VALENCIAN SAYINGS
Valencian sayings that we all know some of them but nobody knows them all.
THANK YOU PEP!
A bona gana de ballar, poc de sò és menester
A cada gallina, son ponedor.
A cada lladre lo que siga d’ell, i furtar lo que es puga.
A cada porc li ve el seu Sant Martí.
A carn dura, dent aguda.
A cartes vistes, tot són jugadors.
A cavall donat no li mires el pèl.
A cavall flastomat, el pèl li lluïx.
A cavall menjador, cabestre curt.
A cent anys, coteta verda.
A darreries nos ix en que no es vol casar.
A Deu Madrit quet quedes sens gent dixia un sabater.
A falta de bons… mon pare era alcalde.
A falta de pa , bona és la coca.
A festa del rat penat, la bossa buida i el cul banyat.
A gat vell no li cal cascavell.
A Gorga, que es Purgatori de gosos.
A gos flac, tot són puces.
A juliol, cistella en lo mallol; la duràs, pero no l’ompliràs.
A l’abril tota l’aigua cap dins d’un barril.
A l’alfals i a la vinya, per la vora els entra la tinya.
A l’Ascensió, cireretes a montó.
A l’Ascensió, cireretes a montó; en la Plana sí, pero en Morella no.
A l’ase i mala muller, bastonades ho han de fer.
A l’ase que no conegues, no li toques les orelles.
A l’ase ruc, traginer foll.
A l’enfornar se fan els pans geperuts (vol dir que l’èxit de les empreses depén de la manera com escomencen).
A l’enfornar se fan geperuts els pans.
A l’hivern, bona roba i vi calent.
A l’home major, dona-li honor.
A l’home necessitat l’enteniment li vola.
A la bossa del jugador no li cal lligador.
A la dòna ballar i a l’ase bramar, lo diable els ho degué ensenyar.
A la fam, rastoll, i a la set, mal toll.
A la gallina forastera tots la piquen.
A la taula i al llit, al primer crit.
A la vaca vella, no li cal esquella.
A la vellea el dimoni l’enredra.
A la vellea, el dimoni sabater.
A la vellea, les polseres de pega.
A la vora del riu, no faces niu ni a l’hivern ni a l’estiu.
A les gràcies de cries i al cant de pardal, en ta vida convides, que et faran quedar mal.
A les huit, sense vergonya al llit.
A llevant clar i ponent obscur, temporal segur.
A lluna gitada, mariner en peus.
A maig a segar vaig.
A maig com vaig, a juny com vull i a juliol tot al vol.
A maig, ves com vaig.
A mal any, manta nova.
A mala hora gos no lladra.
A mon pare li diuen coca, i yo em muic de fam.
A Nadal o per Nadal allarga o creix el dia un pas de pardal (ogall).
A Nadal, l’all en lo bancal.
¿A ón anirà el bou que no llaure?.
A on entra la ceba no entra el doctor.
A on està el rei, allí està la cort.
A on hages passat l’hivern, passa l’estiu.
A on hi ha fam no hi ha pa dur.
A on hi han fadrines no hi han taranyines.
A on hi han soques, hi han bajoques. .
A on n’hi ha, sempre en queda.
A on no hi ha cap, no cal barret.
A on no hi ha cap, tot són coes.
A on no hi ha guany, tot és mal any.
A on no hi ha pa, tot són badalls.
A on no hi ha pare, tots volen ser-ho.
A on no hi han soques, no hi han bajoques.
A on vages, lo que veges fer, faces.
A pardal cansat canvia’l de forat.
A qui cou, cavalca.
A qui no té faena, el dimoni li’n mana (o dona).
A qui no té fills el dimoni li dona nebots.
A qui pasta i feny, tot li aconteny.
A Sant Joan bacores, i a Sant Pere les millores.
A Sant Joan, bacores; verdes o madures, pero segures.
A sant Martí, mata el porc i enceta el vi.
A Sant Maties, entre el sol a les ombries.
A sant Vicent de la roda, creix (allarga) el dia una hora.
Ab tos majors no partixques peres, ni de burles ni de veres.
Abans d’acabar, no t’hages d’alabar.
Abans d’ensenyar, deprén.
Abans de dinar, no faces el sopar.
Abans de parlar, para’t a pensar.
Abans de petejar, venteja.
Abans enviaven a u a prendre pel cul, ara van voluntaris.
Abans pobre i honrat, que ric i difamat.
Abans que les taronges toquen terra, hi ha que ficar-los closses.
Abans se casaven donzelles i donzells, ara es casen ya fadrins vells.
Abril gelat, carregat de blat.
Abril ha arribat, l’hivern s’ha acabat.
Abril i maig tenen la clau de tot l’any.
Abril rigorós, pa i vi abundós.
Abril, el de les aigües mil.
Abril, u bo entre mil.
Acaba d’eixir de l’ou i ya tot ho remou.
Ací perguí una agulla, ací la trobaré.
Acosta’t a bon arbre, i tindràs bona ombra.
Afig eixe mig a l’alcig que tota pedra fa marge.
Aforra el mesquí, i no sap per a quí.
Aigua al febrer, civada al graner.
Aigua de giner, poc de blat en el graner.
Aigua passada no mou mol.
Aigua per als patos i la cassalla per a nosatros.
Aigües d’abril caben totes en un barril.
Al blat tardà, sempre li falta una aiguada.
Al caçador i al peixcador sempre se’ls escapa la més grossa.
Al cavall desenfrenat, mira’l de llunt i amagat.
Al fondo del sac estan les enrunes.
Al gat ¿sarpada? i al colom ¿porgueres?
Al gos ronyós, tots l’aventen.
Al juliol, ni dòna ni caragol.
Al loco i al que té tot li està be.
Al maig, el favar, primerenc o tardà.
Al més de febrer ya ix l’herba pel racer, al més de març, per tot lo ribaç.
Al passar per la creu de Mislata, guarda la capa.
Al que es casa per interés, li ixen els contes al revés.
Al que haja de sopar, no li plangues el berenar.
Al que menja lo madur, fes-li rosegar lo dur.
Al que no els fa, els contes li fan.
Al qui no té, el rei li fa franc.
Al qui tot ho vol per ad ell, li ix el porc mesell.
Al rei de Barcelona, ¿qué li se’n dona?
Al setembre, qui tinga blat, que en sembre.
Alaba’t, ruc, que a vendre’t te duc.
Alabat siga el Corpus, que sempre cau en dijous.
Alforra (aforra) el mesquí, i no sap per a quí.
All cru i vi pur passen la prova segur.
Allà a on mengen dos, mengen tres.
Allà a on menja u, mengen dos.
Allà a on no hi ha cap, no hi ha capell.
Allà a on se fa fòc, fum ha d’eixir.
Als quinze (o díhuit) anys, ninguna dòna és lleja.
Als reis, el dia creix.
Altes o baixes, en l’abril són les Pasqües.
Ama i senyoria no volen companyia.
Ama, ¿hi ha fem? Si no en tenim en farem.
Amanir les esquelles abans que les ovelles.
Amiga, la figa; parents, les dents.
Amor d’amos, aigua en cistella.
Amor d’ase, mòssos o coces.
Amor de llunt i fum d’estopa, tot és u.
Amor de monja i pet de flare, tot és aire.
Amor de senyor, aigua en cistella.
Amor de trompeta, amor de castanyeta.
Amor en amor se paga.
Amor lo de pare; tot lo demés és aire.
Amor sense cor, jardí sense flor.
Amors, dolors i diners, no poden estar secrets.
Ample d’esquena, curt de faena.
Anant anant li conta els pèls a un burro.
Anant anant t’espere.
Anant, anant, ha perdut les espardenyes.
Anar i vindre són dos viages.
Anell en dit, honra sense profit.
Anem allà, que ací ya estem.
Anem fregint i menjant.
Animal que no conegues, no li vages per darrere.
Any bisext, o fam o pesta.
Any bo per a la serra, roïn per a la terra.
Any de bacores, poc de forment.
Any de figues flor, any de plors.
Any de figues, no te’n rigues.
any de fret, mal del pobret.
Any de gelades, any d’erades.
Any de gra, poca palla, any de palla, poc de gra.
Any de neu, any de Deu.
Any de secà, any de sequia.
Any de serves, mai el (lo) veges.
Any nou, vida nova.
Any plujós, any de fer el gos.
Aplegar i envasar, no pot ser.
Arbre chiquet, si està tòrt se pot fer dret.
Arbre transplantat ha de ser ben regat.
Arbre vell i transplantat, primer mort que arraïlat.
Arbre vell transplantat a terra nova, no prova
Arc de S. Martí, la pluja está así y de vesprada la pluja es pasada.
Arc de Sant Martí, l’aigua ya està ací.
Arc per la vesprada, aigua acabada.
Arc sempre estirat, o fluix o trencat.
Arre burra que són furtades.
Arre burro cagadiners, que més avant en cagaràs més.
Arre gos que tens tós.
Arròs encourat, any de moliner.
Arròs i bugada, fòc de brasa.
Ase de molts, el llop se’l menja.
Ase flac, tot ple de mosques.
Ase que es fica en devesa que no és seua, sol eixir carregat de llenya.
Badall no ment: fam, sòn o avorriment.
Bagassa primerenca, beata tardana.
Barat i bo renyiren.
Be es sent el gat, una volta fart
Be està lo que be acaba
Be sap lo gat la barba que llepa
Ben fet o mal fet, ya està fet.
Benifato i Confrides, terra de lladres: els gossos solts, i les pedres lligades.
Bescuit de monja, cafís de forment.
Bescuitet de monja, cafisset de blat.
Beu en casa i faràs casa.
Beure i bufar al mateix temps, no pot ser.
Beure molt i anar dret, no pot ser.
Bevem i mengem, que a un cap o a un atre eixirem.
Blat comprat, ni coques ni rollos ni pa assaonat.
Blat gitat adreça l’amo.
Bo en la plaça i roïn en la casa.
Bo és donar consells, pero millor els remeis.
Bo està el cos quan rota, i millor si changlota.
Bo i barat renyiren
Bo i barat, ya s’ha acabat.
Bo, poquet i a sovintet, és al cos profitoset.
Boca que no parla, Deu no l’ou.
Bocí per força és mal d’engolir.
Bocí per força no fa profit.
Boira de matí, calma o vent a garbí.
Boira terrera aigua s’espera.
Bollo de llaurador i pastilla de flare, en la paret que es clave
Bombetes de matí, senyalen vent al garbí.
Bon dia és el que plou, si no pedrega.
Bon pa i bon vi, arre rossí.
Bon pilot, bon farinot.
Bona camisa la que u es fila.
Bona excusa té el malalt: que es pixa en lo llit i diu que sua.
Bona soca, bona bajoca.
Bona vida en tinc: bona fam en passe.
Bona vista vejam, bacores per Sant Joan.
Bram d’ase el cel no l’ou.
Bram d’ase no aplega al cel.
Bram de ruc, el cel no l’ou.
Burro calent, que porta la càrrega i no se la sent.
Burro que gran fam sent a tot li passa dent.
Busca l’ase, i va a cavall.
Cabal, Valéncia és Cap i Casal.
Cabra, per a que t’acabes.
Cabró content, tots pagats.
Caçador de furó; perdició.
Caçador de moixonets, lo que guanya, menudets.
Caçador de reclam, fret i fam.
Caçador i peixcador, o fam o fret o calor.
Caçola vella, bony o forat.
Cada cosa a son temps i per maig cireres.
Cada cosa al seu temps, com les figues a l’agost.
Cada dia col, lo caldo amarga.
Cada gall canta en son galliner.
Cada gall en son galliner canta molt be.
Cada olleta té la seua tapadoreta.
Cada rat penat busca el seu forat.
Cada terra fa sa guerra, i cada pardal el seu niu.
Cada u a lo seu, i a robar lo que es puga.
Cada u a lo seu, i tu a lo teu.
Cada u té un rei en lo ventre, qui no en té dos
Cada u, de lo seu, fa lo que vol.
Cama curta, llengua llarga.
Camisa que molt se llava i cos que a sovint s’usa, poc de temps dura.
Campana sense truja, mal volteja.
Cansalada i ous fregits lleven la vista als marits.
Canten cartes i callen barbes.
Canteret nou, aigua fresca.
Cap de geperut coneix (o se veu) la seua gepa.
Cap per avall la merda corre.
Carrer banyat, calaix eixut.
Carretera de conills, conforme són els pares, són els fills
Cartes marcades, partides guanyades.
Cartes, daus, dònes i vi, fan tornar el ric mesquí.
Casa a ton fill quan voldràs, i a ta filla quan podràs.
Casa assolada, a dos més n’assola (o a una atra assola).
Casa en pestell, ni cria gallina ni porcell.
Casa’t si pot ser en el teu carrer.
Casar-se i bon dia, tot ve en un dia.
Cassalla, veu i calla
Català, sino te l’ha feta, te la farà.
Caterina a Nadal, un més cabal.
Cavall d’Antella, bona joventut i mala vellea.
Cavallet del cel, si dic mentira, enmig de l’infern.
Cel a borreguets, aigua a canterets.
Cel aborregat, als tres dies banyat
Cel de cotó, llevant bufador.
Cham, cham, sò d’aram
Chica que es pentina per la vesprada, eixirà grenyuda al sendemà.
Chicoteta brasa crema la casa.
Chics i polls caguen la casa.
Chiques i chics, la mala ventura al mig.
Chiques i chics… el dimoni en lo mig.
Cobra fama i gita’t a dormir.
Coca de panses i anous, de dijous a dijous.
Col sense oli és més agra que un dimoni.
Com lo cel està roig, senyal és de tempestat
Com més anys, més reganys.
Condix més que l’arròs caldós.
Condix més que un ou en dos rovells.
Coneixences moltes, amistats poques.
Conforme el pardal, la gàbia.
Conforme l’ase l’albarda.
Contar moltes i pagar una.
Conte i raó sostenen l’amistat.
Conten per mils com els rajolers.
Contes vells, baralles noves.
Contes vells, parents de la mort.
Corps en corps, no es piquen.
Cosins tercers a prop de res.
Cosir i cantar tot és escomençar.
Cria corps i en tindràs més.
Cria corps i et trauran els ulls.
Cuca espanyola no pixa sola.
Cursos per Sant Joan, salut per tot l’any.
D´a on no n’hi ha, no se’n pot traure.
D’a on manco ho esperes, ix la llebre.
D’a on no n’hi ha, les rates fugen.
D’ací a cent anys, no et faran mal els quixals.
D’ací a cent anys, tots pelats.
D’anar en males companyies no es trau cosa bona.
D’arbre roïn, roïn fruit
D’octubre la llunada, sèt atres cobrirà.
D’un albarzer ix una rosa: Se diu quan d’una mala família ix una persona virtuosa.
Darrere de l’Ascensió, ni peix moll ni sermó.
Darrere del meló, vi a montó; i si és d’Alger, en picher.
Darrere una pedra, un cantal.
De Benissa, ni home ni macho, ni cosa que valga un pacho.
De Campanar a Tendetes, no hi ha que tirar palletes. (Se diu quan se parla de dos coses que no tenen moltes diferències, Campanar és un barri de la ciutat de Valéncia i Tendetes un barri immediat).
De casar i sembrar, ningun consell pots donar.
De dia juga Toni, i de nit crema oli.
De donar ningú es fa ric.
De giner ni ovella ni corder.
De l’abundància del cor parla la boca.
De l’arbre caigut tots fan llenya
De la festa, la vespra.
De la palla fem o ¿Bollidet o paelleta?.
De les pells ixen les correges.
De mal corp, mal ou.
De mala mata, nunca bona planta
De més verdes ne maduren.
De moliner canviaràs, pero de lladre no t’escaparàs.
De Nadal a Sant Julià, tretze dies hi ha.
De nit tots els gats són negres
De Sant Andreu a Nadal tres semanes; i dies tres.
De Sant Joan a Nadal, mig any cabal.
De Santa Caterina a Nadal un més cabal.
De tot lo món fiau, i dos voltes la clau.
De tot sap, i lletra cap.
Decembre nevat, bon any per al blat.
Deixa als amics, si vols tindre enemics.
Deixa que t’enganyen en conte d’enganyar.
Deixa’t estar que el forn no està per a còure rosquilles.
Deixa-lo, que de Gata ve (joc humorístic de paraules en el poble d’Eixaló o Xaló).
Deixa’m un sòu i porta-me’l a casa.
Del dit al fet hi ha un gran tret.
Del fart al dejú, no conten tots u.
Demà, atre dia al tall.
Demà, Deu dirà.
Demà, que hui cau rosada.
Demà, ya es farà de dia.
Des de chicotet escomença a créixer l’