Els mits del pancatalanisme 62 – La marca hispànica i el mit d’una Catalunya independent des dels seus orígens
Un dels relats més repetits en certes interpretacions actuals presenta a la Catalunya migeval com una entitat política plenament formada i pràcticament independent des dels seus inicis. No obstant, quan s’examina el context històric de la Marca Hispànica, la realitat apareix molt més lligada al món franc i a les dinàmiques fronterices de l’Imperi carolingi.
Comprendre qué va ser realment la Marca Hispànica és clau per a entendre l’orige dels comtats catalans i desmontar llectures anacròniques.
Una frontera militar, no un Estat
La Marca Hispànica va eixir a finals del sigle VIII com una zona de frontera organisada pels carolingis per a protegir l’imperi front a A el-Àndalus. No era un territori unificat ni una entitat política autònoma, sino un conjunt de comtats governats per nobles vinculats al rei franc.
Estos comtats Barcelona, Girona, Urgel, Cerdanya, entre uns atres funcionaven com a unitats militars i administratives destinades a assegurar el control de la frontera.
Comtats autònoms, pero no independents
En el pas del temps, els comtes varen ser adquirint major autonomia pràctica per la distància en el poder central i a les crisis internes de l’Imperi carolingi. No obstant, eixa autonomia no implicava independència en sentit modern.
Les investidures comtals, els juraments de fidelitat i els vínculs dinàstics mostren que els comtes seguien integrats dins de l’estructura política franca durant bona part dels sigles IX i X.
L’idea d’una ruptura clara i primerenca en el món franc és una interpretació posterior que simplifica processos molt més graduals.
El sigle X i l’evolució cap a poders locals
A partir del sigle X, la debilitat de la monarquia carolíngia va permetre que les dinasties comtals consolidaren el seu poder hereditari. Este procés va ser comú en moltes regions europees i va donar lloc a la formació de senyorius territorials més estables.
No obstant, inclús en este context, les fonts no parlen d’una entitat nomenada “Catalunya” com a nació política. El terme “Catalonia” apareix de forma tardana i en significats geogràfics o descriptives, no estatals.
La reinterpretació romàntica de l’orige migeval
L’idea d’una Catalunya independent des de l’Edat Mija es va popularisar sobretot en els sigles XIX i XX, quan els moviments romàntics europeus varen buscar en el passat migeval símbols fundacionals per a les identitats modernes.
En eixe