Els mits del pancatalanisme 29 – Jaume I, el Rei que no era català. L’apropiació del conquistador i la veritat històrica

S’hi ha un personage migeval que el pancatalanisme ha intentat manipular fins a la sacietat, és Jaume I, el Conquistador.

Un rei monumental, un estadiste lluent, un estratega únic i, sobretot, el pare polític del Regne de Valéncia.

Pero en les últimes décades, manuals, web institucionals catalanes i documentals de Tv3 han intentat convertir-ho en una espècie de «rei català migeval», com si fora el fundador d’una Catalunya poderosa, central i imperial.

La veritat és totalment diferent.

I ara la contem en esta vigésima novéna entrada de “Els Mits del Pancatalanisme”.

1. Jaume I NO era català: ni per naiximent, ni per títul, ni per identitat

A) Jaume I naix en Montpeller (Occitània)

I Montpeller NO era Catalunya. Era una ciutat occitana, cultural i jurídicament diferent dels comtats catalans.

B) Jaume I és REI D’ARAGÓ

Este és el seu títul principal. El que apareix en tots els documents. El que reconeixen tots els cronistes. Mai «Rei de Catalunya». Mai.

C) Els comtats catalans no formaven un regne, Catalunya no existia com a entitat política sobirana. Eren comtats vassalls del rei de França fins a 1258 (Tractat de Corbeil). Un rei no pot ser «rei» d’un territori que no és un regne.

D) L’únic regne creat per Jaume I és… el Regne de Valéncia, Ací està la clau que els catalanistes intenten ocultar.

2. El catalanisme convertix al Conquistador en un «héroe nacional català» sense proves

A partir del sigle XX, sobretot en temps de la Renaixença catalana i despuix en l’época pujolista, es va elaborar una narrativa falsa:

«Jaume I era català». «La seua llengua era el català migeval». «La seua obra política va ser catalana». «Valéncia la va conquistar per a Catalunya». «El Regne de Valéncia era una extensió de Catalunya». Res d’açò és cert. És propaganda. I propaganda d’un nivell escandalós.

3. La veritat: Jaume I fa de Valéncia el centre polític de la seua vida

Quan analisem la seua biografia real, la realitat és sorprenent:

A) Valéncia va ser la seua obra política magna. No Catalunya. No els comtats. No Barcelona. Les seues decisions més importants: fundació d’un regne nou, creació d’un còdic jurídic propi (Furs), repoblament massiu, institucions pròpies, moneda pròpia, govern propi. Tot això, en Valéncia.

B) La seua residència i escenari públic favorit: Valéncia

Despuix de la conquista, Jaume I va passar llargues temporades en Valéncia, va celebrar ací Corts, va decretar edictes i va construir política d’Estat. El rei se sentia orgullós del seu Regne nou. Mai va manifestar un orgull «català», perque tal concepte migeval no existia.

C) El Conquistador no fa cap política de «nació catalana». El catalanisme intenta dir:

«Jaume I va expandir Catalunya cap al sur». Fals. Jaume I expandix la Corona d’Aragó, i crea el Regne de Valéncia com a territori independent, en identitat pròpia i institucions pròpies. Si haguera volgut que Valéncia fora «Catalunya», hi hauria: Implantat el dret català → NO HO FA Implantat noms catalans → NO HO FA. Creat un «Regne de Catalunya» → NO HO FA. Unit Valéncia als comtats → NO HO FA. Jaume I separa, no fusiona. És l’antítesis del proyecte pancatalanista.

D) La manipulació llingüística: la més descarada. Els manuals pancatalanistes sostenen que Jaume I parlava català antic». Uns atres diuen «català-valencià». Uns atres, directament, «català migeval». La veritat llingüística:

Lo que parlava Jaume I era una llengua romànica occità-aragonesa, no catalana. Ell mateixa escriu (o dicta) la seua crònica en aragonés i occità, no en català. Els documents valencians del sigle XIII tampoc estan en català, sino en una romançada valenciana plenament diferenciat i en evolució pròpia. Per això el catalanisme intenta manipular, simplificar i uniformisar.

E) ¿Per qué volen apropiar-se de Jaume I? Perque sense ell, el catalanisme no té relat migeval. El nacionalisme català necessita tres coses per a existir:

Un passat grandiós (que no va tindre). Un rei propi (que mai va existir). Una expansió territorial migeval (que mai es va donar). Per això han convertit en: Raimon Llull en precursor «nacional». La Marca Hispànica en «estat català». I Jaume I en «rei català». És una operació emocional: si l’història real no dona fundadors, s’inventen. Pero la documentació és clara, i és demolidora per a ells.

F) Recuperar a Jaume I: estratègia valenciana per al sigle XXI. Valéncia deu apoderar-se novament de la seua figura central.

Accions clau:

Recuperació iconogràfica valenciana. Ilustracions, retrats, estandarts, documentals, recreació. Museu de Jaume I en Valéncia. Impulse internacional. Càtedra Jaume I. Estudis històrics reals, no catalanisats. 9 d’Octubre reforçat com a festa d’Estat valencià. Actes institucionals, desfilades, proyecció exterior. Diplomàcia cultural.Exportar la figura real del Conquistador. Si Valéncia no recupera a Jaume I, els catalanistes continuaran mentint sobre ell.

Jaume I és valencià per obra i aragonés per título, zero català

L’història és cristalina: Jaume I no naix en Catalunya. Catalunya no és un regne. Jaume I no és rei de Catalunya. La seua obra major és el Regne de Valéncia. La seua llengua no és el català migeval. El catalanisme manipula la seua figura per interés polític. I el poble valencià, ara més que mai, té el deure reivindicar la veritat.

Jaume I és el pare del Regne de Valéncia. No el pare de Catalunya. I açò no és opinió. És història.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana