Els mits del pancatalanisme 62 – La marca hispànica i el mit d’una Catalunya independent des dels seus orígens

Un dels relats més repetits en certes interpretacions actuals presenta a la Catalunya migeval com una entitat política plenament formada i pràcticament independent des dels seus inicis. No obstant, quan s’examina el context històric de la Marca Hispànica, la realitat apareix molt més lligada al món franc i a les dinàmiques fronterices de l’Imperi carolingi.
Comprendre qué va ser realment la Marca Hispànica és clau per a entendre l’orige dels comtats catalans i desmontar llectures anacròniques.

Una frontera militar, no un Estat
La Marca Hispànica va eixir a finals del sigle VIII com una zona de frontera organisada pels carolingis per a protegir l’imperi front a A el-Àndalus. No era un territori unificat ni una entitat política autònoma, sino un conjunt de comtats governats per nobles vinculats al rei franc.
Estos comtats Barcelona, Girona, Urgel, Cerdanya, entre uns atres funcionaven com a unitats militars i administratives destinades a assegurar el control de la frontera.

Comtats autònoms, pero no independents
En el pas del temps, els comtes varen ser adquirint major autonomia pràctica per la distància en el poder central i a les crisis internes de l’Imperi carolingi. No obstant, eixa autonomia no implicava independència en sentit modern.
Les investidures comtals, els juraments de fidelitat i els vínculs dinàstics mostren que els comtes seguien integrats dins de l’estructura política franca durant bona part dels sigles IX i X.
L’idea d’una ruptura clara i primerenca en el món franc és una interpretació posterior que simplifica processos molt més graduals.

El sigle X i l’evolució cap a poders locals
A partir del sigle X, la debilitat de la monarquia carolíngia va permetre que les dinasties comtals consolidaren el seu poder hereditari. Este procés va ser comú en moltes regions europees i va donar lloc a la formació de senyorius territorials més estables.
No obstant, inclús en este context, les fonts no parlen d’una entitat nomenada “Catalunya” com a nació política. El terme “Catalonia” apareix de forma tardana i en significats geogràfics o descriptives, no estatals.

La reinterpretació romàntica de l’orige migeval
L’idea d’una Catalunya independent des de l’Edat Mija es va popularisar sobretot en els sigles XIX i XX, quan els moviments romàntics europeus varen buscar en el passat migeval símbols fundacionals per a les identitats modernes.
En eixe procés, figures com Wifret “el Velloso” o conceptes com la Marca Hispànica varen adquirir un significat simbòlic que no necessàriament coincidix en la realitat política documentada.

Claus per a entendre el context migeval
Per a analisar la Marca Hispànica en perspectiva històrica convé recordar:
Va ser una frontera militar carolíngia, no un Estat independent.
Els comtats funcionaven dins de rets de fidelitat pròpies del sistema feudal.
L’autonomia local va ser gradual i no va respondre a un proyecte nacional.
El concepte modern de nació no existia en els sigles IX i X.
Moltes interpretacions actuals naixen de llectures romàntiques posteriors.

Frontera, llinage i poder feudal
La Marca Hispànica va ser un espai de transició entre imperis, marcat per la guerra, el repoblament i la consolidació de llinages comtals. Convertir-la en l’orige d’una nació migeval és una llectura que pertany més a l’imaginari polític modern que a la documentació de l’época.
Entendre este periodo des de les seues pròpies categories històriques permet apreciar millor la complexitat del món migeval, a on les identitats es construïen al voltant de fidelitat personals i no de proyectes nacionals.
Perque abans que nacions, l’Edat Mija va conéixer fronteres vives i dinasties en constant transformació.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana