Els mits del pancatalanisme 73 – ¿Tenien els comerciants catalans prohibit l’accés a Amèrica?

Un dels arguments més repetits en determinats relats contemporàneus sosté que els comerciants catalans haurien segut exclosos delliberadament del comerç americà despuix del descobriment del Nou Món. Segons esta interpretació, la suposta prohibició hauria provocat un decliu econòmic estructural i constituiria una prova de marginació dins de la Monarquia Hispànica.
No obstant, l’anàlisis històric del comerç atlàntic mostra una realitat molt més complexa, a on factors geogràfics, econòmics i estratègics varen tindre un pes decisiu, alluntant-se de l’idea d’una exclusió basada en criteris territorials.

Els primers anys del comerç atlàntic
Durant les primeres décades despuix del descobriment d’Amèrica, el comerç en el Carip no va estar restringit exclusivament a un únic port. Fins a aproximadament 1520, distints enclavaments peninsulars varen participar en les rutes comercials, inclosos ports vinculats a la Corona d’Aragó.
En el creiximent del tràfic marítim i la necessitat de controlar millor els fluix econòmics i fiscals, la monarquia va decidir centralisar la gestió del comerç atlàntic per mig d’institucions específiques. Este procés va culminar en la consolidació de Sevilla com a principal port autorisat per a les rutes americanes.
L’elecció de Sevilla va respondre sobretot a criteris pràctics: la seua ubicació interior facilitava la defensa front a atacs marítims i permetia un control administratiu més eficaç a través de la Casa de la Contractació.

El monopoli sevillà: una qüestió llogística, no territorial
El monopoli comercial no va ser concebut com un privilegi de Castella front als territoris de la Corona d’Aragó, sino com un sistema centralisat que afectava a tots els comerciants de la monarquia. El control des de Sevilla buscava garantisar la recaptació fiscal, organisar les flotes i reduir el contrabando.
En el temps, el centre del comerç atlàntic es traslladaria a Cadis per raons similars: millors condicions marítimes i adaptació a les noves necessitats del tràfic comercial.
Numerosos comerciants procedents de distints territoris entre ells catalans es varen establir en Sevilla i més tart en Cadis per a participar en el comerç americà. Des d’a lo manco 1524, molts d’ells varen poder operar dins del sistema establit, lo que qüestiona l’idea d’una prohibició absoluta.

La presència catalana en el comerç atlàntic
La relativa escassa participació catalana en el comerç americà durant les primeres décades del sigle XVI no pot explicar-se únicament per restriccions llegals. Diversos estudis senyalen que els interessos econòmics catalans estaven orientats principalment cap als mercats tradicionals del Mediterràneu i del nort d’Europa.
Despuix de les crisis del sigle XV, Barcelona i atres centres comercials buscaven recuperar la seua posició en rets mercantils ya consolidades, a on existien vínculs històrics i estructures comercials conegudes. El comerç atlàntic representava un espai nou i arriscat que no va despertar inicialment el mateix interés entre certs sectors mercantils catalans.
Esta orientació econòmica explica en part la menor presència inicial sense necessitat de recórrer a l’idea d’una exclusió sistemàtica.

Un monopoli flexible en la pràctica
Encara que el sistema sevillà establia normes estrictes sobre les rutes i els registres comercials, en la pràctica mai va anar completament tancat. Comerciants estrangers anglesos, francesos i holandesos varen conseguir participar de forma indirecta en el comerç atlàntic a través de rets mercantils complexes.
Este fet sugerix que el monopoli funcionava més com un marc regulador que com una barrera absoluta. Les oportunitats comercials depenien en gran mida de la capacitat d’adaptació dels mercaders i de la seua integració en els circuits econòmics existents.
La movilitat de comerciants cap a Sevilla i Cadis demostra que l’accés al comerç americà estava condicionat per factors llogístics i econòmics, no únicament per l’orige territorial.

Àfrica, Mediterràneu i recuperació econòmica
Mentres el comerç atlàntic es reorganisava, els mercats africans i mediterràneus varen continuar eixercitant un paper rellevant en l’economia catalana. Les expedicions i defenses de places africanes, finançades en gran mida per les arques castellanes, varen contribuir indirectament a la reactivació de certes rutes comercials.
Barcelona va ser recuperant progressivament el seu pols econòmic durant el sigle XVI gràcies a la diversificació de les seues activitats mercantils i a la reactivació d’intercanvis en Europa. Este procés demostra que l’evolució econòmica catalana no depenia exclusivament del comerç americà.
La recuperació fon gradual i estigué marcada per l’adaptacio a un context econòmic europeu en transformació.

Historia econòmica i construcció del relat
L’idea d’una prohibició absoluta del comerç americà per als catalans sorgix en gran mesura d’interpretacions posteriors que busquen explicar els canvis econòmics a través de narratives simplificades. No obstant, la documentació històrica mostra un panorama mes matisat, a on les decisions polítiques, les estratègies comercials i les condicions geogràfiques influïren de forma conjunta.
La centralisació del comerç en SEVILLA fon una mesura administrativa dins d’una monarquia extensa, no un instrument dissenyat específicament per a excloure a un territori concret.
Comprendre esta realitat permet analisar el desenroll econòmic de l’epoca des d’una perspectiva mes ampla i menys REDUCCIONISTA.

Entre mit econòmic i realitat històrica
L’afirmacio de que els COMERCIANTES catalans tenien prohibit l’acces a Amèrica no se sosté quan s’examinen les dinàmiques comercials del segle XVI. El monopoli Sevilla respongué a criteris llogístics i fiscals, i numerosos MERCADERES catalans participaren en el comerç atlàntic traslladant-se als centres autorisats.
L’evolucio econòmica catalana estigué marcada per múltiples factors: la recuperació després de la crisis del sigle XV, l’orientacio cap a mercats tradicionals i l’adaptacio progressiva a noves rutes comercials.
Analisar estos processos des del seu context històric permet superar explicacions simplificades i comprendre millor la complexitat de l’economia mediterrànea en l’Edat Moderna.

Per Pedro Fuentes Caballero, president de l’Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina i Acadèmic Corresponent per Dénia (Alacant) en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana