Els mits del pancatalanisme 57 – 1714 i l’absència d’una «Reacció nacional»: Context polític i llenguage del sigle XVIII

Un dels arguments més repetits en la discussió sobre 1714 és l’idea de que va existir una reacció nacional catalana immediata despuix de la caiguda de Barcelona. No obstant, molts historiadors senyalen que el concepte modern de nació política no formava part del marc mental habitual del sigle XVIII. Per a entendre qué va ocórrer realment despuix del conflicte, és necessari analisar les fonts dins del seu propi context històric.

El llenguage polític de l’Antic Règim
En la primera mitat del sigle XVIII, els discursos polítics s’estructuraven principalment al voltant de la llealtat dinàstica, els privilegis forals i l’orde jurídic tradicional. Les categories de “nació” en sentit contemporàneu encara no havien cristalisat com a element central del debat públic.
Per això, els documents conservats despuix de 1714 solen expressar preocupacions relacionades en la reorganisació institucional, els canvis administratius o les conseqüències econòmiques de la guerra, més que en reivindicacions nacionals en el sentit actual.

¿Va haver una reacció colectiva despuix de la caiguda de Barcelona?
L’historiografia mostra que, despuix del final del conflicte, la prioritat de moltes comunitats va ser la reconstrucció social i econòmica despuix d’anys de guerra. Les fonts del periodo reflectixen jurament de fidelitat, reorganisació d’institucions i adaptació a les noves estructures