Che i Xe, són paraules totalment valencianes

 ¿Che i Xe són paraules totalment valencianes? Lo més possible és que els valencianistes més entesos, sabran ausades que abdós paraules són correctes i pertanyen al sistema lèxic pur i intrínsecament valencià i, per ad això es poden utilisar en el context de la llengua valencià sense cap problema. Lo únic que hem de saber és qué representa cada paraula i en qué context es poden d’utilisar. Per als valencianistes no tan entesos, cal llegir este artícul.

Comencem per la paraula «Che».

Esta paraula acompanya a la llengua valenciana des de que esta començara a despuntar com a llengua pròpia del poble valencià, sent utilisada vehicularment per ell. És una de les nostres paraules més característiques i més arraïlades en el vocabulari valencià autòcton.

En este sentit vaig a copiar lliteralment lo que diu sobre el terme «che» el diccionari en llínia de la RACV, l’únic diccionari i traductor vàlit per a la llengua valenciana. «Che» lo definix com:

1. interj. Interjecció típica valenciana que s’usa per a donar a entendre reaccions de sorpresa, entusiasme, enuig o uns atres sentiments.
2. La terra del che, Valéncia.
3. s. m. i f. Persona valenciana.

Ademés, també ho definix com el nom del dígraf «ch».

Per lo tant, puc dir sense cap por a equivocar-me que realment és l’interjecció més utilisada i característica del poble valencià. I pot ser que inclús definixca la nostra cultura i la nostra terreta, puix Valéncia, com molt be diu el diccionari de la RACV, és coneguda com la terra del «che».

D’esta manera, es pot utilisar com un vocatiu en frases com:

Che, Antoni.

¿Eixe qué fa, che?

¡Che, quina caloreta!

En este context, sempre s’ha de separar en comes el vocatiu, en este cas «che», del restant de la frase.

Ademés, no hem d’oblidar que el Valéncia CF és conegut mundialment com l’equip «Che», dins i fòra de les terres valencianes, per afinitat a la terreta.

Anem en la paraula «Xe»

Despuix de lo dit, ¿Cóm puc dir que la paraula «xe», també és correcta? Puix perque hem de conéixer el seu significat i lo que representa. I en este sentit, també vaig a copiar lliteralment lo que nos diu el diccionari en llínea de la RACV.

1. s. f. Nom de la lletra x, X. La x se nomena equis quan representa un número o cantitat indeterminada, desconeguda o indiferent, com ara l’incògnita en matemàtiques.

Ademés, també nos diu que és el símbol químic del xenó.

Per lo tant, «xe» és una paraula totalment valenciana dins del seu context. Aixina que podríem dir:

La lletra xe també s’utilisa en la llengua valenciana.

I seria totalment correcte.

O be, podríem dir:

El símbol del xenó és Xe, i el seu número atòmic és 54.

I també seria totalment correcte.

Ara be, com no es pot utilisar el terme «xe», és en el context que l’utilisen els pancatalanistes, i per extensió, la majoria dels migs de comunicació, és a dir, com interjecció o com identificadiu de la terreta valenciana o de l’equip Valéncia CF. Ficaré un eixemple.

L’equip xe ha guanyat el partit.

Puix en este cas, estaríem dient que: L’equip lletra xe ha guanyat el partit.

O be: L’equip xenó ha guanyat el partit.

I per ficar uns atres eixemples, utilisaré els mateixos d’abans pero en «xe».

Xe, Antoni.

¿Eixe qué fa, xe?

¡Xe, quina caloreta!

Puix seria com dir:

Xenó, Antoni. O be. Lletra xe, Antoni.

¿Eixe qué fa, xenó? O be. ¿Eixe que fa, lletra xe?

¡Lletra xe, quina caloreta! O be. ¡Xenó, quina caloreta!

Ara sí que podem vore en tota la seua esplendor que, encara que les dos paraules, «che» i «xe», són totalment valencianes i es poden utilisar en la llengua valenciana sense cap tipo de problema, cadascuna té unes accepcions diferents i s’han d’utilisar dins del seu context correcte per a que este tinga sentit. I no com fan els catalanistes i pancatalanistes, puix ells utilisen el «xe» en substitució de l’interjecció «che», i això és un greu problema llingüístic que a soles fica de manifest l’ignorància gramatical, social i cultural de les persones i entitats que utilisen i promouen este canvi de paradigma dins del vocabulari valencià.

Ademés, també fica de manifest l’imposició llingüística i l’ingerència política que, des de fa décades estem patint en el Regne de Valéncia. Imposició i ingerència que ve d’eixe malévol veí que és la Comunitat espanyola de Catalunya, la qual continua immersa en apropiar-se de tot lo valencià, i d’entre eixe tot, la llengua valenciana podríem dir que és la joya de la corona.

Que no vos enganyen i utiliseu «che» o «xe» quan siga menester.

¡Che, fins a una atra!

Per Joan Benet Rodríguez i Manzanares