Els mits del pancatalanisme 26 – Del moviment social a la política d’estat – El futur institucional del Regne de Valéncia
El valencianisme ha segut, durant décades, un moviment cultural.
Despuix, un moviment social. Ara està convertint-se en una força travessera que està penetrant en rets, carrers, famílies, associacions, mijos de comunicació i joventut.
Pero falta l’última peça del puzle: convertir el valencianisme en política d’Estat.
En esta entrega definim cóm es conseguix eixe objectiu i quin model institucional necessita Valéncia per a renàixer en el sigle XXI.
Convertir el valencianisme en política d’Estat: el gran bot
Per a que un moviment cultural es convertixca en força estructural cal complir tres condicions:
- A) Que siga travesser. El valencianisme del sigle XXI no és d’esquerres ni de dretes. És identitari, cultural i històric. És sentit de poble.
- B) Que siga popular. No pot ser elitista ni tancat. Deu entendre les falles, les bandes, les festes, les tradicions, les comarques, el parla del carrer.
- C) Que tinga agenda propia. No pot reaccionar sempre al catalanisme. Deu marcar el seu propi full de ruta: llengua, cultura, educació, història, economia, proyecció exterior.
Quan el valencianisme deixe de defendre’s i escomence a propondre, haurà entrat en la política d’Estat.
El moviment social organisat: l’estructura que faltava Valéncia necessita un moviment social que faça de base i combustible.
Sense poble, no hi ha renaixença.
Cinc peces per a organisar el moviment:
Federació d’associacions valencianes. Coordinar colectius culturals, històrics, llingüístics i festius en una única plataforma. Ret jovenil valencianista. Influenciar, youtubers, creadors, estudiants i jóvens activistes coordinats en campanyes i continguts.
Observatori contra la manipulació
Un equip que denuncie: llibres falsificats, programes manipulats, informes catalanistes, intromissions en educació.
Plataforma per la llengua valenciana
Unitat para: normativa pròpia, recuperació del lèxic genuí, defensa educativa, audiovisual valencià.
Consell Valencià de Cultura Popular
Per a blindar tradicions, festes, gastronomia, patrimoni immaterial. Sense moviment social organisat, no hi ha renaixença duradora. El futur institucional del Regne de Valéncia: un model propi i potent.
Valéncia no necessita copiar de Catalunya. Ni de Euskadi. Ni de Navarra.
Valéncia deu recuperar el seu propi model institucional, basat en la seua història i en la seua personalitat política.
L’Estatut deu recuperar: el llenguage històric, l’identitat pròpia, els Furs com a referent, la denominació “Regne de Valéncia” com a patrimoni institucional.
No per nostàlgia. Per dignitat.
Institucions culturals independents
És dir: una Acadèmia de la Llengua Valenciana real, un Institut Valencià d’Estudis Mediterràneus, un Museu del Regne de Valéncia, un Archiu Foral digitalisat. Sense dependència catalana. Sense pressió universitària catalanisada.
Protecció llegal dels símbols i de la llengua
Valéncia necessita: una Llei de Símbols clara, una Llei de la Llengua pròpia, una Llei de Memòria Històrica Valenciana.
En sancions reals, no simbòliques.
El model de la renaixença valenciana del sigle XXI
Si Valéncia aplica tot lo anterior, pot convertir-se en el gran referent mediterràneu dels pròxims 30 anys. El model de la renaixença valenciana es basa en:
- A) Identitat forta. Sense por. Sense complexos. Sense sumissió.
- B) Cultura moderna. No folclorisme. Cultura viva: audiovisual, música, art, divulgació.
- C) Educació valenciana. Currículums propis, llibres propis, història pròpia.
- D) Diplomàcia mediterránea. Valéncia com a centre entre Europa, Àfrica i Hispanoamericana.
- I) Impuls econòmic
Exportació, turisme inteligent, innovació i ocupació cultural. El valencianisme està preparat, ara toca institucionalisar-ho Durant anys, el valencianisme ha segut resistència. Ara ya és moviment. I està a punt de convertir-se en institució. Si Valéncia crea estructures culturals, normativa pròpia, estratègia internacional, moviment organisat i blindage llegal, llavors la renaixença del Regne de Valéncia no serà un somi, serà una realitat històrica.
Valéncia no és passat. Valéncia és futur.
Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
0 Comentarios