Els mits del pancatalanisme 45 – El «Llenguage tècnic inqüestionable»: Quan la terminologia especialisada s’utilisa per a tancar el debat

En molts debats culturals i llingüístics apareix un fenomen recurrent: l’us d’un llenguage tècnic complex que es presenta com a definitiu. Expressions acadèmiques, conceptes especialisats o terminologia filològica poden aportar precisió, pero també poden convertir-se quan s’utilisen sense context en una barrera que allunta a la societat del debat.
La qüestió no és rebujar el coneiximent expert, sino preguntar-se qué ocorre quan el llenguage tècnic deixa d’explicar i escomença a impondre conclusions.

El prestigi de lo tècnic en la societat contemporànea
Vivim en una época en la que lo científic i lo acadèmic gogen d’un gran reconeiximent social. Quan un argument es revist de térmens especialisats, adquirix automàticament una apariència d’objectivitat.
Açò té una part positiva: fomenta el rigor i la profunditat. No obstant, també pot generar una distància entre especialistes i ciutadania, especialment quan les explicacions es reduïxen a fòrmules difícils de qüestionar sense formació prèvia.

Quan la terminologia substituïx al diàlec
El problema sorgix quan el llenguage tècnic s’utilisa com un punt final en lloc de com una ferramenta per a comprendre millor la realitat. Frases com “açò està demostrat” o “és un consens científic” poden tancar el debat ans que s’analisen els matisos històrics o culturals.
En qüestions identitàries, a on intervenen factors socials i emocionals ademés de llingüístics, reduir tot a terminologia especialisada pot simplificar en excés la complexitat del tema.

El paper de les institucions i els mijos
Institucions acadèmiques, manuals educatius i mijos de comunicació solen adoptar este llenguage tècnic per a transmetre autoritat. El resultat pot ser una narrativa que sembla inqüestionable per al públic general.
Quan els conceptes es repetixen sense explicació accessible, es crea una brecha entre experts i societat. I eixa brecha pot generar desconfiança o sensació d’exclusió en part de la ciutadania.

Coneiximent expert i participació social
El coneiximent especialisat és necessari i valiós. Pero també és important que puga explicar-se de forma clara i oberta al diàlec. Les llengües i les cultures no pertanyen únicament als especialistes; formen part de la vida quotidiana d’els qui les parlen.
Un debat saludable combina rigor acadèmic en participació social, evitant que el llenguage tècnic es convertixca en una frontera que impedixca preguntar o discrepar.

Cóm analisar críticament l’us del llenguage tècnic
Per a comprendre millor estos discursos, convé reflexionar sobre alguns aspectes:
¿El terme tècnic s’explica de manera accessible o es dona per supost?
¿Es presenten distintes interpretacions dins de l’àmbit acadèmic?
¿El llenguage especialisat servix per a aclarir o per a tancar la conversació?
¿Existix espai per a preguntes des de fòra de l’àmbit expert?
Estes preguntes ajuden a mantindre una mirada crítica sense rebujar el valor del coneiximent científic.

Conclusió: explicar més, impondre menys
El llenguage tècnic deuria ser un pont cap al coneiximent, no una barrera. Quan la terminologia especialisada s’utilisa per a facilitar la comprensió, enfortix el debat cultural. Pero quan es convertix en un recurs per a evitar preguntes, pot empobrir-ho.
La cultura i la llengua s’enriquixen quan el saber acadèmic dialoga en la societat. Perque el coneiximent més sòlit no és el que s’impon, sino el que s’explica en claritat i pot ser compartit per tots.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana