Els mits del pancatalanisme 39 – La “Filologia neutral”: Cóm el prestigi académic pot convertir-se en relat d’autoritat

En molts debats sobre llengua i identitat apareix una expressió recurrent: “açò és lo que diu la filologia”. Esta frase sol presentar-se com un punt final, com si l’opinió acadèmica fora una veritat absoluta i fòra del debat social. Pero l’història de les humanitats demostra que cap disciplina està completament lliure de contexts culturals, corrents intelectuals o interpretacions dominants. La filologia, com qualsevol atra ciència humana, també evoluciona.

La diferència entre estudiar i interpretar

La filologia analisa texts, evolucions llingüístiques i relacions històriques. És una ferramenta fonamental per a comprendre el passat. No obstant, estudiar no és lo mateix que interpretar de forma única.

Dos investigadors poden partir de les mateixes fonts i aplegar a conclusions diferents segons el marc teòric que utilisen. Açò no debilita la disciplina; al contrari, mostra que el coneiximent és un procés viu.

El problema apareix quan una interpretació concreta es presenta com si fora l’úni