Els mits del pancatalanisme 16 – Els Almogàvers, el mediterràneu, la falsa «alta cultura» catalana i la Valéncia que alça empreses

Si hi ha un terreny en el que el pancatalanisme ha construït més fantasies que en cap atre, eixe és el dels almogàvers, el Mediterràneu i la suposta “alta cultura catalana medieval”. Una trilogia d’enganys que, en analisar-se en documentació, cau fulminada.

En esta setzena entrega aclarim lo que ells oculten en fum, i presentem documents a on ells inventen.

Els almogàvers: valencians i aragonesos al front d’un mit que Catalunya s’ha apropiat

Els almogàvers són presentats a sovint com a “guerrers catalans” que varen conquistar mija Mediterràneu. Pero la realitat és una atra.

Documents, cròniques i llinages varen demostrar que:

La major part dels almogàvers procedien de Valéncia, Aragó i les terres fronterices, no de Catalunya.

Molts caps d’almogàvers són valencians d’orige, incloent figures vinculades a les terres de Xàtiva, Dénia, Alcoy i Morella.

L’idioma majoritari dels almogàvers documentat en cartes i cròniques no és el català central, sino una mescla de romançada valenciana i aragonés.

Les cròniques gregues i orientals descriuen als almogàvers com a “aragonesos”, mai com a “catalans”.

Catalunya intenta apropiar-se d’uns guerrers que, històricament, no li varen pertànyer.

Els almogàvers són la millor prova de que la força militar de la Corona d’Aragó no era catalana, sino aragonesa i valenciana.

Les campanyes mediterrànees: Valéncia en el centre, Catalunya en la perifèria

La participació valenciana en Sicília, Cerdenya, Nàpols, Atenes i inclús en Anatòlia és radicalment ignorada pel catalanisme, perque derroca el seu relat d’una “Catalunya marítima poderosa”.

Realitats que no poden ocultar:

Les principals famílies administradores en Sicília i Cerdenya tenen orige valencià o aragonés.

El comerç valencià proporcionava la major part de recursos econòmics per al Mediterràneu.

Les atarassanes i treballs navals valencians eren dels més reputats de tota la Corona.

Alfons el Magnànim va rodejar la seua cort de consellers, advocats i nobles valencians, no catalans.

El Mediterràneu és un espai valencià, aragonés i mallorquí. Catalunya va tindre un paper molt menor, i això és exactament lo que volen ocultar.

La falsa “alta cultura catalana migeval”: un invent del sigle XIX

El catalanisme ha dedicat décades a construir l’idea d’una “gran cultura catalana migeval”, posant com a eixemples:les quatre barres, els almogàvers, Martorell, Ausias March, i inclús la Cancelleria real.

Pero tots estos elements no són catalans, sino aragonesos o valencians.

Quatre proves demolidores:

La Senyal Real és d’Aragó, mai de Catalunya.

Els catalans la prenen prestada sigles despuix.

Martorell i Ausias són valencians, i escriuen en llengua valenciana.

Els manuals catalans els han seqüestrat culturalment.

La Cancelleria Real tenia com a llengua principal la romançada valenciana i aragonés, no el català central.

Açò està documentat en centenars de cartes reals.

Catalunya sofrix crisis polítiques i econòmiques (guerres civils, fam, despoblació) mentres Valéncia viu un Sigle d’Or únic.

És absurt parlar d’una “Catalunya culturalment superior” en un periodo en el que Valéncia és capital mediterrànea.

La suposta “alta cultura catalana migeval” és un eixercici de màrqueting que ignora la realitat del Regne de Valéncia.

Valéncia en la construcció d’Europa: un actor que ells volen borrar

Europa no s’entén sense Valéncia. I això escandalisa al pancatalanisme perque desmonta directament el seu relat de centralista catalana.

Quatre contribucions valencianes fonamentals a Europa:

El dret valencià (Furs)

Estudiat en Itàlia i Occitànica com a model d’equilibri entre poders.

La ret comercial valenciana

Mercaders valencians conecten Bruixes, Florència, Tunis, Gènova i Aleixandria.

L’imprenta

La primera imprenta de tota la Península Ibèrica està en Valéncia (1473).

La lliteratura i les institucions

El Tirant lo Blanch és una obra fundacional d’Europa segons l’UNESCO. La Taula de Canvis valenciana és antecedent directe dels bancs moderns.

Pel contrari, Catalunya en eixa mateixa época entra en decadència i guerra civil.

Per això necessiten absorbir-nos: sense Valéncia, el relat catalaniste no té ni fonament ni prestigi.

La veritat històrica és indestructible

Els almogàvers no són catalans. El Mediterràneu no és català. El Sigle d’Or no és català. Els símbols no són catalans. El poder migeval no és català.

És valencià, aragonés i mallorquí. I això ho saben. Per això intenten reescriure-ho.

Pero l’història no es manipula sense resistència. I mentres quede un sol valencià que escriga, que parle i que defenga la seua veritat, ningú podrà convertir-ho en lo que no és.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana