Desmontant les Homilies d’Organyà

En 1904 l’historiador espanyol Joaquim Miret i Sans (1858-1919) trobà en l’archiu de la colegiata que era l’iglésia parroquial de Santa Maria d’Organyà, en l’actual província de Lleida, un text que que ha passat a l’història com les «Homilies d’Organyà».

Des d’eixe moment, el catalanisme més ranci i radical s’agarrat ad ell en ungles i dents per a dir que, eixe és el text més antic escrit en català, o per lo manco en un incipient català, per a situar esta grossera llengua en un moment molt enjorn de l’història, pero anem a vore que res d’això és veritat, puix l’història i les seues dates no juguen al seu favor, més be juguen en la seua contra, demostrant lo incorrecta que és eixa versió de l’història manipulada pel més radical catalanisme i llançada al món com una veritat incontestable.

En 1904, alguns diuen que pot ser que fora en 1905, es trobaren uns escrits en Organyà que diuen que són la traducció d’uns fragments d’un sermonari de l’occità, llengua en la que estarien escrits originalment, ad una atra llengua, que ya parlarem quina és, puix la que no fon en tota seguritat, és català.

Per a desmontar esta mantàfula de les Homilies d’Organyà, lo primer de tot hem de saber en qué lloc es trobaren, i en quina época de l’història estan datades. A saber.

Les Homilies d’Organyà es trobaren, com el seu propi nom diu, en Organyà, que fon un territori que fea frontera en l’imperi Carolingi. Esta població es troba en l’actu