L’importància d’una tilde

Crec, sense por a equivocar-me, que podríem convindre en que existixen cinc vocals «a, e, i, o, u», pero lo que també crec que puc dir sense por a equivocar-me és en convindre que, segons de quina llengua parlem, hi una cantitat de sons vocàlics diferents.

Sense anar molt llunt la llengua balear, eixa milenària i bella llengua que els catalanistes de les illes balears no volen i l’estan substituint pel català, té huit sons vocàlics. Pero anant més llunt, nos trobem en llengües com el ǃXóõ (o Taa) parlat en Botsvana i Namíbia que té vint sons vocàlics. O la llengua danesa, de la que alguns estudiosos de la mateixa, diuen que, incloent diftoncs i uns atres elements com la variació de llongitut de les vocals, pot arribar a tindre més de setanta sons vocàlics diferents.

En canvi en el sentit opost, nos trobem llengües com l’espanyol o el japonés, que a soles tenen cinc sons vocàlics, un per grafia, i en el cas de la llengua espanyola, tots els sons són tancats.

Arribant ad este punt, cal dir que la majoria de les modificacions dels sons de les vocals es produïxen afegint a la vocal algun signes diacrítics com poden ser una tilde, oberta o tancada; un accent circumflex; una virgulilla; una diéresis; un anell o círcul; un macrón; un brave; una cedeta, un ogonek; o alguns signes diacrítics més que pugen existir.

Més, centrant-nos en la llengua valenciana, que és la llengua que nos interessa en este artícul, per a les vocals tenim cinc grafies, pero sèt sons vocàlics, puix la «a» sempre s’ha de considerar que és oberta. Les vocals «e, o» poden ser obertes o tancades. I les vocals «u, i» sempre són tancades. Per a mostrar que una vocal és oberta es fica una tilde oberta, es dir aixina