Els mits del pancatalanisme 59 – 1714, Repressió i memòria: Entre els fets històrics i les interpretacions posteriors

Un atre punt habitual dins del debat sobre la Guerra de Successió és la qüestió dels cridats “màrtirs” de 1714 i l’alcanç de les represalies despuix de la caiguda de Barcelona. Les interpretacions contemporànees varien molt segons l’enfocament historiogràfic, i convé analisar les fonts en perspectiva històrica per a entendre qué va ocórrer realment.

Repressió despuix de la guerra: context del sigle XVIII
Despuix del sege i la capitulació de Barcelona, es varen produir mides repressives contra sectors que havien recolzat al bando derrotat. Molts historiadors coincidixen que estes actuacions deuen entendre’s dins de les pràctiques habituals de les guerres dinàstiques de l’Antic Règim, a on les sancions polítiques i econòmiques formaven part del procés de restauració del poder.
Des d’una perspectiva actual, estes mides poden resultar dures, pero els estudis comparatius mostren que episodis similars varen ocórrer en atres conflictes europeus del periodo, sense respondre necessàriament a criteris nacionals moderns.

¿Varen existir “màrtirs” en sentit polític?
El concepte de martiri nacional aplicat a 1714 és, en gran mida, una construcció posterior. En les fonts immediates al conflicte predominen referències a fidelitat, desobediència o castic polític, més que a l’idea d’héroes nacionals en el sentit romàntic que es desenrollaria sigles despuix.
L’historiografia senyala que la memòria simbòlica de l’episodi va ser evolucionant en el temps, especialment a partir del sigle XIX, quan moltes figures històriques varen començar a reinterpretar-se com a símbols identitaris.

La figura de Rafael Casanova en les fonts històriques
Rafael Casanova ha segut objecte de múltiples llectures. Els documents de l’época mostren a un dirigent institucional implicat en la defensa de la ciutat dins del marc polític del moment. Despuix de la guerra, va continuar la seua vida professional i, com atres participants en el conflicte, va passar per processos d’adaptació al nou orde polític.
Alguns estudis destaquen que l’image heròica actual respon més a reinterpretació posteriors que a la percepció immediata dels seus contemporàneus. Açò no implica negar la seua rellevància històrica, sino recordar que la construcció simbòlica dels personages canvia en el temps.

Memòria històrica i reinterpretació en els sigles XIX i XX
La transformació de certs episodis de 1714 en símbols colectius està relacionada en el resorgiment de moviments culturals i polítics moderns. Durant el romanticisme europeu, molts acontenyiments del passat varen ser reinterpretats per a crear narrativa identitàries capaces de movilisar a la societat.
Este fenomen no va ser exclusiu de Catalunya: va ocórrer en numerosos llocs a on figures històriques varen adquirir nous significats dins de proyectes culturals contemporàneus.

Claus per a analisar este debat
Per a comprendre millor les distintes interpretacions convé tindre en conte:
Les represalies posteriors a 1714 deuen analisar-se dins del context de les guerres de l’Antic Règim.
El concepte modern de “màrtir nacional” és posterior al conflicte.
La figura de Rafael Casanova ha segut reinterpretada a lo llarc del temps en significats distints.
La memòria històrica evoluciona segons les necessitats simbòliques de cada época.
El debat historiogràfic seguix obert i presenta perspectives diverses.

L’història i construcció simbòlica
El final de la Guerra de Successió va deixar emprentes profundes en la societat del seu temps, pero moltes de les imàgens que hui s’associen a 1714 són resultat de reinterpretació posteriors. Analisar les fonts dins del seu context històric permet distinguir entre els fets documentats i les llectures simbòliques que s’han anat construint en el pas dels sigles.
Perque l’història no solament tracta de lo que va ocórrer, sino també de cóm cada generació decidix recordar i reinterpretar eixe passat.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana