Els mits del pancatalanisme 28 – Els Furs, el dret foral valencià i la batalla per la sobirania jurídica
Quan es parla de manipulació catalanista, molts pensen en llengua, en senyeres o en història.
Pero hi ha una zona molt més profunda i molt més perillosa: el dret foral valencià.
Lo que un poble reconeix com a dret propi és el núcleu de la seua sobirania.
Per això el pancatalanisme ha intentat durant décades integrar, reinterpretar o directament engolir el dret foral del Regne de Valéncia dins d’una suposta “tradició jurídica catalana” que mai ha existit.
En esta entrega exponem la veritat, desemmaixquerem la manipulació i defenem el futur jurídic del poble valencià.
Els Furs de Valéncia: el còdic polític més alvançat del Mediterràneu migeval
Els Furs de Valéncia no són un llibre antic.
Són un milacre jurídic.
Un sistema llegal equiparable a: els Furs de Navarra, els capítuls d’Aragó, la Carta Magna anglesa, els estatuts de les ciutats italianes.
Tres realitats indiscutibles: Els Furs són plenament valencians
Naixen en 1261, de la mà de Jaume I, i incorporen: dret musulmà “valencianisat”, dret aragonés, dret romà, costums locals valencianes.
El Regne de Valéncia té dret propi i independent
En: Corts pròpies, Justícia propi, Jurats propis, Cancelleria pròpia, Llegislació pròpia.
No compartix còdic jurídic en Catalunya.
Catalunya NO tenia Furs equivalents
Els comtats catalans funcionaven per: “usatges” feudals, costums disperses, i una gran dependència del dret franc.
Els Furs de Valéncia són infinitament més alvançats i complets.
El mit catalaniste:
“La Corona era un bloc i els Furs eren comuns”
Fals. Totalment fals.
Est és un dels enganys més repetits des de fa 40 anys.
El catalanisme intenta fer creure que: tot lo de la Corona d’Aragó era “comuna”, que els Furs eren compartits, que el dret valencià era una variant del dret catalano-aragonés.
La realitat jurídica és devastadora per a ells: Aragó té els seus Furs. Valéncia té els seus Furs. Catalunya NO té Furs.
Aixina de simple.
Catalunya tenia: els Usatges de Barcelona, normes feudals, dret fragmentat.
Pero no un còdic judicial comparable als Furs de Valéncia.
Per això, en moltes ocasions, ciutats catalanes varen demanar adoptar parts del dret valencià, no al revés.
Intent catalaniste d’absorbir els Furs: la reescritura moderna
En el sigle XX, sectors catalanistes han intentat: reinterpretar els Furs, catalanisar la seua terminologia, atribuir-los orige català, presentar-los com a “dret comú catalano-valencià”.
Inclús s’han publicat manuals universitaris que descriuen els Furs com “un desenroll dels Usatges catalans”, alguna cosa jurídicament absurt.
¿Per qué ho fan?
Perque si els Furs són valencians… la llengua valenciana té cos jurídic propi, Valéncia és un poble jurídicament sobirà, la Corona d’Aragó no era catalana, i Catalunya queda fòra del centre polític.
El relat catalaniste solament funciona si Valéncia no té identitat jurídica.
Pero la té. I és jagantesca.
Comparació jurídica: Valéncia, Aragó i Catalunya
Ací tens els tres models, com són REALMENT:
- A) Aragó
Dret foral fort, tradició pròpia, institucions poderoses.
Monarquia pactista.
- B) Valéncia
Furs alvançats, dret híbrit i modern, autonomia judicial màxima.
Un dels sistemes més complets d’Europa.
- C) Catalunya
Normes feudals, dret desordenat, influència francesa.
Absència d’un còdic jurídic comparable als Furs.
Quan un manual catalaniste parla de “dret comú catalano-valencià”, està negant l’evidència.
El futur: restaurar el dret valencià en el sigle XXI
Restaurar els Furs no significa tornar a 1238.
Significa: recuperar la tradició jurídica pròpia, adaptar-la a la Constitució, modernisar-la, donar-li valor llegal i convertir-la en part de l’ADN institucional valencià.
Propostes concretes:
Institut Valencià de Dret Foral
Per a investigar, actualisar i divulgar el dret històric.
Càtedra universitària pròpia (no catalanista)
Dedicada exclusivament al dret valencià.
Llei de Restauració Foral Valenciana
Que incorpore principis dels Furs en matèria: civil, administrativa, patrimonial, institucional.
Us del títul de Justícia com a orgue simbòlic
Sense poder judicial, pero com a recort institucional.
Proyecció internacional del dret valencià
Traduir-ho, difondre-ho, elevar-ho a patrimoni europeu.
Sense Furs, no hi ha poble; en Furs, Valéncia renaix
El dret propi és la columna vertebral d’una nació històrica.
Catalunya va voler absorbir els Furs perque sabia que: si el dret valencià existix, l’identitat valenciana és invencible.
Els Furs són més que lleis. Són memòria. Són poder. Són orgull. Són l’esquelet del Regne de Valéncia.
I ha aplegat l’hora de recuperar-los.
Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
0 Comentarios