Els mits del pancatalanisme 39 – La “Filologia neutral”: Cóm el prestigi académic pot convertir-se en relat d’autoritat

En molts debats sobre llengua i identitat apareix una expressió recurrent: «açò és lo que diu la filologia». Esta frase sol presentar-se com un punt final, com si l’opinió acadèmica fora una veritat absoluta i fòra del debat social. Pero l’història de les humanitats demostra que cap disciplina està completament lliure de contexts culturals, corrents intelectuals o interpretacions dominants. La filologia, com qualsevol atra ciència humana, també evoluciona.

La diferència entre estudiar i interpretar

La filologia analisa texts, evolucions llingüístiques i relacions històriques. És una ferramenta fonamental per a comprendre el passat. No obstant, estudiar no és lo mateix que interpretar de forma única.

Dos investigadors poden partir de les mateixes fonts i aplegar a conclusions diferents segons el marc teòric que utilisen. Açò no debilita la disciplina; al contrari, mostra que el coneiximent és un procés viu.

El problema apareix quan una interpretació concreta es presenta com si fora l’única possible.

L’autoritat acadèmica i la percepció pública

En el debat social, el prestigi universitari té un pes enorme. Quan un discurs es recolza en terminologia tècnica o en institucions reconegudes, moltes persones assumixen que no existix marge per al qüestionament.

Pero l’història intelectual europea està plena de revisió: teories que en una época semblaven definitives han segut replantejades anys despuix. El consens acadèmic no és estàtic; canvia en el temps.

Convertir la filologia en una veu incontestable pot reduir la pluralitat del debat cultural.

El cas valencià: entre investigació i relat públic

En el context valencià, determinades posicions filològiques han tingut una gran influència en l’àmbit educatiu i mediàtic. Açò ha contribuït a fixar una percepció concreta sobre la llengua que, en ocasions, es presenta com a única llectura possible.

No obstant, la pròpia tradició cultural valenciana mostra una història rica en denominacions, usos lliteraris i consciència llingüística pròpia. Quan solament es difon una part del debat, la societat rep una image incompleta.

La filologia pot explicar semblances i evolucions, pero l’identitat cultural també es construïx des de l’història social i la memòria colectiva.

Neutralitat o perspectiva

Cap investigador treballa en el buit. Tots formen part d’un context cultural determinat. Açò no invalida la seua faena, pero sí recorda que la neutralitat absoluta és difícil de conseguir en les ciències humanes.

Reconéixer esta realitat no és atacar la filologia, sino entendre-la com un camp plural a on conviuen diverses escoles i interpretacions.

Quan el debat es presenta com una oposició entre «ciència» i «opinió», es corre el risc de simplificar una realitat molt més complexa.

Cóm desmontar el mit de la neutralitat absoluta

Per a afrontar este discurs en criteri crític, és útil recordar:

La filologia és una disciplina interpretativa, no una sentència immutable.

El consens acadèmic pot evolucionar en el temps.

L’història cultural inclou veus diverses, no solament una escola dominant.

El prestigi institucional no substituïx el debat social.

Identitat i llengua són també experiències vixcudes, no solament categories tècniques.

Coneiximent sense dogmes

La filologia és imprescindible per a entendre l’orige i l’evolució de les llengües, pero no deuria convertir-se en una frontera que impedixca el diàlec cultural. Quan el coneiximent s’obri al debat, la societat creix; quan es presenta com a dogma, el debat s’empobrix.

La llengua valenciana, com qualsevol atra realitat viva, existix en l’intersecció entre estudi acadèmic, tradició històrica i us social. Reconéixer esta complexitat és el millor camí per a evitar relacions úniques.

Perque el saber autèntic no necessita impondre’s: necessita explicar-se.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana