A soles a mala fe

El dia 3 de setembre de este 2025, el periodiste Carlos Alsina per a l’emissora de ràdio Onda Cero, entrevistà a l’actual ministre d’Assunts Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares.

En dita entrevista es tractaren molts assunts, diríem que tots d’importància per a l’actualitat d’Espanya, i d’entre ells Alsina tragué el tema de les llengües que el govern d’esquerres espanyol està tractant que siguen oficials en en l’Unió Europea, tema que el ministre Albares té molt clar, les úniques llengües que van a solicitar la seua oficialitat en Europa, són l’euskera, el gallec i el català, i ademés ho digué en una chamarrusquera rialla en la boca que verdaderament donava oix, deixant palés en eixa rialla janglona que ell sap ausades i perfectament, que la llengua valenciana és una de les llengües cooficials junt l’espanyol en Espanya.

Alsina li preguntà de diferents formes i prou vegades, si la llengua valenciana no l’anaven a incloure entre les llengües que demanen que siguen oficials en Europa, i totes les vegades el ministre Albares, sense argumentar cap cosa ni a favor ni en contra, digué una i una atra vegada, com un loro que es deprén quatre paraules, que les llengües de les que s’anava a demanar la seua oficialitat, eren l’euskera, el gallec i el català, despreciant totalment a la llengua valenciana, i en això als millons de persones que l’utilisem en el nostre dia a dia. Albares deixà molt clar, que no és ministre de tots els espanyols, sino a soles dels espanyols que les seues comunitats tenen algun interés en el govern central, i este ha «comprat» per sancer eixe interés.

Ara be,  ¿per qué no argumentà res el ministre Albares en respecte de deixar a la llengua valenciana fòra de les llengües oficials en Europa?, puix perque no té arguments, no dispon de cap argument sòlit, històric i llegal per a deixar a la llengua valenciana fòra de les llengües europees, a soles té mala fe i una clara deriva política en favor de Catalunya. Comunitat que, en molts cassos, pareix que siga realment el govern d’Espanya. Si Catalunya diu una cosa, la que siga, el govern d’Espanya, encapçalat pel corrupte Pedro Sánchez Castejón, baixa el cap i fa lo que li ordenen des de Catalunya sense dir res, botant-se totes les lleis, i manant a pastar fanc la bona convivència en Espanya.

Albares, per a parlar de la llengua valenciana, deuria llevar-se la rialla de la boca, i inclús netejar-se-la be, puix la llengua valenciana és la primera llengua del món que tingué un Sigle d’Or de les seues lletres, i té més escritors i poetes de renom dels que moltes llengües del món van a tindre jamai.

Ademés Albares, junt a tots els seus assessors demostren una ignorança o, més be podríem dir una mala fe que no té precedents. I per a sustentar la meua afirmació, vaig a transcriure i comentar algunes coses.

En el preàmbul de la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d’abril, de reforma de la Llei Orgànica 5/1982, de 1 de juliol, de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, diu lliteralment:

També es definix la llengua valenciana com a pròpia de la Comunitat Valenciana i l’idioma valencià, junt al castellà, els dos idiomes oficials.

(También se define la lengua valenciana como propia de la Comunitat Valenciana y el idioma valenciano, junto al castellano, los dos idiomas oficiales).

Ací queda molt clar que la llengua valenciana és una llengua oficial d’Espanya, cosa que al ministre Albares li dona lo mateix, o pijor encara, l’oculta a la seua audiència.

En el mateix preàmbul, més avant s’escriu lliteralment:

Igualment, és motiu d’esta reforma el reconeiximent de la Comunitat Valenciana, com Nacionalitat Històrica per les seues arraïls històriques, per la seua personalitat diferenciada, per la seua llengua i cultura i pel seu Dret Civil Foral.

(Igualmente, es motivo de esta reforma el reconocimiento de la Comunitat Valenciana, como Nacionalidad Histórica por sus raíces históricas, por su personalidad diferenciada, por su lengua y cultura y por su Derecho Civil Foral).

¡Per la seua llengua, que com hem vist en el punt anteriror, és la llengua valenciana, la que al ministre Albares no l’importa res.

Continuant en el mateix text citat, l’Estatut d’Autonomia Valenciana, en el Títul Primer (La Comunitat Valenciana), en el primer punt del seu Artícul Sext nos diu lliteralment:

1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.

(1. La lengua propia de la Comunitat Valenciana es el valenciano).

Un valencià que per al ministre Albares no existix, o pijor encara, vol fer que no existixca per a ningú i baix cap concepte. Com si no haguera existit mai.

I en el punt 3 d’eixe mateix artícul diu lliteralment:

3. La Generalitat garantisarà l’us normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mides necessàries per a assegurar el seu coneiximent.

(3. La Generalitat garantizará el uso normal y oficial de las dos lenguas, y adoptará las medidas necesarias para asegurar su conocimiento).

Igual la Generalitat Valenciana també està deixant a banda alguns dels seus comesos en respecte a la llengua valenciana, i caldria que defenguera més i més la llengua valenciana, i dit de pas, que derogara l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), verdader Cavall de Troya del catalanisme en el Regne de Valéncia.

Per la seua banda, en la Constitució Espanyola, en el Text Consolidat, última modificació: 17 de febrer de 2024, en el quart paràgraf del seu preàmbul escriu lliteralment:

Protegir a tots els espanyol i pobles d’Espanya en l’eixercici dels drets humans, les seues cultures i tradicions, llengües i institucions.

(Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones).

Protegir les llengües d’Espanya, entre les que es troba la llengua valenciana, pero per al ministre Albares i este govern de progrés, no és important per a res.

En tot lo expost de l’Estatut d’Autonomia Valencià i la Constitució Espanyola, ademés de la molt breu pinzellada d’història, podem comprovar molt clarament que la llengua valenciana té igual o més mèrits que les demés, per a ser una llengua europea i que este govern social-comuniste la demanara en primer lloc.

Pero com he dit abans, Catalunya mana i el govern central obedix sense dir res, i lo que Catalunya està manant des de sempre és la desaparició de la llengua i la cultura valencianes per a que la seua trista comunitat puga ser lo que mai ha segut per dret propi.

Per Joan Benet Rodríguez i Manzanares