De dracs alats anacrònics

Hi ha ocasions en que una idea s’instala poderosament en l’ideari popular i, malament es pot traure d’ell puix s’arraïla en molta força.

Per a eixemplificar lo dit, vaig a ficar dos eixemples. El primer d’ell un tant banal i intranscendent pero molt eixemplificador. Tots em dit en alguna ocasió o, per lo manco coneixen l’expressió «Això té més forats que el formage de gruyer», pero la veritat de la bona és que el formage de gruyer no té forats, i si en alguna ocasió té algun foradet és aïllat tan chicotiu com un pésol.

El formage que realment té forats, grans i numerosos forats, és el formage emmental. Pero encara estic per escoltar ad alguna persona dir «Això te més forats que el formage emmental».

Puix lo mateix ocorre en uns atres assunts més importants i en més pes específic com el que vaig a comentar, puix hi ha un atre cas d’idea que ha calat dins de l’imaginari popular que és molt més sagnant.

M’estic referint al tema de la cimera que lluïx el rei Jaume I «el Conquistador» (1208-1276) en totes les imàgens que d’ell es realisen, inclús en les estàtues i tot tipo de dibuixos i cartelleria diversa en els que lluïx una cimera en un drac alat, pero esta representació es un total anacronisme, com vaig a demostrar.

En el moment històric en que Jaume I estava conquistant territoris i eixercint de rei com cal, no portava cap drac alat en la cimera del seu elm, de fet, por portava res, era un elm pla sense cap animal, i això ho podem vore en alguna image antiga a on el rei Jaume I porta un elm pla. Pero no a soles ell, cap rei ni cap noble, puix en eixe moment històric els elms no portaven cap animal en la seua cimera.

La moda d’utilisar dracs o algun atre tipo d’animal la començà el rei Pere IV d’Aragó «el Cerimoniós» (1319-1387), que fon net del rei Jaume I.

En això tenim que quan naixqué el rei Pere IV d’Aragó, ya fea quaranta tres anys que havia mort el rei Jaume I; i també hem de considerar que el rei Pere IV d’Aragó no es ficà res en el elm quan naixqué, sino que primer degué d’esperar a ser rei, coronant-lo en 1336, i en acabant, a partir d’eixe llavors, en algun moment se ficaria el drac alat en el elm.

En això, podem dir sense cap temor a equivocar-nos, que des de que morí Jaume I, al menys deurien de passar xixanta anys, més els que tardara el rei Pere IV en ficar-se el drac en el elm. Per tal motiu, és del tot impossible que el rei Jaume I portara un drac alat en el seu elm.

Ademés, també hem de tindre en conte que quan el rei Pere IV d’Aragó començà a utilisar un drac alat en el seu elm, ho feu a títul personal, era com la seua senya personal d’identitat, com per a individualisar-se i distinguir-se de entre tots els demés, puix la cimera deuria de ser molt cridanera.

En el pas del temps, el elm en la cimera del drac alat passà a representar al regne d’Aragó, pero no a la Corona d’Aragó, a la qual la ha representat sempre la bandera quatribarrada en cinc barres horisontals grogues i quatre barres roges horisontals. Sí, eixa bandera que la comunitat espanyola de Catalunya s’apoderà d’ella en 1979 coincidint en l’aprovació del seu Estatut d’Autonomia, obligant a Aragó a ficar el seu escut en la seua bandera, en la que era seua per dret propi, per a diferenciar-se de la catalana. És dir que, qui creà la bandera es veu obligat a ficar un símbol que la diferencie de qui se la furtà. ¡Impressionant!

Més, tornant al tema del drac alat en la cimera del elm, podem concloure que fon creat pel rei Pere IV «el Cerimoniós», net del rei Jaume I, i lo creà com un símbol personal que en el pas del temps passà a identificar al Regne d’Aragó, pero no a la Corona d’Aragó, o per lo manco no tan representativament, puix el símbol màxim de la Corona d’Aragó fon i continua sent la quatribarrada descrita abans.

Per tal motiu, l’antic escut de la Diputació de Valéncia, l’escut de la província de Valéncia i l’escut de la Generalitat Valenciana, són totalment erròneus, puix el elm en el drac alat que porten, és un total anacronisme per a fer referencia a Jaume I i a la reconquista de Valéncia de mans dels àraps, i no deuria aparéixer eixe drac alat en la cimera de cap dels escuts, puix en això estan fent referencia al Regne d’Aragó, que no a la Corona d’Aragó, i al rei Pere IV «el Cerimoniós».

Per a arrematar la faena, tenim que la provessó del dia 9 d’Octubre, dia de la festa gran de Valéncia, conclou en el Parterre, uns bonicos jardins situats en la plaça del rei Alfons el Magnànim, a on hi ha una estàtua eqüestre del rei Jaume I que porta un gran elm en un drac alat. ¡Mare meua! Cóm ha calat dins de la nostra identitat com a poble el drac alat del rei Pere IV «el Cerimoniós».

Deuríem de començar a utilisar les coses com cal i no com la «tradició mana», puix a vegades eixa tradició pot necessitar una seria revisió. I les entitats nomenades abans i qualsevol atra que utilise este símbol, li fan un flac favor a Valéncia, puix per a significar a la mateixa utilisen un símbol del Regne d’Aragó.

Per Joan Benet Rodríguez Manzanares