Els mits del pancatalanisme 70 – Reis Catòlics: ¿L’orige dels mals de Catalunya?

El regnat dels Reis Catòlics ha segut senyalat en determinats discursos nacionalistes com el punt d’inflexió que hauria iniciat una suposta decadència irreversible de Catalunya. Segons esta interpretació, l’unió dinàstica entre les corones d’Aragó i Castella hauria provocat una castellanisació forçada que va debilitar l’economia catalana i va erosionar la seua cultura. A esta narrativa se sumixca en freqüència el paper atribuït a l’Inquisició, presentada com a símbol de repressió política i cultural.
No obstant, l’anàlisis historiogràfic i econòmic de l’época mostra un panorama molt més complex, a on els canvis que varen afectar a Catalunya no poden explicar-se únicament per decisions polítiques preses des de la monarquia.
L’unió matrimonial entre Isabel de Castella i Ferrando d’Aragó no va supondre la desaparició de les estructures polítiques pròpies dels territoris de la Corona d’Aragó. Llunt d’una fusió institucional completa, cada corona va mantindre les seues lleis, corts i sistemes administratius diferenciats.

En els territoris aragonesos inclosos Aragó, Valéncia i els comtats catalans varen continuar vigents els furs i les institucions tradicionals. La monarquia funcionava com una unió dinàstica, no com un estat centralisat en el sentit modern.
Presentar este procés com una imposició immediata de models castellans implica traslladar categories posteriors a una realitat política caracterisada pel pactisme i la pluralitat jurídica.
Un dels elements menys mencionats en els relats simplificats és que la ciutat de Barcelona ya travessava dificultats econòmiques abans de l’unió dinàstica. Entre 1462 i 1472, la Guerra Civil catalana i les tensions internes varen debilitar greument el teixit econòmic i comercial de la regió.

A això es varen sumar factors demogràfics i sanitaris, com a epidèmies que varen afectar al conjunt del Mediterràneu occidental. La pèrdua de població i l’inestabilitat política varen reduir la capacitat econòmica de la ciutat en un moment en que atres centres comercials començaven a guanyar protagonisme.
Este context demostra que el decliu inicial no pot atribuir-se exclusivament als Reis Catòlics, ya que les seues causes es troben en processos anteriors i en dinàmiques pròpies de la regió.

Valéncia i el canvi d’equilibri mediterràneu
Durant la segona mitat del sigle XV, la ciutat de Valéncia va experimentar un notable creiximent econòmic i comercial. El seu dinamisme demogràfic, la seua posició estratègica i l’estabilitat institucional del Regne de Valéncia varen favorir un desenroll que la va dur a superar a Barcelona en activitat mercantil.
Este canvi d’equilibri dins de la Corona d’Aragó va respondre a múltiples factors estructurals, entre ells les rutes comercials mediterrànees i la reorganisació de mercats despuix de les crisis del sigle anterior. No es va tractar d’un desplaçament provocat per decisions polítiques externes, sino d’una evolució econòmica lligada a circumstàncies internes.
L’actuació de l’Inquisició ha segut utilisada a sovint com a argument per a explicar una suposta repressió cultural generalisada. No obstant, el seu funcionament deu entendre’s dins del marc religiós i polític de l’Europa de l’época, a on institucions similars existien en distints regnes.

L’Inquisició no va ser concebuda com un instrument específic contra una regió concreta, sino com a part d’un procés més ampli de uniformisació religiosa impulsat per la monarquia en un context marcat per tensions internes i conflictes de fe.
Reduir els canvis culturals i econòmics de Catalunya a l’acció inquisitorial implica simplificar un periodo històric caracterisat per múltiples transformacions socials i polítiques.

Llunt d’un decliu permanent, l’historiografia econòmica senyala que Catalunya va experimentar una recuperació progressiva a partir de la segona mitat del sigle XVI. El creiximent del comerç, la reactivació de certs sectors productius i l’integració en les rets comercials de l’imperi hispànic varen contribuir a revitalisar la regió.
Este procés mostra que l’evolució econòmica no va seguir una llínea descendent constant, sino que va estar marcada per cicles de crisis i recuperació comunes en l’Europa moderna.
L’idea d’una decadència irreversible iniciada pels Reis Catòlics no troba respal sòlit quan s’analisen les dinàmiques econòmiques a llarc determini.

El senyalament del regnat dels Reis Catòlics com a orige de tots els problemes posteriors respon, en gran mida, a una reinterpretació contemporànea del passat. Este tipo de narrativa tendixen a simplificar processos complexos, buscant un punt de partida clar que permeta explicar canvis històrics diversos.
No obstant, l’història econòmica i política del Mediterràneu mostra que les transformacions del sigle XV i XVI varen estar condicionades per factors demogràfics, comercials i geopolítics que varen afectar a múltiples territoris, no solament a Catalunya.
Analisar estos processos des d’una perspectiva més àmplia permet comprendre millor l’evolució històrica sense recórrer a explicacions unillineals.

El regnat dels Reis Catòlics va marcar una etapa de transició dins de l’història peninsular, pero no pot considerar-se l’orige exclusiu d’una suposta decadència catalana. Les dificultats econòmiques de Barcelona varen començar abans de l’unió dinàstica, mentres que la recuperació posterior demostra la capacitat d’adaptació de la regió dins del nou context polític.
L’història de Catalunya, com la d’atres territoris mediterràneus, va estar determinada per una combinació de factors interns i externs que no poden reduir-se a una única causa. Revisar críticament estes interpretacions permet recuperar una visió més complexa i matisada del passat, a on l’evolució econòmica i cultural apareix com el resultat de múltiples dinàmiques històriques.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana