Els mits del pancatalanisme 81 – La suposta “repressió espanyola” en la Guerra Civil

Dins de determinats relats contemporàneus, la Guerra Civil espanyola es presenta en ocasions com un episodi en el que Catalunya hauria segut víctima colectiva d’una repressió eixercida per “Espanya” o pels cridats espanyols franquistes. Esta interpretació tendix a simplificar un conflicte extremadament complex i a convertir una tragèdia compartida per tot el país en una narrativa territorial específica.

No obstant, l’anàlisis històric mostra que la violència política durant la Guerra Civil va afectar a tota Espanya i que, en la majoria dels casos, va ser eixercida per actors locals dins de cada territori.
Despuix de l’esclat de la Guerra Civil en juliol de 1936, Catalunya va viure un procés revolucionari que va alterar profundament l’orde polític i social. Diversos grups vinculats a organisacions anarquistes, milícies obreres i sectors radicalisats de l’esquerra varen prendre el control de numeroses institucions i varen portar a terme una intensa ona de violència política.
L’historiador Josep Fontana va estimar que en Catalunya varen ser assessinades 8.352 persones durant els primers mesos del conflicte. Entre les víctimes es trobaven membres de distints sectors socials i polítics, inclosos 281 nacionalistes moderats de la Lliga, ademés de quatre bisbes i 1.205 religiosos.
Estos fets mostren que la violència revolucionària no es va dirigir únicament contra adversaris militars, sino també contra figures religioses, polítics moderats i sectors considerats contraris al nou orde revolucionari.

La “guerra civil dins de la Guerra Civil”
Un dels episodis més dramàtics del conflicte en Catalunya va ser l’enfrontament intern entre distintes forces del propi bando republicà. En maig de 1937, Barcelona es va convertir en escenari de violents enfrontaments entre comunistes, republicans i forces vinculades a la Generalitat, per un costat, i anarquistes i grups del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), per un atre.
Este conflicte intern, conegut com els Successos de Maig de 1937, va reflectir les profundes divisions ideològiques dins del camp republicà. Durant varis dies de combats en els carrers de Barcelona, la prensa de l’época va estimar que varen morir entre 500 i 1.000 persones.
Entre les víctimes es trobava el secretari general de l’UGT catalana, lo que evidencia l’intensitat de les lluites internes entre organisacions que, en teoria, formaven part del mateix bando polític.
Este episodi ilustra cóm la Guerra Civil espanyola va ser també una lluita entre distintes visions del proyecte revolucionari dins de la pròpia zona republicana.
Despuix del final de la guerra en 1939, Catalunya va quedar baix el control del nou règim franquiste. Com va ocórrer en el restant dels territoris que havien permaneixcut baix la República, es va iniciar un procés de repressió dirigit contra els qui havien participat o colaborat en el bando derrotat.
Esta repressió va ser portada a terme per institucions del nou Estat, incloent l’Eixèrcit, la Policia i milícies vinculades al règim, com a falangistes o requeté. Entre els qui varen participar en estos aparats també hi havia persones procedents de Catalunya, lo que reflectix novament el caràcter intern del conflicte.
Segons els estudis de l’historiador Josep Maria Solé Sabaté, en Catalunya es varen produir 3.385 eixecucions despuix de la guerra. Ademés, en 1940 hi havia aproximadament 27.000 presos polítics en el territori.
Estes sifres, encara que tràgiques, se situen dins dels patrons generals de repressió que varen afectar a moltes regions de l’Espanya republicana despuix del triumfo franquiste.
La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte polític i social que va travessar tota la societat espanyola. Les divisions no es varen establir entre territoris, sino entre ideologies, classes socials i proyectes polítics enfrontats.
Catalunya no va ser una excepció dins d’este procés. Allí, com en el restant del país, es varen produir episodis de violència revolucionària, enfrontaments interns i posteriorment repressió per part del nou règim.
Interpretar el conflicte exclusivament en térmens territorials pot conduir a simplificació que no reflectixen la complexitat del periodo.
Les interpretacions contemporànees de la Guerra Civil estan profundament influïdes per la memòria colectiva i pels debats polítics posteriors. En alguns casos, determinats episodis han segut reinterpretats per a encaixar dins de narrativa identitàries més àmplies.
No obstant, l’estudi històric exigix analisar els fets dins del seu context, reconeixent que la violència va afectar a múltiples territoris i que els actors implicats procedien de totes les regions del país.
Comprendre la Guerra Civil en tota la seua complexitat permet evitar llectures simplificadores que convertixquen un conflicte nacional en una narrativa exclusivament territorial.
La Guerra Civil espanyola va ser una tragèdia que va afectar a tota la societat. Catalunya va viure episodis particularment intensos de violència revolucionària, divisions internes i repressió posterior, pero estos processos varen formar part d’una dinàmica general que es va estendre per tot el país.
Reduir el conflicte a una suposta repressió espanyola contra Catalunya implica ignorar la multiplicitat d’actors i causes que varen definir aquell periodo.
L’anàlisis historiogràfic mostra que la violència de la guerra i de la posguerra va ser una tragèdia compartida per tota Espanya, frut d’una profunda fractura política i social que va marcar el sigle XX.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana