Els mits del pancatalanisme 6 – Mapes falsos, noms inventats i la lluita per la veritat

Aplegats a este punt del nostre recorregut, ya podem afirmar-ho sense por a exagerar: el pancatalanisme és una màquina de crear ficcions. Quan l’història no els respon, la reescriuen. Quan la llengua no encaixa en les seues idees, la rebujaran. Quan un autor valencià els contradiu, ho “adopten” com si fora català. I quan una identitat és massa forta per a absorbir-la, intenten dissoldre-la en paraules noves, àmplies i difuses.

En esta sexta part abordem quatre manipulacions fonamentals: els mapes llingüístics falsejats, l’invenció de el “País Valencià”, l’apropiació de Ausias March i la resistència valenciana moderna, tan viva com sempre.

Els mapes llingüístics manipulats: el dibuix d’un imperi que mai va existir

Durant mig sigle, els manuals catalanistes han ensenyat un mapa que resulta tan fantasiosos com pretensiosos: un enorme territori marcat en un sol color -sempre català- que inclou Valéncia, Balears, la Franja d’Aragó, part de Múrcia, Andorra i inclús L’Alguer.

La veritat és molt distinta:

Mai va existir una “nació catalana” que comprenguera tot eixe espai.

Mai va existir una uniformitat llingüística ni cultural comuna.

Les variants valencianes, balears i aragoneses tenen orígens, fonètiques i evolucions pròpies, documentades.

Ningú en els sigles XIV o XV parlava d’un “espai llingüístic català”.

El mapa “dels Països Catalans” és una invenció política del sigle XX, creada en despachos, no en archius. Una frontera imaginada per a justificar una expansió cultural que mai va tindre raïls històriques.

El terme “País Valencià”: un artifici ideològic, no un nom històric

La denominació “País Valencià” mai ha segut un nom oficial del nostre territori. No apareix en cròniques antigues, ni en documents migevals, ni en llegislació foral, ni en mapes històrics.

Noms històrics reals:

Regne de Valéncia (1238–1707).

Cap i Casal del Regne (per a la ciutat).

Valéncia en les seues variants llatines i romançades.

L’invent de “País Valencià” ix en el sigle XX, impulsat: per sectors del catalanisme cultural, per intelectuals que volien alluntar Valéncia de la seua història de regne, i per corrents que necessitaven una etiqueta neutra per a justificar proyectes pancatalanistes.

És un nom creat per a modificar l’identitat, no per a descriure-la. Un intent de tallar el víncul entre el poble valencià i el seu passat real: el Regne de Valéncia.

L’apropiació d’Ausias March: el robo d’un patriarca de la poesia valenciana

Pocs casos són tan flagrants com el d’Ausias March. El pancatalanisme ha fet un esforç titànic per presentar-ho com a “poeta català”, en una operació d’apropiació que insulta l’inteligència.

La realitat:

March escriu en valencià, mai en català.

Ell mateixa es definix com a “poeta valencià” en la seua obra.

La seua llengua presenta traces fonètiques i morfològics clarament valencians.

Naix, viu i escriu en terres valencianes, no catalanes.

Tota la seua tradició lliterària ix en el context cultural del Regne de Valéncia.

Presentar-ho com a català és tan absurt com dir que Shakespeare era escocés. Una apropiació descarada per a reforçar un relat polític que no pot sostindre’s per sí mateixa.

La resistència valenciana del sigle XX i XXI: el poble que no s’ha deixat absorbir

Si alguna cosa ha caracterisat al poble valencià és la seua capacitat de dir no quan la seua identitat està en perill.

Eixemples recents:

La reacció social massiva contra la catalanisació educativa dels anys 80.

La defensa espontànea de la Senyera Real Coronada i del nom de Regne de Valéncia.

Les movilisacions contra l’us impost del català normativisador.

La renaixença de colectius i entitats que reivindiquen la llengua valenciana genuïna.

El descrèdit creixent de l’AVL, vista com una institució ideologisada i no representativa del poble.

L’hegemonia cultural valenciana en festes, música, llibrets, tradicions i societat civil.

L’identitat valenciana ni es ven ni es delega. I, quant més fort és la pressió externa, més forta resorgix.

La batalla per la veritat continua

Els mapes manipulats, els noms artificials, l’apropiació d’autors i les distorsió llingüístiques són ferramentes d’un proyecte que necessita mentir per a existir. Pero Valéncia té un arma més forta que qualsevol ficció: la seua història.

I esta història és tan clara, tan noble i tan documentada que, per molt que intenten enterrar-la, sempre torna a alçar-se.

Esta batalla no és solament del passat. És del present. I també del futur.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana