Trillingüisme

En Valéncia, com ciutat cosmopolita que és en l’actualitat, trobem persones que parlen les més diferents llengües, sent tot un cresol de llengües i cultures.

Pero per ad este artícul, no vaig a tindre en conte a tots els estrangers, que parlen en les seues llengües d’orige, ya siguen estrangers afincats en Valéncia o que estiguen en les nostra bella terra valenciana passant unes mereixcudes vacacions; ni als natius valencians que siguen políglotes i parlen una o més llengües d’uns atres països del món, sino que, per ad este artícul vaig a centrar-me en les persones, sobre tot naixcudes en el tradicional Regne de Valéncia, que parlen les llengües que actualment són les cooficials en lo que hui en dia és la Comunitat Valenciana.

D’entre les persones citades, trobem un primer grup en les persones que parlen a soles en espanyol, que és la llengua d’estat i la llengua que a tots el habitants d’Espanya se’ls supon que deuen saber i parlar, llegir i escriure perfectament.

Este grup està compost per persones que solen ser monollingüístes, puix a soles utilisen el espanyol.

Torne a dir ací, que a soles m’estic basant en les persones que parlen les dos llengües cooficials en el tradicional Regne de Valéncia, puix eixa mateixa persona del eixemple anterior, pot parlar anglés, chinenc, llatí o més d’una llengua viva o morta, pero no és el tema d’este artícul.

Un segon grup ho podríem trobar en les persones que parlen valencià de manera vehicular sempre i en tots els suposts. Este grup normalment ho solen formar persones que tenen la llengua valenciana com a llengua de breçol, com a llengua materna, i que la deprenen de sos pares, de sa família i del seu entorn, que també són valenciaparlants de breçol. Este grup podríem dir que pràcticament al cent per cent, també saben parlar espanyol, encara que en algunes ocasions els coste massa fer-ho per la costum de parlar sempre en valencià, pero, sense remei han de saber espanyol, puix en no poques ocasions es trobaran en persones del primer grup que a soles parlen en espanyol i, ademés, també en no poques ocasions, al dirigir-se al estaments públics i privats de fòra de la Comunitat Valenciana, hauran de fer-ho en espanyol, que com he dit abans, és la llengua d’estat.

Este segon grup ho formen persones que, en un molt alt percentage, estan al marge de les lluites que des de fa molts anys, s’està mantenint en Catalunya i les ganes que esta comunitat autònoma d’Espanya té en engolir-se tot lo valencià, inclús, o millor dit, sobre tot, la llengua valenciana per a aixina poder tindre lo que mai ha tingut i mai va a poder tindre, un Sigle d’Or de la seua manera de parlar, el barceloní reconvertit en català gràcies a absorbir gran part del bell lèxic valencià i singular gramàtica valenciana, i tot lo que això supon.

Ací caldria dir que a l’igual que l’espanyol és la llengua de l’estat espanyol i tots els habitants d’Espanya deuen conéixer-la i parlar-la, el valencià, que és la llengua oficial en la Comunitat Valenciana, també deuria de ser coneguda i parlada per tots els habitants del tradicional Regne de Valéncia, pero per a desgràcia per al nostre regne, no és aixina, perdent una oportunitat única d’enaltir la nostra milenària i benvolguda llengua valenciana, sempre i en tots els sentits i suposts.

Per últim nos trobem en un tercer grup de persones, constituït per persones que parlen valencià, ya siga de breçol o be deprés ya de major, moltes vegades a través d’una escola. Este grup de persones que han deprés el valencià de major, evidentment, abans de deprendre a parlar valencià, parlaven en espanyol, pero lo tant, ya es podrien constituir en part del grup anterior de persones billingüístes, pero la veritat és que este grup de persones ho podem dividir en dos grans subgrups:

1.- Els que deprenen valencià en un centre oficial i ratificat per la Junta Qualificadora del Coneiximents de Valencià (JQCV), per que s’ho exigixen per al seu treball.

En este cas deprendran el català que ensenyen en el centres com si fora valencià i es constituiran en uns verdader divulgadors del català en la nostra bella terra, encara que, en algunes ocasions no ho sàpien. Molt a sovint les persones d’este grup, solen convertir-se en un catalans de pro.

2.- Els que deprenen valencià de les persones majors o en centres com Lo Rat Penat que ensenyen el verdader i únic valencià que existix.

I en este segon supost d’este tercer grup, és a on militen els valencians com a valencianistes de pro, i estos són els que s’interessen per parlar un valencià perfecte i lo més pur possible, alluntant-se de les formes catalanes, tant en paraules com en girs i formes d’expressió que hui en dia podrirem denominar catalanes.

Aixina, per a poder diferenciar correcta i perfectament entre el bell i dolç valencià i el grosser i lleig català, estes persones consumixen les targetes que circulen per Internet de cóm es diuen les paraules i expressions, en valencià, català i espanyol, i en alguns casos, inclús en balear. També es corrigen unes persones ad unes atres per a parlar valencià en purea. O assistixen a cursos de revalencianisació.

Ademés són les persones que tenen més ganes de saber parlar el valencià correctament i com cal, diferenciant per sancer quan un text està escrit en valencià i quan està escrit en català, i açò arriba al punt de que eixes persones que distinguixen per sancer entre valencià i català, sabrien escriure, llegir i parlar igual de be en valencià com en català, i este persones som les verdaderes trillingüístes, puix sabem parlar en espanyol, en valencià i en català.

Gràcies a Deu, la majoria de les persones que estem en eixe punt de trillingüísme, a soles utilisem la sempre les llengues valenciana i l’espanyola, deixant els coneiximents de català per a saber diferenciar la llengua valenciana de la parla catalana.

Ara be, a soles per apuntar una coseta extra, este efecte no ocorre de la mateixa manera ni en la mateixa freqüència entre els catalaparlants, puix habitualment ad ells els dona lo mateix cóm es diu una paraula o cóm es realisa un gir en valencià, ells a soles parlen en català i au, i som nosatres, els valenciaparlantas quines sempre estem clavats en el tema de cóm es diu en català, i si eixa paraula és valenciana o no, sense pensar que això nos deuria d’importar ben poc. Nosatres deuríem parlar valencià i punt.

Espere que algun dia en el Regne de Valéncia, tots parlem valencià sense tindre que mirar cap al nort de Castelló a vore com ho diuen ells.

Per Joan Benet Rodríguez i Manzanares