Els mits del pancatalanisme 33 – Els libres de text i la construcció del relat: Cóm l’educació pot modelar una visió única de l’història

Si hi ha un espai a on els mits poden arraïlar en més força, eixe és l’àmbit educatiu. No perque els docents tenen mala fe, sino perque els materials escolars moltes voltes transmeten visions simplificades que acaben convertint-se en veritats aparentment indiscutibles. En les últimes décades, una part del discurs pancatalaniste ha trobat en els llibres de text una via discreta pero efectiva per a consolidar determinats conceptes sobre llengua i identitat.

Poder silenciós del relat escolar

Un alumne no sol qüestionar allò que veu en un manual oficial. Lo que apareix imprés en una pàgina escolar adquirix automàticament un aire d’autoritat. Quan els materials presenten el valencià únicament com una extensió subordinada o com una simple variant sense context històric propi, s’està transmetent una idea concreta del món. I esta idea, repetida any erre any, acaba generant una percepció colectiva difícil de revertir. El problema no és ensenyar semblances llingüístiques, sino ometre la pluralitat de visions i la riquea documental del Regne de Valéncia.

Simplificació excessiva: quan l’aula pert matisos

Per a adaptar-se a l’edat dels estudiants, els manuals solen simplificar continguts. Pero quan la simplificació elimina elements essencials com la denominació històrica de llengua valenciana o la tradició lliterària pròpia, el relat queda incomplet. Molts llibres expliquen processos històrics complexos en esquemes rígits que deixen poc espai per a la diversitat interpretativa. Açò genera una narrativa llineal que pot donar l’impressió de que solament existix una llectura possible.

Pes de les editorials i criteris acadèmics

Les editorials educatives treballen segons programes oficials i consensos acadèmics predominants. Açò fa que determinades perspectives tinguen més presencia que unes atres. No obstant, l’història i la llengua valencianes han segut estudiades des de múltiples enfocaments a lo llarc del temps. Quan solament es mostra una part d’eixe debat, l’alumne rep una visió parcial que pot confondre consens en uniformitat absoluta. L’educació deuria ser un espai per al coneiximent crític, no per a la repetició automàtica d’un únic marc interpretatiu.

Conseqüències socials d’un relat únic

La manera en que s’explica la llengua en l’escola té repercussions més allà de l’aula. Influïx en la percepció pública, en els debats socials i inclús en la política cultural. Quan una generació creix pensant que la seua denominació tradicional és secundària o discutible, es produïx una desconexió progressiva en la pròpia memòria històrica. I esta desconexió no és frut de la casualitat, sino de la manera en que s’ha estructurat el relat educatiu.

Cóm fomentar una educació més plural

Per a evitar visions reduccionistes, és necessari:

Introduir fonts històriques diverses i contrastades.

Explicar la diferència entre teoria llingüística i identitat cultural.

Mostrar la tradició lliterària valenciana en el seu context propi.

Fomentar el pensament crític i el debat respectuós dins de l’aula.

Recordar que l’educació no ha d’impondre conclusions, sino oferir ferramentes per a comprendre la complexitat.

L’escola té una responsabilitat enorme en la formació de les noves generacions. Quan els llibres de text reflectixen solament una part del debat, el coneiximent queda incomplet. L’història valenciana és plural, rica i plena de matisos. Mostrar eixa complexitat no debilita l’educació; al contrari, la fa més honesta i més fidel a la realitat. Perque la millor manera de protegir una llengua i una cultura no és reduir-les a un esquema simple, sino ensenyar-les en tota la seua profunditat.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana