Els mits del pancatalanisme 42 – El supost «Consens social”: Cóm una idea repetida pot convertir-se en veritat aparent

En molts debats sobre llengua i identitat apareix una expressió que sona definitiva: “hi ha consens social”. Esta frase sol presentar-se com una prova irrefutable de que una determinada visió és compartida per la majoria de la societat. Pero, ¿qué significa realment el consens? ¿És una realitat demostradora o una percepció construïda a través del discurs mediàtic i institucional?

El poder de la repetició en l’espai públic
Quan una idea es repetix constantment en mijos de comunicació, informes institucionals o espais acadèmics, acaba adquirint un oreig de normalitat. El ciutadà rep el mensage des de múltiples canals i pot interpretar que es tracta d’una opinió generalisada.
No obstant, la repetició no sempre equival a unanimitat. Moltes voltes reflectix simplement la presència dominant d’un relat en determinats espais de difusió.
El consens autèntic no es construïx solament en titulars; necessita pluralitat real de veus.

Consens institucional vs. diversitat social
En ocasions, lo que es presenta com a consens social és en realitat un acort entre institucions, experts o sectors concrets. Estos acorts poden tindre valor tècnic o administratiu, pero no sempre representen la totalitat de sensibilitats existents dins d’una societat.
La cultura valenciana ha demostrat a lo llarc del temps una gran diversitat d’opinions i tradicions. Reduir esta pluralitat a una sola narrativa pot generar una image simplificada que no reflectix la realitat del carrer.

El paper dels mijos en la construcció del relat
Els mijos de comunicació tenen una capacitat enorme per a marcar agenda. Quan un mateix marc interpretatiu apareix reiteradament en notícies, tertúlies o reportages, es crea la sensació de que no existixen alternatives.
Este fenomen no és exclusiu del debat valencià; forma part de la dinàmica comunicativa contemporànea. Pero en qüestions identitàries pot tindre un impacte especialment profunt, perque influïx en la manera en que una comunitat s’entén a sí mateixa.

L’importància del debat obert
Un consens sòlit naix del diàlec, no de l’absència de debat. Quan totes les posicions poden expressar-se en igualtat de condicions, la societat pot construir acorts més estables i respectuosos.
Silenciar o minimisar determinades visions en nom d’un consens preexistent pot generar desconfiança i polarisació. La pluralitat, encara que siga incómoda, és senyal de vitalitat democràtica.

Cóm analisar cítricament el concepte de consens
Per a evitar confusions, és útil plantejar-se algunes qüestions:
¿Quí afirma que existix consens i sobre la base de quines senyes?
¿Hi ha espais reals per a veus diferents o solament una narrativa dominant?
¿El consens és social, institucional o mediàtic?
¿S’ha construït a través del debat o de la repetició constant?
Este tipo de preguntes ajuda a diferenciar entre percepció i realitat.

El consens verdader naix de la pluralitat
El consens social és una meta llegítima en qualsevol comunitat, pero no pot convertir-se en una etiqueta utilisada per a tancar discussions. La cultura valenciana ha creixcut gràcies al debat, a la diversitat i a la capacitat d’adaptar-se als temps sense perdre la seua veu pròpia.
Reconéixer la pluralitat no debilita una societat; la fa més madura i més conscient de la seua història.
Perque el consens autèntic no s’impon: es construïx escoltant.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana