Els mits del pancatalanisme 24 – El blindage constitucional valencià, la defensa llegal dels símbols, la llengua i l’autogovern
La llengua pot defendre’s en les escoles.
L’història pot defendre’s en els llibres.
Pero els símbols, les institucions i l’identitat d’un poble solament es defenen de veres quan estan protegits per la llei.
El pancatalanisme ho sap.
Per això ha intentat influir en estatuts, normatives i organismes.
I per això ha aplegat l’hora de que Valéncia, d’una volta per totes, construïxca un blindage jurídic sòlit que impedixca qualsevol manipulació cultural futura.
En esta entrega abordem el tema més important de tots: cóm blindar llegalment el valencianisme en el sigle XXI.
- El blindage constitucional: el gran repte pendent del valencianisme
La Constitució espanyola reconeix: nacionalitats i regions, llengües pròpies, identitats històriques, i autogoverns.
Pero Valéncia mai ha aprofitat plenament este marc constitucional.
Al contrari: durant anys ha permés que el catalanisme maniobrara llegalment dins i fòra del territori.
És necessari activar el poder constitucional valencià.
I això passa per tres eixos immediats:
- Reconeiximent explícit de la llengua valenciana com a idioma propi, diferenciat del català.
En l’Estatut d’Autonomia i en lleis orgàniques.
- Reconeiximent constitucional de la Senyera Coronada com a símbol històric i exclusiu del poble valencià.
De la mateixa manera que la ikurriña vasca o la bandera navarresa gogen de protecció expressa.
- Reposició del títul històric: REGNE DE VALÉNCIA,
com a identitat històrica protegida, igual que Navarra protegix el seu caràcter foral.
Sense estos tres punts, el valencianisme queda jurídicament expost.
- Blindar els símbols: la batalla llegal més urgent
Un poble que no blinda els seus símbols està perdut.
Catalunya ho sap, i per això la seua llegislació protectora és impecable.
Valéncia, en canvi, ha vixcut en un desorde llegal que ha permés: distorsió de la Senyera, versions adulterades, escuts alterats, introducció de símbols catalans en espais públics.
Solució: una Llei Valenciana de Símbols d’Estat.
Deu contemplar:
- La Senyera Coronada com a bandera oficial única.
Sense substitucions. Sense alternances. Sense reinterpretació.
- L’escut del Regne de Valéncia, protegit i normativisant.
Sense remodelació. Sense reinterpretació catalanistes. Sense versions polítiques.
- Règim sancionador.
Qui manipule, substituïxca o degrade els símbols valencians deu rebre sancions: administratives, econòmiques, i en casos greus, penals.
No per venjança, sino per dignitat institucional.
- Blindar la llengua valenciana: la batalla definitiva
La llengua és el cor d’un poble.
I si no està protegida llegalment, queda a Merced de laboratoris ideològics.
Punts clau del blindage llingüístic:
- Llei Valenciana de la Llengua,
que establixca el valencià com a idioma propi i ho diferencie explícitament del català.
- Acadèmia de la Llengua Valenciana independent,
un organisme realment valencià, no subordinat al IEC ni a universitats catalanisada.
- Estàndart valencià basat en la tradició, no en la normalisació catalana: formes valencianes, fonètica valenciana, ortografia del Puig, lèxic viu.
- Protecció educativa,
que garantise que en escoles i instituts no s’ensenya català camuflat, sino llengua valenciana real.
- Protecció audiovisual,
que impedixca etiquetar com a “valencià” continguts en català central.
Sense normativa pròpia, no hi ha identitat llingüística.
- Evitar ingerències catalanistes: alçar un mur llegal impossible d’afranquir
El pancatalanisme ha actuat en astúcia dins de Valéncia: a través de convenis culturals, subvencions encobertes, colaboracions universitàries o intercanvis mediàtics.
És necessari construir un mur llegal infranquejable:
- Llei de no ingerència externa, que impedixca que governs o entitats alienes influïxquen en: currículums educatius, institucions llingüístiques, materials culturals, museus, senyalisació pública.
- Control de convenis entre institucions.
Cap acort en institucions catalanes sense supervisar jurídica estricta.
- Transparència total de subvencions.
Ni un euro valencià més per a entitats que treballen contra Valéncia.
- Construir un marc jurídic per al futur del Regne de Valéncia
Un futur fort necessita lleis fortes.
Quatre lleis essencials per al nou valencianisme:
- Llei de Memòria Històrica Valenciana, per a la protecció documental del Regne, els Furs, la Cancelleria, els personages i la cultura pròpia.
- Llei d’Institucions Històriques, per a preservar: els Furs, el Justícia, els Jurats, les Corts forals, i la simbologia institucional.
- Llei d’Identitat Valenciana,
reconeiximent del poble valencià com a comunitat històrica diferenciada.
- Llei de Difusió Cultural Mediterrànea,
per a impulsar la proyecció internacional del valencianisme.
Conclusió: Valéncia solament serà lliure si es blinda —i ara és el moment
Cap poble pot sobreviure a una agressió cultural si no es protegix llegalment.
Els catalanistes ho han entés.
Ara deuen entendre-ho els valencians.
Si Valéncia blinda: la llengua, els símbols, l’història, l’educació, la cultura, i l’autogovern, cap manipulació futura podrà desfer lo que som.
La Constitució no és un obstàcul.
És una oportunitat.
És l’escut que pot salvar el Regne de Valéncia per als pròxims cent anys.
Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
0 Comentarios