Els mits del pancatalanisme 5 – La Senyera Coronada, Dénia i l’ofensiva moderna de l’AVL

Des de fa décades, el pancatalanisme ha desplegat una estratègia clara: reescriure l’història valenciana per a encaixar-la dins d’un relat identitari inventat. Pero hi ha tres pilars que fan impossible esta maniobra: la Senyera Coronada, el paper històric de Dénia com a plaça clau del Regne, i la persistent manipulació institucional moderna -especialment a través de l’AVL- que intenta diluir l’identitat valenciana.

En esta quinta part, abordem estos tres punts que ni la propaganda ni els discursos revisioniste poden esquivar.

La Senyera Coronada: el símbol que trenca totes les fantasies

No hi ha iconografia més demolidora per al pancatalanisme que la Senyera Coronada. Una bandera única, exclusiva i documentada que posa en evidència: que Valéncia no és cap província catalana, que la seua simbologia política és pròpia, i que el Regne tenia personalitat jurídica i institucional independent.

Realitats històriques irrefutables:

La Senyera Coronada és l’única bandera d’Europa en una corona en la part superior del màstil.

És un símbol real i urbà, vinculat estrictament a la ciutat i al Regne de Valéncia.

Cap territori català ha tingut jamai un equivalent directe.

La corona representa la sobirania del Regne de Valéncia, no una suposta “unitat catalano-aragonesa”.

Per això, el catalanisme -antic i modern- ha intentat ocultar, ridiculisar o reinterpretar este símbol. Perque és l’evidència física de que Valéncia no depenia de Barcelona, ni simbòlica ni institucionalment.

La Senyera Coronada és el nostre acta notarial. Un testimoni visual de la nostra dignitat històrica.

Dénia: capital estratègica del Regne i objectiu d’apropiació simbòlica

Dénia no és solament una ciutat costera. És una plaça històrica essencial del Regne de Valéncia. Tant, que en époques clau es convertix en peça central de la Corona d’Aragó.

Punts essencials que el pancatalanisme oculta:

Dénia és senyoriu real, no català.

Va ser port estratègic de conexió cap a Balears i cap al Mediterràneu.

En 1705, és Dénia la que s’alça en nom del Regne d’Espanya per a proclamar a l’Archiduc Carlos d’Àustria com a rei.

La seua posició geopolítica li otorga un pes que Catalunya mai va tindre en el Mediterràneu occidental.

No és casualitat que determinats sectors catalanistes hagen intentat sempre: vincular Dénia a un supost “territori cultural català”, presentar-la com una “zona catalanoparlant” en un sentit polític, o difuminar la seua condició de ciutat valenciana clau del Regne.

Dénia és valenciana per història, per institucions, per tradició i per llei. I això no hi ha adoctrinament que puga reescriure.

L’AVL: la ferramenta moderna per a un objectiu vell

La creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va ser presentada com una “solució de consens”. En realitat, va ser una cessió política davant el catalanisme cultural, destinada a normalisar en Valéncia una normativa llingüística aliena a la parla viva valenciana.

Punts incontestables:

La normativa de l’AVL és pràcticament calcada de l’Institut d’Estudis Catalans.

El seu objectiu inicial era unificar valencià i català dins d’un mateix sistema, diluint l’identitat llingüística valenciana.

Ha substituït centenars de paraules genuïnes valencianes per catalanismes imposts.

Funciona com a braç institucional del discurs pancatalanista, encara que s’intente maquillar en etiquetes de “consens”.

La prova més evident: Cada volta que la societat valenciana reivindica la seua llengua o la seua parlar, l’AVL respon en silenci o paternalisme, mai recuperant lo nostre, sempre ajustant-se al marc català.

L’AVL no defén la llengua valenciana. Defén una versió catalanisada d’ella.

L’ofensiva actual: educació, universitats i discursos polítics

Hui en dia, l’intent de reescriure l’història valenciana no es fa a cavall ni en pergamins. Es fa: en universitats, en llibres de text, en mijos subvencionats, en congressos de “història” dirigits per sectors ideològics, i en discursos que intenten resucitar un relat inventat del sigle XIX.

Tot este esforç té una finalitat clara: dissoldre l’identitat valenciana en una entitat cultural catalana inventada a posteriori.

Per això intenten: negar la singularitat de la Senyera Coronada, absorbir la llengua valenciana, presentar el Regne de Valéncia com una “regió catalana”, i convertir Dénia i atres ciutats valencianes en “espais de cultura catalana”.

Pero l’història documentada no els dona ni un respir.

L’identitat valenciana ni es compra, ni es ven, ni s’inventa

La Senyera Coronada, Dénia com a plaça històrica i la resistència contra la catalanisació institucional modernisen una veritat molt antiga:

Valéncia és un poble que no es deixa reescriure.

Ni pels manuals catalanistes. Ni per les institucions que els servixen. Ni per cap corrent política que busque soterrar nostra identitat.

L’història valenciana és clara, forta, documentada i viva. I mentres quede un sol valencià que la conega, mai podrà ser manipulada.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana