Els mits del pancatalanisme 36 – Jaume I i la llengua despuix de 1238: Història, repoblament i el relat simplificat

Poques etapes han segut tan utilisades dins del discurs pancatalaniste com el periodo posterior a la conquista de Valéncia per Jaume I. A sovint es presenta una versió reduïda dels fets: un repoblament homogéneu i una llengua importada sense matisos. Pero la realitat històrica és molt més complexa, rica i documentada. Entendre qué va passar realment en el sigle XIII és fonamental per a desmontar un dels mits més repetits.

La conquista no va ser un procés uniforme

La pren de Valéncia en 1238 no va significar la creació immediata d’una societat uniforme. Els Llibres de Repartiment, les cartes de població i la documentació foral mostren un procés llarc, divers i territorialment desigual.

Varen aplegar colon de diferents zones de la Corona d’Aragó, sí, pero també varen continuar existint comunitats preexistents i una realitat social molt variada. Reduir tot el procés a una sola procedència és una simplificació que no reflectix la documentació conservada.

La societat valenciana migeval es va construir per acumulació, no per substitució absoluta.

El Regne de Valéncia: identitat política pròpia des del principi

Un element clau que a sovint s’oblida és que Jaume I no va crear una extensió administrativa d’atres territoris, sino un Regne en entitat jurídica pròpia, en Furs, institucions i identitat diferenciada.

Esta realitat política va influir també en la configuració cultural i llingüística. La llengua que es va desenrollar en terres valencianes va evolucionar dins d’un marc propi, vinculada a la vida institucional, comercial i lliterària del nou regne.

L’història demostra que les identitats no depenen únicament de l’orige dels repobladores, sino del cont