Els mits del pancatalanisme 86 – El mit del repoblament exclusivament català del Regne de Valéncia

Durant décades s’ha repetit en insistència una idea que, en el temps, ha acabat instalant-se en determinats àmbits polítics i culturals: que el Regne cristià de Valéncia, despuix de la conquista de Jaume I en el sigle XIII, va ser repoblat fonamentalment per catalans. Esta afirmació, presentada a sovint com un fet històric inqüestionable, forma part d’un relat simplificat que no resistix un anàlisis rigorós de les fonts documentals migevals.
L’història real del repoblament valencià és molt més complexa i plural de lo que alguns discursos identitaris han volgut transmetre.

Despuix de la conquista de Valéncia per Jaume I en 1238, el nou regne es va organisar dins de la Corona d’Aragó com una entitat política diferenciada, en les seues pròpies lleis, institucions i furs. El procés de repoblament cristià que va seguir a la conquista no va ser un fenomen homogéneu ni llimitat a un sol territori d’orige.
Els Llibre del Repartiment, documents fonamentals per a conéixer la distribució de terres i propietats despuix de la conquista, mostren una realitat molt distinta a la que sostenen certes interpretacions simplificades. En eixos registres apareixen colon procedents de múltiples llocs: aragonesos, navarresos, castellans, catalans i inclús occitans, entre uns atres.
Llunt de ser una colonisació exclusiva de Catalunya, el nou Regne de Valéncia es va poblar per mig d’una mescla de gents procedents de diferents regions de la Península i de l’àmbit pirenaic.

Investigadors com Antonio Ubieto Arteta o Ampar Cabanes han analisat durant décades la documentació migeval relacionada en el repoblament valencià. Els seus treballs, basats en fonts directes com els registres del Repartiment i atres documents notarials, oferixen una image molt distinta de la que es difon en alguns relats ideològics.
Segons estos estudis, els repobladores procedents de territoris aragonesos i navarresos representaven una proporció molt significativa del conjunt, aplegant a superar àmpliament als procedents de l’àmbit català en determinades zones del nou regne.
Estes conclusions no responen a interpretacions polítiques, sino a l’anàlisis de documents migevals conservats en archius històrics.
Una narrativa construïda en fins identitaris
Llavors, ¿per qué s’ha difòs en tanta insistència lR