Els mits del pancatalanisme 89 – L’inexistent “Regne de Catalunya”: quan la terminologia moderna reescriu l’Edat Mija

En el debat historiogràfic contemporàneu ha guanyat terreny una expressió que, repetida en freqüència en determinats àmbits polítics i culturals, pretén reinterpretar l’història medieval de la Corona d’Aragó: la cridada “Corona catalano-aragonesa” o inclús el supost “Regne de Catalunya”.
No obstant, quan s’acodix a la documentació migeval i a la terminologia utilisada pels propis protagonistes de l’época, estes denominacions simplement no existixen. No apareixen en cròniques, registres administratius, tractats diplomàtics ni documents jurídics dels sigles migevals. Són, en realitat, construccions modernes proyectades retrospectivament sobre un passat que funcionava en categories polítiques completament distintes.

Des del sigle XII, l’entitat política sorgida despuix del matrimoni entre Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Petronila d’Aragó, va ser coneguda en la documentació com a Corona d’Aragó. Aixina apareix en cròniques, cancelleries reals, tractats internacionals i texts jurídics.
L’estructura política d’eixa monarquia era complexa i plural, com a tantes atres en l’Europa migeval. Baix l’autoritat de la Corona coexistien diversos territoris en institucions pròpies: el Regne d’Aragó, el Regne de Valéncia, el Regne de Mallorca i el comtat de Barcelona, ademés dels posteriors dominis mediterràneus.
Pero eixa pluralitat institucional mai es va definir en térmens d’una suposta “confederació catalano-aragonesa”, una expressió que pertany al vocabulari polític contemporàneu i que difícilment hauria tingut sentit per als contemporàneus de Jaume I o Pedro el Cerimoniós.
L’historiografia moderna advertix en freqüència sobre el perill d’aplicar conceptes polítics actuals a realitats històriques molt distintes. Paraules com a confederació, nació o Estat tenen significats que es varen d