DENOMINACIÓ D’ORIGE VALENCIÀ

FESTES VALENCIANES

• FALLES.

  Orige: Regne De Valéncia.

  

  

Les Falles són una festa celebrada del 15 al 19 de març en moltes ciutats i pobles de la Comunitat Valenciana (Espanya), entre elles principalment en Valéncia ciutat; aixina com en la ciutat argentina de Mar del Plata, receptora de milers d’immigrants valencians. També dites festes josefines o festes de Sant Josep es celebren en honor a Sant Josep, patró dels fusters. Està catalogada com a festa d’Interés Turístic Internacional i el dia 30 de novembre de l’any 2016 foren declarades Patrimoni Inmaterial de l’Humanitat per l’UNESCO

La denominació de falles correspon a les construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures (ninots) i composicions d’elements. A lo llarc de l’història els materials han anant evolucionant, pero tradicionalment, els ninots eren de cera. Actualment les figures més voluminoses es fan de suro blanc, ya que permeten formes més llaugeres i de major tamany.

És una festa en una arraïlada tradició en la ciutat de Valéncia i diferents poblacions de la Comunitat Valenciana. Actualment, esta festivitat s’ha convertit en un atractiu turístic molt important.

Els seus orígens són realment senzills, una simple cremà de desfets dels tallers de fusteria. Pero l’inventiva del poble valencià li ha anat aglutinant tots els traços propis de la seua cultura i història.

Es podria dir que són els carnestoltes de la ciutat de Valéncia, a on tota la picaresca i crítica se volcà en els cadafals (de tal manera que, al cremar-los, es pensa que s’eliminen els problemes i mals), també en esta festa s’unixen varis aspectes que definixen una cultura, ells son el foc, la música, la pólvora, el carrer, i bunyols.

Casi en cada carrer de la ciutat hi ha un Casal faller, que durant tot l’eixercici busca fonts d’ingrés per a poder pagar la festa i el seu propi monument. Ademés, normalment cada comissió consta també d’una comissió infantil, formada únicament per chiquets i chiquetes, que també planten la seua pròpia falla. Les falles infantils medixen, com a màxim, 3 metros de diàmetro i estan compostes per figures d’estètica més pròxima al món dels chiquets i generalment no mostren temes crítics.

Des del 15 de març fins al 19 de març els dies i nits en Valéncia són una festa contínua. Pero ya des del 1 de març es fan mascletades, espectàcul de petarts i fòcs artificials, en el que s’obtenen composicions musicals a través del soroll dels canons de pólvora. Estos espectàculs tenen lloc en la Plaça de l’Ajuntament, en el centre de la ciutat, a les 14:00 hores. Algunes comissions falleres disparen mascletades junt als seus casals durant la semana fallera.

El total de falles (370 grans i 368 infantils en 2016) es classifiquen en categories ordenades per presupost i dins de cada categoria s’organisa un concurs en el que es tria la millor falla. Per a allò es valoren les diferents qualitats: monumentalitat, risc, temàtica, colorit, etcétera. També es tria el millor ninot indultat, que es salvarà de la foguera. Estos premis no suponen cap recompensa material, sols la satisfacció del premi obtengut, que s’indicarà en un banderí en la falla fins al dia de la cremà. Encara que els premis són un orgull per a les comissions de totes les categories, la protagonista en els mijos de comunicació és la Secció Especial. En esta participen les falles més cares de la ciutat, en sumes que ya han superat els milló d’euros. Diners que es recapten entre els fallers de cada falla i d’atres elements com per eixemple: premis rebuts, exposicions en el carrer (carrers decorats i/o aluminats), visites per el recint interior de la falla o la venda de loteries. En els últims anys els patrocinadors comercials han cobrat gran importància en l’economia de les comissions falleres que, sobre tot en les categories més importants (Especial i RbD), constituïxen la principal font de finançació dels monuments fallers.

Encara que el objectiu de les comissions és construir la falla per a la festa de Sant Josep, durant el rest del any en cada casal es realisen actes festius, culturals i socials de tot tipo, que fan de les comissions falleres u dels principals eixos de la vida associativa i el entramat social de Valéncia i els demés municipis a on es celebra esta festa.

Les falles com a monuments
Valenciana.jpg

Habitualment tenen caràcter satíric sobre temes d’actualitat. Les falles solen constar d’una figura o composició central de varis metros d’altura, les més grans superen els 30 metros (Exactament la Falla Nou Campanar 2007, en 32 metros, fon la més alta i voluminosa de l’història) rodejats de numeroses figures o ninots de cartó pedra (material que en els últims anys està sent substituït per atres més moderns com el poliestiré expandit, més llauger i molejable, també més tòxic, sostingudes per un armassó de fusta. Inclouen lletrers escrits en valencià explicant el significat de cada escenografia, sempre en sentit crític i satíric.

Els artistes i artesans, escultors, pintors i atres molts professionals es dediquen durant mesos a construir monuments que les diferents comissions (en Valéncia hi ha 386) contracten. Les falles s’instalen en el carrer el 15 de març per la nit, el dia de la plantà. Últimament, i donades les dimensions d’algunes falles, l’acte de la plantà s’alvança varies semanes (en 2008, Nou Campanar començà la seua plantà el 27 de Febrer) i necessita de l’ajuda de grues. L’acte en el que se crema la falla es denomina la cremà.

Com a complement als lletrers, algunes comissions editen un llibret en el que s’explica per mig de versos satírics el contingut de la falla. Este gènero s’inicià en el sigle XIX en l’autor suecà Bernat i Baldoví, i experimentà el seu màxim auge en els anys 50 i 60 del sigle XX, gràcies a autors com a Emili Panach o Josep Bea Izquierdo.

Espectàculs pirotècnics

La pólvora i pirotècnia arribaren en els musulmans, des de llavors sempre ha anat lligada en les festivitats del poble valencià. Sent estes unes festes representatives de dit poble, s’entén que tal element no podria faltar en tot festeig popular.
La despertà

Les falles comencen cada dia en la despertà. Els fallers desperten al rest de veïns tirant a terra uns petarts coneguts com a tro de bac, que exploten al colpejar en terra.
La mascletà.

Són les preferides pels valencians i manco enteses per els visitants. Per a entendre-les és necessari estar pròxims al lloc a on s’explosionen, ya que no és qüestió de vore, sino de sentir-les. Si te deixes portar pel soroll i el brogit conseguixes unes sensacions similars a l’audició d’un concert, conseguint que l’estrèpit torne i tot açò en qüestió d’escassos minuts (5-7).

Bàsicament es componen de material terrestre i d’un principi i final aéreu. No obstant estes composicions varien segons el pirotècnic. Els petarts van units per llepades, les creus de varies files, aixina com com la distància dels petarts, conseguixen donar major o menor velocitat de dispar. També es conseguixen diferents efectes de sonoritat i sensació fent que explosionen en el pis o nugats a les cordes que subjecten les meches.

Actualment les mascletades que se disparen en la Plaça de l’Ajuntament de Valéncia, que té un presupost aproximat entre 6.000 i 9.000 euros, no obstant alguns pirotècnics posen de la seua part per a satisfacció del públic. El pirotècnic que més públic atrau és V. Caballer.
Els castells de fòcs artificials

Durant les festes falleres, del 15 al 19 de març, el Ajuntament programa un Castell de Fòcs artificials cada nit, que es dispara, depenent del dia, entre les 1:00 i la 1:30 hores en la zona de l’Albereda junt al antic llit del riu Túria.

El més important i espectacular dels castells és el conegut com “La nit del Fòc” que es dispara la nit del 18 al 19 de març, a on milers de quilógrams de pólvora allumenen el cel de Valéncia, aplegant a congregar-se’n més d’un milló de persones per a presenciar-ho. Els castells son com un preparatiu per a lo que va a vindre el dia 18 (La Nit del Fòc) a on més de 20 minuts no deixen de tirar coets.

Per últim dir, que les festes falleres no s’entenen sense bunyols, llepolia, típic menjar de les tres províncies valencianes.

Actes fallers

A pesar de múltiples i variats actes que es realisen per tota la ciutat, existixen alguns que son fixos, estos els organisa la Junta Central Fallera, els descriurem a continuació per orde cronològic.
Ans de la Semana Fallera
Últim dumenge de febrer: La Cridà
La Cridà és el acte en el que la Fallera Major de la Ciutat, reunix en les portes de la mateixa les Torres dels Serrans, a totes les comissions falleres i realisa una cridada, a la iniciació dels festejos, a tots els valencians i a tots els visitants.

L’exposició del Ninot
Exposició del Ninot, en 2008.
Cavalcada del Ninot
Cavalcada del Regne
Semana Fallera
Dia 15: La Plantà

Artícul principal → Plantà.

Retocs durant la plantà
La Plantà és l’acte de erigir els monuments fallers, més coneguts pel nom genèric de falles. Pel matí es realisa sobre els de categoria infantil i per la nit el rest de monuments, sent el terme per ad estes fins a la matinada, moment en que es presentarà el jurat per a calificar-les.

Tradicionalment este acte es realisava en un sols dia; este fet aumentava la competitivitat de les comissions aixina com acreixentava l’emoció, ya que el monument, de no estar totalment acabat, era descalificat. El modo d’elevar la part principal del monument, es realisava per mig d’una colla de persones pertanyents a la falla. La qual s’erigia d’una vegada, denominant-se plantà al tombe. Actualment algunes comissions volent desmarcar-se’n un poc de la competitivitat estan intentant retornar als seus orígens realisant la plantà en sa antiga modalitat.

Dia 16: Arreplegada de premis

En este dia s’inicia l’arreplegada de premis de les falles infantils, sent per a el dia següent l’entrega del rest de categories. Comencen els castells en el vell caixer del riu Túria (dies 15, 16, 17 i 18).
Dies 17 i 18: L’Ofrena
Plaça de la Verge despuix de l’Ofrena

En este dia s’inicia l’Ofrena a la Verge dels Desamparats, patrona de la ciutat de Valéncia. L’ofrena es realisa per la vesprada fins be entrada la nit, continuant-se al dia següent. En un principi es realisava durant el dia 18, pero degut al gran número de comissions s’amplià a dos dies, alvançant-se esta al dia anterior. En ella, cada faller oferix un ram de flors en el que es confecciona un espectacular tapís de flors a modo de mant que cobrix el cos de la Verge, de la quina la seua estructura de fusta permet anar realisant els rams per a formar impressionants dissenys. Açò, sumant als 14 metros d’altura de la Verge, doten a l’ofrena d’una gran vistositat.

La Fallera Major de Valéncia despuix d’haver presidit l’ofrena de flors clausurarà el acte sent l’última en desfilar front a la Verge.
Nit del 18 al 19: La Nit del Fòc

La Nit del Fòc és una de les manifestacions pirotècniques nocturnes (últim castell de les festes) més importants de la festa fallera que antigament anunciava el final dels festejos, i que des de fa anys se traslladà al penúltim dia. És el espectàcul pirotècnic més espectacular de totes les falles, en una duració que sol oscilar entre 30 i 40 minuts i a on es cremen 12000 kg. de pólvora repartits per tot tipo de carcasses de colors i so. Sol ser el moment a on més gent es reunix, arribant-se a atényer fàcilment més d’un milló de persones.
Dia 19: La Nit de la Cremà

Artícul principal → La Cremà.

Falla durant la cremà.

La Cavalcada del Fòc és una cavalcada que anuncia l’arribada del foc que cremarà les falles. Antigament era l’acte en que, despuix de retirar els ninots de la falla, es portaven en cavalcada fins al Museu faller. De recent instauració, és una proposta de la Junta Central Fallera i de l’Associació d’Estudis Fallers per a recuperar la tradició festiva valenciana, que data dels anys trenta del sigle XX, i que rescata la costum de que les comparses de diables i carrosses del deu Plutó encenen les Falles. Per això, es realisa el dia 19 de Març per la vesprada, a partir de les 19,00 hores, a lo llarc del Carrer Colón i fins a la Porta de la Mar, com a preludi a la Cremà de les falles. En ella participen colles de dimonis de tota la Comunitat Valenciana, constituint un autèntic i espectacular Correfoc en el mateix centre històric de Valéncia.

La cremà és l’acte de clausura de les festes. Consistix en la crema dels monuments fallers plantats en els carrers de Valéncia el dia 19 de març. El acte ve precedit per un castell de fòcs artificials, encenent per la Fallera Major i el President de la Comissió. En primer lloc, en torn a les deu de la nit, es procedix a la crema del monument infantil a excepció de la falla guanyadora del primer premi de la secció especial, que se crema a les deu i mija. Posteriorment se crema el monument principal a les dotze de la nit i a les dotze i mija se procedix a la crema del primer premi de la Secció Especial d’esta categoria. Per últim, a la matinada es crema el monument faller de la plaça de l’Ajuntament que està fora de concurs, ya que la paguen els valencians en els imposts (els diners de la falla no sol ser més elevat de 300.000€) Algunes falles, donat les altes que son i lo prop que tenen les cases o edificis es cremen quan arriben els bombers. En el 2009, la falla que més ha tardat en encendre-la ha segut la Falla Sant Vicent-Marvà, ya que la cremaren passades les 2 de la nit.

Història

En el valencià mijà, la paraula falla (del llatí fac[u]la, diminutiu de fax, antorcha) servia per a nomenar les antorches que es colocaven en lo alt de les torres de vigilància. Deriva del llatí “facula”, antorcha. En el Llibre dels Fets, se cita que les tropes del rei Jaume portaven falles per a allumenar-se.

Este terme s’utilisava tant per a les antorches que allumenaven les tendes de campanya com les que s’utilisaven per a allumenar una festa. Més avant es fa referència a este terme per a referir-se a les fogueres i lluminàries que s’encenen en vespres de festes extraordinàries i patronals.

La vespra de Sant Josep s’encenien fogueres per a anunciar la seua festivitat, rebent eixa practica ritual el nom de falla.

La versió més popular de l’orige de les falles segons el Marqués de Cruïlles, es que foren iniciades pel Gremi de Fusters que cremaven en la vespra del dia del seu patró de Sant Josep, en una foguera purificadora, borumballes i trastos vells fent renta dels tallers ans d’entrar la primavera.

Existixen atres autors que intenten torbar un orige més antic a la festa, defenent que el cult al foc és un ritual de tradició pagana i que les falles no son més que una versió d’este arcaic ritual que anuncia l’entrada de la primavera i tracta de propiciar a la fertilitat.

En el sigle XVIII algunes de les falles que s’encenien en Valéncia no eren meres fogueres sino monuments satírics i burlons en els que s’exponien la vergonya pública i se cremaven simbòlicament persones i situacions de la vida real. Hi han diferents hipòtesis sobre el començament de la festa fallera. Per lo que hui se pot saber els albors de les Falles es remonten a principis del sigle XVIII. Una d’estes teories, la més provable, explica que els fusters valencians, al final de cada hivern, feen cremar els seus parots (estructures de les que penjaven els cresols que donaven llum) donat que en l’arribada de la primavera, i al fer-se els dies més llarcs, ya no eren necessaris. En el pas del temps i per mediació de l’Iglésia, se va fer coincidir la data de la crema d’estos parots en la vespra de la festivitat del patró dels fusters, Sant Josep.

La tradició anà sometent-se a canvis en el pas del temps. Ad eixe parot se li anaren afegint robes per a que adoptara fisonomia humana. També s’escomençaven a incorporar cartells alusius a algun personage conegut del barri. Se li dotà aixina d’un contingut satíric i burlesc per a cridar l’atenció als veïns. Ademés, els chiquets anaven de casa en casa demanant una estoreta velleta, que es va convertir en un cant popular per a arreplegar tot tipo de mobles i utensilis vells per a cremar-los en una foguera junt en el parot. Estos parots foren els primers ninots. En el pas del temps s’incorporà la gent del barri al procés de confecció dels cadafals, i naixqueren monuments que incorporaven varies figures.

Fins a principis del sigle XX les falles eren calaixos alts en tres o quatre ninots de cera vestits en robes de tela, fins a que els artesans incorporaren un nou procediment: la reproducció de molts en cartó pedra. La creació de la falla anà evolucionant fins a l’actualitat, a on la majoria de monuments estan composts de poliestiré expandit, suro moll fàcilment molejable en serres de calor i li aporta més lluentor a la peça. Aixina l’art de les falles ha generat monuments de majors dimensions en remats que raspen els 30 metros d’altura.

Hui les falles mouen prop un milló de turistes anualment. Es planten 385 monuments en la ciutat de Valéncia i més de 250 en el rest de la província. El Gremi d’Artistes Fallers subsistix com a entitat encarregada d’ensenyar el antic ofici de producció de monuments fallers. La Junta Central Fallera és la entitat que organisa la festa i la manté viva durant tot el eixercici faller.
Detall de la Falla de Nou Campanar 2006 – Guanyadora de la Secció Especial d’eixe any.

No poden ni deuen faltar durant els dies de falles els bunyols en la seua emblemàtica i enyorada branca de llorer. Joan B. Vinyals Cebrià. “Recorde en verdadera nostàlgia, aquella típica estampa que antany sorgia durant tots els dies que duraven les falles i que la componia la bunyolera, en aquell pel arreplegat en tanta gràcia i ataviada en el devantal blanc almidonat, manguets blancs en els braços i, el post de bunyols orlat en la tradicional i olímpica branca de llorer. Oferint una estampa plena de colorit que be pogué immortalisar el pintor Sorolla, que ara, en temps de preses i de marketing, nos ho ha furtat. Antany era impensable que en els carrers més típics a on es plantava un cadafal falta-se la representativa bunyolera i per tant, el embriagador aroma que desprén la barreja de la fritura dels bunyols, les verts fulles de llorer i l’esclafit d’algun petart disparat per la chicalla del barri. Quan en son dia la Junta Central Fallera tinguérem que identificar la màxima distinció, no dubtarem en investir-li en el nom de bunyol d’or en fulles de llorer. Esta llepolia dels bunyols es tan antiga en nostra Valéncia, que el celebrat Jaume Roig els descriu en l’Espill. L’arabiste Huici Miranda va traduir un llibre de cuina hispà magrebí (a cavall entre els sigles XII i XIII) a on apareix una aproximadísima recepta. I per últim, F. Caballero i Munyos, en el any 1928, en la més important publicació faller d’aquells lluntans temps, es referia a la lloada bunyolera i ala desapareguda branca de llorer de la fusta següent:”Bunyolera galana Que eres goig i sonrisa del carrer I animes en la gràcia sobirana la josefina festa valenciana baix el vert brancage del llorer”.

Classificació de falles i guardons
Allumenació del carrer de Sueca-Lliterat Azorín en l’any 2008.

La secció Especial agrupa a les comissions falleres que planten les Falles que tenen més presupost de la ciutat de Valéncia i que competixen per el que se pot considerar com el premi de la millor falla de cada any de la ciutat. Se sol considerar com a la primera divisió en el món de les falles. En el any 2009 hi ha un total de 14 falles en esta Secció Especial, mentres que el número de monuments plantats en la Ciutat és de casi 400. Esta secció se creà per primera vegada en 1942 i en aquell any sols tres comissions prengueren part en la categoria, les de Barques, Reina-Pau i Plaça del Mercat i hui en dia cap de les tres pertany ad esta secció. La més antiga en esta secció es la de Na Jordana que suma 56 participacions en esta secció en 2008, li seguixen de prop Convent Jerusalén en 53, la Plaça del Pilar en 50 i la Plaça de la Mercé en 45 participacions.