Els mits del pancatalanisme 21 – Les associacions civils, la resistencia local, la colonisació simbòlica i el renàixer d’un valencianisme social
Durant molts anys, la batalla cultural valenciana s’ha contat com si fora un assunt d’intelectuals, de llibres, de partits polítics…
Pero la realitat és una atra: el valencianisme que ha resistit de veres ha segut el valencianisme del poble, el de les associacions, el de les comarques, el de les famílies que no han volgut deixar-se enganyar.
En esta nova entrega expliquem cóm naix, cóm creix i cap a on es dirigix eixe moviment social que hui està transformant el futur del Regne de Valéncia.
- Les associacions civils: el múscul real del valencianisme
El valencianisme no ha sobrevixcut gràcies als governs ni a les universitats.
Ha sobrevixcut gràcies a les persones, als colectius, a confraries, centres culturals i grups locals que han mantingut viva: la Senyera, la llengua valenciana, la memòria històrica, les tradicions, i l’amor pel territori.
Tres tipos fonamentals d’associacions:
- Les culturals i històriques.
Associacions que investiguen, publiquen, restauren i difonen l’història valenciana front a la manipulació catalanista.
- Les llingüístiques.
Entitats que defenen el valencià genuí, les Normes del Puig i la normativa pròpia front a l’estàndart catalanisat de l’AVL.
- Les festives i tradicionals.
Falles, fogueres, bous, danses, música de banda…
La cultura popular valenciana és un mur inexpugnable davant qualsevol intent de colonisació.
El pancatalanisme mai ha conseguit derribar estes associacions.
Perque són poble, i el poble no es manipula tan fàcilment.
- La resistència en pobles i comarques: a on de veres es guanya la batalla
Mentres en les capitals valencianes s’intentava manipular l’història i la llengua des dels despachos universitaris, en els pobles i comarques la resposta va ser clara: no passaran.
La resistència local té tres forces imbatibles:
- La llengua viva.
En els pobles la gent parla valencià, no català.
Un valencià natural, genuí, lliure de laboratori.
- La tradició que no s’ha trencat.
Festes, costums, gastronomia, música…
Tot allò que els manuals catalanistes no poden alterar.
- La memòria local.
En cada poble hi ha documentació antiga i història pròpia que no es pot catalanisar.
El pancatalanisme podrà conquistar universitats, pero jamai ha dominat les comarques valencianes.
- La colonisació simbòlica: la guerra més silenciosa
L’objectiu del pancatalanisme no és solament canviar noms o llengües.
És controlar els símbols, perque els símbols controlen l’imaginari.
Quatre formes de colonisació simbòlica que hem sofrit:
- La substitució de la Senyera Coronada per la quatribarrada.
Una operació llenta, sotil i constant.
- L’eliminació de l’escut del Regne de Valéncia en espais oficials.
Substituït per adaptacions neutres o d’estil català.
- La manipulació en museus i centres culturals.
Canvi de cartells, descripcions, contexts i relats.
- L’apropiació de personages.
Martorell, Ausias March, Isabel de Villena… tots “catalans” en numerosos manuals catalans.
Pero el poble valencià està responent.
Cada volta més jóvens coneixen la Senyera Coronada, saben distinguir-la i la defenen.
- El nou valencianisme social: transversal, modern i imparable
El valencianisme actual no és de dretes ni d’esquerres.
No és antic ni modern.
No és exclusiu ni tancat.
És un valencianisme social, travesser i orgullós, format per: jóvens que defenen la llengua valenciana, famílies que reivindiquen la Senyera, creadors digitals que difonen història, colectius culturals que investiguen, falles i festes que mantenen vixca la tradició, professionals que combaten la manipulació mediàtica, i associacions que planten cara cada dia.
Este valencianisme no té por.
No demana permís.
No necessita llegitimar-se en universitats catalanisades.
No busca ser “acceptable” per a els qui ho desprecien.
És un moviment valencià, net, orgullós i en proyecció.
Conclusió: el futur del valencianisme està en mans del poble i el poble ya ha despertat
Ni Fuster, ni Pujol, ni Tv3, ni l’AVL, ni els manuals catalanisadors podran frenar a un poble que ha recuperat: la seua memòria, la seua llengua, els seus símbols, els seus rituals, i la seua dignitat.
Les associacions civils han mantingut el fòc.
Les comarques han mantingut la llengua.
La cultura popular ha mantingut l’ànima.
I el valencianisme modern està construint el futur.
El Regne de Valéncia no és història passada.
És futur actiu.
Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
0 Comentarios