Els mits del pancatalanisme 18 – La “unitat llingüística”, el català modern, la desvalencianisació i la restauració de la nostra lengua
El pilar més important del pancatalanisme no és l’història. No són els mapes. No són els reis.
És la llengua.
Si controlen la llengua, controlen l’identitat. I si controlen l’identitat, controlen la societat.
En esta entrega desmontem, de raïl, el dogma més repetit dels últims 50 anys: la suposta “unitat llingüística catalano-valenciana”, l’orige real del català modern, l’erosió intencionada del valencià i el full de ruta per a restaurar la nostra llengua.
- La “unitat llingüística”: el dogma polític disfrassat de ciència
La tesis pancatalanista diu que valencià i català són la mateixa llengua “perque ho diu la ciència”.
Pero quan busques la “ciència”, descobrixes que no és ciència, sino ideologia revestida.
Quatre contradiccions demolidores: No existia un “llatí vulgar català” Els romans no varen deixar un llatí especial “per a Catalunya”.
L’evolució del romanç va ser distinta en cada zona: Valéncia, Aragó, Catalunya, Occitània…
Els documents migevals mai parlen de “català”
Els escrits dels sigles XIII-XV mencionen: romançada valenciana, romançada aragonesa, romançada mallorquina, llengua valenciana… mai “llengua catalana”.
Els parlars són mútuament comprensibles… com a tantes llengües europees
La comprensió mútua no determina que dos llengües siguen la mateixa.
El portugués i el castellà són comprensibles, i no per això són “la mateixa llengua”.
El criteri filològic canvia segons la conveniència política.
Quan interessa, el valencià és dialecte.
Quan interessa absorbir-ho culturalment, és “varietat de la llengua comuna”.
La “unitat llingüística” és política, no científica.
- L’orige real del català modern: una construcció tardana
El català modern, tal com es parla i s’escriu hui, no correspon al català migeval. És una llengua reconstruïda.
Senyes que el catalanisme amagat:
- a) El català modern naix en el sigle XIX, de la mà d’intelectuals catalanistes com Fabra, Milà i Fontanals i Verdaguer.
- b) Fabra elimina formes migevals i incorpora normes franceses, creant un estàndart artificial, alluntat del parla viva.
- c) El català modern es uniformista entorn a Barcelona, destruint variants històriques de Girona, Lleida, Nort i Balears.
- d) El català modern no és una llengua migeval, sino un proyecte nacionaliste.
En paralel -i ací està la clau-, Valéncia ya tenia un estàndart propi: les Normes del Puig, la tradició lliterària secular i una ortografia diferenciada.
Per això era necessari destruir-ho.
- La desvalencianisació: el procés per a eliminar el valencià genuí
La catalanisació del valencià no és casual. És un procés planificat, llent i sistemàtic.
Les quatre fases:
Canviar la normativa
Eliminar la grafia valenciana i substituir-la per catalanismes ortogràfics.
Introduir lèxic català com si fora valencià
Substituir chiquet per nen , eixir per sortir , espill per mirall , hui per avui , granera per escombra …
Eliminar la fonètica valenciana
Desaparició del plural -vos, de les vocals obertes valencianes, de terminacions pròpies (-i, -o).
Controlar els mijos i l’escola
El valencià normativisador és català camuflat.
El poble ya no deprén valencià: deprén català central en accent valencià.
Est és el crim llingüístic més silenciós del sigle XX.
- El pla definitiu per a restaurar la llengua valenciana
La restauració del valencià és possible. I no solament és possible: és urgent.
Quatre passos estratègics, clars i decidits:
Recuperar una normativa valenciana pròpia
Tornar a: les Normes del Puig, la tradició lliterària valenciana, l’ortografia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, i la pronunciació real del poble.
Reintroduir el lèxic genuí en escoles i mijos. Un valencià que no diu chiquet , espill o eixir, no és valencià: és un invent.
Crear una Acadèmia de la Llengua Valenciana independent
Sense pressions catalanes, sense dependència universitària catalanisada, sense ideologia.
Una institució 100% valenciana.
Generar cultura valenciana en massa. Llengua i identitat es reforcen produint: séries, cine, noveles, música, revistes, divulgació digital, contingut jovenil.
Un poble que parla la seua llengua en totes les pantalles, la manté viva.
La llengua és la clau, i el futur és lo nostre.
No hi ha identitat sense llengua. No hi ha poble sense cultura. No hi ha veritat sense memòria.
Valéncia té llengua pròpia. La va tindre, la té i la tindrà.
Per molt que hagen intentat convertir-nos en un dialecte del proyecte catalaniste, el valencià renaix en cada paraula que dignifiquem.
Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
0 Comentarios