Els mits del pancatalanisme 27 – LA GUERRA DEL NOM: ¿“País”, “Comunitat” o “Regne”? – El llenguage com a arma política

 En política, res és casual. I menys encara els noms. Els noms construïxen identitats. Els noms reforcen o destruïxen pobles. Els noms donen poder o ho lleven.

I pocs pobles d’Europa han sofrit una manipulació tan sofisticada com el poble valencià en matèria de denominacions.

En esta entrega analisem la batalla que molts no veuen, pero que ho decidix tot: la guerra de la terminologia.

“Regne de Valéncia”: el nom que volen fer desaparéixer

Durant més de 500 anys, el nostre territori va ser oficialment:

REGNE DE VALÉNCIA

(1238–1707)

Títul polític. Títul jurídic. Títul internacional. Títul reconegut en cròniques, mapes, tractats i institucions.

¿Per qué el catalanisme vol eliminar esta denominació?

Perque és un nom: d’Estat, de sobirania, de dignitat, de singularitat, de nació històrica.

I un poble que recorda que va ser regne mai acceptarà ser “regió d’un país cultural alié”.

El nom “Regne de Valéncia” desmonta tot el relat catalaniste de raïl.

“País Valencià”: el nom ideològic inventat per a dissoldre-nos

Este terme no és històric. No apareix en documents migevals. No s’usa en els Furs. No ho utilisen els reis. No està en pergamins ni en cròniques.

És una creació moderna.

Inventat lliteralment per círculs catalanistes del sigle XX (sobretot per Joan Fuster) para: desconectar Valéncia del seu passat real, debilitar l’identitat jurídica, substituir la noció d’Estat per la de “regió cultural”, integrar-nos en un macroconcepte: els “Països Catalans”.

El terme és perillós perque sembla neutre. Sembla inofensiu. Sembla “simpàtic”.

Pero en realitat és un proyecte de dissolució identitària.

“Comunitat Valenciana”: el nom burocràtic, útil per a l’administració desastrós per a l’identitat

En 1982, en plena guerra cultural, els polítics valencians incapaços d’enfrontar-se a la pressió catalanista i al clima social de l’época varen renunciar al títul de Regne de Valéncia i varen acceptar una denominació burocràtica:

Comunitat Valenciana

És un nom: fret, neutre,sense història, sense força, sense emoció.

És com dir “Zona 6” o “Regió Este”.

És una etiqueta administrativa, no identitària.

Problema: Els pobles que renuncien a noms històrics es convertixen en societats dèbils.

Catalunya va mantindre: “Generalitat de Catalunya”. Navarra va mantindre: “Foral”. El País Vasc va mantindre: “Euskal Herria”.

Valéncia, en canvi, va perdre el seu nom de més de mig milenari.

Una derrota simbòlica que encara pesa.

El llenguage com a arma: cóm el catalanisme va utilisar els noms per a reescriure l’identitat valenciana

El catalanisme inteligent no ataca sempre en confrontació directa.

Moltes voltes manipula el llenguage, perque sap que: qui controla les paraules, controla les idees; qui controla les idees, controla l’identitat; qui controla l’identitat, controla la societat.

Tres maniobres llingüístiques catalanistes clau: Substituir “Regne de Valéncia” per “País Valencià”

Per a passar d’Estat a regió cultural. Substituir “valencià” per “català” en universitats i manuals

Per a passar de llengua pròpia a dialecte.

Evitar la “Senyera Coronada” i substituir-la per la bandera quatribarrada

Per a passar de símbol real valencià a símbol catalanisat.

Aixina es fa una colonisació cultural moderna: no en soldats, sino en paraules.

Estratègia per a recuperar oficialment el títul històric

Recuperar “Regne de Valéncia” no és una utopia.

És possible. És llegal. És viable. I és necessari.

Full de ruta en quatre passos:

Reintroduint cultural massiva del nomene llibres, documentals, rets socials, museus, escoles, festes locals.

Campanya social transversal, No política. No partidiste.

Cívica: falles, bandes, associacions, creadors, historiadors, youtubers.

Reforma estatutària

El nom pot ser restaurat oficialment com: identitat històrica blindada, denominació cultural superior, o directament títul estatutari principal.

Igual que Navarra té “Comunitat Foral”, Valéncia pot tindre “Regne”.

Reconstrucció simbòlica i institucional

Escut, Senyera Coronada, Furs, cronologia històrica, nomenclatura institucional.

Tot reforçat, tot protegit, tot recuperat.

La batalla del nom és la batalla de l’identitat i podem guanyar-la

Un poble que recupera el seu nom recupera la seua memòria.

Un poble que recupera la seua memòria recupera la seua dignitat.

Un poble que recupera la seua dignitat recupera el seu futur.

Els catalanistes ho saben. Per això varen intentar borrar “Regne de Valéncia”. Pero no ho han conseguit.

I si seguim caminant com anem, no ho conseguiran mai. Perque el nom “Regne de Valéncia” no és un recort. És una Senyera.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana