Els mits del pancatalanisme 47 – El «Sentit comú llingüístic»: Quan una opinió es presenta com a evidència inqüestionable

En molts debats sobre llengua i identitat apareix una frase aparentment senzilla: “això és de sentit comú”. En ella s’intenta transmetre l’idea de que una determinada interpretació és tan evident que no necessita demostració.
No obstant, el cridat “sentit comú llingüístic” no sempre és neutral. A sovint reflectix percepcions socials construïdes a lo llarc del temps, influenciades per discursos mediàtics, educatius o acadèmics.

L’atractiu de lo que sembla obvi
El sentit comú té una gran força comunicativa perque simplifica qüestions complexes. Quan alguna cosa es presenta com a evident, es reduïx la necessitat d’explicar matisos històrics o llingüístics.
En debats culturals, esta estratègia pot convertir interpretacions discutibles en veritats aparentment inqüestionables. El públic rep el mensage com alguna cosa natural, sense percebre que darrere existix una construcció argumental.

Llengua i percepció social
Les llengües no solament s’analisen des de la filologia; també es viuen des de l’experiència quotidiana. Per això, moltes persones interpreten la realitat llingüística a partir de lo que han escoltat en els mijos, en l’escola o en l’entorn social.
El problema sorgix quan estes percepcions s’eleven al nivell d’argument definitiu. Lo que sembla evident per a uns pot ser discutit des d’atres perspectives històriques o culturals.

El paper dels mijos i del discurs públic
Els mijos de comunicació i les rets socials contribuïxen a consolidar determinades idees com a “normals”. La repetició constant de certes afirmacions crea una sensació de consens implícit que reforça l’idea de sentit comú.
Este fenomen no implica necessàriament mala intenció, pero sí demostra cóm la comunicació influïx en la construcció de lo que la societat considera evident.

Sentit comú vs. anàlisis crític
El sentit comú pot ser útil com a punt de partida, pero no deuria substituir a l’anàlisis rigorós. Les qüestions llingüístiques i identitàries solen estar carregades d’història, matisos i debats acadèmics que no sempre caben en afirmacions simples.
Un diàlec cultural saludable combina intuïció social en reflexió crítica, evitant que l’aparent obvietat tanque l’espai per a preguntes llegítimes.

Cóm analisar l’argument de el “sentit comú”
Per a comprendre millor este tipo de discursos, convé plantejar-se algunes preguntes:
¿S’aporten senyes o solament afirmacions que apelen a l’evidència?
¿S’expliquen els matisos històrics o se simplifica la realitat?
¿Quí definix qué és “lo normal” o “lo evident”?
¿Existixen atres interpretacions igualment vàlides?
Estes qüestions ajuden a mantindre una mirada oberta i reflexiva.

Lo evident també mereix ser explicat
El sentit comú pot facilitar la comunicació, pero no deuria convertir-se en un substitut del debat informat. Les llengües i les identitats culturals són realitats complexes que requerixen anàlisis, context i diàlec.
Qüestionar lo que sembla obvi no significa negar la realitat; significa intentar comprendre-la millor.
Perque el coneiximent cultural alvança quan les certees aparents s’òbrin a noves preguntes.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana