Els térmens de Diacronia i Sincronia en l’estudi de les llengües, junt a la seua teoria, foren introduïts pel filòlec, semiòlec i filòsof Ferdinand de Saussure, (Ginebra, Suïssa 26-11-1857 – ibídem. 22-02-1913). Est erudit està considerat i reconegut a nivell mundial com el pare de la llingüística moderna.

La diacronia estudia les llengües a través del temps, realisant la seua història des dels seus orígens més remots coneguts, fins al dia en que es realisa l’estudi.

La diacronia de la llengua valenciana ya la tractí en fondària en l’artícul «Breus apunts històrics sobre la llengua valenciana», («Breves apuntes históricos de la lengua valenciana»), escrit en espanyol i que podeu trobar en la web «Yo Soc Che», en esta direcció: https://yosocche.com/2024/02/15/breves-apuntes-historicos-sobre-la-lengua-valenciana/.

La sincronia estudia la llengua en un moment puntual de la seua història. Eixe puntual moment sol coincidir en el moment en que es fa l’estudi, realisant una comparança entre la llengua que protagonisa l’estudi i les llengües que poden existir en eixe moment històric i que, ademés, interesse la seua comparació en la llengua en estudi.

En est artícul anem tractar el cas del conflicte que els de dalt de Castelló estan fomentant fa décades, ya vora de mig sigle, dient que la dolça llengua valenciana es un dialecte de la grossera parla catalana. Cosa que ya demostrí molt clarament en l’artícul adés citat, que és del tot impossible.

Centrant-nos en el dit cas objecte d’est artícul, cal saber que la parla catalana vol acostar-se lo més possible a la dolça llengua valenciana, per a que abdós maneres de parlar, la dolça llengua valenciana i el català, arriben a paréixer la mateixa llengua, segons els pancatalanistes, que arriben a ser lliteralment la mateixa llengua, i en això terminar de realisar eixa somiada «unitat de la llengua» que tant ansien els pancatalanistes i que tant s’allunta de la veritat històrica i filològica.

La llengua valenciana i la parla catalana mai han segut la mateixa llengua i mai ho serà.

Plantejat el cas, hem d’actuar com nos diu el filòlec Ferdinand de Saussure, i per ad est artícul nos basaren en la sincronia de la llengua valenciana actual, comparant-la en la grossera parla catalana.

Malauradament tots hem llegit en dolor de cor, un bon grapat de badoqueries en els llibres de text que utilisa el sistema educatiu valencià des de que Ciprià Ciscar Casaban (Picanya, Valéncia, Espanya 22-12-1946), sent conseller d’Educació, Cultura i Ciència a principis de la década de 1980 decidira eliminar la llengua valenciana del sistema educatiu valencià, substituint-la pel grosser català. En això la lliteratura i llengua valenciana començaren a estudiar-la els alumnes en català creent que era valencià.

I lo que és pijor encara, tots hem patit eixa tristea de cor que dona llegir un bon grapat de mentires per part de la AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) que intenta adoctrinar-nos a tots en els seus dictamens i uns atres escrits.

Pero lo que no poden corrompre eixes mateixes persones i entitats es la Sincronia de la llengua valenciana, puix esta, com en totes les llengües que es puguen estudiar baix esta teoria, s’estudia en el statu quo de cada llengua, i eixe determinat moment, l’actual de cada llengua, és molt difícil que ningú puga destruir-lo de sobte.

Com incís comentar que, no hem d’oblidar, que el moment actual que és hui, demà és passat i hem de tindre això molt en conte per a l’estudi sincrònic correcte de la llengua valenciana. I per extensió, de qualsevol llengua del món.

Atenent-mos a la sincronia de la llengua valenciana en respecte a la parla catalana que nos volen impondre per la força, hem de tindre en conte, algunes grans diferències que demostren molt clarament que la parla catalana és possible que siga un dialecte d’alguna llengua o igual inclús, podria ser que arribara a ser una llengua diferenciada de la dolça llengua valenciana.

Com en el joc de les sèt diferències, anem a expondre sèt diferències per a eixemplificar la sincronia de la llengua valenciana, es dir la diferenciació entre la parla catalana i la dolça llengua valenciana. Pero estes sèt diferències no són les úniques que en hi ha, puix diferències entre la llengua valenciana i la parla catalana, hi ha més de les podria ficar en este chicotet artícul.

1.- Parlants

La llengua valenciana la parlen de cor els seus parlants sense cap tipo d’espasa de Damocles que li obligue a res. És una llengua milenària que està molt arraïlada en l’idiosincràsia del poble valencià i que tots els valencians l’amem sense necessitar que nos obligue a fer-lo.

La parla catalana sempre ha d’estar recolzada per molts diners per a que es parle, o com ha passat molt a sovint, per a que es rotule en ella. Des del govern català s’obliga per llei a que s’utilise esta grossera parla en tots el àmbits i sentits. Utilisant inclús la pressió, la repressió i les multes de tot tipo com a mig per a que es seguixca parlant.

Cal recordar que quan la llengua valenciana tingué el primer Sigle d’Or de totes les llengües del món, el grosser català encara estava intentant tindre algun parlant.

2.- Institucions

La llengua valenciana sempre ha tingut entitats que l’han defés a capa i espasa. Actualment el seu ent normatiu és la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), realisant una llabor impagable. Ademés hi ha unes atres entitats com Lo Rat Penat o l’Associació d’Escritors en llengua valenciana (AELLVA), que són molt volgudes per tots els valencians i que sempre han estat al costat de la llengua valenciana.

A la parla catalana li ha fet falta crear a través d’un pacte polític tancat i hermètic entre el PP i el PSOE, L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), i arruixar-la en un cabaç de diners, per a intentar adoctrinar-nos als valencians en l’us del català dins del Regne de Valéncia. Mes, a dia de hui, a més de vint anys de la seua creació, no ho ha conseguit.

El valencians i valenciaparlants, sabem perfectament quina és la nostra llengua, la llengua valenciana, i mai acatarem les directrius que ixquen de la AVL o qualsevol atra entitat que puga crear el pancatalanisme dins del Regne de Valéncia.

3.- Denominació

En tots els països del món i en totes les seues entitats referents als temes llingüístics, saben ausades que la llengua que es parla en Valéncia (Espanya), i la que sempre s’ha parlat des dels inicis dels temps, és la Llengua Valenciana en eixe exacte nom, llengua valenciana. La qual ya es parlava, o per lo manco el caldo de culiu de la mateixa, en el temps de dominació dels musulmans del territori que hui és Espanya i Valéncia, que començà en 711.

Des de l’àmbit pancatalaniste s’està intentant nomenar a la dolça llengua valenciana en uns noms estranys i grossers con català, la nostra llengua, la llengua comuna i uns atres noms que res a vore tenen en el nom real de la llengua valenciana que és, i sempre serà, llengua valenciana.

4.- Universitats i sistema educatiu

Sent  Ampar Cabanes Pecourt (Valéncia, Espanya 1938) consellera d’Educació de la Comunitat Valenciana, la llengua valenciana fon oficial en Valéncia i com a tal ,s’ensenyava dins del sistema educatiu i, s’utilisava en tots els àmbits, tant del públic com del privat.

Ademés, l’Universitat de Valéncia tingué la primera càtedra de llengua valenciana sent el primer catedràtic el R. P. Lluís Fullana i Mira (Benimarfull, Valéncia, Espanya 05-01-1871 – Madrit, Espanya 25-06-1948).

A partir de 1997 que es definí la llei de creació de la AVL, i en acabant en la seua creació final en 2001, la llengua valenciana desaparegué de tots els àmbits públics i privats, si estos volien tindre relacions en el públic, dins del Regne de Valéncia. Això fon aixina per que la llengua autòctona dels valencians, la llengua valenciana, fon utilisada com a moneda de canvi per a pagar multitut d’interessos polítics.

5.- Diferencies gramaticals

En este aspecte podríem detindre’ns hores i hores, puix les diferències són abismals, pero a soles vaig a comentar un sol aspecte. Per a mostra un botó.

La llengua valenciana posiciona els adjectius possesius davant de la paraula que acompanyen.

Eixemple:

Vaig a ma casa.

La parla catalana posiciona els possesius darrere de la paraula que acompanya.

Eixemple:

Vaig a casa meva

6.- Morfologia llingüística (O de com s’escriuen i declinen les paraules)

Com en el punt anterior, en este també hi ha un bon cabaç de diferències, pero també com a mostra, a soles vaig a ficar un eixemple.

La llengua valenciana, té les formes pròpies, tant en paraules com en declinacions, com en derivació de verps, número i gènero, com totes les llengües naturals que s’han anat formant en el pas dels anys, dels sigles, adoptant en cada moment la forma que els parlants decidien que era la correcta.

Eixemple:

Yo compre fruita per a fruir com ma yaya

La parla catalana quan Pompeu Fabra i Poch (Barcelona, Espanya 20-02-1868 – Prades, França 25-12-1948), la copià del valencià, agarrà unes paraules pròpies valencianes barrejant-les en unes atres paraules d’uns atres idiomes i lo poc que havia de barceloní, creant lo que nomenaren el «català modern», que no ho volia ningú, puix no s’identificaven en ell. Pero com dia en el punt un, els diners implantaren esta barreja de llengua.

Eixemple:

Jo compro fruita per gaudir com la meva àvia

7.- Diferència de vocabulari

La llengua valenciana consta d’un vocabulari propi, únic, ric i variat, ple de sinònims i antònims i de paraules per a cada cosa i situació. La mostra més clara d’este punt i dels dos anteriors, és que fon la primera llengua del món en tindre un Sigle d’Or de les seues lletres i, els seus lletraferits foren els millors del món. La llengua valenciana fon incommensurable.

Eixemples:

Hòmens – Altea – Botella – Che – Chiquet – Bresquilla – Discípul – Fret – Globo […]

La parla catalana té una paraula pròpia «amb» i un cabaç de paraules tretes d’unes atres llengües, sobre tot del valencià, pero també de l’occità, gallec, castellà, francés i demés, tot sobre una base de barceloní.

Eixemple:

Homes – Altesa – Ampolla – Xe – Xiquet – Préssec – Deixeble – Fred – Globus […]

Com podem vore i comprovar, utilisant la sincronia, trobarem mils i mils d’aspectes, raonaments i motius pels quals podem considerar a la parla catalana com una manera de parlar, encara que grossera, totalment independent de la dolça llengua valenciana.

¡Vixca la llengua valenciana lliure i sobirana!