’ha de seguir treballant o fent lo que u creu que s’ha de fer o lo que vol fer. 

Mut i Callosa, expressió per a impondre silenci. Sol dir-se: Mut i Callosa / que ve la rabosa / i se t’endurà / a tu i a ton germà.

 

N

 

N’hi ha per a contar-li-ho al pare retor!, loc. Se diu davant d’una cosa gran o increible. 

Nadar com un peix, loc. Ser bon nadador, nadar molt be. 

Nadar entre dos aigües, loc. Actuar de manera cauta o hàbil sense implicar-se en una o atra tendència, corrent, ideologia, etc. 

Nadar i guardar la roba, loc. Fer una cosa complicada o perillosa assegurant-se primer.

Nàixer en camiseta, loc. Nàixer en serró o en la bossa formada per membranes que volten el feto. Se creu que les persones que naixen en camiseta o serró tenen sòrt en la vida i poden curar de gràcia o ser sanadors.

Nano petano, cloq. Chiquet, cagó. 

Necessitar una cosa com el pa que es menja, loc. Tindre necessitat imperiosa d’una cosa.

Negre com gola de llop, loc. Molt obscur. 

Negre de fum, follí negre que s’arreplega de la combustió de matèries resinoses i que s’usa en la fabricació d’algunes tintes. 

Net com una patena, loc. Molt net. 

Netejar les bojaques, loc. Furtar lo que u du en les bojaques.

Ni Crist, loc. coloq. Absolutament ningú.

Ni ensomiar-ho, loc. Ni pensar-ho.

Ni gota, gens en absolut. 

Ni grat ni gràcies, ant. loc. No ho agraïxc gens ni miqueta. 

Ni la mare que el parí, loc. Ningú en absolut: No el coneixerà ni la mare que el parí.

Ni manat a fer d’encàrrec, loc. Idòneu, com anell al dit, que s’adapta be o perfectament… 

Ni més ni manco, loc. Exactament. 

Ni més ni menys, exactament, just. 

Ni per espillera, loc. De cap de manera: Això no ho trobaràs ni per espillera.

¡Ni per pensament!, loc. Se diu en sentit negatiu, equivalent a de cap manera. 

Ni piula ni maula, loc. Se diu d’una persona que no pren part en res i passa desapercebuda.

Ni traça ni maça, loc. Ni figura ni aparència.

Ni un gra, loc. Gens ni miqueta

Ni un pèl, gens ni miqueta.

Ni un punt ni una hora, ant. loc. Mai, en cap de moment

Ni una ànima, loc. Ningú: No acodí ni una ànima al teatre. 

Nineta de l’ull, la pupila

Nit de cap d’any, última nit de l’any. 

Nit de gossos, nit molt mala, en que es patix molt. 

Nit de Nadal, la nit del vintiquatre de decembre. 

No admetre o no escoltar raons, no voler escoltar els consells o arguments d’algú. 

No aforrar-se, no aforrar-se-les o no aforrar-se-la per ningú o en ningú, loc. No tindre mirament i fer o dir una cosa que pot ferir ad algú o faltar-li al respecte; no callar-se per ningú, no donar la cara per ningú.

No aguantar puces de ningú, loc. No tolerar burles ni ofenses de ningú. 

No alçar ni pols ni remolí, loc. Fer una cosa en tota discreció, sense escandalisar, o passar un fet desapercebut, sense pena ni glòria. 

No aparéixer ni mort ni viu, loc. Estar desaparegut. 

No aplegar a calfar la cadira, loc. Fer una visita curta, estar en un lloc poc de temps. 

No aplegar a l’altar o a rams de beneir, loc. No conseguir que una cosa acabe be.

No aplegar-li a u a la sola de la sabata, loc. Ser molt inferior en algun aspecte.

No arribar a terme, loc. No aplegar o arribar a fer-se una cosa. 

No arribar la sanc al riu, loc. Indica que les conseqüències d’un fet no seran massa greus o que el desenllaç no serà dramàtic. 

No baixar-se’n del burro, loc. coloq. No voler canviar d’opinió, obstinar-se en una cosa.

No cabre dins del cap o en el cap, loc. No ser comprensible, de difícil explicació.

No cabre el cor en el pit, ser tot cor, ser tot bondat. 

No cabre en la pell, loc. Estar molt satisfet

No cabre en sí mateix, loc. Estar en un punt en que és difícil no dir coses o idees que no tenen perque dir-se.

No cabre ni una agulla, loc. Estar un lloc ple, generalment de gent: En el teatre no cabia ni una agulla de lo ple que estava. 

No cabre u en la pell, loc. Estar excessivament gros; fig. Omplir-se de satisfacció. 

No cabre una cosa dins del cap, loc. Se diu d’una cosa que no es pot comprendre. 

No cagues tan alt, loc. Se diu al que utilisa la blasfèmia me cague en Deu. 

No cal dir, loc. Per a introduir una frase que no oferix cap de dubte per a ningú: No cal dir que açò ha de quedar entre nosatres. 

No calfar la cadira de ningú, loc. No visitar a ningú. No assentar-se en una casa.

No cauràs en el plat, se diu donant permís ad algú per a que entre en el menjador mentres s’està menjant.

No caure en sac foradat, loc. No deixar de costat una cosa, no deixar de tindre-la en conte. 

No caure una cosa en terra, loc. Se diu de comentaris, advertències, afirmacions o amenaces dels que es fa cas i es tenen en conte, actuant en conseqüència.

No caure-li a u la casa damunt, loc. No parar mai en casa.

No chistar ni mistar, loc. No dir res, no dir ni chut ni carabassut.

No conéixer u ni a son pare, loc. Parlant de diners o negocis, ser inflexible. 

No creix cap riu en aigua clara, loc. Indica que totes les coses extraordinàries o violentes tenen un orige fosc.

No deixar ad algú a sol ni a ombra, loc. No apartar-se mai d’algú, anar sempre en eixa persona.

No deixar capa ni mantell, loc. ant. Furtar-ho tot.

No deixar fil eixut, loc. Arramblar en tot, no deixar estaca en paret; malparlar de tots o de tot lo roïn d’algú.

No deixar passar ni una, loc. Estar molt atent en tot moment sense deixar passar ni una ocasió, oportunitat, falta, erro…

No deixar perdre res, aprofitar-ho tot. 

No deixar títaro en canya, loc. Criticar a tots. Desfer o acabar en tots els membres d’un colectiu de persones o organisació.

No deixar viure ad algú, molestar a seguit o contínuament. 

No deixar viure, loc. Molestar ad algú o ser-li causa d’angoixa o preocupacions. 

No deixar o no quedar ni pollegó, loc. No deixar o quedar res o ningú en absolut.

No deixar o no quedar pedra damunt pedra, loc. Quedar totalment assolada una ciutat, edifici

No deixar-se una cosa de la garra, loc. Estar pendent d’una cosa, estar atent ad ella sense perdre-la de vista o deixar d’atendre-la.

No demanar pa o no menjar pa, loc. No ser costós, no costar diners, no produir despeses. 

No deure un diner a ningú, loc. Tindre pagats tots els deutes, viure dels bens propis sense necessitar amprar diners a ningú. 

No dir “esta boca és meua”, loc. No parlar o intervindre en una conversació. 

No dir “pruna” o no dir ni “pruna”, loc. No parlar gens, no obrir la boca.

No dir a u ni gos que fas ahí, loc. No dir-li res, no fer gens de cas ad algú.

No dir ni chut ni carabassut, loc. No dir res, no parlar. 

No dir ni mut, loc. No dir res, no parlar. 

No dir ni pruna, loc. No dir res, no parlar. 

No dir paraula, loc. No dir res, no parlar gens. 

No dir una paraula més alta que l’atra, loc. Parlar correctament. 

No dir-li a u ni gos qué fas ahí, loc. No dir-li a u res, no fer-li gens de cas. 

No donar-se res, loc. ant. No preocupar-se.

No durar una rosada o ni una rosada, loc. Durar molt poc.

No eixir-se’n l’animeta per la ferida, loc. Se diu quan u es fa una ferida sense importància, significant que d’això no es va a morir.

No em vingues en gaites, loc. No em vingues en romanços, embolics, excuses..

No en vullc…, ¡mijarmut a coromull!, loc. Se diu quan algú aparenta no voler una cosa i en realitat la desija molt. 

No entendre palota, loc. No entendre res d’alguna cosa.

No entendre una paraula, loc. No entendre res de lo que es diu o es llig. 

No entrar de dents cap a dins, loc. Desagradar, repugnar.

No és tan fer el lleó com el pinten, loc. No és tant com diuen, creuen o pareix. 

No escomencem, loc. Se diu com a protesta quan alguna cosa escomença a anar malament.

No estan tots en Jesús, loc. Se diu quan nos topetem en algun foll solt, indicant que no estan tots tancats en el manicomi de Jesús. És una manera de dir que u està foll. 

No estar el forn per a rosques, loc. No estar una persona preparada per a aguantar bromes, problemes o molèsties.

No estar en son seny, loc. ant. Estar pertorbat mentalment.

No estar per a cançons, no estar per a romanços, històries…, expressa la no disposició a fer lo que es propon. 

No estar per a contes, loc. No voler atendre o fer coses que no interessa o que no es poden fer. 

No et fies dels hòmens als qui les gallines els puguen picar el cul, loc. Aconsella no fiar-se dels hòmens baixets.

No faltaria més o això faltava, exclamació per a negar una suposició.

No fer botiges ni cànters, loc. Se diu quan se parla de forma correcta i fluïda.

No fer gens de gràcia o fer molt poca gràcia o no trobar la gràcia a una cosa, loc. Resultar desagradable, molest o del mal gust.

No fer més que menjar i beure, loc. Treballar molt poquet. 

No fer ni alt ni baix, loc. No mostrar cap d’alteració davant d’un fet o cosa, mostrar-se impassible, impertorbable.

No fer res a dretes, loc. No fer res correcte o be. 

No fer res de bo, loc. No fer res que valga la pena o siga de profit.

No fer una cosa per ningun diner del món, loc. Estar decidit a no fer-la, inclús per molt bones que siguen les condicions. 

No fer-ne una bona, loc. Fer sempre coses roïnes per als demés. 

No fer-se algun diner de be, loc. Llastimar-se.

No ficar-se en bucs, loc. No clavar-se en aquelles coses que no són de l’incumbència d’algú.

No florir-se-li una cosa a algú, loc. No saber guardar o callar una cosa.

No fotam!, loc. Expressió que manifesta un avís davant una hipotètica molèstia, engany, perill, erro, etc. // Molestar, importunar: No paren de fotre fent soroll per la nit. 

No guanyar-se el pa que es menja, loc. No tindre molts ingressos, no treballar prou per a guanyar-se u la vida. 

No haver cames, loc. No apoderar-se d’una situació o davant d’una urgència. 

No haver eixit de l’ou, loc. Ser molt jove o inexpert.

No haver eixit mai del fum de l’olla, loc. No haver eixit de sa casa o del seu poble, no haver viajat

No haver pa partit, loc. No haver motiu de discòrdia, existir unanimitat en un acort. 

No haver per ad algú rei ni roc, loc. No respectar ni obedir una persona a ningú.

No haver rua en una cosa, loc. No haver problema, inconvenients o complicacions. 

No haver trencat mai un plat, loc. Ser inocent o ser bona persona. 

No haver vist mai culs en finestra, loc. Sorprendre’s per coses habituals, esglayarr-se per tot. 

No hi ha qui ho entenga, que no té explicació. 

No hi han mans, loc. No poder-se apoderar d’una cosa. 

No ho mane Deu, loc. Se diu davant d’una cosa que u no vol fer o no vol que passe de cap manera.

No importa un ardit, loc. No importar gens.

No importar un grill, loc. No importar gens ni miqueta.

No li fa, loc. No importa: Si no li fa, ho farem sense ell.

No li’n cap més, loc. Se diu davant d’una cosa perfecta que dificilment pot ser millor.

No llavar cap que no ixca tinyós, loc. Tindre mala sòrt en tot.

No llevar els ulls de damunt, loc. No parar de mirar ad alguna persona o cosa, vigilar-la en tot moment. 

No menejar un dit per algú o alguna cosa, loc. No fer absolutament res per algú o alguna cosa. 

No menjar ni deixar menjar, loc. No aprofitar ni deixar aprofitar a uns atres alguna cosa.

No menjar per no cagar, loc. Ser molt avar o gorromí. 

No menjar-se el pa debades, loc. No viure a costa d’una atra persona, guanyar-se u la vida. 

No menys, encara.

No mirar de cara, loc. No saludar a algú per no caure’s be o dur-se malament. 

No mirar pèl o sense mirar pèl, loc. Sense fer distinció o sense miraments: Fes be sense mirar pèl. 

No mirar, o guardar, dret ni envés, loc. ant. No tindre cap de mirament ni respecte.

No mocar-se en la mànega, loc. Gastar generosament. No ser manco que un atre.

No moure pols ni remolí, loc. Actuar pacíficament, silenciosament, sense fer soroll ni crear problemes.

No moure un dit, loc. No fer absolutament res.

No moure un peu, loc. No actuar, no tindre llibertat d’acció. 

No papar-ne una, loc. No entendre ni una paraula.

No parar en torreta, loc. No estar mai quet, anar sempre d’un lloc a un atre.

no parar-se en borumballa.ir al grano

No parar-se en palletes, loc. No entretindre’s o perdre el temps en coses insignificants o accessòries i anar al gra o a lo important.

No parar-se-li a u les mosques, loc. No estar quet, no parar mai fent faena o coses. 

No passar el temps per ad algú, loc. Se diu de qui no pareix envellir. 

No passar pel pensament, loc. No pensar-ho, no tindre ninguna idea sobre l’assunt. 

No pegar patada bona, loc. No encertar-ne ni una.

No pegar-ne cap en terrer, loc. No encertar en res.

No pegar-ne ni una en el clau, loc. No encertar ni en una ocasió. 

No perdre l’acomodo, loc. No perdre res. 

No perdre punt, loc. ant., No parar, no detindre’s, no interrompre una acció pròpia. 

No pintar fava, loc. No importar una persona, no tindre capacitat de decisió, no representar a ningú ni poder opinar, no tindre pes.

No pintar res, loc. No importar una persona, no tindre capacitat de decisió, no representar a ningú ni poder opinar, no tindre pes.

No piular, no dir res, no parlar gens. 

No plora el penitent i plora el teatí, loc. Se diu de qui aparenta més dolor que aquell que ha patit el fet dolorós.

No plourà d’eixa tronada, loc. Se diu per a expressar serenitat o calma respecte al desenllaç d’una cosa que pareix arriscada o perillosa

No poder dir ni fava, loc. Estar desautorisat a parlar o cohibit per algú.

No poder donar coll, loc. No poder atendre una cosa adequadament. 

No poder eixir al carrer, loc. Tindre dificultats per estar buscat, perseguit, mal vist…

No poder en la seua ànima, loc. No tindre forces per a sostindre’s, aguantar-se, etc.

No poder ganyir, no poder traure la veu per estar afònic o ronc.

No poder vore ad algú o no poder vore ad algú ni en pintura, loc. Indica l’entema que es té cap a un atre.

No poder-se valdre, loc. Estar incapacitat físicament per a obrar. 

No posar els peus en un lloc, loc. No anar mai ad eixe lloc 

No posar ficaci, no parar atenció.

No quedar ad algú sanc en les bojaques,loc. Quedar-se deprimit.

No quedar ni per a llavor, loc. No quedar res d’una cosa, ni per a mostra, ni un.

No quedarà per a llavor, loc. Se diu indicant que morirà com tots. 

No res manco o no res menys, loc. ant. També, igualment o no obstant. 

No res, absència de tot, cosa insignificant.

No res, no res, dos cebetes i tres diners, se diu per a expressar que una cosa és insignificant. 

No saber a on ficar-se, loc. No saber a on amagar-se. 

No saber a on penja u el cresol, loc. No saber a on para o a on està algú: Fa temps que no veig a Quelo ni sé a on penja el cresol. 

No saber a on pondre l’ou, loc. No saber a un posar-se, situar-se o aposentar-se.

No saber a on tenen la mà dreta, loc. Ser molt ignorant o inútil, estar desorientat. 

No saber a quin sant encomanar-se, loc. Quedar-se sense saber qué fer. 

No saber a quina paret toca, loc. No saber cóm resoldre una qüestió, una situació apurada. 

No saber algú lo que es diu, loc. No raonar be, no tindre trellat: Eixe no té be el cap, no sap lo que es diu. 

No saber fregir un ou, loc. Tindre poca destrea en la cuina; no saber cuinar. 

No saber lo que és pa de dolor, loc. No saber lo que és patir de veritat. 

No saber més que una cançó o no saber una atra cançó, loc. Se diu quan se repetix d’una mateixa cosa per falta de noves aportacions. 

No saber ni la do, loc. Mús. No saber ni lo més fonamental del solfeig.

No saber ni senyar-se, loc. Ser molt bovo, curt d’enteniment.

No saber ni un mòs d’una cosa, loc. No saber res d’eixa cosa.

No saber palota, loc. No saber res.

No saber quants dits té en la mà, loc. Ser curt d’enteniment o molt ignorant. 

No saber quants dits té la mà, o no saber fer la o en un canut, loc. Ser molt ignorant, no tindre estudis o cultura.

No saber qué es magenca, loc. No saber lo que es diu una persona.

No saber traure la lloca d’un favar, loc. No saber fer res, ser un inútil.

No saber u a on té la mà dreta, loc. No saber res. 

No saber un mòs, loc. No saber res: D’astronomia no sabia un mòs.

No ser bo per a Deu ni per al dimoni, no servir per a res.

No ser bo per a dur llum a una presó, loc. No servir per a res. 

No ser d’este món, ser molt estrany o despreocupat per les coses terrenals.

No ser de fusta, loc. Tindre sentiments, ser sensible.

No ser el millor gra de la taleca, loc. No ser algú massa bo.

No ser ni carn ni peix, loc. No tindre una opinió definida, no decantar-se per cap d’opció. 

No ser pagat en diners o No poder-se comprar en diners, loc. Se diu quan una cosa és molt bona i escassa, no es troba per ningun lloc o és impagable. 

No ser res de l’atre món, loc. No ser res especial o extraordinari.

No ser sant de la devoció d’algú, loc. No caure-li be ad algú. 

No ser suficient per a descalçar ad algú el tapí esquerre, loc. No aplegar al nivell d’un atre.

No ser u de pedra, loc. Tindre sentiments.

No serà tant com diuen, loc. Indica que s’està exagerant sobre alguna cosa.

No socarrar-se l’arròs ad algú, loc. No tindre pressa, ser una persona lenta.

No t’ho pergues, loc. No ho deixes passar o para atenció.

No tindre a on caure’s mort, loc. Trobar-se en la misèria, ser molt pobre.

No tindre adreç per a res, loc. No tindre bona traça o no tindre ninguna habilitat.

No tindre ànima, loc. Ser una persona molt roïna. 

No tindre cap ni centener, loc. No poder desfer un embolic o superar les dificultats.

No tindre cap ni peus, loc. No tindre sentit una cosa. 

No tindre cara, loc. Tindre vergonya de fer una cosa.

No tindre casa ni fogaça, loc. No tindre casa ni res.

No tindre cor, loc. Ser insensible, no tindre sentiments.

No tindre dos diners per a fer cantar a un cego, loc. Ser molt pobre, no tindre diners.

No tindre dos dits de front, loc. Ser molt curt d’enteniment o obrar sense trellat, irracionalment. 

No tindre més que el sol que pega a la cara, loc. Ser molt pobre, no tindre res.

No tindre més que la capa al muscle, loc. No tindre per a subsistir. 

No tindre ni ofici ni benefici, loc. No tindre professió o ocupació ni ingressos per a viure.

No tindre ni per a una dent, loc. Tindre poc per a menjar

No tindre ningun cul que arrapar, loc. Estar ociós, desficiós, estar desocupat.

No tindre ofici ni benefici, loc. No tindre ni treball ni rendes

No tindre paraula o tindre poca paraula, loc. Ser una persona que no complix lo que diu.

No tindre paraules, loc. Quedar-se boquiobert, sense poder expressar-se. 

No tindre pèls en la llengua, loc. Parlar clar, no tindre temor en dir les coses com són. 

No tindre per a menjar, loc. Patir pobrea, no tindre lo més bàsic per a viure

No tindre per a on agarrar-lo, loc. No tindre res de bo, ser roïn, de mala calitat.

No tindre prou mans, no donar abast, tindre molt de treball. 

No tindre res seu, ser molt generós o malgastador. 

No tindre suc ni muc.que significa sense substància, dessubstanciat, de poc de valor.

No tindre temps ni d’anar a pixar, loc. Tindre molt faena, estar molt ocupat. 

No tindre trellat, loc. No tindre sentit o no tindre coneiximent.

No tindre treues, loc. No tindre temps de fer una cosa

No tindre u correja, loc. No saber dominar-se, no tindre paciència o aguant.

No tindre u més que la pell i els ossos o estar en la pell i els ossos, loc. Estar prim en extrem. 

No tindre ulls en que puga mirar ad algú, loc. ant. No poder engolir a algú, tindre-li animadversió. 

No tindre un clau, loc. Ser molt pobre. 

No tindre un pèl de fava, lleig, agraït… loc. No tindre ni lo més mínim d’una d’eixes qualitats o característiques. 

No tindre un qüe, loc. No tindre diners, ser molt pobre. 

No tindre un sacre, loc. No tindre capital, ser molt pobre.

No tindre una aguileta, no tindre diners. Vulgarment se diu aileta.

No tindre vergonya ni conéixer-la, loc. No tindre gens de vergonya. // Pudor o timidea per ser observat o examinat: Té vergonya de ballar en públic.

No tindre-les totes, loc. No estar segur sobre alguna cosa que ha d’acontényer. 

No tirar-ne una en el solc, loc. No encertar ni una.

No tocar els peus en terra, loc. Estar en l’inòpia, no ser conscient de la realitat. 

No tocar la roba el cos, loc. Tindre molta angoixa o temor. 

No tocar un pèl de roba ad algú, no ofendre’l, ni perjudicar-lo, ni agredir-lo. 

No tocar ad algú pèl en tafarra, loc. Tindre por per algun perill. 

No tots els burros són parts, loc. Vol dir que cada persona té un caràcter, en les seues virtuts i defectes, que no hi han dos persones iguals.

No traure ficaci, no tindre sentit, sense trellat.

No traure la coa d’un forat, loc. No trobar la manera de solucionar un problema. 

No traure res a carregador, loc. No conseguir ningun resultat profitós

No traure trellat d’una cosa, loc. No poder aclarir una cosa, no poder obtindre una explicació. // Profit, benefici o utilitat que s’obté d’alguna cosa: Treballe molt en el negoci pero no trac trellat. // dialect. Bovada, destarifo.

No valdre lo que costà de batejar, loc. No valdre una persona res.

No valdre res fòra de les creus, loc. Estar ple de defectes.

No valdre un ardit, loc. No valdre res. 

No valdre un chavo rovellat,  loc. No tindre cap de valor. // Estar d’acort en un tracte, en unes normes o regles: Tu agranes i yo torque la pols ¿val?. Jugant al truc no val fer eixa jugada. 

No valdre un clau, no valdre un sisó,, loc. No tindre cap de valor.

No valdre un comí, loc. No tindre valor, no valdre res. 

No valdre un gra de mill, no tindre cap valor.

No valdre un sisó, loc. No valdre res, ser molt roïn o inservible. 

No valdre una estepència, loc. No tindre cap de valor.

No valdre-li a un la casa santa, loc. No li servix a u lo que creu que el pot protegir.

No viure, loc. No descansar, no tindre repòs ni assossec, pels treballs o les preocupacions.

No voler creure una cosa encara qui li prediquen flares descalços o teatins, loc. No voler creure una cosa de cap manera.

No voler quedar per a llavor, loc. No voler quedar-se a banda en un fet. 

No voler saber res d’algú o d’alguna cosa, loc. No voler tracte en algú o no voler intervindre en una cosa. 

No voler vore a u ni de llunt

No voler vore a u ni pintat en un cacherulo, loc. No voler vore a u ni de llunt. 

No voler algú o alguna cosa ni carregat d’or, no voler-lo a cap preu. 

No volia el bunyol més que la mel calenta, loc. Indica que ha conseguit més profit del que s’esperava.

No vore el pèl ad algú, loc. No vore a una persona en molt de temps o quan convenia la seua presència. 

No vore la punta (ad alguna cosa), loc. No vore la gràcia, no trobar la finalitat…

No vore tres dalt d’un burro, loc. No vore gens: Sense ulleres no veig tres dalt d’un burro.

No vore’s ni gota, loc. No vore’s gens.

Només tindre ulls en la cara, loc. Estar extremadament prim.

¡Nos ha fotut! Exclamació que expressa sorpresa, evidència, disconformitat i unes atres coses segons el context.

Nos sentiran els sorts, loc. Indica que anem a parlar o parlem molt fort. 

Nou de trinqui, que no ha segut utilisat, en estat perfecte. // Que porta molt poc de temps en un lloc, en un càrrec, en una professió, etc.

Nugar o lligar la llengua, loc. Reprimir-se a l’hora de parlar. 

¡Nyas coca!, loc. Expressió que equival a tin, pren, ací tens. També es diu davant d’una cosa que sorprén.

 

O

 

Obrar contra raó, obrar contra la veritat o la justícia.

Obri l’ull Borull, loc. Para atenció, tin conte.

Obrir boca, loc. Prendre un aperitiu o entrant que desperta l’apetit. 

Obrir de bat a bat, loc. Obrir totalment una porta o finestra.

Obrir el cor ad algú, loc. Manifestar-li els més íntims sentiments. 

Obrir el cul i agarrar mosques, loc. Se diu volent indicar que una cosa no és fàcil ni ràpida com supostament és l’acció que indica la locució.

Obrir el pit, loc. Descobrir els sentiments més íntims. 

Obrir els ulls a la llum, loc. Nàixer. 

Obrir els ulls o fer obrir els ulls ad algú, loc. Fer que algú comprenga lo que no sabia, desenganyar-lo, fer-li vore la realitat. 

Obrir en canal, loc. Fer un tall a lo llarc de tot un cos humà o animal fins al punt d’obrir-lo per la mitat.

Obrir la gana o fer gana o entrar en gana, loc. Tindre ànsia o necessitat de menjar. 

Obrir una boca com un forn, loc. Obrir molt la boca. 

Obrir-se camí, loc. Anar superant dificultats i impediments per a conseguir un objectiu. 

Obrir-se una cosa com una magrana, loc. Clavillar-se, esclafir una cosa com ho solen fer les magranes.

Ofegar en un cabell a algú, loc. Ser molt fàcil de véncer, guanyar o incomodar.

Ofegar-se en el test de les gallines, loc. No saber resoldre la mínima dificultat. 

Ofegar-se en un got d’aigua, loc. Agobiar-se en facilitat per menudències o problemes d’escassa transcendència. 

Oir o oure d’orella sorda, loc. ant. Fer orella sorda, desentendre’s, no fer cas.

Oir o sentir campanes i no saber a on, loc. No saber be una cosa, tindre només una idea d’alguna cosa que no es sap del tot. 

Oldre pijor que la ruda, loc. Fer mala olor una cosa.

Oli en un cresol, loc. Se diu davant d’una cosa que fa que una atra funcione perfectament: Han pujat el jornal als treballadors i, oli en un cresol, s’han acabat els problemes. 

Ollós, pollós, loc. Cabut, insistent: Li he dit que no i ell pollós, pollós, que sí.

Omplir el sac, loc. Omplir-se la pancha o les bojaques. 

Omplir-se la boca parlant d’algú, loc. Parlar massa be d’una persona o cosa. 

Orinar fòra del porró, loc. coloq. Eixir-se’n de la qüestió o del propòsit, extrallimitar-se, abusar algú de la seua autoritat. 

 

P

 

Paciència i barallar, loc. Demana paciència i un canvi de tema de conversació.

Pagar el pato o pagar la festa, loc. Patir les conseqüències d’una acció aliena.

Pagar els plats trencats, loc. Sofrir injustament les conseqüències de les malendreces d’un atre. 

Pagar en la mateixa moneda, loc. Correspondre en proporció a les bones o males accions d’un atre. 

Pagar en usura, tornar més de lo que s’ha rebut.

Pagar farda, loc. Acció de fer un sacrifici personal per a obtindre alguna cosa. 

Pagar justs pels pecadors, loc. Patir els inocents un castic o les conseqüències de les males accions d’uns atres. 

Pagar la festa, convertir-se en víctima del divertiment dels demés

Pam a pam, loc. En molta dificultat o lentitut.

Pancha per avall, loc. Estar gitat o tombat boca per avall.  

¡Para el carro, carreter!, expressió per a fer callar ad algú.

Parament de casa, conjunt de mobles i uns atres utensilis d’una casa

Parament de cuina, conjunt d’utensilis i atifells d’una cuina.

Parament de llit, conjunt de llançols i unes atres peces de roba que cobrix o adorna un llit.

Parament de taula, conjunt de plats, gots, coberts, etc., utilisat per al servici d’una taula per a menjar

Parar atenció, loc. Atendre a lo que es diu. 

Parar botiga, tenda, taverna, etc., montar un establiment en tot lo necessari per al seu bon funcionament. 

Parar casa, loc. Amoblar-la i posar-la en disposició de ser habitada. 

Parar casa, loc. Establir la residència en un lloc: Han parat casa en Alacant i viuen allí tot l’any. 

Parar el llit, preparar el llit en llançols i unes atres peces de roba necessàries per a gitar-se. 

Parar l’orella, loc. Escoltar en atenció

Parar la taula i llevar el pa, loc. Fer moltes promeses i no complir-ne cap.

Parar taula, dispondre sobre la taula tot lo necessari per a menjar. 

Parar-se en una mosca o en cametes de mosca, loc. Preocupar-se per detalls sense importància. 

Parar-se-li a u el bocí, loc. Parar-se-li a u el mòs o el menjar en la gola de manera que produïx ofegament.

Parar-se-li ad algú una cosa en el barandat, loc. Anar-se-li’n ad algú el menjar pel vedat, entrar-li el menjar en la laringe.

Parar-se-li la garrofa (ad algú), loc. Anar-se’n la saliva o el menjar pel vedat o l’atre forat.  

Paraula a paraula, en exactitut i sense deixar cap de paraula. 

Paraula d’home, loc. Se diu per a reforçar una promesa ferma. 

Paraula de casament, la que es donen mútuament els qui volen casar-se i per la que es comprometen a fer-ho. 

Paraula de valencià, promesa formal que sempre es complix.

Pare vosté, loc. Se diu a qui avassalla. 

Pareix que el rei li guarda els porcs (o les vaques), se diu d’una persona molt vanitosa orgullosa que es creu superior. 

Pareix que haja vist ànimes, loc. Se diu de la persona que té molt mal aspecte, demacrat i, a voltes, molt prim. 

Pareix que li haja fet la boca un flare, loc. Dit d’aquell que té molta facilitat per a demanar.  

Pareix que mira l’arròs, i mira les tallades, loc. Se diu de la persona que fa vore que vol una cosa quan ne vol una atra més important.

Paréixer cul i bufa, loc. Se diu de la persona impacient que vol les coses fetes ans de lo que és possible. 

Paréixer cul i bufa, loc. Tindre molt de geni, ser molt irritable

Paréixer el diable dels Socors, loc. Anar vestit de manera exagerada i ridícula.

Paréixer el ferrer d’Ibi, que ferrant ferrant, pergué l’ofici, loc. No fer res, no progressar.

Paréixer el judeu de la segona careta, loc. Tindre mala cara, ser lleig i anar mal vestit.

Paréixer el pare Hamol, loc. local. Se diu quan algú no es banya quan plou, puix se dia en Mislata que el Pare Silvestre Hamol anava pel carrer quan plovia i no es banyava.

Paréixer el poeta Querol, loc. Dur el monyo desfet i estorrufat, perque aixina el solia dur el poeta valencià Vicent Wenceslau Querol (1836-1889). 

Paréixer l’haqueta dels volantins, loc. local. Se diu d’una dòna que vist de manera cridanera i sense gust.

Paréixer l’obra de la Sèu, loc. Ser una faena o empresa de molta duració.

Paréixer la beata d’Alcoleja, loc. Se diu de la dòna d’aparència honesta i decent pero provocadora.

Paréixer la caragolada de Chimo, loc. Reunió a la que assistix poca gent quan se n’esperava molta o convit escàs de menjar, en abdós casos en un fatal final. 

Paréixer la truja d’Artana, fotent i grunyint, loc. Se diu de la persona que sempre està de malhumor i remugant.

Paréixer la vella d’Antella, loc. Se diu de la dòna que, per la forma de vestir o pentinar-se, aparenta més anys dels que té realment.

Paréixer Maria corruixes, loc. Se diu de persones que són poca cosa i es queixen molt d’alifacs o mals.

Paréixer Sugranyes, loc. local. Dur el monyo sugranyós. 

Paréixer un abadejo anglés o un abadejo, loc. Estar molt prim. 

Paréixer un altar d’ànimes, loc. Ser molt visitat o mirat per molta gent, tant que aplega a molestar.

Paréixer un estornell, loc. Se diu de la persona a la que li agrada menjar olives.  

Paréixer un ou sense sal, loc. Ser fava o curt d’enteniment.

Paréixer un pelut de caixeta, loc. local. Tindre un aspecte estrafalari o dur els cabells escarotats. També es diu de les prostitutes.

Paréixer un pot d’apotecari, loc. Ser algú molt malaltuç.

Paréixer un rabo d’aire, loc. Anar a gran velocitat. 

Paréixer un silicrossis, loc. local. Se diu de qui està plantat en lo mig sense moure’s i fent nosa.

Paréixer un soterrar, loc. Se diu d’una situació excessivament séria i silenciosa

Paréixer un teatí, loc. Se diu de qui aconsella contínuament.

Paréixer una afaram, loc. dialect. Posar una cara terrible.

Paréixer una ànima en pena, loc. Tindre molt mal aspecte físic i un comportament silenciós o misteriós.

Paréixer una mentira baix d’un plat, loc. Se diu d’una cosa molt chicoteta.

Paréixer una moixeta, loc. Ser una persona callada, inocent i tímida, pero en realitat astuta.

Paréixer o ser un corral de bous o de vaques, loc. Ser un lloc brut i mal arreglat.

Paréixer-li a u els dits convidats, loc. Se diu de gent molt agarrada, avara. 

Parla que no l’ou el coll de la camisa, loc. Se diu de la persona que parla en veu tan baixa que costa escoltar-lo en claritat.

parlant de cada cosa un poc: tinc el pimentons al fòc, loc. Se diu per a canviar de tema en una conversació.

Parlar a l’orella oa cau d’orella, parlar acostant els llavis a l’orella; fer una escolteta.

Parlar a pams, loc. Parlar en tranquilitat, sense alvançar-se als acontenyiments ni prendre decisions sense pensar. 

Parlar ad algú el cul i tot, loc. Parlar molt, ser molt charrador, contar-ho tot, inclús les coses més íntimes. 

Parlar al sà i al pla, loc. Parlar directament o de manera senzilla.

Parlar baix, loc. Parlar en veu baixa. 

Parlar bayós o parlar de la baya, loc. local. Parlar afectat i intentant diferenciar-se dels atres en una suposta bona pronunciació. 

Parlar boca a boca, loc. Parlar cara a cara, de fit a fit, directament. 

Parlar clar i ras, loc. Parlar de manera senzilla, directament 

Parlar com un home o com un sant o com un llibre obert, loc. Explicar-se molt be. 

Parlar en el cor en la mà, loc. Parlar en franquea. 

Parlar en els ulls, loc. Donar a entendre en una mirada lo que es vol dir.

Parlar en les mans, loc. Moure-les molt en parlar; deixar de treballar per a parlar.

Parlar en miges paraules, loc. Parlar de manera que algú no entenga lo que es diu. 

Parlar en pla, parlar pla o Parlar al pla, parlar en romanç valencià.

Parlar en plata, loc. Parlar sense eufemismes, dir les coses clares.

Parlar entre dents, loc. Remugar, parlar sense obrir la boca. 

Parlar foradat, loc. Parlar sense trellat o delirant. 

Parlar manco que un pato mut, loc. No parlar gens. 

Parlar més que fege en brases, loc. Parlar molt.

Parlar pels colzes, parlar molt.

Parlar pels dits i pels colzes, loc. Charrar, parlar molt o massa. 

Parlar per al coll de la camisa, loc. Parlar molt baixet.

Parlar per boca de cànter, loc. Parlar massa sense tindre idea.

Parlar per les illades, loc. Parlar molt o en excés.

Parlar per parlar o per no callar, loc. Parlar de coses sense importància.

Parlar serrat, parlar una llengua de manera molt genuïna, tant en la pronunciació, com en el lèxic o la sintaxis, de forma que és difícil de comprendre per qui no la coneix molt be.

Parle yo o passa un carro?, loc. Se diu quan en una conversació a u no el deixen parlar o ni li fan ni cas.

Parlem de batejos, loc. Se diu per a canviar de tema i deixar de parlar d’una qüestió generalment desagradable.

Parot de bassa, se diu de la persona sense espenta i un poc fava.  

Partir peres, loc. Tindre desavenències en algú en que es tenia una relació d’afecte.

Partir un diner per quatre parts, loc. Ser molt agarrat o tacany. 

Partir o trencar palletes en algú, loc. Enemistar-se en algú, trencar l’amistat o relació.  

Partir, trencar o travessar el cor, loc. Commoure, donar molta llàstima o pena

Partir-se la civada a coces, loc. Barallar-se.

Partir-se, rebentar-se, cloixir-se, pixar-se o morir-se de riure, loc. Riure’s en excés.

Passa avant que afegirem caldo, loc. Indica que encara que en una casa estan menjant pot entrar i si vol afegir-se a taula

Passa avant que no cauràs en lo plat, loc. Indica que es pot passar a una casa encara que estiguen menjant.

Passada de bastó, tana, passó, palissa. 

Passades de borrego negre, loc. local. Advertix de les males intencions d’algú.

Passar a sanc i a fòc, loc. Matar a la gent i cremar la població.

Passar a u en raons, loc. Donar-li llargues.

Passar com una ànima de gat, loc. local. Passar per un lloc molt a pressa.

Passar corsia, revisar tot lo que passa per a malparlar i chafardejar.

Passar de l’aire (com els camalleons), loc. Menjar molt poc.

Passar de llarc, loc. Passar sense detindre’s.

Passar l’agulla, enfilar l’agulla, passar el fil pel cos, ull o forat de l’agulla. 

Passar la mà per la paret, loc. No conseguir res.

Passar la nit en blanc, loc. Passar-la sense dormir. 

Passar lo sisó, loc. ant. Casar-se.

Passar paraules, ant. Conversar. // Deixar transcórrer el temps sense concedir o accedir a allò que algú ha solicitat: Passar a u en raons. 

Passar pel cap, tindre una idea. 

Passar pena, patir aflicció, dolor, angoixa, etc. 

Passar per alt, loc. Passar inadvertit o ometre.

Passar per carrer que no trau cap, loc. Se diu quan se posa algú en circumstàncies difícils de superar. 

Passar per l’aro, loc. Sometre’s o acceptar unes órdens o condicions impostes per algú, vullgues o no.

Passar per la pedra, loc. Obligar ad algú a fer una acció a la que es resistix. 

Passar o tindre més fret que Carracuca, loc. Passar o tindre molt de fret.

Passar una cosa pel cap, loc. Imaginar una cosa, pensar una cosa. 

Passar-se algú per baix cama, loc. No fer-li cas o dominar-lo. 

Passar-se una cosa pels collons, loc. No fer cas d’una cosa, passar-se-la per baix cama. 

Passar-se algú per baix cama, loc. Aventajar-lo, ser superior ad algú o no fer-li cas.

Passar-se’n de paraules, loc. Excedir-se en paraules. 

Passar-se’n, loc. Excedir-se. 

Passar-se-li a u la saó, loc. Passar-se-li el temps de procrear, de ser fèrtil i poder tindre fills i per extensió passar-se-li el temps de poder fer alguna cosa. 

Passat de rosca, loc. Se diu de qui no està be del cap.

Passejar la capa, loc. Anar d’un lloc a un atre sense fer res de profit.

Pasterada de bou o de vaca, caguerada, bonyigo.

Patir fam, no tindre els aliments necessaris. 

Patir les anacoretes, loc. Patir molt, passar moltes penalitats. 

patir més fam que Garrufo, que Garró,loc. Tindre o passar molta fam. 

patir més fam que un gos nugat a un carro… loc. Tindre o passar molta fam.

patir més fam que un lladre, loc. Tindre o passar molta fam. 

Pau octaviana, pau total i absoluta, gran quietut. Se diu aixina per alusió a la pau regnant en l’Imperi Romà en el temps que naixqué Jesucrist, quan imperava Octavi August

Pegar a córrer, escomençar repentinament a córrer. 

Pegar a fugir, loc. Escapar-se, fugir. 

Pegar als ulls, loc. Presentar-se de sobte a la vista.

Pegar bastonada de cego, loc. Dir o fer una cosa sense estar segur d’ella. 

Pegar darrere d’algú, escomençar a seguir-lo. 

Pegar el cor un bot, loc. Fer un glatit agitat per haver rebut una impressió forta. 

Pegar el sol, aplegar els rajos del sol.

Pegar en el cap en la paret, loc. Fer demostració de gran desesperació o còlera. 

Pegar en l’endrecera, loc. Encertar en el blanc

Pegar en pedra, loc. Trobar impediments o parapeus per a obtindre lo que es pretén. 

Pegar més voltes que un dolçainer, loc. Anar amunt i avall moltes voltes. 

Pegar més voltes que un gos mossegant-se el rabo, loc. Rodar molt o pegar moltes voltes. 

Pegar patades, loc. Fer molts tràmits per a conseguir una cosa.

Pegar per riure, per plorar, per cantar..., entrar-li ad algú repentinament ganes de riure, plorar, cantar.

Pegar tòrt, loc. Produir contrarietat una cosa: Me pega tòrt que em desperten a crits. 

Pegar un esclafit, loc. Esclatar, rebentar-se.

Pegar un giró, pegar la volta o girar alguna cosa. 

Pegar una rabada, pegar mija volta en intenció d’anar-se’n com a expressió de disgust.

Pegar una tana, loc. Abatanar, colpejar ad alg

Pegar una tana, loc. Gran esforç realisat que deixa molt cansat. 

Pegar una ullada, loc. Mirar ràpidament, de manera superficial. 

Pegar o apegar els ulls, tancar els ulls per a dormir, per la sòn. 

Pegar-li a u un bolet, Fet inesperat que decepciona. //loc. Enganyar a algú o decepcionar-lo. 

Pegar-li per tal o per tal cosa, dedicar-se activament ad alguna activitat, entrar-li ganes de fer una cosa.

Pegar-li voltes al nano, loc. Pegar-li moltes voltes a una idea, cavilar molt sobre un tema.

Pegar-ne una en l’enclusa i l’atra en el martell o mall, loc. Equivocar-se o enganyar-se cada dos per tres.

Pegar-se una ceba, loc. Pegar-se un colp o trompada. 

Peixcar el sol en garbell, loc. Perdre el temps en faenes o en coses inútils o que no tenen trellat.

Pèl per pèl, loc. En tot detall, minuciosament. 

Pelar ad algú, loc. Parlar mal d’ell.

Pelar-se de fret, sentir molt intensament el fret.

Pelar-se-la, masturbar-se. 

Pelat com el cul d’una mona o més pelat que el cul d’una mona, loc. Sense pèl, completament pe

Pell de gallina, loc. Aborronament que es produïx en la pell com a conseqüència del fret, la por o algun atre estat d’ànim o emoció. 

Pels quatre costats, loc. Se diu de persones en ascendència autòctona tant per banda del pare com de la mare: És valencià pel quatre costats. Un gallec pels quatre costats.

Pelut com un orso, loc. Que té molt de pèl.

Pena negra, gran pena.

Pendre la taba. Pendre la paraula.

Pensant senyar-se, traure’s els ulls, loc. No conseguir cap de fruit o benefici quan inicialment se preveïa un bon resultat.

Pensar en la mona de Pasqua, loc. Estar molt distret i no concentrat.

Pensar en les musaranyes, loc. Estar distret i poc atent, estar pensant en la mona de Pasqua.

Pensar senyar-se i traure’s els ulls, loc. Propondre’s o pensar fer una cosa correcta quan se fa de forma incorrecta.

Pensar-se tindre un gat per la coa, loc. Creure estar en posició ventajosa o creure haver realisat una gran proea. 

Pensat i fet, loc. Primer pensat i sense dilació realisat o realisar sense cap preparació prèvia

Per a cagar-se i no torcar-se, loc. Se diu davant d’una cosa o fet advers o extraordinari. 

Per a mi, com si estiguera mort, loc. Mostra total indiferència cap algú. 

Per a parar un tren, loc. En molta cantitat.

Per a un comport, loc. Per a anar passant.

Per açò, per esta raó: És per açò que es decidiren a buscar noves fonts d’energia.

Per això, per eixe o aquell motiu, causa o raó: Ahir plogué, per això hui hi ha fanc.

Per allà a on passa es deixa la caguerada, loc. Se diu de la persona desordenada que va deixant coses per totes bandes.

Per bon espai, loc. Per llarc temps.

Per cara d’algú, loc. En consideració ad eixa persona. 

Per conte de o en contra de, loc. dialect. V. En conte de.

Per est esguart, loc. ant. Per este motiu.

Per l’endret i pel revés, per les dos cares. // prep. Enfront, front a, donant-se la cara una persona o cosa en l’atra.

Per la grossa, a la grossa, al gros o en gros, loc. En gran cantitat, especialment en parlar de la venda o compra de productes que es venen o compren en gran cantitat i a un preu inferior al de la venda posterior al públic, a la menuda o al menut.

Per la meua part, loc. Per la part que m’afecta o interessa.

Per menut, de forma detallada, sense deixar res. 

Per més veus, ant. Per majoria, en una votació. 

Per molts anys, loc. Se diu per a felicitar ad algú desijant-li que el goig o la cosa conseguida li dure molt. 

Per quins cinc sous?, loc. ¿Per quina raó?. 

Per res del món, de cap manera. 

Per tant, adv. Per això, per açò. 

Per un fes-te enllà, loc. Per no res: Per un simple fes-te enllà casi es maten.

Per un nap no es deixa de cuinar l’olla, loc. Per una persona o una cosa no es deixa de fer una cosa en la que intervenen més persones o coses.

Per un pèl o pèl de figa, loc. Per ben poc.

Per una orella m’entra i per l’atra m’ix, loc. Que no fa cas a lo que li diuen

Perdre d’ull, deixar de vigilar una persona o cosa. 

Perdre el fil, loc. Perdre l’ilació del discurs. 

Perdre el juí, perdre la raó, l’enteniment o el trellat, tornar-se foll.

Perdre els estreps, loc. Enfadar-se, enujar-se, perdre la paciència i el control.

Perdre els papers, loc. Perdre el control de sí mateix. 

Perdre l’esme, perdre el sentit o coneiximent per un colp, mareig.

Perdre l’oremus, loc. Perdre l’esme o desorientar-se la ment.

Perdre la chaveta, loc. Perdre el cap o el trellat.

Perdre la llet, deixar de segregar llet una femella o dòna que està donant a mamar.

Perdre la paciència, el respecte, la vergonya, etc., deixar de tindre estes qualitats morals.

Perdre la paraula, deixar de poder parlar.  

Perdre la raó, perdre la facultat de discórrer o discernir. 

Perdre la veu, loc. Quedar-se afònic.

Perdre la vida, morir, especialment de forma violenta.  

Perdre la vista, quedar-se cego.  

Perdre u els menuts, loc. Irritar-se, incomodar-se.

Perdre o deixar l’acomodo, loc. Perdre o deixar l’ocupació o el treball, perdre la comoditat.

Perot vols córrer, loc. Expressa el menyspreu o l’indiferència d’algú cap a la persona que parla. 

Perra grossa, moneda de coure de dèu cèntims. 

Perra menuda, moneda de coure de cinc cèntims.

Persona de poques paraules, loc. Poc parlador. 

Pesar com un deute, loc. Pesar una cosa molt.

pesar com un marsot, loc. Pesar molt, ser molt pesat.

Pesar-li a u el cul, loc. Estar u massa gros o pesar molt i no poder córrer o moure’s en agilitat: Al camió li pesa el cul en les costeres.

Picar la mosca, loc. Delatar. 

Picar sola, loc. Eixir corrent, anar-se’n. 

Pinta-ho en un cacherulo, loc. Se diu quan una cosa es dona per perduda.

Pixar aigua beneïda, loc. Ser molt beat. 

Pixar alt opixar alt i fer clotet, loc. Tindre moltes aspiracions o pretensions. 

Pixar fòra del rogle, loc. Parlar quan no toca o de forma errada.

Pixar fòra del test, loc. Dir alguna cosa inoportuna, que no ve al cas. 

Pixar la polleguera a una chica, loc. Eixir-li un pretenent que va a festejar-la i parlar en ella a la porta de sa casa.

Pixar pel mateix forat, loc. Se diu de dos persones o més que tenen moltes coses en comú, que en algun aspecte són iguals o pensen igual. 

Pixarà Rita, loc. Indica que va a ploure pero a soles quatre gotes.

Pixar-se de riure, loc. Riure’s molt i en ganes. 

Plantar bordó, loc. ant. Detindre’s o quedar-se en un lloc de manera permanent.

Plantar la barraca, loc. Prendre una postura excessivament defensiva en un joc, en el deport, en el camp de les idees.

Plantar una llança en Alger, loc. Fer o conseguir una cosa molt difícil i treballosa.

Plata que cagà la gata o la rata, plata falsa, conjunt d’objectes fabricats en plata falsa.

Ple o carregat a seny, loc. Ple o carregat al màxim, de gom a gom, de vores a vores, a coromull, ben amunt, fins a la campana.

Plorar a llàgrima viva, o com un chiquet, o com una Magdalena o com un desconsolat, plorar abundantment. 

Plorar a llàgrima viva, plorar molt i intensament. 

Plorar fil a fil, loc. Sense parar de plorar. 

Plorar gotes de sanc, loc. Plorar molt sentidament. 

Plorar llàgrimes de sanc, loc. Plorar en molt de pesar i sense consol. 

Plorar sanc o plorar gotes de sanc, loc. Plorar amargament per una gran pena.

Plorar sense llàgrimes, loc. Plorar falsament.

Plorar-li ad algú, loc. Contar penes ad algú volent fer llàstima per a conseguir alguna cosa. 

Ploure a borbollons, ploure molt fent les gotes que cauen borbollons en els tolls; també es diu ploure de bambolla.

Ploure a cànters, loc. Ploure molt.

Ploure a ramalades, o a borbotons, o a cànters, loc. Ploure intensament.

Ploure sobre banyat, loc. Succeir una desgràcia o qualsevol fet al poc de temps d’haver succeït un atre del mateix signe.

poar en garbell, loc. Perdre el temps en faenes o en coses inútils o que no tenen trellat.

Poar-se a una dòna, loc. vulg. Practicar el coit en una dòna.

Pobre (o pelat) com una rata, o més pobre que una rata, loc. Se diu de la persona molt pobra. 

Pobre diable, pobre d’esperit, infeliç, de poca valia. 

Poc més o manco, loc. Aproximadament. 

Poc suc, se diu de la persona en poc de trellat.  

Poder contar una cosa en els dits de la mà, loc. Ser molt escassa tal cosa, que es pot contar en molts pocs números. 

Poder ser fill d’algú, loc. Se diu de la persona que per edat podria ser fill d’alguna atra. 

Poll apegadiç o apegalós, se diu de la persona que resulta pesada, encoriosa, inoportuna… també es diu llémena ad esta classe de persones.

Poll reviscolat, se diu de la persona que era pobra i s’ha fet rica, tornant-se orgullosa i arrogant. 

Pollós, pollós, loc. Cabut, insistent: Li he dit que no i ell pollós, pollós, que sí.

Pólvora de rei, la de bona calitat. 

Pondre’s el sol en joca, loc. Se diu quan el sol se pon per un horisó ple de núvols.

Pont del cul, espai entre els genitals i el furó. En anatomia rep el nom de perineu.

Portar a fi, dur al seu final, acabar, dur a terme, realisar. 

Portar algú a la traça, loc. Dur-lo darrere.

Portar en anda ad algú, loc. Tractar-lo molt be, tindre-li adoració.

Portar entre ulls o sobre l’ull, loc. Estar en situació d’alerta o vigilància sobre alguna persona o algun assunt. 

Portar o aguantar el perol, loc. Haver de soportar perorates, llargues esperes, visites inoportunes, etc.

Portar o dur ad algú a rabo de borrego, loc. Tractar-lo sense consideració. Manipular ad algú. 

Portar o dur algú a les costelles o damunt de les costelles, loc. Pagar les despeses del seu sustent, mantindre’l. 

Portar o dur alguna cosa escrita en la cara, loc. Mostrar en el gest o la cara una cosa, un sentiment, una idea, intenció.

Portar-la baix polze, loc. D’amagatall, en segona intenció, solapadament.

Posar a algú en son lloc, loc. Baixar-li els fums ad algú, recordar-li ad algú quí és en realitat quan se pensa o creu ser superior o millor.

Posar a cent, loc. Excitar sexualment ad algú. 

Posar a l’ombra, loc. Ficar en la presó.

Posar a parir, loc. Alterar ad algú excessivament o també criticar molt ad algú. 

Posar a pelar, loc. Parlar mal d’ell, posar-lo malament.

Posar a u en la picota, loc. Traure-li públicament tots els defectes i posar-lo en evidència.

Posar ad algú com un drap mal llavat o com un drap, loc. Insultar, faltar, maltractar ad algú.  

Posar ad algú el cap com un tabal, o com un tambor o com una tarumba, loc. Molestar a algú per contar-li moltes coses avorrides

Posar ad algú en tant de lloc com un diner, loc. Ser molt exigent. 

Posar de llarc, vestir als chiquets i chiquetes en roba d’adult, generalment quan se considera que ya tenen suficient edat. 

Posar draps calents a una cosa, loc. Intentar amagar una cosa que no es vol que es sàpia: En anar la cosa per mal camí, escomençà a posar draps calents i a tirar terra per damunt.

Posar el dogal ad algú, obligar a u, llevar-li la llibertat.

Posar els braços en anses, posar les mans en la cintura. 

Posar els dits en la boca d’algú, loc. Provocar ad algú per a que parle o conte una cosa. 

Posar els ossos de punta, loc. Posar-se a fer faena o treballar de valent.

Posar els punts sobre les is, loc. Dir o deixar les coses clares. 

Posar els ulls en una cosa, loc. Fixar-li la vista, mostrar predilecció per eixa cosa. 

Posar en dansa, posar enmig d’un conflicte. 

Posar en el mateix sac, loc. Considerar iguals coses que no ho són.

Posar en raó, posar d’acort. 

Posar en solfa, loc. Fer burla d’una persona o cosa.

Posar l’argolla al coll, loc. fig. Ofegar, agobiar, arruïnar.

Posar l’os ad algú, loc. Se diu a qui va a un lloc per primera volta. 

Posar la mà damunt, loc. Pegar-li ad algú. 

Posar les mans al fòc, loc. Assegurar la veritat i certea d’alguna cosa o l’honradea d’una persona.

Posar les mans fins als colzes en una cosa, loc. Tocar-ho en les mans, tenint aixina un coneiximent cert

Posar les peres a quart ad algú, loc. Bonegar-lo per a que actue correctament. 

Posar les peres a quatre ad algú, loc. Dir-li clarament lo que es pensa.

Posar mà a l’obra, posar-se a treballar, aplicar-se a una activitat. 

Posar mal, fer dany, sobre tot moral. 

Posar negre sobre blanc, loc. Imprimir. Escruire una cosa i publicar-la. 

Posar oli en un cresol, loc. Trobar una solució ràpida.  

Posar pegues, loc. Posar objeccions.

Posar pels núvols, loc. Elogiar d’una manera excessiva. 

Posar ram a on no hi ha vi, loc. Fer acusacions o suposicions sense fonament. 

Posar sobre la taula, expondre un tema per a tractar-lo o resoldre’l. 

Posar taula, posar damunt de la taula les coses que es necessiten a l’hora de dinar o sopar.

Posar un dit en el cel, loc. Se diu quan s’ha conseguit lo que es desijava molt i que era difícil de conseguir.

Posar ad algú el peu al coll, loc. Humiliar-lo, fer-li acceptar les condicions impostes pel vencedor.  

Posar o fer a algú un cap com un tabal, loc. Marejar a algú parlant molt o fent molt de soroll. 

Posar o tirar llenya al fòc o ficar fòc, loc. Fer més gran les diferències i crear crispació o agitació entre persones

Posar una cosa als peus d’algú, loc. Oferir-li-la en homenage. 

Posar-ho tot en un costal, loc. Arriscar-ho tot. 

Posar-ho tot en un peu, loc. Formar gran avalot o guirigall. 

Posaria les mans al fòc i no em cremaria, loc. Se diu quan se té plena seguritat de lo que es diu, se fa o es pensa.

Posar-li a u les cabres en el corral, loc. Fer lo contrari de lo que una persona havia fet o desfer lo que havia fet.

Posar-li mal a u, loc. Calumniar-lo. 

Posar-li o penjar-li a u el peu al cavall, loc. Pujar-se-li a la gepa, prendre’s moltes confiances i perdre-li el respecte ad algú. 

Posar-se a cobert, loc. Protegir-se de la pluja, el vent, el fòc enemic..

Posar-se a les tres pedretes, loc. Enrabiar, encolerisar.

Posar-se a tret, loc. Situar-se en el camp de distància o recorregut d’un proyectil.  

Posar-se als núvols, loc. Enfurir-se molt, exaltar-se, especialment de ràbia.

Posar-se anys damunt, fig. Envellir de colp per excés de treball, patiments o preocupacions

Posar-se be en Deu, confessar-se, netejar la consciència de culpes.

Posar-se el dogal al coll, loc. Fer-se mal a sí mateix, dur-se a la perdició. 

Posar-se el món per montera, loc. No importar-li a u res lo que puguen pensar o dir d’ell. 

Posar-se els pèls de punta, loc. Ariçonar-se, arrufar-se.

Posar-se en camisa d’onze vares, loc. Ficar-se allà a on no caldria o a on no convé.

Posar-se en el lloc d’algú, loc. Adoptar el punt de vista d’un atre. 

Posar-se fet un fideu, loc. Irritar-se, irar-se o preocupar-se molt.

Posar-se la caixa al cap o damunt, loc. Enjoyar-se en totes les joyes que u té o adornar-se en excés.

Posar-se la mà en el pit, loc. Reflexionar sobre una cosa, especialment d’orde espiritual o íntim.

Posar-se roig, tornar-se roja la cara per vergonya, calor, beure massa, etc.

Posar-se o pegar-se un punt en la boca o punt en boca, loc. Callar o previndre ad algú per a que calle per prudència, secret, etc.

Predicar en el desert, loc. Predicar o donar consells sense ser escoltat.

Predre els comins ad algú, prendre’l de mal ull.

Pregonar en tabal i dolçaina, loc. Anar pregonant o contant una cosa sense cap de discreció.

Prendre a canya, loc. Comprar fiat, pagant més avant. 

Prendre a u mal una cosa, loc. Resentir-se. 

Prendre carn, loc. Prendre forma una cosa. 

Prendre consell, seguir un consell rebut. 

Prendre el pèl ad algú, loc. Burlar-se d’ell intentant que no es done conte. 

Prendre el sol, expondre’s al rajos del sol

Prendre els comins ad algú, agarrar-li mania.

Prendre els comins ad algú, agarrar-li mania. 

Prendre esment, ant. Fixar-se, parar atenció. // desus. Recort, evocació, memòria.

Prendre espill, loc. ant. Prendre eixemple.

Prendre la contra, ant. Adoptar una posició antagònica. 

Prendre la fresca o estar a la fresca, trobar-se en un lloc en que fa una temperatura agradable.

Prendre les coses a bones fusades, loc. Assumir les coses en tranquilitat.

Prendre muller, casar-se un home en una dòna.

Prendre una cosa en paciència, loc. Mantindre la calma davant d’un acontenyiment pertorbador.

Prendre una cosa pel seu conte, loc. Encarregar-se’n. 

Prendre o agarrar el cel en les dents, loc. Enfadar-se o enujar-se molt, bramar d’indignació.

Prendre o agarrar la tanda, respectar l’orde i escomençar a realisar l’activitat quan correspon.

Prendre o tindre a qualsevol en comís, loc. Tindre-li mania.

Preu tirat, loc. Preu molt més baix de lo normal.

Prim com un fideu, o com la canya de la doctrina, o com un fus, loc. Se diu per a referir-se a persones, animals o coses extremadament primes.

Prim com un tel de ceba, loc. Molt prim.

Primer ha de passar molta aigua pel riu, loc. Indica que abans que passe una cosa ha de passar molt de temps o han de passar moltes atres coses.

Pudir a bolquers, loc. Ser molt jove, molt tendre..

Pudir a sèt carrers, loc. Fer molta pudor.

Pujar a cavall ad algú, loc. Abusar d’ell, despreciar-lo

Pujar al cap, loc. Atarantar, pertorbar els vapors forts de les begudes alcohòliques, del tabac, etc.; per ext., fig. Pertorbar la raó una causa anímica, com l’ira, l’orgull… 

Pujar la quinta, loc. Cridar, alçar la veu de forma irritada.

Pujar les sancs al cap, loc. Tindre un accés d’ira.

Pujar-se’n a la figuereta, loc. Alterar-se, irritar-se, posar-se histèric.

Punt per punt o punt per agulla, loc. En detall, minuciosament, d’una en una cosa; sol dir-se de lo que es narra o conta. 

 

Q

 

Quan manco te gires, loc. Se diu indicant que una cosa succeïx ràpidament, en un descuit, en un instant: Quan manco te gires se’n va.

Quan no són ous són colomins , loc. Se diu quan sempre hi ha un problema o atre,També quan una cosa es repetix cada certtemps.

Quan parle la llengua menege, loc. Indica que quan u diu una cosa és perque té raó i pot provar-ho.

Quan tu vas yo ya torne, loc. Se diu per a gallardejar o fanfarronejar de ser més llest o despert que un atre. 

Quant més amics, més clars, loc. Per a indicar entre amics les coses han d’estar clares.

Quatre rates, loc. Molt poca gent. 

Quatre ulls, se diu de qui du ulleres. 

Que acaba en Espanya, loc. Se diu de coses molt gran o impressionants: S’ha menjat un berenar que acaba en Espanya. Enguany han fet un castell que acaba en Espanya.

Qué collons ni qué comanda!, loc. vulg. Qué punyetes.

Que dinen, sopen… de bona gana, loc. Frase de cortesia equivalent a bon profit. 

Que estigues bo o que estigau bons, loc. Fòrmula que es diu quan u se’n va

¿Qué li anem a fer?, loc. S’utilisa quan no es pot fer res per canviar una cosa a modo de resignació. 

¿Qué li fa el rabo per a córrer?, loc. ¿Qué té que vore una cosa en una atra? Res té que vore una cosa en una atra. 

Que li falta un ull o no veu en un ull.  Se diu del vehícul en una de les dos llums averiada o fosa. 

Que rosegue galeta, loc. Que es fota.

Que són per a lloca, loc. Se diu per a que es tracte en molt de conte i tacte alguna cosa fràgil, delicada o molt valiosa i que s’ha de manular com si foren ous fecundats per a covar la lloca.

¿Qué, patint?, loc. Se diu quan algú veu o troba a u o uns atres descansant o gojant tranquilament.

Queda un cul de vi en el got. Part d’una substància o objecte quan s’ha consumit casi en la seua totalitat.

Quedar com Camot, loc. coloq. Quedar una persona malament davant dels atres.

Quedar com la Chata, loc. coloq. V. quedar una persona malament davant dels atres.

Quedar com un porc, loc. Fer un paper desairat, ridícul.

Quedar de pedra, loc. Quedar sense paraules, sorprés, atònit. 

Quedar en terra, perdre algú el mig de transport quan se’n va de viage o no fer un viage que s’havia organisat. 

Quedar fet o corregut com una mona, loc. Quedar burlat. 

Quedar malament, loc. Actuar de forma incorrecta de cara als atres. 

Quedar rònec, loc. Quedar-se algú a soles i sense diners.

Quedar tot en fum de boja o de boges, loc. Se diu quan esperem una cosa o volem fer-la i finalment no succeïx o no es fa.

Quedar o estar al cabal o a cabal, ant. Tindre cobrat o pagat un deute. 

Quedar-se a mija requesta, loc. Quedar-se a la mitat de fer alguna cosa, de saber una cosa, de menjar…

Quedar-se aleluya, quedar-se en fam per no haver menjat lo suficient; quedar-se a miges en qualsevol cosa; no enterar-se d’alguna conversació, explicació o qualsevol atra cosa.

Quedar-se asperges-me, quedar-se sense conseguir lo que es desijava o pretenia.

Quedar-se baix taula, loc. No aplegar a temps a una cosa.

Quedar-se com la nóvia de Pinet, en la cara llavada i el monyo fet, loc. Quedar-se preparat per a fer una cosa que al final no es fa o no té lloc.

Quedar-se els pixats dins lo ventre, loc. No obtindre o conseguir lo que es pretenia. 

Quedar-se en blanc, loc. Quedar-se sense saber qué dir, oblidar-ho tot pels nervis o la por. 

Quedar-se en el monyo fet, loc. Estar preparat per a una cosa i no realisar-se. 

Quedar-se en les barres assentades, loc. Quedar-se sense diners, sense alguna cosa o sense res. 

Quedar-se en les ganes, loc. No conseguir lo que s’esperava

Quedar-se més ample que llarc, loc. Quedar-se tan tranquil davant d’una adversitat o problema. 

Quedar-se mort, loc. Quedar-se estupefacte o atònit. 

Quedar-se sense pa ni coca, loc. Quedar-se sense una cosa ni l’atra, quedar-se sense res.

Quedar-se u a fosques, loc. Quedar-se sense llum o en dejú. 

Quedar-se u baix taula, loc. Fer tart a una cosa i quedar-se sense gojar d’ella. 

Quedar-se odeixar en la boca oberta, loc. Quedar-se o deixar boquiobert. 

Qui convé no ve i qui ve no convé, loc. Se diu quan no ha vengut la persona esperada, i en son lloc ve qui no fea falta.  

Qui és desgraciat en els collons entropeça, loc. Qui té mala sòrt tot li ix malament. 

¿Quí et fa les creus?, frase que s’utilisa per a expressar ad algú l’admiració que causa el seu atreviment. 

¡Quí ho havia de pensar!, loc. Enunciat exclamatiu usat per a manifestar estranyea per un succés sorpresiu i inesperat.

Qui no suma se n’ix, loc. Ningú és perfecte.

¿Quí posarà el cascavell al gat?, loc. Se diu d’una actuació complicada o perillosa que segurament ningú voldrà realisar

Qui tinga malícia, que s’arrape la guixa, loc. Frase utilisada per a expressar l’indiferència que causa l’indignació manifestada per una atra persona

Quín albat hauràs fet per ahí, loc. Se li diu a una persona que ha pogut fer alguna chicada. 

¿Quin cabró vol palladeta?, loc. Se diu quan se vol donar a entendre que a u no li agrada que li diguen els seus defectes.

Quin desastre de botigueta, loc. Se diu davant d’un gran desorde de coses. 

Quin tall de, quin montó de: Quin tall de mentires li ha dit. 

Quinta columna, grup organisat que en un país en guerra treballa a favor de l’enemic.  

 

R

 

Rascar-se u pèl amunt, loc. Traure diners de la bojaca i a disgust. 

Raure’s del cap una cosa, loc. Traure-se-la del cap, oblidar-la. 

Rebentar com una cigala, loc. Rebentar de plorar, cridar o cantar molt.

Rebentar de riure o de plorar, loc. Riure o plorar molt, sense poder contindre’s. 

Rebre ad algú en els braços oberts, loc. Rebre ad algú en ganes i simpatia. 

Rebre mal guany, loc. ant. Tindre un mal resultat. 

Receptar unes cullerades, receptar una medicació que s’ha de prendre en una cullera. 

Recoge que el padre ha hecho caras , loc. Se dice para recoger y marcharse.

Recte com un fil, loc. Molt recte. Este camí va recte com un fil a La Font de la Figuera.

Refil del sol, reflex intens dels rajos de sol. 

Refregar una cosa pels morros, loc. Oferir-la o mostrar-la en molta insistència. 

Relluir ad algú les espales, loc. Ser ric.

Remoure cel i terra, loc. Fer tot lo possible per a conseguir una cosa.

Res de bo, loc. Res positiu o aprofitable.

Res de res, res absolutament. D’això res de res, negativa absoluta: Diu que vaja a treballar per ad ell i d’això res de res.  

Res i avant, loc. Expressa conformitat davant d’una adversitat.

Retirar-se el cos, loc. Aplegar-li la menopausa a una dòna.

Retòrcer el coll, matar. 

Rialles de marit, loc. Alegria que dura poc

Riu en aigua clara, loc. Indica que totes les coses extraordinàries o violentes tenen un orige fosc.

Riure’s del món, loc. Fer lo que a u li dona la gana per damunt dels convencionalismes.  

Riure’s del sol de migdia, loc. No importar-li a u res o no preocupar-se per res, no tindre preocupacions ni problemes: Li ha tocat la loteria i ara es riu del sol de migdia.

Robo o trobo, loc. Se diu referint-se a que només robant o trobant se pot aplegar a ric.

Roda i volta (sol afegir-se “la castanya torta”), loc. Expressa insistència, repetició d’una cosa que no canvia o no podem canviar. 

Rodar ad algú l’albarda, loc. Cansar-se d’una cosa.

Rodar ad algú l’albarda, loc. Entrar-li ganes a u de fer alguna cosa.

Rodar cap en coa, loc. Pegar mija volta per a tornar arrere. 

Rodar com un sisó fals, loc. Anar d’ací cap allà. 

Rodar el colomer, loc. Passejar a sovint per a on viu la persona a qui es desija conquistar o acostar-se a qui interessa.

Rodar més que un duro fals, loc. Circular molt una cosa. 

Roig com un tito, loc. En la cara molt roja. 

Roig com una tomata o més roig que una tomata, loc. Se diu d’algú o alguna cosa que està molt roig. 

Roll a roll, loc. Fins a dalt de tot.

Rosega galeta que pa no hi ha, loc. Conforma’t en lo que hi ha encara que no siga molt.

Rovell d’ou,  La part central o millor d’una cosa.

 

S

 

S’ha acabat la festa, loc. S’ha acabat el tema, la discussió… 

S’ha menjat el formage del retor, loc. Se diu d’un chiquet al qual li ha caigut alguna dent.  

Sà com una poma, loc. Molt sà. 

Sà i segur, loc. Se diu de qui ha passat per una situació perillosa i ha eixit ilés, sense haver patit dany.  

sabata o sabateta de son peu, loc. Donar-li lo que es mereix pel seu comportament o trobar a qui li plante cara o s’oponga ad ell. 

Saber a on s’ajoca el dimoni o les gallines, loc. Saber molt. 

Saber com es tira la canya, loc. Saber sobre un tema, assunt o conéixer en qué consistix un engany o treta.

Saber com se mata un peix, loc. Saber la manera d’actuar convenient per a conseguir lo que es desija.

Saber com se traballa l’ormeig, loc. Saber sobre un tema, assunt o conéixer en qué consistix un engany o treta.

Saber de quin peu coixeja, loc. Conéixer el caràcter d’algú, saber els defectes o vicis que té. 

Saber espolsar-se les mosques, loc. Saber eixir airós d’una situació, dificultat o problema. 

Saber i no ser gat, loc. S’aplica a qui presumix de saber molt sense ser aixina.

Saber més que l’oli de tenda, loc. Saber molt, ser molt sabut, generalment per experiència acumulada. 

Saber més que l’oli pudent o que l’oli de tenda, loc. Saber molt de les coses de la vida.  

Saber per a on va el carro, loc. Saber conduir una empresa, negoci, etc. 

Saber per a on va l’aigua, loc. Saber o estar informat sobre un tema, qüestió o situació: No patixques que yo ya sé per a on va l’aigua i sabré qué he de fer.

saber un mòs, loc. No saber res: D’astronomia no sabia un mòs.  

Saber una cosa pels caps dels dits, loc. Saber-se-la de memòria, en perfecta seguritat i en tots els detalls. 

Saber viure, loc. Saber manejar-se per a obti