Els mits del pancatalanisme 61 – Wifret “El velloso”: Entre el personage històric i el mit fundacional

BLOG

Escrit per Pedro Fuentes Caballero

Pedro Fuentes Caballero és un autodidacta i articuliste valencià. És el president de l'Associació Cultural Roc Chabàs-La Marina de Dénia. Ha estat o està afiliat a diferents entitats valencianistes des de que tenia vintisset anys. En tots eixos anys ha participat en el món cultural valencià i sempre ha defés l'identitat valenciana. Des de 2025 és Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

25 de Abril de 2026

Els mits del pancatalanisme 61 – Wifret “El velloso”: Entre el personage històric i el mit fundacional

 

 

Dins de molts relats identitaris contemporàneus, la figura de Wifret “el Velloso” (Guifré el Pelós) sol aparéixer com el supost fundador d’una Catalunya entesa com a nació primerenca. No obstant, quan s’examinen les fonts migevals i el context polític del sigle IX, la realitat resulta molt més complexa i alluntada de les categories nacionals modernes.
Més que un “pare de la nació”, Wifret va ser un noble carolingi que va actuar dins del sistema polític de l’Imperi franc occidental.

Un comte del món carolingi, no un líder nacional
Wifret va ser un dels últims comtes vinculats directament a l’autoritat franca en la Marca Hispànica. El seu ascens polític va estar lligat a les lluites internes de l’imperi i a les aliances en els reis carolingis, especialment en Carles “el Calvo”.
Les fonts migevals no mostren cap intenció de crear una entitat nacional independent. En el sigle IX, els conceptes de “nació” o “estat” en sentit modern simplement no existien. El poder s’estructurava a través de vínculs personals de fidelitat entre nobles i monarques.

L’acumulació de comtats i la llògica del poder feudal
El procés pel qual Wifret va concentrar varis títuls comtals respon a la dinàmica habitual del feudalisme primerenc. Va aprofitar les crisis polítiques de l’imperi per a reforçar la seua posició i consolidar una ret de dominis familiars.
Esta acumulació territorial no implicava la creació d’una unitat política homogénea. Els comtats continuaven sent entitats diferenciades, governades segons relacions personals i hereditàries més que per una administració centralisada.

La continuïtat del víncul franc despuix de la seua mort
Una senya significativa és que, despuix de la mort de Wifret en 897, els seus fills varen continuar integrats dins del marc polític carolingi. Wifret II Borrell i els seus germans varen heretar els comtats i varen mantindre relacions de vassallage en la monarquia franca.
El viage de Wifret Borrell per a rendir homenage a Carles “el Simple” en 899 i rebre l’investidura oficial com a comte demostra que el víncul en el món franc seguia plenament vigent. Llunt d’una ruptura política, s’observa una continuïtat institucional.

El naiximent del mit en sigles posteriors
L’image de Wifret com a fundador nacional sorgix molt més tart, especialment a partir del romanticisme del sigle XIX, quan moltes regions europees varen reinterpretar figures migevals com a símbols identitaris.
En eixe context, llegendes com la de l’orige de la senyera o l’idea d’una fundació nacional primerenca varen adquirir força simbòlica. L’historiografia moderna, no obstant, tendix a distinguir entre el personage històric documentat i la construcció mítica posterior.

Claus per a comprendre el debat
Per a analisar la figura de Wifret en perspectiva històrica convé recordar:
Va ser un noble carolingi dins d’un sistema feudal, no un líder nacional modern.
La concentració de comtats responia a estratègies familiars i polítiques pròpies del sigle IX.
Despuix de la seua mort, els seus successors varen mantindre vínculs en la monarquia franca.
L’idea d’una “fundació nacional” és una interpretació posterior, lligada a discursos romàntics.
El context migeval exigix evitar categories polítiques contemporànees.

L’història migeval i construcció simbòlica
Wifret “el Velloso” va ser una figura clau en la consolidació dinàstica de varis comtats de la Marca Hispànica, pero convertir-ho en fundador d’una nació respon més a reinterpretació modernes que a la realitat del sigle IX.
Comprendre el seu paper històric implica situar-ho dins del món carolingi i del sistema feudal del seu temps, a on les identitats polítiques es definien per llaços de fidelitat i no per proyectes nacionals.
Perque l’Edat Mija no coneixia nacions en el sentit actual: coneixia llinages, jurament i equilibris de poder.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana

Entrades anteriors

0 Comentaris

Enviar un comentari

La teua direcció de correu electrònic no serà publicada. Els camps obligatoris estan marcats en *