Els mits del pancatalanisme 33 – Els libres de text i la construcció del relat: Cóm l’educació pot modelar una visió única de l’història

BLOG

Escrito por Pedro Fuentes Caballero

Pedro Fuentes Caballero es un autodidacta y articulista valenciano. Es el presidente de la Asociación Cultural Roc Chabàs-La Marina de Dénia. Ha estado o está afiliado a diferentes entidades valencianistas desde que tenía veintisiete años. En todos esos años ha participado en el mundo cultural valenciano y siempre ha defendido la identidad valenciana. Desde 2025 es Académico Correspondiente por Dénia (Alicante) en la Real Academia de Cultura Valenciana.

27 de febrero de 2026

Els mits del pancatalanisme 33 – Els libres de text i la construcció del relat: Cóm l’educació pot modelar una visió única de l’història

 

Si hi ha un espai a on els mits poden arraïlar en més força, eixe és l’àmbit educatiu. No perque els docents tenen mala fe, sino perque els materials escolars moltes voltes transmeten visions simplificades que acaben convertint-se en veritats aparentment indiscutibles. En les últimes décades, una part del discurs pancatalaniste ha trobat en els llibres de text una via discreta pero efectiva per a consolidar determinats conceptes sobre llengua i identitat.

 

Poder silenciós del relat escolar

Un alumne no sol qüestionar allò que veu en un manual oficial. Lo que apareix imprés en una pàgina escolar adquirix automàticament un aire d’autoritat. Quan els materials presenten el valencià únicament com una extensió subordinada o com una simple variant sense context històric propi, s’està transmetent una idea concreta del món. I esta idea, repetida any erre any, acaba generant una percepció colectiva difícil de revertir. El problema no és ensenyar semblances llingüístiques, sino ometre la pluralitat de visions i la riquea documental del Regne de Valéncia.

 

Simplificació excessiva: quan l’aula pert matisos

Per a adaptar-se a l’edat dels estudiants, els manuals solen simplificar continguts. Pero quan la simplificació elimina elements essencials com la denominació històrica de llengua valenciana o la tradició lliterària pròpia, el relat queda incomplet. Molts llibres expliquen processos històrics complexos en esquemes rígits que deixen poc espai per a la diversitat interpretativa. Açò genera una narrativa llineal que pot donar l’impressió de que solament existix una llectura possible.

 

Pes de les editorials i criteris acadèmics

Les editorials educatives treballen segons programes oficials i consensos acadèmics predominants. Açò fa que determinades perspectives tinguen més presencia que unes atres. No obstant, l’història i la llengua valencianes han segut estudiades des de múltiples enfocaments a lo llarc del temps. Quan solament es mostra una part dR