Antecedents llingüistics de la llengua valenciana – Els Ibers

El pas acreditat dels numerosos pobles que habitaren el Regne de Valencia: fenicis, grecs, ibers, cartaginesos, romans, gots, visigots, araps, judeus, aragonesos, navarros, castellans, gallecs, francs pirenaics, aquitans, provençals, etc., deixa calcigades indelebles en la cultura i en la llengua de Valencia a través dels sigles. De tots ells, tres foren els pobles que hauriem de resenyar necessariament, per la seua valiosissima aportacio cultural i Ilingüistica a la nostra koiné valenciana genuïna: els ibers, els romans i els araps. Foren estos tres pobles els grans forjadors, en orige, de la nostra raça i de la nostra llengua durant llarcs sigles de cohabitacio i de coexistencia.

ELS IBERS

Dins dels llimits del Regne de Valencia, com a primer antecedent llingüistic en numerosos vestigis arqueologics, en inscripcions escrites i en alfabet genul tenim al poble iber, testimonis del qual inunden les poblacions de Moixent, Bocairent, Lliria, Alcoy, Villena, Elig, Murla, Chest, Sinarques, Alcala de Chisvert, Borriol, Castellnou, Sagunt, i dotzenes mes.

La Llengua Valenciana conserva gran cantitat de vocables d’orige iber que li donen, junt a la seua fonetica, i als vocables araps, una exclusivitat genuïna. Paraules com tossal, clot, arc, arse, barranc, barraca, bassa, bonyigo, canto, caparra, carrasca, esquerra, sangrantana, socarrar……, que formen part del nostre vocabulari actual, son d’orige iber. Aixina com gran numero de coneguts toponims valencians: Teresa, Tyrius, Toris, Onda, Ondara, Oropesa, Peniscola, Sogorp, Macastre, Ibi, Naquera, Sautibi (Xativa), Requena……

Segons les investigacions de l’arqueolec valencià Domingo Fletcher sabem que la major part dels poblats ibers, desenterrats a dia de hui, es troben localisats en les zones valenciaparlants abans nomenades i les inscripcions iberes arreplegades en els famosos «ploms ibers» (els de la Bastida en Moixent, o els de Sinarques) oferixen el millor testimoni d’eixe substrat anterior al llati (llengues paleohispaniques) que posseix la Llengua Valenciana, i el seu vestigi encara perdura en el nostre lexic actual.

Segons Fletcher, basant-se en les investigacions del filolec alema Jürgen Untermann, la llengua ibera tenía tres alfabets diferents: un jonic arcaic i dos indigenes. I el seu sistema d’escritura era una combinacio de vocals, consonants oclusives i consonants no-oclusives (vore quadro anex d’Untermann sobre alfabets iberies en la seua transcripcio llatina). Estos tres alfabets de la llengua ibera eren els utilisats per la poblacio ibera i componen la primera aportacio llingüistica documentada que hui podem trobar en cantitat d’inscripcions.

D’acort en les teories del filolec romaniste i expert en Llengua Valenciana Mossen Josep Mª Guinot, este substrat iberic anterior al llati hi ha que considerar-lo com el principal element diferenciador entre la Llengua Valenciana i el catala actual (dialecte barceloni) i fon degut a la repoblacio ibera de la provincia de Lleida per la tribu edetana dels «ilergetes» procedents de Valencia.

El Regne de Valencia fon ocupat per les tribus Edetanes (Lliria) i las Contestanes (Cocentaina). La tribu edetana dels ilergetes pujà des de la franja costera valenciana cap a la provincia de Lleida actual, que fon colonisada per la llengua i cultura ibera. La llengua ibera comu dels ilergetes edetans, arribats a Lleida des de la Valencia llitoral, en els ibers edetans, assentats en el llitoral valencià, determina les actuals afinitats fonetiques existents entre lleidatans i valencians.

El catalanisme illetrat preten explicar eixes afinitats fonetiques en una colonisacio a l’inversa: desde Lleida a Valencia. Cosa doblement falsa:

1. Perque en aquells sigles Lleida no era catalana (Catalunya no existia), ni formava part de les ermes terres frontereres que despuix es convertirien en la Marca Hispanica (nucleu dels futurs feus catalans). Lleida va estar sempre adscrita al Regne d’Arago fins a estar ben superada l’Edat Mija;
2. Perque lo que sería despuix la Marca Hispanica catalana havia segut colonisada pels celtes en una llengua i fonetica que diferien clarament de la llengua i fonetica iberes.

Font: CRONOLOGIA HISTORICA DE LA LLENGUA VALENCIANA, Joan Ignaci Culla & Mª Teresa Puerto, ISBN 9788477954705