Els mits del pancatalanisme 36 – Jaume I i la llengua despuix de 1238: Història, repoblament i el relat simplificat

Poques etapes han segut tan utilisades dins del discurs pancatalaniste com el periodo posterior a la conquista de Valéncia per Jaume I. A sovint es presenta una versió reduïda dels fets: un repoblament homogéneu i una llengua importada sense matisos. Pero la realitat històrica és molt més complexa, rica i documentada. Entendre qué va passar realment en el sigle XIII és fonamental per a desmontar un dels mits més repetits.

La conquista no va ser un procés uniforme

La pren de Valéncia en 1238 no va significar la creació immediata d’una societat uniforme. Els Llibres de Repartiment, les cartes de població i la documentació foral mostren un procés llarc, divers i territorialment desigual.

Varen aplegar colon de diferents zones de la Corona d’Aragó, sí, pero també varen continuar existint comunitats preexistents i una realitat social molt variada. Reduir tot el procés a una sola procedència és una simplificació que no reflectix la documentació conservada.

La societat valenciana migeval es va construir per acumulació, no per substitució absoluta.

El Regne de Valéncia: identitat política pròpia des del principi

Un element clau que a sovint s’oblida és que Jaume I no va crear una extensió administrativa d’atres territoris, sino un Regne en entitat jurídica pròpia, en Furs, institucions i identitat diferenciada.

Esta realitat política va influir també en la configuració cultural i llingüística. La llengua que es va desenrollar en terres valencianes va evolucionar dins d’un marc propi, vinculada a la vida institucional, comercial i lliterària del nou regne.

L’història demostra que les identitats no depenen únicament de l’orige dels repobladores, sino del context en el que creixen.

La llengua en els primers sigles valencians

Els texts migevals mostren una producció escrita rica i progressiva. Cronistes, notaris i autors valencians varen contribuir a una tradició lliterària pròpia que va ser consolidant una consciència llingüística diferenciada.

Els clàssics valencians no escrivien pensant en una uniformitat territorial moderna, sino en la realitat cultural del seu temps. La denominació “valencià” apareix documentada com una forma natural de referir-se a la llengua del regne.

Ignorar este fet implica llegir l’història en categories contemporànees que no existien en aquell moment.

El mit de la llengua “importada” sense evolució pròpia

Un dels arguments més recurrents és que la llengua valenciana seria una simple continuació directa, sense transformacions, d’una suposta llengua única arribada de fòra. Pero tota llengua evoluciona segons el territori, l’us social i la tradició lliterària.

La Valéncia baixmigeval va ser un centre cultural de primer orde dins del Mediterràneu, i eixa centralitat va influir en la configuració llingüística pròpia. Parlar d’una realitat estàtica és desconéixer cóm funcionen les llengües a lo llarc del temps.

Cóm desmontar el relat simplificat

Per a analisar crítricament este mit, és útil recordar:

El repoblament va ser divers i progressiva, no homogénea.

El Regne de Valéncia va nàixer en entitat política diferenciada.

La producció lliterària valenciana va consolidar una tradició pròpia.

Les llengües evolucionen segons el context històric i social.

L’història no pot reduir-se a esquemes llineals pensats sigles despuix.

L’història és més rica que els eslògans

Jaume I és una figura central per a entendre el naiximent del Regne de Valéncia, pero també ha segut objecte de llectures simplificades que intenten adaptar el passat a relats moderns.

Recuperar la complexitat històrica no significa negar influències compartides, sino reconéixer que l’identitat valenciana es va formar en un procés propi, profundament arraïlat en la seua realitat política i cultural.

Perque l’història no és un relat tancat: és un camí que deu llegir-se en rigor i en respecte per les fonts.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana