DENOMINACIÓ D’ORIGE VALENCIÀ

Hi ha moltes coses que són típicament valencianes. En la Denominació d’orige Valencià podeu conéixer algunes d’elles: Festes, Jocs, Menjars, Begudes i Personalitats. El text solament està disponible en llengua valenciana. Gràcies a (Eduart Sanchis per esta aportació)

 

<div id=”js_y” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”js_s” class=”_5pbx userContent _3576″>
<h3>FIESTAS VALENCIANAS</h3>
<ul>
<wpml_invalid_tag original=”PGxpPg==” />
<h3>FALLES.</h3>
<h3>Orige: Regne De Valéncia.</h3>
<h3> </h3>
<p><img class=”wp-image-1878 alignnone” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/crida-2018-755×360.jpg?w=300″ alt=”” width=”417″ height=”199″ /></p>
<wpml_invalid_tag original=”PHA+” /><img class=”wp-image-1880 alignnone” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/hotel-fallas-valencia-sorolla-centro-1-845×321.jpg?w=300″ alt=”” width=”518″ height=”197″ /><img class=”size-medium wp-image-1879 alignnone” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/fallas.-cremc3a0..jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”200″ /><!– wpml:html_fragment </li> –>
</ul>
<p>Les Falles són una festa celebrada del 15 al 19 de març en moltes ciutats i pobles de la Comunitat Valenciana (Espanya), entre elles principalment en Valéncia ciutat; aixina com en la ciutat argentina de Mar del Plata, receptora de milers d’immigrants valencians. També dites festes josefines o festes de Sant Josep es celebren en honor a Sant Josep, patró dels fusters. Està catalogada com a festa d’Interés Turístic Internacional i el dia 30 de novembre de l’any 2016 foren declarades Patrimoni Inmaterial de l’Humanitat per l’UNESCO</p>
<p>La denominació de falles correspon a les construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures (ninots) i composicions d’elements. A lo llarc de l’història els materials han anant evolucionant, pero tradicionalment, els ninots eren de cera. Actualment les figures més voluminoses es fan de suro blanc, ya que permeten formes més llaugeres i de major tamany.</p>
<p>És una festa en una arraïlada tradició en la ciutat de Valéncia i diferents poblacions de la Comunitat Valenciana. Actualment, esta festivitat s’ha convertit en un atractiu turístic molt important.</p>
<p>Els seus orígens són realment senzills, una simple cremà de desfets dels tallers de fusteria. Pero l’inventiva del poble valencià li ha anat aglutinant tots els traços propis de la seua cultura i història.</p>
<p>Es podria dir que són els carnestoltes de la ciutat de Valéncia, a on tota la picaresca i crítica se volcà en els cadafals (de tal manera que, al cremar-los, es pensa que s’eliminen els problemes i mals), també en esta festa s’unixen varis aspectes que definixen una cultura, ells son el foc, la música, la pólvora, el carrer, i bunyols.</p>
<p>Casi en cada carrer de la ciutat hi ha un Casal faller, que durant tot l’eixercici busca fonts d’ingrés per a poder pagar la festa i el seu propi monument. Ademés, normalment cada comissió consta també d’una comissió infantil, formada únicament per chiquets i chiquetes, que també planten la seua pròpia falla. Les falles infantils medixen, com a màxim, 3 metros de diàmetro i estan compostes per figures d’estètica més pròxima al món dels chiquets i generalment no mostren temes crítics.</p>
<p>Des del 15 de març fins al 19 de març els dies i nits en Valéncia són una festa contínua. Pero ya des del 1 de març es fan mascletades, espectàcul de petarts i fòcs artificials, en el que s’obtenen composicions musicals a través del soroll dels canons de pólvora. Estos espectàculs tenen lloc en la Plaça de l’Ajuntament, en el centre de la ciutat, a les 14:00 hores. Algunes comissions falleres disparen mascletades junt als seus casals durant la semana fallera.</p>
<p>El total de falles (370 grans i 368 infantils en 2016) es classifiquen en categories ordenades per presupost i dins de cada categoria s’organisa un concurs en el que es tria la millor falla. Per a allò es valoren les diferents qualitats: monumentalitat, risc, temàtica, colorit, etcétera. També es tria el millor ninot indultat, que es salvarà de la foguera. Estos premis no suponen cap recompensa material, sols la satisfacció del premi obtengut, que s’indicarà en un banderí en la falla fins al dia de la cremà. Encara que els premis són un orgull per a les comissions de totes les categories, la protagonista en els mijos de comunicació és la Secció Especial. En esta participen les falles més cares de la ciutat, en sumes que ya han superat els milló d’euros. Diners que es recapten entre els fallers de cada falla i d’atres elements com per eixemple: premis rebuts, exposicions en el carrer (carrers decorats i/o aluminats), visites per el recint interior de la falla o la venda de loteries. En els últims anys els patrocinadors comercials han cobrat gran importància en l’economia de les comissions falleres que, sobre tot en les categories més importants (Especial i RbD), constituïxen la principal font de finançació dels monuments fallers.</p>
<p>Encara que el objectiu de les comissions és construir la falla per a la festa de Sant Josep, durant el rest del any en cada casal es realisen actes festius, culturals i socials de tot tipo, que fan de les comissions falleres u dels principals eixos de la vida associativa i el entramat social de Valéncia i els demés municipis a on es celebra esta festa.</p>
<p>Les falles com a monuments<br />Valenciana.jpg</p>
<p>Habitualment tenen caràcter satíric sobre temes d’actualitat. Les falles solen constar d’una figura o composició central de varis metros d’altura, les més grans superen els 30 metros (Exactament la Falla Nou Campanar 2007, en 32 metros, fon la més alta i voluminosa de l’història) rodejats de numeroses figures o ninots de cartó pedra (material que en els últims anys està sent substituït per atres més moderns com el poliestiré expandit, més llauger i molejable, també més tòxic, sostingudes per un armassó de fusta. Inclouen lletrers escrits en valencià explicant el significat de cada escenografia, sempre en sentit crític i satíric.</p>
<p>Els artistes i artesans, escultors, pintors i atres molts professionals es dediquen durant mesos a construir monuments que les diferents comissions (en Valéncia hi ha 386) contracten. Les falles s’instalen en el carrer el 15 de març per la nit, el dia de la plantà. Últimament, i donades les dimensions d’algunes falles, l’acte de la plantà s’alvança varies semanes (en 2008, Nou Campanar començà la seua plantà el 27 de Febrer) i necessita de l’ajuda de grues. L’acte en el que se crema la falla es denomina la cremà.</p>
<p>Com a complement als lletrers, algunes comissions editen un llibret en el que s’explica per mig de versos satírics el contingut de la falla. Este gènero s’inicià en el sigle XIX en l’autor suecà Bernat i Baldoví, i experimentà el seu màxim auge en els anys 50 i 60 del sigle XX, gràcies a autors com a Emili Panach o Josep Bea Izquierdo.</p>
<p>Espectàculs pirotècnics</p>
<p>La pólvora i pirotècnia arribaren en els musulmans, des de llavors sempre ha anat lligada en les festivitats del poble valencià. Sent estes unes festes representatives de dit poble, s’entén que tal element no podria faltar en tot festeig popular.<br />La despertà</p>
<p>Les falles comencen cada dia en la despertà. Els fallers desperten al rest de veïns tirant a terra uns petarts coneguts com a tro de bac, que exploten al colpejar en terra.<br />La mascletà.</p>
<p>Són les preferides pels valencians i manco enteses per els visitants. Per a entendre-les és necessari estar pròxims al lloc a on s’explosionen, ya que no és qüestió de vore, sino de sentir-les. Si te deixes portar pel soroll i el brogit conseguixes unes sensacions similars a l’audició d’un concert, conseguint que l’estrèpit torne i tot açò en qüestió d’escassos minuts (5-7).</p>
<p>Bàsicament es componen de material terrestre i d’un principi i final aéreu. No obstant estes composicions varien segons el pirotècnic. Els petarts van units per llepades, les creus de varies files, aixina com com la distància dels petarts, conseguixen donar major o menor velocitat de dispar. També es conseguixen diferents efectes de sonoritat i sensació fent que explosionen en el pis o nugats a les cordes que subjecten les meches.</p>
<p>Actualment les mascletades que se disparen en la Plaça de l’Ajuntament de Valéncia, que té un presupost aproximat entre 6.000 i 9.000 euros, no obstant alguns pirotècnics posen de la seua part per a satisfacció del públic. El pirotècnic que més públic atrau és V. Caballer.<br />Els castells de fòcs artificials</p>
<p>Durant les festes falleres, del 15 al 19 de març, el Ajuntament programa un Castell de Fòcs artificials cada nit, que es dispara, depenent del dia, entre les 1:00 i la 1:30 hores en la zona de l’Albereda junt al antic llit del riu Túria.</p>
<p>El més important i espectacular dels castells és el conegut com “La nit del Fòc” que es dispara la nit del 18 al 19 de març, a on milers de quilógrams de pólvora allumenen el cel de Valéncia, aplegant a congregar-se’n més d’un milló de persones per a presenciar-ho. Els castells son com un preparatiu per a lo que va a vindre el dia 18 (La Nit del Fòc) a on més de 20 minuts no deixen de tirar coets.</p>
<p>Per últim dir, que les festes falleres no s’entenen sense bunyols, llepolia, típic menjar de les tres províncies valencianes.</p>
<p>Actes fallers</p>
<p>A pesar de múltiples i variats actes que es realisen per tota la ciutat, existixen alguns que son fixos, estos els organisa la Junta Central Fallera, els descriurem a continuació per orde cronològic.<br />Ans de la Semana Fallera<br />Últim dumenge de febrer: La Cridà<br />La Cridà és el acte en el que la Fallera Major de la Ciutat, reunix en les portes de la mateixa les Torres dels Serrans, a totes les comissions falleres i realisa una cridada, a la iniciació dels festejos, a tots els valencians i a tots els visitants.</p>
<p>L’exposició del Ninot<br />Exposició del Ninot, en 2008.<br />Cavalcada del Ninot<br />Cavalcada del Regne<br />Semana Fallera<br />Dia 15: La Plantà</p>
<p>Artícul principal → Plantà.</p>
<p>Retocs durant la plantà<br />La Plantà és l’acte de erigir els monuments fallers, més coneguts pel nom genèric de falles. Pel matí es realisa sobre els de categoria infantil i per la nit el rest de monuments, sent el terme per ad estes fins a la matinada, moment en que es presentarà el jurat per a calificar-les.</p>
<p>Tradicionalment este acte es realisava en un sols dia; este fet aumentava la competitivitat de les comissions aixina com acreixentava l’emoció, ya que el monument, de no estar totalment acabat, era descalificat. El modo d’elevar la part principal del monument, es realisava per mig d’una colla de persones pertanyents a la falla. La qual s’erigia d’una vegada, denominant-se plantà al tombe. Actualment algunes comissions volent desmarcar-se’n un poc de la competitivitat estan intentant retornar als seus orígens realisant la plantà en sa antiga modalitat.</p>
<p>Dia 16: Arreplegada de premis</p>
<p>En este dia s’inicia l’arreplegada de premis de les falles infantils, sent per a el dia següent l’entrega del rest de categories. Comencen els castells en el vell caixer del riu Túria (dies 15, 16, 17 i 18).<br />Dies 17 i 18: L’Ofrena<br />Plaça de la Verge despuix de l’Ofrena</p>
<p>En este dia s’inicia l’Ofrena a la Verge dels Desamparats, patrona de la ciutat de Valéncia. L’ofrena es realisa per la vesprada fins be entrada la nit, continuant-se al dia següent. En un principi es realisava durant el dia 18, pero degut al gran número de comissions s’amplià a dos dies, alvançant-se esta al dia anterior. En ella, cada faller oferix un ram de flors en el que es confecciona un espectacular tapís de flors a modo de mant que cobrix el cos de la Verge, de la quina la seua estructura de fusta permet anar realisant els rams per a formar impressionants dissenys. Açò, sumant als 14 metros d’altura de la Verge, doten a l’ofrena d’una gran vistositat.</p>
<p>La Fallera Major de Valéncia despuix d’haver presidit l’ofrena de flors clausurarà el acte sent l’última en desfilar front a la Verge.<br />Nit del 18 al 19: La Nit del Fòc</p>
<p>La Nit del Fòc és una de les manifestacions pirotècniques nocturnes (últim castell de les festes) més importants de la festa fallera que antigament anunciava el final dels festejos, i que des de fa anys se traslladà al penúltim dia. És el espectàcul pirotècnic més espectacular de totes les falles, en una duració que sol oscilar entre 30 i 40 minuts i a on es cremen 12000 kg. de pólvora repartits per tot tipo de carcasses de colors i so. Sol ser el moment a on més gent es reunix, arribant-se a atényer fàcilment més d’un milló de persones.<br />Dia 19: La Nit de la Cremà</p>
<p>Artícul principal → La Cremà.</p>
<p>Falla durant la cremà.</p>
<p>La Cavalcada del Fòc és una cavalcada que anuncia l’arribada del foc que cremarà les falles. Antigament era l’acte en que, despuix de retirar els ninots de la falla, es portaven en cavalcada fins al Museu faller. De recent instauració, és una proposta de la Junta Central Fallera i de l’Associació d’Estudis Fallers per a recuperar la tradició festiva valenciana, que data dels anys trenta del sigle XX, i que rescata la costum de que les comparses de diables i carrosses del deu Plutó encenen les Falles. Per això, es realisa el dia 19 de Març per la vesprada, a partir de les 19,00 hores, a lo llarc del Carrer Colón i fins a la Porta de la Mar, com a preludi a la Cremà de les falles. En ella participen colles de dimonis de tota la Comunitat Valenciana, constituint un autèntic i espectacular Correfoc en el mateix centre històric de Valéncia.</p>
<p>La cremà és l’acte de clausura de les festes. Consistix en la crema dels monuments fallers plantats en els carrers de Valéncia el dia 19 de març. El acte ve precedit per un castell de fòcs artificials, encenent per la Fallera Major i el President de la Comissió. En primer lloc, en torn a les deu de la nit, es procedix a la crema del monument infantil a excepció de la falla guanyadora del primer premi de la secció especial, que se crema a les deu i mija. Posteriorment se crema el monument principal a les dotze de la nit i a les dotze i mija se procedix a la crema del primer premi de la Secció Especial d’esta categoria. Per últim, a la matinada es crema el monument faller de la plaça de l’Ajuntament que està fora de concurs, ya que la paguen els valencians en els imposts (els diners de la falla no sol ser més elevat de 300.000€) Algunes falles, donat les altes que son i lo prop que tenen les cases o edificis es cremen quan arriben els bombers. En el 2009, la falla que més ha tardat en encendre-la ha segut la Falla Sant Vicent-Marvà, ya que la cremaren passades les 2 de la nit.</p>
<p>Història</p>
<p>En el valencià mijà, la paraula falla (del llatí fac[u]la, diminutiu de fax, antorcha) servia per a nomenar les antorches que es colocaven en lo alt de les torres de vigilància. Deriva del llatí “facula”, antorcha. En el Llibre dels Fets, se cita que les tropes del rei Jaume portaven falles per a allumenar-se.</p>
<p>Este terme s’utilisava tant per a les antorches que allumenaven les tendes de campanya com les que s’utilisaven per a allumenar una festa. Més avant es fa referència a este terme per a referir-se a les fogueres i lluminàries que s’encenen en vespres de festes extraordinàries i patronals.</p>
<p>La vespra de Sant Josep s’encenien fogueres per a anunciar la seua festivitat, rebent eixa practica ritual el nom de falla.</p>
<p>La versió més popular de l’orige de les falles segons el Marqués de Cruïlles, es que foren iniciades pel Gremi de Fusters que cremaven en la vespra del dia del seu patró de Sant Josep, en una foguera purificadora, borumballes i trastos vells fent renta dels tallers ans d’entrar la primavera.</p>
<p>Existixen atres autors que intenten torbar un orige més antic a la festa, defenent que el cult al foc és un ritual de tradició pagana i que les falles no son més que una versió d’este arcaic ritual que anuncia l’entrada de la primavera i tracta de propiciar a la fertilitat.</p>
<p>En el sigle XVIII algunes de les falles que s’encenien en Valéncia no eren meres fogueres sino monuments satírics i burlons en els que s’exponien la vergonya pública i se cremaven simbòlicament persones i situacions de la vida real. Hi han diferents hipòtesis sobre el començament de la festa fallera. Per lo que hui se pot saber els albors de les Falles es remonten a principis del sigle XVIII. Una d’estes teories, la més provable, explica que els fusters valencians, al final de cada hivern, feen cremar els seus parots (estructures de les que penjaven els cresols que donaven llum) donat que en l’arribada de la primavera, i al fer-se els dies més llarcs, ya no eren necessaris. En el pas del temps i per mediació de l’Iglésia, se va fer coincidir la data de la crema d’estos parots en la vespra de la festivitat del patró dels fusters, Sant Josep.</p>
<p>La tradició anà sometent-se a canvis en el pas del temps. Ad eixe parot se li anaren afegint robes per a que adoptara fisonomia humana. També s’escomençaven a incorporar cartells alusius a algun personage conegut del barri. Se li dotà aixina d’un contingut satíric i burlesc per a cridar l’atenció als veïns. Ademés, els chiquets anaven de casa en casa demanant una estoreta velleta, que es va convertir en un cant popular per a arreplegar tot tipo de mobles i utensilis vells per a cremar-los en una foguera junt en el parot. Estos parots foren els primers ninots. En el pas del temps s’incorporà la gent del barri al procés de confecció dels cadafals, i naixqueren monuments que incorporaven varies figures.</p>
<p>Fins a principis del sigle XX les falles eren calaixos alts en tres o quatre ninots de cera vestits en robes de tela, fins a que els artesans incorporaren un nou procediment: la reproducció de molts en cartó pedra. La creació de la falla anà evolucionant fins a l’actualitat, a on la majoria de monuments estan composts de poliestiré expandit, suro moll fàcilment molejable en serres de calor i li aporta més lluentor a la peça. Aixina l’art de les falles ha generat monuments de majors dimensions en remats que raspen els 30 metros d’altura.</p>
<p>Hui les falles mouen prop un milló de turistes anualment. Es planten 385 monuments en la ciutat de Valéncia i més de 250 en el rest de la província. El Gremi d’Artistes Fallers subsistix com a entitat encarregada d’ensenyar el antic ofici de producció de monuments fallers. La Junta Central Fallera és la entitat que organisa la festa i la manté viva durant tot el eixercici faller.<br />Detall de la Falla de Nou Campanar 2006 – Guanyadora de la Secció Especial d’eixe any.</p>
<p>No poden ni deuen faltar durant els dies de falles els bunyols en la seua emblemàtica i enyorada branca de llorer. Joan B. Vinyals Cebrià. “Recorde en verdadera nostàlgia, aquella típica estampa que antany sorgia durant tots els dies que duraven les falles i que la componia la bunyolera, en aquell pel arreplegat en tanta gràcia i ataviada en el devantal blanc almidonat, manguets blancs en els braços i, el post de bunyols orlat en la tradicional i olímpica branca de llorer. Oferint una estampa plena de colorit que be pogué immortalisar el pintor Sorolla, que ara, en temps de preses i de marketing, nos ho ha furtat. Antany era impensable que en els carrers més típics a on es plantava un cadafal falta-se la representativa bunyolera i per tant, el embriagador aroma que desprén la barreja de la fritura dels bunyols, les verts fulles de llorer i l’esclafit d’algun petart disparat per la chicalla del barri. Quan en son dia la Junta Central Fallera tinguérem que identificar la màxima distinció, no dubtarem en investir-li en el nom de bunyol d’or en fulles de llorer. Esta llepolia dels bunyols es tan antiga en nostra Valéncia, que el celebrat Jaume Roig els descriu en l’Espill. L’arabiste Huici Miranda va traduir un llibre de cuina hispà magrebí (a cavall entre els sigles XII i XIII) a on apareix una aproximadísima recepta. I per últim, F. Caballero i Munyos, en el any 1928, en la més important publicació faller d’aquells lluntans temps, es referia a la lloada bunyolera i ala desapareguda branca de llorer de la fusta següent:”Bunyolera galana Que eres goig i sonrisa del carrer I animes en la gràcia sobirana la josefina festa valenciana baix el vert brancage del llorer”.</p>
<p>Classificació de falles i guardons<br />Allumenació del carrer de Sueca-Lliterat Azorín en l’any 2008.</p>
<p>La secció Especial agrupa a les comissions falleres que planten les Falles que tenen més presupost de la ciutat de Valéncia i que competixen per el que se pot considerar com el premi de la millor falla de cada any de la ciutat. Se sol considerar com a la primera divisió en el món de les falles. En el any 2009 hi ha un total de 14 falles en esta Secció Especial, mentres que el número de monuments plantats en la Ciutat és de casi 400. Esta secció se creà per primera vegada en 1942 i en aquell any sols tres comissions prengueren part en la categoria, les de Barques, Reina-Pau i Plaça del Mercat i hui en dia cap de les tres pertany ad esta secció. La més antiga en esta secció es la de Na Jordana que suma 56 participacions en esta secció en 2008, li seguixen de prop Convent Jerusalén en 53, la Plaça del Pilar en 50 i la Plaça de la Mercé en 45 participacions.</p>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_2a2q _65sr”>
<div class=”uiScaledImageContainer”> </div>
<div>
<div class=”_5cq3 _1ktf”>
<div>
<div class=”_3x-2″>
<div>
<div class=”mtm”>
<div class=”_2a2q _65sr”>
<div>
<div class=”_3x-2″>
<div>
<div class=”mtm”>
<div class=”_5cq3 _1ktf”>
<div>
<div class=”_3x-2″>
<div>
<div class=”mtm”>
<div class=”_5cq3 _1ktf”>
<div>
<div class=”_3x-2″>
<div>
<div class=”mtm”>
<div class=”_1ktf”>
<div>
<div class=”_3x-2″>
<div>
<div class=”mtm”>
<div class=”_2a2q _65sr”>
<div>
<div id=”js_baq” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15f3a9995b1993843343″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>MASCLETÀ.</h3>
<h3>Orige: Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”wp-image-1882 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/mascleta.jpg?w=300″ alt=”” width=”350″ height=”196″ /> <img class=”wp-image-1883 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/mascleta470.jpg?w=300″ alt=”” width=”306″ height=”192″ /> <img class=”wp-image-1884 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/02-mascleta-para-la-unesco.jpg?w=300″ alt=”” width=”312″ height=”193″ /></p>
</li>
</ul>
<p>Una mascletà és un tir pirotècnic que conforma una composició molt sorollosa i rítmica que es dispara en motius festius en places i carrers, normalment durant el dia; és típica de la Comunitat Valenciana (Espanya). Rep la seua denominació dels masclets (petarts d’una gran potència sonora) lligats per mig d’una mecha conformant una llínea o traca. Estes solen subjectar-se a mija altura penjats en cordes o alçats per mig de canons.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>Al contrari que els fòcs artificials que busquen l’estimulació visual, les mascletaes tenen com a objectiu estimular el cos a través dels forts sorolls rítmics dels masclets; alguns consideren estos sorolls “musicals”, si be no obliden la part visual. Lo que distinguix una mascletà d’una successió d’explosions és el ritme que han de crear els “masclets” a l’explotar, és fonamental que la força de les explosions vaja de menys a més, sense això una mascletà no pot considerar-se com a tal.</p>
<p>Les mascletaes són famoses en tota lo Regne De Valéncia (Comunitat Valenciana) pero són especialment conegudes les que se celebren entre l’1 i el 19 de març a les 14h en la Plaça de l’Ajuntament de Valéncia durant les Falles, les que se celebren durant la Magdalena en Castelló i les que se celebren del 19 al 24 de juny en la Plaça dels Estels en Alacant durant les Fogueres de Sant Joan o les que des de l’any 2000 òbrin el nou any en Valéncia. I també la que hi ha entre el 3 i 19 de març a les 14h en la Plaça Regne d’Alzira (Valéncia) o o les que es fan durant totes les Falles de Benicarló a les 14h en la Plaça de la Constitució de la mateixa localitat.</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div>
<div class=”mtm”>
<div class=”_2a2q _65sr”>
<div id=”u_fetchstream_11_36″ class=”_5mly _40ja”>
<div id=”u_fetchstream_11_37″ class=”_5v-_ _zpr”>
<div id=”u_fetchstream_11_38″ class=”_1c_u”>
<div id=”u_fetchstream_11_39″ class=”_53j5″>
<div class=”_4ivm”> </div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<div id=”js_2vg” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15ac30db0d5413379093″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>TRO DE BAC</h3>
<h3>Orige: ¿Regne de Valéncia?</h3>
<p><img class=”wp-image-1887 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/tro-de-bac-1.jpg?w=300″ alt=”” width=”385″ height=”225″ /> <img class=”size-medium wp-image-1888 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/tro_de_bac.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”225″ /></p>
</li>
</ul>
<p>El Tro de bac és un petart que explota tirant-lo fort en terra. És el petart valencià per excelència durant les festes falleres. S’utilisa sobretot en les despertaes.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>Elaboració<br />Per a que el petart explote be deu d’estar ben sec, pero per a la seua fabricació es treballa en mullat. Precisament, per a evitar accidents, encara que, a dia de hui, no es coneix cap. És un procés d’elaboració llarc i delicat. El material pirotècnic es mescla en productes químics i es reblix en grava redonejada. Despuix s’omplin els canuts de paper en la mescla. S’apreta be, es tanca i se seca. El problema ve en el transport perque el petart explota en qualsevol colp i qualsevol accident seria fatal.</p>
<p>Normativa europea</p>
<p>Una normativa europea de l’any 2007 va llimitar la fabricació, transport i us del Tro de bac fent caure l’indústria del clàssic petart valencià. De més de trenta empreses fabricant el Tro de bac s’ha passat a fabricar-lo a soles dos.</p>
<p>D’entrada no és rendable -cada caixa de 50 unitats es ven a partir de 4 euros més IVA-, i per a continuar, necessita uns permissos especials que cada any deu autorisar la Delegació del Govern.</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div id=”js_2vv” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15ac30ea9d1360768251″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>MASCLET</h3>
<h3>Orige: ¿Regne de Valéncia?</h3>
<p><img class=”wp-image-1889 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/240_f_3932066_f643mehv3at5uozlldrul5dbmgetuxcq.jpg?w=300″ alt=”” width=”339″ height=”220″ /> <img class=”size-medium wp-image-1890 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/300px-masclets_a_punt_desclatar.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”225″ /></p>
</li>
</ul>
<p>Masclet, prové de la paraula en valencià mascle.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>És un petart de gran potència sonora, format per una cantitat de pólvora que oscila entre 1,2 grams i fins als 40 grams, el qual conta en una mecha per a poder encendre-ho.</p>
<p>La seua utilisació actual és tant en les traques, aixina com individualment. Utilisant-se esta en les mascletaes, que se celebren en les diferents poblacions de la Comunitat Valenciana.</p>
<p>En les mascletaes s’utilisen carcasses, que són com a boles de pólvora embolicades en paper que solen pesar entre 2 i 3 quilos.</p>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<div id=”js_ei7″ class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb161d5321693997910267″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>CORDÀ.</h3>
</li>
</ul>
<h3>Orige: Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”wp-image-1892 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/ryu5w7cqilqyjqnkfnqef1.jpg?w=300″ alt=”” width=”355″ height=”195″ /> <img class=”size-medium wp-image-1891 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/cordc3a0-3.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”200″ /></p>
<p>La cordà (cordada) és una manifestació pirotècnica nocturna consistent en un grup de coets, del tipos femelletes (dividits en mares, que es dividixen en 8, i normals, que no es dividixen) carretilla o també denominats coets borrachos, penjats en una corda nugada de cap a cap d’un carrer i de la que van soltant-se i esclatant. A banda, els participants, vestits en roba que els cobrix tot el cos per a evitar cremades, van agarrant-los i llançan<span class=”text_exposed_show”>t-los a l’aire dins del recint acotat i durant un temps llimitat.</span></p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>La cordà se celebra en molts municipis de la Comunitat Valenciana la vespra de la festa major dels pobles. La primera evidencia de la celebració de la cordà és del 27 d’agost de 1871La cordà de Paterna</p>
<p>La cordà de Paterna és la culminació de les Festes Majors de Paterna, que se celebra la matinada següent a l’últim dumenge d’agost. Destaca per la seua magnitut i espectacularitat i que es desenrolla en el carrer Major.</p>
<p>Els tiradors, dirigits pel Coeter Major, cremen 55.000 coets en una intensitat de 2.000 coets per minut. Els tiradors professionals i els aficionats poden disparar coets en un espai habilitat, el coetòdrom, durant el desenroll de les Festes Majors.</p>
<p>&nbsp;</p>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<ul>
<li>
<h3>MOIXARANGA</h3>
<h3>Orige: Algemesí, Ribera Alta (Regne de Valéncia)</h3>
<p><img class=”wp-image-1893 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/moixaranga.jpg?w=300″ alt=”” width=”321″ height=”212″ /> <img class=”size-medium wp-image-1894 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/muixeranga05.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”213″ /></p>
</li>
</ul>
<p>La moixaranga, muixeranga o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del Regne de Valéncia i que es preserven en Algemesí (Ribera Alta).</p>
<p>La moixaranga és un element típic de l’etnologia valenciana que es compon d’una série de balls i figures, que solen acabar en la formació de torres humanes, i que en conjunt o per parts i en més o manco variacions, s´ha representat en distints pobles del territori valencià. Encara que la més famosa hui en dia es la d’Algemesí, s’han conegut moixarangues en Peníscola, Forcall, Titagües, L’Alcúdia, Alzira, L’Olleria…</p>
<p>Actualment la més coneguda es la que participa en les Processons de Nostra Senyora de la Salut, la Festa Major d’Algemesí (7 i 8 de setembre).</p>
<p>La moixaranga és el nom que rep en Algemesí, i que es diferencia dels castellers i del Danze de Tauste en el sentit de que en la moixaranga l’objectiu és més religiós, se fa una dansa, s’utilisa un atre tipo de trages i són més baixes les torres. La moixaranga, a l’igual que els castellers i el danze de Tauste provenen de la moixiganga.</p>
<p>Història</p>
<p>L’orige de la moixaranga es remonta a molt antic, és possible que començara en l’época mora. El document més antic a on se fa referència a la moixaranga és de l’any 1724, una provessó en honor a la Mare de Deu de la Salut d’Algemesí (7 i 8 de setembre). De totes maneres, els primers testimonis els trobem durant el Sigle d’Or valencià (sigle XV), fent les seues representacions en els teatres per a entretindre al públic durant el descans. La representació comença en un ball acompanyat per la dolçaina i el tabal i acabant els dansants en un torre humana. En el sigle XVIII, en les comarques tarragonines començaren a fer també torres humanes que les anomenaven “ball de valencians”, convertint-se despuix en els castellers com a signe identitari de Catalunya.</p>
<p>Les primeres cites històriques de les torres humanes valencianes fòra del territori valencià, hem de saber que es troben compreses en el dit “ball de valencians” o “bayle de valencianos”, o també “dansa valenciana” o “danza de valencianos”, expressions que s’alternen en unes atres denominacions descriptives com dansa o ball “de la piràmide” o “de la campana”.</p>
<p>L’espectacularitat de la moixaranga feu que els valencians foren requerits per a la seua representació per tota Espanya. N’hi han referències textuals de la presència de la “danza de valencianos” en els sigles XVI i XVII, en celebracions sobretot del Corpus, en Sevilla, Madrit i inclús en el País Vasc.</p>
<p>La Moixaranga fon declarada Patrimoni de l’Humanitat per l’UNESCO en l’any 2011.</p>
<p>Característiques de la Moixaranga</p>
<p>En l’actualitat els membres són tant hòmens com dònes -encara que antigament a soles eren aceptats els varons-, de tot tipo de professions, de número irregular -en l’actualitat ixen uns doscents pero antigament a soles uns trenta-, dirigits per un mestre, que s’encarrega de la coordinació dels montages del ball, torres figures i els ensajos previs. Hòmens de força i habilitat, en temps passats carregadors i obrers de vila de professió, nos percaten d’un cert caràcter gremial com a aglutinant del grup. La memòria colectiva té per mític els temps en el que Enric Cabrera fon mestre allà pels anys vint. Igualment és recordat Llorca el barber, entre els quaranta i els setanta. Hui el palmito professional dels seus components, és ample en correspondència en una societat diversificada.</p>
<p>L’indumentària consta d’una brusa cenyida i recta, bonadura per davant, pantalons llarcs, gorro orellut i espardenyes de sola prima. La tela és basta i fot a tires verticals roges i blaves sobre fondo de ralles blanques en disposició arlequinada, exceptuant el trage del mestre que porta cada peça d’un sol color. És la tela chabacanament coneguda com el colchó, i és clar que ans era de tires roges irregulars sobre fondo blanc, sense tant de color. Per molt que s’ha dit sobre esta, des de sempre, un tant extravagant vestimenta, pareix més be que el orige és per raó de les disponibilitats dels antics proveïdors del vestuari.</p>
<p>Exportació a Catalunya</p>
<p>Fon en el sigle XVIII quan els catalans varen adaptar el “Ball de valencians” i el varen assumir com a propi començant en eixos anys a fer les torres humanes ara nomenades “castellers”, segon documenten diversos investigadors com Ricart Garcia Moya.<br />L’erudit català Joan Amades reconeixia que l’orige dels castells humans en Catalunya es troba en les festes del poble de Valls del any 1791. Allí, entre atres borinotades, es va vore un “ball dels valencians” (Amades, J.: Costumari, 1, p.680), a on tres dels balladors pujaven a esquenes dels companyers, agrupats en rogle, y el primer dansant montava damunt dels atres. El folcloriste afig que, poquet a poquet, la “moixiganga o ball dels valencians” es va fer més complicat, en més altea y castellers, aplegant a sa máxima grandea en les festes de Valls de 1870; per tant, segons Amades: “el qualificatiu de Ball de Valencians, apelatiu que pel Penedés i pel Camps de Tarragona s’aplicava als castellers, sembla indicar una procedència valenciana de la Moixiganga”</p>
<p>Teoria sobre l’orige de la representació</p>
<p>La moixaranga té un orige pagà. Algunes fonts expliquen l’orige com a tècnica naixcuda per la necessitat d’aplegar ben alt per a alçar fortalees i muralles o per a aguaitar des de llunt als enemics, en territoris que es caracterisen per ser plans. En este últim cas, se conseguiria lo mateix que des d’una “torre” o “torreta”, d’a on li vindria el nom genèric de “torres humanes”.</p>
<p>L’especialisació en esta tècnica i la seua espectacularitat podria haver induït a la reconversió com a manifestació lúdica a través dels joglars. Posteriorment, serien assimilades i integrades en celebracions religioses.</p>
<p>Teories sobre l’orige del nom</p>
<p>El nom de Moixaranga es vocable inexistent en català, sent que ells parlen de “Moixiganga”, paraula que fan derivar de la “Mojiganga-Bojiganga” castellana, que al seu temps ve de, de “voxiga” o “vejiga”, es dir de “bufa”. La definició castellano-catalana du implícita una connotació de “ridícul” i “extravagant” i s’ha de dubtar d´eixe orige, sent que la moixaranga, ni es ridícula, ni es extravagant. Per eixemple Joan Soler i Amigó, expón que la muixaranga valenciana “sembla tindre un caràcter guerrer”.[4]</p>
<p>Algunes fonts fan derivar la paraula “Moixaranga” de l´arap “moachain” que diuen que vol dir emmaixquerat. Esta etimologia tindria relació en el fet de que en part de la representacio, se troba present una intencio d’ocultar la cara. Aixina en Titagues i Olleria el participants se la cobrixen en calces, en Algemesí porten uns capirots en orelleres i en L´Alcúdia i en Alzira se la mascaren. L’orige etimològic a partir de l’àrap, portaria a un clar orige valencià del temps de la dominacio musulmana. Esta hipótesis vindria reforçada per l’existència en el Marroc d´acróbates marroquins que realisen torres similars a les valencianes.</p>
<p>Una atra teoria parla de que en euskera “Muxaranga” o “Muxaranka” vol dir precissament màixquera o emmaixquerat. [5]. Esta hipòtesis, en relació a la teoria vasco-iberista, que tants topònims i vocables valencians ha contribuït a aclarir, podria dur-nos a pensar que la moixaranga podria falcar les seues raïls en temps dels ibers valencians</p>
<p>Moixarangues en el sigle d’Or valencià i següents</p>
<p>“…els primers documents escrits que parlen de la Moixaranga es troben en el Sigle d’Or del Regne de Valéncia (S.XV).”[6]</p>
<p>L´espectacularitat de la moixaranga feu que els valencians foren requerits per a la seua representacio per tota Espanya. Tenim referencies textuals de la presència de la “danza de valencianos” en els sigles XVI i XVII, en celebracions sobre tot del Corpus, en Sevilla, Madrit i inclús en el País Vasc a on diuen textualment<br />disponese la danza de valencianos de Aoiz, de quenta de la ciudad y viene de vispera para medio dia y a la tarde sale por las calles y se le pagan 15 ducados</p>
<p>I en Sena (Osca), fins a fa poc, uns ballarins pujaven als muscles d’uns atres fent una figura dita “torre” de la Danza de Valencianos.</p>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div id=”js_2w4″ class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15ac30f0b04840922223″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>TOMATINA</h3>
<h3>Orige: Bunyol,Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”wp-image-1895 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/880x495_385608.jpg?w=300″ alt=”” width=”354″ height=”200″ /> <img class=”size-medium wp-image-1896 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/a24-756016_abe76d6d_2000x1333.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”200″ /> <img class=”wp-image-1897 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/245px-la_tomatina_2014.jpg?w=244″ alt=”” width=”301″ height=”197″ /></p>
</li>
</ul>
<p>La Tomatina és una festa que se celebra en el municipi valencià de Bunyol, en la que els participants es tiren tomates els uns als atres. Se celebra l’últim dimecres del mes de agost, enclavada dins de la semana de festes de Bunyol. El nom de Tomatina ve de la paraula en llengua valenciana, tomata.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>L’èxit ha portat a que La Tomatina de Bunyol fora declarada en l’any 2002 Festa d’Interés Turístic Internacional per la Secretaria General de Turisme.</p>
<p>Orige</p>
<p>En l’any 1944, durant una desfilada de jagants i cabuts, uns jóvens que volien participar en el mateix varen organisar una baralla. Com a prop del lloc hi havia un lloc de verdures i hortalices, varen agarrar les tomaques i les varen utilisar com a taula de continguts o arma de llançar. Les forces de l’orde varen haver d’intervindre per a dissoldre la baralla, i varen condenar als responsables a pagar els destrossos realisats.</p>
<p>A l’any següent els jóvens varen repetir l’altercat, encara que esta vegada varen portar les tomaques de sa casa. De nou varen ser dissolts per les forces de l’orde. Darrere de repetir-se açò mateix en els anys successius, la festa va quedar, encara que de modo no oficial, instaurada.</p>
<p>Modificacions a lo llarc de la seua història</p>
<p>En l’any 1950, l’ajuntament va permetre la festa, no obstant això, l’any següent es va opondre, sent detenguts alguns dels participants. Estos varen ser lliberats ràpidament, gràcies a la pressió eixercida per tots els veïns.</p>
<p>La festa va ser per fi permesa, i al llançament de tomaques es varen afegir atres costums, com arruixar en aigua i inclús ficar en fonts als rivals. Entre la baralla, els participants solien cebar-se en els que eren mers espectadors, incloses personalitats de rellevaria, per lo que en 1957 va tornar a prohibir-se la festa baix penes inclús de presó.</p>
<p>En eixe any, els veïns varen decidir organisar lo que varen cridar “l’enterrament de la tomata”, en el que varen eixir en provessó portant un ataüt en un gran tomata, acompanyats per la banda de música que interpretava marches fúnebres al seu pas.</p>
<p>En l’any 1959 el poble va autorisar definitivament la Tomatina, pero va impondre la norma que a soles es podrien tirar tomates despuix que sonara una carcassa i haurien de finalisar quan sonara una segona.</p>
<p>Entre 1975 i 1980 la festa va ser organisada pels Clavaris de Sant Lluís Bertran, que varen ser els que varen portar les tomaques, ya que abans cada participant els portava de la seua pròpia casa.</p>
<p>La festa es va fer popular en tota Espanya gràcies a un reportage emés en el programa de televisió Informe Semanal.</p>
<p>Des de l’any 1980 és l’Ajuntament qui proveïx de tomates als participants, sent cada any major el número de tonellades de tomates utilisats, aixina com el de visitants.</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_2a2q _65sr”>
<div>
<div id=”js_1wj” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15a43190495f24656190″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>BOUS AL CARRER</h3>
<h3>Orige: Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1898 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/220px-bous_albocc3a0sser.jpg?w=218″ alt=”” width=”218″ height=”300″ /> <img class=”wp-image-1899 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/bousefe_noticiaampliada.jpg?w=300″ alt=”” width=”528″ height=”298″ /></p>
</li>
</ul>
<p>Els Bous al carrer són un tipo de festa taurina popular que es practica en molts pobles del Regne de Valéncia, sobretot en les comarques de la Marina Alta, Alt Millars, Alt Palància, Baix i Alt Maestrat i el nort de la Plana Alta. És molt típic de fer Soltes de Vaques, que és lo mateix pero utilisant vaques. Si be se pot fer en qualsevol moment de l’any, en general coincidix en les festes patronals i la majoria se fan en agost.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>Descripció</p>
<p>El carrer, típicament el més llarc i ample del poble, es tanca en unes tanques de ferro o fusta a cada entrada. A l’un i l’atre bando del carrer, se monten els carafals, que son com a places de bous fetes de ferro i que son desmontables. Estes permeten eixir i entrar fàcilment, i aixina se pot envestir al bou, fugir cap a dins i observar-lo sense perill.També se disponen grades de fusta nomenades triànguls i caixons a l’obert, que permeten amagar-se del bou.</p>
<p>Quan tots estiguen en el seu lloc – els atrevits avall i els més tímits dalt – se solta un bou al carrer o dins de la plaça. L’espectàcul consistix en eixir al carrer des dels carafals, envestir a l’animal, i córrer davant d’este bou.</p>
<p>N’hi ha una varietat que es diu Bous a la mar practicat en Dénia i Benicarló, en el qual en conte del carrer n’hi ha un jagant carafal, en forma d’arena, obert al mar. Ací l’objectiu és de fer entrar al bou a l’aigua.</p>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div> </div>
<div>
<div id=”js_2vy” class=”_5pbx userContent _3576″>
<ul>
<li>
<h3>BOUS A LA MAR</h3>
<h3>Orige: Denia, Marina Alta (Regne de Valéncia), actualmente expandida por Benicarló (Regne de Valencia) y Alcanar Tarragona, (Cataluña)</h3>
<p><img class=”wp-image-1901 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/bous_extragrande.jpg?w=300″ alt=”” width=”478″ height=”255″ /> <img class=”size-medium wp-image-1900 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/350px-bous_a_la_mar_dc3a9nia.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”239″ /></p>
</li>
</ul>
<p>Els bous a la mar es una festa patronal declarada d’interés turistic nacional,​ que se celebra en la localitat de DENIA, Alacant, Espanya, durant la segona semana del mes de juliol en honor de la Santissima Sanc. apart de les tancaes de vaquetes que van des de la part alta del poble (La Glorieta) fins la semiplaça de bous montada temporalment durant les festes en el port (l’atra mitat imaginaria de plaça seria el propi mar), en estes festes els participants tracten que les vaquetes caiguen a l’aigua.</p>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_2a2q _65sr”>
<div id=”js_bat” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15f3a99c2f1b10036416″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>MOROS I CRISTIANS.</h3>
<h3>Orige: Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”wp-image-1902 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/f114.jpg?w=300″ alt=”” width=”352″ height=”204″ /> <img class=”size-medium wp-image-1903 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/fotosexternas20170422215354.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”200″ /></p>
</li>
</ul>
<p>Festes de Moros i Cristians d’Alcoy, Capità Cristià de la Fila Vascs, any 1973<br />Comparsa Guerreros de les Festes de Moros i Cristians de Capdet (Caudete, Albacete).</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>Festa en raïls molt fortes de la Comunitat Valenciana, en especial en les comarques centrals valencianes de L’Alcoya, El Comtat, La Vall d’Albaida i L’Alt Vinalopó, pero també en moltes atres comarques i poblacions repartides per tota la geografia valenciana.<br />Orígens</p>
<p>Per a trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de remontar-nos fins a l’Edat Mija i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal se representava en forma de dansa. Aixina, despuix de la guerra de Reconquista, el be i el mal se representa en els cristians i els moros. Pero sense cap dubte és a finals del sigle XVIII i principis del sigle XIX, quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.<br />Festa</p>
<p>Les festes se componen de diferents actes, pero sempre conten en:</p>
<p>Entrades dels dos bandos. Solen fer-se per separat, per eixemple, el bando cristià pel matí i el moro per la vesprada.<br />Embaixades<br />Dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutats, com és el cas d’Ontinyent, este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.</p>
<p>El participants se dividixen en dos bandos: moros i cristians (en Toledo, per eixemple, apareix també el bando Judeu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d’indumentària de l’Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de Fontanars dels Alforins)<br />Música<br />Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de “militars” les que sonaven. En l’any 1882 l’autor d’Alcoy Juan Cantó Francés (1856-1908) escriu Mahomet, un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble Moro Guerrer de l’autor de Cocentaina Manuel Ferrando Gonzàlez (1840-1908) fora escrit en anterioritat.</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_2a2q _65sr”>
<div> </div>
<h3>JUEGOS VALENCIANOS</h3>
<div>
<div id=”js_ei4″ class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb161d531f2d1926353456″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>PILOTA DE VAQUETA.</h3>
<h3>Orige: Regne De Valéncia.</h3>
<p><img class=”wp-image-1904 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/pilota-vaqueta.jpg?w=300″ alt=”” width=”408″ height=”263″ /> <img class=”size-medium wp-image-1905 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/vaqueta.jpg?w=251″ alt=”” width=”251″ height=”208″ /></p>
</li>
</ul>
<p>La pilota de vaqueta és un dels tipos de pilota en la qual es juga a la pilota valenciana. Es denomina d’esta manera per estar construïda en pell de cuiro de vaca i «vaqueta» és el diminutivo de vaca en valencià.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>La pilota de vaqueta està formada per huit triànguls de pell de bascoll de vaca cosits entre sí i replena de borra per a conseguir el pes oficial que té la modalitat d’adults de la pilota valenciana (entre 40 i 42 g) i un diàmetro de 42 mm. Es fabriquen de manera artesanal i per tant tenen un preu molt elevat. S’utilisa en la modalitat d’escala i corda, raspall i galocha.[1]</p>
<p>Les pilotes reben el nom del poble de procedència, com per eixemple, “la de Carcaixent”, “la de Casinos”, “la de Gandia”, entre unes atres. Una de les més acreditades és la fabricada per la família Álvarez de Carcaixent. Llevat de la Comunitat Valenciana no es fabriquen en cap atre lloc del món. De fet, són realisades per artesans i es parla d’una tradició heretada de pares a fills, de secrets professionals celosament guardats. Es diu que els piloters en l’operació de fabricar una pilota, quan aplega la part més difícil i compromesa que és la del cosit, es tanquen a soles per a que ningú puga vore com ho fan.[2]</p>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<div id=”js_ehy” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb161d5307882044579873″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>TIR I ARRASTRE</h3>
</li>
</ul>
<h3>Orige: Regne De Valéncia.</h3>
<p><img class=”wp-image-1906 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/img-20150714-wa0015.jpg?w=300″ alt=”” width=”443″ height=”197″ /> <img class=”size-medium wp-image-1907 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/tiro-y-arrastre.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”200″ /></p>
<p>El Tir i arrastre és un deport hípic valencià. La seua practica està estesa per tot el territori valencià.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>Orige</p>
<p>L’orige d’este deport valencià pareix que prové dels anys quaranta, quan un tractant de bésties, Ramón Tamarit, venia els seus animals en la fira d’animals que es celebrava en Valéncia dins de l’antic llit del riu Túria, entre el pont dels Serrans i el de la Trinitat.</p>
<p>Quan el venedor tenia un comprador interessat, per a ensenyar-li la valia de l’animal en faenes agrícoles i de transport, acostumava a enganchar-ho a un carro en una gran càrrega i fer-ho evolucionar per on n’hi havia més dificultats, prop del riu, que era zona arenosa.</p>
<p>Més avant, estes exhibicions es varen convertir en deport, utilisat pels llauradors valencians per a resoldre disputes i desafiaments, imponent-se la pista d’arena com a lloc de competició i estandarisant-se unes regles bàsiques. S’utilisen els cavalls de camp o percherons, grans, forts i robusts, que arrosseguen treballant grans pesos, i que estan familiarisats en l’esforç.<br />Varietats</p>
<p>Atres varietats d’este deport són les següents:</p>
<p>Tir i arrastre.<br />Tir al gat.<br />Tir al piló.<br />Corregudes de Joyes.</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_5cq3 _1ktf”>
<div> </div>
<h3>INSTRUMENTOS DE MUSICA VALENCIANOS</h3>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<div id=”js_ehs” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb161d5301958c65725497″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>DOLÇAINA i TABALET.</h3>
<h3>Orige: Regne De Valéncia.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1908 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/13-exposicion-del-ninot-denia-2018-tabalet-i-dolcaina.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”200″ /></p>
</li>
</ul>
<p>La dolçaina o també coneguda com a chirimita, charamita i, dialectalment, donçaina o gaita, és un instrument tradicional de vent de llengüeta doble de la família de l’oboe. Va molt lligat a un atre instrument musical típicament valencià com és el tabalet.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>Té forma cònica i uns 30 centímetros de llongitut. El qui toca la dolçaina és un dolçainer. En la classificació de Hornbostel-Sachs se troba en el grup 422.12, dels aeròfons de llengüeta doble i tubo cònic.</p>
<p>Atres tipos de dolçaines<br />També existixen instruments derivats de la dolçaina o pareguts en atres regions, com per eixemple la dolçaina castellana (que pot tindre claus), la dolçaina aragonesa, la bombarda (típica de la bretanya francesa), la gralla catalana, la gaita navarra…</p>
<p>Tabalet</p>
<p>El tabalet o tabal, és un instrument típic valencià que va lligat a la dolçaina. És un tambor chicotet que es toca acompanyant a la dolçaina.<br />El tabal és l’instrument de percussió que sempre acompanya a la dolçaina. Els dos instruments són complementaris, no solament en el Regne de Valéncia sino també en atres llocs on existix la dolçaina, si be en atres llocs el tabal se substituïx per la caixa (Castella) o per un tabal més gran (Turquia).</p>
<p>Bàsicament es tracta d’un tambor més alt de lo normal (uns 20 cm.) i d’un diàmetro de 30 cm. aproximadament que va tensat per cordes les quals se tensen mediant unes peces de cuiro a modo de trapezi. Sol anar adornat d’un bordó que fa les voltes de veta transportadora per a portar-ho a modo de mochila.</p>
<p>Fan de percussors unes baquetes d’uns 25 cm. de llarc aproximadament.</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_2a2q _65sr”>
<div id=”js_7rs” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15d3158af35628942102″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>TRUC (Joc de cartes)</h3>
<h3>Orige: Arap, i extes per tot lo Regne de valencia, Regne de Mallorca y Albacete.</h3>
<p><img class=”wp-image-1909 aligncenter” src=”https://yosocche.com/wp-content/uploads/2023/10/descarga.jpg” alt=”” width=”325″ height=”220″ /> <img class=”size-medium wp-image-1910 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/eltruc.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”226″ /></p>
</li>
</ul>
<p>El joc del truc és un joc de cartes, possiblement d’orige àrap, que es juga en moltes parts del Regne de Valéncia, aixina com a atres zones no valencianes (com Albacete, encara que en regles llaugerament diferents). Generalment es juga entre dos parelles. Les expressions del joc (“truque”, “quatre val”, etc.) es fan en valencià, encara que els jugadors parlen atra llengua. <span class=”text_exposed_show”>També es molt popular en les Balears a on es fan campeonats de TRUC.</span></p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>Els territoris a on es juga al truc i la seua popularitat en Regne de Valéncia el destaquen com a joc, de manera similar a com la pilota es considera el deport. De fet, alguns moviments culturals, associacions, falles o grups musicals fan del truc un símbol.</p>
<p>També està molt estés a Argentina, Uruguay, i atres zones d’Amèrica.</p>
<p>El joc consta en realitat de dos jocs paralels: l’envit i el truc. L’envit es juga en la primera ronda de les tres cartes que es tenen en la mà, i el truc, el joc principal, es juga en les tres rondes.</p>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<div id=”js_95s” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15dbe3c3791036693830″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<h3>COMIDAS VALENCIANAS</h3>
<ul>
<li>
<h3>PAELLA</h3>
<h3>Orige: Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1911 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/descubre-l-horta.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”225″ /> <img class=”wp-image-1912 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/paella-valenciana-a-lena.jpg?w=300″ alt=”” width=”400″ height=”226″ /></p>
</li>
</ul>
<p>On es menja: Europa Occidental, Amèrica, Amèrica Llatina, Filipines.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>Ingredients destacats: Conill, pollastre, bajoca, fesol, safrà</p>
<p>La Paella valenciana és un plat típic valencià originari del Regne de Valéncia. El seu nom prové del llatí patella, una espècie de barco.</p>
<p>Molts són els que asseguren tindre l’autèntica recepta de la paella. Açò és impossible puix la característica fonamental d’este plat és precisament que s’usen els ingredients que hi ha en la zona, tenint com a denominador comú l’arròs i l’instrument a on se cuina, també denominat paella pero en dos anses i sense mànec.</p>
<p>La paella seguix sent el plat valencià més representatiu de la nostra gastronomia inclús fòra d’Espanya, o a lo manco el que més se coneix. Pero també és un gran tema de debat sobretot entre els valencians i el restant d’espanyols que moltes voltes fan la seua pròpia versió de la paella. Pero per als valencians, este plat no deu ser font d’improvisació, puix hi ha diversos tipos de paella que conten en la seua pròpia recepta. Per això és difícil saber exactament quants tipos de paella existixen ya que per als més tradicionals la paella mixta és una invenció i no deuria considerar-se-la com a plat tradicional, en canvi, per a uns atres la paella porta aus i marisc. Per això podem trobar paelles tan diferents com la marinera, la de montanya, la de l’horta, etc.; totes bones de menjar i totes autèntiques.</p>
<p>Orige</p>
<p>L’orige de la paella és accidental i per necessitat. Fon un llaurador de l’albufera el que va començar a cuinar l’arròs, els conills de mont i els ànets que caçava. És possible que fora l’Albufera de Valéncia pero albuferes va haver en tot el llitoral valencià.</p>
<p>Ingredients</p>
<p>400 gr. arròs.</p>
<p>1/2 litro d’aigua.</p>
<p>250 gr. de conill.</p>
<p>400 gr. de pollastre.</p>
<p>16 caragols.</p>
<p>120 gr. tomata rallada.</p>
<p>120 gr. fesols de garrofó.</p>
<p>120 gr. fesols secs.</p>
<p>100 gr. bajoquetes.</p>
<p>4 bris de safrà.</p>
<p>Romer fresc.</p>
<p>1 culleradeta de colorant.</p>
<p>1 cullerada de pimentò.</p>
<p>Oli d’oliva.</p>
<p>Sal.</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_5cq3 _1ktf”>
<div id=”u_fetchstream_10_27″ class=”uiScaledImageContainer _4-ep”> </div>
<div>
<div id=”js_961″ class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15dbe3ca4d3b61208550″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>ARROS A BANDA</h3>
<h3>Orige: Denia, Regne de Valencia. (tambe es menja en les Illes Balears i Catalunya)</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1913 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/hqdefault.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”225″ /> <img class=”size-medium wp-image-1914 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/pescado-arroz-a-banda.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”225″ /></p>
</li>
</ul>
<p>L’arròs a banda o arrossejat[1] és un dels plats més típics i coneguts de la gastronomia valenciana i també és un dels arrossos valencians més apreciats. S’elabora en tota la geografia valenciana.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>Ingredients</p>
<p>1,5 quilo de morralla.</p>
<p>2 nyores.</p>
<p>2 tomates.</p>
<p>3 caps d’alls</p>
<p>1 got d’oli d’oliva.</p>
<p>Safrà.</p>
<p>Sal.</p>
<p>2 pebreres.</p>
<p>1/2 quilo d’arròs.</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_5cq3 _1ktf”>
<div id=”js_964″ class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15dbe3cd7b1c80193675″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>ARROS AL FORN</h3>
<h3>Orige: Regne de Valéncia</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1915 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/img_randres_20160721-162950_imagenes_lv_terceros_arroz_al_horno_-_casa_rosario_gandia-036-kkze-u403394696856lqb-992x55840lavanguardia-web.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”169″ /></p>
</li>
</ul>
<p>L’Arròs al forn o cassola és un plat molt típic i familiar de la cuina valenciana. Normalment es sol menjar, sobretot en casa, elaborant-se per a la família.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>Història</p>
<p>Pareix ser que l’orige de l’arròs al forn naix per a poder aprofitar els restants de l’olla.</p>
<p>Ingredients</p>
<p>1/2 quilo de costelles de porc.</p>
<p>1/2 quilo d’arròs.</p>
<p>1/4 de quilo de cigrons.</p>
<p>Botifarres de carn o d’arròs.</p>
<p>Cansalada virada.</p>
<p>Tomata sancera i triturada.</p>
<p>Nyora (opcional).</p>
<p>Alls.</p>
<p>1 creïlla.</p>
<p>Safrà.</p>
<p>Oli d’oliva.</p>
<ul>
<li>Sal.</li>
</ul>
<p>Aigua.</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_5cq3 _1ktf”>
<div id=”js_967″ class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15dbe3d06b1c22823882″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>ARROS EN COSTRA</h3>
<h3>Orige: Elig (Regne de Valéncia)</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1916 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/arroz-con-costra-al-horno.-receta-tradicional-de-elche.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”199″ /></p>
</li>
</ul>
<p>El arròs en costra ès un arròs típic de la ciutat d’Elig i de diverses poblacions del sur de la Província d’Alacant. La seua diferencia més característica es que té una “costra” elaborada en ous.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>Ingredients</p>
<p>1/2 conill.</p>
<p>1/2 pollastre.</p>
<p>100 gr de blanquet.</p>
<p>1/2 kg d’arròs.</p>
<p>6 ous.</p>
<p>Oli d’oliva.</p>
<p>Sal.</p>
<p>Jolivert.</p>
<p>Tomaca.</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_5cq3 _1ktf”>
<div id=”js_7rm” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15d31586545448101644″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>ARROS MELÓS EN BOGAVANT</h3>
<h3>Orige: Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1917 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/p1250057.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”225″ /></p>
</li>
</ul>
<p>Es tracta d’una recepta de la cuina tradicional valenciana, cuyo ingredient estrela es ni mes ni manco que el bogavant, tot un luxe.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>Per a els que estimen la bona cuina este arros caldós d’orige valencià es un plat indispensable en les seues dietes. Si t’agrada el marisc, este es el teu plat.</p>
<p>A diferencia d’atres arròs, este es de textura melosa, lo qual ho fa molt, molt abellidor. Els seus aromes i tasts ho fan incomparable.</p>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<div id=”js_95y” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15dbe3c7560d65720610″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>FIDEUÀ</h3>
<h3>Orige: Gandia (La Safor) Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1918 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/fideua-1.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”225″ /></p>
</li>
</ul>
<p>La fideuà o fideuada, és un plat típic valencià originariament provinent de l’elaboració de la Paella Valenciana en fideus, en conte d’utilisar l’arròs com a ingredient principal.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>S’elabora especialment en la ciutat de Gandia i la comarca de La Safor, encara que la seua elaboració està estesa per tot el territori valencià. La fama de la fideuà és internacional.</p>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_2a2q _65sr”>
<div id=”js_7rv” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15d3158d6c9f81474490″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>ALL I PEBRE</h3>
<h3>Orige: Catarroja, (Regne de Valéncia).</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1919 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/all-i-pebre.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”252″ /></p>
</li>
</ul>
<p>L’all i pebre, es una tipica salsa valenciana utilisada per a cuinar peixcats. El variant mes famos d’este plat, que utilisa anguiles en la seua composicio, ha conseguit una total supremacia sobre el restant per lo que actualment lo usual es referir-se en el nom d’all i pebre a l’all i pebre d’anguiles.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>Orige:</p>
<p>Els peixcadors de Catarroja, en una epoca en la que la captura de l’anguila era abundant, començaren a utilisar en les seues llares a este peix d’aspecte allargat en alguna de les seues receptes. Corrían mals temps i les families s’abastien principalment dels productes que la terra i el mar els oferien. D’ahi naixque la cridada’ humil cuina del peixcador’. Pero molt ha plogut des de llavors i l’abundancia d’este peixcat, en apariencia de serp, ha passat a ser no tan boyante i a obligar als restaurants a comprar l’anguila en piscifactorías de pobles propencs.</p>
<p>Ingredients:</p>
<p>1 quilo d’anguiles,<br />1 got d’oli d’oliva que no estiga ple del tot,<br />2 caps d’alls,<br />1 cullerada gran de Pebre (Pebre-Roig),<br />1-2 cireretes (segons lo picant que vos agrade),<br />creïlles,<br />aigua.</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_5cq3 _1ktf”>
<div>
<div id=”js_95p” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15dbe3bfe61a65879443″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>ESPARDENYÀ</h3>
<h3>Orige: Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1920 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/espardenya11.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”166″ /></p>
</li>
</ul>
<p>L’espardenyà, es un plat valencià que rep este nom per l’estranya mescla d’ingredients que ho componen. Es un plat similar a l’ALL i PEBRE pero que ademes d’anguila inclou diversos tipos de carn, generalment pollet encara que tambe es comu afegir-li anet o conill i fins i tot ous escalfats.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>L’orige d’esta recepta<br />se situa en les vores del llac de l’Albufera, situat apenes a uns deu quilometros al sur de la ciutat de Valencia.</p>
<p>Historia<br />Esta es una recepta relativament jove, creada a principis del segle XX i sobre tot es una recepta casual.<br />En l’epoca de l’arreplegada de l’arros, aplegaven multitut de jornalers al municipi de SOLLANA -atres diuen que prop del MOLÍ de BALDOVÍ (Sueca)-, els jornalers passaven el dia en la marjal, a on menjaven, portant els aliments per a elaborar el dinar.<br />Un dia un par de colles de jornalers havien quedat en el TANCAT de Bala, a on anaven fer el dinar, uns portaven aliments per a elaborar la tipica paella Valenciana i l’atra colla lo necessari per a elaborar atre dels plats tradicionals Valencians l’ALL i PEBRE<br />al preparar totes les coses per a fer el dinar, se donaren conte de que no havien portat arros, per lo qual no se podia preparar la Paella, aixina que combinaren tots els ingredients i elaboraren una ESPECIE de BATIBURRILLO, que no se sabia be lo que era, a lo que un dels comensals la cridà ESPARDENYOT, fent alusio a una expressio Valenciana.</p>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<div id=”js_96a” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15dbe3d31e4818217806″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>ESGARRAET</h3>
<h3>Orige: Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1921 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/esgarraet-1.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”196″ /></p>
</li>
</ul>
<p>L’esgarradet o esgarrat, és una tipica picadeta o tapeta valenciana molt popular en tot el territori valencià, feta a base de verdures fresques. Consistix en una espècie d’ensalada feta en pimentó roig torrat, abadejo en saladura, alls i oli d’oliva, acceptant també olives negres. El nom prové del fet que per a preparar el plat es necessari esgarrar tant l’abadejo com el pimentó en fines tires.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>És una de les tapes típiques valencianes ya que el sabor salat de l’abadejo contrasta en la dolçor del pimentó i el suc que solta este s’entremescla en l’oli d’oliva el que fa que siga molt comú mullar trossos de pa en el plat.</p>
<p>Ingredients</p>
<p>All.</p>
<p>Pimentó roig.</p>
<p>Abaejo.</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_5cq3 _1ktf”>
<div>
<div id=”js_4mo” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15b4dd56ac5816347120″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>ALLIOLI</h3>
<h3>Orige: ¿?</h3>
<h3>A on es beu: Valencia, Illes Balears, Aragó, Italia, Sicilia, Murcia y Albacete.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1922 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/image-3.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”225″ /></p>
</li>
</ul>
<p>L’allioli és una salsa típica valenciana, formada per l’emulsió d’oli d’oliva i all. És espessa i de color groguenc (o verdenc, depén de l’oli d’oliva amprat) que es fa picant a l’emulsionar els alls en l’oli d’oliva, i es pot posar una miqueta de suc de llima i eventualment sal tot en un morter.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>És una salsa típica del mediterràneu occidental, a on se troba en Occitània (especialment en la Provença, la costa del Llenguadoc i les valls Occitanes d’Itàlia) – allioli – en la Comunitat Valenciana – en Andalusia – Ajoaceite – en Aragó – Ajolio – i en Itàlia (especialment Sicília) – Aioli -. Hui en dia és una salsa internacionalment coneguda i per tant se pot trobar en molts llocs a on en el passat no era habitual.</p>
<p>L’allioli és una salsa típica de la gastronomia valenciana. Sol amprar-se com a condiment en alguns plats, en especial en preparacions a base de peix o marisc, a voltes com una salsa servida per separat. També acompanyat d’alguns arrossos o de fideuà.</p>
<p>Orige</p>
<p>El seu orige no està clar, pero els romans i egipcis preparaven salses similars.</p>
<p>Aixina puix el seu orige es remontaria als temps dels romans, els qui ho haurien obtengut dels egípcis i ho varen generalisar per Italia i Sicília.</p>
<p>Els andalusos ho haurien portat cap al nort, la recepta del qual se manté hui en dia, estenent-se cap a la Provença i les Illes Balears. En la seua versió original consistia en una machacada d’alls i oli d’oliva lligat fins a formar una crema. Fins i tot hi ha morters ceràmics especials per a tal fi.</p>
<p>L’orige mediterràneu també és molt provable, puix que esta salsa és habitual i tradicional en gran part del Mediterràneu occidental i que en l’oriental també ha hagut des de sempre salses en oli d’oliva i all.</p>
<p>Per una atra banda, se sap que en Valéncia, Alacant, Múrcia i Albacete, els íbers ya ho consumien. L’all procedent de les Pedronyeres i l’oli de les montanyes d’Alacant.</p>
<p>És costum per a acompanyar carns a la brasa o creïlles al caliu o bollides. És habitual, en terres valencianies, menjar-ho en tot tipo d’arrossos o paelles, especialment les de base de peix, com ara la fideuà o l’arròs a banda.</p>
<p>Ingredients</p>
<p>Alls</p>
<p>Oli d’Oliva</p>
<p>Sal</p>
<p>Suc de llima (opcional)</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_5cq3 _1ktf”>
<div> </div>
<h3>DULCES VALENCIANOS</h3>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<div id=”js_bae” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15f3a9912c0b51355776″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>ORCHATA I FARTONS.</h3>
<h3>Orige: Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1923 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/horchata-y-fartc3b3n-sajkl.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”155″ /></p>
</li>
</ul>
<p>Tipo beguda Beguda vegetal sense alcohol<br />On es beu Comunitat Valenciana<span class=”text_exposed_show”><br />Ingredients destacats Chufes, aigua i sucre<br />Orige Horta de Valéncia</span></p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>L’orchata (derivat d’ordi, i relacionat en ordiat, per via del mossàrap valencià)[1] és una tipica beguda valenciana feta a base de chufes de la comarca de L’Horta de Valéncia i sobre tot d’Alboraya. S’elabora en tot el territori valencià. També es pot fer en armeles, arròs o algunes llavors.[1]</p>
<p>La seua fama és mundial, en especial en tot el territori valencià i espanyol.</p>
<p>Propietats</p>
<p>L’orchata és digestiva. Ya en l’antic Egipte utilisaven la chufa per a solucionar dolors d’estòmec o com diürètic.</p>
<p>També és una font d’energia. La chufa aporta energia i vitalitat, per lo que és molt recomanable en chiquets, vells, deportistes o persones en anèmia o que estiguen travessant una etapa de més debilitat o fatiga.</p>
<p>També és rica en nutrients. Conté minerals com el fòsfor, el magnesi, el calci o el ferro, i també conté vitamina C i vitamina E.</p>
<p>Fartó</p>
<p>El fartó és un dolç típic valencià que naixqué per a acompanyar a l’orchata. Els fartons més famosos són els Fartons Polo d’Alboraya, encara que s’elaboren també de manera artesanal en molts puestos de la geografia valenciana.</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_2a2q _65sr”>
<div class=”_46-h”> </div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<div id=”js_96d” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15dbe3d5d92b32257830″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>BUNYOL</h3>
<h3>Orige: Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”size-full wp-image-1924 aligncenter” src=”https://yosocche.com/wp-content/uploads/2023/10/300px-bunyols_de_carabassa.jpg” alt=”” width=”300″ height=”225″ /></p>
</li>
</ul>
<p>El bunyol és un dolç valencià. En parlar de bunyols, en Valéncia els associem a les nostres festes principals. Sobretot a les Falles, a la Fira de juliol i a Tots Sants.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>Per estes dates en gran numero d’establiments i en numeroses parades a l’aire lliure nos oferixen els tipics bunyols acabats de fer i calents, per a consumir-los en un bon chocolate o a soles.</p>
<p>Ingredients</p>
<p>Farina.</p>
<p>Aigua.</p>
<p>Rent i sucre per damunt.</p>
<p>Oli per a fregir-los.</p>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<div id=”js_4mi” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15b4dd51018362031715″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>PANQUEMAO</h3>
<h3>Orige: Regne De Valéncia y Murcia.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1925 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/panquemao.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”223″ /></p>
</li>
</ul>
<p>Dolç tipic de la provincia d’Alacant i Regio de MURCIA, que se consume practicament en tot el Llevant espanyol, a on rep noms molt distints segons la comarca. En Semana Santa, en tota la Comunitat Valenciana se menja la mona de Pasqua que està elaborada en els mateixos ingredients, si be porta un ou cuit en el centre i pot portar adorns adicionals.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>PD: Una de les localitats mes conegudes pel seu Panquemaos, es la localitat valenciana de Alberich <span class=”_47e3 _5mfr” title=”Emoji smile”><img class=”img” role=”presentation” src=”https://yosocche.com/wp-content/uploads/2023/10/1f642.png” alt=”” width=”16″ height=”16″ /><span class=”_7oe”>:)</span></span></p>
<p>Caracteristiques</p>
<p>Te un tast dolç, en l’interior blanc i tou, i una capa exterior de color oscur i rossejat, com si estiguera un poc cremat, d’a on rep el seu nom.</p>
<p>En Semana Santa i Pasqües, se sol consumir en tota la Comunitat Valenciana i alrededor, la famosa Mona de Pasqua. Generalment, es un dolç elaborat en la mateixa massa que l’escampella, nomes que sol anar acompanyat d’un ou cuit en el centre de la mateixa. En els ultims temps s’ha posat de moda elaborar congrets en formes curioses, d’animals com cocodrils, serpes, etc, que porten l’ou en la boca. Es comu l’expressio “anar de mona”, que fa referencia a eixir a berenar este dolç a algun lloc del camp en familiars i amics durant els dies de pasqua.</p>
<p>L’antecedent d’este producte ho trobem en la “MUNNA”, terme arabic que significa ‘PROVISIÓN de boca’, regal que els moriscs feen als seus senyors.</p>
<p>Atres noms<br />Encara que el nom mes comu i utilisat es el d’escampella (toña), segons la població o la comarca se li sol coneixer d’atres moltes formes, tals com PANQUEMAO (en referencia a la seua apariencia). Atres noms que se donen son PANOU, el qual sol tindre un capucho de clara d’ou damunt, FOGASSA, o FOGASETA que es com se la coneix en la comarca alacantina del Baix VINALOPÓ o el de mona en les localitats de la Vega Baixa.</p>
<p>Varietats</p>
<p>Roll: De la mateixa massa que el panou, en forma redona i un forat en el centre.</p>
<p>Roll de Tapet : De la mateixa massa del panou, en la forma mes pareguda a un pa redo, i sense la clara de l’ou per damunt.</p>
<p>MOUNA i mona de Pasqua : De la mateixa massa del panou, pero en tamany menor, i en formes per als mes menuts. Se SUELE posar un ou bollit de colors, o fins i tot ou de chocolate.</p>
<p>Coques de Passes i Anous, tambe cridades Coques de Passes i Anous:1​ La massa del panou, pero acompanyada per estos fruts secs. Segons en quina panaderia se faça, haura d’un tipo u atre, i fins i tot en mes ingredients.</p>
<p>TRENA: En la massa de la mona se fan dos cordes que s’entrelliguen, despres se recobrix en merengue i sucre i se cou, quedant damunt una capa caramelissada.</p>
<p>TOÑITES: Es el variant menuda de la TONYA i en llocs com en VILLAJOYOSA es comu en estiu fer sandwichos en TOÑETES partides per la mitat en un tros de gelat de barra dins.</p>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div> </div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div id=”js_1w8″ class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15a43187f57b83144104″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>COCA DE LLANDA</h3>
<h3>Orige: Regne de Valéncia</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1926 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/photo.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”158″ /></p>
</li>
</ul>
<p>El consum i l’elaboració de la Coca de llanda és general en tota la nostra Comunitat Valenciana, tant a nivell comercial com casolà.</p>
<p>Rep el nom del mole rectangular de llanda a on la cuinen. Encara que tenen receptes similars, segons les comarques, reben noms diferents:</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>En la Provincia d’Alacant la nomenen coca bova i coca secreta.<br />En la Provincia de Castelló es diu coca mal feta i coca mida.<br />En la Provincia de Valéncia, es diu coca de llanda i coca de mida.</p>
<p>Es pot ficar o no armela per damunt.</p>
<p>Ingredients</p>
<p>Els ingredients són els següents:</p>
<p>Sucre 500 g.<br />Farina 500 g.<br />Llet 500 g.<br />0li 250 g.<br />Ous (4).<br />Paperets de llimonada 4<br />Llima rallada.<br />Armela (Opcional)</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div>
<div class=”_5cq3 _1ktf”>
<div id=”js_y” class=”_5pbx userContent _3576″>
<ul>
<li>
<h3>MONA DE PASQUA</h3>
<h3>Orige: Alberich, Ribera Alta (Regne de Valéncia), pero que tambe se dona en certes zones del Regne D’Aragó, Catalunya i Murcia.És una torta de la Pasqua de la qual la seua degustació simbolisa que la Quaresma i les seues abstinències s’han acabat.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1927 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/mona_de_pasqua_tradicional.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”268″ /></p>
</li>
</ul>
<p>Orige<br />El nom prové de munna, terme àrap que vol dir “provisió de la boca”, regal que els moriscs feen als seus senyors. El poble que més fama té en la fabricació d’este producte alimentici és el d’Alberich (Ribera Alta, Valéncia) encara que també pot trobar-se pels pobles que estiguen prop a on es consum durant tot l’any. En tot i això en la major part de Valéncia el seu consum està més restringit a la Pasqua i en alguns pobles de l’interior, ademés, el dilluns de Sant Vicent Ferrer. En les Illes Balears i Catalunya se menja a soles el dia de Pasqua.</p>
<p>Elaboració</p>
<p>Els seus ingredients són farina, sucre, ous i sal. És una massa de la qual la seua elaboració requerix molt de treball ademés d’una hora de repòs prèvia a la seua cocció.</p>
<p>Sol consistir en una coca redona elaborada en la mateixa pasta que la tonya i que porta uno o més ous durs damunt, encallats dins de la pasta, com a element decoratiu. En certes zones te la forma d’algun objecte o animal: porcs, dragons, serps.</p>
<p>Mona valenciana<br />En Valéncia existixen diverses varietats, sent la que se consumix durant tot l’any coneguda com pacremat o tonya. La que se consumix durant les festes de Pasqua és un congret elaborat en la mateixa massa que el pa cremat que porta u o varis ous (depenent de la grandària) en la corfa pintada. Estos ous són introduïts com element decoratiu encara que també ajuden a donar forma al dolç. Les formes són molt diverses encara que solen ser d’algun animal com una serp, fardacho o mona. Finalment, està recoberta per anisets de colors.</p>
<p>Mona catalana i balear<br />Mona típica catalana</p>
<p>En Catalunya i Balears la mona ha anat evolucionant a lo llarc del temps, i hui en dia conviuen diferents tipos de mones tradicionals. La més antiga és com la valenciana, que en alguns casos pot tindre forma de corona o en atres de punt. Un atra mona tradicional manté els ous cuits, que solen pintar-se de colors, pero la base se fa de bescuit i s’ompli de crema i de chocolate o melada, es cobrix de crema catalana cremada en la superfície horisontal i d’armeles en els costats. En el temps se van adornant cada volta més les plomes de colors, de pollastres i de dragees de chocolate cobertes de glassa de colors. En Menorca solen estar, ademés, cobertes de merengue. Poc a poc, els ous de gallina s’han anat substituint -encara que encara són molt populars també- per ous de chocolate. Més en avant, els adorns de chocolate prenen cada volta més importància i, actualment, algunes mones fetes per mestres pasticers són escultures, que poden alcançar grans dimensions, fetes únicament en chocolate negre.</p>
<p>Costums</p>
<p>La mona se sol consumir durant el berenar dels dies de pasqua acompanyada de llonganiça de Pasqua sent costum cascar l’ou en la front d’un atra persona. També és possible acompanyar-la de chocolate si la mona ha segut coberta de sucre i carix d’ou cuit. És tradició anar d’excursió al camp a passar la vesprada menjant la mona i jugar en algun cacherulo.</p>
<p>Tradicionalment el padrí regala la mona al seu afillat el Dumenge de Pasqua despuix de missa. El Dilluns de Pasqua és tradició que es reunixquen dos o tres famílies o un grup d’amics i que vagen a menjar la mona junts a algun lloc en el camp o en la plaja i ha acabat donant nom al dia, que per a molts és el “dia de la mona.</p>
<p>El alguns llocs també es va els dimarts i en uns atres inclus s’allarga fins a la festivitat de Sant Vicent Ferrer.</p>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_2a2q _65sr”>
<div id=”js_4mr” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15b4dd591c9798811093″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>COCA CRISTINA</h3>
<h3>Orige: Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1928 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/dsc_8994-jpg.jpeg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”193″ /></p>
</li>
</ul>
<p>La coca Cristina és una deliciosa especialitat de tota la Comunitat Valenciana i és típica de Nadal, encara que en alguns pobles les elaboren durant tot l’any.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>Caracteristiques:</p>
<p>Se presenten sobre una oblea, tenint forma circular en uns deu centimetros de radi i degut a no portar llevat apenes un centimetro d’alçada. Se polsegen en sucre abans d’HORNEAR per a que s’ablame, existint variants a les que se li afig trossos d’anous i fins i tot carabassa en la massa.</p>
<p>Ingredients</p>
<p>S’elaboren en estos ingredients:<br />Ous.<br />Sucre.<br />Armela molta fina.<br />Ralladures de llima.</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_5cq3 _1ktf”>
<div id=”js_7rj” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15d31583ef7208737002″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>ARNADÍ:</h3>
<h3>Orige: Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1929 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/li-6744.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”200″ /></p>
</li>
</ul>
<p>L’arnadí és un dels dolços més antics de la Comunitat Valenciana. També rep el nom de carabassa santa o moniato sant.[1] Data dels sigles IX-X.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>És tipicament valencià, en un nom intrigant i fascinant, ya que provablement “arnadi” és un vocable àrap. Era comú en les festes i els menjars familiars organisades pels moriscs valencians i, conten que, en l’expulsió de 1606 les dones preparaven arnadí en cantitat per al viage, donat que és un menjar molt nutritiu i consistent, pero aprofitaven per a amagar dins de la dolça piràmide les joyes i monedes d’or i argent per a evitar les possibles, i casi segures, rapinyes de l’Inquisició.</p>
<p>Sobretot el trobem en La Costera, en La Ribera Alta, en la Safor i en algunes comarques de Castelló.</p>
<p>És un dolç cassolà i tradicional, de color dorat, decorat en tocs blancs d’armela o de merengue.</p>
<p>Ingredients</p>
<p>S’elabora en els components següents:</p>
<p>Carabassa o moniato bollits, 1 quilo.<br />Sucre, 1 quilo.<br />4 ous.<br />Canella.<br />Ralladura de llima.<br />Armela molta.<br />Anous.<br />Pinyons.</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_5cq3 _1ktf”>
<div id=”u_fetchstream_9_21″ class=”uiScaledImageContainer _4-ep”> </div>
<div>
<div id=”js_jn” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb159e8544972416555645″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>CACHAP</h3>
<h3>Orige: Paterna, Regne de Valéncia)</h3>
<p><img class=”size-full wp-image-1930 aligncenter” src=”https://yosocche.com/wp-content/uploads/2023/10/unnamed.jpg” alt=”” width=”256″ height=”169″ /></p>
</li>
</ul>
<p>És un dolç típic de la localitat valenciana de Paterna. Elaborat en el “El Horno del Rosario”, o de “Nuestra Señora del Rosario”, conegut com “La Casa del Cachap”, que és un forn que conta en una antiguetat de casi 200 anys ya que va ser inaugurat en l’any 1829.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>El cachap està fet de fi fulloldre i d’una crema colocades en capes i la seua elaboració artesana data del sigle XIX. El procés d’elaboració, creat i realisat sempre en el Forn del Rosari, ha anat traspassant-se a lo llarc de varies generacions fins nostres dies.</p>
<p>Història<br />Segons les tradicions oral, els primers dolços realisats en este forn morú d’uns 200 anys de la Vila de Paterna (Valéncia), foren obra de don Celestí Monrabal, naixcut en el sigle XVIII en Manises (Valéncia).</p>
<p>Es gràcies al seu fill, el jove don Marià Monrabal, del que s’obtenen els primers documents històrics relatius a l’elaboració artesanal de pasticeria en l’any 1829. Aixina queda reflectit en les successives ceràmiques arreplegades a lo llarc del temps en les parets interiors del forn.</p>
<p>El mestre pasticer don Marià Monrabal, seguint la tradició de son pare, ya elaborava uns dolços ensaginats que cap a l’any 1830 començaren a establir-se com dolç típic de la Vila de Paterna.</p>
<p>Estos coneiximents de don Marià foren transmesos al seu fill, don Antoni Monrabal, qui continuà en la tradició familiar de son pare i yayo. Els dolços ensaginats continuaren realisant-se durant este periodo, encara que, no obstant, no queda constància escrita de si tenien nom i qual poguera ser.</p>
<p>Don Antoni, en l’any 1891, agregà a la ceràmica de la Verge del Rosari la seua ceràmica personal.</p>
<p>El nom propi actual d’este dolç s’adquirix sent el fill de don Antoni, don Benjamin Monrabal, el mestre pasticer. Fon en l’any 1923, en les núpcies del “Tio Cachapot”, veí de Paterna i amic de la família, qui oferí este pastiç als comensals del seu convit. El pastiç tingué tal acceptació que, a partir d’eixe moment, se li coneixeria com a “Cachap”, en honor al “Tio Cachapot”.</p>
<p>Don Benjamin Monrabal agregà la seua ceràmica personal en l’any 1957. Este tingué un fill, don Benjamin Monrabal, que també continuà en la tradició familiar.</p>
<p>Manuel Sànchez, empleat de Benjamin Monrabal, continuà des de l’any 1947 l’elaboració dels Cachaps.<br />Elaboració<br />La recepta la tenen des de l’any 1829 i la passen de generació en generació, mantenint en secret la recepta de la crema, que diuen ve com llegat dels àraps. ¡Inclús la tenen patentada per a evitar imitacions!</p>
<p>Està farcit de crema, formant unes barres, i es talla a trossos de la grandaria adequada. Es fan tres talls, en la superficie, i quan estan a punt es fiquen al forn.</p>
<p>En gelat els unten en gelatina i els esguiten en sucre molt.</p>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div> </div>
<h3>BEBIDAS VALENCIANAS</h3>
<div>
<div id=”js_7rp” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15d31588713f33505028″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>MISTELA.</h3>
<h3>Orige: Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1931 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/mistela.jpg?w=300″ alt=”” width=”300″ height=”300″ /></p>
</li>
</ul>
<p>Mistela (del llatí mixtella, es dir: mesclilla) és el nom que reben diversos licors elaborats mediant la mescla d’alcohol en ingredients vegetals que afigen sabor, com el most de raïm o diverses classes d’herbes aromàtiques. Se tracta de begudes dolces que se consumixen com aperitiu o acompanyament al degustar dolços. En el cas de la mistela feta en most, la presencia de l’alcohol impedix que se produïxca fermentació.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>La mistela (també cridada rom en alguns àmbits populars) és típica de moltes zones de Valéncia; entre elles la Marina Alta, Turís, Monserrat, Utiel, Requena i Chest; en la província de Granada, més concretament els pobles del voltant de Serra Nevada com els del Marquesat del Zenete i els de la comarca de l’Alpujarra Granadina; també en la província d’Almeria, en l’Alpujarra Almeriense i en municipis de la comarca de l’Almanzora i Serra dels Filabres com Chercos; i el surest de la província d’Albacete.</p>
<p>El número d’ingredients pot anar variant al gust o segons la zona, seent la seua base un licor d’alta graduació (aiguardent, generalment) i el suc de raïm (most), mesclant-se en distints tipos d’edulcorants (sucre blanc, sucre moreno, mel) i adobat en aromes naturals (clau, canella en rama, grans de café, peladures de llima i taronja, herbes i espècies varies).</p>
<p>Vi de mistela</p>
<p>El vi mistela o de mistela és un vi molt dolç que s’elabora en un most molt ric en glucosa, se’l consumix directament o se li utilisa per a preparar atres vins, al ser molt dolç és un dels preferits com a “vins de missa” de la llitúrgia catòlica.</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_1ktf”>
<div>
<div id=”js_ban” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15f3a9975d8918475438″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>HERBERO.</h3>
<h3>Orige: Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1932 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/herbero-beneixama-070.jpg?w=83″ alt=”” width=”83″ height=”300″ /></p>
</li>
</ul>
<p>L’herbero, conegut popularment també com a herberet, és una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l’Alcoyà i la Vall d’Albaida, en la Comunitat Valenciana, aixina com en les poblacions que envolten a la Serra de Mariola, d’a on pren el seu nom original.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>Marques comercials d’herbero són Licors Sinc i Pastor. En les herboristeries d’Alcoy i Cocentaina es venen també bosses en mescles d’herbes per a poder fer l’herberet de forma casolana.</p>
<p>Per a preparar-lo cal posar les herbes en aiguardent o cassalla.</p>
<p>Bàsicament les herbes necessàries per l’elaboració d’un bon herbero són:</p>
<p>Camamila<br />Arrel de Panical<br />Fenoll<br />Poliol blanc o poliol menta<br />Sàlvia<br />Rabet de gat<br />Timó real<br />Ruda</p>
<p>La seua elaboració està regulada com a Denominació Geogràfica, en el nom d’Herbero de la Serra de Mariola, controlada pel consell regulador de les «denominacions específiques de begudes espirituoses tradicionals d’Alacant» junt en l’anís coloma, el cantueso i el Café Licor d’Alcoy.</p>
<p>Ingredients (Herbero d’Alcoy)</p>
<p>Mig litro d’anís dolç<br />Mig litro d’aiguardent</p>
<p>Una branca de:</p>
<p>Timó real<br />Pebrella<br />Poliol<br />Sàlvia<br />Cua de gat<br />Camamilla<br />Menta<br />Fenoll<br />Cua de cavall<br />Romaní<br />Espígol<br />Un parell de fulles de llimoner</p>
<p>Maceració</p>
<p>Dins d’una botella s’introduïxen tots els ingredients i es deixa macerar entre una i sis semanes, depenent de la intensitat del sabor i del color que es desige.</p>
<p>Una volta acabada la maceració, es passa el beurage a una nova botella a on de normal, es deixen algunes herbes per a decorar i donar-li un sabor més fort.</p>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<div id=”js_x” class=”_5pbx userContent _3576″>
<ul>
<li>
<h3>CAFE LICOR (BURRET)</h3>
<h3>Orige: Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1933 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/cafe-licor-cerol-1l.jpg?w=232″ alt=”” width=”232″ height=”300″ /></p>
</li>
</ul>
<p>Tipo beguda Beguda alcohòlica<br />On es beu Zona nort de la província d’Alacant i en el sur de la província de Valéncia<br />Orige Alcoy</p>
<p>El café licor o burret és un licor de café elaborat en les comarques de l’Alcoyà i El Comtat, al nort de la província d’Alacant, aixina com de la Vall d’Albaida, al sur de la de Valéncia.[1] Sol beure’s en les festes de moros i cristians, a soles o barrejat.[1]</p>
<p>N’hi ha una beguda pareguda, nomenada licor de café o Licor Café, que s’elabora habitualment en Múrcia, sobre tot en els pobles. També és típica de la Gastronomia de Galícia. La diferencia entre les dos és que la segona és un licor dolç per a prendre en el postre.</p>
<p>Orige del “café” (café licor)</p>
<p>L’orige d’esta beguda, encara que un poc difús, s’atribuïx a l’época de la revolució industrial de la zona d’Alcoy. Els treballadors d’aquella época solien prendre el café que portaven en els seus termos en unes gotes d’aiguardent. Este café, ya fret despuix el pas de les hores, s’escomençà a fer popular, apareixent els primers fabricants que envasaven este tipo de beguda ya preparada.</p>
<p>Una de les versions de la seua creació conta que, el creador de la marca “Sancho”, (Jose Sancho Uris) descobrí, en les parets del Palau Comtal de Cocentaina, les instruccions per a la seua elaboració.</p>
<p>Elaboració</p>
<p>El café licor és una beguda esperitosa obtinguda per maceració de café aràbic de torrat natural en alcohol neutre d’orige agrícola, en una graduació alcohòlica compresa entre 15 i 25 % vol. i d’una coloració fosca. El periodo mínim de maceració del café en el alcohol és de deu dies.</p>
<p>Algunes de les marques comercials de café licor són “Cerol” i “Sancho” (que te un burret en l’etiqueta i d’ahí el nom de burret que a voltes se li dona a la beguda o ad algú dels seus combinats). Atres marques conegudes són “Truquet”, Vint-i-Set, Olcina i “Un colpet” de Pastor, encara que en una difusió inferior a les anteriors, en Alcoy el Pastor es igual o més coneguda que el Cerol i en Cocentaina el “Sancho”. Pero el nom pel que se coneix ad este licor fora d’estes comarques és “Burret”. També és habitual trobar-se un café de feta, és dir, fet de forma artesana i casolana, lo que seria illegal si s’utilisara com a negoci lucratiu, donat que, encara que esta recepta està a l’alcanç de tots, és necessari garantisar l’inspecció i el control sanitari per a la seua comercialisació.</p>
<p>La seua elaboració està regulada per la Denominació d’Orige Begudes Esperitoses Tradicionals d’Alacant junt en la del Anís Paloma de Monfort del Sit, L’Herbero de la Serra de Mariola i el Cantueso d’Elig.<br />Consum (“Mescles”)</p>
<p>Esta beguda es consumix sola, o combinada en atres rebent diversos noms cada combinat:</p>
<p>Plis-play o Burret: 1/2 de café licor i 1/2 de refresc de cola. Es pren en un got de tubo.<br />Plis-play en Casera: 1/2 de café licor i 1/2 de gaseosa.<br />Mentira o Mentireta: 1/3 de café licor i 2/3 de aigua-llimó o llima graniçada.<br />Barraqueta o Pingüino: 1/3 de café licor i 2/3 d’orchata de chufa valenciana.<br />Burret al llimó: 1/3 de café licor i 2/3 de refresc de llimó. (Coffe-Lemond)<br />Butanet: 1/3 de café licor i 2/3 de bitter sense alcohol.<br />Chinet: 1/3 de café licor i 2/3 de batut de vainilla.<br />Chocolater: 1/3 de café licor i 2/3 de batut de chocolate. Es barreja el café licor en el batut i se servix fret en un got de tubo en un gorret de nata montada i una canyeta de neula.<br />Mentira Socarrà (de Cocentaina): 1/2 de café licor i 1/2 de “Aigua llimó negre”.<br />Negreta o Moreneta: 1/3 de café licor i 2/3 de cervesa.<br />Sambori: 1/2 de café licor, 1/2 de refresc de cola i un chorret de Malibú.<br />Sanc alcoyana: 4/5 de café licor i 1/5 de aixarop de granadina.<br />Tio K-los: 1/3 de café licor i 2/3 de beguda energètica.</p>
<p>N’hi ha que afegir que la “Mentira” és originaria de Cocentaina ya que la mescla real és en “Aigua llimó negre”.</p>
<p>Creació de la “Mentireta”</p>
<p>Una història curiosa es la de la creació de la mentira (la beguda formada de graniçat de llimó i café licor).</p>
<p>En la primera mitat del sigle XX, com estava mal vist el consum d’alcohol en la via pública, decidiren en el bar de “El Palau” de Cocentaina, barrejar el café licor en Aigua-llimó Negre (la beguda típica de Cocentaina, graniçada i de color fosc) per aixina dissimular el marró del café en el del graniçat. Aixina podien consumir, tranquilament la seua beguda alcohòlica sense alçar les sospites. D’ahí el seu nom, mentira, ya que pareix aigua-llimó negre i no ho és.</p>
</div>
</div>
<div>
<div id=”js_bab” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15f3a98eb18191852714″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>BARREJAT (beguda)</h3>
<h3>Orige: Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1934 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/250px-chicha_de_jora_en_vaso1.jpg?w=225″ alt=”” width=”225″ height=”300″ /></p>
</li>
</ul>
<p>La barreja és una beguda de licor consistent, com el seu nom indica, en una mescla d’aiguardent i de vi moscatell o mistela, o siga, vi dolç. La barreja més popular és aquella feta en moscatell i anís, que es barregen en parts iguals directament en un got chicotet i, normalment, allargat. També es pot preparar en brandy o cassalla. L’anís potser sec o dolç pero millor sec perque s’afig vi dolç. Se solia beure abans d’almorzar, espec<span class=”text_exposed_show”>ialment per a fer passar el fret. En l’actualitat és poc freqüent el seu consum, sent substituït pel rebentat (carajillo, en castellà).</span></p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>La barreja és molt típica en Castelló prendre’s junt a una figa albardà o figa albardada, a bon matí, el dia gran de les Festes de la Magdalena, o siga, el primer dumenge quan se celebra la Romeria de les Canyes i els romers van a arreplegar la seua canya al Mercat Central situat en la plaça Major de la vila.</p>
</div>
</div>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div class=”_1ktf”>
<div id=”js_bah” class=”_5pbx userContent _3576″>
<div id=”id_5bb15f3a992f53d07897631″ class=”text_exposed_root text_exposed”>
<ul>
<li>
<h3>REBENTAT O CREMAET (Carajillo).</h3>
<h3>Orige: Regne de Valéncia.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1935 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/rincon-de-sebas-arenales.jpg?w=224″ alt=”” width=”224″ height=”300″ /></p>
</li>
</ul>
<p>El rebentat o cremaet (carajillo, en castellà) és una beguda típica, que conté café, de la Comunitat Valenciana, sobretot de la ciutat de Castelló i la seua província.</p>
<div class=”text_exposed_show”>
<p>En Castelló és típic demanar un rebentat quan fa fret. Se sol demanar de rom, anís, brandy o fins i tot de crema de whisky. És diferent el sabor i el gust perque l’alcohol es crema.</p>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<div id=”js_w” class=”_5pbx userContent _3576″>
<ul>
<li>
<h3>COCA COLA (ans KOLA COCA)</h3>
<h3>Orige: Ayelo de Malferit, Regne de Valéncia),Posteriorment venuda als EE.UU d’America.</h3>
<p><img class=”size-medium wp-image-1936 aligncenter” src=”https://yosocche.files.wordpress.com/2019/03/74756479_1485994692_47970595.jpg?w=225″ alt=”” width=”225″ height=”300″ /></p>
</li>
</ul>
<p>La Coca-Cola (popularment coneguda en anglés com a Coke) és una popular beguda de cola (això és: una beguda carbonatada dolça); produïda per The Coca-Cola Company. Es ven en botigues, restaurants i màquines suministradores en més de 200 països.</p>
<p>Història<br />Un invent valencià</p>
<p>Hui la Coca-cola és el refresc més famós del món. Lo que molts pocs saben és que va tindre el seu orige en el poble valencià d’Ayelo de Malferit, a on Batiste Aparici, Ricart Sanz i Enric Ortiz varen fundar una fàbrica de licors, en l’ any 1880, en la que varen crear, apart d’atres licors, un aixarop cridat Nuez de Kola-Coca, un licor dolç on la fòrmula del qual va donar orige a la Coca-cola. La fàbrica originalment es dia Aparici Sanz i Ortiz, encara que en els anys va canviar de nom vàries voltes.</p>
<p>La Kola-Coca, que estava feta a base de l’anou de kola africana (rica en cafeïna) i fulls de coca de Perú, tenia un sabor molt semblant al que té la Coca-cola i el mateix color. Aparici era l’encarregat de les vendes i de promocionar el producte per tot lo món. Este singular refresc pronte va començar a ser conegut a nivell internacional i a acumular numerosos premis a l’innovació com els que va consegur en Milà, Chicago, Londres o París, entre uns atres.</p>
<p>L’història va canviar en l’ any 1885. Aquell any Aparici es va desplaçar a un certamen de begudes en Filadelfia, a on va obsequiar en algunes mostres de la seua Nuez de Kola-Coca a varis representants de vendes americans. Casualment a l’any següent, el farmacèutic nortamericà John Pemberton va desenrollar una medicina en una mescla de fulls de coca i llavors de cola, a la que va cridar primer Wine Coca, per a convertir-se més tart en la que hui es la súperfamosa Coca-cola.</p>
<p>Cal explicar que en aquells dies resultava molt senzill plagiar una beguda perque lo normal era registrar les patents solament en acabant de que el producte tinguera èxit. I precisament este va ser el fatal error que va cometre l’empresa valenciana d’Ayelo de Malferit. Finalment, la Nuez de Kola-Coca va ser patentada en Espanya en l’any 1903, pero per a llavors ya era molt tart: la Coca-cola ya havia iniciat el seu imparable camí cap a la glòria en els Estats Units d’Amèrica.</p>
<p>En l’any 1953 l’imperi de Coca-cola buscava assentar-se en Espanya, i es va vore obligat a comprar els drets de l’aixarop de Ayelo de Malferit, davant els problemes llegals que podria ocasionar la tremenda similitut de les dos begudes. Varen pagar a Joaquim Joan Sanchís, el propietari en aquells dies, unes 30.000 pessetes, encara que no figuren registres de l’acort. Va ser un mal negoci puix si hagueren pactat un diminut percentage dels beneficis de la Coca-cola hui serien rics.</p>
<p>L’empresa valenciana a soles va mantindre el dret a seguir fabricant la versió alcohòlica de la Kola-Coca, un licor dolç que es pot mesclar en llet o aigua. Actualment, l’empresa d’Ayelo de Malferit perteneix a Joan Micó i conta en solament quatre treballadors. Coca-cola en canvi és una indústria súpermillonaria que triumfa en tot lo món. L’èxit i la fama han segut per als americans, pero per a l’història quedarà que la Coca-cola és un invent valencià.</p>
<p>L’història americana</p>
<p>El 8 de maig de l’any 1886 començava l’història de Coca-cola en Atlanta. El farmacèutic John S. Pemberton volia crear un aixarop contra els problemes de digestió que ademés aportara energia, i va acabar donant en la fòrmula secreta més famosa del món. La farmàcia Jacobs va ser la primera en comercializar la beguda en els EE.UU. a un preu de 5 cèntims el got, venent uns nou cada dia. Era solament l’inici d’una història de més de 120 anys.</p>
<p>Pemberton no va tardar en donar-se conter de que la beguda que havia creat podia ser un èxit. El seu contable, Frank Robinson, va ser qui va idear la marca i va dissenyar el logotip. Havia naixcut Coca-cola. En l’any 1891 es va fundar The Coca-cola Company, formada pel també farmacèutic Asa G. Candler, el seu germà John S. Candler i Frank Robinson. Dos anys despuix varen registrar la marca en l’Oficina de Registre de la Propietat Industrial dels EE.UU.</p>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div class=”mtm”>
<div> </div>
<div> </div>
<h3>PERSONALIDADES VALENCIANAS</h3>
<p>Mucho mas en nuestra sección de Hijos ilustres del reino valenciano</p>
<p>https://yosocche.wordpress.com/hijos-ilustres/</p>
<div class=”_2a2q _65sr”>
<div>
<div id=”js_f” class=”_5pbx userContent _3576″>
<ul>
<li>
<h3>SANT VICENT FERRER</h3>
<h3>Orige: Valencia:(Regne de Valencia)</h3>
<h3>Ocupació: Frare, Dominic i patró del Regne de Valencia.</h3>
<h3>Llengua: Valenciana</h3>
<h3>Epoca: 1350-1419</h3>
<h3>Ideologia: Valencianisme</h3>
<p><img class=”size-full wp-image-1939 aligncenter” src=”https://yosocche.com/wp-content/uploads/2023/10/san-vicente-ferrer-santo-del-dia-5-de-abril.jpg” alt=”san-vicente-ferrer-santo-del-dia-5-de-abril” width=”1000″ height=”1103″ /></p>
</li>
</ul>
<p>Sant Vicent Ferrer, flare dominic, patró del Regne de Valéncia, naixqué en Valéncia el 23 de giner de 1350 i muigué en Vannes (França), el 5 d’abril de 1419. Reb el seu nou per nàixer el dia de la festivitat d’atre sant valencià: Sant Vicent Màrtir el 22 de giner. Fill del Notari Guillem Ferrer, i Constancia Miguel, que tingueren tres filles i tres fills (Bonifaci Ferrer) i Vicent Ferrer. Este últim va nàixer al acabar de patir la ciutat la peste negra. Pertenyien a una família acomodada del cap i casal. Estaben ben relacionats enn les classes altes, i allo li va permetre un bateig en ilustres padrins i el “benefici de Santa Anna” en la Parroquia de Sant Tomás.</p>
<p>Biografia<br />Els seus primers estudis foren en Valéncia, aon s’inicia en “estudis de latinitat”.</p>
<p>En febrer de 1367 pren l’habit tras ingresar al convent dels Domenec (orde de predicadors OP).</p>
<p>De 1368 a 1375 els seus superiros l’envien a ampliar estudis en Lleida, Barcelona i Toulouse. En Lleida donà classes com professor de Lógica, ya que en aquella época s’encontraba en esta ciutat l’Estudi General de la Corona d’Aragó. Sant Vicent Ferrer fon qui fundà l’Universitat de Valéncia. I ho feu en l’any 1411 i fa ara vora sis sigles.</p>
<p>Curiosament, este fet tant important, la creació de l’Estudi General, la seua fundació per Sant Vicent Ferrer, ha segut ocultat i silenciat per l’Universitat de Valéncia, que fa poc celebrà el V centenari de la mateixa. De sobte fan desapareixer 90 any de sa vida academica, de sa història. Aixina s’escriu, s’interpreta i se manipula moltes voltes l’història, inclús per part d’aquells que es creuen en possessió de la veritat cientifica i el dogma.</p>
<p>Decidí en son eloquencia i dots de persuació la resolució del Compromís de Casp, per la que es determinà la successió a la Corona d’Aragó, qüestió dinastica i politica molt greu en aquell moment, i ajudà a resoldre el Cisma d’Occident, que fon el gran escandal de l’Iglésia Catòlica migeval.</p>
<p>No coneguem be els valencians la vida i obra, l’importància historica, de Sant Vicent dins de la societat civil, de la societat politica i de la societat religiosa valenciana de son temps. No coneguem tampoc la gran llavor d’evangelisació que va fer recorrent a peu no sols Espanya, també bona part d’Europa, faena a la que se dedicà en exclusivitat, molt tart, quan ya havia complit 50 anys, que en aquell temps era més de la mija de vida de la gent. Lo que desgraciadament sabem de Sant Vicent Ferrer és una gran mentira: que quan se n’anà de Valéncia s’espolsa les espardenyes. Cap historiador, cap biograf del sant, conta en ninguna part i moment que això passara. Nomes u, l’historiador Diago diu que ell una volta va sentir que díen, que corria un remor, de que Sant Vicent un dia es cabrejà de la manera de ser dels valencians, i al eixir de Valéncia se llevà les espardenyes i se les espolsà, en senyal de que no volia tornar a saber res mai més d’aci. I este simple remor és l’únic que ha quedat gravat a foc en la ment dels valencians. Apart de que cap historiador ho documenta, cal apuntar aci que això de les espardenyes és una llegenda que se diu i s’ha escrit de casi tots el sants d’Italia. En cadascu dels seus pobles se conta lo mateix, pero canviant-li el nom al sant.</p>
<p>Creació d’Espanya<br />Gràcies a Sant Vicent Ferrer existix hui Espanya, es fundà Espanya. Més, en este punt, hem de subrallar un fet que sempre fa pensar. Arago, Catalunya i Valencia tenien que enviar els seus compromisaris a debatre i votar quin dels candidats tenia el millor dret per a heretar la Corona d’Arago. Sant Vicent Ferrer anà per el cupo que corresponia a Valencia, pero, desgraciadament no escollit pels valencians. El Parlament valencià estava dividit en dos – és una connotació histórica dels valencians estar sempre dividits i enfrontats – i no se ficaven d’acort en nomenar la terna que tenia que anar a Casp. El Parlament de dins tenia els seus candidats i el Parlament de fora, que es reunia en Paterna, tenia una atra terna. Com no se ficaven d’acort, el Parlament de Catalunya propongué, i el d’Arago acceptà, que en nom de Valéncia acudiren a Casp: Sant Vicent Ferrer, Giner Rabasa i Arnaldo Conques. Protestà el Parlament de Valéncia per lo que entenia una intromissió i el Parlament de dins propongué a Bonifaci Ferrer, Giner Rabasa i Arnaldo Conques. Aragonesos i catalans no acceptaren esta proposta, per ser la de la mitat del Parlament de Valéncia, i al final decidiren conjuntament que fora el Governador i el Justicia d’Aragó els qui nomenara la terna que deuria acodir a Casp: Bonifaci Ferrer, Giner Rabasa i Sant Vicent Ferrer.</p>
<p>Cisma d’Occident<br />I fon la decisiva intervenció de Sant Vicent Ferrer la que va resoldre també el Cisma d’Occident en l’Iglesia, on hi havia tres Papes, produint situacions extranyes com en els casos de que cada convent o parroquia era d’una obediencia o atra. Cadascu seguia el Papa que millor li pareixia. I ho feu aprofitant que el rei Ferrando, al qui ell ajudà a coronar-lo d’Aragó, com li devia eixe favor, se’l cobrà fent-li firmar el decret de sustraccio d’obediencia al Papa Benedicte XIII, el seu amic, l’aragones Papa Luna. Va ser Sant Vicent Ferrer qui va llegir el decret en el pulpit de la catedral de Perpignan, que va ser el final del Papa Luna, qui va tindre’s que retirar a Penyiscola, acabant-se el Cisma. En un carta escrita pel pare conciliar Joan Gerson, Canciller de l’Universitat de Paris, a Sant Vicent Ferrer quan ya vivia en Vannes, parlava “d’este vostre senyalat favor, els que nos trobém en el General Concili de Constança esperem agarrar el fruit tan dessijat de l’unió i pau de l’Iglesia, la qual ya casi quarenta anys està desterrada. Benaventurat Vos tres, i encara més, quatre voltes benaventurat…”</p>
<p>Testament<br />Desconegut també per els valencians son testament espiritual als valencians. Ya en el llit de la mort, en Vannes, França, en el delirium mortis, s’alçà del llit i s’en volgue anar a Valéncia a morir, volia morir en la terra on va nàixer, pero no pogue. Dies abans, conscient encara, va fer dos testaments, un general, per a tots els qui l’acompanyaven i un atre per a Valéncia i els valencians. Demanà als valencians que anaven en companyia d’ell en l’Escola de Penitents que entraren en son quarto i els va dirigir unes paraules, que segons el pare canonge i historiador Josep Sanchis Sivera, foren estes: “Sempre ha ocupat ma patria lloc preferent en mon cor; per ad ella han segut sempre mos afans, continuament els he socorregut, i moltes de més oracions han anat sempre encamidades a son major be i felicitat. No tan facilment s’oblida el lloc on es veu la llum primera, on es reben les caricies de la mare; mon major pesar és el morir llunt del lloc d’on vaig nàixer i deprengui el cami de les virtuts, que he caminat tota ma vida. Si alla formi mon cor, també fortifiqui m’anima per a mamprendre l’apostolat que Deu m’encomanà. ¡ Pobre patria meua !, no puc tindre el plaer de que mos ossos descansen en sa falda; pero digau ad aquells ciutadans que muic dedicant-los mos recorts, prometent-los una constant assistencia, i que mos continues oracions allà en el cel seran per ad ells, als que mai oblidare. En totes ses desgracies, en tots sos pesars, yo els conhortare, yo intercedire per Valéncia. Que vixquen tranquils, que ma proteccio no els faltarà mai més. Digau a mos benvolguts germans que miuc beneint-los i dedicant-los mon últim sospir.” D’esta manera digue adeu Sant Vicent als valencians, prometent-los assistencia eterna en el cel, davant de Deu, per a cada u d’ells, de tots els temps.</p>
<p>Profecia<br />Sant Vicent fon un sant, ademés, de molt milacrer. Tenia poder taumaturgic. Sos predicars solia acompanyar-los de milacres. Milacres per a que la gent creguera. Eren signes extraordinaris que mantenien la fe de la gent tan depauperada i desnutrida pels conflictes interns i escandalosos de l’Iglesia, com el Cisma d’Occicent. En el seu procés de canonisació foren testimoniats, per testics directes dels milacres, més de 800 milacres, quan nomes ha requerit l’Iglesia dos milacre per al procés. I fon atre valencià, el Papa Calixt III, complint-se atra profecia de Sant Vicent, qui el canonisà.</p>
<p>Cites<br />establecieron treinta y cinco; que traducidas fielmente de la lengua Valenciana, en que se hallan ordenadas, son las siguientes<br />La Celda Santa del Glorioso Padre y Apóstol Valenciano San Vicente Ferrer (Valéncia, 1699), Lluís de Blanes, O.P.</p>
</div>
<div class=”_3x-2″>
<div>
<div class=”mtm”>
<div>
<div class=”_1ktf”>
<div>
<div id=”js_k” class=”_5pbx userContent _3576″>
<ul>
<li>
<h3>JOANOT MARTORELL</h3>
<h3>Orige: Gandia,(Regne de Valéncia)</h3>
<h3>Ocupació: Escritor i Cavaller</h3>
<h3>Llengua: Valenciana</h3>
<h3>Ideologia: Valencianisme</h3>
<h3>Periodo Sigle XV (Sigle d’Or Valencià)</h3>
<h3>Gèneros Novela caballeresca</h3>
<h3>Obres principals Tirant lo Blanch</h3>
<h3>Joanot Martorell i Mompalau fon un escritor migeval valencià, autor de Tirant lo Blanch, la seua obra més coneguda.</h3>
<p><img class=”alignnone size-full wp-image-1938″ src=”https://yosocche.com/wp-content/uploads/2023/10/8407_111.jpg” alt=”8407_111″ width=”800″ height=”961″ /></p>
</li>
</ul>
<p>El seu naiximent se situa entre els anys 1405 i 1410 en la ciutat de Valéncia, segons l’historiador Jaume Chiner, en el sí dels Martorell, una família de la mija noblea originària de Gandia, pero establida en Valéncia des de l’any 1400. Son yayo fon conseller real i son pare, cambrer del rei Marti l’Humà.</p>
<p>La vida de Joanot Martorell està documentada principalment a través dels litigis que va mantindre en atres cavallers i que en ocasions motivaren càrtels de desafius, alguns a mort, que no passaren de la forcejada verbal. U d’estos conflictes li dugué a Anglaterra (1438) a on conegué el poema anglonormant del sigle XII Guy de Warwick, que despuix va traduir en prosa en el títul de Guillem de Varoich. L’esperit dels càrtels de desafius sintetisa en esta traducció i de manera molt especial, en el Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull, en la primera part del Tirant lo Blanch, a on el protagoniste s’inicia com a valerós cavaller en Anglaterra.</p>
<p>El personage<br />Un acte en la vida és suficient per a destacar a una persona en les seues virtuts i defectes, pels sigles dels sigles. I si el motiu és la creació d’un llibre, segons Cervantes ‘el millor del món’ i que Menendez Pelayo conceptua com ‘un dels millors llibres de cavalleria’, el cavaller i senyor Joan Martorell i Mompalau brilla en l’història com estrela d’extraordinària magnitut.</p>
<p>Habitualment i segons atres historiadors, naixqué en Gandia en l’any 1414, a on vivien sos yayos, el cavaller Guillem Martorell, de la Tesoreria Real, i la seua dona Beatriu. Sos pares, Francesc Martorell, (Jurat de Valéncia, que estigué al servici del Rei Martí l’Humà), i Damiata Mompalau, tingueren un bon grapat de fills: Joanot, el segon, Damiata i Isabel (primera esposa d’Ausiàs March, morta en 1439, senyora del castell i la Vall de Xaló), Galceran (ciutadà de Valéncia), Joan Jofre i Jaume (que varen ser donzells) i Aldonça.</p>
<p>Mossén Joan Martorell, Joanot, senyor de Murla i Benibrafim, era un cavaller animós i combatiu, altaner, gran amador i pendencier.</p>
<p>En l’any 1437 desafià a mort a son cosi Joan de Mompalau, acusant-lo d’haver ofés de paraula i de fet a sa germana Damiata. L’e