Els mits del pancatalanisme 12 – Mapes manipulats, la Marca Hispànica, el comerç valencià i la resistència del sigle XXI
L’història, quan es mostra en el seu estat pur, deixa en evidència moltes de les mentires que el pancatalanisme ha anat sembrant durant décades. Si en les parts anteriors hem desmontat la falsa política catalana migeval, en esta duodècima entrega abordem quatre àmbits clau:
Els mapes, la Marca Hispànica, el comerç europeu del Regne de Valéncia i la resistència valenciana moderna.
La manipulació dels mapes migevals: La gran operació d’ingenieria política
Si hi ha un instrument que el catalanisme ha utilisat de manera obsessiva, són els mapes.
Els han redibuixat, reinterpretat i recolorejat fins que semblen més dibuixos animats que documents històrics.
Tres manipulacions freqüents:
- a) Pintar Catalunya com un regne unificat (que mai va existir)
Els mapes catalanistes solen presentar una “Catalunya” migeval unida, cohesionada i poderosa.
Pero la realitat és esta:
Catalunya era una aglomeració de comtats sense sobirania pròpia, somesos fins a 1258 al rei de França.
- b) Estendre Catalunya sobre Valéncia i Aragó
En molts mapes moderns, els delineants catalanistes allarguen el color roig o groc fins a engolir: Valéncia, Balears, L’Alguer, la Franja d’Aragó, i inclús Múrcia.
Tot “espai cultural català”
Tot inventat.
Tot políticament intencional.
- c) Inventar el “domini català” del Mediterràneu
En alguns mapes de Tv3 i llibres d’AIXÒ es presenta Sicília, Cerdenya i part de Grècia com “conquistades per Catalunya”.
Una barbaritat.
La documentació diu: Corona d’Aragó, govern aragonés i administració valenciana i mallorquina.
Els mapes manipulats són la prova de cóm el catalanisme necessita reescriure la geografia per a sostindre la ficció.
El mit de la Marca Hispànica: La Catalunya “naixcuda” de França
Un atre pilar del pancatalanisme és presentar la Marca Hispànica com “l’orige dels territoris catalans” en un component heròic i autòcton.
Pero la realitat és molt incómoda per a ells.
Realitat històrica estricta:
La Marca Hispànica és una creació de l’Imperi Carolingi, no dels catalans.
Va ser una frontera militar francesa entre l’Islam i els territoris carolingis.
Els comtes de la Marca juraven llealtat al rei de França, no a ningú més.
Fins al tractat de Corbeil (1258), Catalunya és llegal i feudalment territori francés.
Això significa que l’orige polític de Catalunya no és independentiste, ni sobirà, ni heròic.
És francés, i punt.
L’història pot reinterpretar-se, pero no evitar-se.
El comerç valencià i Europa: La potència econòmica que el catalanisme intenta silenciar
Entre els sigles XIV i XVI, mentres Catalunya sofrix una crisis demogràfica i comercial profunda, Valéncia es convertix en una de les capitals europees del Mediterràneu.
Senyes que desmonten qualsevol relat catalaniste:
Valéncia és la ciutat més poblada de la Corona d’Aragó en el sigle XV.
El seu port és la principal entrada i eixida de mercaderies de tota la confederació.
Les taules de canvi valencianes són referents financers europeus.
La ceràmica valenciana s’exporta a Gènova, Florència, Londres i Bruixes.
Mercaders alemans, flamencs, genoveses i musulmans s’establixen en la ciutat.
El Sigle d’Or valencià crea lliteratura, teatre i cultura cinc sigles abans de la “renaixença catalana”.
Mentres Valéncia prospera, Barcelona cau en una crisis profunda.
Esta diferència econòmica és tan escandalosa que el catalanisme actual intenta ocultar-la baix capes de retòrica inventada.
La resistència valenciana en el sigle XXI: Un poble que ha despertat
El pancatalanisme va pensar que podia absorbir Valéncia en sol dos generacions.
Pero la realitat ha segut una atra.
¿Qué ha passat?
Ha renaixcut la defensa del valencià genuí.
La Senyera Coronada seguix sent símbol imparable.
Les rets socials han donat veu a un valencianisme jove, fort i informadíssim.
El municipalisme valencianiste (Dénia, Alacant, Moncada, Sagunt…) s’ha reforçat.
El sistema educatiu està hui vigilat socialment com mai.
Les institucions catalanistes (com l’AVL) cada volta tenen menys credibilitat.
I sobretot: la societat valenciana ha perdut la por.
Perque quan un poble recupera la seua memòria,
recupera també la seua força.
La veritat històrica és l’arma més poderosa
Mapes, manuals i discursos polítics poden manipular-se.
Pero els archius, les cròniques, les institucions i la memòria d’un poble resistixen sigles.
La duodècima entrega deixa clar que:
Valéncia té història pròpia.
Té llengua pròpia.
Té identitat pròpia.
Té institucions pròpies.
I té un futur que no depén de Barcelona ni de cap ideologia aliena.
La batalla continua.
La veritat també.
I mentres quede un valencià que alce la veu, ningú podrà soterrar-la.
Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
0 Comentarios