Sempre llengua valenciana

Maria Teresa Cabré, actual presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), fa molt de temps que està fent força per a que el terme «valencià» desaparega dels àmbits acadèmics i internacionals. És més, també està en contra del terme «català-valencià», puix com podem llegir en un artícul publicat en el diari El Món, el 23 d’agost de 2023, (https://elmon.cat/es/sociedad/lengua/iec-avisa-riesgo-denominacio-catala-valencia-717417/), diu que este terme té riscs per a la llengua catalana, yo diria que realment lo que volgué dir és que té riscs «per a la purea de la llengua catalana».

Esta dòna, com sempre ha passat, i l’història està farcida de situacions similars, començà a dir coses d’este estil fa ya molts anys, puix com a tots els catalanistes professionals, els molesta saber que el grosser i artificial català deriva directament del suau i dolç valencià, i és per això que volen fer desaparéixer, ya no a soles la llengua valenciana com a mig vehicular per a poder expressar-nos els valencians, sino inclús volen fer desaparéixer el nom de la llengua valenciana, com si mai haguera existit ni la llengua, ni el nom. Com si haguera segut un somi de quatre badocs d’un raconet sense importància. I com sempre, tot això està passant davant dels nassos dels valencians i valencianistes, sense que, en un principi parega que s’està fent alguna cosa de trellat al respecte.

En els últims dies, esta mateixa dòna dient coses com «començaria a ser hora de que perguérem la por a tindre una denominació per a la llengua», evidentment s’està referint a lo que els catalanistes diuen la llengua comuna, és dir, a absorbir la llengua valenciana per part de la llengua catalana. I en este sentit ha propost censurar el terme «llengua valenciana» en el àmbits oficials i internacionals, deixant oberta la possibilitat de que qui vullga utilisar este terme en àmbits coloquials ho pot fer. Com deixant als chiquets que juguen en el pati mentres que parlen els majors dins de casa.

En este artícul no vaig a entrar a comentar l’història de la llengua valenciana, puix ya ho tinc amplement desenrollat en uns atres artículs. Ni tampoc vaig a entrar a dir que lo que els catalans i catalanistes recolzen com a llengua catalana, fon un invent basat al noranta per cent en la llengua valenciana, puix també ho tinc desenrollat en uns atres artículs.»[1]

Pero en lo que sí vaig a entrar és en comentar qué «poder» té esta dòna per a dir lo que diu, que ya alvance que és ningú.

Maria Teresa Cabré a pesar de ser llingüista, no té i mai tindrà la potestat de dir com s’ha de denominar una llengua i més si és una llengua milenària com ho és la llengua valenciana, en una incommensurablement llarga història i en el primer Sigle d’Or de les seues lletres de tot el món.

Més encara sent en favor d’una llengua copiada de la llengua que vol eliminar i fagocitar.

Lo que propon esta dòna té el mateix valor que un billet del Monopoli. Realment és com si un un llingüiste neerlandés diguera que s’ha d’utilisar un nom comú per a les llengües afrikáans y neerlandesa, puix abdós són molt similars compartint una ampla inteligibilitat mútua, pot ser que de manera escrita els parlants d’estes dos llengües puguen entendre l’atra llengua en un 90%. Encara que és bo saber que l’afrikáans es desenrollà a partir de dialectes del neerlandés que es parlaven en el sigle XVII per colons per la Colònia del Cap, actual Suràfrica.

Casos pareguts de llengües similars en major a menor grau trobem prou, com l’espanyol i el portugués; l’alemà i el luxemburgués; el servi i el croata; i molts més.

Pero en el cas de la llengua valenciana, no estem davant d’un problema llingüístic, puix és fàcil comprovar que la llengua valenciana és una llengua milenària i la grossera parla catalana és un invent de fa no res. En este cas estem davant d’un problema polític i d’un genocidi llingüístic, en el que uns, els catalanistes més rancis, encapçalats pel IEC volen fer desaparéixer la llengua valenciana, puix esta és la pedra en la sabata del catalanisme i de la llengua catalana, puix mentres que existixca la llengua valenciana i persones que la utilisem a diari, la llengua catalana no podrà tindre mai el seu moment d’esplendor, i eixe moment mai va a arribar, puix els valencians i valencianistes no deixarem d’utilisar la nostra benvolguda llengua valenciana i, nomenar-la com cal, llengua valenciana.

També seria molt bo, que els filòlecs valencians i valencianistes, junt a les entitats valencianistes i recolzats per tots els valencianistes de be, prenguérem l’iniciativa de fer coses, i no anar sempre un pas per arrere de les institucions catalanes corregint i desmentint ad estes quan diuen una nova burrada.

I no és que lo que dic no haja passat ya, puix sí hem tingut uns grans moments de lluita, tan en el carrer com en l’àmbit cultural, pero no estaria de més, que prenguérem de nou el rol de ser el far del valencianisme cultural i anar un pas per davant del ranci catalanisme, per a que les noves generacions estiguen convençudes de que el català és un bastart invent derivat del valencià i que, si hi ha una llengua que deguera de desaparéixer, no es la llengua valenciana, sino la grossera parla catalana.

Per Joan Benet Rodríguez i Manzanares

[1] Atres artículs de Joan Benet Rodríguez i Manzanares: https://yosocche.com/author/juan-benito-rodriguez-manzanares/