Els mits del pancatalanisme 54 – 1714 i el lloc de Barcelona: Eixèrcits, identitats i el llenguage polític del seu temps

L’episodi final de la Guerra de Successió, el lloc i caiguda de Barcelona en 1714, ha segut objecte de múltiples interpretacions a lo llarc dels sigles. Un dels punts més debatuts gira entorn a la composició dels eixèrcits enfrontats i al llenguage polític utilisat pels seus protagonistes.
Quan s’analisen les fonts de l’época, apareix una realitat complexa que difícilment encaixa en esquemes simplificats de blocs nacionals homogéneus.

Un eixèrcit format per múltiples procedències
Les forces que recolzaven a Felip V estaven integrades per contingents molt diversos. En elles varen participar tropes procedents de diferents territoris de la Monarquia Hispànica i també unitats estrangeres aliades dins del context europeu de la guerra.
Este caràcter multinacional no era excepcional en el sigle XVIII. Les guerres dinàstiques solien movilisar eixèrcits formats per soldats d’orígens variats, a on la llealtat al monarca o a una aliança política tenia més pes que les identitats nacionals modernes.
Alguns estudis també senyalen la presència de combatents naixcuts en territoris catalans dins d’abdós bandos, lo que reforça l’idea d’una guerra en divisions internes complexes.

El manament d’Antonio de Villarroel i el llenguage polític del sigle XVIII
En el bando defensor de Barcelona va destacar la figura del general Antonio de Villarroel. Les arenges i documents de l’época mostren un vocabulari polític propi de l’Antic Règim, a on térmens com a “nació”, “pàtria” o “Espanya” tenien significats distints als actuals.
La referència a lluitar “per tota la nació espanyola”, atribuïda a Villarroel en algunes fonts, reflectix cóm molts protagonistes del conflicte s’expressaven dins del marc polític de la monarquia hispànica, inclús quan defenien institucions o aliances concretes.
Comprendre el sentit històric d’estes paraules és essencial per a evitar interpretacions anacròniques.

¿Un enfrontament nacional o una guerra dinàstica?
Numerosos historiadors coincidixen que la Guerra de Successió va ser davant tot un conflicte dinàstic internacional en dimensions internes que poden descriure’s, en part, com a guerra civil. Les llealtats no varen seguir fronteres nacionals clares, sino que varen dependre de factors polítics, econòmics i estratègics.
Per això, parlar d’eixèrcits estrictament “espanyols” front a “catalans” pot resultar problemàtic des d’una perspectiva historiogràfica àmplia, ya que les identitats del sigle XVIII no s’organisaven segons categories nacionals contemporànees.

L’evolució posterior del relat
A lo llarc dels sigles XIX i XX, distints moviments culturals varen reinterpretar el significat de 1714. Algunes narrativa varen emfatisar el component institucional o simbòlic de l’episodi, mentres que unes atres varen subrallar la seua dimensió dinàstica o europea.
Estes reinterpretació mostren cóm la memòria històrica canvia segons el context polític i cultural de cada época. El mateix acontenyiment pot adquirir significats distints depenent del marc des del que s’observe.

Llegir les fonts en perspectiva històrica
Per a acostar-se al lloc de Barcelona en rigor, convé tindre en conte:
La composició diversa dels eixèrcits del sigle XVIII.
El significat històric del vocabulari polític utilisat llavors.
La diferència entre identitats de l’Antic Règim i conceptes nacionals moderns.
L’existència de múltiples interpretacions historiogràfiques sobre 1714.
L’importància de contextualisació les cites dins de la seua época.

Més allà de les etiquetes modernes
El final de la Guerra de Successió en Barcelona no pot entendre’s plenament si es trasllada sense matisos el llenguage polític actual al sigle XVIII. Les fonts mostren una realitat a on convivien llealtats complexes i discursos que apelaven a marcs polítics distints als de hui.
Analisar eixe context permet comprendre millor per qué l’episodi seguix sent objecte de debat i cóm cada época ha construït la seua pròpia llectura del passat.
Perque l’història no solament depén dels fets, sino també de la manera en que cada generació decidix interpretar-los.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana