Els mits del pancatalanisme 25 – La defensa internacional del valencianisme, la diplomàcia cultural i la batalla global del relat
L’història ya no es disputa solament en els llibres. L’identitat ya no es defén únicament en els carrers. La cultura ya no es juga exclusivament en les festes o en les escoles. La batalla decisiva del sigle XXI es lliura en el món.
En Brusseles, en París, en Berlin, en Roma, en Washington, en l’UNESCO, en els mijos internacionals, en universitats estrangeres, en informes que casi ningú llig… pero que despuix tots citen.
Catalunya ho sap, i du décades jugant eixa partida.
Valéncia, per desgràcia, va aplegar tart.
Pero està aplegant. I quan Valéncia desperta, desperta de veres.
En esta entrega expliquem cóm el Regne de Valéncia pot i deu proyectar-se en el món per a derribar el relat catalaniste en l’escenari global.
- La diplomàcia cultural catalana: el proyecte silenciós que ningú va explicar
Des dels anys 80, Catalunya invertix en alguna cosa que Valéncia mai ha tingut: diplomàcia cultural.
¿Qué significa això?
Oficines culturals en Europa. Delegacions polítiques encobertes. Subvencions a universitats estrangeres. Càtedra d’estudis catalans. Festivals de cine “en català”. Congressos internacionals sobre la “Corona catalanoaragonesa”. Publicacions en anglés distribuïdes en biblioteques europees.
Catalunya no solament difon el seu relat en casa. Catalunya exporta el seu relat.
I quan un historiador alemà o francés vol estudiar la Corona d’Aragó, ¿a quines fonts accedix? A les catalanes.
Perque són les úniques que li apleguen. Eixa és la clau.
- Valéncia en el món: una veu que encara no ha parlat pero que pot resonar
Valéncia és la gran absent de l’escenari internacional.
No perque li falten història o cultura, sino perque li falta una estructura de proyecció.
No existix: un institut cultural valencià d’àmbit internacional, ni oficines culturals en l’estranger, ni una política activa de traducció, ni documentals exportables, ni presència en fòrums globals.
I això ha permés que, durant décades, el “relat catalaniste” siga el relat europeu per defecte.
Pero això pot canviar. I si es fa be, pot canviar ràpit.
- Estratègia internacional valenciana: cinc pilars per a conquistar el món
Ací està el pla definitiu per a crear una verdadera diplomàcia cultural valenciana.
- Crear l’Institut Internacional del Regne de Valéncia.
Una institució similar a l’Institut Cervantes, el Institut Français, el Goethe Institut o el Institut Ramon Lull (català).
Funcions: promoció de la cultura valenciana, defensa de la llengua valenciana, difusió internacional de l’història del Regne, foment de relacions universitàries, organisació de conferències, exposicions i congressos.
Este organisme és absolutament imprescindible.
- Traduir al valencià i a l’anglés TOTS els documents clau del Regne de Valéncia.
La Corona d’Aragó s’estudia en Europa a través de fonts catalanes.
La solució: traducció del Tirant lo Blanch, traducció dels Furs, traducció de les cròniques valencianes, digitalisació internacional, publicació en portals europeus.
Europa solament coneixerà a Valéncia si Valéncia parla en llengües europees.
- Documentals i séries valencianes d’alt nivell.
Res de texts o PDFs.
Imàgens. Televisió. Plataformes. Festivals internacionals.
Temàtiques: el verdader Jaume I, el Regne de Valéncia, el Sigle d’Or valencià, la Senyera Coronada, el comerç mediterràneu valencià, la veritat sobre la “Corona catalanoaragonesa”.
Un bon documental en Netflix, HBO o Prime val per cent llibres.
- Presència constant en Brusseles i organismes internacionals. Catalunya ha invertit anys en teixir relacions.
Valéncia necessita: una oficina permanent en Brusseles, representació cultural en Estrasburc, participació en fòrums europeus, informes anuals sobre manipulació històrica, contacte directe en eurodiputats i comissions culturals.
Si no estàs en la taula, estàs en el menú.
- Ret mundial de valencians.
Com fan els irlandesos, els vascs, els portuguesos o els israelites.
Crear una ret de valencians en l’estranger: acadèmics, mamprenedors, estudiants, artistes, historiadors.
Coordinats. Organisats.
En una missió clara: fer que Valéncia sone en el món.
- Desmontar el relat catalaniste en l’escenari internacional
Catalunya ven tres grans falsetats en Europa:
Que la Corona d’Aragó era “catalana”. Que el valencià és “català occidental”. Que Valéncia forma part d’un “espai cultural català”. I com Valéncia no ha respost durant décades, el món li l’ha cregut.
La resposta valenciana deu basar-se en:
Documents → Investigació → Traducció → Difusió.
I, sobretot, contundència. Molta contundència.
Europa respecta als pobles que defenen la seua identitat.
Europa no respecta als pobles que callen.
Ha aplegat l’hora de parlar.
- El futur internacional del valencianisme: potent, global i possible
Valéncia té al seu favor: una història única, una llengua pròpia, una cultura influent, una image poderosa, una societat desperta, i una generació jove hiperconectada. Solament falta una cosa: organisació. I voluntat política.
La batalla internacional no és un lux. És una necessitat.
Perque si tu no contes la teua història al món, un atre la contarà i la contarà mal.
Valéncia està preparada per a ser escoltada solament falta que alce la veu
El món no sap quí som. Catalunya du quaranta anys dient-li qué devem ser.
Això s’ha terminat.
Ara toca: ser visibles, ser forts, ser inteligents, ser orgullosos, ser Valéncia.
L’identitat valenciana és massa gran per a quedar-se dins de casa.
Deu conquistar el món.
Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
0 Comentarios