LO IMPRESCINDIBLE; EL CÒDIC ISO

Començaré en dir que ISO són les sigles de, International Standard Organization, en castellà seria una cosa aixina com, Organisació Internacional de Normalisació, sent est l’organisació dedicada a normalisar molts aspectes de la nostra vida i entre els quals es troba el de les llengües, grups de llengües i a les famílies d’estes que cada una tinga un còdic propi que les diferencie de totes les demés i aixina poder utilisar-les en tots els àmbits d’una manera que en solament dir o escriure unes lletres tingam prou per a saber a quina llengua estem fent alusió. El còdic que fa referència a les llengües es denomina ISO-639 i conta en dos versions, la 639-1, (castellà, ÉS, francés FR o italià IT), i la versió 639-2, (castellà, SPA, francés FRENE/FRA o italià, ITA), i aixina fins a un total de llengües i famílies que es conten per centenars.

El còdic ISO en l’actualitat és imprescindible per a qualsevol llengua que vullga ser reconeguda a tots els nivells, i com ya ho havia dit no hauria fet falta més artículs, pero no és aixina ya que en molt poc de temps l’àmbit d’utilisació i repercussió d’este còdic ISO ha canviat substancialment, sobretot en l’informàtic i més concretament en l’àmbit d’Internet, tema que domine prou.

A vore. L’afany de totes les empreses que treballen i operen en Internet, i en tots els àmbits, és donar sempre un millor servici que el de la competència, com deu ser, per a aixina assegurar-se els beneficis monetaris i a la seua base una major cantitat d’usuaris potencials dels que traure tota l’informació possible. Aixina que entre atres coses, la majoria de les pàgines Uep han començat des de fa uns anys a detectar l’idioma en que treballa el teu navegador, que per defecte sol ser l’idioma del teu Sistema Operatiu i aixina oferir-te la possibilitat de traduir les pàgines Uep que estiguen escrites en llengües diferents a la del teu navegador a la del mateix. Fins a ací tot és una verdadera delícia puix no són pocs els casos en que agraïxes que el navegador et pregunte si vols traduir la Uep per a ser entes per tu, donat que els traductors de llengües han aplegat a un punt que tenen un encert ortografic i gramatical que està roçant el 100%. Pero la cosa es igual de maravellosa quan apleguem a una UEP escrita en valencià, puix nostra volguda llengua valenciana, la mateixa que tingue el primer Sigle d’Or de totes les llengües romanços, encara no te un codic ISO propi, estant inclosa dins de la Llengua catalana com si la llengua valenciana fora una filla de la llengua mamá catalana, quan la veritat es que en el moment en que la llengua valenciana estava vivint el seu Sigle D´Or, la llengua catalana encara no tenia escritors… ni bons ni mals… Pero el tema es que com no posseim un codic ISO propi

per a la llengua valenciana, quan un navegador aplega en una pàgina Uep escrita en valencià, no detecta que es troba escrita en valencià, sino en català, i et pregunta si vols traduir la llengua catalana a la llengua del teu navegador. ¡Mare meua quin destarifo!

En un principi este efecte a soles ho vaig trobar en el navegador Internet Explorer, pero ara també ho fa Firefox. Google Chrome encara no he detectat que ho faça, pero imagine que en el temps sí que ho farà, de la mateixa manera que Òpera, Safari i tots els navegadors.

Este servici de detecció de llengua que em sembla un alvanç increible per a fer Internet més amigable, en el cas de la llengua valenciana es convertix en una trampa fatal que fa entendre a tot lo món d’una manera clara que, el valencià no existix, puix tot és català. ¡De nou, quin destrellat!

En respecte a este punt, cal saber que la centenària, Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) ha demanat el còdic ISO per a la nostra llengua valenciana i que encara en un principi no hi hauria cap problema a otorgar-li-ho, al final els que no estan d’acort en que la llengua valenciana siga lo que sempre ha segut, una llengua independent, han propiciat que no se li otorgue un còdic propi.

És per açò que des d’ací faig una crida en el nostre govern valencià i institucions públiques com la Generalitat, Diputació i tots els Ajuntaments de tots els municipis de la nostra Pàtria, aixina com a totes les institucions i entitats públiques o privades que se senten valencians ¿? que s’unixquen per a demanar d’una volta eixe somiat còdic ISO que nos va separar i va diferenciar de qualsevol atra manera de parlar.

En este extrem nos trobem com a cas a tindre en conte i com a cas d’estudi, el plantejament de l’AVL, entitat pactada per a desfer tota la faena feta durant moltíssims anys a favor del valencià autòcton per a introduir la llengua catalana en Valéncia, recordem que el diari Llevant EMV en l’edició del 6 d’abril de 2002, oferia als seus llectors un artícul titulat, Pujol i Antich diuen que Ramon Llul és un guany històric. El president català celebra que l’AVL haja adoptat l’ortografia catalana, i com encara aixina es diuen defensors de la llengua valenciana, ací tenen una gran oportunitat de demostrar-ho, demanar el còdic ISO per a la llengua valenciana i que este d’una volta siga independent de qualsevol atra manera de parlar, i no detindre’s en l’intent baix cap concepte fins que no ho conseguixen… i estant recolzada per les Corts com està, si ells varen voler… ¡Podien fer-ho! Puix ells tenen el poder i segurament, els diners suficients per a mamprendre esta tasca i conseguir-ho.

Ací queda la proposta per a totes les institucions públiques o de titularitat pública, i està clar per a totes les privades que vullguen sumar-se a la demanda d’un còdic ISO propi i independent per a la nostra volguda llengua valenciana, puix simplement és, IMPRESCINDIBLE… ¿Tindrà eco esta proposta entre els estaments que deuria? El temps nos ho dirà…

Joan Benet Rodríguez i Manzanares (Artícul del 2006 de https://www.cardonavives.com/) fa 16 anys!!

PD: GIF creat en imàgens del “Kit de revalencianisació llingüística” del observatoridelallenguavalenciana.org, disponible en la secció de DOCUMENTOS.