L’importància d’una tilde

Crec, sense por a equivocar-me, que podríem convindre en que existixen cinc vocals «a, e, i, o, u», pero lo que també crec que puc dir sense por a equivocar-me és en convindre que, segons de quina llengua parlem, hi una cantitat de sons vocàlics diferents.

Sense anar molt llunt la llengua balear, eixa milenària i bella llengua que els catalanistes de les illes balears no volen i l’estan substituint pel català, té huit sons vocàlics. Pero anant més llunt, nos trobem en llengües com el ǃXóõ (o Taa) parlat en Botsvana i Namíbia que té vint sons vocàlics. O la llengua danesa, de la que alguns estudiosos de la mateixa, diuen que, incloent diftoncs i uns atres elements com la variació de llongitut de les vocals, pot arribar a tindre més de setanta sons vocàlics diferents.

En canvi en el sentit opost, nos trobem llengües com l’espanyol o el japonés, que a soles tenen cinc sons vocàlics, un per grafia, i en el cas de la llengua espanyola, tots els sons són tancats.

Arribant ad este punt, cal dir que la majoria de les modificacions dels sons de les vocals es produïxen afegint a la vocal algun signes diacrítics com poden ser una tilde, oberta o tancada; un accent circumflex; una virgulilla; una diéresis; un anell o círcul; un macrón; un brave; una cedeta, un ogonek; o alguns signes diacrítics més que pugen existir.

Més, centrant-nos en la llengua valenciana, que és la llengua que nos interessa en este artícul, per a les vocals tenim cinc grafies, pero sèt sons vocàlics, puix la «a» sempre s’ha de considerar que és oberta. Les vocals «e, o» poden ser obertes o tancades. I les vocals «u, i» sempre són tancades. Per a mostrar que una vocal és oberta es fica una tilde oberta, es dir aixina «`» damunt de les vocals «e, o», i damunt de la vocal «a» quan esta és la vocal tònica de la paraula, com per eixemple en la paraula «pàgina». Encara que les dos vocals «a» són obertes, a soles es fica la tilde en la «a» tònica, que en este cas és en la primera «a», la de la sílaba «pà-».

Darrere d’esta gran introducció, passem al fonament d’este artícul.

Des de que l’infame i catalaniste Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) diguera que el nom de la capital del Túria, i per extensió el nom de la província, s’havia d’escriure en tilde oberta damunt de la «è», s’ha produït una gran controvèrsia entre els incults catalanistes que estan d’arcot, i els valencianies i per extensió, la gent en trellat, que no estem d’acort.

En este artícul no vaig a clavar-me en totes les accions llegals que s’han fet per a fer entrar en raó a la AVL i que esta torne arrere en la seua decisió, sino a soles en les qüestions gramaticals i ortogràfiques.

Aixina puix, he de continuar dient que la gramàtica i l’ortografia de qualsevol llengua, lo que fa és acostar a la part acadèmica, lo que de facto ya s’està parlant en el carrer, és dir, cóm es parla la llengua en el carrer per part dels parlants d’una llengua en concret. I el terme «Valéncia», dins del sistema d’accentuació actual emanat de la Gramàtica de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), ha d’escriure’s en tilde tancada «´», puix este és el sò que des de sempre ha tingut eixa vocal dins de la paraula «Valéncia». Escriure «València» en tilde oberta «`» va en contra de la parla normal i vehicular de la llengua valenciana i de tots els valencians que l’estan parlant des de temps immemorials.

Cal dir que la llengua valenciana, ha tingut diversos sistemes d’accentuació a lo llarc de la seua història, i mai cap sistema d’accentuació ha ficat una tilde oberta damunt de la «e» de «Valéncia», fins a que arribà a la catalanista AVL, més, per a eixir-se esta per la tangent, digué en un dictamen que encara que s’escriguera en tilde oberta, es deuria pronunciar com si estiguera escrit en tilde tancada, per ad aixina, acostar-se a la parla del poble valencià.

Pero açò és una gran burrada gramatical i ortogràfica colossal. I com les coses es veuen millor en un eixemple, o millor encara en una reducció a l’absurt, que la AVL diguera això, és com si diguera que des de hui, el municipi de Puçol, es va a escriure en «c» sense la cedeta, «Pucol», pero per a acostar-se a la parla del poble, es continuarà pronunciant com si s’escriguera en en «c» trencada o en cedeta. En este clar eixemple, podem comprovar que això seria inviable puix la «c» i la «ç» no tenen el mateix sò i açò aniria en contra de la parla habitual i vehicular de la llengua valenciana i la pronunciació del nom del poble.

Puix lo mateix ocorre en el terme «Valéncia» en tilde oberta damunt de la «è», ya que esta situació és totalment insostenible gramatical i ortogràficament.

Pero com ocorre en tots els temes que tracten de la llengua valenciana, no estem parlant d’un tema llingüístic, sino de un tema polític, ya que la AVL és el Cavall de Troya que el catalanisme clavà dins de les terres valencianes i que és com si fora un braç del catalaniste i catalanisador Institut d’Estudis Catalans (IEC), i a la política l’interessa que la llengua valenciana desaparega per sancer, tan la llengua com el nom, i ademés, tot lo que puga estar al voltant de la mateixa, i sempre els temes polítics han estat per damunt dels temes culturals, i per supost, dels temes llingüístics.

A soles cal esperar que en algun moment, la política valenciana, els partits polítics valencians, tinguen el resò i recolzament suficient del poble valencià per a que tinguen la força necessària per a poder revertir totes les burrades que decenes de generacions catalanistes i catalanisadores han fet en ¡Vixca Valéncia!

(En «é» tancada).

Per Joan Benet Rodríguez i Manzanares